Professional Documents
Culture Documents
Dossier Valencià 5é 2022
Dossier Valencià 5é 2022
VALENCIÀ
5É DE PRIMÀRIA
ÍNDEX
UNITAT 1 : EL MEU ENTORN!
UNITAT 5: AL GIMNÀS!
1
5É DE PRIMÀRIA
DE PRIMÀRIA
PUNT 1: VOCABULARI
2
DE PRIMÀRIA
3
VOCABULARI GRAMÀTICA I ORTOGRAFIA COMPRENSIÓ EXPRESSIÓ COMPRENSIÓ EXPRESSIÓ
UNITAT
ORAL ORAL ESCRITA ESCRITA
0. COMENCEM - Identificació personal - Presentació
personal i dels
companys
- Cos i característiques - La paraula i la síl.laba - Descripció d’un - Descrpció: l’àvia - Descripció de
físiques - Accentuació - Cançó: Som un company persones i
1. EL MEU
- Casa i entorn - Diftongs i hiats equip personatges
ENTORN - Dièresi
- Substantius i adjectius
- Apostrofació i contracció
2. LA MEUA - Familia i amics - Camp lèxic i semàntic - Cançó: Tots som - Capítol 4 cats - Còmic d’Astèrix - Còmic
- L’amistat - S sorda i s sonora supers i Obèlix
GENT
- L’escola - El primer dia de
-Rutina diaria classe
3. QUINS - Formes verbals: simples, compostes i - - Conte: El lleó que - Poemes: -Conte: Una nit - Escrivim un
4
- Animals salvatges perifràstiques volia ser formiga “Mosques i sense son conte
ANIMALS!
- Insectes - Pronombs personals forts mosquits” i d’animals
- So de la x / tx / ig “Serp”
6. ENS ANEM -Transports - Adjectius: gènere de forma única i - Contar les - Descriure un - El fullet turístic - El fullet
- Viatges i vacances doble vacances viatge turístic
DE VACANCES!
- Paraules simples i compostes
- L’ús del guionet a les paraules
compostes i els numerals
DE PRIMÀRIA
COMENCEM!
- Identificació personal: nom, edat,
direcció, ciutat, telèfon...
- Presentació personal
- Identificació de les dades personals dels companys i companyes
i país Continent
6
5é
-
- Casa i entorn (poble/ciutat).
- El cos: característiques físiques, roba,
salut i cuidats físics.
-
- Els substantius
- Els adjectius
- La paraula i la síl·laba
- L’accentuació
- L’accentuació en les paraules agudes
- L’accentuació en les paraules planes
- L’accentuació en les paraules esdrúixoles
- La dièresi
- El diftong i el hiat
- L’apostrofació i contracció
-
-
- Text: L’ àvia
- Descripció de persones o personatg
7
PUNT 1: VOCABULARI
8
Descriure un lloc és explicar com és l’espai concret i
què coses hi ha. Per fer la descripció d’un lloc, cal
seguir un ordre; dels elements generals als aspectes
més concrets.
2. En grup, trieu una de les dues imatges anteriors i classifiqueu alguns
dels elements que hi trobeu a la graella següent.
3. Feu una descripció oral d’una de les dues imatges utilitzant els
elements anotats a la graella.
9
EL COS HUMÀ
1. Completa el poema següent amb les paraules de la imatge.
Els són per mirar,
les per agafar,
el és per pensar
i el per estimar.
Els són per tocar,
els per caminar,
el per olorar
i la per parlar.
Els per abraçar,
les per córrer,
els per pentinar,
les per sentir…
T’ho torne a repetir!
Joan Amades
10
2. Relaciona les parts del cos amb les seues definicions.
11
PUNT 2: GRAMÀTICA I ORTOGRAFIA
ELS SUBSTANTIUS. CLASSES DE SUBSTANTIUS
12
13
14
15
16
17
L’accentuació
Nom Data
farmacia autobus
aixo excursio
lleo platan
esparrec bisturi
3 Posa accent només a una de les dues paraules destacades en cada oració.
18
19
EL S IM P O S T O R S
20
21
EL S IM P O S T O R S
22
23
24
L’accentuació en les paraules esdrúixoles
1 Contesta amb la paraula esdrúixola.
egipci caverna
indi terra
serbi hort
25
26
27
28
29
PUNT 3: COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ORAL
TOts junts! Si
TOts junts, uiii
TOts junts, OOh!
TOts junts (palmes)
30
1. A la imatge següent hi apareixen persones molt diferents. En parelles, jugueu al “Qui
es qui?”. Cada membre de la parella haurà de triar secretament una persona, i l’altre
haurà d’endevinar qui és fent preguntes on només pot respondre sí o no. Per exemple…
és un xic? és pèl-roig? Porta ulleres?
