Johann Sebastian Bach (1685-1750)

KOMM, GOTT SCHÖPFER, HEILIGE GEIST. BWV 631 i 667

Als amics Alfonso Guillamón de los Reyes, Arol Garcia i Rodríguez i als seus pares, Anne Funken,
Gabriel Miralles i Güell, Tomás Melendo, Eusebi Puigdemunt i Puig, Gerard Bonfill i Rovira,
Mn. Josep Sala i Subirana, Gabriel Rovira i Celma, Mn. Jaume Seguranyes,
Albert Blancafort i Engelbried, Montsina Llimós i Casaponsa,
Antoni Madueño, Anna Periano, Jordi Munell i Garcia,
Abel Miró i Comas, i Albert Blancafort i Engelfried.

Estic convençut que «les seves execucions no tenien res de rutinàries; fins i tot si dirigia una obra per tercera
vegada s’hauria pogut dir que era la primera. (...) La claredat dominava la interpretació de les obres mestres. Però no era
la claredat del dia. La música no és un art diürn; no mostra les seves arrels secretes ni les seves darreres profunditats a
una ànima que ignora les tenebres. Surt de l’obscuritat i és en l’obscuritat on ha de ser compresa i sentida; s’assembla
més a les ones revoltades de l’oceà que al límpid blau de la Mediterrània. Les tenebres de l’ànima; la seva visió nocturna
estava feta per a penetrar en les profunditats de la música.» Aquestes paraules que Bruno Walter escriu sobre com
dirigia i interpretava Gustav Mahler, les podem aplicar només a alguns intèrprets i compositors. En aquesta claredat
nocturna, entre ben pocs compositors, també hi trobem a Johann Sebastian Bach; molt especialment en els seus corals
per a orgue, on manlleva el text i la monodia. L’estudi d’un coral demana saber què es diu; què es canta. Una disciplina
que no requereixen les obres de lliure invenció per a orgue, tot i que sovint van de la mà per la simbologia amagada. En
Johann Sebastian Bach res no és gratuït.

Els corals que Bach escriví per a orgue contenen tot quant el text refereix, com s’ha dit suara, i ho fa per la
seva vivència amb el text; l’omple de musicalitat i el farceix de la simbologia que el text declama. El “Komm, Gott
Schöpfer, heiliger Geist”, amb el número de catàleg 667, pertany a la col·lecció Leipziger Choräle. La monodia de la que

h
Bach es serveix, és manllevada de l’himne de Pentecostès “Veni Creator Spiritus”, del vuitè to del gregorià, el text del
qual és del benedictí Rabanus Maurus (780-856). La modificació del 1535, pertany a Martí Luter (1483-1546).

La primera part del coral és idèntica al BWV 631 de l’Orgelbüchlein. No fa massa dies que l’Arol Garcia,
deixeble meu d’orgue, es va adonar que les corxeres que hi ha en la part del pedal sempre enraiguen en el temps feble de
cada grup i ocasionen un decalatge rítmic. En aquest detall en concret estic plenament d’acord amb Jacques Chailley en
dir: «ne sarait-ce pas l’image de l’Esprit venu “remplir” le cœur des créatures imparfaites?» Centrats amb aquestes
corxeres, en cadascun dels quatre versos de l’himne són 7 i acaben reposant en una negra: Els Dons de l’Esperit són 7! No
cal dir més. També en aquesta primera part es distingeixen les terceres i sextes paral·leles, intervals que ací representen
el dolç enllaç entre l’Esperit Sant i els cors que omple amb els seus dons.

Text de l’hime:

Veni Creator Spiritus,

mentes tuorum visita,
imple superna gratia,
quae tu creasti, pectora.

2. Qui diceris Paraclitus,

donum Dei altissimi,
fons vivus, ignis, caritas,
et spiritalis unctio.

3. Tu septiformis munere,
dextrae Dei tu digitus
|tu rite promissum Patris,
sermone ditans guttura.

h
 4. Accende lumen sensibus,
infunde amorem cordibus,
infirma nostri corporis
virtute firmans perpeti.

5. Hostem repellas longius

pacemque dones protinus;
ductore sic te praevio
vitemus omne noxium.

6. Per te sciamus da Patrem

noscamus atque Filium,
te utriusque Spiritum
credamus omni tempore.

7. Deo Patri sit gloria,

et Filio qui a mortuis
Surrexit, ac Paraclito,
in saeculorum saecula.
Amen.

h
 L’himne gregorià en el VIII to, Deuterus Plagal. També conegut com a Hipomixolidi

h
 Versió de Luter; en el mateix to que el gregorià.

h
 Versió de l’Orgelbüchlein

h
 La segona part del coral és un lliure desenvolupament dinàmic que evoca el vol de l’Esperit. l’ Aquesta
incrementació ja apareix en el compassos 4, i més refermada en els 6 i 7. El vol de l’Esperit esdevé el pas-comentari
pas de
tota la segona part, ja sigui en moviment paral·lel, ja sigui per moviment
m contrari. Mentre que en la primera el “cantus”
està a la veu superior, en la segona Bach el posa en el pedal que, a més d’omplir l’obra d’una gran sobirania i
majestuositat, domina els plans sonors i evidencia
e que l’Esperit ja és en nosaltres.

h
h
 Versió de Leipziger Choräle

Modest Moreno i Morera

Ripoll, 25 d’agost de 2021

h
h