CURS DE FORMACIÓ

MEE_4

TÀCTICA D’ATAC I DEFENSA EN ETAPES INICIALS

UF1. JOC DINÀMIC

01. TÀCTICA DEL BÀSQUET .

1.1. PRINCIPIS GENERALS DE LA TÀCTICA EN BÀSQUET.

Joc Dinàmic
 Control de l’espai. On vaig? Espais que utilitzarà el meu company? ...
 Com utilitzar el bot: No llançar la pilota al terra només rebre, no fer bots
innecessaris. (No buscar sempre el passi-assistència).
 Passi: Circulació ràpida de la pilota, passar a on el meu company digui.
 Tir i finalitzacions: No sempre tirar quan s’està sol és un bon tir, s’ha de estar
sol i en espai d’alt percentatge de tir.
 Lectura de defensa: Dominar la seqüencia acció-reacció.

En resum, anar millorant la velocitat en l’execució, serà la mostra del domini de la

teoria, reduir el temps entre percepció-decisió-execució és el resultat d’assimilar el
que s’ha treballat.

1.2. ESTRUCTURA DE JOC D’UN EQUIP DE BÀSQUET.

Historia de l’evolució tàctica em bàsquet.

Sistemes de joc en els primer anys d’aprenentatge (8 a 12 anys)
En cap cas la tàctica estratègica serà una eina únicament competitiva, els partits seran
utilitzats amb l’objectiu amb l’objectiu d’aplicar els coneixements tècnics treballats.

En les etapes inicials no fer distincions segons la categoria ni el talent.

La millora tàctica en els grups d’alt nivell es basarà en la millora de la percepció del
joc, la presa de decisions i la seva execució i la correlació de moviments entre
companys

MINIBÀSQUET
 Joc dinàmic: - Utilització 4 carrils de transició defensa-atac.
- Potenciar el joc de camp obert
- Educar en el respecte.
  Joc Posicional: - Estructura de joc amb un jugador al pal baix
- Basar el treball estratègia en joc per conceptes. (Tàctica in)
- Potenciar el talent individual 1c1, aplicació de gest tècnics.
- Buscar cooperació P-T-R.
- Educar en els espais i respecte a la pilota.

 Joc Posicional: - Situacions senzilles de talls i reemplaçar

Des de les - Educar en el respecte dels espais i l’ordre de prioritat de
Línies moviments segons la pilota.

 Sistemes: - Potenciar la responsabilitat individual

Defensius - Educar en l’esforç de no ser superat i protegir la cistella
- Evitar defensa a tota la pista

 Mitjans Bà-: - P-T-R com automatisme.

sics de tàctica col·lectiva

Sistemes de joc en els primers anys de formació competitiva (12-16 anys).

L’estratègia segueix tenint l’objectiu de ser l’eina de millora tècnica-tàctica i

d’aplicació del objectius treballats.
Evitarem l’especialització, potenciar el talent. L’estratègia com eina de futur mai de
rendiment immediat.

PRE-INFANTIL, INFANTIL, CADET 1r ANY

 Joc dinàmic: - Utilització de 4 carrils de transició defensa-atac.
- Potenciar el joc a camp obert, passades sempre endavant.
- Transicions simples amb talls organitzats. Estructura de joc
per conceptes, introducció del bloc directe.

 Joc posicional: - Prioritat del joc per conceptes i la percepció del joc des de la
lliure presa de decisions, tot per potenciar la tècnica i la
tàctica individual i assimilar els principis bàsics de la tàctica
col·lectiva 2c2, 3c3.

 Joc posicional: - Introducció situacions bloc indirecte estàtic on el jugador en

Des de línies moviment sigui el responsable de treballar la recepció amb
talls per sobre d’un company.

 Sistemes: - Sense perdre la responsabilitat individual, s’ha de començar

Defensius aplicar conceptes de cooperacions defensives.
- Evitar pèrdua de responsabilitat individual al percebre que té
ajuda.
- Introduir conceptes de defenses col·lectives individuals a tota
la pista.
  Mitjans Bàsics:- P-T-R dins estructures tàctiques organitzades
De tàctica col·l- Estructures de joc senzilles, blocs indirectes i directes simple
que ens permeti noves aportacions al joc per conceptes.
- Utilitzar sistemes universals con la «FLEX» (bloc indirecte) o
les «2 torres» (bloc directe) tàctica col·lectiva 2c2 i 3c3.

