Apunts Classe

Carla Queralt Requena
Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023
POLÍTICA I PLANIFICACIÓ LINGÜÍSTIQUES
Divendres 17, acollida de batxillerat 11:00
Dijous 23 de febrer jornada Joan Julià -Muné (10:00 – 14:00)
AVALUACIÓ
- Examen  30%
- Treball de curs  30%
- Presentació oral  10%
- Practiques / exercicis  20%
- Participació  10%
OBJECTIUS DE L’ASSIGATURA
- Conèixer els principis i els mètodes de la política lingü ística, en els seus
aspectes socioculturals i jurídics.
- Conèixer els principis i els mètodes de la planificació lingü ística, en els seus
aspectes lingü ístics i socials.
- Conèixer la naturalesa i la incidència dels principis del dret lingü ístic.
- Dur a la practica els coneixements esmentats en els apartats anteriors.
CONTINGUTS ELEMENTALS DE L’ASSIGNATURA
1. Introducció general. La política i la planificació lingü ístiques dins del marc

de la sociolingü ística.
2. Principis generals de la política lingü ística. Els drets lingü ístics.
3. Frases i elements de la planificació lingü ística.
4. La política lingü ística del Principat de Catalunya i al Principat de Catalunya.
5. Política lingü ística a la resta dels Països Catalans.
6. Casos paradigmà tics de política lingü ística a Europa.
7. Altres casos paradigmà tics de política lingü ística al mó n actual.
0
ÍNDEX
I. LA SOCIOLINGÜÍSTICA................................................................................................3
1. LA SOCIOLINGÜÍSTICA: ELS ANTECEDENTS....................................................3
2. LA SOCIOLINGÜÍSTICA: LES DISCIPLINES........................................................5
II. LA POLÍTICA I LA PLANIFICACIÓ LINGÜÍSTIQUES............................................7
1. L’ACTUACIÓ POLÍTICA SOBRE LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA..................7
IMPLICACIONS SOCIOLÒGIQUES I POLÍTIQUES EN LA COMUNITAT
LINGÜÍSTICA. CARÀCTER POLÍTIC DE L’ACTUACIÓ SOBRE EL FET
LINGÜÍSTIC.......................................................................................................................8
CARÀCTER POLÍTIC DE LA FUNCIÓ SOCIAL DE LA LLENGUA...........................10
2. COM A CAMPS D’ESTUDI.......................................................................................11
CONFLICTE DE TERMES: FRONTERA ENTRE LA POLÍTICA I LA PLANIFICACIÓ
LINGÜÍSTIQUES..............................................................................................................12
3. ELEMENTS DE LA POLÍTICA I LA PLANIFICACIÓ.........................................14
I. ACTORS. QUINS SÓN ELS ACTORS?...................................................................15
II. SOBRE QUINS COMPORTAMENTS INTENTEN INFLUIR?...............................24
III. DESTINATARIS, PER A QUINA GENT?............................................................38
IV. OBJECTIUS, PER A QUINS OBJECTIUS?.........................................................39
V. CONDICIONS, EN QUINES CONDICIONS?..........................................................45
VI. MITJANS, PER QUINS MITJANS?......................................................................46
VII. EFECTES, AMB QUINS EFECTES?....................................................................48
4. FASES DE LA PLANIFICACIÓ LINGÜÍSTICA.....................................................49
1. DIAGNÒSTIC............................................................................................................49
2. EXECUCIÓ................................................................................................................52
3. AVALUACIÓ............................................................................................................52
III. LA POLÍTICA I LA PLANIFICACIÓ LINGÜÍSTIQUES ALS PAÏSOS
CATALANS..............................................................................................................................54
1. ELS PAÏSOS CATALANS..........................................................................................54
EL CATALÀ......................................................................................................................54
EL RETROCÈS DEL CATALÀ........................................................................................55
2. EL MULTILINGÜISME ALS PPCC.........................................................................55
3. BASES UNIVERSALS DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA..........................................55
ÀMBITS D’APLICACIÓ DELS DRETS..........................................................................57
4. LEGISLACIÓ LINGÜÍSTICA AL PRINCIPAT......................................................58
PARLANTS.......................................................................................................................58
OFICIALITAT...................................................................................................................58
1
ALTRES LLENGÜES MITJANES D’EUROPA..............................................................59

LLENGUA MITJANA.......................................................................................................59
LEGISLACIÓ LINGÜÍSTICA AL PRINCIPAT...............................................................60
ELEMENTS DEFINITORIS..............................................................................................62
PRESÈNCIA DE L’OCCITÀ............................................................................................63
CAMPANYES DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA................................................................67
ENQUESTES D’USOS LINGÜÍSTICS.............................................................................68
LEGISLACIÓ LINGÜÍSTICA EN ALTRES TERRITORIS.............................................68
5. DADES DEMOLINGÜÍSTIQUES BÀSIQUES.........................................................68
ENQUESTES D’USOS LINGÜÍSTICS.............................................................................68
6. ENQUESTES D’USOS LINGÜÍSTICS......................................................................69
PRINCIPAT DE CATALUNYA.......................................................................................69
PAÍS VALENCIÀ..............................................................................................................72
ILLES BALEARS..............................................................................................................73
CATALUNYA NORD.......................................................................................................75
ANDORRA........................................................................................................................76
LA FRANJA......................................................................................................................77
L’ALGUER........................................................................................................................78
PERCENTATGES TOTALS: ENQUESTES D’USOS LINGÜÍSTICS ALS DIFERENTS
TERRITORIS.....................................................................................................................80
PERCENTATFES TOTALS: LLENGUA INICIAL, D’IDENTIFICACIÓ I HABITUAL80
IV. CASOS PARADIGMÀTICS DE LA POLÍTICA LINGÜÍSTICA...........................81
1. MODELS JURIDICOLINGÜÍSTICS A EUROPA...................................................81
MODELS JURIDICOLINGÜÍSTICS (Vernet, 2006: 45 – 61)..........................................82
PLURILINGÜISME INSTITUCIONAL  FINLÀNDIA...............................................85
FEDERALISME LINGÜÍSTIC  BÈLGICA..................................................................85
CANADÀ...........................................................................................................................86
2
I. LA SOCIOLINGÜÍSTICA
1. LA SOCIOLINGÜÍSTICA: ELS ANTECEDENTS
Les activitats que actualment considerem purament sociolingü ístiques no só n en

cap cas iniciades en els ú ltims segles, sinó que el paper de la llengua en la societat
és un subjecte present en la histò ria.
Al segle V aC, Pà nini ja va codificar en sà nscrit.
Al segle XV, l’Imperi inca va planificar l’ú s del quítxua com a llengua oficial i
es va convertir en la llengua està ndard de comunicació dels Andes.
A més de l’ú s prà ctic de la llengua, també existeixen reflexions sobre la teoria
sociolingü ística: els pensaments sobre la questione della lingua de Dante Alighieri
(del segle XIV), o les reflexions sobre el paper de la llengua de Johann Gottfried
Herder i altres romà ntics alemanys del segle XVIII (Boix i Vila, 1998:11).
Hi havia unes normes lingü ístiques però hi havia d’haver unes normes de
gramà tica, aquesta és la clau de la codificació .
“Afirmem, doncs, que cap efecte supera la seua causa, en la mesura que és efecte, ja
que una cosa que no és no pot fer res. Així. Com que qualsevol llengua nostra (tret
de la que fou creada per Déu per al primer home) és modificada per les nostres
preferències després d’aquella confusió , que no és res més que l’oblit de la llengua
anterior, i com que l’home és un animal molt inestable i variabilíssim, la llengua no
pot ser ni durable ni contínua, sinó , com altres coses que só n nostres, com ara els
costums i els vestits, s’ha de canviar a causa de les distà ncies de lloc i de temps.”
Dante Aligheri (1303 – 1305), De vulgari eloquenta (citat per Viana, 1995: 42).
En aquest fragment hi podem veure impregnacions sociolingü ístiques, ja que ens

diu que la llengua varia. Ens parla de la llengua i societat, se’ns introdueixen
termes com els costums o les robes.
Altres precedents significatius de la sociolingü ística:
3
- Estudis de la lingü ística histò rica, en romanística i en dialectologia

geogrà fica del segle XIX. El canvi lingü ístic es deu a raons internes del
sistema lingü ístic o existeixen també factors extralingü ístics?
- Estudis en antropologia, en l’observació de la interacció oral per tal
d’estudiar les cultures à grafes dels pobles amerindis.
- Es va iniciar també l’estudi, a més a més de la llengua, de la parla, de les
varietats orals no estandarditzades.
o Necessitat de creació de sistemes i procediments de selecció
d’informants, i plantejament de la qü estió de la representativitat de
les dades.
o Desenvolupament de les primeres metodologies d’obtenció i
tractament de dades orals (qü estionaris, sistemes de transcripció ,
mapes lingü ístics,...)
Al segle XX apareixen els primers estudis prò piament sociolingü ístics.
- L’any 1952 es crea el terme sociolingü ística  Haver c. Currie amb

“Projection of socio-linguistics: the relationship of speech to social status”.
- Es publiquen tres obres cabdals de la sociolingü ística:
o Languages in contact (1953), Uriel Weinreich
o Pour une sociologie du langage (1956), Marcel Cohen
o Diglossia (1959), Charles Ferguson
- El 1964 es legitima l’acadèmica de la sociolingü ística com a disciplina
d’estudi a mà del Summer Linguistic Institute (EUA).
La sociolingü ística s’arrela immediatament a causa d’unes grans transformacions

que es van patir entre els segles XX i XXI.
- Creixement demogrà fic

- Industrialització
- Urbanització
- Colonitzacions i migracions
- Reorganització política
4
- Facilitats de comunicació i transport
Hi va haver un gran trasbals de la realitat social, política, econò mica, cultural i

lingü ística i va aparèixer la necessitat d’un estudi prà ctic en l’à mbit de la
sociolingü ística, que va provocar la natura aplicada d’alguns dels corrents, com ara
de la planificació lingü ística.
- Ciència bà sica  es pregunta com s’esdevenen els fenò mens i el seu

objectiu prioritari és explicar-ne l’origen i la naturalesa, és a dir, fornir-ne
les bases teò riques.
- Ciència aplicada  té com a objectiu posar en prà ctica el coneixement
científic a fi que resulti ú til a la societat.
2. LA SOCIOLINGÜÍSTICA: LES DISCIPLINES
Què és sociolingü ística i què no? La sociolingü ística és un corrent multidisciplinari

que ha provocat diverses polèmiques i variacions al llarg dels anys.
Del desacord sociolingü ístic van néixer altres denominacions per als estudis de la
llengua i la societat.
- William Labov  lingü ística realista socialment

- Joshua A. Fishman  sociologia de la llengua, etnografia de la parla o de la
comunicació , psicologia social de la llengua,...
Classificació de les disciplines:
POL SOCIAL
POL LINGÜ ÍSTIC POL PSICOLÒ GIC
5
- Pol social i col·lectiu  hi distingim tres grans línies:

o Sociologia de la llengua: centrada en el multilingü isme i la
substitució lingü ística.
o Anà lisi antropolò gica i microsociolò gica de la interacció cara a cara, i
anà lisi de la llengua com a codi imbricat d’una cultura. Centre de
l’estudi: fet comunicatiu.
o Estudis jurídics i planificació lingü ística: s’ocupen de les funcions de
la llengua, de l’organització jurídica i administrativa del
multilingü isme, i de la gestió dels coneixements i recursos idiomà tics
de les comunitats. S’organitzen en dos grans camps d’actuació
planificadora:
 Planificació del corpus (aspectes de codificació ,
d’estandardització , de creació i unificació de terminologies,...)
 Planificació de l’estatus (à mbits i ocasions d’ú s de cadascuna
de les varietats  dret lingü ístic)
- Pol psicolò gic i ideolò gic  els corrents sociolingü ístics s’interessen per:
o L’estudi de les ideologies i les representacions lingü ístiques com a
eines per a emmascarar la realitat i legitimar relacions de dominació .
o L’estudi de les actituds englobat dins la psicologia social de la llengua
encarregada d’estudiar els aspectes psicosociolò gics de l’ú s lingü ístic
(la identitat social, l’adaptació de la parla,...).
o Les corrents d’anà lisi de la relació entre la llengua i l’ensenyament
(llengua d’ensenyament, presencia de L2, transmissió lingü ística,...)
- Pol lingü ístic i estructural  centra el seu estudi en el llenguatge i
s’interessa per descriure i explicar l’estructura i funcionament sincrò nic o
diacrò nic de les diferents llengü es. En aquest à mbit hi trobem estudis com
la gramà tica o la fonètica histò riques.
Aquests tres pols no corresponen estrictament a tres disciplines (sociologia,

psicologia i lingü ística), sinó que totes les disciplines tenen aquestes dimensions
d’alguna manera presents però en proporcions diferents.
6
II. LA POLÍTICA I LA PLANIFICACIÓ LINGÜÍSTIQUES
1. L’ACTUACIÓ POLÍTICA SOBRE LA DIVERSITAT

LINGÜÍSTICA
L’ú s d’un llenguatge articulat és, segons els lingü istes i especialistes en
comunicació , un tret distintiu i essencial de l’espècie humana. I en la mesura que
aquesta capacitat lingü ística es tradueix en l’existència d’una extraordinà ria
diversitat de llengü es i de parles, les comunitats humanes corresponents es poden
considerar com a comunitats lingü ístiques.
Comunitat lingü ística  conjunt de parlants d’una mateixa llengua
No es contemplen variables com:
- Les creences i actituds (extralingü ístiques) dels mateixos parlants.

- Els graus diversos d’autoidentificació amb la llengua compartida.
- Determinades barreres polítiques i administratives (o d’altra mena).
- La dificultat que implica fixar (objectivament) els límits d’una llengua en un
contínuum lingü ístic i en relació amb els seus dialectes.
- L’ú s massiu de més d’una llengua en un mateix context social.
Descriure una comunitat lingü ística tan sols a partir de criteris lingü ístics és
insuficient. Pueyo (1992: 93) ens proposa aquesta definició :
“Entendrem per comunitat lingü ística un grup social que posseeix en comú ,
almenys, una varietat lingü ística i les normes d’ú s corresponents, que es manté
cohesionat i es diferencia dels altres grups per l’existència d’una xarxa
d’interaccions -reals i simbò liques- freqü ents i que comparteix actituds
lingü ístiques consemblants i una mateixa escala de valors, pel que fa a l’ú s
lingü ístic i al seu significat social”.
En aquesta definició entenem que el mínim comú de la comunitat lingü ístic és

compartir una llengua. L’actitud lingü ística va lligada a una escala de valors.
Aquesta escala de valors la podem veure a continuació :
7
- Llengua VALOR LINGÜ ÍSTIC

- Xarxa d’interaccions
- Cohesió , concepció de grup VALOR SOCIAL
- Actitud lingü ística
- Escala de valors VALOR PSICOLÒ GIC
- Concepció nacional VALOR POLÍTIC
Paral·lelament, Isidor Marí (1992: 13) determina que:
“La implicació mú tua entre comunitat lingü ística i comunitat nacional és [...] antiga,
però encara plenament operativa, ja que no sols hi creuen els qui s’esforcen per fer
ressorgir la consciencia nacional catalana, sinó que és igualment present en la
ment d’aquells que s’oposen al nacionalisme català , que s’entesten a negar la unitat
de la llengua com si sabessin que d’aquesta premissa se’n deduiria, gairebé
necessà riament, la unificació nacional”.
IMPLICACIONS SOCIOLÒGIQUES I POLÍTIQUES EN LA COMUNITAT

LINGÜÍSTICA. CARÀCTER POLÍTIC DE L’ACTUACIÓ SOBRE EL FET
LINGÜÍSTIC
La política lingü ística existeix des de molt abans que existís la planificació
lingü ística. Les varietats lingü ístiques só n uns recursos molt valuosos en la
competició social, i han funcionat com a eines de classificació i d’exclusió socials
perquè:
- Es troben distribuïdes de manera desigual.

