TEMA 2.

TÈCNIQUES DE REGISTRE

Flux conductual pot segmentar-se de dues formes diferents quan el volem quantificar:
1. Segmentació conductual
EX: Un únic sistema de categories
S = (a, b, c, d, e)

2. Segmentació temporal
EX: mateix sistema de categories
anterior.
- Un únic sistema de categories S =
(a, b, c, d, e)

Temporal: segments estan prefixats (ex. 10s)

Conductual: canvio de segment quan la conducta canvia (pot durar 30s, 32, 29, etc.)

MESURES QUE PODEM OBTENIR A PARTIR DELS REGISTRES (mesures conductuals)

1. Primàries: Mesures que puc treure directament del registre comptabilitzant

a. Freqüència (Fi)
- Nombre de vegades ha succeït la categoria
- Esdeveniment i estat

b. Duració d’ocurrència (diu)

- Quant dura cada conducta cada cop que passa (per cada ocurrència)

c. Duració
- Sumatori de totes les duracions d’ocurrència en tota la sessió

- Dins de duració: lapse i latència

- Lapse: temps entre finalitzar una conducta i començar un altre cop
la mateixa
- Latència: Temps que hi ha des de la realització d’una conducta
(considerada estímul) fins l’inici de la conducta considerada resposta
(ex. mare parla i nen la mira; quan temps passa entre que la mare
parli i el nen giri el cap)

1
2. Secundàries: S’ha de fer algun tipus d’operació (millor per fer comparacions entre subjectes)

a. Taxa
- Densitat temporal/ velocitat de l’ocurrència d’una conducta
- Quantes vegades (Fi) en el total de temps s’ha donat la conducta
- Bona per a comparar subjectes en sessions temporals diferents (si compares
simplement Fi, no es pot fer aquesta comparació)
- Veure exemple taxa

b. Freqüència relativa
- Proporció de segments conductuals als quals he pogut assignar una
categoria conductual
- Probabilitat que passi la categoria (de 0 a 1)
- Casos reals dividits entre sumatori de casos possibles (on podria haver
succeït la conducta)

c. Duració relativa
- Duració de temps d’una categoria determinada
- Probabilitat que es trobi en una unitat temporal la conducta durant la sessió

d. Prevalença
- Duració de la categoria segons el temps total
- Probabilitat que es trobi en una unitat temporal la conducta durant la sessió

- Si sistema és EME, duració relativa i prevalença són la mateixa fòrmula

(perquè el T és el mateix que Di)

2
- Si el sistema és concurrent (?), no EME, poden succeir més d’una conducta en una mateixa
unitat de temps, Di serà major que T

- Freqüència relativa de categoria A i duració relativa de categoria A estan relacionades?

- No necessàriament, una conducta pot durar molt i succeir poques vegades o durar
poc i succeir moltes vegades

e. Duració mitjana
- Mitjana de la duració d’una conducta
- Esperança matemàtica de la variable duració d’ocurrència

3. Seqüencials: En quin ordre han anat apareixent les conductes

- Secundàries i primàries són estàtiques
- Seqüencials són dinàmiques (saber què passa al voltant de la conducta)

a. Freqüència de transició (Fij)

- Quantes vegades passa la j quan abans ha passat la i
- Poden interessar retards (Fij amb retard 1, 2, 3…)
- Si és immediatament després, retard 1

b. Freqüència relativa de transició

- Freqüència relativa de la freqüència de transició
- Freqüència relativa dividida entre el sumatori de tots els casos en els quals
hagi passat l’antecedent (i) i podria haver passat la conseqüent (j)
- Fi+

3
EX: lapse i latència

EX: taxa

EX: freqüència relativa

EX: duració relativa (prevalença)

EX: duració mitjana

4
EX: freqüència relativa de transició

5
TIPUS DE MOSTREIG EMPRATS A METODOLOGIA OBSERVACIONAL

1. MOSTREIG DE SUBJECTES
- Seleccionar els subjectes que formaran part d’una mostra a partir d’una població
- Mostra representativa (per a poder generalitzar)
- Remember Tècniques de Recerca

2. MOSTREIG INTER SESSIONAL DE TEMPS

- Decidir quines sessions d’observació farem, quant duraran, quantes farem, quan les
farem...

2.1. Període d’estudi

- Període de la vida del subjecte que observem
- EX: lactància

2.2. Sessió d’observació

- Trossets en els quals s’observa la conducta per a després generalitzar a tot el
període d’estudi (perquè el període d’estudi sol ser llarg, no es pot observar
tot)

2.3. Duració de les sessions

- S’ha de tenir en compte 2 elements
- Tipus de conducta que enregistro:
- La sessió ha de ser prou llarga per a què dins de la sessió
hagi pogut recollir variabilitat del comportament observat

- Cansament/ fatiga de l’investigador:

- 1:30h observant fa que es perdi atenció

2.4. Quantitat de sessions

- Prou per a poder fer una anàlisi estadística
- Mínim normalment de 10 sessions per a poder generalitzar les dades

2.5. Tipus de mostreig intersessional de temps

- Quan començo/ acabo la sessió? (Hora?)
- Per a poder generalitzar, cal triar moments adients

2.5.1. Mostreig aleatori

- Treure moments a l’atzar del període d’estudi
- Hora de sessió poden ser molt diferents
- Avantatge: Més probabilitat de trobar la conducta
- Inconvenient: Molt complicat per a dur a terme, molt temps
disponible
- S’acostuma a fer subperíode i després aleatoritzar

6
 2.5.2. Selecció fitxa
- Sempre al mateix moment del dia
- Molt còmode
- Només tenim comportament representatiu d’aquell horari
- Conducta pot ser esbiaixada

