Professional Documents
Culture Documents
Apunts Classe
Apunts Classe
AVALUACIÓ
- Examen 30%
- Treball de curs 30%
- Presentació oral 10%
- Practiques / exercicis 20%
- Participació 10%
OBJECTIUS DE L’ASSIGATURA
- Conèixer els principis i els mètodes de la política lingü ística, en els seus
aspectes socioculturals i jurídics.
- Conèixer els principis i els mètodes de la planificació lingü ística, en els seus
aspectes lingü ístics i socials.
- Conèixer la naturalesa i la incidència dels principis del dret lingü ístic.
- Dur a la practica els coneixements esmentats en els apartats anteriors.
0
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
ÍNDEX
I. LA SOCIOLINGÜÍSTICA................................................................................................3
1. LA SOCIOLINGÜÍSTICA: ELS ANTECEDENTS....................................................3
2. LA SOCIOLINGÜÍSTICA: LES DISCIPLINES........................................................5
II. LA POLÍTICA I LA PLANIFICACIÓ LINGÜÍSTIQUES............................................7
1. L’ACTUACIÓ POLÍTICA SOBRE LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA..................7
IMPLICACIONS SOCIOLÒGIQUES I POLÍTIQUES EN LA COMUNITAT
LINGÜÍSTICA. CARÀCTER POLÍTIC DE L’ACTUACIÓ SOBRE EL FET
LINGÜÍSTIC.......................................................................................................................8
CARÀCTER POLÍTIC DE LA FUNCIÓ SOCIAL DE LA LLENGUA...........................10
2. COM A CAMPS D’ESTUDI.......................................................................................11
CONFLICTE DE TERMES: FRONTERA ENTRE LA POLÍTICA I LA PLANIFICACIÓ
LINGÜÍSTIQUES..............................................................................................................12
3. ELEMENTS DE LA POLÍTICA I LA PLANIFICACIÓ.........................................14
I. ACTORS. QUINS SÓN ELS ACTORS?...................................................................15
II. SOBRE QUINS COMPORTAMENTS INTENTEN INFLUIR?...............................24
III. DESTINATARIS, PER A QUINA GENT?............................................................38
IV. OBJECTIUS, PER A QUINS OBJECTIUS?.........................................................39
V. CONDICIONS, EN QUINES CONDICIONS?..........................................................45
VI. MITJANS, PER QUINS MITJANS?......................................................................46
VII. EFECTES, AMB QUINS EFECTES?....................................................................48
4. FASES DE LA PLANIFICACIÓ LINGÜÍSTICA.....................................................49
1. DIAGNÒSTIC............................................................................................................49
2. EXECUCIÓ................................................................................................................52
3. AVALUACIÓ............................................................................................................52
III. LA POLÍTICA I LA PLANIFICACIÓ LINGÜÍSTIQUES ALS PAÏSOS
CATALANS..............................................................................................................................54
1. ELS PAÏSOS CATALANS..........................................................................................54
EL CATALÀ......................................................................................................................54
EL RETROCÈS DEL CATALÀ........................................................................................55
2. EL MULTILINGÜISME ALS PPCC.........................................................................55
3. BASES UNIVERSALS DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA..........................................55
ÀMBITS D’APLICACIÓ DELS DRETS..........................................................................57
4. LEGISLACIÓ LINGÜÍSTICA AL PRINCIPAT......................................................58
PARLANTS.......................................................................................................................58
OFICIALITAT...................................................................................................................58
1
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
2
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
I. LA SOCIOLINGÜÍSTICA
Al segle XV, l’Imperi inca va planificar l’ú s del quítxua com a llengua oficial i
es va convertir en la llengua està ndard de comunicació dels Andes.
A més de l’ú s prà ctic de la llengua, també existeixen reflexions sobre la teoria
sociolingü ística: els pensaments sobre la questione della lingua de Dante Alighieri
(del segle XIV), o les reflexions sobre el paper de la llengua de Johann Gottfried
Herder i altres romà ntics alemanys del segle XVIII (Boix i Vila, 1998:11).
Hi havia unes normes lingü ístiques però hi havia d’haver unes normes de
gramà tica, aquesta és la clau de la codificació .
“Afirmem, doncs, que cap efecte supera la seua causa, en la mesura que és efecte, ja
que una cosa que no és no pot fer res. Així. Com que qualsevol llengua nostra (tret
de la que fou creada per Déu per al primer home) és modificada per les nostres
preferències després d’aquella confusió , que no és res més que l’oblit de la llengua
anterior, i com que l’home és un animal molt inestable i variabilíssim, la llengua no
pot ser ni durable ni contínua, sinó , com altres coses que só n nostres, com ara els
costums i els vestits, s’ha de canviar a causa de les distà ncies de lloc i de temps.”
Dante Aligheri (1303 – 1305), De vulgari eloquenta (citat per Viana, 1995: 42).
3
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
4
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
Del desacord sociolingü ístic van néixer altres denominacions per als estudis de la
llengua i la societat.
POL SOCIAL
5
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
6
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
L’ú s d’un llenguatge articulat és, segons els lingü istes i especialistes en
comunicació , un tret distintiu i essencial de l’espècie humana. I en la mesura que
aquesta capacitat lingü ística es tradueix en l’existència d’una extraordinà ria
diversitat de llengü es i de parles, les comunitats humanes corresponents es poden
considerar com a comunitats lingü ístiques.
Descriure una comunitat lingü ística tan sols a partir de criteris lingü ístics és
insuficient. Pueyo (1992: 93) ens proposa aquesta definició :
“Entendrem per comunitat lingü ística un grup social que posseeix en comú ,
almenys, una varietat lingü ística i les normes d’ú s corresponents, que es manté
cohesionat i es diferencia dels altres grups per l’existència d’una xarxa
d’interaccions -reals i simbò liques- freqü ents i que comparteix actituds
lingü ístiques consemblants i una mateixa escala de valors, pel que fa a l’ú s
lingü ístic i al seu significat social”.
