Tema 2 - Discapacitat intel·lectual

Tema 1 AMPLIACIÓ
Altres entorns familiars
o Residències
o Pisos tutelats (persones amb diverses dificultats que conviuen
o Suport a la llar per a una vida independent
Estan organitzats de més suport a menys.

ASISTENT PERSONAL:
No es tant un cuidador, es el propi usuari el que indica que s’ha de fer, quan i com. En el cas dels Infants
no esperem que sigui capaç de comunicar les seves necessitats i la manera de fer al seu asistent.

MODALITATS DE TREBALL:
o Ordinari (incentius fiscals) El reconeixement de discapacitat és a partir del 33%, a partir d’aquest
% la persona té dret a un incentiu fiscal
o Treball amb suport: modalitat quasi trball ordinari, però necessita un període d’aprenentatge on li
donin un suport per aprendre tota la formació. O un alte ex. Quan ve una persona X vegades a la
setmana per ajudar-li a realitzar la seva activitat laboral
o Treball protegit
o Centres especials de treball
o Centres ocupacionals l’objectiu no es el benefici econòmic, sino que les persones que
treballen allà cobren un sou però és un equivalent a un subsidi, objectiu, que les
persones amb discapacitat que no poden treballar tinguin una rutina de treball
Diferencia: uns son empreses i han de generar beneficis i tenen condicions fiscals favorables però han de
tenir mínim un 70% de treballadors amb minusvalia, i els ocupacionals
o Centres de dia, es el següent pas del centre ocupacional, aquestes no reben un subsidi com si
treballessin, sinò que van a que et proposin activitats més que a treballar. Com que hi ha serveis
tipu reavilitació han de pagar aquest serveis. És la modalitat que té més suport.

CONTEXT COMUNITARI
Fins a quin punt el context comunitari és accesible a nivell comunicatiu, ex. Persones amb discapacitat
visual o auditiva tenen accés a la informació en el seu context.
o Accessibilitat (via pública, comerços, restaurants, hotels, institucions, transports i espectacles…)
o Supressió d’obstacles arquitectònics
o Supressió d’obstacles de comunicació (Accessibilitat/sensibilitat cognitiva amb lectura
fàcil + info)
o Activitats i esport adaptat:
o Sensibilització i formació de la societat: la millor manera de sensibilitzar, es veure a les persones
amb discapcitat als carrers, i quan tinguin dificultat per realitzar alguna tasca veure com es pot
solucionar.
 Tema 2 DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL

CLASSIFICACIONS Les primeres clasificacions amb cert èxit van ser les de Alfred
ALFRED BINET (1857 -1911) amb Normal VS Anormal. Actualment anormal està entés amb una
- Normal VS anormal connotació negativa que s’ha afegit al significat de la paraula.
- Anormals apartats Normal(allò que està més en dins d’alto normatiu). Segons l’etapa,
- Concepte “edat mental” serveix per segregar. Primer en fer una eina per mesurar
intel·ligència, parla de l’edat mental concepte que intenta reflectir
William etern (1871 -1938) les competències que te una persona comparant-les amb l’edat en
-Concepte “Quocient intel·lectual” (QI) que les desenvolupa un infant de desenvolupament típic. PROB:
QI=(EM/EC) X 100 relacionem l’edat mental com a un infant de X anys. Encara que
no vol dir que la persona sigui un nen.

CLASSIFICACIONS
William etern (1871 -1938)
-Concepte “Quocient intel·lectual” (QI)
QI=(EM/EC) X 100 A PARTIR DEL QI es parla del quocient intel·lectual, originalment
es calculava edat mental dividit amb el edat cronològica X 100.
Vol dir que si tens la mateixa edat cronològica que l’edat mental el
teu QI serà de 100. Actualment no es calcula així.

