UPC                                    ETSAB_PLA 2010 

 
BASES PER A LA TÈCNICA                               CURS 2010‐2011 
 
Primera proposta:   

DICCIONARI  TERMINOLÒGIC
 
1ª EDICIÓ                             NOVEMBRE DE 2010 
UPC. ETSAB. CONSTRUCCIÓ I

DICCIONARI TERMINOLÒGIC

ÍNDEX
Pàgines

1.- TERMINOLOGÍA BÀSICA.............................................................................................. 17

1.1.- Materials....................................................................................................... 17
1.1.1.- Materials bàsics
1.1.2.- Materials per a obra de fàbrica
1.1.3.- Materials per a revestiments discontinus
1.1.4.- Materials per l’aïllament
1.2.- Fàbriques..................................................................................................... 22
1.3.- Elements Bàsics............................................................................................... 24
1.3.1.- Murs o parets
1.3.2.- Revestiments
1.3.3.- Carpinteries/fusteries + envidrament
1.3.4.- Escales
1.3.5.- Arcs
1.3.6.- Voltes

2.- ELEMENTS DE L’EXTERIOR.......................................................................................... 39

2.1- Terreny natural.................................................................................................. 39
2.2.- Terreny sota l’edifici........................................................................................ 40
2.2.1.- Estudi del terreny
2.2.2.- Operacions prèvies
2.2.3.- Moviment de terres
2.3.- Obres d’urbanització...................................................................................... 42.
2.3.1.- Paviments
2.3.2.- Il·luminació

3.- ELEMENTS DE L’ESTRUCTURA PORTANT................................................................ 44

3.0.- Termes genèrics............................................................................................... 44
3.1.- Fonaments......................................................................................................... 46
3.2.- Estructures de formigó armat......................................................................... 49
3.3.- Estructures d’acer............................................................................................ 51
3.4.- Estructures de murs........................................................................................ 54
3.5.- Forjats............................................................................................................... 55
3.6.- Elements portants de les cobertes lleugeres........................................... 58

4.- ELEMENTS DE LA COMPARTIMENTACIÓ................................................................. 59

4.1.- Particions.......................................................................................................... 59
4.2.- Sostres.............................................................................................................. 59
4.3.- Paviments i revestiments.............................................................................. 60
5.- ELEMENTS DE L’ENVOLUPANT.................................................................................. 61
5.1.- Façanes............................................................................................................. 61
5.1.1.- Parts cegues de les façanes
5.1.2.- Obertures de les façanes
5.2.- Cobertes........................................................................................................... 65
5.2.1.- Terminologia generals
5.2.2.- Materials per a cobertes
5.2.3.- Elements de cobertes inclinades
5.2.4.- Elements de cobertes planes

6.- INSTAL·LACIONS........................................................................................................... 72
6.1.- Instal·lacions que faciliten l’ús de l’espai................................................ 72
6.1.1.- Desplaçaments
6.2.- Instal·lacions que optimitzen l’ambient................................................... 73
6.2.1.- Expulsió de residus
6.2.2.- Calefacció
6.3.- Instal·lacions que preserven la integritat................................................ 74
6.3.1.- Contraincendis
6.4.- Instal·lacions que subministren fluids bàsics........................................ 75
6.4.1.- Aigua
6.4.2.- Electricitat
1.- TERMINOLOGÍA BÀSICA

1.1.- Materials

1.1.1.- Materials bàsics

1.1.2.- Materials per a obra de fàbrica
1.1.3.- Materials per a revestiments discontinus
1.1.4.- Materials per l’aïllament

1.2.- Fàbriques

1.3.- Elements Bàsics

1.3.1.- Murs o parets

1.3.2.- Revestiments
1.3.3.- Carpinteries/fusteries + envidrament
1.3.4.- Escales
1.3.5.- Arcs
1.3.6.- Voltes

1.1.- MATERIALS

1.1.1.- Materials bàsics

adormiment fraguado(1)
Procés per mitjà del qual el guix es lliga i pren consistència, per les alteracions físico-
químiques que tenen lloc en hidratar-se els seus constituents anhidres.

aglomerant aglomerante
Producte capaç d'unir fragments de materials i donar-los cohesió per efectes només
físics, com per exemple, el betum, el fang...

alumini anoditzat aluminio anodizado

Alumini amb un tractament per mitjà del qual s'afavoreix la formació d'una capa d'òxid i
se l’estabilitza. Aquesta capa augmenta la resistència a la corrosió, l'adhesió i permet
tints integrals.

àrid (= granulat) árido

Element sòlid i inert que forma part d'un conglomerat. Està constituït per fragments de
pedra o d'altres materials que confereixen propietats especials al producte acabat.
Segons la seva grandària reben noms diferents, com és ara, ull de perdiu, pinyolet,
graveta, etc.

calç cal
1. Material procedent de la cocció de roques calcàries.
2. Pot utilitzar-se com a conglomerant si s'hidrolitza.
3. Calç aèria. S'endureix absorbint diòxid de carboni de l'aire
17
ciment portland cemento portland
Ciment artificial que s'obté de la mòlta del clínquer corresponent i del guix natural que
actua de regulador de fraguat. Les característiques físiques, químiques i mecàniques
d'aquest ciment són normalitzades. Inicia el fraguat al cap de 45 minuts d'hidrolitzarse i
l'acaba en menys de 12 hores.

clínquer clínquer
Producte de la calcinació d’una barreja de calç i argila.

conglomerant conglomerante
Producte capaç d'unir fragments o peces i donar cohesió al conjunt per efectes
prioritàriament químics en la seva massa, que originen nous compostos (combinació);
per exemple el ciment, la calç, el guix, etc.

formigó hormigón
Material de construcció constituït per una mescla de granulats petris de diverses mides,
un conglomerant i aigua que en fraguar forma una massa compacta i molt resistent a la
compressió.

fraguat fraguado(2)
Procés per mitjà del qual els morters i formigons de ciment portland prenen consistència,
per les alteracions físico-químiques que tenen lloc en hidratar-se els seus constituents
anhidres.

fusta madera
Matèria llenyosa de l'arbre que es caracteritza pel fet de treballar bé a la compressió, a
la tracció i pel fet de suportar bé els esforços tallants. S'utilitza com a material
estructural o al ram de fusteria d’obertures. Tros d'aquesta matèria

guix yeso
En construcció, sulfat càlcic hemihidratat CaSO4. 1/2H2O i sulfat càlcic anhidre,
anhidrita CaSO4. S'utilitza com a conglomerant i es caracteritza pel fet d'adormir-se
ràpidament en hidrolitzar-lo. N'hi ha de diferents tipus, segons l'índex de puresa i la finor
de mòlta.

maó ladrillo
Peça d'argila, de forma paral.lelepipèdica, assecada i cuita, emprada per a fer parets,
pilars, voltes, xemeneies, etc.

morter mortero
Material d'unió constituït per sorra, conglomerant i aigua, s'utilitza en estat pastós fins a
endurir-se, després de fraguar. Pot contenir algun additiu per a millorar les seves
propietats.

pedra piedra
Matèria mineral de constitució molt variable que forma les roques. Peça d'aquesta
matèria emprat com a material. Poden ser de diferents tipus, com ara: granítica,
calcària, arenosa,etc.

18
pedra artificial piedra artificial
Material d'aspecte semblant a la pedra natural, fabricat amb formigó o morter de
característiques especials.

PVC PVC
Material dels anomenats plàstics constituït per clorur de polivinil.

sorra,arena arena
Granulat de pedra format per grànuls de mida compresa entre 0,25 i 5mm,
aproximadament. Segons la seva grandària rep el nom de sorra fina, sorra granada o
sorra grossa.

vidre vidrio
Substància generalment transparent o translúcida, que s’obté per la fusió de silicats
alcalins i, en forma de làmines o enmotllat s’utilitza en la construcció per a fer
tancaments transparents o translúcids.

màstic mastique
Producte que tradicionalment s’obtenia per la mescla de blanc d’espanya i oli de llinosa pur o algun
succedani. Actualment s’obté de la mescla de vàries substàncies que passen de l’estat pastós a l’estat dur
amb el temps. S’utilitza per a fixar els vidres en els marcs i també per a reblir junts o preparar superfícies.

1.1.2.- Materials per a obra de fàbrica

bloc de formigó bloque de hormigón

Peça prefabricada, generalment foradada, de formigó, més gruixuda que un maó, que
serveix per a fer parets.

cantell canto
En una peça prima, la cara més estreta.

carreu sillar
Bloc de pedra de forma de paral.lelepípede rectangular de volum generalment no
superior als 50 dm3, emprat en la construcció de pilars, de murs, etc. En un carreu cal
distingir dues cares dites llits; dos extrems o capcers; i el cantell o gruix de la peça.

gruix grueso,espesor
La tercera dimensió d'un cos, essent la llargària i l'amplària les altres dues.

llarg soga
La més gran de les tres dimensions d'un maó o d'un carreu.

maó calat, gero ladrillo perforado

Maó que, segons la norma vigent, té perforacions perpendiculars a les cares més grans
o taules de volum superior al 10 % del total.

19
maó foradat ladrillo hueco, gero (catalanismo)
Maó que, segons la norma vigent, té perforacions paral·leles a les arestes més llargues,
que compleixen la condició de tenir un volum superior al 33 % del volum total aparent de
la peça.

maó massís ladrillo macizo

Maó compacte o amb perforacions perpendiculars a les cares més grans o taules que,
segons la norma vigent, no han de sobrepassar el 10 % del volum total aparent de la
peça.

pla tabla
Cara més gran d'una peça paral.lepipèdica.

reble ripio
Fragment o fragments de maó, pedra, etc. amb què s'omplen els buits d'una paret de
paredat.

testa testa
Frontal o cara anterior d’un element.

totxana ladrillo doble hueco, tochana (catalanismo)

Maó foradat, que a Catalunya fa generalment 9x14x29 cm. Presenta al seu llarg 6
orificis de secció quadrada o circular disposats en 2 rengles de 3 orificis cada un.

totxo tocho
Maó massís d'uns 5 cm de gruix.

través tizón
De les dues dimensions més grans d'un cos paral.lelepipèdic, la perpendicular a la
llargària.

carreuó sillarejo
Carreu petit, especialment el que només té una o dues cares adobades.

maó de queixal ladrillo de mocheta

Maó que, en un dels seus angles, fa un queixal per a allotjar-hi el bastiment d'una porta, finestra, etc.

pedra de paredar mampuesto

Pedra gran de forma irregular que es fa servir a la construcció de parets i de fonaments d'una mida i
pes que permet d'ésser manipulada a mà.

1.1.3.- Materials per a revestiments discontinus

alicatat alicatado
Conjunt de rajoles que revesteixen una paret.

20
pedra artificial piedra artificial
Material d’aspecte semblant a la pedra natural, fabricat amb formigó o morter de
característiques especials.

placa chapa, placa

Làmina rígida de pedra, metall, formigó, plàstic,etc.

rajola baldosa
Peça de revestiment de sòls o de parets, de poc gruix, feta tradicionalment de terra
cuita. Per extensió, la feta de pedra i conglomerat.

rajola comuna rasilla

Rajola ceràmica de superfície aspra generalment de 28x14x1,5 cms

rajola de gres baldosa de gres

Material ceràmic compacte, cuit a alta temperatura, impermeable, refractari i resistent a
l'acció dels àcids a l'erosió.

rajola de terratzo baldosa de terrazo

Rajola que té la capa superior feta amb morter de ciment ric, grans de pedra natural de
mides variades i, generalment, colorants, i la inferior amb morter de ciment menys ric i el
granulat més vast. Gairebé sempre és premsada i polida.

rajola de València azulejo

Rajola prima recoberta d'una superfície vidriada impermeable de colors variats.

rajola hidràulica,mosaic baldosa hidráulica

Rajola que té una capa, la cara, de morter ric de ciment, granulat fi i, en general,
colorant; una altra capa, intermèdia, que a vegades no hi és, de morter anàleg sense
colorants; i la darrera, la bescara, de morter de ciment menys ric i amb el granulat més
vast. Sempre és premsada.

cairó baldosa cuadrada

Rajola quadrada, d'enrajolar paviments.
caironet baldosín
1.m. Rajola cuadrada petita. 2.f. Peça ceràmica fina, de poc gruix, quadrada, que
serveix per a pavimentar i per a fer revestiments.

rajola tallada rasilla de alfarero, rasilla recortada

rajola ceràmica de bona qualitat prima i poc porosa que serveix per a enrajolar terrats.

21
1.1.4.- Materials per a aïllaments

absorbent acústic absorbente acústico

Material que, quan es produeix un soroll, actua convertint part de l’energia sonora que
incideix en ell en calor, normalment per fregament, i que reflecteix menys intensitat
sonora de la que arriba; són absorbents els teixits, les catifes, els jerseis del llana i molts
elements de construcció especialment manufactures a tal fi; són absorbents però no
aïllants.

aïllament aislamiento
efecte produït per l’ús d’un element aïllant.

aïllant aislante
Material que no deixa passar fàcilment o la calor, o l'electricitat.

aïllant acústic aislante acústico

Qualsevol element que tingui una mica de massa pot actuar, si es col·loca ben
col·locat, com aïllant acústic, per la qual cosa en realitat no es pot parlar d’aïllants
acústics ja que qualsevol element ho pot ser.

aïllant tèrmic aislante térmico

Element constituït per una o vàries capes de materials i productes capaços de limitar les
pèrdues tèrmiques i la formació de condensacions en un adient disseny junt amb la
barrera de vapor d'aigua.

cambra d'aire cámara de aire

Espai ple d’aire comprès entre dos elements de tancament, que en reforça les propietats
aïllants.

poliestirè expandit poliestireno expandido

Resina sintètica lleugera, relativament rígida, que s'empra com a aïllant tèrmic i per a fer
embalatges d'objectes delicats.

poliestirè extruït poliestireno extruido

Resina sintètica més densa i més rígida que el poliestirè expandit, té més resitència a la
compressió, es pot trepitjar (s'utilitza en cobertes invertides) i és impermeable.

1.2.- FÀBRIQUES

a plec de llibre a sardinel

Obra de maons col·locats de cantell, de manera que els plans de cadascun queden
encarats amb els del costat.

aparell aparejo
Disposició amb què es col.loquen les pedres o maons d'una paret, a fi que quedin
travades o s'endrecin d'acord amb una certa intenció estètica.

22
aparell de llarg i través aparejo de soga y tizón
El que està compost d'una peça de través, agafant tot el gruix de la paret, i dues peces
de per llarg paral·leles, alternant en una mateixa filada, o també disposant una filada de
peces totes de per llarg, alternant amb una de peces totes de través.

aparell de per llarg aparejo de soga o de cítara

Aparell a trencajunt de pla; forma de col·locar en obra els totxos, maons o altres peces
de construcció, que consisteix a assentar-les peces de pla i de manera que els costats
llargs formin parament en la paret que es construeix.

aparell de través aparejo a tizón

És l'aparell a trencajunt però amb totes les peces posades de través propi de les parets
de gruix igual a la llargària de les peces.

filada hilada
Serie horitzontal de maons o carreus.

junt horitzontal, llença tendel

Dels junts que presenten les fàbriques, el que té la direcció horitzontal.

junt vertical, llaga llaga

Dels junts que presenten les fàbriques, el que té la direcció vertical.

obra de fàbrica obra de fábrica

Construcció feta amb maons, pedra o formigó, etc.

paredat mampostería
Paret o mur fet amb pedra de paredar. Les peces es lliguen amb un material d'unió,
morter de calç, morter de ciment, etc. o es col.loquen en sec.

travada trabazón
Enllaç o lligada de dues o més peces de construcció una amb l'altra, de manera que tot
faci un cos.

trencajunt rompejunta
Expressió que indica la forma de col·locació de les peces d'un enrajolat, o dels
maons, carreus, etc., d'una paret que evita la continuïtat dels junts entre dues filades
consecutives.

obra de carreus sillería

Construcció feta amb carreus, és a dir, blocs de pedra escairats que encaixen perfectament.

paredat carejat mampostería careada

Paredat amb pedres que tenen tallada la cara que defineix el parament per tal que aquest quedi
sensiblement pla.

paredat concertat mampostería concertada

Paredat amb pedres que tenen les cares prou treballades perquè s'acordin bé amb les pedres que s'han
d'encaixar.