Sistemes de joc en els primers anys de especialització del jugador (a partir 16 anys).

L’especialització dels jugadors ha de ser buscant el seu creixement individual i mai el

rendiment immediat del col·lectiu. El jugador necessita competir vers l’aprenentatge.
L’obligació com entrenadors és que l’estratègia ens permeti formar a la vegada
rendibilitzar la qualitat del jugador.

CADET DE 2n ANY, JUNIOR, SOTS-21

 Joc dinàmic: - Utilització de 3 carrils de transició defensa-atac.
- Màxima expressió del joc per conceptes.
- Podem organitzar d’una forma estructurada de l’arribada
amb possibles transicions senzilles.
- Procurar que el joc de transició organitzades no sigui
contraproduent amb l’esperit ràpid del joc per conceptes.

 Joc posicional: - Introducció situacions estratègiques complexes, per exemple

la correlació de sèries de tàctica col·lectiva (bloc indirecte +
bloc directe)
- Tàctiques especifiques per l’atac defensa zonal, concepte de
sobrecarrega i associació post alt-baix guanya importància.
- Aquestes noves situacions tàctiques s’introdueixen, no nomes
de formar al jugador, si no de buscar millor rendiment
competitiu del grup.

 Joc posicional: - Ampliar situacions estratègiques segons la direcció del partit.

- Educar al jugador en les lectures dels factors del joc: temps,
posició, espai, joc, avantatges, marcador...
Des de línies moviment sigui el responsable de treballar la recepció amb
talls per sobre d’un company.

 Sistemes: - Manteniment i millora dels conceptes apresos.

- Introduir estructures tàctiques defensives, defensa zonal
mitja o tota la pista.
Defensius - Ampliar els recursos tàctics en la defensa de situacions
col·lectives, variables a la defensa de blocs directe-indirecte.
  Mitjans Bàsics:- Perfeccionar blocs directes-indirecte en diferents direccions
De tàctica col·l - Començar a crear successions de tàctiques col·lectives. Bloc
indirecte més bolc directe, blocs indirectes consecutius, mà a
mà més bloc directe o indirecte.
- Coneixement dels sistemes universals bàsics ( flex, 2 torres,
rombe, triple post) i l’aprenentatge situacions de creació
especifica de l’equip.

1.3. LA TÀCTICA AL SERVEI DEL JUGADOR I LES SEVES CAPACITATS I MADURESA.

 L’objectiu del joc: és aconseguir tirs o situacions d’alt % d’encert. Aplicació de

la tècnica-tàctica individual en situacions col·lectives.
 Objectius segons l’edat formativa dels jugadors: Els sistemes de joc, han de
perseguir el creixement individual i col·lectiu per sobre del rendiment
competitiu de l’equip.
El creixement estratègic ha d’anar directament relacionat al recursos tècnics-
tàctics que han adquirit els jugadors en les diferents edats de formació.

1.4. CONCEPTES BÀSICS DEL JOC DINÀMIC.

 Atac dinàmic: contraatac i transició (continuar jugant).
 Joc dinàmic:
o Després de cistella: Agafar la pilota i treure sobre un peu.
o Després de tir lliure: Estructura per conquerir espais.
o Després de rebot: Córrer per davant de la pilota.

Aspectes de l’atac dinàmic, 1c0, 1c1, pilota interior, inversió.

 Defensa dinàmica: Replegament i Balanç defensiu (continuar defensant)

 Balanç defensiu:
o Parar pilota.
o Protegir cistella.
o Aturar l’atac el més amunt possible.

2. ATAC DINÀMIC: ESTRUCTURES I IDEES OFENSIVES DEL JOC DINÀMIC.

2.1. INICI DE L’ATAC DINÀMIC

Que fer quan s’inicia el contraatac i desapareix les possibilitats d’acabar-ho amb èxit
de manera clara.

