Autor: Ángel A.

Díez Rojo

TEMA 48.
FEIXISME I NEOFEIXISME: CARACTERÍSTIQUES I CIRCUMSTÀNCIES EN QUÈ ES DESENVOLUPA

1. INTRODUCCIÓ I JUSTIFICACIÓ CURRICULAR.

2. EL FEIXISME. Definició i Característiques.
3. EL FEIXISME ITALIÀ DE MUSSOLINI (1922-1945).
4. EL NAZISME ALEMANY DE HITLER (1933-1945).
5. CONSEQÜÈNCIES DEL FEIXISME.
6. ELS MOVIMENTS NEOFEIXISTES EN L' ACTUALITAT.
7. CONCLUSIONS I APLICACIÓ DIDÀCTICA.
8. BIBLIOGRAFIA.

1. INTRODUCCIÓ I JUSTIFICACIÓ CURRICULAR (508 paraules 15,1%)

Si atenem al marc que ens ofereix l'actual Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE,
2013) i la seva concreció curricular plasmada en el RD 1105/2014, de 26 de desembre pel qual s'estableix el
currículumo bàsic de l'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat, així com el desenvolupament d'aquest
currículum en l'àmbit autonòmic de la comunitat de posar comunitat pertinent (p. ex. Castella i Lleó)
concretat en la posar legislació pertinent (p. ex. ORDEN EDU/362/2015, de 4 de maig, per la qual s'estableix
el currículum de l'Educació Secundària Obligatòria a la Comunitat de Castella i Lleó), el tema que ens ocupa
s'enquadra dins els continguts bàsics del currículum de l'assignatures de Geografia i Història de 4t de l' E.S.O.
i d'Història del Món Contemporani de 1r de Batxillerat a més de ser tractat de forma directa o indirecta en
assignatures que analitzen el món actual i els valors ètics. Aquest tema és essencial perquè els alumnes
puguin conèixer les causes i conseqüències dels moviments feixistes desenvolupats essencialment a l'Europa
d'Entreguerres (1919-1939), però també durant tot el segle XX i en l'actualitat. És rellevant no només pel seu
valor des del punt de vista del coixí de la nostra història sinó també com a part d'una formació fonamental de
l'individu que integri els valors ètics, morals i crítics, summament necessaris, que l' educació secundària
igualment ha aportar. Prenent la famosa frase de Napoleó Bonaparte "Aquell que no coneix la història està
condemnat a repetir-la".
Els moviments feixistes i totalitaris que apareixen a Europa i a la resta del món durant aquesta època (no
oblidem els trets totalitaris de l'Imperi Japonès o de la Unió Soviètica Estalinista) estan relacionats amb uns
esquemes universals que apareixen al llarg de tota la història humana independentment de la cultura i l'
època. La xenofòbia, la tirania, la barbàrie, l'exaltació del líder i els valors militaristes són, malauradament,
una constant en la història del Ser Humà. Tanmateix, el que fa als moviments feixistes una cosa tan
característica està íntimament relacionada amb els esdeveniments i la idiosincràsia que es desenvolupa
durant tot el segle XIX i principis del segle XX: L'imperialisme, el colonialisme, el nacionalisme, les lluites per
l'hegemonia econòmica, l'escalada armamentística, la desigualtat entre classes i la irrupció dels moviments
obrers i, finalment, les conseqüències derivades de la Primera Guerra Mundial (1914-1918).
En aquest tema vaig analitzar les característiques i els diferents factors que van propiciar l'aparició dels
moviments feixistes a l'Europa d'Entreguerres, centrant-me principalment en els més rellevants: el feixisme
italià i el nazisme alemany. Explicaré els seus inicis, desenvolupament i conseqüències polítiques i socials.
 Autor: Ángel A. Díez Rojo

Ressenyaré la influència del feixisme tradicional en els moviments Neofeixistes que han aparegut els últims
anys. Finalment elaboraré una sèrie de conclusions i les múltiples possibilitats de l' aplicació didàctica d'
aquest tema a l' aula. A tall d' annex realitzaré la necessària menció de les fuentés bibliogràfiques de les quals
m' he servit.