“La implicació mú tua entre comunitat lingü ística i comunitat nacional és [...] antiga,
però encara plenament operativa, ja que no sols hi creuen els qui s’esforcen per fer
ressorgir la consciencia nacional catalana, sinó que és igualment present en la
ment d’aquells que s’oposen al nacionalisme català , que s’entesten a negar la unitat
de la llengua com si sabessin que d’aquesta premissa se’n deduiria, gairebé
necessà riament, la unificació nacional”.
La política lingü ística existeix des de molt abans que existís la planificació
lingü ística. Les varietats lingü ístiques só n uns recursos molt valuosos en la
competició social, i han funcionat com a eines de classificació i d’exclusió socials
perquè:
Això però no sempre ha estat així. Els conflictes de natura lingü ística só n minsos (o
gairebé inexistents) fins a les societats industrials urbanes o societats capitalistes
industrials.
8
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
9
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
La intervenció sobre el fet lingü ístic no és només política, sinó que s’hi relliga un
valor de cohesió grupal, inherent a la llengua com a conseqü ència d’alguna de els
seves funcions socials. FUNCIÓ D’INTEGRACIÓ O EXCLUSIÓ COL·LECTIVA
10
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
Lamuela (1994: 58) al·lega: “L’immigrant que arriba a una determinada societat
ignorant-ne la llengua establerta és exclò s de molts à mbits d’activitat i només
trobarà feina en una de les ocupacions menys considerades socialment i en
condicions manifestament desfavorables. Naturalment, no parlo ara d’alguns casos
excepcionals, com ara els jugadors de futbol. Entre els qui han nascut dins de la
mateixa societat, els processos de socialització actuen com a classificadors de les
possibilitats de promoció que tindrà cadascú ”.
Fet sociolò gic bà sic integració d’un subjecte individual en un col·lectiu. Per tant,
la llengua pot ser un factor de discriminació social.
Ara bé, existien actuacions de política lingü ística abans del segle XVIII. Amb l’inici
dels estudis en sociolingü ística, es van començar a adonar dels fets histò rics que
havien suposat problemes lingü ístics i que se n’havia hagut de fer alguna política
(per molt que no es pensés que es feia això ).
11
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
Segle XV: Grammatica della lingua toscana (1440), Leon Batitista Alberti;
Gramática de la lengua castellana (1492), Antonio de Nebrija.
Això no obstant, l’estudi sistemà tic de la política lingü ística és relativament recent,
en parlem des de la segona meitat del segle XX.
Hi havia dos nuclis principals entre els quals va néixer un conflicte de termes.
Entre els dos nuclis també hi havia dues visions diferents:
- Estats Units planificació lingü ística. Feia un anà lisi i intervenció més
teò rics. Funció instrumental de la llengua basant-se en criteris “objectius”.
Tasca de natura tècnica. Solucions des de dalt. Estudia l’ú s i la presència de
les llengü es dins de les societats o comunitats en vies de desenvolupament,
llengü es llunyanes. Des de la distà ncia (des de dalt) intenten resoldre els
problemes d’altres nacions. Aspecte purament lingü ístic.
- Europa i Quebec política lingü ística. Enfocament polític i participatiu
basant-se en la consciència popular de cada lloc que s’estudia.
- Cooper (1997: 60). “La planificació lingü ística engloba tots els esforços
conscients fets per influenciar el comportament dels altres en relació amb
l’aprenentatge, amb l’estructura, o amb la fixació de les funcions dels seus
codis lingü ístics.”
- Boix i Vila (1998: 274-275). “Política lingüística: determinació del paper
que han de jugar les varietats lingü ístiques en la competició social en una
comunitat donada. Molt sovint una política es caracteritza per l’absència de
decisions o d’intervencions explicites; aquesta inhibició sol afavorir alguna
de les parts implicades. De fet “no existeix cap societat sense política
lingü ística, però moltes polítiques existeixen implícitament i en absència de
12
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
planificació ” (Eastman, 1983: 6). El govern espanyol, per exemple, opta per
no afavorir l’estandardització coordinada de al llengua catalana i atorga la
mateixa legitimitat als defensors de la unitat de la llengua catalana que als
qui la neguen”.
“Planificació lingüística: cicle format per l’organització , la posada en
practica i l’avaluació d’un conjunt coherent d’actuacions de política
lingü ística adreçat a acomplir uns objectius explícits de transformar la
realitat sociolingü ística, així com la disciplina que estudia aquestes
practiques.”
- Turull (2001: 14). “Hi ha una histò ria de confusions terminolò giques i
conceptuals entre política lingü ística i planificació lingü ística, ja des de llur
aparició en el panorama sociolingü ístic, al llarg de la segona meitat i
sobretot el darrer terç del segle XX. Ni tan sols no ha faltat qui, amb
arguments, les ha identificades plenament, arribant doncs a concebre al
política lingü ística com la previsió de mesures tendents a intervenir en -per
exemple- un procés d’estandardització (cas típic de planificació lingü ística)
o, per contra, la planificació lingü ística com l’actuació per part dels governs
en matèria de llengua (à mbit propi, en principi, de la política lingü ística).”
“A grans trets, i tot i reconèixer que la seva interrelació és tan estreta que
pot arribar a la interdependència, podem designar com a planificació
lingüística una intervenció tècnica en els afers sociolingü ístics, mentre que
reservem el terme política lingüística d’una banda per a les esferes de
decisió macropolítiques (determinació d’objectius...) i d’altra banda per a
l’aplicació factual de les mesures previstes justament en aquella planificació
tècnica i derivades al capdavall de les decisions polítiques inicials.”
13
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
Dret del paper/ decisió/ POLÍTICA lingü ística POLÍTICA lingü ística
presa de consciència
La política lingü ística intervé sobre la matriu sociocultural d’una comunitat, en què
trobem inclosa la llengua.
