Iran

Per David Cejudo, Marc Fatjó,

Alejandro Egea i Héctor Berger.
Institut Jaume Almera Curs 2022-23
Ciutadania, dret i política, Maribel Cisneros.
Índex
Com ha arribat Iran al seu sistema polític?.......................................................................................2
Expliquem el sistema polític....................................................................................................................4
Institucions.................................................................................................................................................... 6
Constitucio......................................................................................................................................................7
Sistema electoral..........................................................................................................................................9
Organització territorial.............................................................................................................................9

Com ha arribat Iran al seu sistema

polític?
1. Revolució Constitucional de 1905-1911: La revolució constitucional va ser
un moviment popular liderat per diverses forces polítiques i socials que va
portar a la creació de la primera constitució escrita d'Iran i la instauració
d'un règim parlamentari. Aquesta revolució va ser una resposta a la falta
de reformes polítiques i a la corrupció dels governants de la dinastia
Qajar. Després de diverses protestes i manifestacions, el Shah va acceptar
establir una assemblea nacional elegida i la promulgació d'una constitució.
Aquesta revolució va ser un punt d'inflexió en la història iraniana i va
portar a la creació d'una societat civil activa i d'una classe política
emergent.

2. Govern de Reza Shah Pahlavi: Després de la caiguda de la dinastía Qajar,

Reza Shah Pahlavi va prendre el poder el 1925 i va governar Iran amb mà
de ferro durant més de dues dècades. Va establir un règim autoritari que
va centralitzar el poder en la figura del monarca i va intentar modernitzar
el país amb reformes econòmiques i socials. Va impulsar la
industrialització, la construcció de carreteres i la modernització de les
forces armades. Tanmateix, la seva governança va ser marcada per la
repressió política, la censura i la supressió de les llibertats civils.

3. Invasió Anglosoviètica i canvi de rei: Durant la Segona Guerra Mundial,

Iran va declarar la seva neutralitat, però després de la invasió alemanya de
la Unió Soviètica, els britànics i els soviètics van ocupar Iran el 1941 per
assegurar les rutes petroleres i evitar una possible col·laboració amb els
nazis. Aquesta invasió va provocar la destitució del rei Reza Shah Pahlavi i
la seva substitució pel seu fill Mohammad Reza Pahlavi, que va governar
com a monarca fins a la revolució de 1979.

4. Mossadegh i la nacionalització del petroli: El 1951, el primer ministre

Mohammad Mossadegh va nacionalitzar l'indústria petroliera d'Iran, que
fins llavors estava en mans de companyies britàniques. Aquesta acció va
desencadenar una crisi diplomàtica amb el Regne Unit i va portar a un
 boicot internacional del petroli iranià. Mossadegh va ser depostat en un
cop d'estat dirigit per la CIA i el MI6 britànic el 1953 i Reza Shah va ser
reinstal·lat en el poder. Aquest esdeveniment va contribuir a la creixent
antipatia del poble iranià cap als governs occidentals i a la percepció que
els països estrangers interferien en els assumptes internos d'Iran.

5. Revolució Blanca: Mohammad Reza Pahlavi va dur a terme una sèrie de

reformes socials i polítiques conegudes com a "Revolució Blanca" durant la
dècada de 1960. Aquestes reformes van incloure la modernització del
sistema legal, l'educació i els drets de les dones. Tot i que algunes de les
seves iniciatives van ser positives, com l'expansió de l'educació, molts
iranians van considerar que les reformes estaven massa influenciades per
Occident i no van abordar les qüestions socioeconòmiques de fons.

6. Revolució Islàmica de 1979: La revolució islàmica va ser un moviment

popular i polític liderat per l'Aiatol·là Ruhollah Khomeini, que tenia com a
objectiu posar fi al règim del Shah Mohammad Reza Pahlavi i establir una
república islàmica. Les protestes massives, amb el suport de diversos
sectors de la societat, van conduir a la caiguda del Shah i a l'establiment
de la República Islàmica d'Iran. Aquesta revolució va tenir un profund
impacte en la política, la societat i la cultura iraniana, establint el sistema
polític actual.