CLASSIFICACIONS
HENRY. H
o Idiotes: EM fins 2 anys (IQ 0 - 25)
o Imbècils EM 3 - 7 anys (IQ 26 - 50)
o Morons: EM 8 - 12 anys (IQ 51-70) És un altre exemple de categories diagnòstiques amb persones
COMPARAR nivell de competències actual amb el nivell de que tenen discapacitat intelectual, acaban originant insults.
competències que hauria de tenir una persona amb X edat

DEFINICIÓ DE L’AAMR (1959)

La deficiència mental està relacionada amb un funcionament
intel·lectual general per sota de la mitjana, que s’origina en el Les categories queden desfasades, i amb el temps qui marca la
període de desenvolupament, i s’associa amb deficiències en el normal a nivell internacional és l’AAMR, és la que ha anat definint
comportament adaptatiu. que entenem per discapacitat intel·lectual.
Proposa una classificació basada en QI (Stanford-Binet) Def: 1959- molt general, per sota de la mitjana que vol dir? Nomès
• Límit o borderline QI entre 83 - 67 un punt per sota ja és deficiència?
• Lleuger QI entre 66 - 55 Tot i així feien una categorització que es continua utilitzant per
• Moderat QI entre 49 - 33 definir el grau d’afectació cognitiva d’una persona.
Els límit o bordes L’INE també s’anomena fil (funcionalment
• Sever QI entre 32 - 16 intelectual límit) vol dir un QI que frega la discapacitat intelectual.
• Profund QI entre 15 - 0 No s’ha de confundir amb el trastorn de la personalitat límit
DEFINCIÓ DE L’AAMR (2002)
“El retard mental es refereix a limitacions substancials en el
funcionament present (dels individus)
Es caracteritza per:
o Un funcionament intel·lectual significativament per
sota de la mitjana, que existeix concurrentment amb,
o Limitacions en dues o més de les següents àrees
d’habilitats adapti es; comunicació, cura de si mateix,
vida a la llar, habilitats socials, ús dels serveis de la
comunitat, autoregulació, salut i seguretat, habilitats
acadèmiques funcionals, temps lliure i treball, i que
o Es manifesta abans dels 18 anys
Def 1992- el retard mental es refereix a limitacions substancials,
són SIGNIFICATIVAMENT per sota de la mitjana. Aquesta paraula
es refereix a una diferencia estadísticament significativa,
(campana de graus, distribució que intenta explicar com es
reparteixen en la societat tota una societat de característiques ex.
Alçada pobl.) DISTRIBUCIÓ NORMAL, MITJANA (100) I
DESVIACIÓ TÍPICA. (15). A més a més diu que ha d’haver-hi
limitacions en dues o més de les àrees d’habilitats.

DEFINCIÓ DE L’AAMR (2002)

El retard mental és una discapacitat que es caracteritza per
limitacions significatives tant en el funcionament intel·lectual
com en la conducta adaptativa expressada en les habilitats
conceptuals,, socials i pràctiques. Aquesta discapacitat s’origina Despres de la Def de discapacitat de la OMS (canvi, afegir els
abans dels 18 anys. aspectes positius i el context) De manera que l’AAMR inclou els
o Discapacitat: expressió de limitacions en el aspectes rellevants de la OMS.
funcionament d’un individu dins d’un context.
o Intel·ligència: capacitat mental general que inclou el
fet de raonar, planificar, resoldre problemes, el
pensament abstracte, comprendre idees complexes,
aprendre ràpidament i aprendre de l’experiència.
o Conducta adaptativa: conjunt de les habilitats
conceptuals, socials i pràctiques que la gent aprèn per
funcionar en la vida diària.
o 18 anys, edat en que s’ha d’assumir els rols d’adult.

CANVI DE TERMINOLOGIA (2006)

AAMR ————-—- aaidd Es canvia a discapacitat intel·lectual i de desenvolupament (DliD)

(Founded 1876) American associacions on
Intel·lectual and
Developmental
Disabilities

Discapacitat Intel·lectual i del Desenvolupament (DliD)

ETILOGIA DE LA DI
o Fenomen complex i multicausal
o Molts caos es relacionen amb més d’un factor
o En la meitat dels casos no en coneixem les causes
o Es tendeix a parlar de variables disposicionals: factors
biomèdica, socials, conductual, educatius,
ETIOLOGIA, factors que poden desencadenar una discapacitat. En
el cas de la discapacitat intelectual hi ha moltes causes, i de
vegades no es pot saper quin es el fenòmen exàcte que el provoca.
En molts casos es tendeix a parlar de factors de risc, perquè es
complicat (discapacitat intel·lectual no filmada= no saps l’origen)
ETILOGIA DE LA DI

FACTORS GENÈTICS
o Trastorns lligats a gens autosòmics dominants
(neurofibromatosi, esclerosi tuberos….)
o Trastorns lligats a gens autosòmics recessions
(fenilcetonúria, galactosèmia….)
o Trastorns lligats a gonosomes (síndrome de Turner -
X0, síndrome del “crit de gat” - manca de
cromosoma en el parell 5….)
ANOMALIES EN LA FORMACIÓ DE LA MEDUL·LA
o Anencefalea, espina bífida ….

