lOMoAR cPSD| 19948074

FIGURES RETÒRIQUES
Al·legoria
L'al·legoria és un recurs literari consistent en una metàfora continuada. En un text se
substitueix un referent pel seu equivalent metafòric i tots els termes lligats al referent
tenen una metàfora equivalent, de manera que es genera un text amb diversos nivells de
lectura.

Al·literació
Repetició volguda d’uns mateixos sons al llarg d’uns versos.

I, com enamorats del fresc aiguatge, Repetició del so que recorda el xip-
xics i xavals, xipollejant-hi, es xopen. xap general que segueix una
(J. Ruyra). tempesta estiuenca.
Tens un cavall,
Corre que corre, -corre que corre! Repetició del so que imita el galop.
(J. Maragall).

Anàfora
Repetició del mateix mot o grups de mots al començament de determinats versos o
estrofes per reforçar el sentit i donar-li simetria.

-Treu-te la capa –li demana ella- Repetició de l'expressió:"Treu-

Treu-te la capa, que et veuré més gran. te" a l'inici de cada vers.
-Treu-te tu el manto, que et veuré més bella.
(J. Maragall)

Antítesi
Oposar en una mateixa frase dos mots, pensaments o expressions de sentit
contrari.

M’exalta el nou i m’enamora el vell.

Oposició dels termes: "nou-vell"
(J. V. Foix)

Apòstrofe
Invocació.

Abril, no et torbis! Pren volada.

(J. Carner).

Asíndeton
Supressió de les conjuncions de coordinació.

Downloaded by Carina llobera carbonell (carinallobera@gmail.com)

 lOMoAR cPSD| 19948074

Aquella meva pobra, bruta, trista,

dissortada pàtria. (S. Espriu).
Encara un altre bes En la seqüència d'adjectius s'ha eliminat la
un altre conjunció "i" abans del darrer terme.
un altre.
(J. Salvat-Papasseit).

Comparació
Establiment d’una relació d’analogia o semblança (de forma, de funció, de mida, de
color) entre l’objecte real de què es parla i un objecte imaginat per l’autor.
S’expressa amb els mots com o semblar.

La simitarra mora, sembla una falç,

Feta a fer caure testes com brins de blat.
(J. Verdaguer) Primer el terme real i en segon lloc el
Amb el Pirene altívol abaixa el cap terme imaginat per l’autor.
Com monstre que s’abeura en la mar.
(J. Verdaguer).

Encadenament
Trencament forçat del discurs al final d’un vers que té la seva continuació en el
posterior.

El primer vers resta suspès en fals i

Hem fet un camí extens, i ja em diràs
segueix en el segon.
on és la boira que amagava el sol.
Quin munt d’instants viscuts en temps escàs! CRONOLOGIA ("Anhel")

Encavallament
Nega parcialment el metre; la unitat sintàctica sobrepassa el límit del vers.

Provarem d’alçar a la sorra

Es produeix una ruptura entre la
El palau perillós dels nostres somnis.
unitat sintàctica i la mètrica.
(S. Espriu)

Epítet
Adjectiu que no aporta cap contingut significatiu essencial, més aviat evidencia i
ressalta una característica coneguda per tothom.

Hi pot haver una cosa més senzilla i humil

que una engruna?
Les més humils engrunes
no fóren un regal? UN JORN, QUIN MUNT D'INSTANTS
("Dotze")

Hipèrbaton
Consisteix en una alteració forçada de l’ordre gramatical dels mots per aconseguir
el ritme adequat o la mètrica desitjada.

Downloaded by Carina llobera carbonell (carinallobera@gmail.com)

 lOMoAR cPSD| 19948074

¡Oh, no! La bella dama, de plomes sota un feix,

Val més que amb sa llegenda s’allunyi benaurada. L'ordre sintàctic normal seria:
"sota un feix de plomes".
(J. Carner).
L'ordre sintàctic normal seria:
I amb hàbils mots, la passió naixent, "pogués fer la passió naixent
del meu estil pogués fer presonera. (J. V. Foix). presonera del meu estil amb
hàbils mots".

Hipèrbole
Figura que es fonamenta en una exageració evident

Tronen els canons i,

en la distància, "Esquitxen tot l'espai amb les desferres"
esquitxen tot l’espai és una exageració evident per fer més
amb les desferres expressiva la descripció de la guerra.
d’un poble commogut i esporuguit.

