3.

5 FUNCIÓ DE NUTRICIÓ EN ANIMALS

La funció de nutrició és aquell procés per el qual els animals obtenen la matèria i l'energia per formar les
seves pròpies estructures i realitzar les seves funcions vitals. Hi intervenen 4 aparells:
- Aparell digestiu: ingestió i digestió d’aliments,
- Aparell excretor: eliminació de substàncies de rebuig.
- Aparell respiratori: absorció i transport d'oxigen.
- Aparell circulatori: distribució de nutrients, transport d'oxigen.

NUTRICIÓ ≠ ALIMENTACIÓ

Els animals són heteròtrofs. No es poden fabricar glucosa per si sols, no poden fer la fotosíntesi i per això
obtenen la matèria orgànica sintetitzada per altres éssers vius (CADENA ALIMENTÀRIA).

DIGESTIÓ: És el procés de transformació de macromolècules (polisacàrids, proteïnes i lípids en

molècules més senzilles que poden ser absorbides per les cèl·lules.
MECÀNICA: És la part física, trosseja els aliments. D’aquesta manera deixa més superfície
exposada per a tal de realitzar el procés químic.

QUÍMICA: Comença a la boca amb la saliva.

BOCA Saliva: S’encarrega de la digestió química. Conté moltes coses, una d’elles
l’amilasa*. L’amilasa és un enzim que trenca el midó (almidon en castellà).
També conté lipasa lingual, un enzim que trenca els greixos.

ESTÓMAC Glàndules gàstriques: La pepsina és l’enzim que trenca les proteïnes. (El
pepsinògen és el precursor de la pepsina, es segrega el precursor per evitar que
l’enzim degradi les pròpies cèl·lules de l’estómac quan aquest està buit).

INTESTÍ PRIM: Glàndules intestinals: En el propí intestí (en el duodè, dotze dits primers en la
Digestió de part just després de l’estómac)
glúcids, lípids,
proteïnes i Glàndules annexes:
àcids - Fetge: Secreció de bilis (fel), produeix els àcids biliars → bilirubina i
nucleics. biliverdina.
- Pàncrees: fa els sucs pancreàtics.
- Endocrí. Aboca el contingut a la sang (hormones, insulina, i illot
langerhans.
- Exocrí. Aboca els sucs pancreàtics al duodè.

1
La proteïna arriba a l’estómac i la pepsina la trenca i queda en unitats més petites anomenades pèptids.
Els pèptids són trencats per la peptidasa i arriben a l’intestí prim en unitats més petites.

PERQUÈ TENIM NUCLEASES SI NO SÓN BIOMOLÈCULES ENERGÈTIQUES?

Quan trenco ADN, trenco el dels aliments que ingereixo.
Ex: Si em menjo un bistec, trenco l’ADN de la vaca.

Per descomposar els àcids nucleics continguts en els aliments (la matèria orgànica està formada per
cèl·lules) i poder reciclar els components per ús propi.

ESFÍNTER PILÒRIC: Regula el buidatge gàstric.

L’intestí prim té unes vellositats (plecs) que magnifiquen la superfície d’absorció.

MICROVELLOSITAT: Sortints a la superfície de la membrana d’una cèl·lula de l’enroterni intestinal causant

un segon augment de l'absorció que es ve a afegir a l’augment de la vellositat.

VELLOSITAT INTESTINAL ≠ MICROVELLOSITAT

2
L'absorció de substàncies des de l’interior de l’intestí prim cap a la sang es fa en primer lloc travessant la
membrana plasmàtica de les cèl·lules de l’intestí. Aquest transport es realitzarà d’una manera o d’una altra
en funció del pes molecular de la substància transportada i de les seves propietats.
Ex: L’aigua és una molècula de mida molecular petita, igual que el CO2 i el O2, per tant, aquestes
passan més fàcilment a través, en canvi la glucosa és de mida més gran i ha de ser trencada.

GLÚCIDS SENZILLS → S'absorbeixen per transport actiu* i difusió facilitada.

AMINOÀCIDS → S’absorbeixen per transport actiu.