- Estan carregades de valoracions i de connotacions diverses.
Això però no sempre ha estat així. Els conflictes de natura lingü ística só n minsos (o
gairebé inexistents) fins a les societats industrials urbanes o societats capitalistes
industrials.
- Societats de caçadors-recol·lectors  petites societats amb homogeneïtat

cultural i lingü ística.
8
- Societats ramaderes i agrícoles  societats més grans però poca diversitat

lingü ística interna. Pot haver-hi variació funcional com a resultat del
desenvolupament (comerç per sobreproducció ).
- Societats feudals  estructura societat i realitat lingü ística més complexa.
Els mercaders i viatjants aprenen llengü es franques o estrangeres, i
s’inicien processos de substitució lingü ística per assimilació més o menys
horitzontals (un grup s’assimila lingü ísticament a un altre de veí,
normalment més poderó s). La substitució lingü ística no és un objectiu
polític explícit.
A partir del segle XVI, l’aristocrà cia comença a deixar de parlar català a casa
per inèrcia social.
- Societats industrials (finals del segle XVIII)  processos d’industrialització i
urbanització . Societat dirigida per la burgesia i, per tant, l’estatus o és
hereditari (com en l’Antic Règim), sinó que s’adquireix pel propi esforç.
Aniquilació de tot el que s’assimili a antic règim, es vol la igualtat de tots els
ciutadans. Es condemna la variació lingü ística a l’Estat Francès, des de la
burgesia. Conceben la variació lingü ística com un punt en contra de la
unificació . Establir un estat homogeni amb una sola llengua.
o Implantació d’una política de modernització que busca la creació
d’un estatus nacional unificat; fet que permet disposar d’un mercat
nacional.
o La creació d’aquest mercat nacional va aparellada amb la difusió de
les ideologies de la integració social i del patriotisme modern. Es
buscava la igualtat dels habitants, un exemple és la Revolució
Francesa.
o Necessitat d’intercomunicació entre els poetes i interès d’afavorir
l’homogeneïtzació i el control ideolò gic de la població . Això va donar
un ensenyament universal i obligatori.
o L’alfabetització esdevé “serventa de la industrialització ”: adquisició
de la llengua nacional, participació del joc polític i integració al
mercat nacional. Això va donar a que la llengua es convertís en un
9
ascensor social. L’interès polític es va centrar en el control de l’ú s

lingü ístic.
A Europa hi va haver un procés de convergència lingü ística: les varietats locals es

van acostar a les dominants dels estats nació mitjançant la distribució o la
substitució lingü ística. El gal·lès al sud de Gal·les, el neerlandès a Brussel·les, el
basc a bona part d’Euskal Herria, occità a França o català al País Valencià .
Un exemple d’això va ser el QÜ ESTIONARI DE L’ABBÉ GRÉ GOIRE (1790):
- Un dels primers casos d’aplicació de política lingü ística.

- Document, en format d’enquesta sociolingü ística, que constava de 43
preguntes en què se sol·licitava informació lingü ística sobre els patuesos
(variants lingü ístiques) parlats a la République Française i se’n condemnava
l’ú s.
- Va començar a circular l’any 1790 i l’any 1792 l’Abbé Grégoire havia rebut
49 respostes.
- A partir de la informació recollida, va elaborar el Rapport sur la néssecité et
les moyens d’anéantir les patois et d’universaliser l’usage de la langue
française (1794).
Teoria variacionista aplicada. Ara actualment s’és conscient que qualsevol

llengua disposa dels mateixos mecanismes per adaptar-se a la vida moderna
que qualsevol altra. Que hi hagi desigualtat lingü ística rau a que no s’ha
necessitat una llengua per poder parlar d’algun terme: tenim moltes paraules
per parlar dels bolets, els inuits en tenen moltes per parlar dels tons del color
blanc.
CARÀCTER POLÍTIC DE LA FUNCIÓ SOCIAL DE LA LLENGUA
La intervenció sobre el fet lingü ístic no és només política, sinó que s’hi relliga un
valor de cohesió grupal, inherent a la llengua com a conseqü ència d’alguna de els
seves funcions socials.  FUNCIÓ D’INTEGRACIÓ O EXCLUSIÓ COL·LECTIVA
10
Lamuela (1994: 58) al·lega: “L’immigrant que arriba a una determinada societat
ignorant-ne la llengua establerta és exclò s de molts à mbits d’activitat i només
trobarà feina en una de les ocupacions menys considerades socialment i en
condicions manifestament desfavorables. Naturalment, no parlo ara d’alguns casos
excepcionals, com ara els jugadors de futbol. Entre els qui han nascut dins de la
mateixa societat, els processos de socialització actuen com a classificadors de les
possibilitats de promoció que tindrà cadascú ”.
Fet sociolò gic bà sic  integració d’un subjecte individual en un col·lectiu. Per tant,
la llengua pot ser un factor de discriminació social.
Pocs han dubtat a reconèixer la “força unitiva” o dissociadora del llenguatge, la

seva potencialitat com a instrument decisiu de comunicació i de diferenciació ,
d’integració o de separació social. (Ninyoles, 1989: 9).
2. COM A CAMPS D’ESTUDI
Ara bé, existien actuacions de política lingü ística abans del segle XVIII. Amb l’inici
dels estudis en sociolingü ística, es van començar a adonar dels fets histò rics que
havien suposat problemes lingü ístics i que se n’havia hagut de fer alguna política
(per molt que no es pensés que es feia això ).
Conflictes lingü ístics de la histò ria:
- Extinció de prà cticament tots els parlars preromans de la Península Ibèrica

i de bona part de l’Europa occidental, amb l’expansió del llatí.  conflicte
lingü ístic, confluïen dues llengü es i una s’imposava
- Conflictes lingü ístics arran de la colonització del continent americà
(minorització o extinció de les llengü es ameríndies; xoc entre llengü es
colonials).
- Intervenció reguladora: codificació i extensió dels anomenats vernacles o
vulgars medievals (les llengü es romà niques i germà niques) enfront del llatí.
11
Segle XV: Grammatica della lingua toscana (1440), Leon Batitista Alberti;
Gramática de la lengua castellana (1492), Antonio de Nebrija.
Això no obstant, l’estudi sistemà tic de la política lingü ística és relativament recent,
en parlem des de la segona meitat del segle XX.
Hi havia dos nuclis principals entre els quals va néixer un conflicte de termes.
Entre els dos nuclis també hi havia dues visions diferents:
- Estats Units  planificació lingü ística. Feia un anà lisi i intervenció més
teò rics. Funció instrumental de la llengua basant-se en criteris “objectius”.
Tasca de natura tècnica. Solucions des de dalt. Estudia l’ú s i la presència de
les llengü es dins de les societats o comunitats en vies de desenvolupament,
llengü es llunyanes. Des de la distà ncia (des de dalt) intenten resoldre els
problemes d’altres nacions. Aspecte purament lingü ístic.
- Europa i Quebec  política lingü ística. Enfocament polític i participatiu
basant-se en la consciència popular de cada lloc que s’estudia.
Aracil  terme normalització lingü ística (1965). Quebec: aménagement

linguistique (falta la paraula planificació ).
CONFLICTE DE TERMES: FRONTERA ENTRE LA POLÍTICA I LA

PLANIFICACIÓ LINGÜÍSTIQUES
- Cooper (1997: 60). “La planificació lingü ística engloba tots els esforços
conscients fets per influenciar el comportament dels altres en relació amb
l’aprenentatge, amb l’estructura, o amb la fixació de les funcions dels seus
codis lingü ístics.”
- Boix i Vila (1998: 274-275). “Política lingüística: determinació del paper
que han de jugar les varietats lingü ístiques en la competició social en una
comunitat donada. Molt sovint una política es caracteritza per l’absència de
decisions o d’intervencions explicites; aquesta inhibició sol afavorir alguna
de les parts implicades. De fet “no existeix cap societat sense política
lingü ística, però moltes polítiques existeixen implícitament i en absència de
12
planificació ” (Eastman, 1983: 6). El govern espanyol, per exemple, opta per
no afavorir l’estandardització coordinada de al llengua catalana i atorga la
mateixa legitimitat als defensors de la unitat de la llengua catalana que als
qui la neguen”.
“Planificació lingüística: cicle format per l’organització , la posada en
practica i l’avaluació d’un conjunt coherent d’actuacions de política
lingü ística adreçat a acomplir uns objectius explícits de transformar la
realitat sociolingü ística, així com la disciplina que estudia aquestes
practiques.”
- Turull (2001: 14). “Hi ha una histò ria de confusions terminolò giques i
conceptuals entre política lingü ística i planificació lingü ística, ja des de llur
aparició en el panorama sociolingü ístic, al llarg de la segona meitat i
sobretot el darrer terç del segle XX. Ni tan sols no ha faltat qui, amb
arguments, les ha identificades plenament, arribant doncs a concebre al
política lingü ística com la previsió de mesures tendents a intervenir en -per
exemple- un procés d’estandardització (cas típic de planificació lingü ística)
o, per contra, la planificació lingü ística com l’actuació per part dels governs
en matèria de llengua (à mbit propi, en principi, de la política lingü ística).”
“A grans trets, i tot i reconèixer que la seva interrelació és tan estreta que
pot arribar a la interdependència, podem designar com a planificació
lingüística una intervenció tècnica en els afers sociolingü ístics, mentre que
reservem el terme política lingüística d’una banda per a les esferes de
decisió macropolítiques (determinació d’objectius...) i d’altra banda per a
l’aplicació factual de les mesures previstes justament en aquella planificació
tècnica i derivades al capdavall de les decisions polítiques inicials.”
13
Per tant, el terme política lingü ística tindria dos significats.
BOIX I VILA (1998) TURULL (2001)
Dret del paper/ decisió/ POLÍTICA lingü ística POLÍTICA lingü ística
presa de consciència
Organització/ PLANIFICACIÓ PLANIFICACIÓ

planificació lingü ística lingü ística
Posada en pràctica PLANIFICACIÓ POLÍTICA lingü ística

lingü ística
Avaluació PLAIFICACIÓ lingü ística POLÍTICA lingü ística
- Decisió política inicial  Language policy

- Planificació tècnica vinculada  Language Planning
- Aplicació de les mesures previstes  Language politics
3. ELEMENTS DE LA POLÍTICA I LA PLANIFICACIÓ
La política lingü ística intervé sobre la matriu sociocultural d’una comunitat, en què
trobem inclosa la llengua.
Fer un plantejament de models de política lingü ística és una tasca complicada ja

que:
- No existeix una teoria que permeti preveure el canvi social

- Els actors no controlen tots els factors que afecta (econò mics, polítics,
demogrà fics, urbanístics,...)
14
La intervenció en política lingü ística ha d’identificar les tendències dominants del

canvi social per tal d’incloure-hi la prò pia actuació .
Cooper (1997: 120-121) va proposar una guia de set factors per facilitat l’anà lisi
comparativa de les polítiques lingü ístiques:
I. Quins só n els actors?

II. Sobre quins comportaments intenten influir?
III. Per a quina gent?
IV. Per a quins objectius?
V. En quines condicions?
VI. Per quins mitjans?
VII. Amb quins efectes?
I. ACTORS. QUINS SÓN ELS ACTORS?
A partir d’una distinció bà sica entre els à mbits pú blic i privat (que, tanmateix,
sovint solen cooperar), podem arribar a trobar almenys sis tipus de política
lingü ística (Turull, 2001: 15).
ÀMBIT TIPUS DE POLÍTICA EXMPLES

LINGÜÍSTICA
a) Públic 1. Supraestatal o Unió Europea, ONU,

internacional UNESCO...
2. Estatal Estat espanyol, Ità lia...
3. Infraestatal Catalunya, Quebec, Vall

(autonò mica o d’Aran, Lleida...
municipal)
4. Parapú blica Universitats, acadèmies

(IEC)...
15
b) Privat 5. Empresarial Coca-Cola, CaixaBank,

Parlem...
6. Associativa Ò mnium Cultural, la

Bressola, Calandreta...
Podem diferenciar els actors de la política lingü ística segons dos criteris:
- Segons el capital que tenen: econò mics, socials, simbò lics, culturals,...
- Segons el poder que aquests capitals els proporcionen
ELS ACTORS I EL PODER:
- El poder de les elits formals de l’estat (poder legislatiu, executiu i judicial)

està reconegut oficialment (president del govern, diputats, jutges...)
16
- El poder dels actors del mó n econò mic (poder econò mic) i dels mitjans de
comunicació (poder medià tic) no està institucionalitzat  capitals
econò mics, socials, culturals  influència sobre la política lingü ística
(capital simbò lic)
- Sindicats, associacions, moviments sense dependència oficial o estatal 
poder menor.
“No cal dir que, en la mesura que dues de les eines principals de la política
lingü ística só n el dret lingü ístic (legislació en els seus diferents rangs: lleis, decrets,
ordres, reglaments, etc.), i els altres instruments de govern (pressupostos,
funcionaris, canals, etc.) és la política exercida en el nivell 2 [estatal] (i,
eventualment, en el 3 [infraestatal] o en la resta de l’à mbit pú blic) la que té més
força i, doncs, més possibilitats d’èxit. No cal dir, tampoc, que la situació ideal és
aquella en què tots sis nivells (és a dir, tots els agents possibles) i el conjunt o una
gran majoria de la població afectada convergeixen en uns mateixos objectius,
situació que tanmateix només se sol donar en determinades circumstà ncies
sociohistò riques (independències nacionals com les que seguiren la fi de la
Primera Guerra Mundial o la desintegració de la Unió Soviètica, per exemple), ja
que, contra el que molts activistes creuen extraordinà riament freqü ents arreu del
planeta, i no sols a l’època contemporà nia sinó tot al llarg de la histò ria” (Turull,
2001: 16)
TIPUS DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA
Política lingüística de dalt a baix o descendent:
- Aplicació del canvi: ESFERA PÚ BLICA  ESFERA SOCIAL  ESFERA

PERSONAL
- Nuclis: Plantejament majoritari entre els especialistes en política lingü ística
anglò fons o francò fons. È xit considerable al Principat, a partir de
l’establiment de l’administració autonò mica.
- Actors: Poder pú blic
17
- Transformació sociolingü ística que comença als mà xims ò rgans de l’estat 

elaboració de les disposicions legals i executives necessà ries.
- Aplicació del canvi: comunicacions institucionalitzades de dependència
oficial (relacions juricoadministratives, ensenyament reglat, mitjans de
comunicació pú blics,...)  comunicacions institucionalitzades no oficials
(vida econò mica, mitjans de comunicació privats, vida associativa,...)
[ Esfera personal (relacions interpersonals informals)].
Ara bé, vist que les decisions de política lingü ística afecten el conjunt de la societat,
és pertinent de trobar un punt d’equilibri just entre els enfocaments descendents i
ascendents.
- Una política impulsada per les institucions sense pressió social  simpatia
- Actuació popular sense capacitat operativa  eficà cia
Política lingüística de baix a dalt o ascendent:
- Aplicació del canvi: ESFERA SOCIAL + ESFERA PERSONAL  ESFERA

PÚ BLICA. Combinació de la perspectiva acadèmica amb l’acció
civicopolítica.
- Nuclis: sobretot en comunitats en procés de substitució lingü ística.
Plantejament que es troba a l’origen de la sociolingü ística catalana,
especialment al País Valencià .
- Actors: societat civil  centre en la dinà mica de política lingü ística en
termes d’acceptació , de resistència i de creació activa d’alternatives.
- Transformació sociolingü ística en què la societat civil incideix de tal forma
efectiva en les ideologies i els comportaments de la població  necessitat
de potenciar la lleialtat lingü ística, i els comportaments individuals i
col·lectius a favor de la llengua.
Política lingü ística = eina d’alliberament de les comunitats minoritzades i per al

progrés social.
18
RELACIÓ ENTRE ELS PODERS
COMPLEXITAT DEL DISSENY I L’APLICACIÓ DE POLÍTICA LINGÜ ÍSTICA 

conflictes oberts entre institucions pú bliques, privades i altres grups d’interès.
Exemple: desavinences entre els ò rgans centrals de l’Estat espanyol i els
governs autonò mics per qü estions lingü ístiques.
- Estat democrà tic: depèn de l’equilibri entre els poders i no pas d’un de sol.
Els poders pú blics (legislatiu i executiu) no poden vetllar sols pel seu
interès i han de tenir en compte que algú (institució o persona privada) pot
recó rrer al poder judicial per tal de valorar la legalitat de la línia política
proposada.
o ESTATS MODERNS: equilibri + complicat
 Models polítics més descentralitzats i amb lligams
internacionals
 Unitats econò miques i polítiques supraestatals, com la unió
Europea
 Influencia i pressió per part de la societat civil (poder
econò mic, medià tic i religió s) i per part dels sindicats,
associacions, ONGs,...
25% de classes en castellà a l’escola catalana:
- 1985: Demanda davant dels tribunals d’un pare pel fet d’haver
d’escolaritzar el seu fill a l’escola en català . Demanda rebutjada i aval del
model d’immersió lingü ística (Llei 7/1983 de Normalització lingü ística)
- 1998: S’aprova la Llei de Política Lingü ística.
- 2008: Manifestació a Catalunya contra la immersió lingü ística i la futura Llei
d’Educació de Catalunya (LEC), que es va aplicar el 2009. [Presència de
Ciutadans i PP].
- 28 de juny de 2010: el Tribunal Constitucional (TC) emet una sentencia
contra l’Estatut de Catalunya del 2006. El castellà esdevé de facto llengua
vehicular del sistema d’ensenyament català .
19
- Gener de 2014: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) imposa

el 25% de les hores lectives en castellà en els casos concrets de denú ncia.
- Abril de 2015: l’Advocacia de l’Estat, en representació del Ministeri
d’Educació . Cultura i Esport de l’Estat espanyol, dirigit per José Ignacio
Wert, presenta un recurs per la “inactivitat” a l’hora d’aplicar la disposició
addicional 38.4 de la LOE (2006), que estableix el “dret dels alumnes a
rebre l’ensenyament en ambdues llengü es oficials”.
- Maig de 2015: el Tribunal Suprem confirma la decisió del TSJC.
- Maig de 2015 ençà : més de 10 centres catalans s’han vist obligats a aplicar
el 25% de classes en castellà .
- 16 de desembre de 2020: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya
estableix la presencia mínima del 25% de les hores lectives en castellà , que
ha de correspondre a l’ensenyament de la prò pia llengua i a una altra
assignatura no lingü ística curricular de carà cter troncal. [La Generalitat
recorre al Tribunal Suprem]
- 23 de desembre de 2021: el Tribunal Suprem rebutja el recurs de la
Generalitat de Catalunya.
- 21 de gener de 2022: el Tribunal superior de Justícia de Catalunya declara
ferma la sentencia que obliga les escoles catalanes a impartir el 25% de les
classes en castellà i dona 10 dies perquè la Generalitat es doni per
assabentada i informi de com aplicarà la sentència.
- 1 de setembre de 2022: el Departament d’Educació envia instruccions a les
direccions de les escoles i instituts perquè no apliquin el 25% de castellà a
les aules a partir d’aquest inici de curs, ja que l’ú s de percentatges
lingü ístics no és compatible amb la nova llei de les llengü es oficials a
l’ensenyament.
LLEI 8/2022, DEL 9 DE JUNY, SOBRE L’ÚS I L’APRENENTATGE DE LES