31
2. Com de bé coneixes els teus companys? Tria algú de la classe (discretament! No el
mires descaradament!), fes un dibuix i descriu-lo contestant les preguntes. Després,
anireu eixint a llegir la vostra descripció i la resta l’haureu d’endevinar. Ajuda’t de la
taula de baix
Dibuix Descripció
- És alt/a, baix/a o de mitjana
estatura?
- Color i tipus de cabells:
- Té peques, ulleres o alguna
altra cosa distintiva?
- Cóm és la seua personalitat?
Tímid/a, extravertit /da,
graciós/a…
32
33
34
35
Tema 2:
La meua gent
36
5É
DE PRIMÀRIA
Punt 1: Vocabulari
2
37
PUNT 1: VOCABULARI
Les famílies són diverses i poden tindre molts membres.
1. Feu una llista entre tots de les persones que poden compondre una
família.
V F
Carlos és germà de David
Marco i Micaela són avis de Marina i Carlos
Helena i Joao són parella
Juan és sogre de Joao
Carmen i Ricardo estàn separats
David és nevot de Marina
Joao és oncle de Rubén
Carmen i Helena són cunyades
Andrea és la nora de Micaela i Marco
3
38
2. Aneu a veure un vídeo en stop - motion fet pels xiquets d’un
institut. En ell es parla de diferents models de famílies. Vegeu-lo i
poseu en comú les vostres impressions. Després, contesteu a les
preguntes.
- La mestra de Paula té raó? Per què penses que ha dit el que ha dit?
4
39
LA FAMÍLIA
5
40
L’ESCOLA
6
41
4. Quines diferències trobes a l’aula i al col·legi respecte l’any
passat? Com penses que serà el col·legi dins de deu anys?
7
42
LES ACTIVITATS DIÀRIES
1. Observa la imatge i assenyala les accions que fas tots els dies de
la setmana.
2. Al text següent, una mestra vos explica com és per a ella un dia
normal.
8
43
Hola! Em dic Carme i sócmestra de
valencià. Cada dia m’alce a les set i
mitja. Em dutxe i desdejune. A les
huit desperte a les meues filles, que es
diuen Clara i Marina. Prepare el seu
esmorzar i les acompanye a l’escola.
L’escola és a prop de la meua casa.
Després agafe el cotxe per anar a
treballar. Jo visc a Petrer i treballe a
Novelda.Mentre conduïsc, escolte la
ràdio.
Comence a treballar a les nou i acabe a les tres. Normalment esmorze
voltant les onze. Dine una mica tard, cap a les quatre. Sovint dine sola.
Per la vesprada, vaig a buscar les xiquetes a l’escola. Alguns dies fan
activitats extraescolars. Aquests dies aprofite per xatejar o fer telefonades.
A vegades anem al parc o a la biblioteca. Jo, els dilluns i dimecres per la
vesprada, vaig a classes de ioga.
Cap a les nou, sopem. Havent sopat, veig una mica la televisió o llig
el diari o un llibre. Sempre vaig a dormir d’hora, no més tard de les onze i
mitja.
Els caps de setmana són molt diferents, però ja vos ho explicaréun altre
dia!
3. Feu una dramatització a la classe per simular les rutines del matí.
Podeu fer l’activitat en grups. Comenceu sense verbalitzar text, i a
poc a poc introduïu les expressions que heu aprés des de la
primera persona (jo). Seguiu aquests passos:
- Dissenyar l’escena
9
44
PUNT 2: GRAMÀTICA I ORTOGRAFIA
El camp lèxic i el camp semàntic
Al igual que les famílies de persones, les famílies de paraules també són
diverses. Hi ha dos grups ben diferenciats. Observa la graella:
10
45
2. Els següents grups de paraules són camps lèxic i semàntics.
Pots classificar-los?
Lèxic Semàntic
Taula, cadira, fuster, armari.
Germà, amable, iaio, company.
Llapis, llibreta, bolígraf, escriure.
Matalàs, llit, manta, llençols.
Bleda, col, espinac, floricol.
Espàtula, serra, martell, clavar.
Piano, guitarra, baix, dolçaina.
Migdia, vesprada, nit, dormir.
Peus, genolls, braços, coll.
Mòbil, videojoc, xatejar, whatsapp
11
46
12
47
13
48
PUNT 2: GRAMÀTICA I ORTOGRAFIA
1. Classifica aquestes paraules
15
50
La S sonora Fitxa 41
Nom Data
RECORDA
El so de la S sonora es pot representar amb s o amb z.