23
paredat ordinari mampostería ordinaria
Paredat amb pedres que es col·loquen sense tallar prèviament.

paredat revestit mampostería revestida

Paredat al que s'ha afegit un revestiment.

perpany perpiaño
Pedra de trava que agafa tot el gruix d'una paret de pedra.

1.3.- ELEMENTS BÀSICS

1.3.1.- Murs o parets i connexes

angle ángulo
En construcció, l'aresta entrant o sortint que formen dos elements que es troben.

arrimador arrimadero
Protecció de la part inferior d'una paret, d'un a dos metres d'alçària, feta amb un
revestiment resistent i fàcil de netejar.

balustrada balaustrada
Barana al passamà de la qual descansa sobre balustres. També, es diu, per extensió,
del paredó o ampit d'una terrassa, o de la barana d'escala o balcó, feta de pedra amb
un motiu ornamental calat i amb sòcol i passamà.

balustre balaustre
Cadascuna de les columnetes tornejades o adornades amb motllures, de ferro, fusta,
pedra, terra cuita, etc, que serveix per a formar baranes d'escala, de balcó, de terrat, etc.

brancal jamba
Cada un dels elements verticals, situat a cada costat d'una porta o d'una finestra, sobre
els quals descansa la llinda.

cap-i-alt, cap-i-alçat capialzado

Cara inferior de la llinda.

columna columna
Element constructiu vertical de suport de jàsseres, arcs, etc., o bé simplement
decoratiu. Es composa generalment de base, fust o canya, i capitell. La forma del fust,
element essencial de la columna, sol ésser sensiblement cilíndrica, amb els
diàmetres de les seccions molt més petits que la longitud de l'eix. Les columnes
modernes solament tenen fust en general.

dent adaraja
Element sortint d'una lligada comprès entre dos queixals.

doella telar
Pla vertical interior del brancal d'un buit de façana.
envà tabique
24
Paret prima, sense missió portant, formada generalment per maons posats de cantell

façana, fatxada fachada

1. Parament exterior d'un edifici, generalment el principal.
1. Tancament exterior d'un edifici

Imposta imposta
1. Element d'una construcció, de pedra, de ceràmica o de formigó, generalment motllurat
i més sortint que la paret, sobre el qual descansa un arc, una volta o un seguit de
bigues.
2. Faixa horitzontal disposada a la façana d'un edifici a l'altura de cadascun dels pisos.

lligada adaraja,endeja,enjarje
Disposició de les peces que formen un element constructiu que permet d'ampliar-lo o
d'unir-lo a un altre, evitant junts seguits que podrien esdevenir línies de fractura.
Especialment, en una paret que ha de quedar incompleta, el conjunt de dents i queixals
que permetran d'unir-la al tros de paret que la completarà.

llinda dintel
Element resistent de directriu recta que clou la part superior d'una obertura de paret.
Suporta les càrregues de la paret i les transmet als brancals.

llindar umbral
Pedra o element d'obra situat en un pas de porta a l'entrada d'una casa.

mènsula ménsula
Element de suport amb un extrem encastat i l'altre en voladís capaç de treballar a flexió,
serveix per a sostenir cornises, balcons, etc.

mitgera medianera
Paret aixecada sobre el límit que separa dues propietats veïnes i que és de propietat
compartida.
cantell.

mur muro
Paret gruixuda que suporta el pes d'un edifici o que en limita verticalment l'interior.

ordre arquitectònic orden arquitectónico

En arquitectura clàssica, estil o disposició dels elements principals que componen un
edifici, especialment pel que es refereix a la forma, proporcions i ornamentació de la
columna i l'entaulament. Els principals ordres arquitectònics són: el dòric, el jònic, el
corinti, el toscà i el compost

pany de paret entrepaño

Tros de paret sense interrupcions que s'estén entre dues arestes verticals, o dues
obertures.
parament paramento
1. Cada una de les dues cares d'una paret, d'un mur, etc.
25
2. Cada una de les sis cares d'un carreu.

paret pared
1. Element vertical d'obra, de formigó, de pedra o de maó, que serveix per a tancar un
espai o establir una separació.
3. La superfície d'una paret.

pilar pilar
Element constructiu vertical de suport, aïllat i generalment massís.

pilastra pilastra
Massís d'obra de secció rectangular que es col·loca verticalment i de tant en tant en una
balustrada, barana, etc.

pilastra pilastra
Element constructiu vertical de suport semblant a un pilar, adossat a una paret.

queixal (veure doella) mocheta

Rebaix en el gruix d'una paret fet a la doella d'una obertura.

queixal (veure lligada) endeja

Cada un dels entrants que presenta la testa d'una paret que es deixen per a rebre les
dents d'una altra paret per tal de lligar-les.

reble rípio
Fragment o fragments de maó, pedra, etc. Amb que s’omplen els buits d’una paret de
paredat.

sòcol zócalo, rodapié

Faixa de poca alçària situada al peu d'una paret, que té un acabat més resistent al frec
que la resta. Entornpeu.

sòcol zócalo
Cos baix d'una construcció o d'un element de construcció que li serveix de basament.

agulla machón
Tros de paret o pany de paret comprès entre dues obertures, poc ample respecte a l'amplada de les
obertures.

cadena cadena
Element fet de peces de pedra escairades i posades una damunt l'altra, alternant-ne una de llarga i una
de curta, de manera que formin una lligada, que serveix per a reforçar les parets construïdes de
paredat o fetes de maons.

cornisa cornisa
Element de component horitzontal, que sobre surt de la línia de façana que serveix d'acabament o de
coronació d'una obertura o d'una façana i la protegeix.

paret de tres quarts, paret de quinze pared de media asta

Paret que a Catalunya fa uns 15 cm de gruix, tres quarts de pam.

26
polsera pulsera
Pany de paret comprès entre una obertura i una paret, generalment definida per un racó o una aresta.

verdugada verdugada
Conjunt de filades de maons, disposades al llarg d'una paret i fetes amb material de més bona qualitat que
el de la resta.

1.3.2.- Revestiments

aplacat aplacado, chapado

Conjunt de peces, generalment primes(plaques), que s'enganxen damunt d'una
superfície per millorar-ne l'aspecte o la resistència contra les agents externs

aresta viva arista viva

Aresta no arrodonida que marca amb precisió la línia d'intersecció de les dues
superfícies que la defineixen.

arrebossat enfoscado
Revestiment continu de morter de calç, de ciment, o de calç i ciment, que s'aplica per a
eliminar les irregularitats d'un parament i serveix com a base per a qualsevol acabat
posterior.

enrajolat solado/embaldosado
Paviment o revestiment fet de rajoles

esgrafiat esgrafiado
Revestiment realitzat amb una tècnica que consisteix en decorar una superfície,
aplicant, sobre un arrebossat, una sèrie de capes d'estuc de diferents colors, que es fan
saltar seguint un dibuix prèviament estergit sobre l'última capa, de tal manera que vagin
apareixent superfícies de diferents colors, segons la profunditat dels solcs.

especejament despiece
Disposició amb què es col·loquen les rajoles d’un paviment o un aplacat a fi que
s’ordenin amb un certa intenció estètica.

esquerdejat enfoscado previo

Arrebossat d’una paret amb morter, llançat amb la paleta, sense remolinar-la, per tal
d’igualar la superfície, tapar forats i deixar la paret en condicions d’ésser arrebossada
amb més cura.
estuc estuco
Material de revestiment que, tradicionalment, s'obtenia de barrejar calç, àrid més pols
de marbre i aigua, i s'aplicava sobre un arrebossat, sobre superfícies interiors i exteriors
o s'utilitzava en el motlluratge de decoracions arquitectòniques. Si es feia amb guix
s'utilitzava només en interiors. Actualment hi ha estucs monocapa que s'aconsegueixen
a partir d'aglomerants sintètics.

placa chapa, placa

Làmina rígida de pedra, metall, formigó, plàstic, etc.

27
post tabla
Peça plana de fusta, de secció rectangular, molt més llarga que ampla i més ampla que
gruixuda sense que aquesta mida sobrepassi una polzada.

reglada maestra
Gruix de material, guix, ciment o morter que s'aplica a una superfície o a una aresta amb
l'ajut d'un regle per a definir la posició de la superfície final del revestiment acabat.

reglejat regleado
Es diu del revestiment continuo de parets allisat i aplanat fent lliscar un regle per dues
reglades que serveixen de guia.

revestiment revestimento
Element superficial continu o discontinu destinat a millorar les propietats
o l'aspecte d'una obra de fàbrica.

teginat, enteixinat artesonado

Relleu que presenta la part inferior d'un sostre que resulta de l'encreuament de les
bigues i motllures que formen entre elles cassetons quadrats o poligonals.

badalot
Part superior de la caixa de l'escala, que sobresurt de la coberta, per on hi entra claror.

brunyir bruñir
Abrillantar, treure llustre a les pedres, metalls, etc., fregant-los.

cel-voltat cielo volteado

Cel-ras que no és de pla, sinó que presenta una superfície còncava.

empostissat entablado, entarimado

1.Cobert amb posts.
2. Conjunt de posts unides sòlidament.
3. Solera, cobert, etc. fet de posts encadellades o no.

estergir estarcir
Marcar un dibuix en una superfície posant-hi a sobre un cartró, una planxa, etc., on el dibuix és retallat o
picat i passant-hi per sobre l’estergidor.

estucat estucado
Revestiment d'estuc.

estucat en calent estucado en caliente

Revestiment d'estuc que té un acabat brillant, aconseguit brunyint la superfície amb sabó i amb una
planxa calenta.

estucat en fred revoco pétreo

Revestiment d'estuc l'acabat del qual imita la pedra.

post encadellada tabla machihembrada

Post de fusta proveïda d'un crestall en un cantell i d'un solc a l'altre que faciliten l'encadellament.

Tipus d’enrajolat
28
 - Enrajolats a junt seguit
- Junta per junta
- De caixó (a junta continua)
- Enrajolat a la mescla (a la mezcla)
- Enrajolat a trencajunt (a junta rompuda, rompent junta o a junta trencada)
- Enrajolat de punta (en diagonal)

1.3.3.- Carpinteries/fusteries + envidrament

barralleba, falleba falleba

Barra de ferro col·locada verticalment en el muntant d'una porta o finestra, proveïda d'un
ganxo a cada cap que, en girar sobre el seu eix, encaixa aquells ganxos en unes
bagues fixades al bastiment i serveix per a deixar-la tancada.

bastidor, bastigi bastidor

Conjunt de perfils sense plafons que constitueix l'armadura fixa o mòbil de la carpinteria i
sobre el que es fixa l'emplafonat, i que queda a dintre del bastiment.

bastiment cerco, marco

En una porta o finestra, marc de fusta, de ferro, d'alumini, etc. collat a l'obra o un
bastiment de base, al qual van fixades les fulles.

bastiment d'envà marco de tabique

Bastiment del mateix gruix que l'envà on va fixat.

batent, fulla batent hoja móvil, batiente(1)

Cadascuna de les fulles mòbils que obren o tanquen l'obertura d'una porta, d'una
finestra, etc.

cremona cremona
Mecanisme de tancament d'un balcó o finestra que consta de dues barrallebes que es
desplacen verticalment en accionar un tancador o palanca que va fixat al batent del
balcó o de la finestra i encaixen en tancadors fixats al bastiment.

doble vidre vidrio doble

Conjunt format per dues llunes separades entre sí per una cambra estanca de 4 a12
mm de gruix segons el tipus, amb aire dessecat i que dóna un aïllament tèrmic molt
superior al del vidre del mateix gruix senzill.

emplafonat, plafó empanelado, panel

Làmina de vidre transparent o de material opac que es fixa al bastidor

escopidor vierteaguas, fallanca, escupidor

Element proveït d'un trencaigües que, unit a la cara exterior i a la part de baix dels
bastiments o dels batents de portes i finestres, protegeix els junts inferiors de les
obertures contra l'aigua
29
ferramenta herrajes
Conjunt de peces metàl·liques que fan d'elements d'enllaç, moviment o maniobra de les
fulles de finestres o portes.

finestró, porticó frailero, contraventana, postigo

Fulla o batent opac, generalment de fusta, que serveix per a tapar, interiorment, la part
envidriada de la porta d'un balcó, d'una finestra, etc., privar, així el pas de la llum i fer
més segur el tancament.

frontissa bisagra, charnela

Accessori format per dues pales articulades per mitjà d'un passador, una de les quals se
subjecta a un element fix i l'altra a un segon element que gràcies a aquesta forma de
fixació pot girar en relació al primer.

fulla hoja
Bastidor amb plafons opacs o de vidre que constitueix una part de la finestra o porta.
Poden ser fixes o mòbils.

galze (1) renvalso, galce(1)

Rebaix fet a les fulles de portes i finestres perquè s'ajustin al bastiment o unes amb les
altres.

galze (2) galce (2)

Part del bastidor destinada a rebre el vidre.

galze (3) galce (2), gárgol, ranura

Rebaix longitudinal fet en una peça de fusta per ajustar-n'hi una altra.

guarnit, llistó de guarnir, tapajunts tapajuntas

Llistó, generalment emmotllurat, amb què es tapa el junt interior entre un bastiment i la
paret.

lluna luna
Vidre pla de 5,5 a 8 mm de gruix, de primera qualitat i de cares perfectament planes i
paral·leles.

lluna de color luna coloreada

Lluna de color transparent obtinguda mitjançant l’addició d’òxids metàl·lics a la massa
vítria.

lluna reflectant luna reflectante

Lluna transparent que té una de les cares reflectant per tenir disposada en ella una capa
metàl·lica molt fina.

mainell mainel
Element independent, generalment de forma especial, que serveix d'unió entre dos
bastidors o entre dues finestres.

30
marc marco (1)
Armadura a manera de bastidor que hom col·loca al voltant d'una porta, d'un mirall, d'un
quadre, etc.

monjo, mainell(1) mainel(1), parteluz

Mainell o columna prima que divideix en dos el buit d'una finestra, com en una finestra
coronella.

muntant larguero, montante(1)

Element vertical que forma part del bastiment o del marc d'una obertura.

muntant batent, larguero batiente, de cierre, batiente(2)

En una porta o finestra, el muntant que tanca el buit, batent contra el bastiment o
contra un altre rebat si hi ha doble fulla.

muntant de penjar larguero quicial, colgante o de giro

En una porta o finestra, el muntant que conté les frontisses.

pany cerradura
Dispositiu de fixació compost de dues peces principals, el tancador i el mecanisme, que
permet de fixar un element mòbil a un element fix respecte al primer. El mecanisme del
dispositiu s'acciona per mitjà d'una clau, d'un pom, d'una maneta, d'una targeta
magnètica.

porta puerta
Fulla que tanca un obertura feta en una paret o mur des de terra a una alçaria
convenient que permet com a mínim el pas de persones.

porta balconera puerta de balcón

Porta amb travesser inferior que dona accés a un balcó.

porta empostissada puerta a la catalana

Porta de fusta massissa tradicional a Catalunya, construïda a base d'un acoblament de
posts encadellades, emboetades, etc., i reforçades amb dos o més barrots transversals.

porta enrrotllable puerta arrollable

Porta generalment metàl·lica de planxa ondulada o de barres articulades que permet
d'ésser enrotllada sobre un eix horitzontal.

porta plegable puerta plegable o de librillo

Porta formada per una sèrie de fulles verticals articulades entre elles penjades en una
guia o recolzades, al llarg de la qual es desplacen en obrir i tancar.

premarc precerco, premarco

Bastiment previ collat a l'obra al qual es fixa el bastiment definitiu.

reixa reja

31
Element de protecció, construït amb barres, entrecreuades o paral·leles, generalment
metíliques.

ribet (1) burlete

Cinta, generalment de material flexible, que es col·loca en els intersticis de portes o
finestres per a protegir contra l'aigua, l'aire, el soroll, etc.

segellat sellado
Es el tancament elàstic i/o deformable que forma part d'un sistema d'envidrat
proporcionant estanqueitat entre l'envidrat i el bastidor.

tapaboques cubrejuntas(?)
Regruix dels muntants i travessers d'una fulla de porta o finestra, o del muntant vertical
d'un bastidor, amb la finalitat de millorar-ne l'estanqueitat.

tarja montante(2)
Obertura practicada a la part superior d'una porta o finestra per tal de donar claror a
l'interior.

travesser travesaño, cabio

Element horitzontal del bastidor o bastiment.

travesser inferior del bastiment peana

El travesser inferior del bastiment d'una finestra.

vidre armat vidrio armado

Vidre pla o ondulat que té embeguda una tela metàl·lica.

vidre laminar vidrio laminar

Vidre de seguretat format perun conjunt de làmines de vidre alternat amb capes de
matèria plàstica transparent, de manera que al trencar-se, els trossos de vidre queden
adherits al plàstic.

vidre transparent vidrio transparente

Vidre que deixa passar els raigs de llum a través de la seva estructura interna , de
manera que si bé els raigs canvien de direcció conserven el paral·lelisme de manera
que és possible d’apreciar imatges nítides a través seu.

vidre traslúcid vidrio translúcido

Vidre que reflecteix una part dels raigs de llum incident i la seva estructura interior
dispersa o absorbeix els altres de manera que no és possible d’apreciar imatges
definides a través seu, però sí luminositat.

vidre trempat vidrio templado

Vidre sotmès a un tractament tèrmic que li confereix la propietat d’ésser resistent a
l’abrasió, a l’impacte i a d’altres sol.licitacions mecàniques.