ETILOGIA DE LA DI

FACTORS PRENATALS
o Infeccions de la mare (rubèola, sífilis, taxoplasmosi…)
o Drogues, productes químics i radiacions
o Alguns fàrmacs, alcohol, tabac
o Trastorns endocrí s de la mare (diabetis …)
MALNUTRICIÓ
ESTRÈS I ANSIETAT

ETILOGIA DE LA DI

FACTORS PERINATALS
o Trauma obstètric
o Patiment fetal

FACTORS POSTNATALS
o Malalties infeccioses del nen
o Hemorràgia cerebral
o Abús de fàrmacs

CONDICIONS ADVERSES
o Nutricionals
o Higièniques/sanitàries

ETILOGIA DE LA DI

FACTORS AMBIENTALS
o Manca severa d’oportunitats i estimulació
o Absència d’ús del llenguatge.

Cas Genie
 DESENVOLUPAMENT MOTOR
o Gran variabilitat individual
o Ritme de desenvolupament més lent
o Té conseqüències en el desenvolupament cognitiu
o Menys competències en comparació amb infants de la
mateixa edat tant en motricitat fina com gruixuda
o Amb el temps esdevenen més competents
o És l’area en que les diferències són menys manifestes
o A més DI, més limitacions motrius
DESENVOLUPAMENT COGNITIU
S’observen dificultats en:
o Memòria
o Recupera informació i contextualitzar-la
o Comprendre el món que els envolta i a sí mateixos
o Simbolització i abstracció
o Emprar el llenguatge com a vehicle de comunicació
DESENVOLUPAMENT CONDUCTA I HHSS
REQUERIXEN MÉS SUPORTS PER:
o Adaptar-se a un context social determinat
o Canviar el comportament individual per tal d’ajustar-se
a les demandes de la situació.
o Anticipar situacions i les accions corresponents
DESENVOLUPAMENT SALUT FÍSICA
o Hipotonia muscular
o Dismorfismes
o Dificultats de coordinació motora (locomoció)
o Dificultats de l’equilibri
o Epilèpsia
DESENVOLUPAMENT SALUT MENTAL
o Simptomatologia diferent de la població general
o Diagnòstic dual i efecte d’”eclipsi diagnòstic”
o Major incidència de trastorns d’ansietat, TEPT i abús
de substància (alcohol)
Ansietat es la percepció subjectiva de l’estrès, és el que sent quan
el teu organisme s’ha estressat. L’ansietat és més emocional, quan
estem estressats el que sents és ansietat. Per a una persona amb
dis. Intel. Té més probabilitat de patir estrès post traumàtic ja que
poden viure situacions més estressant del que realment son.
Alcohol com a forma d’automedicació.
DESENVOLUPAMENT MOTOR:: no es considera una persona àgil o
precisa, sinò moviments malables (torpes), triga més en aprendre a
caminar, porque ha d’aprendre a coordinar . Aquestes discapacitats
motrius, amb el temps s’acostumen a dissimular.
DESENVOLUPAMENT COGNITIU, és el més afectat, ex. Memoria
(quantitat d’elements a meemoritzar, a llarg i curt termini),
dificultat per saber quan s’ha de recuperar aquella informació
memoritzada, comprendre el món que desconeixes et provoca
malestar i per tant més dificulatat per aprendre. El llegnuatge és
la gran eina simbòlica dels éssers humans, el llenguatge és
simbolic per definició, i per tant tindrán dificultats per aprendre el
llenguatge. (La parla és la forma oral del llegnuatge )
L’epil·lèpsia ès més freqüent que la discapacitat intel3lectual.
Dismorfisme - gent amb forma diferent, caracteristiques de la
forma fisica de la persona que son diferents.
Epil·lèpsia- sèrie de descarregues que es produeixen a determinats
punts del encefal, que són fruits normalment d’alguna cosa que no
acaba de funcionar bé a nivell de sistema nerviòs central. (Focus
irratiu que generen descarregues, amb convulsions, sense
absències o petit mal) RISC; si tens moltes crisis et pot donar
lesions al cervell i agreujar aquestes crisis cognitives.
Hem de tenir present que aquestes persones poden tenir
diagnòstics diferents Ex. Un nen amb depressió pot ser no està
trist tot el dia sinò que té episodis violents.