• S’escriu s entre vocals.
• S’escriu z a principi de paraula i darrere de consonant.
So S sonora So S sorda
• 0 ▶ • 15 ▶ • 17 ▶
• 11 ▶ • 6 ▶ • 14 ▶
51
La S sonora Fitxa 41
Nom Data
RECORDA
El so de la S sonora es pot representar amb s o amb z.
• S’escriu s entre vocals.
• S’escriu z a principi de paraula i darrere de consonant.
So S sonora So S sorda
• 0 ▶ • 15 ▶ • 17 ▶
• 11 ▶ • 6 ▶ • 14 ▶
52
PUNT 3: COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ORAL
18
53
1. A la lletra de la cançó apareixen substantius i adjectius. Subratllar
de roig els substantius i de blau els adjectius. Després, classifica'ls
en les dues columnes.
2. Tria un adjectiu que t'haja agradat i un que no t'haja agradat. Explica per
què
2. Penses que eres únic? Per què? Troba adjectius que pugues
utilitzar per a explicar-ho. Després, tria a un company i explica també
algunes de les seues característiques.
19
54
PUNT 3: COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ORAL
T’agrada el primer dia de classe? Escolta el conte “El primer dia”, de
l’autora Maica Meseguer. Anem a escoltar-lo tres vegades fins que entenguem
el suficient per a contestar les preguntes.
20
55
5. L’ escola fa olor de...
21
56
Un còmic és una sèrie o seqüència de vinyetes que conté imatges i conta una
història. Quan els personatges parlen, pensen, murmuren o criden, s’escriu en
bafarades. També s’utilitzen onomatopeies per representar els sons.
- On ocorre la història?
Poc després…
I doncs, què me’n
dieu? No valia la pena
que perdéssim una
estona?
Meravellós,
per Belisama!
Ideafix!
Deixa-la
tranquil•la!
r!
rrr
gr
Noble estranger, no Per què no? Molt Poseu-vos Des d’allà dalt No, Obèlix!
voleu pas un retrat Hi quedaria molt Nosaltres hi deu haver una
anem a fer de perfil amb
bé. les Deu estar
amb l’esfinx, com a bé, a la meva un tomb. espatlles bona vista. prohibit!
record? cabana. de cara i no us
bellugueu,
si us plau.
L’Astèrix
sempre vol
manar, i és així,
ell!
22
EGIPTE
Poc
Bravo, Potser el després… A ningú no se li
Tot ho trenques! acudiria venir
Obèlix, podríem Encara bo que no
enganxar? ens han vist. L’únic a excavar
bravo! Ja està! per aquí.
que podem fer és
enterrar el nas
a la sorra.
SNIF?
!!
Vine, meu retrat
IDE A F no perdem
el temps,
ara t’ho
explicaré!
explicaràs? encara no està
acabat!
Sobretot
l’esfinx…
Però…
L’ESFINX?!
POC!
POC!
Poc! c! Poc!
Poc! Poc! Po Poc! Poc! Poc! oc! Poc! Poc! Poc! oc! Poc! Poc! Poc! Poc!
Poc! Poc! P P
23
4. Emplena lliurement les bafarades d’aquest còmic!
25
60
Ací tens la lletra de la cançó. Retalla-la i troba l’ ordre correcte abans d'apegar-la
en el requadre.
61
5é DE PRIMÀRIA
Quins animals!
PUNT 1: VOCABULARI
- Animals salvatges
- Insectes
- Paraules amb x, tx i ig
- Poesia: “Serp”
“Mosques i mosquits”
62
5é PUNT 1: VOCABULARI
1. Memoritza el següent vocabulari:
63
5é PUNT 1: VOCABULARI
3. Escolta la següent cançó i troba en la sopa de lletres els animals:
https://www.youtube.com/watch?v=wAeR0Le6RBI
I F A N T Í L O P K
B J O L E O N G I N
A V E S T R U I Z U
B M O N I T O R U T
U T H L T U F A D O
I N Z L I B E F U R
N O G E L E F A N T
U R A Ó B S U Z O U
Y E J C V R I L U G
l C S U I M A N G A
V O E M O L I N Y E
O N R A H Y U E T U
H I P O P Ò T A M I
K R O L E F D N O P
64
5é PUNT 2: GRAMÀTICA I ORTOGRAFIA
QUÈ SÓN ELS PRONOMS PERSONALS FORTS?
Els pronoms personals forts són les paraules que anomenen una persona o un animal
sense dir-ne el nom.
Exemples:
- Núria i jo anem al mercat. à Nosaltres anem al mercat.