32
balda (1) aldaba
Anella o baula que va penjada a una porta per estirar-la quan s'ha de tancar i que també serveix per trucar.

balda (2) pestillo

Peça plana de fusta o ferro fixada a la fulla d'una porta, finestra, etc. que, girant sobre el seu eix, encaixa
amb un nas i serveix per fixar-la.

baldó aldabilla
Balda petita

banyot cogote
Suplement de llargària del muntant o de travesser del bastiment fet per a la seva subjecció de l'obra.

bastiment de doella (telar)(queixal) marco de mocheta

Bastiment que queda totalment encastat en un queixal de l'aresta del cantell d'una paret.

bastiment de tres quarts marco de 15

Bastiment de 15 cm de gruix (tres quarts de pam) que coincideix amb el gruix de la paret on es col·loca.

barrot tranca
Barra gruixuda de ferro o de fusta que disposada al darrera d'una porta o finestra evita que sigui forçada
pel defora.

bernat golpete
Barra de ferro amb la punta torçada en angle recte que, penjada per l'altre cap d'una anella clavada en el
brancal d'una obertura serveix per a assegurar la fulla introduint-ne la punta en una anella que hi ha en
aquesta.

forrellat cerrojo
Tanca d'una porta que consisteix en una barra de ferro, proveïda d'un mànec, que es desplaça
horitzontalment. Queda fixada al batent per mitjà d'unes argolles, encaixa en un tancador i es bloqueja
amb un dispositiu que ancora la maneta al batent.

gafa gafa
Peça de ferro que clavada en un bastiment té un extrem doblegat que introduït a la part el subjecta a la
obra.

golfo pernio, gozne

Mecanisme format per un got de ferro ancorat al brancal d'una porta en el qual s'introdueix un piu, unit al
batent de la porta, que permet d'obrir-la i tancar-la.

gorja boca de lobo

Forma d'acoblament dels dos cantells dels muntants centrals d'una porta o finestra de dos batents, un dels
quals té el cantell de secció semicircular convexa i l'altre còncava de manera que encaixen en tancar.

lleba españoleta
Mecanisme de tancament d'un balcó o finestra format per una barralleba i per un tancador de maneta, fixat
a la barralleba.
massilla masilla
Màstic que s'endureix amb el temps. Generalment s'usa per a tapar forats i esquerdes.

màstic mástique
Producte que tradicionalment s'obtenia per la mescla de blanc d'espanya i oli de llinosa pur o algun
succedani. Actualment s'obté de la mescla de vàries substàncies que passen de l'estat pastós a l'estat dur
amb el temps. S'utilitza per a fixar els vidres en els marcs i també per a reblar junts o preparar superfícies.

33
ribet (2), boet junquillo
Barreta flexible molt prima que serveix per a fixar vidres en els seus marcs, o els plafons sobre el bastidor.

travesser (2) peinazo

Peça de petita secció vertical o horitzontal de subdivisió del bastidor d'una fulla de porta o finestra.

travesser superior de la fulla cabecero, cabio alto

travesser inferior de la fulla bateaguas, cabio bajo

vidre imprés vidrio impreso

Vidre amb un relleu geomètric en una de les seves cares.

1.3.4.- Escales

barana barandilla, baranda

Defensa que es col·loca a les escales per a preservar de caure.

davanter, frontal, contrapetja tabica, contrahuella

Part vertical de l'esglaó.

entornpeu (veure..) zanca

Biga inclinada de fusta o de ferro que serveix de suport als esglaons d'una escala,
limitant-los lateralment.

Entornpeu(veure..) zanquín
Faixa de fusta sobre la qual descansa la barana.

escala escalera
Pla inclinat que serveix per passar d’un nivell a un altre mitjançant la descomposició
de la distància vertical en esglaons adaptats a la mida d’una passa.

escala compensada escalera compensada

Escala mixta, amb un traçat especial dels esglaons de la part corba i alguns dels trams
rectes, amb la finalitat que les esteses dels dits esglaons no resultin massa amples en la
part de la paret de la caixa, ni massa estrets o afuats en el collarí o part de l'ull de
l'escala.

escala de cargol escalera de caracol

La de forma circular completa, amb el llit helicoide continu i sense replans intermedis.

escala imperial escalera imperial

Escala sumptuosa composta d'un ample tram d'anada i dos trams laterals de retorn;
també se li dóna aquest nom quan és a l’invers; dos primers trams laterals que donen a
un tram central

escala recta escalera recta

La que té els laterals que la defineixen formant una línia recta.
34
esglaó, graó, escaló peldaño, escalón
Pla o peça, de pedra o altre material, que està més amunt que una altre, de manera que
fent una passa es pot anar d'una a l'altre pujant o davallant. Cada una de les peces de
què està formada una escala.

estesa, pla d'escala huella

La part plana i horitzontal de l'esglaó, on es posa el peu.

graonera mamperlán
Perfil de fusta o de metall que protegeix l'aresta dels graons.

llosa d'escala rampa o losa de escalera

Llit d'escala fet de formigó armat, formant un pla inclinat, sobre el qual hom disposa els
esglaons.

passamà pasamanos
Peça llarguera de metall o de fusta a la part superior d'una barana d'escala, per la qual
es passa la mà en pujar o davallar.

ram o tram tramo

Tros d'escala comprès entre dos replans.

replà, replanell rellano descansillo

Cada una de les plataformes que hi ha al final de cada tram o sèrie d'esglaons, en els
angles de la caixa d'escala i davant les portes dels pisos, que serveix per a descans del
qui puja, i per canviar de direcció els trams.

ull de l'escala ojo de la escalera

Espai buit que queda limitat pèls trams i replans d'una escala que volta.

volta de maó de pla bóveda tabicada

Nom que es dóna a les voltes fetes amb un o dos o més fulls de rajoles o maons posats
de pla, el primer dels quals, generalment de rajola prima, es col·loca amb morter de guix
o de ciment ràpid, i els altres, o doblat, amb morter de ciment pòrtland.

volta d'escala bóveda de la escalera

Volta d'obra de fàbrica, que serveix per a sostenir una escala.

brèndola barrote
Cada una de les barres verticals o balustres d'una barana d'escala o de balcó.
1.3.5.- Arcs

arc arco
Element estructural de directriu generalment corba format per una o més peces que
cobreix el buit d'una construcció. Segons la forma de la seva directriu s'anomena, de mig
punt, rebaixat, carpanell, etc.

35
arc de descàrrega arco de descarga,sobrearco
El que es construeix per damunt d'una llinda per alleugerir-li el pes de la paret que té a
sobre.

clau clave
Dovella central que tanca un arc o una volta i manté l'equilibri de les altres dovelles que
el formen.

estrep estribo
Massís d'obra, de pedra o de terra, que sosté un arc o una volta i contraresta la seva
empenta. Contrafort.

extradós extradós,trasdós
Superfície convexa d'un arc o d'una volta.

fletxa flecha
Distància màxima vertical entre un punt de l'arc i la seva corda.

intradós intradós
Cara interior d'un arc, d'una volta o d'una cúpula.

llum luz
Distància lliure horitzontal entre els suports d'un arc, d'una biga, d'un forjat.

punt d'un arc punto de un arco

Relació entre la fletxa i la llum

arc de mig punt arco de medio punto

Arc amb una fletxa meitat que la llum

arc rebaixat arco rebajado

Arc amb una fletxa més petita a la meitat de la llum

arc carpanell arco carpanel

arc format per tres o cinc segments de circumferència de diferents radis, els quals tots junts valen 180
graus.

arc adovellat arco adovelado

Arc format per dovelles de pedra picada, per peces prefabricades de formigó, etc.

dovella dovela
Cada una de les peces, en forma de tascó que formen un arc o una volta.

coixí almohadón
Primera dovella, o dovella d'arrancada recolzada sobre el mur o la imposta. És una part de l'arc.

salmer salmer
Peça del mur o paret o pilar en la qual es recolza el coixí quan l'arc es rebaixat o pla. No forma part de
l'arc.
(Es bastant freqüent confondre salmer i coixí)

36
carcanyol (1) seno
Zona compresa entre l'extradós d'un arc i l'horitzontal tangent al seu punt més alt.

carcanyol(2) enjuta
Qualsevol dels triangles mixtilinis compresos entre un quadrat i el seu cercle inscrit.

ronyó riñón Terç

mitjà del semiarc.

1.3.6.- Voltes
volta bóveda
Obra de fàbrica, de forma arquejada, que serveix per a cobrir un espai comprès entre
parets o pilars per a formar un sostre, per a sostenir una escala, etc. Pot revestir multitud
de formes, totes derivades d'una de les dues fonamentals: la cilíndrica i l'esfèrica.

volta d'escala bóveda de escalera

Estructura de suport d'un tram d'escala feta per mitjà d'una volta de maó de pla o a plec
de llibre.

_____________________________________________________________________
cúpula, volta cupular cúpula
Volta de revolució, generalment hemiesfèrica o semiel·líptica, adoptada com a sistema de coberta en
edificis de caràcter monumental, per a cobrir espais de planta circular, poligonal o quadrada. Quasi sempre
la disposició d'una cúpula consisteix en l’anell" o cornisa que descansa damunt els arcs torals i les
petxines, el "tambor" que forma un cos cilíndric o poligonal amb finestres obertes a l'exterior, i la gran volta
o "mitja taronja" que sol ésser coronada la cim amb un cupulí o petit cimbori (que en aquest cas, pren el
nom de "llanternó").

cindri cimbra
Carcassa que sosté un arc o una volta mentre es construeix i en determina la forma.

cindrar cimbrar
Col·locar els cindris en una obra, per muntar-hi un arc, construir una volta, etc.

37
2.- ELEMENTS DE L’EXTERIOR

2.1.- Terreny natural

2.2.- Terreny sota l’edifici

2.2.1.- Estudi del terreny

2.2.2.- Operacions prèvies
2.2.3.- Moviment de terres

2.3.- Obres d’urbanització

2.3.1.- Paviments
2.3.2.- Il·luminació

2.1.- TERRENY NATURAL

mantell freàtic capa freática

Capa d'aigües subterrànies que reposa sobre un estrat subjacent més o menys
impermeable, el nivell del qual varia segons l'estació de l'any.

sòl suelo
1. capa superficial de l'escorça terrestre.
2. el terra, superfície natural o artificial sobre la qual es camina

terreny terreno
conjunt de substàncies minerals sobre les que s'assenten les ciutats i els edificis

cohesiu cohesivo
Argilós: Que conté argila o és semblant a l’argila. Arcilloso.

no cohesiu no cohesivo
Sorrenc: Arenós, de la naturalesa de la sorra. Arenoso.

deficients deficientes
Terrenys en general no aptes per fonamentar:
- Fangs inorgànics. - Fango inorgánicos.
- Terrenys orgànics. - Terrenos orgánicos.
- Terrenys de reblert. - Terrenos de relleno.

rocós rocoso
El constituït per roques o pedra dura.

38
tipus de terrenys: tipos de terrenos:
rocós: rocoso:
El constituït per roques o pedra dura.
cohesiu: cohesivo:
Argilós: Que conté argila o és semblant a l'argila. Arcilloso.
no cohesiu: no cohesivo:
Sorrenc: Arenós, de la naturalesa de la sorra. Arenoso.
deficients: deficientes:
Terrenys en general no aptes per fonamentar:
-Fangs inorgànics. -Fangos inorgánicos.
-Terrenys orgànics. -Terrenos orgánicos.
-Terrenys de reblert. -Terrenos de relleno.

2.2.- TERRENY SOTA L’EDIFICI

2.2.1.- Estudi del terreny

geotècnic geotécnico
Estudi dels estrats d’ un sòl i el seu comportament mecànic.

mostres muestras
Porció dels diferents estrats d’un sol i el seu comportament mecànic.

sondeig sondeo
Procediment que mitjançant una sonda cilíndrica buida, permet l’extracció de mostres
per investigar la natura d’un terreny, mur, etc.

cala calicata
Excavació feta en un terreny per a comprovar la seva naturalesa i capacitat mecànica. Exploració que es fa
en un fonament, fàbrica, biga, etc., per a determinar el estat intern del materials.

2.2.2.- Operacions prèvies

alininiacions alineaciones
Conjunt de línies traçades en el replanteig del perímetre d’un edifici previ a la seva
construcció, delimitant-lo respecte del carrer i les seves reculades.

compactació compactación
Operació d’augmentar la densitat d’un terreny natural o d’un terreny superlposat,
mitjançant l’expulsió forçada de l’aire que conté per compressió de les molècules sòlides
i liquides, utilitzant medis mecànics com la piconadora o manuals com el picó.

cotes cotas
Conjunt de números que en els plànols topogràfics i de replanteig indiquen l’alçada
dels diferents punts del terreny o del edifici, referits al nivell del mar o altre punt pres
com a base. Números que en els plànols indiquen les dimensions dels espais i
elements constructius que delimiten dits espais.

39
desnivell desnivel
Diferència d’alçada entre dos punts del terreny.

nivell nivel
Expressió amb la qual s’assegura que una cosa està perfectament horitzontal o que dos
punts estan a la mateixa alçada.

plànol topogràfic plano topográfico

Pla que representa gràficament el conjunt d’accidents naturals o artificials de la
superfície d’un terreny.

rasant rasante
Projecció en alçat del perfil longitudinal d’una carretera, d’un carrer, etc., que sol coincidir
amb el seu eix longitudinal.

replanteig replanteo
Acció i efecte de replantejar. Marcar sobre el terreny la planta d’una obra projectada
fixant-hi alineacions, vèrtex, nivells, etc., per a procedir a la seva construcció.

2.2.3.- Moviment de terres

desmunt desmonte
Acció i efecte de rebaixar un terreny, posant-lo pla per emplaçar-hi un edifici.

excavació excavación
Extreure-li al terreny mitjançant procediments manuals o mecànics una capa de major o
menor gruix, amb la finalitat de realitzar pous, fossats, etc., a partir del seu mateix nivell.

rasa zanja
Excavació llarga i estreta que es realitza per sota del nivell de la rasant d'un terreny, per
tal de construir-hi uns fonaments, enterrar-hi unes canalitzacions, etc.

excavació mecànica excavación mecánica

Extreure-li al terreny mitjançant procediments mecànics una capa de major o menor gruix, amb la
finalitat de realitzar pous, fossats, desmunts, galeries, etc., a partir del seu mateix nivell.

excavació manual excavación manual

Extreure-li al terreny mitjançant procediments manuals una capa de major o menor gruix, amb la finalitat de
realitzar pous, fossats, etc., a partir del seu mateix nivell.

explanació explanación
Rebaix practicat a un terreny fins la cota desitjada, deixant la seva superfície plana i anivellada o amb la
pendent necessària.