Interrogació retòrica
Es formula una pregunta que no espera cap mena de resposta perquè se suposa
que és evident.

¿No heu sentit mai els enamorats com parlen?

Semblen uns encantats que no saben el que es La interrogació no és una demanda de
resposta.
diuen. (J. Maragall)

Ironia
Consisteix a expressar una intenció amb una expressió de significat absolutament
contrari creant un efecte de retret o burla.

La qualificació de "proesa solidària" amb què es refereix

heu proclamat al món
a la decisió de començar una guerra és una burla de les
la vostra proesa solidària motivacions que movien l'anomenat "Trio de les Açores"

Metàfora
Metàfora en presència o impura: relació d’identitat entre dos termes, un real i un altre
imaginari.

Relació entre el Pirineu –serralada amb

Un gran arbre ajagut és lo Pirene. (J.
una carena principal i amb valls laterals- i
Verdaguer). un gran arbre ajagut.
Sos cabells de finíssima atzabeja. (J.V. A "cabells" els confereix la negror de
Garcia) l’”atzabeja”.

Metàfora en absència o pura: relació d’identitat entre dos termes mitjançant la

substitució del terme real per un altre d’imaginari.

El poeta canta “una veïna seva”, terme

Qui tindrà silencis freds per a aquesta
real, referint-s’hi com “aquesta fada”,
fada? (J. Carner). terme imaginari.

Downloaded by Carina llobera carbonell (carinallobera@gmail.com)

 lOMoAR cPSD| 19948074

Sos cabells de finíssima atzabeja. (J.V. A "cabells" els confereix la negror de

Garcia) l’”atzabeja”.

Metonímia
Designació d’una cosa amb el nom d’una altra que hi té relació; pren la causa per
l’efecte, el contingut pel continent, la matèria per l’objecte, etc.

La teva mà,
un dring de glaç al vidre
N'hi trobem dues: "vidre" en lloc de got i "glop daurat"
i un glop daurat. en substitució del líquid del got.
Fonem les hores lentes
i apaivaguem la nit.

Oxímoron
Contradicció en el significat de dues paraules contigües.

L’adjectiu és un antònim que

Aquesta obscura claredat que cau de les estrelles. substitueix l’epítet que podria
(Corneille). acompanyar el nom “lluminosa
calredat”.

Paradoxa
Expressió d’un enunciat cert, però que conté dos conceptes antagònics que generen
un efecte contradictori, absurd o inversemblant.

Sia'm la mort ma major naixença.

La contradicció és només aparent: la mort és
un naixement a una nova vida".
(J. Maragall, "Cant espiritual")

Paral·lelisme
Repetició d’estructures sintàctiques.

Mon cor estima un arbre! Més vell que l’olivera,

més poderós que el roure, més verd que el taronger.
(M. Costa i Llobera). Es repeteix “més” adjectiu “que”
No esperis altre do que el de tes llàgrimes el nom d’un arbre.
ni vulles més consol que els teus sospirs.
(J. Maragall)

Personificació
Atribució de qualitats humanes a éssers inanimats. Si l’ésser personificat parla, la
figura retòrica s’anomena prosopopeia.

El ventijol besa les fulles El poeta “humanitza” el vent convertint-lo en

(T. Garcés). subjecte de “besar”.

Polisíndeton
Repetició d’una conjunció per donar més força a l’expressió.

Downloaded by Carina llobera carbonell (carinallobera@gmail.com)

 lOMoAR cPSD| 19948074

Nuós i poderós i roig com el veieu. (J. Carner).

Emmetzinat de mites,
Amb sàrries curulles de blasfèmies, ossut i rebegut, i lleganyós. (Pere Quart).

Símbol
És un signe en què la relació entre significant i referent és traduïda per un significat
convencional a partir de la tradició cultural, però no deduïble lògicament. El símbol sol
mantenir una relació analògica amb el que representa. Hi ha símbols de cada autor o
d’una estètica determinada. El símbol sempre es refereix a un cencepte que és
representat per un altre, el nexe és purament convencional.

Cercle = perfecció
Pa = eucaristia (només entès pels catòlics).

Sinestèsia
Figura que consisteix a associar dos elements que provenen de camps sensorials
diferents.

Se’ns va morint la llum, que era color

De mel, i ara és color d’olor de poma. (G. Ferrater).

Downloaded by Carina llobera carbonell (carinallobera@gmail.com)