Diagnòstic dual: de vegades quan un infant té un problema de
salut mental, tot s’atribueix a la discapacitat (NO s’hauria de fer).
Quan es fa, té lloc l’eclipsi diagnòstic, s’eclipsa la possibilitat de
realitzar un altre diagnòstic. Ex. Discapcitat intel·lectual + dislèxia o
TDAH.
En general tenen major incidència de transtorns d’ansietat. Estrès:
esforç que ha de realitzar un organisme per realitzar les
exigències del entorn. Amb les persones amb discapacitat han de
realitzar un major esforç i tenen menys recursos per adaptar-se al
context, i per tant és més facil que tingui nivell d’estres més
elevats i tenen a veure amb l’ansietat. TEPT (estrès post
traumàtic)
FENOTIP CONDUCTUAL
NYHAN (1972) - Fenotip comportamental:
o Patrons conductual s específics i característics de
determinats trastorns genètics.
FLINT Y YULE (1994)
o “Patró d’anormalitats motrius, cognitives, linguístiques i
socials associades a un trastorn biològic”.
CONDUCTES PROBLEMA (challengign behaviors)
Que poden anar associades a la DI
o Estereotípies
o Ecolàlies
o Conducta social inapropiada (pautes d’interacció,
conducta sexual)
o Autolesións (cops al cap, estirar-se els cabells,
mossegar-se)
o Desordres en la regulació física (encopresis, enuresi,
(manca de control d’esfinter’s) baveig, hiperventilació)
o Agressió
MOTIVACIONS DE LES CONDUCTES PROBLEMA
o Autorreguladora: regular l’estat subjectiu en funció de
la demanda
o Autoestimuladora: persegueixen la diversió o el plaer.
Sovint són conseqüència d’un ambient o estimulació
pobre.
o Comunicativa: consequència de problemes de
llenguatge o parla
o Operant: conductes realitzades amb un objectiu
ulterior, són les més relacionades amb l’aprenentatge
de conductes
o Emocional: producte de la manca de recursos per a
manegar emocions (enuig, frustració, por, tristesa….)
AVALUACIÓ DE LA INTEL·LIGÈNCIA
La intel·ligència conceptual es sol mesurar a través de tests
estandarditzat s i es diu que un alumne té DI quan Puntua
dues desviacions típiques o més per sota de la mitjana.
Cal considerar els antecedents socials, lingüístics i culturals i fer
les adaptacions necessàries si hi ha limitacions motrius o
sensorials.
Cal considerar els possibles errors de mesura
Cal contrastar els resultats de les proves estandarditza des amb
la conducta de la persona en entorns naturals
El genotip: codi genètic /fenotip: expressió del genotip en un
context. Quin efecte tenen els gens en una persona. A partir del
fenotip, es parla del fenotip conductual, una sèrie de caract. A
nivell de conducta i pròpies de determinats X diagnostics
Conductes que es poden presentar amb discapacitat intel·lectual i
autisme (TEA).
Estereotípies; moviment repetitiu voluntari, sense finalitat evident:
balanceig
Ecolàlies: repetir una paraula tota l’estona, repetir finals de frases.
Conducta verbal que no té una funció comunicativa aparent.
Tenen més risc d’aquestes conductes inapropiades per que tenen
menys recursos per adaptar-se. (Distància apropiada per parlar,
coneguts vs. Desconeguts, conflictes) = conductes sexuals
Autolesions més freq, 1)manera de gestionar com et sents (es
generen endorfines) 2) sistemes nerviosos que són més sensibles
a les endorfines.- la percepció del dolor es diferent. No hem de
sobrereaccionar.
No es una conducta desafiant es una conducta que et suposa un
repte com a professional. 5 possibles motivacions:
Autorregular-se: relaxar-se (s’autolesiona per relax) canviar el teu
estat subjectiu perque no estàs tant bé. Busques un estat no
estimulació
Autoestimuladora: fer-te sentir coses, això pot acabar en sent una
autolessió.
La millor eina trobada per avaluar l’intel·ligència són uns test, amb