- Neus vindrà demà a sopar a casa. à Ella vindrà demà a sopar a casa.
Singular Plural
1ª persona Jo Nosaltres
2ª persona Tu / Vosté Vosaltres / Vostés
3ª persona Ell / Ella Ells / Elles
5. Torna a copiar la frase substituint els elements destacats de cada oració pels
pronoms personals forts corresponents.
• _________________________________________________________________________
• _________________________________________________________________________
• _________________________________________________________________________
• _________________________________________________________________________
6. Completa les oracions amb els pronoms personals forts que calga:
65
5é PUNT 2: GRAMÀTICA I ORTOGRAFIA
LES FORMES VERBALS
En la conjugació d’un verb hi ha tres classes de formes verbals:
• Les formes simples estan formades només per una paraula: ve.
• Les formes compostes estan formades per una forma del verb haver i una forma
del verb que es conjuga: ha vingut.
• Les formes perifràstiques expressen temps passat i estan formades per una
forma del verb anar i per l’infinitiu del verb que es conjuga: vaig cantar, va
vindre...
7. Completa les oracions següents amb els verbs adequats en la forma que s’indica
entre parèntesis.
• El número es llig igual de dreta a esquerra que d’esquerra a dreta, per tant
Forma perifràstica)
8. Llig aquestes oracions i escriu el temps verbal i quina classe de forma verbal es
troba. Exemple: Aniré a l’escola demà. Aniré (futur) Forma simple
• ________________________________________________________________________
• _________________________________________________________________________
• ________________________________________________________________________
• _________________________________________________________________________
66
5é PUNT 2: GRAMÀTICA I ORTOGRAFIA
EL SO DE X, TX I IG
Per a representar el so de la x de xiquet:
• S’escriu x:
o A principi de paraula: xandall
o Darrere de consonant: trinxar
• S’escriu tx:
o Entre vocals: butxaques
o A final de paraula si els derivats s’escriuen amb tx: sandvitx à sandvitxera
• S’escriu ig:
o A final de paraula si els derivats s’escriuen amb g, j, tg o tj:
roig à rogenc
assaig à assatjar
o
o A final de paraula si els derivats s’escriuen amb tx: sandvitx à sandvitxera
9. Subratlla les paraules amb el so de la x de xiquet i classifica-les. Com s’escriuen?
o
UN BON HÀBIT
Quan Sara va al gimnàs, cada dijous, s’endú una motxilla de color
roig amb les xancletes, la tovallola, el gel i el xampú per a dutxar-
se quan acaba. Per sort, els cabells se li eixuguen mentre torna
cap a casa, fent un passeig. Si no, li caldria agafar també
l’eixugador...
Amb x à
Amb tx à
Amb ig à
67
5é PUNT 2: GRAMÀTICA I ORTOGRAFIA
10. Ratlla la paraula de cada sèrie que està mal escrita i escriu-la bé.
12. Dictat.
68
5é PUNT 3: COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ORAL
13. Llig les dues poesies i aprèn la que més t’agrade:
MOSQUES I MOSQUITS
La natura diligent
diligent ens procura
una bestia
per a cada molestia.
Si a les fosques
ja no piquen les mosques
hi ha els mosquits
que treballen de nits.
Pere Quart
SERP
Amb les mans a les butxaques
i amb els peus ben amagats,
fa unes caminades maques
pels camins i pels sembrats.
I, si a un arbre ha d’enfilar-se,
no ho fa com la gent normal:
pel seu tronc ha d’enrotllar-se
cap amunt fent l’espiral.
Diu que és fera i que mossega!,
però és un fet natural:
tot el dia s’arrossega
per guanyar-se el seu jornal!
Ricard Bonmatí
69
5é PUNT 3: COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ORAL
14. Marca. Com es presenta la serp en el poema?
______________________________________________________________________________________
70
5é PUNT 4: COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ESCRITA
UNA NIT SENSE SON
El poderós rugit que ressonà per muntanyes i valls a altes hores de la nit va fer tremolar
el món sencer. Tremolaren les fulles dels arbres, tremolaren els homes, les dones i les
criatures de tots els pobles de la contornada i tremolaren de por, naturalment, tots els
habitants de la sabana. Si el lleó tenia tanta fam com per a bramar d’aquella manera en
plena nit, ningú estava lliure de caure en les seues urpes i en els seus queixals!