14
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
Cooper (1997: 120-121) va proposar una guia de set factors per facilitat l’anà lisi
comparativa de les polítiques lingü ístiques:
A partir d’una distinció bà sica entre els à mbits pú blic i privat (que, tanmateix,
sovint solen cooperar), podem arribar a trobar almenys sis tipus de política
lingü ística (Turull, 2001: 15).
15
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
Podem diferenciar els actors de la política lingü ística segons dos criteris:
- Segons el capital que tenen: econò mics, socials, simbò lics, culturals,...
- Segons el poder que aquests capitals els proporcionen
16
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
- El poder dels actors del mó n econò mic (poder econò mic) i dels mitjans de
comunicació (poder medià tic) no està institucionalitzat capitals
econò mics, socials, culturals influència sobre la política lingü ística
(capital simbò lic)
- Sindicats, associacions, moviments sense dependència oficial o estatal
poder menor.
“No cal dir que, en la mesura que dues de les eines principals de la política
lingü ística só n el dret lingü ístic (legislació en els seus diferents rangs: lleis, decrets,
ordres, reglaments, etc.), i els altres instruments de govern (pressupostos,
funcionaris, canals, etc.) és la política exercida en el nivell 2 [estatal] (i,
eventualment, en el 3 [infraestatal] o en la resta de l’à mbit pú blic) la que té més
força i, doncs, més possibilitats d’èxit. No cal dir, tampoc, que la situació ideal és
aquella en què tots sis nivells (és a dir, tots els agents possibles) i el conjunt o una
gran majoria de la població afectada convergeixen en uns mateixos objectius,
situació que tanmateix només se sol donar en determinades circumstà ncies
sociohistò riques (independències nacionals com les que seguiren la fi de la
Primera Guerra Mundial o la desintegració de la Unió Soviètica, per exemple), ja
que, contra el que molts activistes creuen extraordinà riament freqü ents arreu del
planeta, i no sols a l’època contemporà nia sinó tot al llarg de la histò ria” (Turull,
2001: 16)
17
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
Ara bé, vist que les decisions de política lingü ística afecten el conjunt de la societat,
és pertinent de trobar un punt d’equilibri just entre els enfocaments descendents i
ascendents.
- Una política impulsada per les institucions sense pressió social simpatia
- Actuació popular sense capacitat operativa eficà cia
18
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
- Estat democrà tic: depèn de l’equilibri entre els poders i no pas d’un de sol.
Els poders pú blics (legislatiu i executiu) no poden vetllar sols pel seu
interès i han de tenir en compte que algú (institució o persona privada) pot
recó rrer al poder judicial per tal de valorar la legalitat de la línia política
proposada.
o ESTATS MODERNS: equilibri + complicat
Models polítics més descentralitzats i amb lligams
internacionals
Unitats econò miques i polítiques supraestatals, com la unió
Europea
Influencia i pressió per part de la societat civil (poder
econò mic, medià tic i religió s) i per part dels sindicats,
associacions, ONGs,...
- 1985: Demanda davant dels tribunals d’un pare pel fet d’haver
d’escolaritzar el seu fill a l’escola en català . Demanda rebutjada i aval del
model d’immersió lingü ística (Llei 7/1983 de Normalització lingü ística)
- 1998: S’aprova la Llei de Política Lingü ística.
- 2008: Manifestació a Catalunya contra la immersió lingü ística i la futura Llei
d’Educació de Catalunya (LEC), que es va aplicar el 2009. [Presència de
Ciutadans i PP].
- 28 de juny de 2010: el Tribunal Constitucional (TC) emet una sentencia
contra l’Estatut de Catalunya del 2006. El castellà esdevé de facto llengua
vehicular del sistema d’ensenyament català .
19
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
Preà mbul:
20
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
La Llei 1/1998 del 7 de gener, de política lingü ística, que substitueix l’anterior com
a marc legal, en el preà mbul exposa que, “pel que fa a l’ensenyament, aquesta llei
garanteix a tota la població el ple coneixement de les dues llengü es i, alhora,
garanteix que l’alumnat no sigui discriminar ni separat en grups diferents per raó
de la llengua, tot mantenint el sistema de conjunció lingü ística aplicat a l’empara
de la Llei del 1983, i d’acord amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional” i
en el capítol III regula el règim lingü ístic de l’ensenyament.
D’ençà de l’aprovació , l’any 1998, de la Llei de política lingü ística, s’han produït
diversos canvis en els contextos jurídics, social, educatiu i tecnolò gic que afecten la
gestió de les llengü es en l’à mbit de l’ensenyament.
Des de l’Estatut d’autonomia de Catalunya del 1979, que fixa el règim d’oficialitat
del català i del castellà a Catalunya, l’ensenyament ha estat reconegut com un
instrument fonamental de cohesió social i del procés de normalització lingü ística.
Aquest procés és emmarcat inicialment per la Llei 7/1983, del 14 d’abril, de
normalització lingü ística, que en el preà mbul posa com a objectiu de
l’ensenyament el coneixement de totes dues llengü es i en el títol II estableix que el
català , com a llengua prò pia, ho és també de l’ensenyament en tots els nivells
educatius i fixa el marc general del regim lingü ístic de l’ensenyament.
D’una banda, i des d’un punt de vista jurídic, cal començar indicant l’aprovació de
l’Estatut d’autonomia del 2006, que en l’article 6.5 determina l’oficialitat de la
llengua occitana -denominada aranès a Aran- a Catalunya, d’acord amb el mateix
Estatut i les lleis de normalització lingü ística, i en l’article 12/1009, del 10 de juliol,
d’educació , en el títol II desplega el regim lingü ístic del sistema educatiu de
Catalunya i estableix que s’ha de concretar en el projecte educatiu dels centres,
com a mà xima expressió de llur autonomia, i més específicament en el projecte
lingü ístic, com a part del primer.