una puntuació, problema: poden donar una puntuació més baixa si
té un mal dia per ex. Però mai una puntuació més alta.
ABANS: Els negres donaven menys puntuació que els blancs als
EEUU, porque? Per els factors culturals als tests.
ARA: les mostres de població són més grans i els tests
s’estandaritxcen.
+ Eines
AVALUACIÓ DE LES HABILITATS ADAPTATIVES
Es fonamenta en la valoració de les capacitats socials,
emocionals i pràctiques, i de l’ús o realització d’habilitats
rellevants en els contextos naturals, i es solen mesurar a través
de mesures estandarditza des, escales observació als i
informació proporcionada per les persones significatives.
• S’ha de valorar en funció dels contextos típics de les
persones de la mateixa edat i cultura.
• Requereix d’informació que va més enllà del que es
pot observar en situacions d’avaluació formal.
• Les puntuacions en les diferents àrees d’habilitats
adaptatives correlació nen poc.
• La conducta problemàtica no es considera una
dimensió de la conducta adaptativa, encara que pot
influenciar-la.
ADAPTACIÓ D’OBJECTIUS I CONTINGUTS
o Objectius i continguts funcionals i apropiats a l’edat
cronològica: Capaços de promoure la independència
personal, la vida a la llar, les relacions interpersonals,
l’oci, la participació comunitària,la inserció en el món
laboral.
o Objectius i continguts instrumentals: Capaços de
promoure aprenentatges posteriors,com ara la
comunicació i el llenguatge, la lectura i l’escriptura, la
recerca d’informació (diccionari, internet…), l’ús d’eines
com la calculadora, mapes, ordinadors.
o Relació dels continguts de les àrees amb
experiències globals significatives, en comptes de
segmentar-los en parcel·les de coneixement: treballar
per projectes, activitats en entorns naturals.
o Necessitat de planificar de forma clara i explícita la
transició de la vida.
ADAPTACIÓ DE LA METODOLOGIA DE TREBALL
1) Estil pragmàtic i natural, respectuós amb els recursos
i les capacitats de cada alumne i que fomenti un bon
clima de treball.
2) Ensenyament per aproximacions successives
a. Definició clara dels objectius de treball
(criteris de realització natural)
b. Anàlisi dels objectius i les tasques per a
descomposar-les en petites unitats que
s’ensenya tan pas a pas, per després
recompost-les, de forma que l’alumne
domini habilitats progressivament més
complexes (encadenament)
3) Ús sistemàtic d’ajuts o suports ajustats
a. Ajuts físics
b. Ajuts imitatius
c. Ajuts verbals
d. Ajuts perceptuals
4) Retirada progressiva dels ajuts o suports: cessió del
control.
a. Atenuació
b. Espera estructurada
Les habilitats adaptatives es fan mitjançant entrevistes amb la
familia o persones que el coneixen. Es tracta de veure quines
coses es capaç de fer aquesta persona de forma autònoma.
Idealment: s’ha de fer amb la observació directa + informe de
familia + informe dels mestres: es fa així per corroborar l’actuació
del nen en diversos contextos educatius.
Es mesura la seva capacitat d’adaptar-se a l’entorn.
Eines;
ABAS -II (adaptative besavi or assessment)
Criteris de cara a la intervenció amb alumnes amb discapacitat
intel·lectual
Objectius i continguts (/competències nou currículum):
Quins criteris s’han d’adpatar? Quines diferències hi ha entre el
que ensenyem als infants amb DI i els de desenvolupament típic?
El dia té 24 hores per a tots 2, però els DI trigaran més,
necessiten més temps per aprendre. De manera que el contingut
serà inferior perque els ritmes són diferents. Hem de garantir els
mínims que han d’aprendre els alumnes. (Ser efectius i el garantir
màxim possible l’aprenentatge)
o QUE APRENGUI COSES FUNCIONALS: ajustat a la seva
edat
o INSTRUMENTALS: aquelles coses que li serviran per