2.5.3. Criteris comportamentals

- La sessió comença quan el subjecte inicia una conducta que
l’investigador ha decidit abans
- EX: resolució de conflictes, comença la sessió quan esclata un
conflicte

3. MOSTREIG INTRA SESSIONAL DE SUBJECTES

- En observació d’un grup (complicat observar molts subjectes alhora)

3.1. Mostreig ad libitum

- Enregistrem allò que ens crida l’atenció
- Observació molt subjectiva
- Més chilling

3.2. Mostreig focal

- Ordenar els subjectes i assignar-los lletres
- Cada sessió focalitzo l’atenció en un subjecte diferent
- Inconvenient: en la sessió que focalitzo en A, la informació de la resta del
grup es perd

3.3. Mostreig d’escombrat o multifocal

- Subjectres ordenats
- Dins de cada sessió, dividir porcions de temps relativament curts
- Cada porció focalitzem l’atenció en un subjecte diferent

7
 3.4 Combinació de focal i multifocal
- Focalitzo en un període relativament llarg a un subjecte i després escombro
la resta de subjectes en temps curt

4. MOSTREIG INTRASESSIONAL DE TEMPS

- Registre continu (dalt RAT, baix RAUT)
- (Exemples d’abaix amb aquesta imatge)

4.1. Registre activat per transicions (RAT)

RAT: registre activat per transicions (o continu)
- No s’atura l’observació, es va anotant tot el que es va produint
- Només amb aquest registre es pot fer una anàlisi seqüencial (l’únic que
permet obtenir la freqüència de transició)
- Ens permet obtenir totes les mesures conductuals

4.2. Registre activat per unitats de temps (RAUT)

- Selecciono, dins la sessió determinada, uns segments de temps a observar (segons
unes característiques i requeriments)
- Mostreig de temps intrasesional (dins de la sessió)
- Longitud d’interval constant (en totes les estratègies de RAUT)

4.2.1. Mostreig instantani, momentani o puntual

- Observo (i enregistro) el comportament dels subjectes només quan finalitza
l’interval (l’anomenat punt de mostreig)
- Es presuposa que quan observo en el punt de mostreig, veig la conducta de
l’interval que ha finalitzat (no es té en compte si durant l’interval s’ha donat
una altra conducta, només enregistro una sola ocurrència per a cada interval
i no em pot quedar cap interval buit)
- No es pot dur a terme en esdeveniments

8
 - Nombres de la dreta: freqüència modificada (fm/Θ, theta)
- La única mesura possible en instantani
- Nombre d’intervals en els quals he pogut enregistrar la conducta
- No depèn del nombre de vegades que ha succeit la conducta, sinó de la longitud dels
intervals que marquem (com més curts els intervals, més fm)

4.2.2. Mostreig d’interval parcial, de Hansen o un zero

- Dins de l’interval registrem tot el que ha passat però prescindim del nombre
de vegades que ha passat i de les duracions
- Dona igual la llargària, és un/zero (o s’ha donat la conducta, o no)
- Correcte per a esdeveniments i estats (tot i que no enregistrem la seva
duració)
- Pot haver més d’una conducta a cada interval
- No pot haver-hi intervals buits

4.2.3. Mostreig d’interval total

- Només enregistrem les conductes que han ocupat tot l’interval (de l’inici al
final)
- Molt restrictiu
- Només adequat per a estats
- Poden haver-hi espais buits

RAUT:
- Més fàcil entrenar un observador
- Més fiable (no depèns de mesurar al milimetre les coses)
Contres
- Perds ordre de conductes
- Perds freqüència real i duració

9
EXEMPLE:

F D π

Inst Parcial Total Inst Parcial Total Inst Parcial Total

A 2 2 2 12 12 14 0’24 0’24 0,28

B 3 3 3 16 16 18 0’32 0’32 0,36

C 3 3 3 14 12 14 0’28 0’24 0,28

D 3 3 1 8 8 4 0’16 0’16 0,08

10
MOSTREIG I REGISTRE OBSERVACIONAL

- Estimació de freqüència en un RAUT

- Per a qualsevol tipus de RAUT i, en absència d’altre informació
- Sempre seria una subestimació, mai donaria una sobreestimació

- Condicions per a una estimació exacta de la freqüència (F= 𝑓)

Mostreig instantani: Si τ ≤ min [min (χ), min (γ)], aleshores f = 𝐹

Mostreig parcial: Si τ ≤ min [min (χ), min (γ)/2], aleshores f = 𝐹

Mostreig total: Si τ ≤ min [min (χ)/2, min (γ)], aleshores f = 𝐹

τ = Longitud de l’interval
min χ = mínima duració
d’ocurrència
min γ = lapse mínim.

- Estimació de la duració en un RAUT

0 = frecuencia modificada, (nombre de vegades que podem contar intervals d’una conducta)

- Estimació de la duració relativa

Aquestes són estimacions sense error sistemàtic de la duració vertadera

- S’apropen a ella quan menor és τ i més gran és N.

11
Per què la estimació de la duració depèn del tipus de mostreig?

Situació Instantani Parcial Total

Conducta NO passa 0 0 0
en tot l’interval

Conducta passa 1 1 1
durant tot l’interval

Conducta passa en 1 si coincideix final 1 0

una part de l’interval 0 si NO coincideix

Alguns intervals en Tots els intervals en Cap dels intervals en

els que passa la que es produeix la els que es produeix
conducta s’utilitzen conducta s’utilitzen en part la conducta
per calcular freq per comptabilitzar la són emprats per
modificades, i freq modificada calcular la freq
d’altres no. (presuposem que la modificada
conducta dura tot (la conducta, o dura
l’interval) tot l’interval, o no la
comptabilitzo)

Error aleatori Sobreestimació Subestimació

12