D’altra banda, els canvis socials, educatius i tecnolò gics han introduït
condicionants nous plantegen reptes que cal afrontar. En primer lloc, els fluxos
migratoris que han tingut lloc durant el segle XXI han canviat substancialment la
21
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
Tots els anteriors elements jurídics, socials, pedagò gics i tecnolò gics fan necessà ria
l’adaptació puntual del règim lingü ístic general relatiu a l’ensenyament no
universitari que constitueix el marc de projecte educatiu dels centres, amb visita a
assolir la finalitat estatuà ria i legalment establerta de garantia del domini oral i
escrit de les llengü es oficials per part de l’alumnat en finalitzar l’ensenyament
obligatori i en els subsegü ents estudis no universitaris. Aquesta adaptació també té
en compte els canvis introduïts per la Llei d’Educació de Catalunya pel que fa als
alumnes que s’incorporen al sistema educatiu sense conèixer alguna de les
llengü es oficials.
Article I. Objecte
22
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
Als centres educatius d’Aran, els projectes lingü ístics han de garantir
l’aprenentatge i l’ú s curricular i educatiu habitual de l’aranès, llengua prò pia
d’aquest territori, de conformitat amb el que estableix la normativa aplicable.
23
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
24
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
ABAST
H. Kloss (1969) va marcar dues línies d’estudi pel que fa a la planificació , que va
anomenar planificació del corpus i planificació de l’estatus. Uns anys més tard,
Cooper (1989 [1997]) en va afegir una de nova: la planificació de l’ensenyament
(Boix i Vila, 1998: 280).
REPRESENTACIÓ GRÀFICA
25
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
NORMALITZACIÓ
Aracil (1965) proposa el terme normalització lingü ística per referir-se al procés
d’oficialització i difusió completa d’una llengua dominada a tots els à mbits,
sobretot els pú blics, de la vida social d’un poble o Estat: procés que aniria aparellat
amb l’estandardització de la seva estructura interna.
El terme té un gran èxit en la sociolingü ística catalana per raons histò riques
(antifranquisme i transició política espanyola). Arran d’aquesta gran divulgació , es
va difuminar el seu sentit original. La normalització era vista com una “resposta i
una alternativa a la substitució ” (Aracil, 1974: 40-41) i com un procés en què era
fonamental la participació popular [alternativa no governamental, popular i
democrà tica] (Boix i Vila, 1998: 274, 316).
26
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
27
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
Com a resultat, doncs, de totes aquestes circumstà ncies, la situació sociolingü ística
de Catalunya és avui complexa. La realitat d’una llengua prò pia que no ha assolit la
plena normalització i que té un nombre de parlants relativament petit en el context
internacional conviu amb el fet que molts dels ciutadans i ciutadanes del territori
de Catalunya tenen com a llengua materna la castellana, en la qual s’expressen
preferentment i a partir de la qual han contribuït, tot sovint, a enriquir de manera
significativa la mateixa cultura castellana, contribució feta així mateix per altres
ciutadans i ciutadanes en altres llengü es. Aquesta realitat, doncs, exigeix un
apolítica lingü ística que ajudi eficaçment a normalitzar la llengua prò pia de
Catalunya i que, alhora, garanteixi un respecte escrupoló s als drets lingü ístics de
tots els ciutadans i ciutadanes.”
28
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
Rubin (1977) assenyala que totes les interaccions humans exigeixen certa
mesura de normalització , és a dir, d’expectatives i de coneixements en
comú . Si cada individu, en una interacció , opera d’acord amb normes
diferents, la comunicació s’interromp.
o Comunicació dins la comunitat local variants que causen pocs
problemes
o Comunicació supralocal variants que poden provocar problemes
de comunicació . Necessitat d’una forma local (està ndard)
“La normalització ideal suposaria que la llengua tingués una norma ú nica
que gaudís d’una gran acceptació i fos considerada adequada, i en la qual
s’introduïssin modificacions o variacions de poca importà ncia per a
adaptar-la a tots els fins que es donés a la llengua. Les diferències entre les
variants regionals [dialectes], els nivells socials [sociolectes], el registre oral
i escrit, etc. só n insignificants” (Ferguson, 1962: 10)
ESTANDARDITZACIÓ macrodecisió que respon a la necessita d’una eina
de comunicació i/o integració social ú til i accessible a una població
determinada. Seguida de microdecisions sobre el corpus, l’estatus, els
coneixements i les ideologies lingü ístics.
Tipus d’està ndard:
a) Està ndard que pren com a base un dels dialectes existents, com el
francès i l’italià
b) Està ndard componencial, amb una base dialectal, com el català o
l’euskera batua.
CODIFICACIÓ
29
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
a. Criteris molt unificadors s’opta per una sola opció i s’intenta esborrar les
diferències geolingü ístiques. Ex. Francès
b. L’està ndard inclou la variació dialectal llengü es pluricèntriques. Ex.
Anglès (brità nic / americà ), alemany, català .
Procés pel qual una llengua es converteix en un mitjà de comunicació adequat per
a formes de discurs i temes moderns o nous. Permet d’acomplir noves funcions
comunicatives.
En el moment que s’afegeixen noves funcions o termes a una llengua, els seus
recursos augmenten per a atendre noves demandes.
30
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
Elaboració de la
terminologia Manlleu
(adaptació de la
pronunciació ,
ortografia o
afixos?)
TASCADEL
TASCA DEL
PLANIFICADOR
PLANIFICADOR Creació
d’un terme
nou
Construcció a
partir de fons
Creació de noves
autò ctones
formes de discurs
(adopció d’un
nou significat,
creació d’un
terme nou,
traducció d’un
mot estranger)
31
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
RENOVACIÓ
REPRESENTACIÓ DE L’ESTATUS
32
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
OFICIALITZACIÓ “PLENA”
Establiment de la llengua o les llengü es jurídicament apropiades per a tots els fins
representatius en l’à mbit polític i cultural dins un estat. En l’Estat espanyol, la
ú nica llengua oficial és el castellà .
Establiment de la llengua o les llengü es jurídicament apropiades per a tots els fins
representatius en l’à mbit polític i cultural dins d’una província o regió .