El lleó, que havia suportat el dolor amb dignitat i s’havia llepat en silenci la ferida hora
rere hora, havia arribat al límit de les seues forces. Les punxes, una part incòmoda i
inevitable de les seues vides, solien entrar i eixir dels cossos en qüestió d’hores i sense
deixar més senyal que un puntet roig i una mínima coïssor. Aquella, però, la portava
molts dies estacada amb ganes en la part més sensible de l’urpa, que a hores d’ara
estava unflada i d’un color morat que no s’havia vist mai en el cos d’un felí. Per això,
aquell primer rigut anà seguit de molts altres, cada volta més furiosos, cada volta més
desesperats, cada volta més urgents.
Els primers que s’atreviren a acostar-se a l’animal ferit foren aquells que no solien formar
part del seu menú: insectes i serps, tortugues i aus. Molt poc a poc, deixant que per una
vegada la curiositat guanyara a la prudència, molts altres animals s’acostaren a la
clariana: girafes i zebres, antílops i nyus, elefants i hipopòtams, rinoceronts i babuïns…
Les hores de la nit passaren lentament. Els rugits del lleó havien minvat de potència per
esdevindre només un plany adolorit i tristíssim. I aleshores, en el precís moment que el
primer raig de sol trencava el vel de boira de la nit, un ocell començà a volar en cercles
per damunt de la clariana. Foren molts els ulls que seguiren amb atenció el seu vol
elegant i acolorit. El suimanga mostrà el blau elèctric del seu cap, el roig encés del seu
pit, el seu bec llarg i després aterrà amb la suavitat d’una ploma, al costat del lleó. Tot
seguit, s’inclinà cap a la pota ferida i agafà delicadament amb el bec l’espina que
sobreeixia de l’urpa unflada. Amb uns moviments suaus i constants, l’estirà molt poc a
poc. Quan el suimanga acabà de traure l’espina de l’urpa del lleó, l’agafà fort amb el bec,
alçà el vol i desaparegué entre les fulles perfumades dels sàndals.
El lleó, encara adolorit però lliure per fi de la punxa que tant l’havia torturat, deixà anar
un gemec. Amb una lentitud estranya en ell, s’alçà sobre les quatre potes per primera
vegada en moltes hores i sacsejà la melena al vent. I al seu voltant, com si de sobte
haguera bufat un huracà, s’alçà una polseguera d’animals que fugien als seus caus,
novament atemorits del poder del rei lleó.
71
5é PUNT 4: COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ESCRITA
16. Marca. On passa la història?
En un bosc.
A la sabana.
A la selva.
17. Ratlla en la sopa de lletres el nom de cinc animals que ixen en la lectura i descobreix
el nom del continent on es troba aquest lloc unint les lletres que sobren:
G I R A F A À B A B U Í F
R R I N O C E R O N T I C
H I P O P Ò T A M A N Y U
_____________________________________
______________________________________________________________________________
______________________________________________________________________________
______________________________________________________________________________
______________________________________________________________________________
72
5é PUNT 4: COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ESCRITA
19. Pensa i comenta la resposta amb la classe. Per què creus que el suimanga va
Perquè Per a
uè li
Perq ima necessitava la demostrar a
àst
feia ll ó. punxa per a tots que era ...
el lle fer-se el niu. molt valent.
EL CONTE
73
20. És el teu torn! Ara tu escriuràs un conte amb els animals que més t’han agradat d’aquest
____________________________________________
FOTO/DIBUIX
____________________________________________
____________________________________________
____________________________________________ FOTO/DIBUIX
____________________________________________
____________________________________________
____________________________________________
____________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
___________________________________________________________________________
74
5é DE PRIMÀRIA
Anem de compres
PUNT 1: VOCABULARI
- Tendes d’alimentació
- Adverbis
- Paraules amb x i ix
- Compra responsable
- Catàleg d’ofertes
75
5é PUNT 1: VOCABULARI
1. Memoritza el següent vocabulari dels aliments més saludables:
76
5é PUNT 1: VOCABULARI
77
5é PUNT 1: VOCABULARI
2. Completa les paraules de vocabulari sense mirar el exercici anterior:
78
5é
79
5é
3. Memoritza el vocabulari dels diferents sabors i indica el sabor dels següents aliments:
80
5é
• FORN: _____________________________________________________________________
• FRUITERIA: _________________________________________________________________
• CARNISSERIA: ______________________________________________________________
Els adverbis són paraules que no varien en gènere ni en nombre i que complementen
el significat de verbs, d’adjectius i d’altres adverbis.
Exemple:
- Al poble havia plogut prou.
Segons la circumstància que indiquen poder ser de:
• Lloc: davant, darrere, allà, ací...
• Quantitat: bastant, gens, molt, menys...
• Manera: així, fàcilment, malament...
• Negació i afirmació: no, sí, també...
• Temps: ara, ahir, després, abans...