LLENGÜES OFICIALS EN L’ENSENYAMENT NO UNIVERSITARI (PARLAMENT DE
CATALUNYA)
Preà mbul:
20
La Llei 1/1998 del 7 de gener, de política lingü ística, que substitueix l’anterior com
a marc legal, en el preà mbul exposa que, “pel que fa a l’ensenyament, aquesta llei
garanteix a tota la població el ple coneixement de les dues llengü es i, alhora,
garanteix que l’alumnat no sigui discriminar ni separat en grups diferents per raó
de la llengua, tot mantenint el sistema de conjunció lingü ística aplicat a l’empara
de la Llei del 1983, i d’acord amb la jurisprudència del Tribunal Constitucional” i
en el capítol III regula el règim lingü ístic de l’ensenyament.
D’ençà de l’aprovació , l’any 1998, de la Llei de política lingü ística, s’han produït
diversos canvis en els contextos jurídics, social, educatiu i tecnolò gic que afecten la
gestió de les llengü es en l’à mbit de l’ensenyament.
Des de l’Estatut d’autonomia de Catalunya del 1979, que fixa el règim d’oficialitat
del català i del castellà a Catalunya, l’ensenyament ha estat reconegut com un
instrument fonamental de cohesió social i del procés de normalització lingü ística.
Aquest procés és emmarcat inicialment per la Llei 7/1983, del 14 d’abril, de
normalització lingü ística, que en el preà mbul posa com a objectiu de
l’ensenyament el coneixement de totes dues llengü es i en el títol II estableix que el
català , com a llengua prò pia, ho és també de l’ensenyament en tots els nivells
educatius i fixa el marc general del regim lingü ístic de l’ensenyament.
D’una banda, i des d’un punt de vista jurídic, cal començar indicant l’aprovació de
l’Estatut d’autonomia del 2006, que en l’article 6.5 determina l’oficialitat de la
llengua occitana -denominada aranès a Aran- a Catalunya, d’acord amb el mateix
Estatut i les lleis de normalització lingü ística, i en l’article 12/1009, del 10 de juliol,
d’educació , en el títol II desplega el regim lingü ístic del sistema educatiu de
Catalunya i estableix que s’ha de concretar en el projecte educatiu dels centres,
com a mà xima expressió de llur autonomia, i més específicament en el projecte
lingü ístic, com a part del primer.
D’altra banda, els canvis socials, educatius i tecnolò gics han introduït
condicionants nous plantegen reptes que cal afrontar. En primer lloc, els fluxos
migratoris que han tingut lloc durant el segle XXI han canviat substancialment la
21
composició dels centres educatius. L’alumnat actual de les aules catalanes és

portador d’una gran diversitat de llengü es inicials o habituals, la qual cosa ha
convertit moltes aules en realitats multilingü es. En segon lloc, la metodologia
docent ha experimentat una renovació profunda, tant pel que fa als ensenyaments
lingü ístics com amb relació als mètodes pedagò gics.
Els enfocaments contemporanis estan deixant enrere la concepció tradicional de

l’ensenyament com una activitat organitzada en assignatures estanques i tancades
en elles mateixes en favor d’un enfocament molt més competencial, en què els
continguts i les habilitats s’adquireixen mitjançant matèries i à rees competencials i
transversals. Això és especialment palès en els aprenentatges lingü ístics, fortament
dependents del context sociolingü ístic de l’alumnat i que desborden les
organitzacions curriculars basades en parà metres numèrics i exigeixen visions
holístiques i transversals. Finalment, la irrupció creixent de les noves tecnologies
també en les activitats educatives ha convertit en obsoleta la idea d’una docència
centrada només en els llibres de text.
Tots els anteriors elements jurídics, socials, pedagò gics i tecnolò gics fan necessà ria
l’adaptació puntual del règim lingü ístic general relatiu a l’ensenyament no
universitari que constitueix el marc de projecte educatiu dels centres, amb visita a
assolir la finalitat estatuà ria i legalment establerta de garantia del domini oral i
escrit de les llengü es oficials per part de l’alumnat en finalitzar l’ensenyament
obligatori i en els subsegü ents estudis no universitaris. Aquesta adaptació també té
en compte els canvis introduïts per la Llei d’Educació de Catalunya pel que fa als
alumnes que s’incorporen al sistema educatiu sense conèixer alguna de les
llengü es oficials.
Article I. Objecte
L’objecte d’aquesta llei és la regulació de l’ú s i l’aprenentatge de les llengü es

oficials en l’ensenyament no universitari d’acord amb criteris pedagò gics.
Article II. Ú s i aprenentatge de les llengü es oficials
22
1. El català , com a llengua prò pia de Catalunya, és la llengua normalment

emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge del sistema educatiu, i la
d’ú s normal en l’acollida de l’alumnat nouvingut. El castellà és emprat en els
termes que fixin els projectes lingü ístics de cada centre, d’acord amb els
criteris que estableixen els apartats 2, 3 i 4.
2. L’ensenyament i l’ú s curricular i educatiu del català i del castellà han d’estar
garantits i tenir una presencia adequada en els currículums i en els
projectes educatius a fi que tot l’alumnat assoleixi el domini oral i escrit de
les dues llengü es oficials al final de l’educació obligatò ria.
3. La determinació de la presència de les llengü es oficials en l’ensenyament no
universitari ha de tenir en compte la situació sociolingü ística general, la
dels centres i llur entorn, els objectius de normalització lingü ística i
l’evolució del procés d’aprenentatge lingü ístic, oral i escrit, d’acord amb els
instruments de control, avaluació i millora de les competències
lingü ístiques. L’abast d’aquesta presència s’ha de determinar exclusivament
amb criteris pedagò gics i de manera singularitzada per a cada un dels
centres educatius (...).
4. Els projectes lingü ístics dels centres s’han d’ajustar al que disposa aquesta
llei i a l’ordenació curricular de les diferents etapes educatives, i s’han
d’elaborar d’acord amb els criteris fixats pel departament competent en
matèries d’educació , que verifica que s’adeqü en a la normativa vigent.
Disposició addicional. Ú s i aprenentatge de l’aranès a Aran
Als centres educatius d’Aran, els projectes lingü ístics han de garantir
l’aprenentatge i l’ú s curricular i educatiu habitual de l’aranès, llengua prò pia
d’aquest territori, de conformitat amb el que estableix la normativa aplicable.
LES TASQUES DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA
- Poden ser desenvolupades per persones i institucions força diferents en

cada comunitat.
23
- Generalment, recauen en els poders pú blics, que determinen les llengü es

oficials o de l’ensenyament.
- Els poders pú blics poden crear organismes especialitzats que s’encarreguin
de totes o de part de les tasques més tècniques de la planificació .
o Pel que fa al francès, al castellà i al català , la normativització de la
llengua depèn d’acadèmies oficials, com ara l’Académie Française, la
Real Academia Españ ola i l’institut d’Estudis Catalans,
respectivament.  mà xima autoritat normativa; ò rgans consultius.
- Les tasques de política lingü ística també poden ser realitzades per individus
o institucions privades amb poc suport institucional.
o Cristianisme  els missioners codifiquen centenars de llengü es per
poder traduir els textos bíblics.
o Cas occità  dues de les grans obres cabdals de l’occità modern só n
creacions personals (Lou tresor dó u Felibrige, de Frederic Mistral, i
la Gramatica occitana, de Loís Alibert)
o Renaixement de l’hebreu modern  amb Ben Yehuda al capdavant
(planificació del corpus i revernacularització de la llengua).
o Cas anglès  codificació lexicogrà fica i ortogrà fica no duta a terme
per una institució oficial (Oxford, Cambridge, BBC...), i adaptació als
EUA realitzada pel lexicò graf Noah Webster.
“L’èxit en les actuacions glotopolítiques dependrà de la capacitat de transformar

les opcions d’una persona o d’un grup en normes socials, és a dir,
d’institucionalitzar el producte de la seva planificació de manera que s’incorpori al
comportament de la comunitat”.
Cas hebreu =/ cas occità
24
II. SOBRE QUINS COMPORTAMENTS INTENTEN INFLUIR?
ABAST
H. Kloss (1969) va marcar dues línies d’estudi pel que fa a la planificació , que va
anomenar planificació del corpus i planificació de l’estatus. Uns anys més tard,
Cooper (1989 [1997]) en va afegir una de nova: la planificació de l’ensenyament
(Boix i Vila, 1998: 280).
PLANIFICACIÓ DEL CORPUS
(planificació formal de la llengua [Cooper, 1997: 148-186])
- Influència sobre aspectes fonètics, morfosintà ctics, lèxics i discursius de

l’estructura de la llengua. É s a dir, sobre els aspectes lingü ístics.
- Encarregada d’establir una (orto)grafia, de fixar una varietat normativa, de
crear noves paraules, d’elaborar llenguatges d’especialitat...
Tipus de planificació del corpus segons Cooper (1997: 151-186):
REPRESENTACIÓ GRÀFICA
Assignació d’escriptura a idiomes no escrits. Ex: missioners cristians.
- SISTEMA APROPIAT: sil·labari o alfabet? Signes de puntuació ? Accents

diacrítics?
o Criteris psicolingü ístics i tècnics: ¿el sistema d’escriptura és fà cil
d’aprendre, de llegir, d’escriure, d’aplicar a un altre idioma o de
reproduir mitjançant les tècniques d’impressió modernes? Molts
sistemes d’escriptura es dissenyen com a ortografies de transició .
Só n ponts entre l’analfabetisme i l’alfabetització en una llengua
nacional o oficial, que serà la llengua escrita principal del lector.
o Criteris sociolingü ístics: consideracions socials a l’hora d’acceptar o
refusar un sistema d’escriptura  alfabet ciríl·lic i llatí. L’escriptura,
com altres elements del poder, està al servei de qui se n’apodera. Els
governants l’utilitzen per a conservar el poder i els governants per a
25
adquirir-lo. De manera que les minories lingü ístiques segueixen dues

tendències: volen que les seves llengü es s’escriguin en un sistema
molt similar al dels seus governants, o adopten un sistema propi i
allunyat dels seus governants.
NORMALITZACIÓ
Aracil (1965) proposa el terme normalització lingü ística per referir-se al procés
d’oficialització i difusió completa d’una llengua dominada a tots els à mbits,
sobretot els pú blics, de la vida social d’un poble o Estat: procés que aniria aparellat
amb l’estandardització de la seva estructura interna.
El terme té un gran èxit en la sociolingü ística catalana per raons histò riques
(antifranquisme i transició política espanyola). Arran d’aquesta gran divulgació , es
va difuminar el seu sentit original. La normalització era vista com una “resposta i
una alternativa a la substitució ” (Aracil, 1974: 40-41) i com un procés en què era
fonamental la participació popular [alternativa no governamental, popular i
democrà tica] (Boix i Vila, 1998: 274, 316).
“Entendrem com de normalització lingü ística (...) aquells processos que

determinades comunitats lingü ístiques, subordinades políticament durant
un llarg període histò ric, emprenen per tal de construir les condicions
necessà ries que assegurin la seva plena normalitat i estabilitat de futures en
tant que [sic] conjunt humà de la llengua diferenciada. Aquest procés
comporta generalment el reemplaçament de l’ú s de l’idioma foraster -el del
grup nacional dominador- pel d’una varietat lingü ística prò pia sorgida de la
comunitat autò ctona, en totes aquelles funcions interiors que el primer
havia vingut ocupant per raó de l’estat de dependència política de la
comunitat sotmesa” (Bastardas, 1988: 187).
- Llei de normalització lingü ística del 1983. Intenta igualar les dues llengü es i
fer-les explicites en els à mbits pú blics. Volia fer el català visible, feia temps
que es venia d’una època franquista.
26
La normalització , un dret i un deure. El restabliment del català que el lloc que li

correspon com a llengua prò pia de Catalunya és un dret i un deure irrenunciable
del poble català , que han d’ésser respectats i protegits. I en aquest sentit cal
estendre el seu coneixement, en el si de la societat catalana, a tots els seus
ciutadans, qualsevol que sigui la llengua que parlin habitualment, dins d’una
concepció global en què tots els ciutadans acceptin l’ú s de l’una llengua i l’altra, les
arribin a conèixer i assumeixin la recuperació de la llengua catalana com un dels
factors fonamentals de la reconstrucció de Catalunya.
Superació de la desigualtat. Per això aquesta Llei es proposa de superar l’actual

desigualtat lingü ística impulsant la normalització de l’ú s de la llengua catalana en
tot el territori de Catalunya. En aquest sentit la present Llei garanteix l’ú s oficial
d’ambdues llengü es per tal d’assegurar a tots els ciutadans la participació en la
vida publica, posa com a objectiu de l’ensenyament el coneixement de totes dues
llengü es, les equilibra en els mitjans de comunicació social, erradica qualsevol
discriminació per motius lingü ístics i especifica les vies d’impuls institucional en la
normalització lingü ística a Catalunya.
- Llei de política lingü ística de 1998.
“Forjada originà riament en el territori de Catalunya, compartida amb altres terres

en les quals rep també denominacions populars i fins i tot legals diverses, la
llengua catalana ha estat sempre la prò pia del país i, com a tal, s’ha vist afectada
negativament per alguns esdeveniments de la histò ria de Catalunya, que l’han
portada a una situació precà ria. Aquesta situació és deguda a diversos factors, com
só n la persecució política que ha patit i la imposició legal del castellà durant més
de dos segles i mig; les condicions polítiques i socioeconò miques en què es
produïren els canvis demogrà fics de les darreres dècades, i, encara, el carà cter de
llengua d’à mbit restringit que té, similar al d’altres llengü es oficials d’Europa,
especialment en el mó n actual, en què la comunicació , la informació i les industries
culturals tendeixen a la mundialització .
27
Com a resultat, doncs, de totes aquestes circumstà ncies, la situació sociolingü ística
de Catalunya és avui complexa. La realitat d’una llengua prò pia que no ha assolit la
plena normalització i que té un nombre de parlants relativament petit en el context
internacional conviu amb el fet que molts dels ciutadans i ciutadanes del territori
de Catalunya tenen com a llengua materna la castellana, en la qual s’expressen
preferentment i a partir de la qual han contribuït, tot sovint, a enriquir de manera
significativa la mateixa cultura castellana, contribució feta així mateix per altres
ciutadans i ciutadanes en altres llengü es. Aquesta realitat, doncs, exigeix un
apolítica lingü ística que ajudi eficaçment a normalitzar la llengua prò pia de
Catalunya i que, alhora, garanteixi un respecte escrupoló s als drets lingü ístics de
tots els ciutadans i ciutadanes.”
OBJECTIUS POLÍTICS I JURÍDICS