“El dret lingü ístic constitueix una disciplina que té com a objectiu d’estudi les
qü estions derivades de l’existència d’una multiplicitat de llengü es en contacte en
33
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
un territori determinat” (Vernet, 2006: 22). Així doncs, s’encarrega d’establir els
marcs legals d’aprenentatge i d’ú s lingü ístic.
El dret lingü ístic també s’encarrega de distingir els tractaments igualitaris envers
la llengua prò pia dels discriminatoris. En aquest à mbit, cal diferenciar dues
distincions de tractament:
PRINCIPI D’OFICIALITAT
34
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
MODELS D’OFICIALITAT (per ajudar als estats a trobar la fó rmula que s’adapti a la
seua realitat social)
- Model de la personalitat
o Normes lingü ístiques que afecten les persones individualment
(llengua materna, llengua dels nivells educatius, llengua d’educació
dels seus pares,...) DRET INDIVIDUAL
o Els individus determinen l’exercici dels seus drets lingü ístics,
independentment de l’à rea lingü ística en què es trobin.
o Requereix estricta neutralitat per part de l’Estat i plena disponibilitat
lingü ística dels funcionaris.
o Pot no garantir de manera suficient les minories: inapropiat en casos
de conflicte lingü ístic.
- Model de la territorialitat
o Normes lingü ístiques que s’estableixen segons el territori. DRET
COL·LECTIU
o L’à rea lingü ística es determina a partir de criteris demogrà fics i
histò rics (llegua autò ctona)
o Pot comportar l’exclusivitat oficial de la llengua autò ctona [però pot
tenir carà cter composicional (territoris amb més d’una à rea
lingü ística interna)]
o Sol garantir millor les llengü es minoritzades.
35
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
IDENTIFICACIÓ GRUPAL
Establiment d’una llengua com a element cohesionador d’un grup cultural o ètnic.
PLANIFICACIÓ DE L’ENSENYAMENT
Per analitzar els factors sobre els quals intervé la planificació lingü ística també cal
fer la distinció entre:
36
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
37
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
38
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
Una altra qü estió que cal analitzar es en quin aspecte sociolingü ístic s’intervé: els
aspectes ideolò gics (consciència i avaluació ), la competència i els usos.
“El castellano es la lengua espanyola oficial del Estado. Todos los espanyoles tienen
el deber de conocerla y el derecho a usarla”.
Clà usula 4 de la Llei fonamental: Israel com a l’estat-nació del poble jueu (2018).
“4. Llengua:
39
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
CATALUNYA
- A partir de la segona meitat dels anys 80, s’hi van afegir altres campanyes
que pretenien promoure l’ú s del català en sectors determinats. La primera
incidia sobre la retolació dels carrers, i la segona només parlava del mó n de
l’automoció .
40
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
Lamuela (1994: 94) i Boix i Vila (1998: 282 – 284) fiten una llista d’objectius prou
similar.
41
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
PLANIFICACIÓ DE L’ESTATUS
Mandat marc del sistema pú blic audiovisual català per al període 2020 -2026
El Mandat marc del sistema pú blic audiovisual català és un instrument bà sic de les
polítiques de servei pú blic desenvolupades a Catalunya. En aquest sentit,
fonamenta el compromís del mitjans audiovisuals pú blics amb els objectius en
42
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
Per altra banda, el servei pú blic ha de suplir les carències del mercat en la
producció i difusió de continguts en la llengua prò pia. En mercats audiovisuals
petits o mitjans com el català , el mercat no sempre garanteix la provisió de
continguts en la llengua prò pia en totes les plataformes de distribució . Aquesta
mancança justifica una intervenció pú blica a gran escala, mitjançant la regulació i
el desplegament del servei pú blic per a garantir aquest dret no satisfet pel mercat.
Així doncs, el servei pú blic audiovisual té una importà ncia molt rellevant en la
distribució de coneixement d’una societat, n’afavoreix l’apoderament cultural i, a
Catalunya, és la garantia de la provisió de continguts i serveis audiovisuals en
català .
43
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
[...]
PLANIFICACIÓ DE L’ENSENYAMENT
MODELS D’ENSENYAMENT:
OBJECTIUS:
a) Monolingü ització Procés a través del qual una persona o una societat
redueix el domini lingü ístic a una llengua, a través del descoratjament de
l’ú s d’alguna varietat lingü ística
b) Bilingü ització total Procés a través del qual una persona o una societat
adquireixen el domini complet de dues llengü es
c) Bilingü ització parcial Procés a través del qual una persona o una societat
adquireixen el domini parcial d’una de les dues llengü es d’expressió (oral /
escrit).
44
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
OBJECTIUS
45
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
Per la seva banda, Lamuela (1994: 104) estableix “cinc processos interactius que
defineixen el procés d’expansió d’una llengua subordinada”, contrari als que
“caracteritzen la regressió de les llengü es”.
46
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
FACTORS INFLUENTS
COM es prenen les decisions aspecte essencial d’una política lingü ística.
47
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
(J. C. Corbeil [1983], adaptat per Boix i Vila [1998: 285]) Permeten preveure en
certa manera com maximitzar les actuacions i com explicar algunes de les
resistències que poden aparèixer.
TIPUS D’INTERVENCIONS
48
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
49
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
L’anà lisi dels efectes té una determinada política lingü ística en les ideologies, els
comportaments i els usos lingü ístics.
PLANIFICACIÓ ESTRATÈ GICA el conjunt del procés i totes les seves variables
s’entén en funció d’uns objectius, determinats a partir d’una presa de decisions
basada en l’anà lisi integrada del fenomen i del seu context.
FASES:
50
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
1. DIAGNÒSTIC
2. PLANIFICACIÓ
51
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
PRODUCTE (PRODUCT)
Cal definir el producte que volem difondre en els termes més adequats per als
propò sits planificadors producte dissenyat perquè sigui atractiu per al
consumidor.
- Definir el grup diana [col·lectiu sobre el qual cal incidir en primer lloc]
- Analitzar-ne les necessitats connectar el producte amb les necessitats del
grup diana
- Definir el producte en termes genèrics (major nombre de destinataris),
apuntant a les necessitats del grup diana.