40
2.3.- OBRES D’URBANITZACIÓ

calçada calzada
Via d’una carretera o d’un carrer situat entre voreres i destinada a la circulació de
vehicles.
2.3.1.- Paviments

emmacat encachado
Paviment format amb grava o còdols de riu, col·locats en sec o amb beurada de morter.
La col·locació en sec pot servir per aïllar de les humitats.

escossell alcorque
Clot fet al voltant d’un arbre que facilita regar-lo.

gual vado
Rebaix fet a la voravia per facilitar que els cotxes puguin atravessar-la per entrar als
edificis. Si facilita el pas dels vianants, gual peatonal.

llambordí adoquín
Pedra treballada en forma de prisma rectangular que serveix per a empedrar carrers.

panot panot
Peça, normalment de 20x20 cms., feta amb morter amb la superfície vista antilliscant
destinada a fer paviments a l’exterior.

paviment asfàltic, asfaltat pavimento asfáltico

Paviment fet amb granulats minerals recoberts i aglomerats amb materials asfàltics.

paviment de terra pavimento de tierra

Paviment fet mitjançant l’extensió i compactació d’un material granulos anomenat terra.

paviment granular pavimento granular

Paviment fet mitjançant l’extensió i compactació d’un material granular com ara ullde
perdiu, pinyonet, grava, graveta, sauló, etc.

rigola rigola
Faixa de llambordes o de rajoles que es col·loquen el pla de la calçada i a tocar d’una
vorera per a conduir l’aigua de pluja cap als embornals.

tot-ú zahorra
Barreja de sorra i palets de riu, utilitzada amb la proporció que es troba en el llit de un
riu, per formar part de certs paviments.

vorada bordillo
Filera de pedres, de maons, etc., que formen la vora o el marge d’una andana o voravia.

voral arcén
Franja de protecció a la vora d’una carretera.

41
vorera, voravia acera
Pas de vianants situat a la vora d’un carrer, generalment una mica més elevat que la
calçada.

llamborda losa
Pedra plana utilitzada per enllosar.

2.3.2.- Il·luminació

bàcul báculo
Pal plantat a terra que té l’extrem superior corbat a mode de gaiata (cayado) i que
serveix de suport d’un llum .

dau de fonamentació dado, zapata

Peça de formigó, sensiblement cúbica executada in situ a manera de fonament, que
s’utilitza per a fer de suport o d’ancoratge d’una estructura o de part d’una estructura
lleugera. Especialment, els fanals.

fanal farola
Aparell d’il·luminació d’exteriors, generalment de peu o de braç, que sosté un focus
lluminós de qual queda protegit per un globus o per una caixa de cares transparent o
translúcides.

lluminària, llumenera luminária

Aparell que conté una o més d’una lluminosa i que en conjunt es comporta com una
única font de llum

làmpada lámpara
Utensili, element o dispositiu productor de llum.

42
3.- ELEMENTS DE L’ESTRUCTURA PORTANT

3.0.- Termes genèrics

3.1.- Fonaments
3.2.- Estructures de formigó armat
3.3.- Estructures d’acer
3.4.- Estructures de murs
3.5.- Forjats
3.6.- Elements portants de les cobertes lleugeres

3.0.- TERMES GENÈRICS

acer acero
Varietat de ferro que conté un tant per cent de carboni, capaç d'obtenir per tremp una
gran duresa i elasticitat.
Aliatge de ferro i carboni, i eventualment d'altres elements, que es caracteritza per
contenir una proporció de carboni variable, compresa entre un 0,05% i un 1,7% que, en
solidificar-se l'aliatge, queda incorporada al ferro en forma de solució sòlida.

acer galvanitzat acero galvanizado

Protecció de l’acer per immersió en bany de zenc de manera que el bany forma aleació
amb l’acer inicial.

ancoratge anclaje
Fixació que serveix per a lligar fortament dos elements constructius.

columna columna
Element constructiu vertical de suport de forjats, jàsseres,arcs, etc. . Es compon
generalment de base, fust o canya, i capitell. Les columnes modernes es limiten al
fust. La forma del fust, element essencial de la columna, sol ésser sensiblement
cilindrica.

estructura estructura
Conjunt d’elements que constitueixen la part resistent i de suport d’una construcció i que
tenen la missió de transmetre les càrregues al terreny.

esvelt esbelto
Proporcionat, de forma que l’altura domina sobre les altres proporcions.

forjat forjado
És un element estructural, generalment horitzontal, que rep directament les càrregues i
les transment a la resta de l’estructura. El forjat també és la separació entre plantes
consecutives i acompleix funcions d’aïllament acústic entre plantes i suport d’acabats.

fust fuste
Part del mur que emergeix verticalment per sobre del seu propi fonament.
43
nus nudo
Punt de concurrència de dues o més peces d'un entramat, d'una armadura o d'una
estructura.

nus articulat articulado

Nus que permet el gir relatiu i no el desplaçament de les peces que hi concorren.

nus rígid nudo rígido

Nus que impedeix el gir i el desplaçament relatius de les peces que hi concorren.

pandeig pandeo
Deformació lateral de l’eix d’un element comprimit en produir-se una determinada
desproporció entre la força de compressió i l’esveltesa de l’element.

peudret pie derecho

Element vertical que suporta una càrrega. Es diu especialment d’un puntal o d’una peça
de poca secció.

pilar pilar
Element constructiu vertical de suport, aïllat i generalment massís.

pòrtic pórtico
Element format per dos pilars i una biga, encastada als pilars.

porticat porticado
En forma de pòrtic.

esveltesa esbeltez
Qualitat d’esvelt.

guerxament alabeo
Acció de guerxar-se; l’efecte.

guerxar-se alabearse
Deformar-se un element pla convertint-se en una superfície reglada o de doble curvatura.

nus lliscant deslizante

Nus que permet el desplaçament relatiu en una direcció i permet el gir relatiu.

pandejar pandear
Presentar una peça una deformació de pandeig.

44
3.1.- FONAMENTS

ancoratges anclajes
Cables d'acer allotjats en perforacions de petit diàmetre injectats amb ciment i tensats
que tenen l’objecte d’aconseguir l'estabilitat del mur pantalla, mentre es practica el buidat
i la construcció dels forjats i la resta de l'estructura del soterrani.

armadura d'espera armadura de espera

Conjunt de barres que sobresurten d'una peça de formigó armat per a lligar-hi altres
armadures. Cada una de les barres de ferro que se sembren en posició vertical en el
formigó d'un fonament o d'un capçal de pilar, per a lligar-hi l'armadura del peudret o pilar
que s'hi ha de construir, més tard, a damunt.

assentament asiento, asentamiento

Moviment de descens que fan els sòls, les construccions i les seves parts a mesura que
van entrant en càrrega, a causa de la deformació del seu suport o de la seva pròpia
deformació.

assentament diferencial asiento diferencial

Valor de la diferència entre l'assentament de dos elements. Diferència de resseguda o
descens que hi ha entre els assentaments absoluts d'una obra, la qual cosa causa
moviments desiguals que provoquen crulls o fissures verticals.

cep losa de encepado (encepado)

Massís de formigó que es col·loca al coronament dels pilots i fa d'element intermedi
entre aquests i l'estructura. Facilita l'ancoratge, la transmissió de la càrrega etc.

encepar encepar
Construir els ceps a l'extrem superior d'un pilot o d'un grup de pilots. Unir peces per
mitjà d'un cep.

engraellat emparrillado
Graella feta amb rodons de ferro que hom posa dins una massa de formigó.

fonament cimiento
Peça de contacte entre els elements d'una construcció i el sòl per tal de traslladar al
terreny els esforços de la manera més adequada a la resistència i a la rigidesa
d'ambdós sistemes

fonamentació profunda cimentación profunda

Quan la capa resistent del terreny sobre passa els 10m de fondaria cal realitzar una
fonamentació profunda, generalment de pilots.

fonamentació superficial cimentación superficial

Sabates corregudes o puntuals o lloses superficials que es recolzen sobre una capa
resistent situada a no més de 4m de profunditat.

45
llosa i placa de fonaments losa y placa de cimentación
Placa de formigó de molta superfície respecte al seu gruix que rep la càrrega d'una
construcció i la transmet sobre el terreny. Es fa servir sobretot com a fonaments quan el
terreny és poc resistent.

mur pantalla muro pantalla

Mur de contenció de terres de f.a. construït previ al buidat i que al procés d'aquest
precisa d'elements l’ancoratge, la berma de terres i altres per aconseguir la seva
estabilitat.

pilot, estaca pilote

Element constructiu vertical, cilíndric o prismàtic, esvelt, de fusta, de formigó, de ferro,
etc. introduït o pre-format en el sòl, que transmet una càrrega a les terres inferiors o
circumdants, o comprimeix i augmenta la capacitat de resistència de les terres
subjacents.

pilotatge pilotaje
Acció de construir pilots; l'efecte.

placa d'ancoratge placa de anclaje

Placa fortament fixada a un element rígid a la qual es pot fixar un altre element.

pou pozo
Excavació profunda en relació a la secció horitzontal que serveix per a fer el fonament
d'un suport aïllat.

pou de recalçar, dama batache

Rasa practicada al costat d'un fonament que es perllonga sota aquest amb el objecte de
reforçar-lo. Aquests es practiquen de forma alternada.
Porció de mur pantalla construït de una sola vegada.

rasa zanja
Excavació llarga i estreta que es realitza per sota el nivell de la rasant per tal de
construir-hi uns fonaments, enterrar-hi unes canalitzacions, fer-hi passar unes
instal.lacions, etc.

recalçat recalce
Consolidació o reforç d'un ciment existent, generalment construint un altre de més fort a
sota.

riostra, trava riostra

Biga o peça de formigó disposada de tal manera que només té la funció d'evitar el
moviment relatiu horitzontal de dos elements constructius.

46
sabata zapata
Fonament que per l'eixamplament de la seva superfície en planta, és capaç d'adequar-
se a la resistència del sòl.

sabata aïllada zapata aislada

Sabata de formigó construïda com a fonament d'un peu dret o pilar, que serveix per a
repartir sobre el terreny la càrrega que suporta el dit peu.

sabata contínua zapata contínua

Basament o fonament d'una paret o d'una sèrie de pilars molt acostats, fet de formigó
armat.

assentar asentar
Construir els fonaments d'un edifici.

assentament total asiento total

Valor de la suma dels assentaments parcials d'elements situats a la mateixa vertical, determinat en acabar-
se el procés d'assentament

berma berma, espaldón

Porció de terres en talús amb banqueta superior, adossada provisionalment al parament del mur pantalla,
amb l'objecte de proporcionar estabilitat a aquest, mentre es construeix l'estructura del soterrani.

encep encepado
Acció d'encepar; l'efecte.

estrebar entibar
Apuntalar amb taulons i codales les terres dels dos costats d'una excavació profunda per evitar el
desmoronament de les mateixes.

estintolar apuntalar
Sostenir provisionalment mitjançant peus drets, peons, tornapuntes, puntals telescòpics, etc., part d'un
edifici en construcció o d'un edifici en runa imminent.

fonamentació cimentación
Acció i efecte de fonamentar una construcció.

fonament de pilots cimiento por pilotes

Fonament format per pilots de molta més llargària que secció que transmeten les càrregues a les capes
profundes del terreny o a la massa del terreny que els envolta.

fonamentar cimentar
Fer els fonaments d'un edifici o d'una altra construcció.

formigó de neteja hormigón de limpieza

Capa de formigó de poc gruix que s'aboca al fons de pous i rases per deixar la superfície neta, uniforme i
protegir l'engraellat.

fossat foso
Excavació o cambra oberta a terra, sota el buit de l’ascensor, on s’instal·len els amortidors i altres
mecanisme.

pilaret pilarejo (enano)

Pilar menut.

47
sabata correguda zapata corrida
Sabata de formigó construïda com a fonament d’una paret, que serveix per a repartir sobre el terreny la
càrrega que suporta la dita paret

3.2.- ESTRUCTURES DE FORMIGÓ ARMAT

ancoratge anclaje
En la tècnica del formigó armat i precomprimit, disposició o subjecció dels elements
estirats o comprimits de l'armadura.

armadura armadura
En el formigó, armat o precomprimit, conjunt de barres o cables d'acer que es col.loquen
a dins de la seva massa i fan que el formigó sigui apte per a resistir esforços de flexió,
de cisallament, de tracció, etc., o per a millorar la seva resistència a la compressió.

barra, rodó barra,redondo,varilla

Barra d'acer de secció aproximadament rodona, el diàmetre de la qual és igual o
superior a 5mm.

desencofrar desencofrar
Desmuntar l'encofrat que ha servit per a conformar una peça, especialment de formigó

encofrat encofrado
Motlle de fusta, metàl.lic o d'un altre material, que serveix per a conformar elements de
formigó, morter, etc.

estrep estribo, cerco

Barreta metàl·lica, situada en un pla perpendicular al de la directriu, que uneix
transversalment les armadures longitudinals d'un element de formigó armat i que, a més
de donar rigidesa a l'armadura, serveix per a absorbir esforços.

formigó hormigón
Material de construcció constituït per una mescla de granulats petris de diverses mides,
un conglomerant i aigua que, en adormir-se i endurir-se, forma una massa compacta i
molt resistent a la compressió.

formigó armat hormigón armado

Material que resulta de col·locar armadures d'acer dins una massa de formigó. Les
armadures, convenientment disposades, absorbeixen bàsicament les tensions de tracció
i, en alguns casos, la capacitat resistent a la compressió.

formigó en massa hormigón en masa

Formigó sense armadura.

ganxo gancho
En la tècnica del formigó armat, curvatura semicircular de l'extrem d'una barra de ferro
recta disposada per tal de crear una zona ferma d'ancoratge.

48
pota d'ancoratge patilla de anclaje
Doblec format per un quart de circumferència, seguit d'una prolongació recta amb que
s'acaba una barra de l'armadura d'una peça de formigó a fi d'ancorar la barra.

recobriment recubrimiento
En la tècnica del formigó armat, gruix de formigó que protegeix les armadures d'una
peça.

acer corrugat acero corrugado

Dit de les barres d'acer que presenten relleus a la superfície a fi de millorar l'adherència amb el formigó.

acer llis acero liso

Dit de les barres d'acer que tenen la superfície uniforme, sense cap aspresa.

barra aixecada-barca barra levantada

Barreta d’acer amb els extrems doblegats fent dos colzes de 45º, de manera que els extrems queden
paral·lels al tros central i que el conjunt dibuixa la silueta d’una barca. Aquesta forma li permet
d’absorbir esforços tallants i de tracció produïts per moments positius i negatius.

barra de baix barra inferior

Cada una de les barres d’acer situades a la part inferior de l’armadura d’una jàssera de formigó armat,
sotmeses a l’esforç de tracció.

barra de dalt barra superior

Cada una de les barres d’acer situades a la part superior de l’armadura d’una biga de formigó armat,
sotmesa a compressió.

barra de muntatge barra de montaje

Cada una de les dues barres de dalt, laterals i de tota la llargària de l’armadura d’una jàssera de
formigó, a les quals van penjats i lligats els estreps que subjecten les barres de baix.

formigó precomprimit hormigón precomprimido

Formigó que, sotmès a una compressió inicial per mitjà d'un artifici adequat, és capaç de resistir esforços
de tracció.

formigó preparat hormigón preparado

Formigó que se subministra a l'obra des d'una central formigonera i que es pasta durant el transport.

formigonar hormigonar
Omplir una rasa o un encofrat amb formigó.

3.3.- ESTRUCTURES D’ACER

ala ala
Eixamplament longitudinal de l'ànima d'una biga o peça semblant.
Cada un dels plans horitzontals que presenten les bigues de ferro i certes biguetes de
formigó armat.