1. Objectiu legal i glotopolític mínim que els ciutadans que ho desitgin
puguin servir-se legalment de la llengua minoritzada en tots els à mbits
com a ciutadans particulars.
2. Objectiu legal i glotopolític mitjà  l’objectiu mínim i, a més, que la
llengua minoritzada sigui la llengua oficial de totes les institucions.
3. Objectiu legal i glotopolític mà xim que la llengua minoritzada sigui
l’ú nica llengua oficial.
OBJECTIUS SOCIOLINGÜ ÍSTIC (Boix i Vila, 1998: 321-323)
1. Objectiu sociolingü ístic mínim ocupació de tots els à mbits d’ú s.
2. Objectiu sociolingü ístic mitjà  l’objectiu mínim i, a més, la
bilingü ització dels al·loglots.
3. Objectiu sociolingü ístics mà xim l’objectiu mitjà i, a més, la
(re)integració lingü ística dels al·loglots. [/segregació social per evitar la
bilingü ització i/o integració en la comunitat en vies de normalització ].
També hi intervé un procés que es diu defecció lingü ística.
28
Rubin (1977) assenyala que totes les interaccions humans exigeixen certa
mesura de normalització , és a dir, d’expectatives i de coneixements en
comú . Si cada individu, en una interacció , opera d’acord amb normes
diferents, la comunicació s’interromp.
o Comunicació dins la comunitat local variants que causen pocs
problemes
o Comunicació supralocal variants que poden provocar problemes
de comunicació . Necessitat d’una forma local (està ndard)
“La normalització ideal suposaria que la llengua tingués una norma ú nica
que gaudís d’una gran acceptació i fos considerada adequada, i en la qual
s’introduïssin modificacions o variacions de poca importà ncia per a
adaptar-la a tots els fins que es donés a la llengua. Les diferències entre les
variants regionals [dialectes], els nivells socials [sociolectes], el registre oral
i escrit, etc. só n insignificants” (Ferguson, 1962: 10)
ESTANDARDITZACIÓ  macrodecisió que respon a la necessita d’una eina
de comunicació i/o integració social ú til i accessible a una població
determinada. Seguida de microdecisions sobre el corpus, l’estatus, els
coneixements i les ideologies lingü ístics.
Tipus d’està ndard:
a) Està ndard que pren com a base un dels dialectes existents, com el
francès i l’italià
b) Està ndard componencial, amb una base dialectal, com el català o
l’euskera batua.
CODIFICACIÓ
La segona fase del procés de construcció de la varietat comuna, intenta reduir la

variació lingü ística no funcional i establir una norma lingü ística explícita
compartida per tots els parlants.
PROCÉ S DE CODIFICACIÓ DE HAUGEN
29
- Grafització  tria de la grafia i d’una ortografia adequada. En el català , per

exemple, va ser el 1906, i la segü ent el 1911 amb la creació de la Secció
Filolò gica de l’IEC. El 1913 apareixen les primeres normes ortogrà fiques
amb un qü estionari establert per Pompeu Fabra i que després passen per
l’IEC.
- Lexicalització  establiment del vocabulari normatiu.
- Gramatització  definició de les tries morfosintà ctiques normatives.
- [Codificació ortolò gica  fixació de les normes de pronunciació normativa].
Es va començar a plantejar el 1999 i va sortir el document oficial sobre un
està ndard oral l’any 2018.
TIPUS DE CODIFICACIÓ [TIPUS D’ESTÀ NDARD]
a. Criteris molt unificadors  s’opta per una sola opció i s’intenta esborrar les
diferències geolingü ístiques. Ex. Francès
b. L’està ndard inclou la variació dialectal  llengü es pluricèntriques. Ex.
Anglès (brità nic / americà ), alemany, català .
VEHICULACIÓ DE LA VARIANT CODIFICADA (Bastardas, 1996)
1. Extensió del coneixement  procés de difusió de les solucions adoptades

entre la comunitat destinatà ria
2. Extensió de l’ú s  procés pel qual els parlants passen a servir-se de la
varietat triada en nous à mbits en què abans s’usava la llengua dominant
o Comunicacions institucionalitzades
o Comunicacions personals
MODERNITZACIÓ LINGÜÍSTICA (=ELABORACIÓ)
Procés pel qual una llengua es converteix en un mitjà de comunicació adequat per
a formes de discurs i temes moderns o nous. Permet d’acomplir noves funcions
comunicatives.
En el moment que s’afegeixen noves funcions o termes a una llengua, els seus
recursos augmenten per a atendre noves demandes.
30
NOVA REALITAT  NOVA TERMINOLOGIA, NOVES FORMES DE DISCURS
Exemple: en català , un Airbag es diu Coxí de seguretat.
Acceptació d’un terme que ja existeix
Elaboració de la
terminologia Manlleu
(adaptació de la
pronunciació ,
ortografia o
afixos?)
TASCADEL
TASCA DEL
PLANIFICADOR
PLANIFICADOR Creació
d’un terme
nou
Construcció a
partir de fons
Creació de noves
autò ctones
formes de discurs
(adopció d’un
nou significat,
creació d’un
terme nou,
traducció d’un
mot estranger)
31
RENOVACIÓ
Terme i tipus de planificació proposat per Cooper.
Correspon a l’intent de canviar un codi lingü ístic ja desenvolupat, ja sigui en nom

de l’eficiència, l’estètica o la ideologia nacional o política.
En la substitució o la reforma d’un sistema, no es parteix de zero, sinó que es varia

una activitat ja existent. Per tant, una llengua renovada no aporta noves funcions
comunicatives (com fa la modernització ), sinó que adapta formes noves a funcions
antigues.
Tipus de planificació del corpus segons Cooper (1997: 151 – 186)
- Representació grà fica  Assignació de sistemes d’escriptura i idiomes no

escrits.
- Normalització  Procés d’oficialització i difusió completa d’una llengua
dominada o tots els à mbits [+ estandardització ]
- Codificació  Establiment d’una norma lingü ística explicita
- Modernització (elaboració )  Procés d’adaptació d’una llengua a formes de
discurs i termes moderns o nous
- Renovació  Procés de canviar un codi lingü ístic ja desenvolupat
REPRESENTACIÓ DE L’ESTATUS
(planificació funcional de la llengua [Cooper: 1997, 122 – 147])
- Influència sobre les funcions i usos lingü ístics

- Encarregada de decidir quina llengua és oficial, quins seran els drets
lingü ístics dels parlants, en quins camps socials s’usarà més una llengua que
una altra...
32
“Anomenem planificació funcional de la llengua les activitats deliberades

encaminades a influir en la distribució de funcions entre les llengü es d’una
comunitat” (Cooper, 1997: 122)
Objectes de la planificació de l’estatus segons Stewart (1968, extret de Cooper

1997)
OFICIALITZACIÓ “PLENA”
Establiment de la llengua o les llengü es jurídicament apropiades per a tots els fins
representatius en l’à mbit polític i cultural dins un estat. En l’Estat espanyol, la
ú nica llengua oficial és el castellà .
Tipus de llengü es oficials: (no sempre coincideixen les tres oficialitzacions)
1. Llengua oficial estatuïda  designada oficial o apropiada per llei

2. Llengua oficial de treball  utilitzada pel govern per a dur a terme les seues
activitats quotidianes.
3. Llengua oficial simbò lica  esdevé un símbol de l’estat.
OFICIALITZACIÓ “PROVINCIAL O REGIONAL”
Establiment de la llengua o les llengü es jurídicament apropiades per a tots els fins
representatius en l’à mbit polític i cultural dins d’una província o regió .
Tipus de llengü es oficials:
1. Llengua oficial estatuïda  designada oficial o apropiada per llei

2. Llengua oficial de treball  utilitzada pel govern per a dur a terme les seues
activitats quotidianes.
3. Llengua oficial simbò lica  esdevé un símbol de l’estat.
DRET LINGÜ ÍSTIC (Vernet, 2006)
“El dret lingü ístic constitueix una disciplina que té com a objectiu d’estudi les
qü estions derivades de l’existència d’una multiplicitat de llengü es en contacte en
33
un territori determinat” (Vernet, 2006: 22). Així doncs, s’encarrega d’establir els
marcs legals d’aprenentatge i d’ú s lingü ístic.
- Tasques  resolució de problemes sorgits a partir d’una situació de doble

oficialitat lingü ística, protecció i promoció d’una minoritat lingü ística,
estudi sobre la distribució de la llengua en diferents à mbits (sessions
parlamentà ries, administració , comerç, justícia, ensenyament, mitjans de
comunicació ,...), entre altres.
- Fonts normatives
o Les constitucions (accepten el plurilingü isme o no?)
o Els tractats internacionals (Carta Europea de les llengü es regionals o
minorità ries. Estrasburg, 1992)
o Les declaracions de drets lingü ístics (Declaració Universal de Drets
Lingü ístics. Barcelona, 1996)
El dret lingü ístic també s’encarrega de distingir els tractaments igualitaris envers
la llengua prò pia dels discriminatoris. En aquest à mbit, cal diferenciar dues
distincions de tractament:
- TRACTAMENT TERRITORIAL  reconeixement general, a tot el territori de

l’estat, del plurilingü isme, o només en determinades zones. (Oficialització
“pena” o “regional”)
- TRACTAMENT MATERIAL (O SECTORIAL)  distinció de les llengü es
d’acord amb les actuacions i activitats oficials i pú bliques que poden
desenvolupar. Una llengua ens servirà per a qualsevol à mbit i situació ,
mentre que altres tindran funcions limitades, ensenyament, funció pú blica,
atenció al pú blic, escriptures publiques, contractes privats...
PRINCIPI D’OFICIALITAT
- Conseqü ència derivada del reconeixement del plurilingü isme.

- La protecció d’una llengua no és possible tan sols amb l’oficialització , sinó
que ha de venir acompanyada de mesures de foment o de salvaguarda. É s a
34
dir, que no serveix de gaire si no s’estableixen els usos oficials i socials

autoritzats.
MODELS D’OFICIALITAT (per ajudar als estats a trobar la fó rmula que s’adapti a la
seua realitat social)
- Model de la personalitat
o Normes lingü ístiques que afecten les persones individualment
(llengua materna, llengua dels nivells educatius, llengua d’educació
dels seus pares,...) DRET INDIVIDUAL
o Els individus determinen l’exercici dels seus drets lingü ístics,
independentment de l’à rea lingü ística en què es trobin.
o Requereix estricta neutralitat per part de l’Estat i plena disponibilitat
lingü ística dels funcionaris.
o Pot no garantir de manera suficient les minories: inapropiat en casos
de conflicte lingü ístic.
- Model de la territorialitat
o Normes lingü ístiques que s’estableixen segons el territori. DRET
COL·LECTIU
o L’à rea lingü ística es determina a partir de criteris demogrà fics i
histò rics (llegua autò ctona)
o Pot comportar l’exclusivitat oficial de la llengua autò ctona [però pot
tenir carà cter composicional (territoris amb més d’una à rea
lingü ística interna)]
o Sol garantir millor les llengü es minoritzades.
INTERNACIONALITZACIÓ D’UNA LLENGUA
Establiment d’una llengua com a un dels principals mitjans de comunicació d’abast

internacional, és a dir, per a les relacions diplomà tiques, el comerç exterior, el
turisme,...
35
La planificació de l’estatus de les llengü es internacionals s’esdevé, per exemple,

quan es determina quines llengü es estrangeres s’ensenyaran a les escoles.
IDENTIFICACIÓ GRUPAL
Establiment d’una llengua com a element cohesionador d’un grup cultural o ètnic.
Exemple. Revernacularització de l’hebreu a Palestina com a llengua dels jueus.
ÚS LITERARI I ACADÈMIC / RELIGIÓS
Promoció de les llengü es amb objectius acadèmics o literaris. / Establiment o ú s

d’una llengua per a la instrucció religiosa, el coneixement dels textos sagrats o les
pregà ries.
PLANIFICACIÓ DE L’ENSENYAMENT
(planificació de l’adquisició de la llengua [Cooper, 1997: 187 – 193)]
- Influència sobre l’adquisició de la llegua

- Encarregada de les intervencions en el disseny dels models lingü ístics en
l’ensenyament: currículum lingü ístic escolar, metodologia, aprenentatge de
les llengü es estrangeres...
- La idea que l’ensenyament de llengua és un objecte de política lingü ística no
és general.
Objectius de la planificació lingü ística:
- Adquisició de la llengua com a segona llengua o llengua estrangera. Ex:

anglès per als francò fons de Montreal
- Readquisició de la llengua que abans era vehicular. Ex: revitalització de
l’hebreu
- Manteniment de la llengua. Ex: escola catalana
Per analitzar els factors sobre els quals intervé la planificació lingü ística també cal
fer la distinció entre:
36
- ESFERA PÚ BLICA  Comunicacions institucionalitzades: tenen lloc quan

els parlants actuen en qualitat de membres d’una organització , una
empresa, un servei pú blic.
- ESFERA PRIVADA  Comunicacions individualitzades: es produeixen en els
à mbits de relacions interpersonals, de caire privat.
La legislació lingü ística catalana intervé en les comunicacions institucionalitzades i, per

tant, en l’esfera pú blica, de la societat catalana, però no incideix en les comunicacions
individualitzades.
LLEI 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística de Catalunya
CAPÍTOL V: L’ACTIVITAT SOCIOECONÒMICA
Article 30. Les empreses pú bliques
1. Les empreses pú bliques de la Generalitat i de les corporacions locals, i

també les seves empreses concessionà ries quan gestionen o exploten el
servei concedit, han d’emprar normalment el català en llurs actuacions i
documentació internes i en la retolació , en les institucions d’ú s, en
l’etiquetatge i en l’embalatge dels productes o els serveis que produeixin o
ofereixin.
2. Les empreses a què fa referència l’apartat 1 han d’emprar normalment el
català en les comunicacions i les notificacions, incloses les factures i els
altres documents de trà fic, adreçades a persones residents en l’à mbit
lingü ístic català , sens prejudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-
les en castellà , i si és el cas, en català , si ho demanen.
Article 31. Les empreses de servei pú blic
1. Les empreses i les entitats pú bliques o privades que ofereixen serveis

pú blics, com ara les de transport, de subministraments, de comunicacions i
d’altres, han d’emprar, almenys, el català en la retolació i en les
comunicacions megafò niques.
37
2. Les comunicacions i les notificacions escrites adreçades a persones

residents a Catalunya per les empreses i les entitats a què fa referència
l’apartat 1, incloses les factures i els altres documents de trà fic, s’han de fer
almenys en català , sens prejudici del dret dels ciutadans i ciutadanes a
rebre-les en castellà si ho demanen.
Article 32. L’atenció al pú blic
1. Les empreses i els establiments dedicats a la venda de productes o a la

prestació de serveis que desenvolupen llur activitat a Catalunya han d’estar
en condicions de poder atendre els consumidors i consumidores quan
s’expressin en qualsevol de les llengü es oficials de Catalunya.
2. El Govern de la Generalitat ha de promoure, amb mesures adequades,
l’increment de l’ú s del català en l’à mbit a què es refereix l’apartat 1.
3. La senyalització i els cartells d’informació general de carà cter fix i els
documents d’oferta de serveis per a les persones usuà ries i consumidores
dels establiments oberts al pú blic han d’ésser redactats, almenys, en català .
Aquesta norma no s’aplica a les marques, als noms comercials i als rètols
emparats per la legislació de la propietat industrial.
Article 34. La informació a les persones consumidores i usuà ries.
1. Les dades que figuren en l’etiquetatge i l’embalatge i les instruccions d’ú s

dels productes que es distribueixen en l’à mbit territorial de Catalunya
poden figurar en català , en castellà o en qualsevol altra llengua de la Unió
Europea.
2. Les dades obligatò ries i les informacions voluntà ries addicionals que
figuren en l’etiquetatge de productes catalans que gaudeixen de
denominació d’origen, de denominació comarcal o de denominació de
qualitat i dels productes artesanals que es distribueixen en l’à mbit
territorial de Catalunya han d’ésser necessà riament com a mínim en català .
3. El Govern de la Generalitat ha de regular per reglament la informació a les
persones consumidores i usuà ries de sectors determinats, i l’etiquetatge i
38
les instruccions d’ú s dels productes industrials o comercials que es

distribueixen en l’à mbit territorial de Catalunya, d’una manera especial els
dels productes alimentaris envasats, els perillosos i els tò xics, i també el
tabac, per a garantir-hi la presència progressiva del català , seguint els
principis d’aquesta Llei, de les normes de la unió Europea i de la resta de
l’ordenament jurídic.
Una altra qü estió que cal analitzar es en quin aspecte sociolingü ístic s’intervé: els
aspectes ideolò gics (consciència i avaluació ), la competència i els usos.
- Consciència  coneixement de la realitat lingü ística

- Avaluació  opinió o valoració que es té respecte a la realitat i varietat
lingü ística
- Competència  coneixement que té un parlant del sistema de regles d’una
llengua, el qual li permet de produir i entendre un nombre indefinit
d’oracions.
- Ú s  emprament i prà ctica oral i escrita de la llengua en diverses situacions
i circumstancies comunicatives.
III. DESTINATARIS, PER A QUINA GENT?
Una determinada política lingü ística pot adreçar-se a:
- La totalitat de la població . Exemple: castellà a l’Estat espanyol

- Un sector de la població . Exemple: l’hebreu entre la comunitat jueva d’Israel
i Palestina a principis del segle XX.
Article 3 de la Constitució espanyola (1978).
“El castellano es la lengua espanyola oficial del Estado. Todos los espanyoles tienen
el deber de conocerla y el derecho a usarla”.
Clà usula 4 de la Llei fonamental: Israel com a l’estat-nació del poble jueu (2018).
“4. Llengua:
39
A. La llengua de l’estat és l’hebreu

B. La llengua à rab té un estat especial a l’estat. La regulació de l’ú s de l’à rab en
les institucions estatals o per part d’elles s’establirà per llei.
C. Aquesta clà usula no perjudica l’estat atorgat a la llengua à rab abans que
aquesta llei fos vigent”
CATALUNYA
- Les primeres actuacions de política lingü ística de la Direcció General de

Política lingü ística de la Generalitat de Catalunya s’adreçaven a tota la
població .
El català , cosa de tots (1982) Depèn de vostè (1985 – 1986)
- A partir de la segona meitat dels anys 80, s’hi van afegir altres campanyes
que pretenien promoure l’ú s del català en sectors determinats. La primera
incidia sobre la retolació dels carrers, i la segona només parlava del mó n de
l’automoció .
Es nota prou que som a Catalunya? (1987) El català sobre rodes