2. EL FEIXISME: Definició i Característiques. (629 paraules)

Etimològicament, la paraula "FASCISME" té origen llatí, concretament deriva de la paraula fasces (fes/fas en
espanyol). Té relació amb l'emblema que Benito Mussolini va utilitzar per al seu moviment polític i que
acabaria per donar-li nom. El terme s'utilitza de forma genèrica per definir una tendència política totalitària
que és contrària a la democràcia liberal. Sorgeix a Itàlia en acabar la Primera Guerra Mundial i assenta les
seves bases en la idea d'ESTAT i NACIÓ a les quals supedita tota la resta (es denota una forta influència de la
filosade Thomas Hobbes i els pensadors nacionalistes del s. XIX com Herder i Fichte).
Els FACTORS que propicien l'aparició dels moviments feixistes a partir del 1919 són l'auge dels
NACIONALISMES, la CRISI de les democràcies liberals i la reactivació contra la irrupció del COMUNISME a
partir de la Revolució Bolchevique de 1917 així com la importància que adquireixen a Europa els moviments
obrers. També és un factor fonamental que els TRACTATS DE PAU DE PARÍS (1919-1920) resultessin abusius
para els països vençuts (Alemanya) i insatisfactoris per a alguns dels aliats (Itàlia). Un altre desencadenant és
la profunda CRISI ECONÒMICA que es viu a Europa als anys 20 a causa de la destrucció del teixit econòmic.
Una crisi que es va veure accentuada a partir del CRACK DE 1929 i l'entrada en recessió dels Estats Units.
Robert Paxton en la seva "Anatomia del feixisme" defineix una sèrie de CARACTERÍSTIQUES presents en les
ideologies feixistes:

1. IDEA DE NACIÓ com a nucli catalitzador que dota el puebel d'un objectiu comú. Aquests són règims
ULTRANACIONALISTES.

2. Implantació de PARTIT ÚNIC com a sistema de govern que controla el poder absolut i el centralitza
aniquilant tota resistència.

3. CULTE AL LIDER que té un caràcter messiànic i resulta carismàtic. Aquest té al seu voltant tota una
iconografia que comença des de la seva pròpia denominació: Duce, Führer, Caudillo, etc.

4. Ús d' un complex SISTEMA PROPAGANDÍSTIC amb l' objectiu de manipular les masses.

5. REPRESSIÓ com a mètode de control que empra la força i el terror per part de dispositius policials i
grups paramilitars com les SA, SS, Camises Negres, etc.

6. ELITISME / RACISME. La societat feixista es divideix en elits fixes i té fortes connotacions racistes pel
que fa a ètnies, nacions, races o religions.

7. ANTICAPITALISME com a doctrina econòmica, més de forma teòrica que pràctica, en la qual tenen
presència un nou tipus d ' organització sindicalista que defensa els interessos del règim.

8. MILITARISME i ocupació de la violència com a mètode d' actuació, la qual cosa porta a un marcat
IMPERIALISME en assumptes de política exterior.
9. DISTORSIÓ DEL PENSAMENT. Utilitzen teories científiques i filosòfiques de forma esbiaixada per
adaptar-les al seu discurs, nodrintdose de pensadors tan dispars com Nietzsche, Schopenhauer,
Darwin, Mendel o Maquiavel.
 Autor: Ángel A. Díez Rojo

10. ADOCTRINAMENT JUVENIL. Consideren la FAMÍLIA com a unitat primigènia de l'Estat i per això
exerciran un fèretre control sobre la infància i la joventut creant grupos com la Jungvolk, Joventuts
Hitlerianes, Balelles, Fletxes i Pelayos.