aprendre més. (El més important és la lecto)
o Que allò que aprengui estigui el màxim connectat amb la
seva realitat.
o Hem de pensar molt més en la seva transició a la vida
adulta — habilitats socials per quan sigui gran. Màxima
efectivitat i mínim de canvis possibles (aprendre per no
desaprendre
Com es pot ensenyar millor?
Estil pragmàtic natural -
FLEXIBILITAT A L’ENTORN DE L’AULA- AULA FLEXIBLE
Ensenyament per aproximacions
- s’ha de poder definir què és el que volem ensenyar no com a
context general. Engronar en petits coneixements.
Encadenament endavant, tots els pasos i l’aprenent mira, segona
vegada, l’alumne participa en els dos primers pasos, i cada vegada
augmentem pasos. Encadenament en darrera, s’inicia per l’últim
pas.
Ajut físic: ex. Per escriure el seu nom, però amb expectativa de
que ho faci sol
Imitatius: jo primer tu despres (mestre-alumne, alumne-alumne)
Verbals: donar instruccions
Perceptuals: Imatges per a l’aprenentatge
Com treiem els suports: Atenuació: portem la mà per escriure,
desprès amb agafar el canell es suficient ….
Espera estructurada: esperar a veure que fa l’alumne en un proces
d’aprenentatge. Interrompre el proces en algun moment i deixar
temps a que l’alumne prengui la inciativa per continuar amb el
proces sense cap ajut.
ADAPTACIÓ DE LA METODOLOGIA DE TREBALL Un infant amb DI te més dificultats per aprendre amb assaig -
5) Assegurar la motivació error, ja que hi ha massa pasos a fer i comprendre., ja que pot
a) Ensenyar habilitats i planificar activitats a les que els persistir indefinidament en l’error.
alumnes puguin atribuir significat i sentit (útils per a
la seva vida quotidiana, de caràcter lúdic, d’acord amb 7. fomentar la iniciativa:
els seus interessos, que fomentin una bona imatge Com a mestres hem de tenir un objectiu d’aprenentatge clar, els
d’un mateix ….) mínims que volem que aprengui. Hem de partir del seu interès, ex
b) Treballar la zona de desenvolupament proper si vols treballar la quantitat, i li agraden els dinosaures podem
(requeriments ajustats a les capacitats de l’alumne) ensenyar la quantitat mitjançant els dinosaures però, no podem fer
c) Presentar consignes clares, assegurant que l’alumne nomès el que vol fer l’Infant.
para atenció 8. És interesant aprendre a habilitar i utilitzar eines que em fan
d) Proporcionar conseqüències sistemàtiques i mes fàcil l’aprenentatge.
contingents
e) Ensenyar cada habilitat sovint i per espais de temps
curts; mai d’Inf que l’alumne arribi a cansar-se
f) Evitar la persistència en els errors: reintensificació
dels suports/canvi de tasca
6) Assegurar la generalització
a) Ensenyar habilitats que es puguin practicar sovint en
entorns naturals
b) L’ensenyament, o part del mateix, ha de tenir lloc,
sempre que sigui possible, en entorns naturals, amb la
participació activa de les persones implicades en
aquests entorns (pares, germans,companys, altres
professionals i adults significatius ….)
7) Fomentar la iniciativa
a) Reaccionar a l’activitat autoiniciada (vigilar-esperar-
reaccionar, modelar expressions de desitg….)
b) Arranjament de l’entorn per fer probable l’aparició de
les accions i habilitats objectius i poder-hi reaccionar,
proporcionant suports ajustats i conseqüències
contingents
c) Ús d’estratègies naturalistes (seguir la proposta del
que aprèn, fer pauses, presa equilibrada de torns,
repetir, expandir i reformular, retroacció positiva,
informativa, correccions implícit es …)
8) Facilitar l’accés a les tasques amb procediments d’habilitació
(ajuts materials):
Calculadora, moneder, classifica d’or de monedes, agendes,
horaris, llistats i instruccions amb imatges….