(1990)
40
(Establiments comercials) (Automoció )
IV. OBJECTIUS, PER A QUINS OBJECTIUS?
La política i la planificació lingü ístiques poden actuar en un gran ventall de camps

socials  dificultat d’arribar a una enumeració tancada d’objectius.
- Planificació del corpus  s’influeix en els aspectes lingü ístics

- Planificació de l’estatus  s’influeix en les funcions i usos lingü ístics
- Planificació de l’ensenyament  s’encarrega de les intervencions en el
disseny dels models lingü ístics en l’ensenyament
Lamuela (1994: 94) i Boix i Vila (1998: 282 – 284) fiten una llista d’objectius prou
similar.
(COPIAR LLISTES DE LA LLIBRETA!!!!)
PLANIFICACIÓ DEL CORPUS
- Normativització o fixació d’una norma lingü ística en qualsevol dels seus

nivells  l’adopció d’un sistema d’escriptura (llatí, ciríl·lic, à rab,...), la
fixació d’una ortografia, l’elaboració d’una ortologia, d’una gramà tica
normativa o d’un diccionari normatiu... S’hi relaciona directament el procés
d’estandardització . CODIFICACIÓ
- Purificació o depuració lingü ística, adreçada a destriar els mots o les
estructures lingü ístiques considerades correctes i les considerades
incorrectes.
- Elaboració terminològica i estilística, destinada a generar -i seleccionar,
en cas de concurrència d’alternatives- els termes i els recursos fraseolò gics i
de registre necessaris per desenvolupar les activitats tècniques,
científiques, literà ries,... MODERNITZACIÓ
- Reformes lingüístiques  generalment proposades per intentar que la
norma s’adapti als canvis de la llengua o per intentar simplificar-la.
RENOVACIÓ
Objectius:
41
o Modestos. Exemple: acord d’unificació ortogrà fica del portuguès

entre els països lusò fons
o Radicals. Exemple: desarabització del turc  avui un parlant de turc
no pugui entendre els textos de l’època imperial sense estudis
especialitzats.
PLANIFICACIÓ DE L’ESTATUS
- Oficialització d’una varietat, que sol correspondre’s amb l’acceptació d’una

varietat lingü ística com a utilitzable per l’administració i pels ciutadans en
les seves actuacions administratives, jurídiques, registrals...
o Pot ser explícita (textos legals) o pot existir de facto
o Les diferents modalitats d’oficialitat poden conduir a diferents
règims d’oficialitat
 Oficialitat ú nica  hi ha una llengua oficial. Exemple: Andorra
 Doble oficialitat  igualtat entre dues llengü es oficials i
llibertat d’elecció per part del ciutadà , amb la correlativa,
disponibilitat lingü ística dels poders pú blics i dels qui presten
serveis d’atenció al pú blic. Exemple: Principat, País valencià ,
Illes Balears.
 Cooficialitat
- Promoció de l’ús d’una varietat, que implica que s’afavoreix la utilització
d’una varietat en un à mbit determinat o general. Habitualment, la promoció
de l’ú s sol afectar à mbits institucionals o oficials. Exemple: Mandat marc del
sistema pú blic audiovisual català per al període 2020 – 2026, aprovat pel
Parlament de Catalunya el 28 de desembre de 2020.  obligacions dels
mitjans de comunicació pú blics de Catalunya.
Mandat marc del sistema pú blic audiovisual català per al període 2020 -2026
El Mandat marc del sistema pú blic audiovisual català és un instrument bà sic de les
polítiques de servei pú blic desenvolupades a Catalunya. En aquest sentit,
fonamenta el compromís del mitjans audiovisuals pú blics amb els objectius en
42
qualitat democrà tica i defensa el pluralisme; de promoció de la llengua catalana i

de l’aranès; de civisme, cultura i educació ; d’exigència de qualitat pel que fa a
l’oferta de continguts i de millora del seu sistema de governança; de
professionalitat, independència i responsabilitat professional; de motor industrial
del sector, i de promoció de les noves tecnologies. [...]
El mandat emana de la Llei 2/2000, del 4 de maig, del Consell Audiovisual de

Catalunya; de la Llei 22/2005, del 29 de desembre, de la comunicació audiovisual
de Catalunya, i de la Llei 11/2007, de l’11 d’octubre, de la Corporació Catalana de
Mitjans Audiovisuals. [...]
Per altra banda, el servei pú blic ha de suplir les carències del mercat en la
producció i difusió de continguts en la llengua prò pia. En mercats audiovisuals
petits o mitjans com el català , el mercat no sempre garanteix la provisió de
continguts en la llengua prò pia en totes les plataformes de distribució . Aquesta
mancança justifica una intervenció pú blica a gran escala, mitjançant la regulació i
el desplegament del servei pú blic per a garantir aquest dret no satisfet pel mercat.
Així doncs, el servei pú blic audiovisual té una importà ncia molt rellevant en la
distribució de coneixement d’una societat, n’afavoreix l’apoderament cultural i, a
Catalunya, és la garantia de la provisió de continguts i serveis audiovisuals en
català .
Per aquests motius, só n obligacions específiques dels mitjans audiovisuals pú blics:
a) Proveir el servei pú blic audiovisual de continguts atractius, innovadors i de

qualitat que li donin carà cter d’excel·lència i singularitat, en conjunció amb
la vocació universal, transversal, inclusiva i massiva del servei.
b) En un espai audiovisual obert, en què el català és la llengua prò pia dels
mitjans audiovisuals pú blics de Catalunya, fer-lo servir normalment i
esdevenir vehicles vertebradors de l’espai català de comunicació .
c) Prestar una atenció especial als productes audiovisuals fets en versió
original en català i difondre’ls.
43
d) Promoure l’ú s de l’occità aranès, si tenen cobertura al territori on es parla

aquesta llengua, en col·laboració amb el Consell General d’Aran.
[...]
l) Emprar el servei pú blic audiovisual, en la mesura que depèn de la

Generalitat, com a mecanisme de projecció internacional de la llengua i la
cultura catalanes.
PLANIFICACIÓ DE L’ENSENYAMENT
S’encarrega d’establir els models escolars que permetran l’adquisició i l’ú s de

determinades varietats.
MODELS D’ENSENYAMENT:
a) Model de transició  es comença en una llengua i se n’adopta

progressivament una altra
b) Models de manteniment  s’intenta reforçar una llengua socialment feble
c) Models d’enriquiment  s’intenta bilingü itzar els parlants d’una llengua
dominant en una altra (estrangera o subordinada)
OBJECTIUS:
a) Monolingü ització  Procés a través del qual una persona o una societat
redueix el domini lingü ístic a una llengua, a través del descoratjament de
l’ú s d’alguna varietat lingü ística
b) Bilingü ització total  Procés a través del qual una persona o una societat
adquireixen el domini complet de dues llengü es
c) Bilingü ització parcial  Procés a través del qual una persona o una societat
adquireixen el domini parcial d’una de les dues llengü es d’expressió (oral /
escrit).
EL BILINGÜISME COM A MITE
- El bilingü isme social és el pas previ a la substitució lingü ística
44
o Bilingü isme individual  un parlant és capaç d’usar diferents

llengü es
o Bilingü isme territorial  unitats territorials dividides en diferents
zones lingü ístiques. Exemple: Bèlgica
o Bilingü isme social (o col·lectiu)  ú s indiscriminat i generalitzat de
dues llengü es (una de prò pia i una d’imposada) en una societat.
- Hipò tesi plantejada per Aracil i Ninyoles, i altament defensada als Països
Catalans i al País Basc.
- El bilingü isme social és considerat el resultat d’un conflicte lingü ístic causat
pels esforços per imposar una llengua oficial a una població que no la té
com a prò pia.
- El terme resulta sospitó s, vist que és usat pels poders que impulsen la
llengua dominant per tal d’amagar el procés de substitució lingü ística.
Distribució desigual dels usos.
PERSPECTIVA CONTRÀ RIA, Fishman.
- Considera possible (però poc comuna) l’estabilitat i la pervivència del
bilingü isme social, sempre que la distribució funcional de les llengü es sigui
rigorosa i hi hagi raons extralingü ístiques que mantinguin les dues llengü es
(religioses, per exemple).
OBJECTIUS
Els objectius finals d’aquestes mesures poden ser aconseguir la unificació

lingü ística d’un territori mitjançant una llengua determinada (i fer desaparèixer
altres llengü es), aconseguir el capgirament de la substitució lingü ística o, fins i tot,
el renaixement d’una llengua ja extingida.
OBJECTIUS POLÍTICS I JURÍDICS (Boix i Vila, 1998: 319 – 320)
1. Objectiu legal i glotopolític mínim  que els ciutadans que ho desitgin

puguin servir-se legalment de la llengua minoritzada en tots els à mbits com
a ciutadans particulars.
45
2. Objectiu legal i glotopolític mitjà  l’objectiu mínim i, a més, que la llengua

minoritzada sigui la llengua oficial de totes les institucions.
3. Objectiu legal i glotopolític mà xim  que la llengua minoritzada sigui
l’ú nica llengua oficial.
OBJECTIUS SOCIOLINGÜ ÍSTICS (Boix i Vila, 1998: 231 – 323)
1. Objectiu sociolingü ístic mínim  ocupació de tots els à mbits d’ú s

2. Objectiu sociolingü ístic mitjà  l’objectiu mínim i, a més, la bilingü ització
dels al·loglots.
3. Objectiu sociolingü ístic mà xim  l’objectiu mitjà i, a més, la (re)integració
lingü ística dels al·loglots. [/segregació social per evitar la bilingü ització i/o
integració de la comunitat en vies de normalització .]
Per la seva banda, Lamuela (1994: 104) estableix “cinc processos interactius que
defineixen el procés d’expansió d’una llengua subordinada”, contrari als que
“caracteritzen la regressió de les llengü es”.
TRETS D’UN PROCÉ S À MBIT TRETS D’UN PROCÉ S DE

D’EXPANSIÓ REGRESSIÓ
Extensió de l’ú s Ú s de la llengua Retracció de l’ú s
Inclusió de nous à mbits Definició de la realitat Pèrdua d’à mbits de

de definició definició
Expansió i estabilització Sistema estilístic Contracció i

del sistema fragmentació del sistema
Adopció de noves Normes d’ú s Augment de les

normes restriccions sobre
normes
Increment i consolidació Valoració i identitat Reducció del valor i de

dels valors les connotacions
46
V. CONDICIONS, EN QUINES CONDICIONS?
Necessitat de considerar les condicions específiques de la realitat social de la

comunitat lingü ística en qü estió .
FACTORS INFLUENTS
- Factors situacionals  conjunt de factors inestables i de curta durada que

defineixen un període histò ric (situació econò mica, els resultats electorals,
les ofertes tecnolò giques...). exemple: govern de dretes al País Valencià , que
posa en perill la política lingü ística catalana. En quin moment histò ric?
- Factors estructurals  conjunt de factors, generalment més duradors, que
defineixen l’estructura d’una societat (sistema econò mic, pautes
demogrà fiques, situació geogrà fica o ecolò gica...). exemple: franja
mediterrà nia dels PPCC (atracció de població estrangera, de la resta de la
Península i d’altres països, per la prosperitat econò mica i l’especialització
turística). En quina societat?
- Factors culturals  habitus (esquemes de comportament i pensament
associats a una classe social, que fan que persones d’un entorn homogeni
tendeixin a compartir un estil de vida semblant), valors i ideologies de la
comunitat en qü estió . En què creu la població ?
- Factors informacionals  dades que permeten tenir elements de judici
sobre l’acceptabilitat de les intervencions en política lingü ística. Què i en
què pensa la població ?
VI. MITJANS, PER QUINS MITJANS?
COM es prenen les decisions  aspecte essencial d’una política lingü ística.
- Model polític autoritari  només hi participen alguns sectors de la població

- Model polític democrà tic  s’intenta obrir la participació a tota la societat
PRINCIPIS REGULADORS DE LES INFLUÈ NCIES LINGÜ ÍSTIQUES
47
(J. C. Corbeil [1983], adaptat per Boix i Vila [1998: 285])  Permeten preveure en
certa manera com maximitzar les actuacions i com explicar algunes de les
resistències que poden aparèixer.
- Principi de convergència  l’impacte de l’actuació reguladora serà més gran

en la mesura que tots els factors afavoreixin una mateixa opció ; la diversitat
de propostes afebleix l’actuació .
- Principi de dominà ncia  l’impacte dels actors socialment dominants serà
superior al dels actors socials no dominants
- Principi de la persistència o de la inèrcia social  els comportaments socials
i lingü ístics tenen tendència a reproduir-se; el canvi resulta més costó s que
la innovació .
- Principi de la coherència interna del sistema lingü ístic  coherència interna
del sistema de la llengua. Rebuig espontani d’algunes opcions lingü ístiques,
és un procés d’adaptació al sistema receptor perquè resulten forçades (per
exemple, l’adaptació dels manlleus amb trets fonètics inexistents en la
llengua receptora, exemple: majo > maco)
TIPUS D’INTERVENCIONS
Hi ha una gran varietat d’intervencions en política lingü ística.
- Mesures emblemà tiques

o Constitució d’un símbol
o Possible impacte però generadores de pocs canvis
Exemple: adopció d’un nom en una llengua recessiva per a una institució
que usa la llengua substituent com a eina comunicativa principal: Dá il
È ireann (parlament). Garda o Gardal (policia), Eire (Repú blica d’Irlanda).
- Mesures penalitzadores i sancionadores
o Penalitzen unes tendències per imposar-ne d’altres.
48
Exemple: prohibició de l’ú s oficial d’altres llengü es que el francès a l’Estat

francès.
Constitution du 4 octubre 1958, en vigueur.
Article 2. la langue de la République est le français.
Article 75-1. Les langues régionales appartiennent au patrimoine de la
France [afegit en la revisió de 2008].
- Mesures despenalitzadores
o Permeten usos anteriorment prohibits.
Exemple: admissió de l’ú s oficials de topò nims en llengü es no oficials.
LA RETOLACIÓ VIÀ RIA A L’ESTAT FRANCÈ S. INFORME 2013.
o La Constitució francesa prescriu l’ú s del francès, però no prohibeix
l’ú s d’altres llengü es.
o La informació transmesa ha de ser comprensible per tothom, sense
ambigü itat (per raons d’interès general, perquè s’anuncia regles,
notifica una llei de dret o publica una instrucció general).
o La senyalització vià ria de carà cter prescriptiu exclusivament en
francès (“per raons de seguretat”: no ambigü itat, facilitat de
lectura...)
Loi du 4 aoû t de 1994 relative à l’emploi de al langue

Article 1. “en vertu de la Constitution, la langue francçaise est un element
fondamental de la personnalité et du patrimoine de la France. Elle est la
langue de l’enseignament, du travail, des échanges et des services pú blics”.
Article 3. “Toute inscription ou annonce apposée ou faite sur la voie
publique, dans un lieu oivert au pú blic ou dans un moyen de transport en
commun et destinée à l’information du pú blic droit être formulée en langue
française”.
49
A partir d’això , es van instal·lar senyals vials (no prescriptives) bilingues 

major presència de les llengü es regionals en l’espai pú blic.
o Retolació a l’entrada de pobles i ciutats  Perpinyà – Perpignan,
Tolouse - Tolosa, Beaufort – Bèuhò rt, Nantes – Naoned.
o Retolació dels carrers  1995, Alts Pirineus
o Indicació de llocs  senyalització direccional
VII. EFECTES, AMB QUINS EFECTES?
L’anà lisi dels efectes té una determinada política lingü ística en les ideologies, els
comportaments i els usos lingü ístics.
- Projecció  efectes a curt termini o a mitjà termini?