Davant aquest supòsit, molt freqüent, el conductor de la pilota renuncia i marca per
fer un atac posicional. Això fa consumir molts segons i baixa el ritme del partit.
 És aconsellable aprendre a crear perill seguint la inèrcia que proporciona l’intent de
contraatac, s’ha d’intentar acabar l’atac en pocs segons, aprofitar, llegir els possibles
punts dèbils del rival.

Veure i/o crear avantatges en aquestes situacions proporciona cistelles senzilles, però
s’haurà de tenir present els riscos importants que provoca.

Conclusions:
 La recuperació de pilotes, rebots defensius, la visió de tot el camp
abans de rebre la pilota, la recepció en moviment, guanyar temps en
el primer passi, son els principal aspectes a treballar per el base en
l’inici del contraatac, això permetrà que el nostre equip sigui més
ràpid i més efectiu en la culminació dels atacs.

Vídeos exercicis:
 Contraatac després de rebot.
 Contraatac després de bàsquet.
 Contraatac després de tir lliure.
 Contraatac després de recuperació

2.2. ORGANITZACIÓ (CONTRAATAC)

Segons el número de jugadors participants (d’un a 5 jugadors)

 Organització del contraatac (lluís Biosca)
 Contraatac d’un jugador
 Contraatac de 2 jugadors
 Contraatac de 3 jugadors
 Contraatac de 4 jugadors
 Contraatac de 5 jugadors

Si no hi ha avantatge durant els primer 8’-10’, jugar Inversió.

Opcions: A partir de:
 Flake (bloqueig cec,...)
 Mà a mà
 Intercanvis
 Talls
Potenciar la lectura i la presa de decisions

Construcció Tàctica
 Joc dinàmic:
 1c1 exterior
 1c1 interior
 Dividir i doblar
 Talls
 Donar continuïtat a l’atac dinàmic (continuar jugant)
 Bloc Indirecte:
 Pin Down
 Back screem
 Cross screem
 Flake
 Shuffle
 Zipper
 Stagger
 Creuament per fons
 Combinacions
 Buidar:
 Buidar pel centre de la zona: Apareix jugant sense pilota
sobre una divisió amb opció de donar continuïtat al joc.
 Buidar per la línia de fons: Jugant sense pilota amb opció de
continuar el joc.
 Buidar sobre el moviment del jugador interior: sense pilota
pel costat contrari d’on juga el jugador interior.

2.3. RESOLUCIONS (ACABAMENTS)

El més important d’aquesta situació és l’explosivitat de l’entrada en carrera sense
oposició aprofitar la inèrcia per acabar a dalt de tot.
L’únic que ha de mirar és la anella, no girar el cap cap enrere. Ideal que conegui abans
de rebre la pilota la situació dels defensors. (mate o safata).

Vídeos:
 Finalització carril central.
 Finalització carril lateral.
 Finalització tràiler
 Tir exterior suport.
 Tir exterior cantonada.

2.4. ENSENYAMENT -APRENENTATGE DE L’ATAC DINÀMIC EN ETAPES INICIALS

5c0, dos equips guanya un.
Vídeos d’exercicis.

3. DEFENSA DINÀMICA: ESTRUCTURES I IDEES DEFENSIVES DEL JOC DINÀMIC.

3.1. DEFENSA EN L’INIC DEL CONTRAATAC.

Rebot ofensiu (primera defensa)

El rebot ofensiu és la primera arma defensiva, i suposa tenir una nova opció. Si anem
al rebot, obligarà a l’altre equip a preocupar-se del seu rebot, fet que retardarà l’atac
rival i dona seguretat al company que fa el llançament.
 Com ensenyar-ho:

1. Es pot treballar de manera individual a través de la mentalització. Exercicis

específics o incorporats a la dinàmica de l’entrenament.
2. Felicitar al jugador que es sacrifica i ajuda en rebots en atac.
3. Mentalitzar al jugador que és una faceta més del joc.
4. Lluitar amb l’adversari per la pilota.
5. El rebot de l’equip és la suma del treball de tots, quan més jugadors més
èxit.
6. Explicar que els rebots d’atac donen punts. Un rebot és una cistella fàcil.
7. Per ser un bon rebotador d’atac:
 Innats: timming, pes, agilitat, etc.
 Millorables: Desig, coratge, intuïció, agressivitat, etc.