7. Guerra Iran-Iraq: Entre 1980 i 1988, Iran va enfrontar-se a una llarga i

destructiva guerra amb el veí Iraq, liderat per Saddam Hussein. Aquest
conflicte va ser una conseqüència de disputes frontereres i rivalitats
regionals. La guerra va tenir un cost humà i econòmic immens per a
 ambdós països, amb milions de víctimes i danys significatius en
infraestructures. La guerra va acabar sense una victòria clara per cap de
les dues parts.

Context Enllaços:
● https://iranprimer.usip.org/blog/2013/sep/03/iran-minorities-2-ethnic-diversity
● https://datosmacro.expansion.com/demografia/religiones/iran
● https://www.cia.gov/the-world-factbook/countries/iran/

Revolucion Islamica 1979 Enllaços:

● https://www.britannica.com/event/Iranian-Revolution
● https://www.brookings.edu/blog/order-from-chaos/2019/01/24/the-iranian-revolutio
n-a-timeline-of-events/
● https://www.theguardian.com/books/2013/mar/01/revolutionary-iran-michael-axwor
thy-review
● https://www.bbc.com/mundo/noticias-internacional-63015281
● https://www.youtube.com/watch?v=8w4Ku6l7OEI
● https://www.youtube.com/watch?v=2xQM4Zy5zIk
● https://www.youtube.com/watch?v=9ZHBj_BjIrk
● https://www.youtube.com/watch?v=1wGiaxX2C-g

Expliquem el sistema polític

El sistema polític de l'Iran és una República Islàmica, cosa que significa que la
religió i la política estan intrínsecament entrellaçades. El líder suprem de l'Iran,
que és un clergue xiïta d'alt rang, és la figura més poderosa del país i té una gran
influència sobre el govern i la societat iraniana.

És una barreja de democràcia representativa i teocràcia islàmica, on el líder

suprem té el poder final i els clergues tenen una gran influència en la política i la
societat del país.

Divisió de poders
La divisió de poders a Iran es regeix per una forma de govern islàmica coneguda
com a República Islàmica d'Iran. Segons la Constitució iraniana, el poder suprem
recau en el líder suprem, qui és el clergue més alt del país (aiatol·là) i té l'última
paraula en tots els assumptes de l'estat.

Tot seguit, es descriuen les tres branques del govern iranià i les seves funcions:

1. El poder executiu: és liderat pel president, que és elegit directament pels

ciutadans iranians. El president és el cap de govern i està a càrrec de la
implementació de les polítiques i llei aprovades pel Consell de Guardians. El
president és responsable de l'administració del país y de nomenar els ministres
del govern.

1. El poder legislatiu: és liderat pel parlament iranià, que es diu Majlis. El

Majlis està compost per 290 membres elegits directament pels ciutadans
iranians. El parlament té la responsabilitat d'aprovar les lleis i supervisar la gestió
del govern.

El poder judicial: és liderat pel cap del poder judicial, que és nomenat pel líder
suprem. El sistema judicial iranià es divideix en tribunals generals, tribunals
especialitzats i tribunals religiosos. Els tribunals religiosos són responsables
d'interpretar i aplicar la llei islàmica a casos civils i penals.

A més, a l'Iran hi ha el Consell de Guardians, que és un organisme compost per 12

membres, 6 clergues i 6 advocats, nomenats pel líder suprem. El Consell de
Guardians té la responsabilitat de supervisar les lleis aprovades pel parlament i
assegurar-se que siguin conformes a la llei islàmica ia la Constitució. També té
l'autoritat per vetar qualsevol candidat a la presidència o al parlament que
consideri contrari a la llei islàmica o la Constitució.
A més, a l'Iran hi ha altres organismes i grups polítics que influeixen en el
sistema polític, com el Consell de Discerniment, que assessora el líder suprem
en qüestions polítiques i socials; el Cos de la Guàrdia Revolucionària Islàmica,
que té una gran influència a l'economia i la seguretat del país; partits polítics i
grups de l'oposició, que busquen influir en la política del país.

Institucions
Iran és una república islàmica que té diverses institucions importants. Algunes
de les institucions més destacades d'Iran són les següents:

1.Líder Suprem: És el cap religiós i polític més important d'Iran. El Líder Suprem
té un gran poder polític i religiós i supervisa les decisions del govern i el
Parlament.

2.Parlament: Conegut com a Majles, és la branca legislativa del govern iranià. El

parlament està format per 290 membres elegits per sufragi universal.

3.President: El president d'Iran és el cap de l'estat i del govern. El president és

elegit per sufragi universal i és responsable de la política interna i externa del
país.

