FONAMENTS DE GEOGRAFIA HUMANA

TEMA 3: SOSTENIBILITAT O DECREIXEMENT?

VISIONS DE LA NATURA

La natura com alguna cosa...

- ...per dominar. TECNOCENTRISME

- ...que ens domina. ROMANTICISME/DETERMINISME AMBIENTAL
- ...per viure-hi en harmonia. ECOCENTRISME

LA RELACIÓ ENTRE CULTURA I NATURA

· La construcció social de la natura

· La producció de la natura. La segona natura.
· Les representacions de la natura

LA DEFINICIÓ CANVIANT DE RECURS NATURAL

1. La definició social de recurs

2. Les classificacions dels recursos naturals
3. Factors que afecten la disponibilitat dels recursos. Tipus d’escassetat.
4. Recursos i conflictes polítics

La definició social de recurs

Exemples:

- A mitjans de s. XIX a Pennsilvània es van fer perforacions per extreure petroli, degut
al descobriment de la utilitat d’aquest recurs.

- L’utilitzat del làtex al 1829, es va descobrir com vulcanitzar el cautxú, per fer
neumàtics.

És necessari:

· Producte natural que és d’utilitat per als humans

· No és una substància sinó una funció
- Coneixement de la seva existència
- Tecnologia per a utilitzar el recurs
- Cost competitiu
Escassetat de recursos
Conflictes per l’apropiació, gestió i ús de recursos naturals estratègics

Poden ser a:

- Nivell global
- A escala regional
- A l’interior dels estats
- A nivell local

Visions tradicionals de la relació entre població i recursos

· Des de finals del segle XVIII: idea que la clau dels processos històrics és la variació de les
poblacions

· Finals s XV-XVI: ruptura amb l’Edat Mitjana

- Interès per la riquesa i l’acceleració de l’activitat econòmica
- Transformacions agràries i augment demogràfic
- Transformacions religioses
- Transformacions intel·lectuals

L’ESCOLA CLÀSSICA DE PENSAMENT ECONÒMIC s. XVIII-XIX

Context històric: creixement extraordinari de població i de recursos

· Models pessimistes
- Creixement de la població
- Recursos decreixents

· Models optimistes
- Creixement indefinit del capitalisme
- Poblacionisme
ELS LÍMITS DEL CREIXEMENT (1972)

· També Informe al Club de Roma o Informe Meadows

· Estudi global sobre els problemes mundials basat en treballs previs de

Forrester sobre dinàmica de sistemes

· PROBLEMA CENTRAL: capacitat del planeta per a fer front a les necessitats i
modes de vida d’una població mundial creixent que consumeix recursos,
perjudica el medi i posa en perill l’equilibri ecològic

· CONJUNT DE PROBLEMES QUE INTERACTUEN ENTRE SI: deteriorament del

medi, expansió urbana, inseguretat de l’ocupació, pertorbacions econòmiques
à IMPOSSIBLE DE TRACTAR PER SEPARAT

· Anàlisi dinàmica de sistemes que interrelaciona cinc variables

· Les cinc variables tenen un creixement exponencial

· Resultat de l’anàlisi:

- La població i la producció no poden seguir creixent indefinidament à CREIXEMENT

ZERO
- Si es mantenen les tendències actuals, límit al creixement en 100 anys
- A mitjans de segle XXI s’ha d’haver arribat a un equilibri o hi ha perill de col·lapse
· IMPACTE:
- Anàlisi dels problemes a llarg termini
- Interrelació de variables
“Un ordenador mira al futuro y tiembla”
“Un estudio vislumbra el desastre para el 2010”

EL DEBAT INTERNACIONAL DES DELS 70

· Preocupació per la qüestió mediambiental en relació al desenvolupament a partir de les

dècades dels 60 i 70
· Fites:
- 1972 Estocolm
- 1980 World Conservation Strategy
- 1987 Informe Brundtland
- 1992 Cimera Río
- 2002 Cimera Johannesburg
- 2009 Conferència sobre canvi climàtic de Copenhaguen
- 2012 Conferència sobre Desenvolupament Sostenible (Rio+20)
- …

1972, Conferència de les Nacions Unides sobre Medi Humà a Estocolm

· Moment decisiu per a l’emergència del “desenvolupament sostenible”

· Només temes relatius al Tercer Món (aspectes mediambientals del desenvolupament
econòmic)
· Estratègia dels països desenvolupats per a controlar els recursos dels països pobres, que
veien com a secundari el tema mediambiental al costat de l’econòmic (contaminació per
industrialització? “contaminació” per pobresa!)