PROMOCIÓ (PROMOTION)
Cal considerar tres aspectes (adaptats de Lazarsfeld i Merton [1949] per Boix i Vila
[1998: 291]:
52
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
En plantejar-se una campanya cal aconseguir que hi hagi els mecanismes apropiats
perquè el producte sigui accessible al pú blic destinatari.
PREU (PRICE)
La planificació lingü ística ha de posar al centre de la seva preocupació l’anà lisi dels
costos i dels beneficis. Cal considerar no només el preu del producte per al
planificador, sinó també a l’usuari, el qual ha d’estar convençut dels avantatges
perquè l’acció pugui reeixir.
3. EXECUCIÓ
Consisteix a dur a la prà ctica el pla d’acció projectat, desplegar les mesures
d’actuació , amb la intervenció de tots els elements previstos.
53
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
4. AVALUACIÓ
L’ú ltima fase té els objectius segü ents (Collerette, Delisle 1988: 62)
Amb aquests objectius, podem evidenciar quatre tipus d’avaluacions (Boix i Vila,
1998: 294)
AVALUACIÓ FINAL
- Productes dades menys elaborades sobre les conseqü ències d’una acció .
Exemple: nombre d’alumnes que reben l’ensenyament en català en un
territori.
- Resultats dades que proporcionen informació sobre els efectes previstos.
Exemple: avaluació del nivell de coneixement de la llengua catalana al final
de l’ensenyament obligatori.
- Impactes efectes no previstos explícitament per la planificació .
54
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
“L’avaluació final constitueix un nou diagnò stic en tant que ofereix una nova
imatge de la situació ”. (Collerette, Delisle, 1998: 62)
- A l’Estat espanyol:
o Principat
o País Valencià (llevat d’algunes comarques)
o Illes Balears
o Franja de Ponent (Aragó )
o El Carxe (Mú rcia)
55
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
- A l’Estat francès:
o Catalunya del Nord
- A Ità lia
o L’Alguer (Sardenya)
- A Andorra
EL CATALÀ
Llengua romà nica escrita des del segle IX
Segle XIII – XV estesa al País Valencià , Mú rcia, les Illes Balears i l’Alguer.
56
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
Segles XVIIII – XIX repoblació murciana de les comarques del Baix Segura i del
Vinalopó Mitjà
Retrocés de a perifèria geogrà fica (Catalunya Nord, l’Alguer, Alacant...), en les à rees
metropolitanes (València, Barcelona...) i en pols industrials i turístics (l’Hospitalet,
Badalona, Elx, Eivissa...)
I A LLEIDA?
“El dret lingü ístic estudia les qü estions derivades de l’existència d’una
multiplicitat de llengü es en contacte en un territori determinat i s’encarrega
d’establir els marcs legals d’aprenentatge i d’ú s lingü ístic” (Vernet, 2006:
22).
57
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
dels drets lingü ístics el cas d’una comunitat lingü ística histò rica en el seu
espai territorial, entès aquest no solament com a à rea geogrà fica on viu
aquesta comunitat, sinó també com un espai social i funcional
imprescindible per al ple desenvolupament de la llengua. É s a partir
d’aquest referent que es poden establir com una gradació o contínuum els
drets que corresponen als grups lingü ístics al·ludits al punt 5 d’aquest
mateix article i els de les persones fora del territori de la seva comunitat.
Article 3.1. Aquesta Declaració considera com a drets personals
inalienables, exercibles en qualsevol situació , els segü ents:
o El dret a ésser reconegut com a membre d’una comunitat lingü ística
o El dret a l’ú s de la llengua en privat i en pú blic
o El dret a l’ú s del propi nom
o El dret de relacionar-se i d’associar-se amb d’altres membres de la
comunitat lingü ística d’origen
o El dret de mantenir i desenvolupar la prò pia cultura
o I tots els altres drets de contingut lingü ístic reconeguts en el Pacte
Internacional de Drets Civils i Polítics de 16 de desembre de 1996 i el
Pacte Internacional de Drets Econò mics, Socials i Culturals de la
mateixa data.
Article 3.2. Aquesta Declaració considera que els drets col·lectius dels
grups lingü ístics, o més dels establerts per als seus membres a l’apartat
anterior, també podem incloure, d’acord amb les puntualitzacions de
l’article 2.2_
o El dret a l’ensenyament de la prò pia llengua i cultura
o El dret a disposar de serveis culturals
o El dret a una presència equitativa de la llengua i la cultura del grup
en els mitjans de comunicació
o El dret a ser atesos en la seva llengua en els organismes oficials i els
relacions socioeconò miques.
58
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
Gradació quantitativa
59
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
10J: Manifestació del 10 de juliol de 2010 en contra de la sentència del TC. “Som
una nació . Nosaltres decidim”.
OFICIALITAT
- Estat espanyol
o Catalunya cooficialitat (+ cast. + occ.)
o País Valencià cooficialitat (+cast)
o Illes Balears cooficialitat (+cast)
o Franja d’Aragó NO oficial
- Andorra ú nica llengua oficial
- Estat francès
o Catalunya del Nord NO oficial
- Ità lia
o L’Alguer NO oficial
60
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
LLENGUA MITJANA
El català és considerat una llengua mitjana (mèdium-sized Language).
Llengua mitjana llengü es amb dimensions demogrà fiques prou amples (entre
500.000 i 25 milions de parlants) per poder disposar de recursos administratius,
acadèmics, comunicatius i polítics que permetin el desenvolupament de llengü es
completes (Lamuela, 1994).
Grafic 1. Les lleng0es del m6n agrupades segons el nombre de parlants natius
Entre 1 i 999 Ill II]] 1111 ltr] 11111 IIJ] 11111 IIJil 1111111] I LIJII IJIJDill 1111
1.539
0 50 10 15 20 25
0 00 00 00 00
Font: Elaboraci6 propia a partir de https:j/www.ethnologue.com/statistics/size. Al grafic no s'hi inclouen les 209 llengi.ies
sense dades demografiques).