*Mecanisme de transferència d’una substància des d’una regió en què es troba en feble concentració a una altra en la qual és més alta,
travessant una membrana que les separa.

Hi ha dos tipus de vitamines en funció de la seva composició química.

Dins el tub digestiu hi tenim aigua, una substància polar.

Les substàncies apolars (ja que la membrana està feta d’aigua i és una substància
polar), com els àcids grassos, es transporten d’una banda a l’altre de la membrana a
través de micel·les.

3
3.8 LA FOTOSÍNTESI: LA NUTRICIÓ EN ANIMALS

NUTRICIÓ AUTÒTROFA: És aquell tipus de nutrició en que l’organisme és capaç de sintetitzar matèria
orgànica a partir de la matèria orgànica.

Què va ser primer la fotosíntesi o la respiració?

La fotosíntesi és prèvia a la respiració aeròbica (amb oxígen).

No sempre fem una respiració aeròbica, per exemple, quan fem esport, fem una respiració anaeròbica.

No hi ha un sol tipus de fotosíntesi, tot i que totes les biomolècules orgàniques tenen C (carboni), H
(hidrogen), i O2 (oxígen) en la seva composició, les proteïnes tenen, a més N (nitrògen) per la qual cosa
caldrà algun compost nitrogenat per sintetitzar-les des de zero (de novo). D’igual manera es requerirà P
(fòsfor) per a la fabricació d’àcids nucleics. Aquests compostos (N i P), provenen de les sals minerals
absorbides per les arrels.
La majoría d’organismes fotosintètics obtenen el nitrògen de la geosfera, el qual s’ha mineralitzat per
causes naturals. Només les lleguminoses (pèsols, llenties, cigrons…) són capaços de fixar el nitrogen de
l’atmòsfera gràcies als nòduls radicals (simbiosi amb bacteris) que tenen a les arrels.

BACTERIS FOTOSINTÈTICS: cianobacteris.

CO2 → fixat per organismes fotosintètics a través de la rubisco (carboxila = afegeix cargonis).
La rubisco afegeix carbonis inorgànics per construir una molècula orgànica.
N2 → el fixa l’enzim nitrogenasa. Trobem aquest enzim al sol (terra) i també als nòduls radicals de les
lleguminoses.

A. A ON TÉ LLOC LA FOTOSÍNTESI EN LES PLANTES?

4
 B. EL PROCÉS FOTOSINTÈTIC

LES FASES DEL CICLE DE CALVIN:

1. FIXACIÓ DEL CARBONI
Una molècula de CO2 s’uneix a la molècula de 5 carbonis i s’obtenen dues molècules de
gliceraldehid 3 fosfat (PGAL) una de les quals surt del cicle de calvin per entrar a la via metabòlica
de glúcids i lípids complexos.
2. REDUCCIÓ
El 1,3 bifosfoglicerat es redueix, perquè estava oxidat.
El coenzim NADPH és qui el redueix, ja que està reduit → s’oxida → WADP
Sense el coenzim la reacció no té lloc. El coenzim NADPH s’oxida.
3. REGENERACIÓ DE LA RIBULOSA
Per mantenir el cicle i que segueixi funcionant, cal restaurar la molècula de 5 carbonis, primer com a
ribulosa 5 fosfat i després amb una fosforilació (afegir fosfat) a ribulosa 1-5 bifosfat.

CICLO DE CALVIN. EXPLICACIÓN SENCILLA NIVEL PREPARATORIA / BACHILLERATO.

5
CAMP D’APRENENTATGE

CAS D’ESTUDI: Perquè ha tornat la llúdriga?

Riera de Merlès, un afluent del riu Llobregat.
AIGUA BRUTA → aigua contaminada / que no és apta pel consum.

- CURS ALT: El riu erosiona perquè té molta força* perquè fa molta pendent. La velocitat és alta.
* Molta energía potencial que converteix en cinètica.
Aquesta energia s’aprofita per transportar roques grans.

- CURS MIG: El curs mig transporta, la pendent és menor, té menys energia per tant simplement
progressivament transporta blocs més petits.