49
ànima alma
En el perfil d'una peça allargada, metàl·lica, de formigó, etc., element disposat
perpendicularment a les ales, que enllaçant-les rigiditza el conjunt i resisteix
especialment els esforços tallants.

cargol tornillo
Element de fixació que consisteix en un pern que té un ressalt continu a la seva
superfície, en forma d'hèlix, que encaixa en un cilindre roscat interiorment o queda fixat
en un altre material.

creu de Sant Andreu cruz de San Andrés

Aspa formada per dos llistons que dóna rigidesa a un marc rectangular.

HEB, HEA HEB,HEA

Perfil d’ala ampla.

IPN IPN
Perfil normal I

IPE IPE
Perfil Europeu I

perfil perfil
Peça en general metàl·lica, prismàtica de secció uniforme que es conforma per diferents
procediments industrials (laminatge, extrusió, plegatge, etc.) i es fabrica en sèrie.

perfil laminat perfil laminado

Nom amb què es designen els diferents tipus de barres de ferro de secció quadrada,
rectangular, mitja canya, ovalat, etc., però especialment aplicat a les bigues doble T,
ferros angle, ferros T i altres perfils especials.

pern perno
Peça metàl·lica llarga i cilíndrica un dels extrems de la qual té una cabota plana i l'altre
està roscat per tal de cargolar-hi una femella, s'utilitza per a unir dues peces o per a fer
d'eix.

placa d’ancoratge Placa de anclaje

Placa fortament fixada a un element rígid a la qual es pot fixar un altre element.

platabanda platabanda
Peça plana d'acer o de fusta molt més llarga que ampla que, cosida amb cargols,
reblons o soldada, reforça l'ànima o els cordons d'una biga de ferro.

rebló roblón
Clau de ferro dolç o d'altre metall mal·leable, de forma cilíndrica i amb una grossa
cabota, al qual, un cop ficat dins el forat corresponent, se li forma una segona cabota
batent o comprimint l'altre extrem, i que és usat per a unir o subjectar dues o més peces
de ferro.

50
soldadura soldadura
Acció de soldar o de soldar-se.
Material que es fon en soldar.

soldadura elèctrica per arc soldadura eléctrica por arco

Soldadura autògena en la qual la calor és produïda per un arc voltaic que s'aconsegueix
per mitjà d'una diferència de potencial.

soldar soldar
Unir sòlidament dues peces metàl·liques o dues parts d'una peça fonent el material de
les superfícies que es posen en contacte generalment amb l'acció de la calor, amb
aplicació de pressió o sense, amb aportació de material o no.

UPN UPN
Perfil Normal U.

xapa chapa
Planxa prima de fusta, metall, etc., aplicada com a reforç

cargolar atornillar
Fer penetrar un cargol en un forat fent-lo girar sobre el seu eix alhora que se'l prem, o bé fent-lo girar dins
un cilindre roscat on encaixa.

cargolat atornillado
Fixat per mitjà de cargols.

femella tuerca
Peça que serveix per a fixar un pern o un cargol.

pern d'ancoratge perno de anclaje

Pern amb una cabota especial en forma de soquet, per anar encastat en una massa de formigó o clavat
amb ciment en una pedra, paret, etc.

placa de fonaments placa de cimentación

Placa de formigó de molta superfície que rep la càrrega d’una construcció i la transmet sobre el terreny. Es
fa servir sobretot quan el terreny és poc resistent.

reblonar roblonar
Cosir dues peces metàl·liques per mitjà de reblons.

soldatge soldeo
Operació de soldar.

tipus de perfils tipos de perfiles

pla: (hierro plano)

O de passamà; ferro en barres de secció rectangular, molt més ample que dues vegades el seu
gruix.

quadrat: (hierro cuadrado)

Barra de ferro de secció quadrada.

IPN: Perfil Normal I

51
 IPE: Perfil Europeu I
HEB: Perfil d'ala ampla

TPN: (hierro de T)
El laminat que té una secció transversal en forma de lletra T.
tipus:

ferro U: (hierro de U)
Ferro laminat que té la secció transversal semblant a la lletra U.
tipus:
UPN: Perfil Normal U

Angular o LPN: (hierro angular)

Perfil laminat, la secció del qual forma dues aletes unides en angle recte.

volandera arandela
Tros de planxa en forma de corona circular que, posat al voltant d'un eix, d'un pern, d'un cargol o d'altres
peces similars, pot tenir diverses funcions, com és ara, repartir sobre una superfície més gran la pressió
exercida per la cabota d'un cargol evitant que el material es danyi, facilitar el gir relatiu entre dues peces
unides per un pern, servir de junt per a assegurar l'estanquitat, etc.

3.4..- ESTRUCTURES DE MURS

arrencada arranque
Part inferior d'una paret situada immediatament sobre els fonaments.
Començament de la construcció de les parets d'una obra, un cop llestos els fonaments.

banqueta retallo
En una paret, replà que es forma a conseqüència d'un canvi de gruix en la seva alçària.

banqueta zarpa
Replà format sobre els fonaments, resultants de la diferència de gruix entre la paret i el
fonament.

Extradós extradós
Parament d’un mur de contenció ocult pel terreny.

Intradós intradós
Parament vist d’un mur de contenció.

lligada adaraja, endeja, enjarje

Disposició de les peces que formen un element constructiu que permet d'ampliar-lo o
d'unir-lo a un altre, evitant junts seguits que podrien esdevenir línies de fractura.
Especialment, en una paret que ha de quedar incompleta, el conjunt de dents i queixals
que permetran d'unir-los al tros de paret que la completarà.

mur de contenció muro de contención

Mur que sosté un terraplé o un terreny, resistint l’empenta horitzontal de les terres.

52
parament paramento
Cadascuna de les dues cares d’un mur, paret, envà,etc.

paret de càrrega, pared de carga,

paret mestra pared maestra
Paret que té funció estructural i que tant pot ésser de suport com de travada.

pilastra(2) pilastra
Massís d’obra de secció rectangular que es col.loca verticalment i de tant en tant en
una balustrada, barana, tec.

puntera puntera
Part del fonament que forma angle de 90º amb l’intradós.

taló talón
Part del fonament que forma angle de 90º amb l’extradós

crugia crujía
Espai comprès entre dues parets mestres d'un edifici. Per extensió espai comprès entre dues línies de
càrrega.

forat de lligada agujero de enlace

Cada un dels forats que es deixen, un per damunt l'altre i alternant filada sí i filada no, en el parament
d'una paret feta de totxos, perquè s'hi puguin ficar de cap les peces corresponents d'una altra paret que
s'ha de construir normal a la primera, i quedin les dues parets ben lligades una amb l'altra.

paret de tres quarts pared de media asta

paret de quinze cítara
Paret que a Catalunya fa uns 15 cm. de gruix, de tres quarts de pam.

verdugada verdugada
Filada situada al peu de la paret i sobre els fonaments, que precisa la posició de les parets i que millora
la transmissió de càrregues.
Conjunt de filades de maons, disposades al llarg d'una paret i fetes amb material de més bona qualitat
que la resta.

3.5.- FORJATS

àbac ábaco
En els forjats resolts amb llosa de formigó (massissa o reticular), part d'aquesta llosa que
es regruixa o es massissa al voltant d'una columna o d'un pilar. (Habitualment se
l'anomena, encara que de forma incorrecta, capitell o capitel).

53
biga viga
Peça de fusta, d'acer, de formigó armat, etc. molt més llarga que ampla destinada a
treballar principalment a flexió.

biga contínua contínua

La que és d'una sola peça i descansa sobre més de dos punts de suport

bigueta vigueta
Biga prefabricada o comercial, feta de formigó armat o pretensat, acer, etc., per a
construir forjats i que serveix per a suportar els revoltons. Es recolza sobre parets o
sobre altres bigues més grosses i juntament amb d'altres constitueix un del elements
resistents dels forjats.

bigueta autoportant vigueta autoportante

Biga prefabricada que és capaç de resistir per ella mateixa tots els esforços a que és
sol·licitat el forjat, sense que hi col·labori l'entrebigat.

cassetó casetón
En un forjat reticular peça amb qué s'omplen els compartiments del teginat format per
l'encreuament dels nervis

cèrcol, congreny zuncho, encadenado

Element resistent, sovint de formigó armat, que es disposa horitzontalment a l'entorn
d'una estructura, parets, forjats, etc., per tal de cenyir-la. Especialment aquell que
recorre les parets estructurals d'un edifici, generalment, en el mateix pla del forjat, i que
fa a més la funció de repartidor de les càrregues. Aquest element absorbeix els esforços
nascuts dels fenòmens de dilatació i dels d'assentament.

entrebigat entrebigat
Conjunt de les peces, revoltons o altre material que omple els buits entre les bigues d'un
forjat o entramat de pis.

forjat Forjado
Es un element estructural, generalment horitzontal, que rep directament les càrregues i
les transmet a la resta d'elements de l'estructura. El forjat també és la separació entre
plantes consecutives i acompleix funcions d'aïllament acústic entre plantes i suport
d'acabats.

forjat reticular forjado reticular

Forjat format per dues sèries de nervis resistents, generalment perpendiculars entre ells,
definits mitjançant cassetons de materials més lleugers. Aquests forjats es comporten
com una llosa contínua en contraposició als forjats unidireccionals.

forjats unidireccionals forjados unidireccionales

Fets amb biguetes, transmeten les càrregues a les parets mestres en estructures de
parets de càrrega, o a les bigues i aquestes als suports en el cas d'estructures
porticades.

54
jàssera jácena
Biga mestra. Biga que sosté d'altres bigues, elements o grans càrregues.

jou brochal
Biga curta suportada per dues altres bigues i que a la vegada serveix de suport d'una
altra biga. generalment s'utilitza si una biga no pot arribar a encastar-se en una paret i ha
de quedar suportada per dues bigues que li són paral·leles perquè un obstacle li barra el
pas.
Solució constructiva que consisteix en la inserció d'una biga en una altra sense cavalcar-
hi.

llosana losa de voladizo

Llosa de pedra amb que es forma la volada d'un balcó.
Per extensió, base d'un balcó en voladís, encara que no sigui de pedra.

revoltó bovedilla
Peça prefabricada de ceràmica, formigó lleuger, etc., que, en la construcció de forjats, es
col·loca entre biga i biga per entrebigar.

revoltó, corbada bovedilla, revoltón

Petita volta que cobreix el buit o espai entre biga i biga d'un forjat, generalment feta amb
dos gruixos de rajola: el primer gruix, anomenat senzillat, col·locat amb ciment ràpid o
guix; i el segon, que es diu doblat, posat amb ciment portland.

semibigueta semivigueta
Biga prefabricada de secció incompleta destinada a fer forjats que no assoleixen la seva
resistència fins que no s'ha completat tot el forjat.

solera solera, tabicado plano

Sostre pla format per dos o tres gruixos de rajola, construït damunt l'embigat del pis,
però sense fer corbada o revoltó.

biga mestra viga maestra

Jàssera, cavall o biga grossa sobre la qual descansen altres bigues, una paret o una encavallada, i que
constitueix una línia de càrrega.

carcanyol seno
En un forjat o entramat de pis, zona compresa entre les biguetes i l'horitzontal tangent al punt més alt de
l'extradós del revoltons o corbades; la dita zona, plena de formigó, constitueix els ronyons de les petites
voltes.

embigat, bigam, embigada envigado, viguería

Conjunt de bigues d'un edifici.
enjovar embrochalar
Unir dues bigues per mitjà d'un jou.

entrebigar entrevigar
Construir o posar els revoltons entre biga i biga.

55
malla electrosoldada mallazo, malla electrosoldada
Malla ortogonal de barres amb nusos electrosoldats.

sotapont sopanda
Element de reforç de fusta que, disposat horitzontalment i recolzat en un peu dret o en dos tornapuntes,
suporta una biga per la cara inferior.

3.6.- ELEMENTS PORTANTS DE LES COBERTES LLEUGERES

cavall, vertent par

Cadascuna de les bigues inclinades o vertents d'una encavallada de teulada, sobre les
quals descansen les corretges o taulons travessers.

corretja correa
Cadascun dels taulons o biguetes que, en posició horitzontal, descansen damunt dels
cavalls o vertents d'una encavallada de coberta, subjectant-les i al mateix temps
formant el pendent de la teulada.

encavallada cuchillo/armadura/cercha
Armadura de forma triangular formada, com a mínim, per dos cavalls, un tirant i un
monjo, que serveix de sosteniment a la teulada de dues vessants que cobreix una nau.

monjo pendolon
Tauló que forma part de l'encavallada de teulada, col·locat verticalment des del punt
central del tirant al cim de l'armadura on s'uneixen els vertents.

tirant tirante de armadura

Biga horitzontal situada a la part inferior de l'encavallada de teulada que impedeix la
separació de les bigues vertents a les quals serveix de suport.

carena,biga carenera, biga serrera caballete/ par hilera

Biga llarga que forma l’aresta superior d’una teulada de dos aiguavessos, damunt la qual descansen les
biguetes disposades en pendent.

candela, manganella mangueta

Tauló en posició vertical que, en una encavallada o armadura de teulada, enllaça el cavall o vertent amb
el tirant.

contracavall contra par/falso par

Peça de fusta d'una armadura o encavallada de teulada que serveix per a reforçar el cavall o vertent, a
la part compresa entre el tirant i l'entrecinta o pont.

entrecinta, pont entrecinta/puente/tirantilla

Biga d'una armadura de teulada, que es col·loca entre els dos vertents o cavalls, paral·lelament al tirant,
i que s'anomena també pont.

56
tascó (1) ejión
Cadascun dels trossos de fusta, generalment de secció triangular, que es claven sobre els cavalls d'una
encavallada per subjectar-hi, clavats, els caps dels taulons o corretges que hi descansen. Pot ser un
angular metàl.lic.

tascó (2) cuña

Peça metàl·lica de fusta, o d'un altre material, en forma de prisma triangular que serveix per a esberlar,
per a estampir una peça introduint-la en un junt, etc.

57
4.- ELEMENTS DE LA COMPARTIMENTACIÓ

4.1.- Particions
4.2.- Sostres
4.3.- Paviments i revestiments

4.1.- PARTICIONS

paredó tabicón
Paret construïda, generalment amb totxana, d'uns 10 cm de gruix.

envà, tempanell tabique

Paret prima feta de maons posats de cantell.

enguixat enyesado
Acció d'enguixar; l'efecte.

emblancat enlucido con yeso

Revestiment continu interior de guix, que constitueix l'acabat damunt l'enguixat.

4.2.- SOSTRES

cel-ras cielo raso

Cara inferior d'un sostre que presenta una superfície plana, generalment feta de guix.

fals sostre contratecho, falso techo

Segon sostre que es construeix a una habitació per aïllar-la millor de la calor o del fred
exterior, per abaixar-li l'altura, o fer l'ambient rústic, o per amagar les instal·lacions.

sostre techo,techumbre
Superfície que limita per dalt una casa, una habitació, en oposició al sòl o paviment.
____________________________________________________________________

canyís cañizo
Teixit de canyes, vímets, etc. que s'utilitza com a suport dels enguixats, o per a d'altres usos.

encanyissat encañizado
1. Revestiment d'un sostre amb canyís per a fer-hi un cel ras de guix.
2. Conjunt de canyes lligades i clavades amb què es cobreix un espai o es fa una separació.

4.3.- PAVIMENTS I REVESTIMENTS

emmacat encachado
Paviment format amb grava o còdols de riu, col.locats en sec o amb beurada de
morter. La col.locació en sec pot servir per aïllar de les humitats.
58
enguixat enyesado
Efecte d’enguixar. Revestiment continu de guix.

enrajolat solado/embaldosado
Paviment o revestiment fet de rajoles.

parquet parquet
Paviment fet de trossos prims i estrets de fusta, polits i tractats adequadament,
disposats regularment en diferents composicions geomètriques.

paviment pavimento
Revestiment d'acabat d'un sòl al qual confereix qualitats específiques.

paviment de cautxú pavimento de caucho

Paviment prim de rajoles o rotlles cautxú.

paviment de linòleum paviment de linóleum

Paviment prim de rotlles de linòleum.

paviment de PVC pavimento de PVC

Paviment prim de rajoles o rotlles de PVC.

paviment de terratzo pavimentación de terrazo

Paviment gruixut de rajoles compostes de pedra artificial de textures i colors diversos.

paviment gruixut pavimento grueso

Paviment de cert gruix amb el que es pot aconseguir el nivell i la planor final durant el
seu procés de posada en obra.

paviment prim pavimento delgado

paviment amb molt poc gruix que requereix un suport resistent que li dona el nivell i la
planor final.

solera solera, tabicado plano

Sostre pla format per dos o tres gruixos de rajola, construït damunt l’embigat del pis,
però sense fer corbada o revoltó.

trespol piso
Part superior del sostre d'una habitació, quan es pot caminar per damunt.