• Dubte: potser....
Lloc
Quantitat
Manera
Negació/afirmació
Temps
Dubte
82
5é PUNT 2: GRAMÀTICA I ORTOGRAFIA
9. Relaciona cada adverbi amb el tipus corresponent:
prou manera
si de cas lloc
també temps
despús-demà quantitat
intensament dubte
EL SO DE X I IX
Per a representar el so de la x de fluix:
• S’escriu x a principio de paraula: ximenera, xifra...
• S’escriu ix entre vocals i a final de paraula: pateix, calaixera...
10. Encercla les paraules amb el so de la x de fluix. Amb quines lletres s’escriu?
• Xalet • Faixa
• Cruixent • Panxa
• Mareig • Xabienc
• Coix • Fitxa
83
5é
11. Resol els mots encreuats. Totes les paraules tenen el so de la x de fluix.
12. Uneix les peces del mateix color i escriu noms de localitats valencianes.
E À Ó V
X N
A E
X O I A
I
L
X X A
R A
X
T
S
84
5é PUNT 2: GRAMÀTICA I ORTOGRAFIA
13. Completa amb x o ix.
14. Dictat.
85
5é PUNT 3: COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ORAL
15. Fixa’t en la imatge d’aquest supermercat i contesta les següents preguntes:
Més paraules: envàs reciclable, producte fresc, congelats, refrigerats, importació, comerç
just, marca blanca, l’avantatge és..., un inconvenient important és..., ens convé perquè...,
té més èxit...
• Quins productes del dibuix coneixes? Comenta amb els companys quins en
consumiu a casa.
• Explica quins avantatges i quins inconvenients tenen els envasos familiars per als
diferents tipus de famílies.
86
5é PUNT 3: COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ORAL
87
5é
• Llig l’oferta de la setmana. Què et sembla? Creus que és una bona oferta?
Explica per què la triaries o no.
88
5é PUNT 4: COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ESCRITA
Un plàtan robust, que escoltava el que deia Poroto, va decidir parlar en nom del regne
dels fruits:
- Crec que és una idea interessant, així tots podem participar i veure quin de
nosaltres és el millor. Però Poroto, quina aposta vols fer?
I així totes les verdures van emprendre la partida. Estava l’encisam, la tomaca, el julivert…
marxant fins a allunyar-se del poble. Les verdures havien desaparegut totalment.
Al cap d’uns dies, els pares que no sabien res de l’aposta, van començar a buscar-les per
tots els llocs. Poroto estava molt molest. Tots els pares estaven preocupats per la
desaparició de les verdures. Si elles s’assabentaven d’això, serien les guanyadores.
Aleshores, Poroto va convocar als cereals i va dir:
- Escolteu bé el que us vaig a dir. Les verdures han desaparegut i la seua absència
està causant problemes per a preparar els menjars dels xiquets. Si no fem alguna
cosa, elles guanyaran.
89
5é PUNT 4: COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ESCRITA
Ara ja no hi havia cereals ni verdures. Els pares estaven molt preocupats perquè els seus
xiquets no estaven menjant tot el necessari per a estar sans i forts. Van començar a
alimentar-se de llepolies, el que va provocar que caigueren malalts i ja no tenien ganes
de jugar.
La taronja, el plàtan i moltes fruites més es van adonar del que passava i es van espantar,
perquè no volien que els xiquets continuaren tristos i van decidir reunir-se amb el
comité de la bona salut per a buscar una solució.
La poma va dir:
- No podem permetre que això continue així. Hem de buscar als cereals i a les verdures
per fer que tornen a Vila Saludable. Aquesta aposta només està causant malalties als
xiquets ja que a soles mengen llepolies i ells necessiten estar sans per a jugar.
Aleshores, un grup d’aliments van estar d’acord amb el que va dir la poma i van decidir
ajudar. Tots junts van eixir a buscar als seus amics al bosc. Van caminar molt fins que els
van trobar. Aquests continuaven discutint de qui era el millor. Les fruites van tractar de
fer-los entendre i van dir:
- No us dona vergonya? S’heu anat de Vila Saludable i ara els xiquets estan sense
energia! Es què no sabeu que ells ens necessiten a tots? Som un equip i els pares saben
que si combinen bé els aliments, ajudaran als seus fills a créixer i estar sempre sans.
Després d’escoltar aqueixes paraules, les verdures i els cereals es van penedir del seu
comportament i van decidir tornar. En arribar a Vila Saludable, els xiquets van córrer a la
seua trobada, mentre que els pares aplaudien pel retorn dels cereals i les verdures.