11. DEFINICIÓ PER OPOSICIÓ. Demonitzen l'enemic i es caracteritzen per allò que rebutgen: "anti-
sistema", "anti-liberal", "anti-semita", etc.
Diversos estats europeus van patir entre 1920 i 1939 l' establiment de dictadures totalitàries amb un caràcter
més tradicional que les esdevenides a Itàlia i Alemanya però també amb algunes característiques comunes
amb aquestes. La majoria d'elles encapçalades posen dirigents militars o els mateixos monarques. Clars
exemples són la dictadura del general Metazas a Grècia, la d'Oliveira Salazar a Portugal, les dictadures
d'Àustria, Hongria i Polònia o, dins de les nostres pròpies fronteres, el règim del general Miguel Primo de
Rivera primer (el seu fill José Antonio va ser fundador de la FALANGE, moviment de caràcter feixista) i la del
general Francisco Franco després de la Guerra Civil espanyola (1936-1939).

3. EL FEIXISME ITALIÀ DE MUSSOLINI. 1922-1945 (388 paraules)

Itàlia, que en un principi anava a prendre part al costat de les potències de l'Eix a la Gran Guerra, finalment
combat del costat dels aliats esperant augmentar el seu territori a costa d'Àustria-Hongria. No obstant això,
en finalitzar la guerra, aquestes expectatives no seran satisfetes pels països que dissenyaran els acords de pau
(principalment França, Regne Unit i EUA). Això donarà com a resultat un gran descontentament entre el
poble italià. Si a aquest fet unim factors com la CRISI ECONÒMICA i POLÍTICA, diversos CONFLICTES SOCIALS
i la creixent por a l'avanç del comunisme per part dels grups més conservadors, tindrem com a resultat un
perfecte caldo de cultiu per a l' aparició del moviment feixista.
El 1919, Benito Mussolini (1883-1945), d'idees socialistes en la seva joventut, crea els FASCIOS DE COMBATE
(Camisas Negras), grup que empra la violència contra socialistes, comunistes i tot aquell que és considerat
enemic. El 1921, com a resposta a la fundació del Partit Comunista, Mussolini fundarà el PARTIT FEIXISTA i
després d'un any de violentes confrontacions, l'octubre de 1922, prop de 300.000 feixistes encapçalats per el
Duce es dirigeixen a la capital italiana amb la intenció de prendre el poder. El rei
Vittorio Emanuelle III li concedirà a Mussolini la prefectura de govern. A aquest succés se l' anomena la
MARXA SOBRE ROMA.
Els feixistes exerciran el poder amb brutalitat i, arran dels disturbis a causa de l'assassinat del diputat
Mateotti el 1924, Mussolini declararà l'ESTADO D'EXCEPCIÓ donant començament la DICTADURA FEIXISTA
que durarà fins mort d' aquest l' any 1945. La dictadura feixista es caracteritza en l'econòmic per un fort
intervencionisme i en el social per una política repressora i racista que suprimirà els drets ciutadans (Lleis de
defensa de l'Estat de Rocco ). A partir del 1934 hi haurà un acostament a l'Alemanya Nazi a la qual donarà
suport durant la Segona Guerra Mundial. Aquest suport se saldarà amb la invasió d'Itàlia per part dels
Lledoners el 1945.

Algunes fites de l'època del TOTALITARISME FEIXISTA són:

 Autor: Ángel A. Díez Rojo

1929. Pacte de LETRÁN amb el Papa.

1934. Invasió d'ABISINIA (inici de l'IMPERIALISME FEIXISTA).
1936. PACTE ANTIKOMITERN i ajuda el bàndol Nacional a la Guerra Civil espanyola. 1938.
PACTE D' ACER pel qual dóna suport a Alemanya en la IA Guerra Mundial.