TECNOLOGIES DE SUPORT

o Avantatges i inconvenients de diverses tecnologies

(tauletes, PDIs, ordinadors…)
o Pantalles tàctils
o Apps
o Motivació i format
o Objectiu VS. Metodologia
o Grau d’autonomia

ASPECTES DE DEBAT EN ADULTESA

Incapacitació global vs. Específica

Reproducció
Esterilització
Sexualitat
Educació
Assitència sexual
Abús

Discapacitat despres del període del desenvolupament
Discapacitat intel·lectual i del desenvolupament VS discapacitat intelectual

Experiment prohibit de la psicologia: deixar a un nen sol

Exemple de FENOTIP CONDUCTUAL

Síndrome de X fràgil
o Llenguatge repetitiu o perseverant ( amb la repetició d’una mateixa paraula o pregunta una vegada i una
altra)
o Tendència a la hiperactivitat
o Moviments estranys i sense finalitat de les mans (ex. Aleteig)
o Dificultats per adaptar-se al canvi
o Baixa tolerància a la frustració

SÍNDROME DE WILLIAMS
o Tendeixen a ser hàbils en quan al llenguatge oral
o Capacitats verbals alterades, dèficits motors i percentuals
o Trets extra vestits de personalitat
o Socialment desinhibits
o Més capcaitat per expressar que per processar “xerrada còctel” que pot fer que es sobres ti i la seva
capacitat intel·lectual.
SÍNDROME PRADER WILLI
o Hiperfagia, costa molt que es senti faciada, (gana insaciable, robatori d’aliments i la ingesta compulsiva i
descontrolada)
o Destaquen en activitats que requereixen destresa manual i visual
o Dèficit d’atenció i pensament abstracte
o Altres trastorns relacionats: conducta obsessiva compulsiva no relacionada amb el menjar, episodis
bel·ligerants i agressius, conductes autoagressives lleus (ex. Pessics) i trastorns del son
o TOC
SÍNDROME D’ANGELMAN
o Manca del llenguatge oral
o Atacs de rialla, moviments espasmòdics, “cara de titella feliç”
o Moviments atàxia, epilèpsia, retard del desenvolupament psicomotor
o Afectació de la parla (absent o molt limitada)
o En la incfància hiperexcitabilitat, hiperactivitat i atenció limitada
o Dificultats per iniciar i mantenir el son (necessiten dormir menys de 5 o 6 hores, milloren amb l’edat.

Resposta lluita – fugida a l’ansietat

Rocky- balanceig
Pot ser TEA, ho fan perque intenten eliminar els estímuls per controlar-te: estimuladora
Rocky ràpid: per mareig, estimular te
Comunicativa: si tingues una fo
Operant;la conducta em serveix per aconseguir una altra cosa, instrumentalitces aquella conducta a, per evitar una
cosa que no t’interessa o guanyar-la
Emocional: explosió, la situació et desborda i no la saps gestionar.

Qualsevol conducta es pot produir per qualsevol motivació o convinació de motivacions.

Una bona intervenció ha de ser pensar que puc fer perque no arribi a passar això, de manera que cal identificar
perquè ha passat això. Ex. Autoestimulacio: donar altres estímuls per tal que es reguli.

Eina útil: observació i fer registres de conducta; intentar recollir info sobre la conducta que es produeix i perque es
produeix. Antecedents (dia, hora, que estem fent)- conducta (que està fent)- conseqüents (que s’ha fet a partir
d’aquesta conducta). Quan tenim el registre tens molta més informació per trobar quina és la motivació de la
conducta.º

EINES TEST:
Les escales d’intel·ligència més conegudes són el WPPSI, escala wechsler Dels dos anys a 7anys i 7 mesos
WISC-V L’Escala més típica que es pasa als infants dels 6 als 16 anys. –
Les proves que es pasen com a intel·ligència són molt variades.

Proves per a infants amb dificultats motrius i /o de llenguatge

o Escala de maduresa mental Columbia (4:6 a 10 anys): 5 dibuixos a cada lámina, la persona que pasa la
prova fa una pregunta ex. Senyala la que és diferent
o Matrius progressives de Raven (des dels 4 anys): s’ha d’anar dient quin és la cel·la que falta i coincideix
amb la progressio
o Escala Leiter (de 2 a 18 anys): amb alumnes amb dificultat de parla o llenguatge pot anar bé
o Motor free of inteligence (de 3 a 12 anys) quin element està inclòs a la figura central, o quines parts
formen la figura central
o Escala no verbal d’aptituds intel·lectual wechsler, específic per a infants que no parlen

HABILITATS FUNCIONALS:
Què té més sentit que aprengui? Ha d’aprendre aquelles coses que en un futur li donin l’oportunitat de ser més
autònoms.

Teòricament l’adaptació dels continguts fins a l’etapa educativa obligatòria.

El que s’adapta és l’accès, ex si hi ha un alumne cec s’ha d’adaptar l’accès perque pugui realitzar l’aprenentatge, però
no s’ha d’adaptar els continguts.