- CURS BAIX: És l’etapa final del riu, i aquest perd força i velocitat per arrossegar materials. A causa
d’això apareix la sedimentació: el material que ha sigut arrossegat des del curs alt es diposita al
fons.

El cabal del riu es mesura en litres/segon (l/s) o m3/s.

De què depèn la velocitat d’un riu?

1. De l’amplada.
2. De l’angle que té → la pendent.
3. Del que transporta.

IDEA PRÈVIA: llúdriga → curs mig-alt.

Què vol dir que l’aigua és bruta?

Que no és potable / està contaminada.

Determinarem la qualitat ambiental del riu com a part de

l'ecosistema.
En censos del 2017 s’han trobat llúdrigues des de la capçalera
fins al mar en còncaves.

CÒNCAVA: Tota l'àrea geogràfica que recull les precipitacions cap al riu i els seus afluents.

Què ho fa que millori la qualitat de les aigües ambientals?

Els detergents causen volums d’algues, a causa del seu alt nivell de fosfats, ara aquesta presència de
fosfats en els detergents es regula.
La qualitat dels rius també ha millorat a causa de regulacions europees, nacionals, autonòmiques i locals.

METALLS PESANTS: Plom, mercuri, zinc. Acaben al riu a través de la mineria.

6
BOSC DE RIBERA: Bosc que segueix el curs del riu. Està al llarg del riu i és un tipus de vegetació concreta.
La sèquia no té bosc de ribera perquè no és natural, és un canal.

Com creieu que trobareu l’aigua del riu llobregat i del seu entorn a la zona de Guardiola?

El tipus de terreny influeix en la infiltració.

SÒL ARENÓS: L’aigua s’absorbeix ràpidament, cau directament abaix.

SÒL ARGILÓS: L’aigua no s’absorbeix, rellisca.

El riu Balsareny és un afluent del Llobregat, que evoca les aigües a Guardiola. El Balsareny arriba per la
banda oest (per la banda d’Andorra) mentre que el Llobregat per l’est (banda de Cadaqués).
Els assentaments poblacionals es situen al costat dels rius per extreure’n els recursos (aigua: per beure,
regar, els animals…) i l’energía per les indústries.
Durant molts anys la societat ha viscut d’esquena al riu: extraiem els recursos sense considerar l’abast de
l'impacte que causàvem en l’ecosistema.

AIGUA FREÀTICA: l’aigua més profunda. Nivell superior de la zona saturada per les aigües del subsòl.

Els rius es troben en procés de degradació a causa de l’activitat humana.

Conservar el bosc de la riera permet mantenir les funcions ecològiques del riu.

Les funcions del bosc de rivera (els boscos del riu regulen el comportament dels cursos fluvials):
- La dinàmica geomorfològica (el relleu del terreny).
- Els balanços hídrics (les diferències entre l’aigua rebuda i la perduda).
- La humitat del sòl.
- Els processos erosius a les lleres.
- La sedimentació en les planes d’inundació.

LA CLAU DICOTÒMICA: sistema per identificar espècies a partir de l'observació de les seves
característiques i comparant entre diferents opcions.

* LIMITACIONS: La clau dicotòmica és una construcció humana, pot ser més desenvolupada o més simple,
no tota la natura és igual (segons el lloc).

Quines distorsions hi poden haver en la nostra investigació?

- Ser exhaustius en el mostreig.
- Importa el nombre d’espècies i la diversitat d’aquestes.
- Abundància de cada espècie.
- Ous, larves, adults… agafar-ho tot!

Els macroinvertebrats són indicadors de la qualitat ambiental d’un riu, ja que responen als impactes humans
(antròpics).
Els macroinvertebrats → fan ous de 500 micres = més de 0,5 mm.
Cal mostrejar als diferents ambients dins el riu.
INSECTES = 2 parells d’ales.
No buscar només insectes: mol·luscs, esponges, mosquits.
Dípters (tenen 1 parell d’ales → 2 ales): grups de les mosques i els mosquits.