4. EL NAZISME ALEMANY DE HITLER. 1933-1945 (476 paraules)

Després de l'armistici i la signatura del TRACTAT DE VERSALLES (1919) Alemanya es veurà abocada a la ruïna
tant social com econòmica. En aquest context es desenvoluparà la REPÚBLICA DE WEIMAR, una feble
democràcia parlamentària. En el pla polític la INESTABILIDAD serà causada per la fragilitat d'un govern que
ha hagut d'acceptar unes condicions de rendició abusives i és incapaç de contenir brots revolucionaris de
signe comunista (com els ESPARTAQUISTES encapçalats per Karl Liebnecht i Rosa de Luxemburgo). En el pla
econòmic la INFLACCIÓ i les duríssimes reparacions de guerra mantindran el país en una CRISI CONTÍNUA.
Aquest serà l'ambient general que veurà emergir Adolf Hitler (1889-1945), que el 1919 entra al Partit Obrer
Alemany (DAP), un parelltido de trets totalitaris que el 1921 passarà a denominar-se Partit Nacional-
Socialista Obrer Alemany (NSDAP) sota el lideratge de Hitler.
En un principi el NSDAP tindrà molt pocs suports per part de la població, de fet, el 1923 protagonitzarà un
intent de cop d'estat anomenat el Pustch de la cerveseria de Munic que serà un rotund fracàs i provocarà
l'empresonament de Hitler (durant el qual escriurà el seu ideari polític: Mein Kampf, 1925). No obstant això,
els efectes de la profunda crisi econòmica mundial iniciada el 1929 es deixaran sentir especialment en la
feblesa alemanya radicalitzant les postures dels votants i orientant-los cap a les propostes totalitàries del
NSDAP. El gener de 1933 Hitler guanyarà les eleccions i serà nomenat canceller per Hindenburg.
Immediatament, i amb l'excusa de l'emergència nacional després de l'incendi del Reichstag, es durà a terme
la supressió de la Constitució donant lloc a l'inici de la dictadura nacional-socialista. Amb l'ajuda dels
ideòlegs del partit (Goebbles, ministre de propaganda, Göering, cap de l'exèrcit, i Himmler, responsable de la
GESTAPO i les S.S.) se seguiran unensurt d'actuació concretes: persecució dels jueus, comunistes i
intel·lectuals dissidents (p. ex. les S.A. i les S.S. van organitzar pogroms com el de La nit dels vidres trencats
el 1938), eliminació dels opositors polítics (p. ex. La noche dels ganivets llargs el 1934), dissolució del
Parlament i adopció d'una política militar de cara a afrontar un nou xoc armat. La major baula de Hitler serà
una exitosa recuperació econòmica basada a potenciar la indústria armamentística i un ambiciós programa
d'infraestructures.
Aquestes polítiques portaran a realitzar diversos pactes i accions davant la inactivitat de les democràcies
europees que cedeixen contínuament als desafiaments de Hitler (1933, abandonament de la Societat de
Nacions i cancel·lació del pagament del deute de guerra. 1935, ocupació del Sarre i Renània. 1936, PACTE
ANTIKOMITERN. 1938, ANCHLUSS i ocupació dels Sudets. 1939, PACTE RIBBENTROP-MOLOTOV de no
agressió amb la U.R.S.S.) que donaran com a resultat l'esclat de la IIª Guerra Mundial en envair Polònia l'1
de setembre de 1939.

5. CONSEQÜÈNCIES DEL FEIXISME. (286 paraules)

 Autor: Ángel A. Díez Rojo

Per a Eric Hobsbawm (com assenyala a "L'era de l'Imperi" i "Història del s. XX") no es poden dissociar les
conseqüències del feixisme de les causes i el context històric que l'originen. Sens dubte, la IA Guerra Mundial
és, en part, una conseqüència de les polítiques feixistes però també ho és de l'IMPERIALISME del i d'uns
Tractats de Pau totalment disfuncats. Tot i així, no podem imaginar aquest conflicte sense la presència de
règims totalitaris en estats com Alemanya, Itàlia, Japó o la Unió Soviètica. No perquè això sigui la causa
principal de la contesa sinó perquè sense ella aquesta hagués estat distida.
Una altra conseqüència d'aquestes ideologies seran les PERSECUCIONS de grups de població per raons
ètniques, religioses, socials o ideològiques que es duran a terme com mai s'havia vist abans, elevades al
nivell de raó d'estat i amb una organització i dedicació total per part dels perseguidors. De fet, una de les
primeres coses que ens venen al cap és en pensar en el nazisme és el fenomen de l'HOLOCAUST: la persecució
i eliminació sistemàtica d'una ètnia, la mongeta, amb la pretensió d'esborrar la seva presència de la faç de la
terra. Arribats a aquest punt cal aclarir que no només van ser jueus els únics damnificats de l'Holocaust;
gitanos, comunistes i altres minories també van ser víctimes.
És inquietant pensar en la total dedicació d'esforços, capital humà i infraestructures que van ser destinades
a l'anomenada "Solució Final", la qual va tenir com a resultat, en estimació, 11 milions de víctimes entre
jueus (6 milions) i altres grups ètnics, socials i ideològics. Estem parlant de tota una INDÚSTRIA DE LA MORT
INSTITUCIONALITZADA posada al servei de l'odi i la xenofòbia.