- Camp d’acció  afecten el repertori lingü ístic (com en la introducció d’un
mot o construcció nova) o afecten els comportaments no lingü ístics (com el
nombre de visites turístiques o d’establiments de seus d’empreses
transnacionals)?
- Intenció  els efectes eren cercats per un pla específic o só n inesperats?
4. FASES DE LA PLANIFICACIÓ LINGÜÍSTICA
PLANIFICACIÓ ESTRATÈ GICA  el conjunt del procés i totes les seves variables
s’entén en funció d’uns objectius, determinats a partir d’una presa de decisions
basada en l’anà lisi integrada del fenomen i del seu context.
Existència de diversos models d’actuació  Esquema posposat per Collerette i

Delisle (1955, 53, citat per Turull, 2001)
FASES:
1) El diagnò stic de la situació prèvia insatisfactò ria

2) La planificació de la intervenció
3) L’execució de l’acció
4) L’avaluació de la intervenció
50
1. DIAGNÒSTIC
S’hi inclouen les tasques segü ents:
- La selecció del problema  L’any 2021, l’Audiència Nacional va desestimar

el recurs del Departament de Justícia de al Generalitat de Catalunya per
incloure en fase de concurs (i no pas en una segona fase) el mèrit d’ésser
coneixedor d’alguna de les llengü es oficials de l’Estat a més del castellà i no
tan sols les estrangeres. Exemple: no obligatorietat de conèixer la llengua
catalana per part dels funcionaris judicials que treballen en qualsevol
territori.
La tasca de selecció de què és i de què no és un problema que ha de ser
resolt pels poders pú blics o per institucions comporta sovint controvèrsia,
vist que una situació pot no ser interpretada com a problemà tica per tota la
població , i perquè hi ha en joc interessos contraposats.
- La definició del problema  Conjunt d’operacions lligades destinades a
establir quina és la qü estió concreta a què cal enfrontar-se. Estretament
lligada amb el segü ent punt.
- L’acumulació de dades relacionades amb la situació  Definició de les
causes i de les conseqü ències del problema, dels possibles fets que s’hi
relacionen, del moment histò ric, de la societat... Legitimació de l’acció .
- L’anà lisi de les dades
- La focalització dels elements més significatius
2. PLANIFICACIÓ
Per tal d’elaborar una bona planificació de la intervenció , és necessari de:
- Definir els objectius

- Elaborar les estratègies  què farem per arribar a complir els objectius
- Elegir els mitjans d’acció  com ho volem fer? A partir de xxss? A les
escoles?
- Identificar els elements humans que hi estan involucrats
- Establir un pla d’acció (inclosa la temporització a terminis)
51
- Preparar els instruments necessaris per a l’acció

- Preparar els instruments de control i avaluació
ELEMENT ESSENCIAL DE L’ACTUACIÓ  comunitat a què s’adreça
Si la base del mà rqueting és al satisfacció de les necessitats del consumidor, la base

de qualsevol planificació lingü ística ha de ser la satisfacció de les necessitats de
l’usuari. Cal, per tant, posar l’usuari, és a dir, les persones, al centre del disseny de
la planificació .
ADAPTACIÓ DE L’ESTRATÈ GIA DE MÀ RQUETING DE KOTLER I ZALTMAN (1971)

[Cooper, 1997, 91-99]  estratègia de les 4p [the 4 Ps of marketing]: producte
(product), promoció (promotion), canals de distribució (place) i preu (price).
ESTRATÈGIA DE LES 4 PS (THE 4 PS OF MARKETING)
PRODUCTE (PRODUCT)
Cal definir el producte que volem difondre en els termes més adequats per als
propò sits planificadors  producte dissenyat perquè sigui atractiu per al
consumidor.
Per aconseguir-ho, cal:
- Definir el grup diana [col·lectiu sobre el qual cal incidir en primer lloc]
- Analitzar-ne les necessitats  connectar el producte amb les necessitats del
grup diana
- Definir el producte en termes genèrics (major nombre de destinataris),
apuntant a les necessitats del grup diana.
PROMOCIÓ (PROMOTION)
Esforços per induir els usuaris potencials a adoptar la innovació proposada.
Cal considerar tres aspectes (adaptats de Lazarsfeld i Merton [1949] per Boix i Vila
[1998: 291]:
52
- Estadi de difusió boca-orella  difusió del producte en entorns familiars

(interaccions i xarxes interpersonals)
- Previsió i disminució de la contra campanya  anticipació i neutralització
dels arguments contraris
- Ideologies preexistents  és més fà cil instaurar el canvi en comportaments
que encara no s’han fixat que intentar modificar els hà bits
CANALS DE DISTRIBUCIÓ (PLACE)
En plantejar-se una campanya cal aconseguir que hi hagi els mecanismes apropiats
perquè el producte sigui accessible al pú blic destinatari.
Canals de distribució de la política lingü ística  sistemes d’ensenyament (per a

adults i per a infants), indú stries culturals, mitjans de comunicació de massa,
xarxes socials,...
PREU (PRICE)
La planificació lingü ística ha de posar al centre de la seva preocupació l’anà lisi dels
costos i dels beneficis. Cal considerar no només el preu del producte per al
planificador, sinó també a l’usuari, el qual ha d’estar convençut dels avantatges
perquè l’acció pugui reeixir.
3. EXECUCIÓ
Fase més unità ria i conceptualment més senzilla.
Consisteix a dur a la prà ctica el pla d’acció projectat, desplegar les mesures
d’actuació , amb la intervenció de tots els elements previstos.
POSSIBLES DIFICULTATS I COMPLEXITATS Previsió de mecanismes de control

per verificar periò dicament si es respecta o no el pla d’acció (reconsideració del
diagnò stic o de la planificació ?)
53
4. AVALUACIÓ
L’ú ltima fase té els objectius segü ents (Collerette, Delisle 1988: 62)
- Descriure els resultats obtinguts

- Relacionar els resultats obtinguts amb els objectius que s’havien fixat
- Esbrinar quins factors o fenò mens expliquen aquests resultats. Hipò tesis de
què ha pogut passar per arribar al punt on hem arribat.
Amb aquests objectius, podem evidenciar quatre tipus d’avaluacions (Boix i Vila,
1998: 294)
- Avaluació sobre la identificació correcta de les necessitats i dels problemes

que es volen resoldre  AVALUACIÓ DEL DIAGNÒ STIC
- Avaluació de la idoneïtat de les mesures proposades  AVALUACIÓ DE LA
PLANIFICACIÓ
- Avaluació sobre el procés de posada en prà ctica d’allò que s’havia previst
(avaluació formativa o correctora)  AVALUACIÓ DE L’EXECUCIÓ
- Avaluació final (de balanç o conclusiva), en què s’examinen els efectes del
que s’ha fet en el seu conjunt.
AVALUACIÓ FINAL
Analitza fins a quin punt la planificació ha produir les transformacions previstes.
- Productes  dades menys elaborades sobre les conseqü ències d’una acció .
Exemple: nombre d’alumnes que reben l’ensenyament en català en un
territori.
- Resultats  dades que proporcionen informació sobre els efectes previstos.
Exemple: avaluació del nivell de coneixement de la llengua catalana al final
de l’ensenyament obligatori.
- Impactes  efectes no previstos explícitament per la planificació .
54
“L’avaluació final constitueix un nou diagnò stic en tant que ofereix una nova
imatge de la situació ”. (Collerette, Delisle, 1998: 62)
- Modificació dels objectius no assolits completament?

- Nova planificació ?  RETROALIMENTACIÓ (feedback) O REINICI DEL
PROCÉ S
ESQUEMA CIRCULAR I OBERT:
III. LA POLÍTICA I LA PLANIFICACIÓ LINGÜÍSTIQUES

ALS PAÏSOS CATALANS
1. ELS PAÏSOS CATALANS
Conjunt de territoris de llengua i cultura catalanes, que es reparteixen entre quatre

estats: l’Estat espanyol, Andorra, l’Estat francès i Ità lia.
- A l’Estat espanyol:
o Principat
o País Valencià (llevat d’algunes comarques)
o Illes Balears
o Franja de Ponent (Aragó )
o El Carxe (Mú rcia)
55
- A l’Estat francès:
o Catalunya del Nord
- A Ità lia
o L’Alguer (Sardenya)
- A Andorra
EL CATALÀ
Llengua romà nica escrita des del segle IX
Segle XIII – XV  estesa al País Valencià , Mú rcia, les Illes Balears i l’Alguer.
Segle XV  una de les llengü es més difoses i prestigioses de la Mediterrà nia, i

oficial a la Corona d’Aragó , fins als decrets de Nova Planta:
- 1707  Valencia i Aragó

- 1715  Mallorca i Eivissa
- 1716  Catalunya
EL RETROCÈS DEL CATALÀ

Segle XVI  desaparició del català de al zona ponentina del País Valencià , en què
coexistia amb el castellà i l’aragonès
Segle XVIII  repoblació de la Franja després de la guerra dels Segadors
56
Segles XVIIII – XIX  repoblació murciana de les comarques del Baix Segura i del
Vinalopó Mitjà
Retrocés de a perifèria geogrà fica (Catalunya Nord, l’Alguer, Alacant...), en les à rees
metropolitanes (València, Barcelona...) i en pols industrials i turístics (l’Hospitalet,
Badalona, Elx, Eivissa...)
2. EL MULTILINGÜISME ALS PPCC

QUANTES LLENGÜ ES ES PARLEN A CATALUNYA?
Segons el GELA, a Catalunya es parlen 310 llengü es (2021).
I A LLEIDA?
L’any 2010, a Lleida es parlaven 77 llengü es.
3. BASES UNIVERSALS DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA
Els drets lingü ístics com a fonament jurídic.
“El dret lingü ístic estudia les qü estions derivades de l’existència d’una
multiplicitat de llengü es en contacte en un territori determinat i s’encarrega
d’establir els marcs legals d’aprenentatge i d’ú s lingü ístic” (Vernet, 2006:
22).
Carà cter universal dels drets lingü ístics:
- Declaració Universal dels Drets Humans (1948)

Article 2. Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta
Declaració , sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió , opinió
política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna,
naixement o altra condició .
- Carta Europea de les llengü es regionals o minorità ries (1992)
Article 7.
- Declaració Universal de Drets Lingü ístics (1996)
Article 1.2. Aquesta Declaració parteix del principi que els drets lingü ístics
só n alhora individuals i col·lectius, i adopta com a referent de la plenitud
57
dels drets lingü ístics el cas d’una comunitat lingü ística histò rica en el seu
espai territorial, entès aquest no solament com a à rea geogrà fica on viu
aquesta comunitat, sinó també com un espai social i funcional
imprescindible per al ple desenvolupament de la llengua. É s a partir
d’aquest referent que es poden establir com una gradació o contínuum els
drets que corresponen als grups lingü ístics al·ludits al punt 5 d’aquest
mateix article i els de les persones fora del territori de la seva comunitat.
Article 3.1. Aquesta Declaració considera com a drets personals
inalienables, exercibles en qualsevol situació , els segü ents:
o El dret a ésser reconegut com a membre d’una comunitat lingü ística
o El dret a l’ú s de la llengua en privat i en pú blic
o El dret a l’ú s del propi nom
o El dret de relacionar-se i d’associar-se amb d’altres membres de la
comunitat lingü ística d’origen
o El dret de mantenir i desenvolupar la prò pia cultura
o I tots els altres drets de contingut lingü ístic reconeguts en el Pacte
Internacional de Drets Civils i Polítics de 16 de desembre de 1996 i el
Pacte Internacional de Drets Econò mics, Socials i Culturals de la
mateixa data.
Article 3.2. Aquesta Declaració considera que els drets col·lectius dels
grups lingü ístics, o més dels establerts per als seus membres a l’apartat
anterior, també podem incloure, d’acord amb les puntualitzacions de
l’article 2.2_
o El dret a l’ensenyament de la prò pia llengua i cultura
o El dret a disposar de serveis culturals
o El dret a una presència equitativa de la llengua i la cultura del grup
en els mitjans de comunicació
o El dret a ser atesos en la seva llengua en els organismes oficials i els
relacions socioeconò miques.
ÀMBITS D’APLICACIÓ DELS DRETS

Dos à mbits bà sics:
58
- Pú blic  lícita intervenció d’ò rgans nacionals (comunicacions

institucionalitzades)
- Privat  recomanable la no intervenció (comunicacions individualitzades)
Gradació el cinc à mbits (de + a -)
- Pú blics propis de l’administració (local o general)

- Pú blics de carà cter autò nom o semiautò nom (organitzacions parapú bliques)
- Pú blics de titularitat privada en indú stries culturals
- Pú blics de titularitat privada en mó n socioeconò mic
- Estrictament privats (familiar, etc.)
BASES TERMINOLÒ GIQUES: LLENGUA I PAÍS
- Llengua nacional (comuna, etc.)  imprecisió

- Llengua prò pia (territorial) = llengua autò ctona
- Llengua diferent de la prò pia = llengua al·lò ctona
Gradació quantitativa
- Llengua prò pia [territorial i histò rica] ---------------------------------------------(1)

- Llengua materna [familiar, L1...]--------------------------------------------------(1-2)
- Llengua oficial (1) o cooficial--------------------------------------------------(2-3-4...)
- Llengü es estrangeres------------------------------------------------------------------(...)
Situacions de divergència  conflictes lingü ístics
4. LEGISLACIÓ LINGÜÍSTICA AL PRINCIPAT

PARLANTS
Estimació de parlants* potencials per territoris
*De més de 15 anys (excepte l’Alguer, +18)
població* saber parlar saber entendre
Principat de 6.423.000 81,2% 94,4%

Catalunya (2018)
País Valencià (2015) 4.245.000 50,9% 72,4%
Illes Balears (2014) 930.000 80,5% 96,8%
59
Catalunya Nord 370.000 35,4% 61%

(2015)
Andorra (2018) 69.000 80% 89%
Franja d’Aragó 42.000 80,2% 94,1%

(2014)
L’Alguer (2015) 38.000 50,5% 88,2%
TOTAL 11,3 M. 8,7 M. 10,5 M.
10J: Manifestació del 10 de juliol de 2010 en contra de la sentència del TC. “Som
una nació . Nosaltres decidim”.
OFICIALITAT
- Estat espanyol
o Catalunya  cooficialitat (+ cast. + occ.)
o País Valencià  cooficialitat (+cast)
o Illes Balears  cooficialitat (+cast)
o Franja d’Aragó  NO oficial
- Andorra  ú nica llengua oficial
- Estat francès
o Catalunya del Nord  NO oficial
- Ità lia
o L’Alguer  NO oficial
ALTRES LLENGÜES MITJANES D’EUROPA

- Hongarès  14.500.000
- Grec  13.000.000
- Txec  11.500.000
- Suec  9.000.000  els mateixos parlants que el català
- Bú lgar  9.000.000
- Danès  6.000.000
- Eslovac  6.000.000
- Finès  5.500.000
60
LLENGUA MITJANA
El català és considerat una llengua mitjana (mèdium-sized Language).
Llengua mitjana llengü es amb dimensions demogrà fiques prou amples (entre
500.000 i 25 milions de parlants) per poder disposar de recursos administratius,
acadèmics, comunicatius i polítics que permetin el desenvolupament de llengü es
completes (Lamuela, 1994).
Les comunitats de llengü es mitjanes ni gaudeixen de les prestacions de la gran

escala en què es mouen les llengü es hipercentrals ni pateixen les limitacions de les
llengü es (encara moltes però en risc d’extinció ) de les comunitats lingü ístiques
petites, fins i tot minú scules. (Bastardas; Boix; Torrens, 2018: 13).
Grafic 1. Les lleng0es del m6n agrupades segons el nombre de parlants natius
Mes de 100 milions 8
Entre 10 i 99 milions 111

84
Entre 1 i 9 milions 111111mrm
306
Entre 100.000 i 111111 m111mmmm111 11111111111 944
999.999
IIIILIJD LIIJllllll UIIIIJIIIJillllllll[l][l[IJll]IIIJ]l[IIILllllllLllllll[II 1.808
Entre 10.000 i
Entre 1.000 i 9.999
99.999 IJIIJILU IJIIIIIJIJIJWJIIJllllllUIJIIJlllllliJIJIIJIIIIJ ILIIIIIIJllllllllllllll 1.979
Entre 1 i 999 Ill II]] 1111 ltr] 11111 IIJ] 11111 IIJil 1111111] I LIJII IJIJDill 1111
1.539
0 50 10 15 20 25
0 00 00 00 00
Font: Elaboraci6 propia a partir de https:j/www.ethnologue.com/statistics/size. Al grafic no s'hi inclouen les 209 llengi.ies
sense dades demografiques).
LEGISLACIÓ LINGÜÍSTICA AL PRINCIPAT

Marc propi  Estatut d’Autonomia
- Estatut vigent  Estatut d’Autonomia de Catalunya (2006)

Precedents histò rics:
o Generalitat de Catalunya: 1359 – 1714
o Mancomunitat de Catalunya: 1914 – 1923
o Estatut de Nú ria (1932) [II Repú blica espanyola)
61
Article 5. La llengua català serà l’oficial de Catalunya, però en les relacions amb el
Govern de la Repú blica, serà oficial la llengua castellana. L’Estatut Interior de
Catalunya garantirà el dret dels ciutadans de llengua materna castellana a servir-
se’n personalment davant dels tribunals de justícia i davant dels ò rgans de
l’administració . Així mateix, els ciutadans de llengua materna catalana, tindran el
dret d’usar-la en llurs relacions amb els organismes ofcials de la Repú blica a
Catalunya.
Article 6. La llengua prò pia i les llengü es oficials.
1. La llengua prò pia de Catalunya és el català . Com a tal, el català és la llengua

d’ú s normal i preferent de les administracions pú bliques i dels mitjans de
comunicació pú blics de Catalunya, i és també la llengua normalment
emprada com a vehicular i d’aprenentatge en l’ensenyament.
2. [El català és la llengua oficial de Catalunya. També ho és el castellà , que és la
llengua oficial de l’Estat espanyol. Totes les persones tenen el dret
d’utilitzar les dues llengü es oficials, i els ciutadans de Catalunya tenen el
dret i el deure de conèixer-les. Els poders pú blics de Catalunya han
d’establir les mesures necessà ries per a facilitar l’exercici d’aquests drets i
el compliment d’aquest deure. D’acord amb el que disposa l’article 32, no hi
pot haver discriminació per l’ú s de qualsevol de les dues llengü es.]
Sentència 31/2010 del Tribunal Constitucional del 28 de juny de 2010
“El art. 6.1.EAC, ademá s de la lengua de uso normal, declara que el catalá n como
lengua propia de Cataluñ a es también la lengua de uso preferente de las
Administraciones Pú blicas y de los medios de comunicació n pú blicos de Catalunñ a.
A diferencia de la noció n de normalidad, el concepto de preferencia, por su propio
tenor, trasciende la mera descripció n de una realidad lingü ística e implica la
primacia de una lengua sobre otra en el territorio de la Comunidad Autó noma,
imponiendo, en definitiva, la prescripció n de un uso prioritario de una de elles, el
este caso, del catalá n sobre el castellano, en prejuicio del equilibrio inexcusable
entre dos lenguas igualment oficiales y que en ningú n caso pueden tener un trato
privilegiado. La definició n del catalá n como lengua propia de Cataluñ a no puede
62
justificar la imposició n estatuaria del uso preferente de aquella lengua, en

detrimiento del castellano, también lengua oficial en la Comunidad Autó noma, por
las Admistraciones Pú blicas y los medios de comunicació n pú blicos de Cataluñ a.”
Article 3.
1. La llengua prò pia de Catalunya és el català