59
5.- ELEMENTS DE L’ENVOLUPANT

5.1.- Façanes

5.1.1.- Parts cegues de les façanes

5.1.2.- Obertures de les façanes

5.2.- Cobertes

5.2.0.- Terminologia general

5.2.1.- Materials per a cobertes
5.2.2.- Elements de coberta inclinades/planes

5.1.- FAÇANES

5.1.1.- Parts cegues de les façanes

balcó balcón
Conjunt de llosana i barana que generalment hi ha davant els balcons.

barana barandilla
Ampit massís, o format per balustres o brèndoles, que suporta un passamà i que voreja
un balcó, un terrat, una escala, etc.

cambra d’aire cámara de aire

Espai ple d’aire comprés entre dos elements de tancament, que en reforça les
propietats aïllants.

emplafonat, plafó empanelado, panel

Làmina de vidre o de material opac que es fixa al bastidor.

façana convencional de maó fachada conv. de ladrillo

La formada per una paret exterior de 15 cm de gruix, amb aparell de per llarg revestida o
no, d'una cambra d'aire de 10 cm i un envà interior de maó de cantell revestit amb guix.

façana de maó revestida fachada de ladrillo revestida

Façana formada per una paret o mur de maó amb revestiment.

façana de maó vist fachada de ladrillo visto

Façana formada per una paret o mur de maó sense cap revestiment exterior.

llosana losa de balcón

Llosa de pedra amb què es forma la volada d'un balcó. Per extensió, base d'un balcó en
voladís, encara que no sigui de pedra.

60
mur cortina muro cortina
Tancament de façana compost bàsicament d’un engraellat de perfils i són, normalment,
els verticals els que es fixen als forjats i els horitzontals sobre els verticals.

pannell panel
Part cega prefabricada de l’envolupant, és un element pla, de gran superfície, emprat en
diverses aplicacions tècniques, constructives, arquitectòniques,etc.

ordre arquitectònic orden arquitectónico

En arquitectura clàssica, estil o disposició dels elements principals que componen un
edifici, especialment pel que es refereix a la forma, proporcions i ornamentació de la
columna i l’entaulament. Els principals ordres arquitectònics són: el dòric, el jònic, el
corinti, el toscà i el compost.

trencaigües goterón,lagrimero
Ranura o aresta d'un escopidor, d'una cornisa, o en general, d'un element de protecció
contra l'aigua de pluja que facilita l'expulsió de l'aigua a l'exterior.

acroteri acroterio
Acabament d'una façana col·locat damunt la cornisa, que amaga la teulada.

capcer hastial,piñón
Testera. Part superior d'una part de tancament, de forma triangular, definida per una coberta de dues
vessants i per extensió, tota la paret.

cantonada esquina, cornijón

En l'encreuament de dues vies, angle sortint format per dues façanes o parets d'un edifici.

envà pluvial tibareu pluvial

Envà fet generalment a la cara exterior d'una paret mitgera i amb una cambra d'aire ventilada entremig
per a protegir la mitgera de la pluja i millorar-ne l'aïllament.

entaulament entablamento
Cornisa, part superior d'un ordre d'arquitectura clàssica, que es compon d'arquitrau, fris i cornisa.

frontó frontón
Acabament triangular d'una façana o d'un pòrtic, característic dels temples clàssics. És un motiu que també
es troba col·locat sobre portals i finestres, com a element decoratiu o protector, aplicat en forma triangular o
circular.

timpà tímpano
Espai triangular comprès entre els dues cornises inclinades d'un frontó i l'horitzontal de la base; espai
anàleg sobre una porta o finestra, limitat per una arquivolta.

61
5.1.2.- Obertures de les façanes

ampit (=BARANA) antepecho

Mur de pedra, fusta, ferro, etc., d'una alçària compresa entre el terra i la cintura o el pit,
construït a la vora d'un pont, d'un terra, d'un balcó, o al peu d'una finestra per a protegir i
evitar les caigudes.

ampit (= llindar de finestra, clavellinera) alféizar

Pla o element horitzontal situat sobre el davantal d'una finestra que li fa d'acabament.

caixa de persiana caja de persiana, capialzado(3)

Buc tancat que conté el tambor on s’enrotlla la persiana.

cap-i-alt, cap-i-alçat(2) capialzado(2)

En un portal o finestra obert en una paret molt gruixuda, forma que es dóna a l'intradós
de l'arc que cobreix l'obertura i que el fa més alt en una cara de la paret que en l'altra, a
fi de poder obrir les fulles de la porta o finestra i plegar-les en el gruix de la paret.

corró rulo
Element sobre el que s'enrotlla el pany de la persiana. Pot ser un tub cilíndric o
prismàtic, normalment metàl·lic encara que n'hi ha de PVC rígid i de fusta

doella telar
Pla vertical interior del brancal d’un buit de façana.

escopidor(2) vierteaguas, bateaguas

Element constructiu fet de rajoles, de pedra o d'un altre material que, formant una
superfície convenientment inclinada, es col·loca damunt dels ampits de les obertures
perquè escupi l'aigua de pluja a l'exterior.

finestra(1) ventana
Obertura feta en una paret, a una certa alçària en relació al paviment del local al qual
il·lumina o ventila.

finestra(2) ventana (2)

Conjunt del bastiment i les fulles amb el que es tanca un buit d'una façana.

finestra abatible ventana abatible

Finestra de fulles practicables per rotació al voltant d'un eix fix vertical o horitzontal, situat
al llarg dels seus muntants de vora o travessers.

finestra corredissa ventana corredera

Finestra que s'obre i es tanca per mitjà d'un desplaçament horitzontal al llarg d'una guia.

finestra de guillotina ventana de guillotina

Finestra que s'obre i es tanca per mitjà d'un desplaçament vertical.

62
finestra fixa ventana fija
Finestra que no té parts practicables.

guia guía
Perfil, peça, ranura, etc. que obliga a desplaçar un element o una peça seguint la
direcció marcada pel perfil.

Imposta imposta
Faixa horitzontal disposada a la façana d'un edifici a l'altura de cadascun dels pisos.

lamel.la lama
Cada una de les làmines o llenques primes i bastant estretes de fusta, plàstic o metall
que formen part d'un conjunt, generalment d'un element de protecció.

llinda dintel
Element resistent de directriu recta que clou la part superior d’una obertura de paret.
Suporta les càrregues de la paret i les transmet als brancals.

llindar umbral
Pedra o element d’obra situat a la part inferior d’un pas de porta a l’entrada d’una casa.

persiana persiana
Element que protegeix una obertura sobretot contra la radiació directa del sol, permet de
regular la il·luminació natural i impedeix la vista des de l'exterior.

persiana abatible a l'exterior id.id.

Persiana amb bastidor rígid, amb plafons opacs o de lamel·les, fixada amb frontisses o
golfos que es pot obrir cap l'exterior.

persiana corredissa persiana corredera

Id. id. que s'obre i es tanca per mitjà d'un desplaçament horitzontal al llarg d'una guia
situada al exterior.

persiana de llibret persiana de librillo o plegable

Persiana formada per bastidors estrets articulats mitjançant frontisses, el que permet que
es pleguin com un "biombo".

persiana enrotllable persiana enrollable

Persiana a mode de cortina rígida de lamel·les articulades entre elles, els extrems de les
quals corren al llarg d'unes guies i es recullen en un tambor.

persiana mallorquina persiana mallorquina

Persiana formada per bastidors sobre els quals van fixades lamel·les horitzontals fixes o
orientables formant una gelosia. Els bastidors poden ser corredissos, abatibles o
plegables (no més en aquest darrer cas es pot dir de llibret).

persiana para-sol, brise-soleil partesol, brise-soleil

Persiana fixa a mode de mampara de lamel·les, fixes o orientables, que col·locada
davant d'una façana o de grans obertures, serveix per a protegir del sol.
63
persiana veneciana persiana veneciana
Persiana extensible a mode de cortina formada per un enfilall de lamel·les estretes i
lleugeres, orientables. Penjada a la cara interior o exterior d'una obertura.
.
registre registro
Portella que serveix de tapa a la caixa de persiana, que permet accedir-hi i és
practicable.

cornisa cornisa
Element de component horitzontal, que sobre surt de la línia de façana que serveix d'acabament o de
coronació d'una obertura o d'una façana i la protegeix.

recollidor recojedor
Mecanisme que recupera la cinta, cordó o cadena quan la persiana puja.

esqueixada, esplandit derrame

Secció esbiaixada que presenten generalment les parets molt gruixudes al voltant d'una obertura a fi de
facilitar l'entrada de llum de dia a l'interior o d'aconseguir que els batents de les portes o finestres puguin
girar més de 90 graus.

finestram ventanaje
Conjunt de finestres

pany de persiana enrotllable paño id.id.

Conjunt de lamel·les d'una persiana enrotllable.

5.2.- COBERTES

5.2.1.- Terminologia general

aiguafons lima hoya

Línia d'intersecció de dues vessants que formen angle diedre entrant.

aiguavés, vessant faldón, vertiente

Cadascú del plans inclinats que formen la coberta d'una casa, per on s'escorre l'aigua
quan plou.

badalot casetón
Part superior de la caixa d'escala, que sobresurt de la coberta, per on hi entra claror.

baixant de desguàs bajante

Conducte format per tubs impermeables, generalment col·locats en sentit vertical i
subjectats a la paret per mitjà d'abraçaderes, per on baixen les aigües brutes de les
cambres de bany i cuines cap a la claveguera, o l'aigua de pluja procedent de la coberta.

64
canal canalón
Conducte obert, de secció semicircular o rectangular, que serveix per a recollir l'aigua de
la teulada. Pot ser de ceràmica, fibrociment, PVC, metàl.lica,etc.

carener lima tesa

Intersecció sortint entre dues vessants

claraboia claraboya
Obertura feta en una coberta amb tancament transparent o translúcid. En general es diu
de les cobertes translúcides.

coberta cubierta
Part exterior del sostre que cobreix un edifici i el protegeix de les inclemències del
temps.

coberta calenta cubierta caliente

És aquella coberta en la que tots els elements que la componen formen capes d'una
forma compacte sense solució de continuïtat.

coberta freda cubierta fria

És aquella que té una cambra d'aire.

coberta inclinada cubierta inclinada

Són aquelles que tenen un pendent superior al 5%. No seran transitables.

coberta plana cubierta plana

Són denominades cobertes planes aquelles en les que el pendent és inferior al 5%, i
poden classificar-se en transitables i no transitables. Tota coberta cal que sigui accesible
per al seu manteniment.

desguàs desagüe
Conducte que serveix per a donar sortida a les aigües sobreres o residuals.

embornal imbornal
Forat de desguàs practicat als terrats, als carrers, etc.

envanet de sostremort tabiquillo conejero

Cadascun dels envanets de molt poca alçada que es fan posats de través damunt d'un
forjat, per sostenir la solera i l'enrajolat d'un terrat a la catalana o amb cambra d'aire.

gàrgola gárgola
Canaló col.locat de forma que sobresurti del pla de façana d'un edifici per tal que llenci
enfora l'aigua de pluja de la coberta.

golfa (1) desván, sobrado, falsa

Espai no habitable comprès entre la coberta i el forjat més alt de la casa destinat a
protegir del fred i la calor del sol. Si és prou alt s'aprofita per a usos secundaris.

65
golfa (2) buhardilla (1)
Golfa habitable. Habitatge que s’ubica en aquest espai.

llucana, lluerna buhardilla, lucernario

Finestra oberta en la vessant d'una teulada per tal de donar llum a les golfes
Element de coberta, sovint envidrat, disposat al mateix pla que la coberta o que forma un
cos sortint.

mansarda mansarda
Tipus de coberta, els vessants de la qual presenten una línia trencada formada per la
intersecció de plans inferiors molt empinats amb altres de superiors de poca inclinació,
amb l'objecte d’aconseguir un major espai en el seu interior per aprofitar-lo com a
habitatge.

minvell, bimbell guardaguas/vierteaguas/mimbel

Escopidor fet de rajoles a l'indret on les parets d'un terrat formen angle amb l'enrajolat
del paviment o també on s'ajunta una teulada amb una paret, per evitar que l'aigua, en
ploure, es fiqui per la junta i faci goteres.

morrió, bunó alcachofa/rejilla

Petit reixat de ferro, un poc bombat, que es posa en els embornals, claveguerons i
desaiguaments de terrats, per protegir-los que no hi caiguin objectes que els puguin
embussar.

sostremort desván perdido, desván gatero

Golfa de poca alçària no habitable.

terrat azotea
Coberta plana d'un edifici o d'una part d'edifici, enrajolada i amb pendent que oscil·la
entre un 2,5 i un 4 per cent, damunt la qual es pot caminar còmodament.

teulada tejado
Coberta feta amb teules. Per extensió, coberta inclinada feta amb altres materials

barret sombrerete
Peça d'obra o de metall, que es posa al capdamunt d'un fumeral o xemeneia, per evitar que hi entri aigua
en ploure i per millorar el tiratge del fum en dies de vent.

claraboia trepitjable claraboya pisable

La feta amb peces de vidre especials per a poder-les trepitjar al paviment d'un terrat.

cobert cobertizo
Lloc tapat de teulada on es poden tenir coses a l'abric de la intempèrie.

fumeral cañón de chimenea

Conducte per on surt el fum d'una cuina, d'una foganya, etc.

embudera cabeza de bajante

Peça de terrisa o de xapa en forma d'embut que serveix per a recollir l'aigua de pluja d'un terrat o d'una
teulada i abocar-la dins del tub de baixada.
66
llanternó linterna
Construcció generalment prismàtica amb vidreres laterals que s'eleva per damunt de la coberta, o com
acabament de les cúpules.

5.2.2.- Materials per a cobertes

fibrociment fibrocemento
Material compost de fibres i ciment, amb el qual es fabriquen tubs,dipòsits d'aigua,
canals, planxes planes i ondulades per a cobertes, etc. Fibroasfalt.

formigó cel·lular hormigón celular

Formigó que esdevé lleuger per la inclusió de bombolles d'aire a la seva massa.
Generalment s'obté per acció d'un escumant o per reacció d'un airejant que provoca una
expansió.

làmina impermeable lámina impermeable

Element pla i molt prim que no permet el pas d'un fluid a través seu. Recobriment format
per làmines o altres materials, que se solapen i solden entre ells formant una capa
continua, acordant-les al perímetre i punts singulars de la coberta i la seva funció es la
d'assegurar l'estanqueïtat.

làmina separadora làmina de polipropilè termosoldat blanc

De gran resistència al punxonament utilitzada com a capa separadora entre els diferents
productes existents en la coberta, permetent el desllissament entre ells i com a capa
filtrant, ja que per la seva gran permeabilitat permet el pas de l'aigua pero no el de les
graves, sorres, llims, evitant que obturi els desguassos.

pissarra pizarra
Material petri o equivalent de coberta en forma de plaques.

placa placa
Lámina rígida de pedra, metall,formigó, fibrociment, plàstic, etc.

teulada tejado
Coberta feta amb teules. Per extensió, coberta inclinada feta amb altres materials.

palets de riera cantos rodados

Pedres rodonenques i llises, que es troben generalment a les platges, als rius, als torrents i que s'empren
per a fer paviments de caràcter antic, i com a última capa a una coberta invertida, amb la missió
d'estabilitzar les planxes de l'aïllament tèrmic, a la vegada que per la seva discontinuïtat evita la radiació
directa dels raigs solars sobre ells, donant lloc a un millorament de les condicions tèrmiques.