6. ELS MOVIMENTS NEOFEIXISTES EN L' ACTUALITAT. (356 paraules)

Si bé es poden apreciar característiques del feixisme en molts governs legítims i grups polítics després de la
Segona Guerra Mundial, els moviments amb marcat caràcter feixista prenen rellevància a partir de la dècada
dels anys 70 a causa de les conseqüències derivades de la crisi del petroli de 1973. L'augment de l'atur, els
forts corrents migratoris i la desestructuració que pateix la societat occidental són factors decisius ja que,
com bé apunta José Luís Rodríguez Jiménez en el seu llibre "¿Nuevos feixos? ", sociològicament està
comprovat que en temps de crisis econòmiques i polítiques els moviments extremistes i populistes irrompen
amb força a les comunitats. Com a exemple il·lustratiu podríem apuntar a la representació parlamentària
assolida pel grup d'extrema dreta Amanecer Dorado en les eleccions gregues de 2014 i 2015.
El NEOFEIXISME es caracteritza per una sèrie de senyes d'identitat com el menyspreu pel sistema democràtic
liberal, l'ús de la VIOLÈNCIA, el foment de la POR, l'ultranacionalisme, el RACISME, la xenofòbia o la
homofòbia. S' expressen en nous àmbits que calen en la joventut insatisfeta com pot ser la música o el món
de l' esport amb el FENOMEN ULTRA. A Europa, el tret que més defineix aquests moviments és la reacció
contra els estrangers i els IMMIGRANTS EXTRA-EUROPEUS. A més, cada vegada té més rellevància el REBUIG
A LA UNIÓ EUROPEA.
Avui dia hi ha a Europa un preocupant auge de partits amb doctrines feixistes en els seus idearis i, sobretot,
un preocupant increment de les persones que el veuen com una opció política. Podem trobar la causa d'això
en els escàndols de CORRUPCIÓ generalitzats en els partits tradicionals de tots els països de la Unió que
generen la pèrdua de confiança per part de la població, cosa que sumando a la precària situació econòmica
global dona com a resultat un escenari que potencia aquestes tendències extremistes. Grups polítics com
Democracia Nacional en España, el Front Nacional de Jean Marie LePen a França, Amanecer Dorado a Gràcia,
el Partido de la Libertad a Àustria o Autèntics Finlandesos a Finlàndia són clars exemples del reflex de
l'essència del feixisme en el present immediat.
 Autor: Ángel A. Díez Rojo