2. L’idioma català és l’oficial de Catalunya, així com també ho és el castellà ,
oficial a tot l’Estat espanyol
3. La Generalitat garantirà l’ú s normal i oficial d’ambdó s idiomes, prendrà les
mesures necessà ries per tal d’assegurar llur coneixement i crearà les
condicions que permetin d’arribar a llur igualtat plena quant als drets i
deures dels ciutadans de Catalunya.
4. La parla aranesa serà objecte d’ensenyament i d’especial respecte i
protecció .
Marc superior  Constitució espanyola (1979)
Articulo 3.
1. El castellano es la lengua españ ola oficial del Estado. Todos los espanyoles
tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.
2. Las demà s lenguas españ olas seran también oficiales en las respectives
Comunidades Autó nomas de acuerdo con sus Estatutos.
3. La riqueza de las distintas modalidades lingü ísticas de Españ a es un
patrimonio cultural que serà objeto de especial respeto y protecció n.
ELEMENTS DEFINITORIS
- Recuperació de l’oficialitat del català (prohibit durant la Dictadura de
Franco: 1939 – 1975)
- Cooficialitat (equiparació de drets) entre el català i el castellà (i també
l’occità )
- Declaració del català com a llengua prò pia.
- Equilibri entre els principis de territorialitat i de personalitat en l’aplicació
dels drets.
63
- Ú s preferent en à mbits estratègics: ensenyament, administració pú blica,

cultura i mitjans de comunicació , integració dels immigrants.
MARC UNIVERSAL
MARC GENERAL  Constitució espanyola
MARC PROPI  Estatut d’autonomia (2006) i Llei de política lingü ística (1998)
amb el seu antecedent: llei de normalització lingü ística (1983)
MARC PROPI: LLEI DE POLÍTICA LINGÜ ÍSTICA DE 1998
- Antecedent immediat  Llei de normalització lingü ística de 1983.

- Marc legal  la Constitució espanyola de 1978 i l’Estatut d’Autonomia de
1979
- Trets principals:
o Aspiració de normalitat dins el plurilingü isme
o Foment especial del català com a llengua prò pia
o Garantia d’equiparació de drets i deures
Llengua prò pia i llengü es oficials
[...] Per tant, estableix la distinció segons la qual el català és la llengua prò pia de
Catalunya i alhora llengua oficial i el castellà també hi és llengua oficial per tal com
hi és a tot l’Estat espanyol. A Catalunya, doncs, sota el règim de l’Estatut
d’Autonomia hi ha una llengua prò pia i dues llengü es oficials. [...]
Article 2.1. Dret a la llengua prò pia de Catalunya
El català és la llengua prò pia de Catalunya. Tots els ciutadans tenen el dret de
conèixer-lo i d’expressar-s’hi, de paraula i per escrit, en les relacions i els actes
pú blics, oficials i no oficials. Aquest dret suposa, particularment, poder: adreçar-se
en català , de paraula i per escrit, a l’Administració , als organismes pú blics i a les
empreses pú bliques i provades: expressar-se en català en qualsevol reunió :
desenvolupar en català les activitats professionals, laborals, polítiques i sindicals, i
rebre l’ensenyament en català .
- Marc propi: Llei de política lingü ística de 1998

64
o Antecedent immediat: Llei de normalització lingü ística de 1983

o Marc legal: la Constitució espanyola de 1978 i l’Estatut d’Autonomia
de 1979
o Trets principals:
 Aspiració de normalitat dins del plurilingü isme
 Foment especial del català com a llengua prò pia
 Garantia d’equiparació de drets i deures
Article 1. L’objecte d’aquesta llei
2- Els objectius principals d’aquesta acció só n:
- Emprar i fomentar l’ú s del català per tots els ciutadans i ciutadanes
- Donar efectivitat a l’ú s oficial del català i del castellà , sense cap discriminació
per als ciutadans i ciutadanes.
- Normalitzar i fomentar l’ú s del català en l’Administració , l’ensenyament, els
mitjans de comunicació social, les indú stries culturals i el mó n
socioeconò mic.
- Assegurar l’extensió del coneixement del català a tots els ciutadans i
ciutadanes
3- É s també un objectiu d’aquesta Llei assolit la igualtat pel que fa als drets i els
deures lingü ístics dels ciutadans i ciutadanes, amb la promoció de les accions
necessà ries i la remoció dels obstacles que avui la dificulten.
PRESÈNCIA DE L’OCCITÀ
- 1979, Estatut d’Autonomia  parla aranesa, respecte i protecció
Article 3
4- La parla aranesa serà objecte d’ensenyament i d’especial respecte i protecció
- 1983, Llei de normalització lingü ística de Catalunya  aranès, llengua

prò pia
Article 28
65
1- L’Aranès és la llengua prò pia de la Vall d’Aran. Els aranesos tenen el dret de
conèixer-lo i d’expressar-s’hi en les relacions i els actes pú blics dins aquest
territori.
2- La Generalitat, juntament amb les institucions araneses, ha de prendre les
mesures necessà ries per a garantir el coneixement i l’ú s normal de l’aranès
a la Vall d’Aran i per a impulsar-ne la normalització
4-5- El Consell Executiu ha de proporcionar els mitjans que garanteixin

l’ensenyament i l’ú s de l’aranès als centres escolars de la Vall d’Aran [...]
prendre les mesures necessà ries perquè sigui emprat en els mitjans de
comunicació social a la Vall d’Aran.
- 1990, Llei del Règim Especial d’Aran  varietat de la llengua occitana, oficial
a la Vall d’Aran
Article 2.
1- L’aranès, varietat de la llengua occitana i prò pia d’Aran, és oficial a la Vall

d’Aran. També ho só n el català i el castellà , d’acord amb l’article 3 de
l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
2- D’acord amb l’article 3.4 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, l’aranès ha
d’ésser objecte d’ensenyament i d’especial respecte i protecció , i se n’ha de
garantir l’ú s tant en el sistema educatiu com en l’activitat de l’Administració
de la Generalitat i dels mitjans dependents de la CCRTV en el
- 1998, Llei de Política Lingü ística a Catalunya  varietat de la llengua prò pia
de la Vall d’Aran
Article 7.
L’aranès, varietat de la llengua occitana prò pia de la Vall d’Aran, es regeix, pel que
fa a l’ú s, per la Llei 16/1990, del 13 de juliol, sobre el règim especial de la Vall
d’Aran, i, supletò riament, pels preceptes d’aquesta Llei, els quals mai no poden
esser interpretats en prejudici de l’ú s de l’aranès.
66
- 2006, nou Estatut d’Autonomia  llengua occitana (canvi de concepte de la

llengua), oficial a Catalunya
Article 6.5
La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és la llengua prò pia d’aquest

territori i és oficial a Catalunya, d’acord amb el que estableixen aquest Estatut i les
lleis de normalització lingü ística.
- 2010, Llei de l’occità , aranès a l’Aran llengua occitana, oficial a Catalunya
Article 2. Llengua prò pia i llengü es oficials
1- L’aranès, nom que rep l’occità a l’Aran, és la llengua prò pia d’aquest
territori
2- Els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen,
emparen i respecten la llengua que singularitza el poble aranès i reconeixen
l’Aran com una realitat dotada d’identitat cultural, histò rica, geogrà fica i
lingü ística.
3- L’aranès, com a llengua prò pia de l’Aran, és:
a. La llengua d’ú s preferent de totes les institucions de l’Aran,
especialment del Conselh Generau d’Aran, de l’Administració local i
de les entitats que en depenen, dels mitjans de comunicació pú blics,
de l’ensenyament i de la toponímia.
b. La llengua normalment emprada per les administracions catalanes
en les seves relacions amb l’Aran, de la manera que aquesta llei
determina.
4- La llengua prò pia de l’Aran, com a llengua oficial a Catalunya, pot ésser
emprada per les persones físiques o jurídiques en activitats pú bliques i
privades sense que puguin patir cap discriminació per aquest motiu. Els
actes jurídics fets en aquesta llengua tenen plena validesa i eficà cia sens
prejudici dels drets reconeguts als ciutadans amb relació a les altres
llengü es oficials.
Article 4. La unitat de la llengua
67
3- L’Institut d’Estudis Aranesos ha d’ésser independent de les administracions

pú bliques, ha d’assolit plenament el carà cter acadèmic que li correspon i ha
de tenir l’autoritat lingü ística per a fixar els convencionalismes d’ú s de
l’aranès d’acord amb la consideració de varietat lingü ística del tronc occità
comú . Així mateix, ha de tenir l’autoritat per a l’assessorament que, en
matèria de llengua, li sigui sol·licitat.
- 2015, nova Llei del Règim Especial d’Aran realitat nacional occitana
Article 1. Aran
Aran és una realitat nacional occitana, dotada d’identitat cultural, histò rica,
geogrà fica i lingü ística, defensada pels aranesos al llarg dels segles, reconeguda per
l’Estatut d’autonomia de Catalunya com a entitat territorial singular formada per
l’agrupació de terçons, amb personalitat jurídica prò pia i plena capacitat i
autonomia, estatuà riament garantida, per a la gestió dels interessos propis de la
comunitat política que representa [...]
Article 8.
1- L’aranès, nom que rep la varietat autò ctona de la llengua occitana a Aran, és
la llengua prò pia d’aquest territori com a tal:
a. É s la llengua d’ú s normal i preferent de les administracions
pú bliques a Aran
b. É s la llengua d’ú s normal dels mitjans de comunicació pú blics en tots
els formats especialment dels dependents de la Corporació Catalana
de Mitjans Audiovisuals de les entitats locals i de llurs ens
associatius al territori d’Aran.
c. É s la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i
d’aprenentatge als centres educatius d’Aran
2- La Generalitat mitjançant les seves polítiques lingü ístiques i el Consell
General d’Aran en el marc de les seves competències han de coordinar llurs
actuacions en matèria de llengua i han d’impulsar l’ú s de la llengua prò pia
68
d’Aran en les à rees en què la normalització és especialment dificultosa, com

és el cas de l’Administració de justícia.
3- La llengua occitana, denominada aranès a l’Aran, és oficial a Catalunya i ha
d’ésser objecte de protecció en tots els à mbits i sectors, d’acord amb la
normativa aplicable. Els poders pú blics n’han de fomentar la utilització , la
promoció , la difusió , el coneixement i l’ú s oficial, que só n regulats per llei
pel Parlament de Catalunya.
CAMPANYES DE POLÍTICA LINGÜÍSTICA

- Adreçades a: tota la població / sectorials
1983. Histò ria de l’idioma català
1982. La Norma
1986. Som 6 milions
1987. Es nota prou que som a Catalunya?
1987. Depèn de vostè
1990. Català sobre rodes
1990. Justícia en català
1996. Vídeos en català
2003. Tu ets mestre
2005. Dó na corda al català
2009. Encomana el català
Generalitat  actor principal de política lingü ística al principat
Altres (empreses privades)
- Parlem Telecom, mó n econò mic

- Barça i Spotify
- Caprabo i aranès
69
ENQUESTES D’USOS LINGÜÍSTICS

Estadístiques sobre els usos del català i altres llengü es de la població dels Països
Catalans.
- Principat de Catalunya Enquesta d’usos lingü ístics de la població de

Catalunya (EULP: 2003, 2008, 2013, 2018) + Estadística d’usos lingü ístics a
Catalunya (2003)
LEGISLACIÓ LINGÜÍSTICA EN ALTRES TERRITORIS

País Valencià  Llei d’Ú s i Ensenyament del Valencià (1983)
- Creació de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (1998)
Illes Balears  Llei de Normalització Lingü ística (1986)
Andorra  Llei d’Ordenació i Ú s de la Llengua Oficial (2001)
Aragó  Llei de Llengü es (2009 / 2013)
- Aprovació de l’Estatut de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua (2018)
Catalunya del Nord  censura per part del Consell Constitucional francès de la Llei
Molac [loi du 21 mai 2021 relative à la protection patrimoniale des langues
régionales et à leur promotion] Article 4: ensenyament immersiu en llengua
regional; Article 9: noms amb sigmes grà fics inexistents en francès (articles
censurats).
L’Alguer  Legge Regionale 3 Iuglio 2018, n. 22. [Disciplina della politica

linguistica regionale.
5. DADES DEMOLINGÜÍSTIQUES BÀSIQUES

ENQUESTES D’USOS LINGÜÍSTICS
Estadístiques sobre els usos del català i altres llengü es de la població dels Països
Catalans.
- Principat de Catalunya  Enquesta d’usos lingüístics de la població de

Catalunya (EULP: 2003, 2008, 2013, 2018) + Estadística d’usos lingü ístics a
Catalunya (2003) (Es va aplicar una metodologia diferent i, per tant, no es
poden equiparar)
70
- País Valencià  Coneixement i ús social del valencià (1989, 1992, 1995, 2004,
2010, 2015, *2021)
- Illes Balears: Enquesta d’usos lingüístics a les Illes Balears (EULIB: 2004,
2014) + Informe Actituds i usos lingü ístics dels joves de les Illes Balears
(2023)
- Catalunya Nord  Enquesta d’usos lingüístics a la Catalunya del Nord
(EULCN: 2004, 2015)
- Andorra  Coneixements i usos lingüístics de la població d’Andorra (EULAND:
1995, 1999, 2004, 2009, 2014, 2018)
- Franja d’Aragó  Els usos lingüístics a la Franja (EULF: 2004, 2015)
- L’Alguer  Els usos lingüístics a l’Alguer (EULA: 2004, 2015)
6. ENQUESTES D’USOS LINGÜÍSTICS

PRINCIPAT DE CATALUNYA
Enquesta sobre els usos lingü ístics a Catalunya (EULC 2003)
Català Castellà Català i castellà Altres
Llengua inicial 36,2% 56,1% 2,5% 5,2%
Llengua pròpia 44,3% 47,5% 5% 3,2%
Llengua habitual 46% 47,2% 4,7% 2,1%
- Competències lingü ístiques

-
català
Entendre’l 96,5%
Parlar-lo 81,6%
Llegir-lo 89%
Escriure’l 58,8%
Estadística sobre els usos lingü ístics a Catalunya (2003)
71
Primera llengua 40,4% 53,5% 2,8% 3,3%
Llengua pròpia 48,8% 44,3% 5,2% 1,7%
Llengua habitual 50,1% 44,1% 4,7% 1,1%
- Altres dades:
o Mapes per à rees territorials
o Actituds i opinions lingü ístiques
o Usos lingü ístiques per à mbits: família, amics, comerç, mitjans de
comunicació , administració pú blica...
-
-
-
-
- Primera llengua Llengua habitual
Enquesta d’usos lingü ístics de la població (2008) [EULP 2008]
Llengua inicial 31,6% 55% 3,8% 9,6%
Llengua d’identificació 37,3% 46,5% 8,8% 7,4%
Llengua habitual 35,6% 45,9% 12% 6,5%
72
- Altres llengü es (en milers de persones):

o À rab  162,3
o Romanès  56,8
o Gallec  36,5
o Francès  31,1
o Portuguès  26,9
- Lloc de naixement i llengua habitual
Catalunya resta Espanya estranger
L1 català 56% 8,5% 4,2%
L2 castellà 28,3% 81,3% 56,3%
Català i castellà 15,4% 9,5% 3,4%
L1 àrab – – 10,9%
Altres – 0,7% 25,3%
català castellà anglès francès
Entendre’l 94,6% 99,9% 32% 21,3%
Parlar-lo 78,3% 99,7% 26,4% 16,7%
Llegir-lo 81,7% 97,4% 27,9% 16,9%
Escriure’l 61,8% 95,6 24,1%% 12,7%
Enquesta d’usos lingü ístics de la població (2013) [EULP 2013]
Llengua inicial 31% 55,1% 2,4% 11,5%
Llengua pròpia 36,4% 47,6% 7% 9%
Llengua habitual 36,3% 50,7% 6,8% 6,2%
73
- Altres llengü es (en milers de persones):

o À rab  151,7
o Romanès  56,1
o Gallec  41,8
o Francès  38,8
o Portuguès  33,2
PAÍS VALENCIÀ
Coneixement i ú s social del valencià (2015) [EULPV 2015]
- Competències lingü ístiques (català )

