4.1.

­‐ La genealogia de la moral

Tradicionalment, la filosofia ha intentat fonamentar la morala partir d'alguna realitat

objectiva, de la qual derivarien els valors morals. Per exemple, en la filosofia de Plató el
fonament de la moral radica en la idea del Bé; per a Agustí d'Hipona o per a Tomàs
d'Aquino, el fonament de la moral és la llei deDéu; per a Hume, el sentiment moral; i per a
Kant, la raó.Nietzsche considera que aquests intents de fonamentar la moral en una realitat
objectiva estan condemnats al fracàs. Nietzsche creu que el camí que ha recorregut l'home
és un camí equivocat.Es tracta de desemmascarar la moral mostrant el seu autènticrostre, i
això només és possible evidenciant la genealogia (origen) dels valors morals, és a dir,
exposant d'on procedeixen i com han anat evolucionant al llarg de la història.

4.2.­‐ La moral del senyor i la moral dels esclaus

La moral judeocristiana, segons Nietzsche, és la que s'ha acabat imposant. Ell creu que és
necessari recuperar el significat originari dels termes morals a través del mètode
genealògic. Analitzant­‐los en diverses llengües, descobreix que aquests termes tenien
antigament un significat diferent a l'actual: bo significava 'noble', 'distingit' o 'aristocràtic' i
dolent significava 'baix', 'vulgar', 'plebeu'. Els poderosos, els guerrers, eren els nobles; els
febles, els plebeus, eren els vulgars i dolents. Més tard, dolent va passar a significar
'malvat', 'moralment dolent', i bo 'moralment bo': bo es va aplicar als febles i dolent, als forts,
als nobles, justament a l'inrevés que antigament."Els fenòmens morals no existeixen, només
hi ha una interpretació moral dels fenòmens".La moral dels senyors és l'acceptació de la
vida, ambtotes les seves tràgiques exigències. És la moral dels individualistes, que no
segueixen altres valors que aquells que ells mateixos dicten.La moral dels esclaus neix de
la por i delsentiment d'inferioritat; l'odi. Impotents, s'acullen a la protecció dels ramats dels
febles, en què troben l'escalfor dels que són tan miserables com ells mateixos.

5.­‐ EL PENSAMENT POSITIU DE NIETZSCHE

En Nietzsche no es pot distingir el pensament crític o negatiu del pensament positiu o

constructiu. Nietzsche explica conceptes metafísics que han estat agrupats en quatre: la
mort de Déu, el superhome, la voluntat de poder i l'etern retorn

5.1.­‐ La mort de Déu

La mort de Déu, és a dir, la desaparició de tots elsvalors eterns, ha fet que l'home ja no
cregui en res, que ja no trobi sentit en res. És l'època del nihilisme, de la falta de tot sentit i
de tota finalitat. La mort de Déu és una idea que només els grans homes poden
autènticament valorar i assumir amb joia, ja que obre un ampli camp a la creativitat humana.
L'home comú sent un gran buit arran de la mort de dels idealstranscendents, ja que Déu
havia omplert de sentit la seva vida.

5.2.­‐ El superhome

Nietzsche presenta, a través d'un simbolisme zoològic molt eficaç, les etapes de l'esperit
fins a arribar a la idea del superhome: l'esperit es transforma en camell, i el camell en lleó, i
el lleó, finalment, en nen. El camell transporta la feixuga càrrega de la moral ("tu has de")
dels valors mil·∙lenaris. Es transforma en lleó i canvia el "tu has de" per un "jo vull". Si el
camell simbolitza l'acceptació, el lleó és la metàfora de la negació dels valors establerts, el
lleó només sap dir "no"; és incapaç de crear nous valors. Per això s'ha de transfigurar en
nen, per poder dir "sí". El nen representa el superhome, ja que a través de la seva capacitat
d'oblidar i de jugar, té el poder d'inventar nous valors, situats més enllà del bé i el mal.El
superhome és la millor possibilitat de l'home.

5.3.- La voluntat de poder

Déu ha mort i el superhome ha de generar nous valors. La voluntat de poder és la força que
anima el superhome en aquesta difícil funció creadora. Tots els éssers vius manifesten
aquesta força instintiva i inconscient que és la voluntat de poder i que els impulsa a
superar‐se. La voluntat de poder nietzschiana no es pot confondre tampoc amb l'instint de
supervivència o amb la lluita per l vida del darwinisme. La lluita poer la vida no és una lluita
per la supervivència, sinó una lluita pel domini, pel poder. En aquest enfrontament pel poder,
els esperits forts poden ser vençuts pels més febles. Els forts prescindeixen de la força de
l'esperit; els febles estan animats per un gran esperit de paciència i d'astúcia.5.4. L'etern
retornNietzsche diu: "Entre els meus escrits, Zaratustra ocupa un lloc a part. Amb ell he fet a
la humanitat el regal més gran que fins ara aquesta ha rebut". La idea de l'etern retorn. La
prova de foc del superhome és l'acceptació de l'etern retorn de totes les coses, és a dir, que
totes les coses que passen ja han passat abans i tornaran a passar infinites vegades més.