4.El Poder Judicial: Aquesta és la branca judicial del govern iranià, encarregada
d'interpretar la llei i resoldre les disputes legals. El cap del Poder Judicial és
nomenat pel líder suprem.

5.El Consell de Guardians: Aquesta és una institució que té el poder de vetar les
lleis aprovades per la Majlis i decidir qui pot ser candidat a les eleccions. El
Consell de Guardians està format per 12 membres, 6 dels quals són nomenats pel
líder suprem i 6 dels quals són elegits per la Majlis.

6.La República Islàmica d'Iran: Aquesta és la forma de govern de l'Iran des de la

Revolució Islàmica de 1979. La República Islàmica es basa en la teocràcia, on el
líder suprem, un clergue xiïta, té el poder final en qüestions polítiques i
religioses.
Constitucio

La Constitució de la República Islàmica de l'Iran és la llei fonamental del país,

que va ser redactada el 1979 després de la Revolució Islàmica de l'Iran i
promulgada el 1980. La Constitució estableix un sistema polític teocràtic en què
el líder suprem, que és el clergue xiïta més alt del país, té l'autoritat final sobre
els assumptes d'estat.

La història de la constitució de l'Iran es remunta al segle XX, quan es va establir

la primera constitució al país el 1906, durant el regnat del monarca Qajar,
Mozaffar ad-Din Shah. La constitució va ser redactada amb l'ajuda d'experts
constitucionalistes i polítics prominents, i va ser promulgada per establir un
govern constitucional al país.

La constitució de 1906 va establir una monarquia constitucional i va establir una

Assemblea Consultiva Nacional (Majlis) triada pel poble. La constitució també
garantia la llibertat de premsa, el dret a leducació i el dret a la propietat privada.

El 1953, el Primer Ministre elegit democràticament, Mohammad Mossadegh, va

ser deposat en un cop d'estat orquestrat pels Estats Units i el Regne Unit. Com a
resultat, la monarquia del Shah es va tornar més autoritària i el paper del Majlis
es va reduir.

El 1979, després d'una revolució popular liderada per l'Aiatol·là Ruhollah Jomeini,
es va establir una república islàmica a l'Iran. Es va redactar una nova constitució,
que va establir un sistema polític basat en la teocràcia i el govern islàmic.

Aspectes més rellevants de la Constitució d'Iran:

Els drets humans: la Constitució d'Iran estableix que els drets humans han de ser
respectats i protegits, però també estableix que aquests han de ser "en
consonància amb la llei islàmica". Això significa que alguns drets, com la llibertat
d'expressió o la llibertat de culte, poden estar limitats si es consideren contraris
als principis islàmics.
En particular, la Constitució iraniana garanteix la llibertat de pensament,
expressió, religió i assemblea, així com el dret a un judici just i a la privacitat
personal. No obstant, hi ha limitacions significatives a aquests drets, com ara les
restriccions a la llibertat d'expressió i premsa, la discriminació en contra de les
dones, els homosexuals i les minories ètniques i religioses, i les restriccions als
drets de les persones acusades de delictes polítics.

A més, el sistema polític iranià està fortament controlat pel clergat islàmic i la
seva autoritat religiosa, el que pot limitar encara més els drets i llibertats
individuals.

Els òrgans de govern: la Constitució d'Iran estableix una república islàmica amb
un sistema de govern presidencialista. Els òrgans de govern principals són el
president, el Parlament (Majlis) i el Consell de Guardians. El Consell de
Guardians és un òrgan que supervisa la legislació i vetlla per la compatibilitat de
les lleis amb la llei islàmica i la Constitució.

El líder suprem: La Constitució d'Iran concedeix al líder suprem un paper

central en la governança del país. El líder suprem és el màxim líder religiós del
país i té autoritat en qüestions religioses, militars i polítiques. El líder suprem és
elegit pel Consell de Experts, que està format per clergues islàmics.

Els partits polítics: la Constitució d'Iran reconeix el dret de lliure associació

política i permet la formació de partits polítics. No obstant, els partits han de ser
compatibles amb la llei islàmica i han de ser aprovats pel Consell de Guardians.

La llei islàmica: la Constitució d'Iran estableix que la llei islàmica (Sharia) és la

font principal de la legislació del país i que totes les lleis han de ser compatibles
amb la llei islàmica.