61
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
Article 5. La llengua català serà l’oficial de Catalunya, però en les relacions amb el
Govern de la Repú blica, serà oficial la llengua castellana. L’Estatut Interior de
Catalunya garantirà el dret dels ciutadans de llengua materna castellana a servir-
se’n personalment davant dels tribunals de justícia i davant dels ò rgans de
l’administració . Així mateix, els ciutadans de llengua materna catalana, tindran el
dret d’usar-la en llurs relacions amb els organismes ofcials de la Repú blica a
Catalunya.
“El art. 6.1.EAC, ademá s de la lengua de uso normal, declara que el catalá n como
lengua propia de Cataluñ a es también la lengua de uso preferente de las
Administraciones Pú blicas y de los medios de comunicació n pú blicos de Catalunñ a.
A diferencia de la noció n de normalidad, el concepto de preferencia, por su propio
tenor, trasciende la mera descripció n de una realidad lingü ística e implica la
primacia de una lengua sobre otra en el territorio de la Comunidad Autó noma,
imponiendo, en definitiva, la prescripció n de un uso prioritario de una de elles, el
este caso, del catalá n sobre el castellano, en prejuicio del equilibrio inexcusable
entre dos lenguas igualment oficiales y que en ningú n caso pueden tener un trato
privilegiado. La definició n del catalá n como lengua propia de Cataluñ a no puede
62
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
Article 3.
Articulo 3.
1. El castellano es la lengua españ ola oficial del Estado. Todos los espanyoles
tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.
2. Las demà s lenguas españ olas seran también oficiales en las respectives
Comunidades Autó nomas de acuerdo con sus Estatutos.
3. La riqueza de las distintas modalidades lingü ísticas de Españ a es un
patrimonio cultural que serà objeto de especial respeto y protecció n.
ELEMENTS DEFINITORIS
- Recuperació de l’oficialitat del català (prohibit durant la Dictadura de
Franco: 1939 – 1975)
- Cooficialitat (equiparació de drets) entre el català i el castellà (i també
l’occità )
- Declaració del català com a llengua prò pia.
- Equilibri entre els principis de territorialitat i de personalitat en l’aplicació
dels drets.
63
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
MARC UNIVERSAL
MARC PROPI Estatut d’autonomia (2006) i Llei de política lingü ística (1998)
amb el seu antecedent: llei de normalització lingü ística (1983)
[...] Per tant, estableix la distinció segons la qual el català és la llengua prò pia de
Catalunya i alhora llengua oficial i el castellà també hi és llengua oficial per tal com
hi és a tot l’Estat espanyol. A Catalunya, doncs, sota el règim de l’Estatut
d’Autonomia hi ha una llengua prò pia i dues llengü es oficials. [...]
El català és la llengua prò pia de Catalunya. Tots els ciutadans tenen el dret de
conèixer-lo i d’expressar-s’hi, de paraula i per escrit, en les relacions i els actes
pú blics, oficials i no oficials. Aquest dret suposa, particularment, poder: adreçar-se
en català , de paraula i per escrit, a l’Administració , als organismes pú blics i a les
empreses pú bliques i provades: expressar-se en català en qualsevol reunió :
desenvolupar en català les activitats professionals, laborals, polítiques i sindicals, i
rebre l’ensenyament en català .
- Emprar i fomentar l’ú s del català per tots els ciutadans i ciutadanes
- Donar efectivitat a l’ú s oficial del català i del castellà , sense cap discriminació
per als ciutadans i ciutadanes.
- Normalitzar i fomentar l’ú s del català en l’Administració , l’ensenyament, els
mitjans de comunicació social, les indú stries culturals i el mó n
socioeconò mic.
- Assegurar l’extensió del coneixement del català a tots els ciutadans i
ciutadanes
3- É s també un objectiu d’aquesta Llei assolit la igualtat pel que fa als drets i els
deures lingü ístics dels ciutadans i ciutadanes, amb la promoció de les accions
necessà ries i la remoció dels obstacles que avui la dificulten.
PRESÈNCIA DE L’OCCITÀ
- 1979, Estatut d’Autonomia parla aranesa, respecte i protecció
Article 3
Article 28
65
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
1- L’Aranès és la llengua prò pia de la Vall d’Aran. Els aranesos tenen el dret de
conèixer-lo i d’expressar-s’hi en les relacions i els actes pú blics dins aquest
territori.
2- La Generalitat, juntament amb les institucions araneses, ha de prendre les
mesures necessà ries per a garantir el coneixement i l’ú s normal de l’aranès
a la Vall d’Aran i per a impulsar-ne la normalització
- 1990, Llei del Règim Especial d’Aran varietat de la llengua occitana, oficial
a la Vall d’Aran
Article 2.
- 1998, Llei de Política Lingü ística a Catalunya varietat de la llengua prò pia
de la Vall d’Aran
Article 7.
L’aranès, varietat de la llengua occitana prò pia de la Vall d’Aran, es regeix, pel que
fa a l’ú s, per la Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall
d’Aran, i, supletò riament, pels preceptes d’aquesta Llei, els quals mai no poden
esser interpretats en prejudici de l’ú s de l’aranès.
66
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
Article 6.5
1- L’aranès, nom que rep l’occità a l’Aran, és la llengua prò pia d’aquest
territori
2- Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen,
emparen i respecten la llengua que singularitza el poble aranès i reconeixen
l’Aran com una realitat dotada d’identitat cultural, histò rica, geogrà fica i
lingü ística.
3- L’aranès, com a llengua prò pia de l’Aran, és:
a. La llengua d’ú s preferent de totes les institucions de l’Aran,
especialment del Conselh Generau d’Aran, de l’Administració local i
de les entitats que en depenen, dels mitjans de comunicació pú blics,
de l’ensenyament i de la toponímia.
b. La llengua normalment emprada per les administracions catalanes
en les seves relacions amb l’Aran, de la manera que aquesta llei
determina.