7. CONCLUSIONS I APLICACIÓ DIDÀCTICA. (368 paraules)

A través de tot el que s' ha vist i desenvolupat en aquesta exposició és important quedar-nos amb una sèrie d'
idees fonamentals que han de ser la base per al coneixement del fenomen del Feixisme i el context històric
i social en el qual apareix. La primera de totes és que una postura ideològica beneficiosa per al conjunt de
la societat mai pot excloure una part d'aquesta societat mateixa, ni es pot fonamentar en la por, la
tergiversació o la arbitrarietat.
És important que l'alumne rellisca el binomi causa/conseqüència al llarg de tots els processos històrics, però
aquesta relació es fa especialment rellevant així com evident en l'estudi de la història contemporània ja que
podem veure de forma clara el reflex d'aquests processos en la quotidianitat. Es poden traçar, marcant les
substancials diferències, certs paral·lelismes entre l'Europa d'Entreguerres i el seu context i l'Europa actual,
o, almenys, podem analitzar i traçar paral·lelismes en el comportament de les societats quan es veuen
sotmeses a fortes tensions en el pla econòmic, polític i social. És possible trobar patrons recurrents en la
història i el reconeixement d' aquests patrons és una capacitat que cal potenciar en l' alumnat.
Adquireixen molta reobció en aquest tema els ensenyaments transversals referits a l'Educació per a la Pau i
l'Educació en la Tolerància. Els alumnes han de poder detectar les característiques de les idees totalitàries
en tot discurs fomentant així el pensament crític i la importància de treballar per aconseguir una societat
plenament igualitària i lliure de prejudicis.
Finalment, resulta bàsic mostrar a classe la contraproducència inherent a la base ideològica dels moviments
feixistes atès que ells mateixos són vostès de la seva filosofia basada en l'exclusió i l'endogàmia . Un
exemple bastant il·lustratiu és com la persecució d'intel·lectuals duta a terme a Itàlia i Alemanya per raons
ètniques o ideològiques va causar una fuga de cervells cap a altres potències oc cidentals que bé va poder
marcar la diferència en el resultat final de la guerra ja que científics com Enrico Fermi o Albert Einstein, molt
lligats a la investigació de l'energia nuclear i l'armament atòmic, van acabar treballant per als aliats propiciant
la victòria final.

8. BIBLIOGRAFIA I FILMOGRAFIA. (245 paraules. 7 %)

Els llibres, estudis i material gràfic en els quals m'he basat per a la redacció d'aquest tema (tant els citats de
forma explícita com aquells els continguts dels quals s'enuen implícits) són els següents:

ARENDT, Hannah. "Els orígens del totalitarisme", Ed.

ALIANZA, 2006
CERVERA JOVER, Concepció. "Els feixos (1919-1939)", Ed. AKAL,
1993
FARÍAS, Víctor. "Heidegger i el Nazisme", Ed. EL ALEPH, 1989
FAYE, Emmanuel. "Heidegger: La introducció del nazisme en la filosofia", Ed. AKAL, 2009
HITLER, Adolf. "Mein Kampf (La meva lluita)", Ed. PAUL LIST
VERLAG, 2001
HOBSBAWM, Eric. "L'Era de l'Imperi: 1875-1914", Ed. CRÍTICA, 2001
HOBSBAWM, Eric. "Història del segle XX. 1914-1991" (Age of extremes. The short XXth century), Ed. CRÍTICA, 1998
PAXTON, Robert. "Anatomia del feixisme", Ed. PENÍNSULA, 2005

REIAL DECRET 1105/2014, de 26 de desembre pel qual s'estableix el currículum bàsic de l'Educació
Secundària Obligatòria i Batxillerat. (BOE, 3 - I - 2015)
 Autor: Ángel A. Díez Rojo

RODRÍGUEZ JIMÉNEZ, José Luis. "Nous feixos? Extrema dreta i neofeixisme a Europa i EUA ", Ed.
PENÍNSULA, 1998
VV.AA (Ed. VIÑAS, Ángel). "En el combat per la Història", Ed. PASSAT I PRESENT, 2012
WISKEMANN, Elizabeth. "L'Europa dels dictadres. 1919-1945", Ed. SEGLE XXI, 1991
ZWEIG, Stefan. "El Món d'ahir. Memòries d'un europeu", Ed. ACANTILADO, 2012

FILMOGRAFIA

"NOVECENT", Dir. BERTOLUCCI, Bernardo. Pel·lícula, Itàlia, 1976

"SHOAH", Dir. LANZMANN, Claude. Documental, França, 1985
"L'OLA", Dir. GANSEL, Dennis. Itàlia, 2008

TOTAL PARAULES: 3.374

INDICE I INTRODUCCIÓ: 17 % NUCLI: 64,7 % CONCLUSIONS I BIBLIOGRAFIA: 17,9 %