90
5é PUNT 4: COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ESCRITA
18. Respon a les següents preguntes:
Vila Hort
Vila Saludable
Vila Salut
Qui és Poroto?
Volia demostrar què aliments eren millors i més importants per a l’alimentació
dels xiquets i així ser el rei absolut
Les carlotes
Els cereals
Les verdures
91
5é PUNT 4: COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ESCRITA
• Què va ocórrer quan es van anar els primers aliments?
Perquè els seus fills no estaven menjant tot el necessari per a estar sans i forts
Perquè sense els cereals no podien desdejunar
Que havien d’amagar-se millor perquè els altres aliments estaven guanyant
l’aposta
92
das
5é
PUNT 4: COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ESCRITA
19. Llegeix y memoritza aquest poema:
RUTA GASTRONÒMICA
A Benicarló carxofes
i a Vinaròs llagostins.
A Borriana taronges
i a Xàtiva l’arnadí.
MARC GRANELL
20. Saps què és una ruta gastronòmica? Quina opció és la més correcta?
21. Localitza en un mapa de la Comunitat Valenciana els llocs del poema. Quins llocs
t’agradaria visitar? Explica com hi aniries i per què.
93
5é
PUNT 4: COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ESCRITA
22. Escrivim una recepta.
94
DE PRIMÀRIA
- El tauler d’anuncis
- L’anunci publicitari
95
PUNT 1: VOCABULARI
Què t’agrada fer al teu temps lliure?
tocar un
anar al cine pujar en bici escoltar música instrument ballar
navegar per
eixir amb els amics llegir escriure
la xarxa viatjar
96
1.
1. Observa la taula següent i completa les oracions amb les aficions de cadascú.
- Encercla de roig: acció de comprendre paraules d’un text escrit, com un llibre.
- Encercla de blau: activitat que consisteix en moure el cos al ritme de la música.
- Encercla de groc: acció de preparar el menjar.
- Encercla de verd: activitat que consisteix en desplaçar – se a peu d’un lloc a altre.
3. Organitza el cap de setmana de Maria amb activitats que pot fer al seu temps lliure.
4. Els verbs poden ser de primera conjugació (acabats en –ar), de segona conjugació
(acabats en –er o –re), i de tercera conjugació (acabats en –ir). Classifica els verbs del
vocabulari de la pàgina següent segons la seua conjugació.
6. I a tu, què t’agrada? Completa amb les teues aficions. Després, pregunta a dos companys
o companyes què activitats els agrada fer.
98
PUNT 1: VOCABULARI
Les paraules que utilitzem per expressar accions són els verbs.
99
PUNT 1: VOCABULARI
100
PUNT 1: VOCABULARI
1. Quina hora és? Observa aquest rellotge i repeteix amb els teus companys com es
diuen les hores en valencià.
menys cinc
menys deu
i vint
menys vint
i vint-i-cinc
menys vint-i-cinc
i mitja
101
PUNT 1: VOCABULARI
102
PUNT 1: VOCABULARI
1. ____________________
2. ____________________
3. ____________________
4. ____________________
5. ____________________
6. ____________________
103
PUNT 1: VOCABULARI
Ø Completa algunes de les rutines diàries de Pau i la seua família.
Ø Comenta amb els teus companys i companyes les teues rutines des de que t’alces
fins que te’n vas a dormir. No oblides dir les hores!
104
PUNT 2: GRAMÀTICA I ORTOGRAFIA
105
PUNT 2: GRAMÀTICA I ORTOGRAFIA
106
PUNT 2: GRAMÀTICA I ORTOGRAFIA
107
PUNT 2: GRAMÀTICA I ORTOGRAFIA
108
PUNT 2: GRAMÀTICA I ORTOGRAFIA
109
PUNT 2: GRAMÀTICA I ORTOGRAFIA
110
PUNT 2: GRAMÀTICA I ORTOGRAFIA
111
112
LES MEUES AFICIONS
Què t'agrada fer en el teu temps lliure? Què fas el cap de setmana? Ets
una persona d'acció i fas esport o prefereixes la màgia de la música?
Explica les teves aficions i ens coneixerem una mica més tots plegats.
1. Per parelles, feu preguntes sobre les aficions que teniu utilitzant les
següents estructures.
113
2. Escolta la cançó M’agrada l’esport del grup Club Super 3 i ompli els buits amb
les paraules que hi falten.
114
PUNT 4: COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ESCRITA
1. Llig el següent tauler de l’escola on hi ha diferents anuncis:
115
PUNT 4: COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ESCRITA
116
PUNT 4: COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ESCRITA
L’ANUNCI
Els texts que hi havia al tauler són anuncis. Un anunci és un missatge que es fa
amb la intenció que les persones puguen obtenir coneixement sobre un
producte, un fet o un esdeveniment.