Els drets de les minories: la Constitució d'Iran reconeix els drets de les minories
religioses, incloent la comunitat jueva, la cristiana i la zoroàstria. També
reconeix els drets lingüístics de les minories, però en la pràctica, aquests drets
no sempre es respecten.

En resum, la Constitució d'Iran estableix un sistema polític islàmic que

concedeix un paper central al líder suprem, vetlla per la compatibilitat de les lleis
amb la llei islàmica, reconeix els drets de les minories i permet la formació de
partits polítics, sempre i quan aquests siguin compatibles amb la lle
Sistema electoral
El sistema electoral a Iran és complex i es regeix per la Constitució de la
República Islàmica de Iran. Els ciutadans iranians tenen dret a votar a les
eleccions presidencials, parlamentàries i d'assemblees locals.

A continuació es descriuen els detalls del sistema electoral a Irán:

Eleccions presidencials: se celebren cada quatre anys i els candidats han de ser
ciutadans iranians nascuts a l'Iran, tenir almenys 21 anys i ser musulmans. Els
candidats han de ser aprovats pel Consell de Guardians, que té l'autoritat per
vetar qualsevol candidat que consideri contrari a la llei islàmica o la Constitució.
Els votants elegeixen el president per majoria simple de vots.

Eleccions parlamentàries: se celebren cada quatre anys i els candidats han de ser
ciutadans iranians nascuts a l'Iran, tenir almenys 30 anys i ser musulmans. Els
candidats han de ser aprovats pel Consell de Guardians, que té l'autoritat per
vetar qualsevol candidat que consideri contrari a la llei islàmica o la Constitució.
Els votants elegeixen els 290 membres del parlament iranià, el Majlis, per votació
directa.

Eleccions d'assemblees locals: se celebren cada quatre anys i els candidats han
de ser ciutadans iranians nascuts a l'Iran, tenir com a mínim 21 anys i ser
musulmans. Els candidats han de ser aprovats pel Consell de Guardians, que té
l'autoritat per vetar qualsevol candidat que consideri contrari a la llei islàmica o
la Constitució. Els votants elegeixen els membres de les assemblees locals per
votació directa.

És important assenyalar que a les eleccions iranianes, el Consell de Guardians té

una gran influència en el procés de selecció de candidats i pot vetar qualsevol
candidat que no compleixi els requisits legals o sigui considerat políticament
inacceptable. A més, només els candidats aprovats pel Consell de Guardians
poden competir a les eleccions.

Organització territorial
(centralitzat, autonimia, federal)
Iran és una república que es divideix administrativament, Iran té 31 províncies o
ostans, cada una amb la seva capital. A continuació, es detallen algunes de les
característiques de l'organització territorial d'Iran:

1.Les províncies d'Iran: A cada província se li assigna un governador, que és

nomenat pel Ministeri de l'Interior d'Iran i que es responsabilitza de la gestió de
la província. Algunes de les províncies més importants d'Iran són Teheran,
Ispahan, Fars, Khorasan i Khuzestan.

2.Les regions: Cada província està dividida en diverses regions, que són
administrades per un vicegovernador. Algunes regions importants són l'Oest de
Teheran, l'Est de Teheran i la Regió Central de Fars.

3.Les ciutats: Iran té diverses ciutats importants, la majoria de les quals són
capitals de província. Algunes de les ciutats més importants són Teheran,
Mashhad, Isfahan, Tabriz i Shiraz.

4.Els llogarets: Iran també té molts llogarets i pobles, que són administrats per
les autoritats locals. Aquests llogarets i pobles són importants centres de vida
rural i agricultura.

En resum, l'organització territorial d'Iran es basa en una jerarquia de províncies,

regions i ciutats, amb cada nivell de govern tenint les pròpies autoritats i
responsabilitats.

Enllaços:
● https://www.exteriores.gob.es/documents/fichaspais/iran_ficha%20pais.pdf
● https://centrogilbertobosques.senado.gob.mx/docs/paises/Republica_Islamica_de_Ira
n.pdf
● https://www.nytimes.com/es/2021/08/05/espanol/raisi-presidente-iran.html
● https://aceproject.org/today-es/feature-articles/a-primer-on-iran2019s-presidential-e
lection-system
● https://www.constituteproject.org/constitution/Iran_1989.pdf?lang=es