67
5.2.3.- Elements de cobertes inclinades

barbacana, ràfec alero

Volada d'una teulada que protegeix el mur de la pluja.

crestall, crestallera caballete, cumbrera

Aresta més alta d'una teulada d'on s'arranquen les dues vessants.

empostissada entablado
Conjunt de posts clavats formant un empostissat.

llata, xebró lata

Barra de fusta serrada de 75 mm. d'ample, usada per a fer bastiments de portes i
finestres i que també es posa de través sobre els taulons o tipus d'una teulada per a
sostenir les teules

post tabla
Peça plana de fusta, més llarga que ample i de poc gruix.

teula teja
Peça de terra cuita que, imbricada o encavalcada amb d'altres forma una vessant d'un
cert pendent i impermeable. El disseny d'aquesta peça li permet d'escórrer fàcilment
l'aigua de la pluja.

teula àrab teja árabe/teja lomuda

Teula de forma acanalada més ample d'un cantó que de l'altre. La seva forma de
col·locació es caracteritza perquè un rengle de teules presenta la concavitat cap enlaire
(canalera) i l'altre la convexitat cap enlaire (cobertora).

teula canal teja canal

La que està col·locada formant regueró per a recollir l'aigua. Segons la comarca prenen
noms diferents: canaleres, d'encanalar, rec, etc.

teula cobertora teja cobija

Cadascuna de les teules àrabs que es posen amb la part còncava per avall, cobrint un
dels costats de les teules canals immediates.

teula plana d'encaix, alacantina, marsellesa. teja plana de encaje, id. id.
Teula plana amb relleus i rebaixos que permeten l'encaix d'unes amb altres

teula romana teja romana

Conjunt de dues peces, una de plana amb les vores alçades que fa de canalera i un altra
de triangular o acanalada que fa de cobertora. Per extensió teula d'una sola peça amb
la forma semblant a les dues anteriors juntes.

a llata per canal a lata por canal

Consisteix en col·locar les llates o xebrons seguint el mateix sentit que el pendent de la teulada i fer
recolzar cada teula canal, en tota la seva llargària, damunt dues llates, una a cada costat.

68
a salt de garsa a teja Vana
Sobre xebrons o llates col·locades de través damunt l'emtigat i fent descansar les teules rec o canals pels
extrems.

acroteri acroterio
Barana col·locada damunt d'una cornisa per ocultar l'alçada de la teulada.

enteular tejar
Cobrir de teules, col·locar les teules de la teulada d'un edifici.

enxebronat. Enxebronada enlatado

Conjunt dels xebrons d'una teulada, per a sostenir les teules; conjunt dels xebrons que sostenen un
sostre fet de guix o cel-ras.

teula plana llisa teja plana lisa

Peça de ceràmica, generalment de forma rectangular, d'uns 45 cm. de llargària per 20 cm. d'amplària i
1,2 cm. de gruix, amb un banyó a la part de dalt de la cara posterior que permet, en enteular, penjar-les de
les llates que estan col·locades horitzontalment a l’entramat de la coberta.

teula capell cobija corta

Cadascuna de les primeres teules cobertores d'una teulada, començant per baix, les quals es col·loquen
escurçades de la part de darrera un tros igual a la part que cavalca la segona teula canal damunt la
primera.

teula carenera teja de caballete/teja de cumbrera

Cadascuna de les teules, més grosses que les ordinàries, que van col·locades a la carena, llom o part més
alta d'una teulada de dos vessants.

teula de barba, bocateja teja de alero

Teula primera de cada rec o canal de la teulada, que forma ràfec o volada.

teula de tremujal teja de Cresta

Cadascuna de les que formen l'anguila de les arestes de les teulades de tres o més vessants.

teula de ventilació teja de ventilación

Teula amb un forat protegit per una ventalla o copinya, que serveix per a ventilar els sostres falsos sota la
teulada.

teula plana teja plana

Qualsevol teula plana llisa o d'encaix.

teula sorda teja guardaguas

La que està mig encastada a la paret que limita lateralment una teulada, per evitar goteres a la línia de
intersecció.

tortuga teja canalón

Cadascuna de les peces de terra cuita en forma de teula, però més curta, més corbada i fonda que
l'ordinària, amb un braç en el centre per a fixar-la sota cadascun dels recs o canals de la teulada, i que
serveix, juntament amb altres, per formar la canal de recollida d'aigües.

tortugada canalera/canalón
Canal feta de tortugues que es posa al capdavall i al llarg d'una teulada per recollir-ne l'aigua i
conduir-la a una canonada.

69
5.2.4.- Elements de cobertes planes

ampit (3) pretil

Barana; paret baixa, massissa o calada, que se sol posar als terrats i a llocs per
poder guaitar sense perill.

bimbell, minvell bateaguas

El que es fa als terrats a la catalana per tal que, moure’s la solera o en dilatar-se
l'enrajolat, no hi hagi perill de què el junt del bimbell es trenqui i deixi passar l'aigua
quan plou. Consisteix a superposar dues rajoles i una, la inferior ben unida a
l’enrajolar del terrat formant una espècie de paredó inclinat i l'altre, la superior,
encastada de cantell a la paret, fent de cobertora a la primera.

coberta invertida cubierta invertida

Es diu d'aquell terrat o coberta plana no trepitjable que té l'aïllament tèrmic col·locat a
l'exterior de la cara superior de la làmina impermeabilitzant, tot protegint-la dels canvis
tèrmics. Pot ser transitable o no.

junt o junta de dilatació junta de dilatación/junta consentida

Juntura; línia d'unió de dues coses. La que es deixa a terrats, i que, plena d’asfalt,
permet les dilatacions i contraccions de l'obra i evita cruis o clivells.

morrió alcachofa/rejilla
Petit reixat de ferro, un poc bombat, que es posa als embornals, clavaguerons i
desaiguaments de terrats, per protegir-los de què no hi caiguin objectes que els puguin
embussar.

solera de terrat a la catalana tablero tabicado plano de azotea

A la construcció de terrats tradicional a la catalana, la "solera" està formada de tres
gruixos de rajola comuna: un "senzillat" a trencajunt col·locat amb guix, dos "doblats"
diagonals amb morter de portland, i damunt, l'enrajolat fet amb rajola tallada col·locat
amb morter de calç de llenya.

terrat a la catalana
Terrat format per una solera recolzada damunt d'uns envanets de sostremort amb els
quals formen un cambra d'aire isolant de la radiació del sol.

70
6.- INSTAL·LACIONS

6.1.- Instal·lacions que faciliten l’ús de l’espai.

6.1.1.- Desplaçaments

6.2.- Instal·lacions que optimitzen l’ambient.

6.2.1.- Expulsió de residus

6.2.2.- Calefacció

6.3.- Instal·lacions que preserven la integritat.

6.3.1.- Contraincendis

6.4.- Instal·lacions que subministren fluids bàsics.

6.4.1.- Aigua
6.4.2.- Electricitat

6.1.-INSTAL·LACIONS QUE FACILITEN L´ÚS DE L’ESPAI

6.1.1.- Desplaçaments

cabina cabina, camarín

Espècie de gàbia o caixa de l’ascensor, destinada a pujar i davallar les persones.

contrapès contrapeso
Pes que actua en sentit contrari al de la cabina, per a moderar-ne o contrarestar-ne
l’acció.

guies guías
Perfil, peça, ranura, etc., que dirigeix el moviment de la cabina i el contrapès.

___________________________________________________________________

cables de suspensió cables de susupensión

Conjunt format per un feix de fils d’acer que suporta la cabina i el contrapès de l’ascensor i que també
serveix per desplaçar-los al llarg del recorregut de la caixa.

cambra de màquines cuarto de máquinas

Habitació, sala, peça d’un edifici, situada sobre la caixa d’ascensor, on s’emplaça la maquinària que
produeix el desplaçament de la cabina.

71
6.2.- INSTAL·LACIONS QUE OPTIMITZEN L’AMBIENT.

6.2.1.- Expulsió de residus

baixant de desguàs bajante de desagüe

Conducte format per tubs impermeables, generalment col·locats en sentit vertical i
subjectats a la paret per mitjà d’abraçadores, per on baixen les aigües brutes de les
cambres de bany i cuines cap a la claveguera o l’aigua de pluja procedent de la coberta.

bunera sumidero
Forat o boca d’un desguàs que recull l’aigua i l’evacua; generalment protegit amb una
reixa o bunó.

claveguera cloaca
Conducte subterrani per on s’escorren les aigües brutes o residuals d’una població.

desguàs desagüe
Conducte que serveix per a donar sortida a les aigües sobreres o residuals.

clavegueró albañal
Conducte subterrani d’aigües brutes que surt d’una casa i desguassa a la claveguera general.

pericó arqueta
Caixa d’obra enterrada que s’intercala en els punts convenients d’una conducció d’aigües brutes i serveix
per a desguassar o per a distribuir un doll d’aigua.

pericó a peu de baixant arqueta a pié de bajante

El que es col·loca al peu d’un baixant per a recollir les aigües i conduir-les al clavegueró.

6.2.2.- Calefacció

caldera caldera
Aparell proveït d’un dispositiu calefactor i d’un dipòsit o d’un sistema de tubs pels quals circula aigua
que s’escalfa i produeix aigua calenta o vapor.

radiador radiador
Cadascun dels aparells de què consten les instal·lacions de calefacció, per l’interior dels quals circula
vapor o aigua ben calenta, i que serveixen, amb la seva gran superfície de radiació, per escalfar l’aire
de l’habitació on estan col·locats.

termostat termostato
Dispositiu regulador que permet de mantenir sensiblement constant la temperatura de l’interior d’un
recinte o d’un aparell.

72
6.3.- INSTAL·LACIONS QUE PRESERVEN LA INTEGRITAT.

6.3.1.- Contraincendis

detector detector
Aparell sensible a un estímul i que, a més a més, és capaç d’actuar sobre un
mecanisme que respon al fet que l’aparell rebi o no aquest estímul.

mànega manguera
Tub llarg i flexible que s’empra per a conduir, transvasar o llançar en una direcció
determinada, líquids o sòlids pulverulents.

ruixador rociador
Dispositiu que, col·locat als paraments interiors de l’edifici, llença un líquid en forma
de raigs fins quan és activat per un senyal, generalment prominent d’un detector.
___________________________________________________________________

boca d’incendis boca de incendios

Extrem o punt d’una conducció d’aigua, on es connecta una mànega.

columna columna
Muntant o conducte vertical amb aigua al seu interior que permet de connectar-hi mànegues en cas
d’incendi.

columna seca columna seca

Muntant o conducte vertical buit que, en cas d’incendi, s’omple d’aigua per a poder connectar-hi les
mànegues.

detector de fums detector de humos

Detector sensible als fums

detector de temperatura detector de temperatura

Detector sensible a la temperatura.

equip de mànega equipo de manguera

Caixa amb una mànega enrotllada i elements accessoris, col·locada en diferents punts d’un edifici, per
a ésser utilitzada en cas d’incendi.

exintor extintor
Aparell que serveix per apagar un inici d’incendi.

escala d’emergència escalera de emergencia

Escala utilitzada per a evacuar o desallotjar un local en casos de perill.

via d’evacuació vía de evacuación

Espai o recorregut per al pas de persones o vehicles quan és necessària l’evacuació d’un edifici o
local.

73
6.4.- INSTAL·LACIONS QUE SUBMINISTREN FLUIDS BÀSICS.

6.4.1.- Aigua

canonada tubería, cañería

Sèrie de canons o tubs que, units per llurs extrems i juntament amb altres peces
accessòries, tals com colzes i derivacions, formen una conducció d’aigua, de gas o
d’altres fluids.

clau llave
Dispositiu que tanca i obre el pas d’aigua o de gas en un conducte.

muntant montante
Canonada de subministrament d’aigua vertical.

ramal ramal
Derivació d’una conducció o cabal d’aigua que arrenca d’un altre de principal.
Generalment s’utilitza aquest terme amb equivalència al d’escomesa.

sifó sifón
En un desguàs, la part que té forma d’una S ajaguda, la qual serveix, amb la seva doble
corbatura, perquè hi quedi retinguda part de l’aigua i aquesta impedeixi la comunicació o
pas dels gasos de les aigües residuals d’un costat a l’altre.

tub, canó tubo

Peça en forma de cilindre buit, molt més llarg que ample, de plom, ferro, fibrociment,
formigó, plàstic o altres materials, que serveix per a fer canonades de conducció
d’aigües.

vàlvula vàlvula
Peça que, col·locada en una obertura de pas d’un fluid, en permet o n’interromp el
pas obrint o tancant, gràcies a un mecanisme.

bateria de comptadors batería de contadores

Conjunt de comptadors agrupats en sèrie o en paral·lel.

clau de pas llave de paso

Clau per tancar o obrir el pas d’aigua a l’entrada d’un edifici.

clau de registre llave de registro

Clau situada abans de l’entrada a un edifici, entre la xarxa pública i la clau de pas, amb la qual es
regula des de la via pública, el pas d’aigua a l’immoble.

comptador contador
Aparell que mesura automàticament la quantitat de fluid que passa per un punt d’una instal·lació.

escomesa, presa, connexió d’entrada acometida

Canonada que enllaça el tub de la xarxa pública de subministrament a la clau de registre.

74
Tub d’alimentació tubo de alimentación
Canonada que subministra l’aigua des de la clau de pas d’entrada a l’edifici fins al comptador o a
l’aforament

6.4.2.- Electricitat

interruptor interruptor
Aparell elèctric que s’intercala en un circuit per obrir-lo o tancar-lo.

línia línea
Conductor llarg que forma part d’una instal·lació elèctrica.

punt de llum punto de luz

Terminal d’una instal·lació elèctrica on es pot col·locar un llum o un dispositiu
d’enllumenat fix.

transformador transformador
Aparell estàtic d’inducció electromagnètica, destinat a transformar un sistema de
corrents variables en un o diversos altres sistemes de corrents variables, d’intensitat i de
tensió generalment diferents però de la mateixa freqüència.

xarxa de distribució Red de distribución

Conjunt de cables o fils conductors d’electricitat destinat al transport i distribució
d’energia elèctrica.

caixa de connexió caja de conexión

Caixa rectangular, prismàtica o cilíndrica, petita, feta de xapa metàl·lica o de plàstic, que allotja o
protegeix connexions elèctriques.

caixa general de protecció caja general de protección

Caixa que conté els aparells de control i de seguretat d’una instal·lació elèctrica d’un edifici.

commutador commutador
Aparell o dispositiu elèctric que serveix per a interrompre el circuit connectant-ne un altre.

comptador contador
Aparell per a mesurar o comptar l’energia elèctrica transmesa per un circuit o línia elèctrica on és
connectat.

conductor conductor
Fil, senzill o múltiple, metàl·lic, generalment de coure, de ferro o d’alumini, que s’utilitza per a
transportar energia elèctrica.

endoll enchufe
Petit dispositiu emprat per a connectar un llum, un aparell, una màquina, a un corrent elèctric, o bé per
a connectar dos cables entre ells.

escomesa, presa acometida

Connexió d’entrada. Conductor o conductors que enllacen la xarxa pública amb la caixa general de
protecció.
75
fusible fusible
Dispositiu de protecció del circuit d’una instal·lació elèctrica, d’un aparell, etc.

línia repartidora línea repartidora

Línia que condueix el corrent elèctric des de l’entrada a l’edifici als comptadors

polsador pulsador
Dispositiu amb un botó que en ésser pitjat, produeix el tancament o l’obertura d’un o més circuits
elèctrics, fa sonar un timbre, etc.

quadre de comandament i protecció cuadro de mando y protección

Plafó que conté els aparells de control, regulació i seguretat d’una instal·lació elèctrica d’un habitatge.

quadre de comptadors cuadro de contadores

Plafó que conté un conjunt de comptadors.