LA CRÍTICA A LA IDEA DE CREIXEMENT SOSTENIBLE

- Ambigüitat del terme: Desig general sense precisar el contingut ni la manera de

portar-lo a la pràctica
 - Origen en el Primer Informe del Club de Roma sobre els límits del creixement : en
qüestió la viabilitat del creixement com a objectiu econòmic planetari
- Desenvolupament sostenible o desenvolupament sostingut? (no es contempla que
desenvolupament sostenible impliqui necessàriament desenvolupament sense
creixement)
- Més enllà dels límits (1992) Les perspectives eren pitjors que 20 anys enrere però
matisaven que tot i existir límits al creixement, no tenien perquè haver-los pel
desenvolupament
- El desenvolupament sostenible està servint per mantenir la fe en el creixement en
els països industrialitzats i escapar a la problemàtica ecològica
- Avui predomina el problema de excés de residus per sobre de la falta de recursos;
l'expansió està provocant un deteriorament ecològic cada cop més accentuat

EXEMPLES DE GREENWASHING

DECREIXEMENT

- Serge Latouche: el desenvolupament sostenible com a oxímoron

- Décroissance, degrowth
- No es tracta de menys sinó de diferent: activitats, formes i usos d’energia, relacions
socials, rols de gènere, temps dedicat al treball remunerat...
- Crítica al creixement i una proposta d'alternatives: focus en la reproducció social i no
només en la producció, defensa dels comuns (ecocomunitats, cooperatives, proposta
de renda bàsica i sostre d’ingressos
- No és sinònim de creixement negatiu però no es pot aspirar un creixement del 3%
anual
 - I què passa al Sud Global on encara no satisfan les necessitats bàsiques? Permetre
que despleguin les seves pròpies trajectòries (alternatives al desenvolupament,
postdesenvolupament)

CAPITALISME I CATÀSTROFE AMBIENTAL

· Mateixes causes estructurals que han empitjorat amb el capitalisme financer

· Entendre la crisi ambiental passa per entendre la dinàmica del capitalisme

· La competència obliga a l’explotació de la Natura i dels recursos

· El desenvolupament capitalista és socialment injust, geogràficament desigual,

expansionista, ambientalment destructiu i amb crisis periòdiques

ORÍGENS DEL PROBLEMA

· La transició al capitalisme com una “bretxa ecològica”

· Amb la Revolució Industrial, pas d’una “economia orgànica” a una “economia d’energia de
base mineral”

· Capacitat de creixement exponencial però deteriorament ambiental massiu

FORDISME I KEYNESIANISME

· Els primers límits al creixement: establerts per les mateixes relacions socials que
impulsaren l'eficiència capitalista (límit de salaris, falta de demanda)

· Fordisme 40s-70s): cadena de muntatge semi-automàtica i duplicació del salari

àPRODUCCIÓ EN MASSA I CONSUM EN MASSA

· Més institucions polítiques i polítiques que recolzaven el consum en massa (polítiques

econòmiques, gestió keynesiana de la demanda + contracte social d’estabilitat de
ocupacions i salaris)

· Resistència als excessos el capitalisme (60s-70s): drets civils, contra la guerra, crítiques
culturals sobre el consum i la destrucció ambiental que recolzava sobre el règim polític
keynesià que feia imaginable la construcció d’alternatives polítiques

· REACCIO 2ª meitat 70s: reacció contra l’estat del benestar keynesià + transformació del
capitalisme à NEOLIBERALISME