Quan l’objectiu és vendre un producte o servei s’anomena anunci publicitari.
Té diverses parts: la marca, l’eslògan, la imatge i el text.
117
PUNT 4: COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ESCRITA
6. Ara és el teu torn. Agafa un foli en blanc i crea el teu propi anunci. Però abans de
començar, mira aquest missatge publicitari i identifica les seues parts.
https://www.youtube.com/watch?v=3x1pqSdOjQE
________________________________________________________________________________
118
5É DE PRIMÀRIA
Ens n’anem de
vacances!
- Viatges i vacances
- Mitjans de transport (cel, mar i terra)
- Descriure un viatge
- El fullet turístic
- Elaborar un fullet turístic
119
5é PUNT 1: VOCABULARI
LES VACANCES
tenda
platja
120
PUNT 1: VOCABULARI
poal muntanya
poal
equipatge
equipatge
121
1. Uneix amb fletxes.
equipatge
122
5é PUNT 2: GRAMÀTICA I ORTOGRAFÍA
2. Escriu el nom d’aquestes imatges sense mirar.
catrsle
123
ELS MITJANS DE TRANSPORT
124
1. Classifica els vehicles anteriors segons vagen per mar, terra o aire.
2. En gran grup, afegiu altres vehicles que conegueu al llistat anterior.
125
126
PUNT 2: GRAMÀTICA I ORTOGRAFÍA
127
128
129
5é PUNT 2: GRAMÀTICA I ORTOGRAFÍA
130
131
132
5é PUNT 3: COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ORAL
133
134
135
5é PUNT 4: COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ESCRITA
EL FULLET TURÍSTIC
És un document que descriu els aspectes més destacats d’un lloc
per animar a la gent a visitar – lo.
Inclou una descripció positiva del lloc, una imatge i altra informació com la seua
localització, llocs on menjar i allotjar – se, monuments per visitar o mitjans de transport.
1. Fixa’t en aquest fullet de Barberà de la Conca. Localitza i comenta amb els companys
la informació que hi trobeu. Després, respon les preguntes al teu quadern.
1. Per què es va crear l’Associació dels Amics del Castell de Barberà de la Conca? En quin any?
2. Quines activitats lúdiques s’han organitzat per fomentar el seu ús?
3. En què volen transformar el castell per garantir la seua conservació?
4. Podem visitar el castell qualsevol dia i hora?
5. Quant pagaríem si volguérem anar tota la classe al castell + poble + tast de vi?
136
5é PUNT 4: COMPRENSIÓ I EXPRESSIÓ ESCRITA
1. Per grups, aneu a elaborar un fullet turístic sobre la vostra localitat. Heu de cercar informació sobre la seua
localització, elements turístics per visitar, llocs on menjar i allotjar – se, festivitats, costums, comunicacions amb els
mitjans de transport... I, a més a més, buscar imatges que la representen.
- Haureu combinar imatge i text; mireu de no sobrecarregar de text el fullet. L'objectiu serà persuadir el públic i moure a
l'acció, és a dir, que visite la ciutat i conega els seus encants.
- El disseny i el color també han de ser importants i resultar atractius, per la qual cosa és fonamental la selecció de les
fotografies, el tipus i mida de lletra ...
- Utilitzeu un llenguatge fàcil d’entendre, presentant i transmetent els valors i atractius turístics del lloc en qüestió.
- Alguns elements que pot incloure el fullet són:
• Descripcions de el lloc. A més de fotografies (retallades o impreses d'internet), s'ha d'incloure text que descriga les
característiques de la localitat.
• "Eslògans": frases per promocionar el lloc. Solen ser frases breus que destaquen els aspectes més atractius i solen
apel·lar a el receptor. S'escriuen en 2a persona i en futur o imperatiu. Exemples «Vine i veuràs», «Podràs gaudir», «Un
paradís al teu voltant» ...
• Mapes. Solen acompanyar el text per situar la població o la zona, i per localitzar els principals centres d'interès.
• Informació d'interès que destaque els aspectes positius i principals atractius de el lloc:
Ø Entorn natural: platges, muntanyes, parcs naturals ...
Ø Oferta cultural: història, monuments, museus, teatres, cinemes ...
Ø Oci i diversió: gastronomia, festes populars, esports, parcs temàtics ...
Podeu agafar un foli i doblegar – lo en tres parts per fer un tríptic.
També podeu crear el vostra fullet amb l’orinador amb el programa Libre office.
137