76
UPC. ETSAB. CONSTRUCCIÓ I

LLISTAT DE TERMES DE CONEIXEMENT OBLIGATORI

A PLEC DE LLIBRE 1.2

ÀBAC 3.5
ABSORBENT ACÚSTIC 1.1.4
ACER 3.0
ACER GALVANITZAT 3.0
ADORMIMENT 1.1.1
AGLOMERANT 1.1.1
AIGUAFONS 5.2.1
AIGUAVÉS, VESSANT 5.2.1
AÏLLAMENT 1.1.4
AÏLLANT 1.1.4
AÏLLANT ACÚSTIC 1.1.4
AÏLLANT TÈRMIC 1.1.4
ALA 3.3
ALICATAT 1.1.3
ALINIACIONS 2.2.2
ALUMINI ANODITZAT 1.1.1
AMPIT, LLINDAR DE LA FINESTRA,CLAVELLINERA 5.1.2
ANCORATGE 3.0 / 3.1 / 3.2
ANGLE 1.3.1
ÀNIMA 3.3
APARELL 1.2
APARELL DE LLARG I TRAVÉS 1.2
APARELL DE PER LLARG 1.2
APARELL DE TRAVÉS 1.2
APLACAT 1.2
ARC 1.3.5
ARC DE DESCÀRREGA 1.3.5
ARESTA VIVA 1.3.2
ÀRID 1.1.1
ARMADURA 3.2
ARMADURA D'ESPERA 3.1
ARREBOSSAT 1.3.2
ARRENCADA 3.4
ARRIMADOR 1.3.1
ASSENTAMENT 3.1
ASSENTAMENT DIFERENCIAL 3.1
BÀCUL 2.3.2
BADALOT 5.2.1
BAIXANT DE DESGUÀS 5.2.1 / 6.2.1
BALCÓ 5.1.1
BALUSTRADA 1.3.1
BALUSTRE 1.3.1

77
BARANA 1.3.4 / 5.1.1
BARBACANA, RÀFEC 5.2.3
BARRA, RODÓ 3.2
BARRALLEBA, FALLEBA 1.3.3
BASTIDOR, BASTIGI 1.3.3
BASTIMENT 1.3.3
BASTIMENT D'ENVÀ 1.3.3
BATENT, FULLA BATENT 1.3.3
BIGA 3.5
BIGA CONTINUA 3.5
BIGUETA 3.5
BIGUETA AUTOPORTANT 3.5
BIMBELL, MINVELL 5.2.4
BLOC DE FORMIGÓ 1.1.2
BRANCAL 1.3.1
BUNERA 5.2.1 / 6.2.1
CABINA 6.1.1
CAIXA DE PERSIANA 5.1.2
CALÇ 1.1.1
CALÇADA 2.3
CAMBRA D'AIRE 1.1.4 / 5.1.1
CANAL 5.2.1
CANONADA 6.4.1
CANTELL 1.1.2
CAP-I-ALT, CAP-I-ALÇAT 1.3.1 / 5.1.2
CARENER 5.2.1
CARGOL 3.3
CARREU 1.1.2
CASSETÓ 3.5
CAVALL, VERTENT 3.6
CEL-RAS 4.2
CEP 3.1
CÉRCOL, CONGRENY 3.5
CIMENT PORTLAND 1.1.1
CLARABOIA 5.2.1
CLAU 1.3.5 / 6.4.1
CLAVEGUERA 6.2.1
CLÍNQUER 1.1.1
COBERTA 5.2.1
COBERTA CALENTA 5.2.1
COBERTA FREDA 5.2.1
COBERTA INCLINADA 5.2.1
COBERTA INVERTIDA 5.2.4
COBERTA PLANA 5.2.1
COLUMNA 1.3.1 / 3.0
COMPACTACIÓ 2.2.2
CONGLOMERANT 1.1.1
CONTRAPÈS 6.1.1
CORRETJA 3.6
CORRÓ 5.1.2
78
COTES 2.2.2
CREMONA 1.3.3
CRESTALL, CRESTALLERA 5.2.3
CREU DE SANT ANDREU 3.3
DAU DE FONAMENTACIÓ 2.3.2
DAVANTER, FRONTAL, CONTRAPETJA 1.3.4
DENT 1.3.1
DESENCOFRAR 3.2
DESGUÀS 5.2.1 / 6.2.1
DESMUNT 2.2.3
DESNIVELL 2.2.2
DETECTOR 6.3.1
DOBLE VIDRE 1.3.3
DOELLA 1.3.1 / 5.1.2
EMBORNAL 5.2.1
EMMACAT 2.3.1 / 4.3
EMPLAFONAT, PLAFÓ 1.3.3 / 5.1.1
EMPOSTISSADA 5.2.3
ENCAVALLADA 3.6
ENCEPAR 3.1
ENCOFRAT 3.2
ENGRAELLAT 3.1
ENGUIXAT 4.3
ENRAJOLAT 1.3.2 / 4.3
ENTORNPEU 1.3.4
ENTREBIGAT 3.5
ENVÀ 1.3.1
ENVÀ, TEMPANELL 4.1
ENVANET DE SOSTREMORT 5.2.1
ESCALA 1.3.4
ESCALA COMPENSADA 1.3.4
ESCALA DE CARGOL 1.3.4
ESCALA IMPERIAL 1.3.4
ESCALA RECTA 1.3.4
ESCOPIDOR 1.3.3 / 5.1.2
ESCOSSELL 2.3.1
ESGLAÓ, GRAÓ, ESCALÓ 1.3.4
ESGRAFIAT 1.3.2
ESPECEJAMENT 1.3.2
ESQUERDEJAT 1.3.2
ESTESA, PLA D'ESCALA 1.3.4
ESTREP 1.3.5 / 5.2
ESTRUCTURA 3.0
ESTUC 1.3.2
ESVELT 3.0
EXCAVACIÓ 2.2.3
EXTRADÓS 1.3.5 / 3.4
FAÇANA, FATXADA 1.3.1
FAÇANA DE MAÓ REVESTIDA 5.1.1
FAÇANA DE MAÓ VIST 5.1.1
79
FALS SOSTRE 4.2
FANAL 2.3.2
FERRAMENTA 1.3.3
FIBROCIMENT 5.2.2
FILADA 1.2
FINESTRA 5.1.2
FINESTRA ABATIBLE 5.1.2
FINESTRA CORREDISSA 5.1.2
FINESTRA DE GUILLOTINA 5.1.2
FINESTRA FIXA 5.1.2
FINESTRÓ, PORTICÓ 1.3.3
FLETXA 1.3.5
FONAMENT 3.1
FONAMENTACIÓ PROFUNDA 3.1
FONAMENTACIÓ SUPERFICIAL 3.1
FORJAT 3.0 / 3.5
FORJAT RETICULAR 3.5
FORJATS UNIDIRECCIONALS 3.5
FORMIGÓ 1.1.1 / 3.2
FORMIGÓ ARMAT 3.2
FORMIGÓ CEL.LULAR 5.2.2
FORMIGÓ EN MASSA 3.2
FRAGUAT 1.1.1
FRONTISSA 1.3.3
FULLA 1.3.3
FUST 3.0
FUSTA 1.1.1
GALZE 1.3.3
GANXO 3.2
GÀRGOLA 5.2.1
GEOTÈCNIC 2.2.1
GOLFA 5.2.1
GRAONERA 1.3.4
GRUIX 1.1.2
GUAL 2.3.1
GUARNIT, LLISTÓ DE GUARNIR, TAPAJUNTS 1.3.3
GUIA 5.1.2 / 6.1.1
GUIX 1.1.1
HEA 3.3
HEB 3.3
IMPOSTA 5.1.2
INTERRUPTOR 6.4.2
INTRADÓS 1.3.5 / 3.4
IPE 3.3
IPN 3.3
JÀSSERA 3.5
JOU 3.5
JUNT HORITZONTAL, LLENÇA 1.2
JUNT O JUNTA DE DILATACIÓ 5.2.4
JUNT VERTICAL, LLAGA 1.2
80
LAMEL.LA 5.1.2
LÀMINA IMPERMEABLE 5.2.2
LÀMINA SEPARADORA 5.2.2
LÍNIA 6.4.2
LLAMBORDÍ 2.3.1
LLARG 1.1.2
LLATA, XEBRÓ 5.2.3
LLIGADA 1.3.1 / 3.4
LLINDA 1.3.1 / 5.1.2
LLINDAR 1.3.1 / 5.1.2
LLOSA I PLACA DE FONAMENTS 3.1
LLOSA D'ESCALA 1.3.4
LLOSANA 3.5 / 5.1.1
LLUCANA, LLUERNA 5.2.1
LLUM 1.3.5
LLUMINÀRIA, LLUMENERA 2.3.2
LLUNA 1.3.3
LLUNA DE COLOR 1.3.3
LLUNA REFLECTANT 1.3.3
MAINELL (2) 1.3.3
MÀNEGA 6.3.1
MANSARDA 5.2.1
MANTELL FREÀTIC 2.1
MAÓ 1.1.1
MAÓ CALAT, GERO 1.1.2
MAÓ FORADAT 1.1.2
MAÓ MASSÍS 1.1.2
MARC 1.3..3
MÉNSULA 1.3.1
MINVELL, BIMBELL 5.2.1
MITGERA 1.3.1
MONJO (MAINELL) 1.3.3 / 3.6
MORRIÓ, BUNÓ 5.2.1 / 5.2.4
MORTER 1.1.1
MOSTRES 2.2.1
MUNTANT 1.3.3 / 6.4.1
MUNTANT BATENT, REBAT 1.3.3
MUNTANT DE PENJAR 1.3.3
MUR 1.3.1
MUR DE CONTENCIÓ 3.4
MUR CORTINA 5.1.1
MUR PANTALLA 3.1
NIVELL 2.2.2
NUS 3.0
NUS ARTICULAT 3.0
NUS RÍGID 3.0
OBRA DE FÀBRICA 1.2
ORDRE ARQUITECTÓNIC 1.3.1 / 5.1.1
PANDEIG 3.0
PANNELL 5.1.1
81
PANOT 2.3.1
PANY 1.3.3
PANY DE PARET 1.3.1
PARAMENT 1.3.1 / 3.4
PAREDAT 1.2
PAREDÓ 4.1
PARET 1.3.1
PARET DE CÀRREGA, PARET MESTRA 3.4
PARQUET 4.3
PASSAMÀ 1.3.4
PAVIMENT 4.3
PAVIMENT ASFÀLTIC, ASFALTAT 2.3.1
PAVIMENT DE CAUTXÚ 4.3
PAVIMENT DE LINOLEUM 4.3
PAVIMENT DE PVC 4.3
PAVIMENT DE TERRA 2.3.1
PAVIMENT DE TERRATZO 4.3
PAVIMENT GRANULAR 2.3.1
PAVIMENT GRUIXUT 4.3
PAVIMENT PRIM 4.3
PEDRA 1.1.1
PEDRA ARTIFICIAL 1.1.1 / 1.1.3
PERFIL 3.3
PERFIL LAMINAT 3.3
PERN 3.3
PERSIANA 5.1.2
PERSIANA ABATIBLE A L'EXTERIOR 5.1.2
PERSIANA CORREDISSA 5.1.2
PERSIANA DE GELOSIA DE LAMEL.LES, PERSIANA 5.1.2
MALLORQUINA
PERSIANA DE LLIBRET 5.1.2
PERSIANA ENROTLLABLE 5.1.2
PERSIANA PARA-SOL, BRISE-SOLEIL 5.1.2
PERSIANA VENECIANA 5.1.2
PEUDRET 3.0
PILAR 1.3.1 / 3.0
PILASTRA 1.3.1 / 3.4
PILOT, ESTACA 3.1
PILOTATGE 3.1
PISSARRA 5.2.2
PLA 1.1.2
PLACA 1.1.3 / 1.3.2 / 5.2.2
PLACA D'ANCORATGE 3.1 / 3.3
PLÀNOL TOPOGRÀFIC 2.2.2
PLATABANDA 3.3
POLIESTIRÉ EXPANDIT 1.1.4
POLIESTIRÉ EXTRUÏT 1.1.4
PORTA 1.3.3
PORTA BALCONERA 1.3.3
PORTA EMPOSTISSADA 1.3.3
82
PORTA ENRROTLLABLE 1.3.3
PORTA PLEGABLE 1.3.3
PÒRTIC 3.0
PORTICÓ 1.3.3
PORTICAT 3.0
POST 1.3.2 / 5.2.3
POTA D'ANCORATGE 3.2
POU 3.1
POU DE RECALÇAR, DAMA 3.1
PREMARC 1.3.3
PUNT DE LLUM 6.4.2
PUNTERA 3.4
PVC 1.1.1
QUEIXAL (veure lligada) 1.3.1
QUEIXAL (veure doella) 1.3.1
RAJOLA 1.1.3
RAJOLA COMUNA 1.1.3
RAJOLA DE GRES 1.1.3
RAJOLA DE TERRATZO 1.1.3
RAJOLA DE VALÈNCIA 1.1.3
RAJOLA HIDRÀULICA, MOSAIC 1.1.3
RAM O TRAM 1.3.4
RAMAL 6.4.1
RASA 2.2.3 / 3.1
RASANT 2.2.2
REBLE 1.1.2 / 1.3.1
REBLÓ 3.3
RECALÇAT 3.1
RECOBRIMENT 3.2
REGISTRE 5.1.2
REGLADA 1.3.2
REGLEJAT 1.3.2
REIXA 1.3.3
REPLÀ, REPLANELL 1.3.4
REPLANTEIG 2.2.2
REVESTIMENT 1.3.2
REVOLTÓ, CORBADA 3.5
RIBET 1.3.3
RIGOLA 2.3.1
RIOSTRA, TRAVA 3.1
RUIXADOR 6.3.1
SABATA 3.1
SABATA AÏLLADA 3.1
SABATA CONTINUA 3.1
SEGELLAT 1.3.3
SEMIBIGUETA 3.5
SIFÓ 6.4.1
SÒCOL (veure entornpeu) 1.3.1
SÒCOL ( ) 1.3.1
SÒL 2.1
83
SOLDADURA 3.3
SOLDADURA ELÈCTRICA PER ARC 3.3
SOLDAR 3.3
SOLERA 3.5 / 4.3
SOLERA DE TERRAT A LA CATALANA 5.2.4
SONDEIG 2.2.1
SORRA, ARENA 1.1.1
SOSTRE 4.2
SOSTREMORT 5.2.1
TALÓ 3.4
TAPABOQUES 1.3.3
TARJA 1.3.3
TEGINAT, ENTEIXINAT 1.3.2
TERRAT 5.2.1
TERRAT A LA CATALANA 5.2.4
TERRENY 2.1
TESTA 1.1.2
TEULA 5.2.3
TEULA ÀRAB 5.2.3
TEULA CANAL 5.2.3
TEULA COBERTORA 5.2.3
TEULA PLANA D'ENCAIX, ALACANTINA, MARSELLESA 5.2.3
TEULA ROMANA 5.2.3
TEULADA 5.2.1 / 5.2.2
TIRANT 3.6
TOT-Ú 2.3.1
TOTXANA 1.1.2
TOTXO 1.1.2
TRANSFORMADOR 6.4.2
TRAVADA 1.2
TRAVÉS 1.1.2
TRAVESSER 1.3.3
TRAVESSER INFERIOR DEL BASTIMENT 1.3.3
TRENCAIGÜES 5.1.1
TRENCAJUNT 1.2
TRESPOL 4.3
TUB, CANÓ 6.4.1
ULL DE L'ESCALA 1.3.4
UPN 3.3
VÀLVULA 6.4.1
VIDRE 1.1.1
VIDRE ARMAT 1.3.3
VIDRE LAMINAR 1.3.3
VIDRE TRANSPARENT 1.3.3
VIDRE TRASLÚCID 1.3.3
VIDRE TREMPAT 1.3.3
VOLTA 1.3.4 / 1.3.6
VOLTA DE MAÓ DE PLÀ 1.3.4
VOLTA D'ESCALA 1.3.4 / 1.3.6
VORADA 2.3.1
84
VORAL 2.3.1
VORERA, VORAVIA 2.3.1
XAPA 3.3
XARXA DE DISTRIBUCIÓ 6.4.2

85
90