4- La llengua prò pia de l’Aran, com a llengua oficial a Catalunya, pot ésser
emprada per les persones físiques o jurídiques en activitats pú bliques i
privades sense que puguin patir cap discriminació per aquest motiu. Els
actes jurídics fets en aquesta llengua tenen plena validesa i eficà cia sens
prejudici dels drets reconeguts als ciutadans amb relació a les altres
llengü es oficials.
67
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
- 2015, nova Llei del Règim Especial d’Aran realitat nacional occitana
Article 1. Aran
Aran és una realitat nacional occitana, dotada d’identitat cultural, histò rica,
geogrà fica i lingü ística, defensada pels aranesos al llarg dels segles, reconeguda per
l’Estatut d’autonomia de Catalunya com a entitat territorial singular formada per
l’agrupació de terçons, amb personalitat jurídica prò pia i plena capacitat i
autonomia, estatuà riament garantida, per a la gestió dels interessos propis de la
comunitat política que representa [...]
Article 8.
1- L’aranès, nom que rep la varietat autò ctona de la llengua occitana a Aran, és
la llengua prò pia d’aquest territori com a tal:
a. É s la llengua d’ú s normal i preferent de les administracions
pú bliques a Aran
b. É s la llengua d’ú s normal dels mitjans de comunicació pú blics en tots
els formats especialment dels dependents de la Corporació Catalana
de Mitjans Audiovisuals de les entitats locals i de llurs ens
associatius al territori d’Aran.
c. É s la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i
d’aprenentatge als centres educatius d’Aran
2- La Generalitat mitjançant les seves polítiques lingü ístiques i el Consell
General d’Aran en el marc de les seves competències han de coordinar llurs
actuacions en matèria de llengua i han d’impulsar l’ú s de la llengua prò pia
68
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
1982. La Norma
69
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
Catalunya del Nord censura per part del Consell Constitucional francès de la Llei
Molac [loi du 21 mai 2021 relative à la protection patrimoniale des langues
régionales et à leur promotion] Article 4: ensenyament immersiu en llengua
regional; Article 9: noms amb sigmes grà fics inexistents en francès (articles
censurats).
70
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
- País Valencià Coneixement i ús social del valencià (1989, 1992, 1995, 2004,
2010, 2015, *2021)
- Illes Balears: Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears (EULIB: 2004,
2014) + Informe Actituds i usos lingü ístics dels joves de les Illes Balears
(2023)
- Catalunya Nord Enquesta d’usos lingüístics a la Catalunya del Nord
(EULCN: 2004, 2015)
- Andorra Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra (EULAND:
1995, 1999, 2004, 2009, 2014, 2018)
- Franja d’Aragó Els usos lingüístics a la Franja (EULF: 2004, 2015)
- L’Alguer Els usos lingüístics a l’Alguer (EULA: 2004, 2015)
català
Entendre’l 96,5%
Parlar-lo 81,6%
Llegir-lo 89%
Escriure’l 58,8%
71
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
- Altres dades:
o Mapes per à rees territorials
o Actituds i opinions lingü ístiques
o Usos lingü ístiques per à mbits: família, amics, comerç, mitjans de
comunicació , administració pú blica...
-
-
-
-
- Primera llengua Llengua habitual
72
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
L1 àrab – – 10,9%
73
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
PAÍS VALENCIÀ
Coneixement i ú s social del valencià (2015) [EULPV 2015]
74
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
- Llengua inicial
0%
75
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
- Llengua d’identificació
- Llengua habitual
2,1
0%
Illes Balears Mallorca Palma Resta Mallorca Menorca
català
Entendre’l 96,8%
Parlar-lo 80,5%
Llegir-lo 83,5%
Escriure’l 61,9%
76
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
2004 2014
CATALUNYA NORD
Enquesta d’usos lingü ístics a la Catalunya del Nord (2015) [EULCN 2015]
77
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
ANDORRA
Coneixements i usos lingü ístics de la població d’Andorra (2018) [EULAND 1995 –
2018]
català
Entendre’l 89%
Parlar-lo 80%
Llegir-lo 86%
Escriure’l 66%
-
Català Castellà Portuguès Francès Altres
78
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
LA FRANJA
Els usos lingü ístics a la Franja (2014) [EULF 2014]
79
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
L’ALGUER
Els usos lingü ístics a l’Alguer (2015) [EULA 2015]
80
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
81
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
82
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
LLENGÜ ES A EUROPA
LLENGÜ ES OFICIALS
- Castellà
- Català
- Occità
- Asturià
- Basc
- Gallec
- Portuguès
83
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
84
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
85
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
- Autonomia lingü ística i política de les illes Å land (95% població sueca)
- Sistema de protecció de minories aplicat als samis (llengü es samis o
lapones).
CANADÀ
- Estat bilingü e (anglès – francès) + llengü es aborígens oficials
86
Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
- Els francò fons i anglò fons constitueixen una majoria i una minoria
lingü ística depenent de la situació geogrà fica i
política e què se situïn
o Quebec majoria francò fons
Anys seixanta aparició d’una
elit francò fona que cerca el
desenvolupament polític,
social, econò mic i cultural del
Quebec, amb l’apropiació de l’economia i la promoció de la
utilització generalitzada del francès.
Anys setanta lleis de promoció de la llengua francesa al
Quebec [Llei 63, Llei 22,
Llei 101] (ensenyament,
administració pú blica,
empreses, negocis...)
Llei 22 (1974)
oficialització ú nica
del francès al
Quebec
Llei 101 (1977) [charte de la langue française] drets
lingü ístics dels ciutadans del Quebec
o Les nou províncies restants majoria anglò fona
o Llengü es aborígens
Territoris del Nord-oest Llei de Llengü es Oficials dels
Territoris del Nord-oest (1988) onze llengü es oficials:
anglès, francès, chipewyan, cree, gwich’in, iuinnaqtun,
inuktitut, inuvialuktun, slave del nord, slave del sud, Tłįchǫ
Nunavut: Loi sur les langues officielles (2008)
87