NEOLIBERALISME I CAPITALISME FINANCER

- No intervenció en els mercats

- Monetarisme (la inflació i el deute com a resultat d’una despesa estatal excessiva)
- Consens de Washington i ajust estructural de les economies dels països
subdesenvolupats: expansió del neoliberalisme a tot el món
- Globalització en benefici d’una classe capitalista-financera, super-rica i re-emergent
- No és una renúncia de l’estat sinó un redireccionament de l’estat en un tipus
keynesià per a l’elit (poder econòmic de la nova classe politico-financera-
empresarial)
 - A nivell mediambiental: desindustrialització del Primer Mon i industrialització de
diverses parts del Tercer Món, amb un augment enorme de les emissions (“el
creixement econòmic com a prioritat i el medi coma víctima necessària”)

“EL MEDI CONTRAATACA”

· Cultura capitalista de risc, curt termini, imprudent i sense tenir les conseqüències
mediambientals

- El risc porta a la catàstrofe econòmica (les crisis no només s’estenen sinó que les
crisis en un àrea tenen efectes exponencials sobre les altres)
- El risc endèmic del capitalisme financer comporta relacions ambientals arriscades

· Neil Smith (2006) “There’s no such thing as a natural disaster”

- No en sentit literal sinó sòcio-espacial: desastres evitables i que afecten els grups
més vulnerable
- Article provocat per la resposta de l’Administració Bush al Katrina (2005)
FASES O ASPECTES DEL DESASTRE

· Causes: localització, causes que són també socials

· Vulnerabilitat: diferent segons el lloc on es viu, biaix de classe

· Preparació: capacitat de reacció

· Resultats i Resposta: pèrdues humanes, pèrdues en el medi construït

· Reconstrucció: oportunitat per fer una cosa diferent

TIPUS DE RESIDUS

· Definició de residu: Tot material que no té un valor d’ús directe i que és descartat pel seu
propietari

· Classificacions de residus:

- SÒLIDS – LÍQUIDS
- BIODEGRADABLE – NO BIODEGRADABLE
- TÒXIC – NO TÒXIC
GENERACIÓ DE RESIDUS PER REGIONS (TOTAL I PER CÀPITA), 2016, 2030, 2050

GENERACIÓ DE RESIDUS EN RELACIÓ AL PIB (PER CÀPITA)

QUÈ ES FA DELS RESIDUS?

· Context d’una relació geogràfica desigual entre països

rics i pobres:

- Producció agrícola per a l’exportació

- Localització d’indústries contaminants
- Explotació turística
- Comerç internacional de residus
ON VAN ELS RESIDUS?

- Exportació de residus cap als països del Sud Global: més barat que a casa
- Regulacions més laxes als països més pobres: un preu a pagar
- Justificacions econòmiques de l’exportació de residus? Aprofitar les àrees que
encara no són tan contaminades!
- Imperialisme del residu (garbage imperialism)
- Despossessió per contaminació

GENERACIÓ DE RESIDUS TÒXICS

RESIDUS D’APARELLS ELECTRICS I ELECTRÒNICS

- Un dels que creix més però es recicla poc

- Plàstic, metalls i productes tòxics (mercuri, cadmi..)
- La major part s’exporta als països del Sud global, particularment d’Àfrica
- Es justifica com un benefici per les àrees receptores
- Exportació de “productes de segona ma”
- La major part va a parar a l’economia informal
RESIDUS PLÀSTICS

RECOL·LECTORS DE RESIDU

Els recol·lectors de residus treballen recollint brossa, i venen aquests materials a mercats
per treure’n benefici. Es tracta d’un treball informal, amb condicions precàries i poc
sanitàries.

RESIDU ZERO? L’ECONOMIA CIRCULAR

LA PETJADA ECOLÒGICA

Concepte creat per William Rees i Mathia Wackernagel (1996): “Superfície de territori
ecològicament productiu (conreus, pastures, boscos, ecosistema aquàtic) necessària tant
per produir els recursos consumits com per assimilar o absorbir es residus generats per una
comunitat humana”

Indicador de sostenibilitat

El seu objectiu és avaluar l’impacte sobre el planeta d’un mode de vida, i per tant, el seu grau
de sostenibilitat.

Mesura la superfície necessària (hectàrees) per produir els recursos necessaris per una
persona, una país, una ciutat… així com la superfície necessària per absorbir els residus que
genera, independentment d’on estiguin localitzades aquestes àrees.

S’expressa en hectàrees/càpita.