-
ENTENDRE zona cat. zona cast. TOTAL
Gens 3,6% 23,3% 6,2%
Un poc 18,7% 39,4% 21,4%
Bastant bé / 77,6% 37,3% 72,4%

perfectament
PARLAR zona cat. zona cast. TOTAL
Gens 16,7% 54,8% 21,7%

Un poc 26,8% 30,5% 27,3
Bastant bé / 56,4% 14,7% 50,9%

perfectament
LLEGIR zona cat. zona cast. TOTAL
Gens 16,2% 45,9% 20,1%
Un poc 26,8% 30,5% 27,8%

Bastant bé / 57,2% 24% 52,9%
perfectament
ESCRIURE zona cat. zona cast. TOTAL
Gens 36,2% 67,8% 40,3%
74
Un poc 25,5% 20,8% 24,9%
Bastant bé / 38,8% 11,4% 34,7%

perfectament
- Evolució 1989 – 2015

[segons el percentatge total (zona catalanoparlant + zona castellanoparlant]
[bastant bé/ 1989 1992 1995 2004 2010 2015

perfectament
]
Entendre 95,7% 83,2% 87,4% 75,9% 68,8% 72,4%
Parlar 67,6% 61,1% 62,7% 53% 48,5% 50,9%
Llegir 62,8% 43,6% 46,5% 47,3% 47,3% 52,9%
Escriure 17,5% 15,8% 20,4% 25,2% 25,2% 34,7%

*llegir i escriure s’ha parat el cop amb
les escoles.
ILLES BALEARS
Enquesta d’usos lingü ístics a les Illes Balears (2014) [EULIB 2014]
- Llengua inicial
0%
Illes Balears Mallorca Palma Resta Mallorca Menorca

Eiv.-Form.
■ Catala ■Castelli! ■ Catala i castella ■Altressituacions
75
- Llengua d’identificació
Illes Balears Mallorca
■ Català Palma Resta Mallorca Menorca

■ Castella ■Catala i castella ■Altressituacions
- Llengua habitual
2,1
0%
Illes Balears Mallorca Palma Resta Mallorca Menorca
■ Catala ■Castella ■Catala i castella ■Altressituacions

-
català
Entendre’l 96,8%
Parlar-lo 80,5%
Llegir-lo 83,5%
Escriure’l 61,9%
Entendre’l Parlar-lo Llegir-lo Escriure’l
76
Mallorca 97,2% 82,3% 83,9% 62,4%
Menorca 94,3% 80,5% 85,6% 66,2%
Eivissa i 96,0% 70,6% 79,7% 56,8%

Formentera
TOTAL 96,8% 80,5% 83,5% 61,9%
- Evolució 2004 – 2014

-
2004 2014
Entendre’l 93,1% 96,8%
Parlar-lo 74,6% 80,5%
Llegir-lo 79,6% 83,5%
Escriure’l 46,9% 61,9%
CATALUNYA NORD
Enquesta d’usos lingü ístics a la Catalunya del Nord (2015) [EULCN 2015]
- Llengua inicial, d’identificació i habitual
77
ANDORRA
Coneixements i usos lingü ístics de la població d’Andorra (2018) [EULAND 1995 –
2018]
- Llengua inicial i d’identificació
Català Castellà Portuguès Francès Altres

Llengua inicial 35,7% 43,2% 17,1% 8,9% 6,8%
Llengua 45,9% 42,6% 14,2% 6,9% 5,5%
d’identificació

-
català
Entendre’l 89%
Parlar-lo 80%
Llegir-lo 86%
Escriure’l 66%
-
Català Castellà Portuguès Francès Altres
Coneixement 80% 93% 31% 54% 43%
78
- Evolució de les competències lingü ístiques del català 1995 – 2018

-
1995 1999 2004 2009 2014 2018
Entendre’l 85% 87% 84% 87% 89% 89%
Parlar-lo 75% 74% 72% 73% 81% 80%

Llegir-lo 80% 79% 80% 81% 85% 86%
Escriure’l 54% 58% 57% 55% 69% 66%
LA FRANJA
Els usos lingü ístics a la Franja (2014) [EULF 2014]
- Competències linguü ístiques (català )
- Evolució 2004 – 2014
79
L’ALGUER
Els usos lingü ístics a l’Alguer (2015) [EULA 2015]
80
- Evolució de les competències lingü ístiques entre 2004 – 2015
PERCENTATGES TOTALS: ENQUESTES D’USOS LINGÜÍSTICS ALS

DIFERENTS TERRITORIS
Entendre’l Parlar-lo Llegir-lo Escriure’l
Principat de 94,4% 81,2% 85,5% 65,3%

Catalunya
[EULP 2018]
País Valencià 72,4% 50,9% 52,9% 34,7%

[2015]
Illes Balears 96,8% 80,5% 83,5% 61,9%

[EULIB 2014]
Catalunya Nord 61% 35,4% 39,2% 14,3%

[EULCN 2015]
81
Andorra 89% 80% 86% 66%

[EULAND
2018]
Franja [EULF 94,1% 80,2% 74,7% 41,2%

2014]
L’Alguer 88,2% 50,5% 35,6% 8,1%

[EULA 2015]
PERCENTATFES TOTALS: LLENGUA INICIAL, D’IDENTIFICACIÓ I

HABITUAL
[català / català + Llengua inicial Llengua Llengua habitual

altres llengües] d’identificació
Principat de 34,3% 43,2% 43,5%

Catalunya [EULP
2018]
País Valencià [2015] — — —
Illes Balears 41,5% 45,1% 47,1%

[EULIB 2014]
Catalunya Nord 12,7% 11,7% 5,7%

[EULCN 2015]
Andorra [EULAND 35,7% 45,9% —

2018]
Franja [EULF 2014] 54,7% 53,4% 55,9%
L’Alguer [EULA 24,1% 26,1% 18,5%

2015]
IV. CASOS PARADIGMÀTICS DE LA POLÍTICA

LINGÜÍSTICA
1. MODELS JURIDICOLINGÜÍSTICS A EUROPA
La diversitat lingü ística constitueix una realitat lingü ística present en la majoria
d’estats, per la qual cosa és freqü ent la convivència de diverses llengü es dins d’un
mateix estat  TRACTAMENT DE LES LLENGÜ ES PER PART DELS ESTATS:
Reconeixement del plurilingü isme? Protecció de les llengü es?
82
LLENGÜ ES A EUROPA
LLENGÜ ES A LA PENÍNSULA IBÈ RICA I ESTAT ESPANYOL
LLENGÜ ES OFICIALS
- Castellà
- Català
- Occità
- Asturià
- Basc
- Gallec
- Portuguès
MODELS JURIDICOLINGÜÍSTICS (Vernet, 2006: 45 – 61)

Trets:
1. Reconeixement del plurilingü isme o no

2. Atorgament de l’oficialitat a més d’una llengua o no
3. Eficà cia de l’oficialitat (mera institucionalització o efectes prà ctics)
83
MONOLINGÜISME OFICIAL  ESTAT FRANCÈS

- Ú s de la llengua com a factor d’integració a la “nació
francesa”
- Mer reconeixement fà ctic de les llengü es regionals
- Francès: llengua de la Repú blica (1992), de
l’Administració , de les reunions i congressos
científics organitzats a l’Estat francès, de la justícia,
de l’ensenyament, dels exà mens i oposicions, de les
tesis i memò ries, dels béns i serveis destinats a
consumidors, de la senyalització pú blica, de les
relacions laborals,... [1994]
Constitution du 4 octubre 1958, en vigueur.
Article 2. La langue de la République est le français
Article 75.1. Les langues regionales appartiennent au patrimoine de la France.

[afegit en la revisió de 2008]
PROTECCIÓ DE LES MINORIES LINGÜÍSTIQUES  ITÀLIA

- País capdavanter pel que fa al nombre de llengü es parlades al seu territori
- Règims jurídics diferents
o Cooficialitat amb l’italià  alemany (a Boxen, Tirol), francès (a la
Vall d’Aosta). *eslovè (Gorizia i Trieste) [desenvolupat a partir de
pactes internacionals]
Reconeixement de drets lingü ístics en tres à mbits:
 Dret d’ú s (pú blic i privat): província de Bozen (alemany), Vall
d’Aosta (francès), província de Gorizia i Trieste (eslovè)
 Ensenyament obligatori: escoles
separades amb línies en italià ,
alemany i eslovè (Bozen i Gorizia
i Trieste) // meitat de l’horari en
italià i l’altra en francès o
84
alemany [i algunes hores de ladí (Vall d’Aosta i part ladina de

Bozen)
 Accés als cà rrecs pú blics: Bozen  dret d’atenció en la
llengua de preferència, representació de les minories en la
política; coneixement d’italià i alemany per accedir als cà rrecs
pú blics.
o Règim de protecció de minories lingü ístiques – albanes, català ,
alemany, grec, eslovè, croat, francoprovençal, friü lès, ladí, occità ,
sard.
 Ú s de la llengua de la minoria (amb l’italià en activitats
educatives)
 Ensenyament de la llengua a les escoles i als adults
 Ú s de la llengua en els consells municipals o altres ò rgans de
l’administració municipal
 Possibilitat de publicar actes oficials en la llengua (només la
italiana té efectes jurídics)
 Possibilitat d’emprar la llengua en les
oficines de les administracions
pú bliques (tret en les forces armades,
la policia i la justícia)
 Possibilitat d’inscriure els noms i
cognoms en la llengua minorità ria
 Subvencions a la premsa, rà dio i
televisió per a l’ú s de la llengua
 Creació d’instituts per a la protecció
de les tradicions lingü ístiques i culturals.
PLURILINGÜISME INSTITUCIONAL  FINLÀNDIA

- Presència de dues llengü es repartides desigualment
sobre el territori: el finès i el suec, les quals só n
considerades llengü es oficials  igualtat de drets
85
- Autonomia lingü ística i política de les illes Å land (95% població sueca)
- Sistema de protecció de minories aplicat als samis (llengü es samis o
lapones).
Constitució de Finlà ndia
Llei d’Autonomia d’Å land
FEDERALISME LINGÜÍSTIC  BÈLGICA

- Presència de dos grups força territorialitzats: flamencs (neerlandès) i valons
(francès)
- Neerlandès i francès  llengü es oficials
en els territoris respectius i cooficialitat
a la capital, Brussel·les (majoria
francò fona)
- Minoria germanò fona en 9 municipis de
l’est del país  alemany: llengua oficial
- Tractament de minories per als municipis situats en la frontera lingü ística
entre la zona francò fona i flamenca.
Lleis lingü ístiques
- Règim de territorialitat  una ú nica llengua (la de la regió o les dues a

Brussel·les) per als actors de l’administració , els tribunals i l’ensenyament
de tots els nivells
- Facilitats lingü ístiques per als territoris limítrofs  dret a accedir i ser
compost per l’Administració en una llengua nacional diferent de la del
territori, i a un ensenyament preescolar i primari en la llengua nacional
materna
- Reformes constitucionals a partir de 1980  Estat federal  cada comunitat
estableix l’estatut de la llengua (ensenyament, administració , mitjans de
comunicació ...)  oficialitat del neerlandès i el francès i protecció de
l’alemany en à mbit central.
CANADÀ
- Estat bilingü e (anglès – francès) + llengü es aborígens oficials
86
- Els francò fons i anglò fons constitueixen una majoria i una minoria
lingü ística depenent de la situació geogrà fica i
política e què se situïn
o Quebec  majoria francò fons
 Anys seixanta  aparició d’una
elit francò fona que cerca el
desenvolupament polític,
social, econò mic i cultural del
Quebec, amb l’apropiació de l’economia i la promoció de la
utilització generalitzada del francès.
 Anys setanta  lleis de promoció de la llengua francesa al
Quebec [Llei 63, Llei 22,
Llei 101] (ensenyament,
administració pú blica,
empreses, negocis...)
 Llei 22 (1974) 
oficialització ú nica
del francès al
Quebec
 Llei 101 (1977) [charte de la langue française]  drets
lingü ístics dels ciutadans del Quebec
o Les nou províncies restants  majoria anglò fona
o Llengü es aborígens
 Territoris del Nord-oest  Llei de Llengü es Oficials dels
Territoris del Nord-oest (1988)  onze llengü es oficials:
anglès, francès, chipewyan, cree, gwich’in, iuinnaqtun,
inuktitut, inuvialuktun, slave del nord, slave del sud, Tłįchǫ
 Nunavut: Loi sur les langues officielles (2008)
87

Apunts Classe

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Apunts Classe

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Carla Queralt Requena

Política i planificació lingü ístiques, 2022 – 2023

POLÍTICA I PLANIFICACIÓ LINGÜÍSTIQUES

Divendres 17, acollida de batxillerat 11:00

Dijous 23 de febrer jornada Joan Julià -Muné (10:00 – 14:00)

CONTINGUTS ELEMENTALS DE L’ASSIGNATURA

1. Introducció general. La política i la planificació lingü ístiques dins del marc

ALTRES LLENGÜES MITJANES D’EUROPA..............................................................59

1. LA SOCIOLINGÜÍSTICA: ELS ANTECEDENTS

Les activitats que actualment considerem purament sociolingü ístiques no só n en

Al segle V aC, Pà nini ja va codificar en sà nscrit.

En aquest fragment hi podem veure impregnacions sociolingü ístiques, ja que ens

Altres precedents significatius de la sociolingü ística:

- Estudis de la lingü ística histò rica, en romanística i en dialectologia

Al segle XX apareixen els primers estudis prò piament sociolingü ístics.

- L’any 1952 es crea el terme sociolingü ística  Haver c. Currie amb

La sociolingü ística s’arrela immediatament a causa d’unes grans transformacions

- Creixement demogrà fic

- Facilitats de comunicació i transport

Hi va haver un gran trasbals de la realitat social, política, econò mica, cultural i

- Ciència bà sica  es pregunta com s’esdevenen els fenò mens i el seu

2. LA SOCIOLINGÜÍSTICA: LES DISCIPLINES

Què és sociolingü ística i què no? La sociolingü ística és un corrent multidisciplinari

- William Labov  lingü ística realista socialment

Classificació de les disciplines:

POL LINGÜ ÍSTIC POL PSICOLÒ GIC

- Pol social i col·lectiu  hi distingim tres grans línies:

Aquests tres pols no corresponen estrictament a tres disciplines (sociologia,

II. LA POLÍTICA I LA PLANIFICACIÓ LINGÜÍSTIQUES

1. L’ACTUACIÓ POLÍTICA SOBRE LA DIVERSITAT

Comunitat lingü ística  conjunt de parlants d’una mateixa llengua

No es contemplen variables com:

- Les creences i actituds (extralingü ístiques) dels mateixos parlants.

En aquesta definició entenem que el mínim comú de la comunitat lingü ístic és

- Llengua VALOR LINGÜ ÍSTIC

Paral·lelament, Isidor Marí (1992: 13) determina que:

IMPLICACIONS SOCIOLÒGIQUES I POLÍTIQUES EN LA COMUNITAT

- Es troben distribuïdes de manera desigual.

- Societats de caçadors-recol·lectors  petites societats amb homogeneïtat

- Societats ramaderes i agrícoles  societats més grans però poca diversitat

ascensor social. L’interès polític es va centrar en el control de l’ú s

A Europa hi va haver un procés de convergència lingü ística: les varietats locals es

Un exemple d’això va ser el QÜ ESTIONARI DE L’ABBÉ GRÉ GOIRE (1790):

- Un dels primers casos d’aplicació de política lingü ística.

Teoria variacionista aplicada. Ara actualment s’és conscient que qualsevol

CARÀCTER POLÍTIC DE LA FUNCIÓ SOCIAL DE LA LLENGUA

Pocs han dubtat a reconèixer la “força unitiva” o dissociadora del llenguatge, la

2. COM A CAMPS D’ESTUDI

Conflictes lingü ístics de la histò ria:

- Extinció de prà cticament tots els parlars preromans de la Península Ibèrica

Aracil  terme normalització lingü ística (1965). Quebec: aménagement

CONFLICTE DE TERMES: FRONTERA ENTRE LA POLÍTICA I LA

Per tant, el terme política lingü ística tindria dos significats.

BOIX I VILA (1998) TURULL (2001)

Organització/ PLANIFICACIÓ PLANIFICACIÓ

Posada en pràctica PLANIFICACIÓ POLÍTICA lingü ística

Avaluació PLAIFICACIÓ lingü ística POLÍTICA lingü ística

- Decisió política inicial  Language policy

3. ELEMENTS DE LA POLÍTICA I LA PLANIFICACIÓ

Fer un plantejament de models de política lingü ística és una tasca complicada ja

- No existeix una teoria que permeti preveure el canvi social

La intervenció en política lingü ística ha d’identificar les tendències dominants del

I. Quins só n els actors?