El primer que s’ha de fer és col·locar-nos en una posició que ens doni avantatge per
això dos aspectes importants:
 Anticipació, S’ha d’estar en el rebot, s’ha d’anar abans del tir.
 Estadística. Conèixer les trajectòries més probables des de el tir.

Les estadístiques ajuden a l’hora d’ocupar una posició, el pivot defensat en el pal baix,
ha d’intentar guanyar la posició fent un gir sobre la seva cama interior.
Els rebots llargs és responsabilitat dels jugadors petits.
És molt millor quant l’atacant està al costat oposat, perquè la defensa esta en posició
d’ajuda, «s’ha de tenir ambició».

La nostra defensa comença amb l’amenaça del rebot i per això ha de finalitzar o
atacar.

Palmejar
la pilota

Colpejar o
Agafar el
treure la
rebot pilota

3.2. DEFENSA EN L’ORGANITZACIÓ DEL CONTRAATAC.

Balanç defensiu.
Equilibri en la distribució i intenció dels jugadors atacants que s’ha de mantenir
durant l’atac, en previsió d’una reacció col·lectiva (pèrdua de la possessió) en el
moment intermedi entre les dues fases del joc (atac-defensa). Es produeix en el
temps entre el tir i el rebot (1-2 seg.)

Aquest equilibri defensiu que ha de tenir l’atac quan l’organitzem tàcticament durant
el joc.
El balanç defensiu hauria de ser un concepte d’atac (USA), condició que ha complir
l’atac en el moment del tir, establir un ordre d’anar al rebot o baixar a defensar.

En la practica el «Balanç Defensiu» consistirà en assignar a cada jugador un rol

determinat a desenvolupar en el cas de pèrdua imminent de la possessió per tiro o
pèrdua de la pilota. (NO si l’atura l’àrbitre, defensa té temps).

Realitzar un bon balanç defensiu comença en el moment què l’equip tècnic analitza
els seus propis jugadors per conèixer característiques i potencial:
 Possibilitat d’obtenció del rebot defensiu.
 Capacitat atlètica per córrer la pista.
 Intel·ligència de joc i capacitat d’anticipació.
 Intensitat mental.

Podem fer un agrupament de les mateixes en funció de la voluntarietat de la pèrdua

de la pilota.

A ACCIONS VOLUNTÀRIES (AV)

Aquelles accions que es decideix perdre la possessió, un tir a cistella.
L’equip tècnic haurà de decidir una posició adient i avantatjosa per recuperar la pilota
o fer un balanç defensiu amb el menor risc. Donar una distribució equilibrada (2-3; 3-
2; 1-4, ...) Basant-se en dos detalls del joc:
 Numero de jugadors que es vol tenir a prop de cistella per lluitar el rebot.
 O més a prop de la nostra cistella.

B ACCIONS INVOLUNTÀRIES DINÀMIQUES.

Aquelles accions que la pilota es controlada per l’equip contrari. Així podem trobar:
 Pilotes perdudes per sobre del tir lliure: major dificultat per organitzar el
balanç defensiu. La defensa té la inèrcia per atacar i l’atac es queda clavat.
 Pilotes perdudes per sota del tir lliure: Al estar més a prop de la cistella solen
ser més fàcils de defensar ja que l’equip contrari donar prioritat a assegurar
la pilota, assegurar la possessió.

C ACCIONS INVOLUNTÀRIES ESTÀTIQUES.

Produeixen una pèrdua de la pilota per una infracció sancionada pels arbitres, parada
de joc i defensa organitzada.

D ACCIONS QUE PROVOQUEN EL BALANÇ DEFENSIU.

Una vegada coneixem els punts forts i dèbils de l’equip, és hora de prendre decisions
sobre les accions que es volen entrenar per organitzar el balanç defensiu. Serviran
com a base per tota la temporada.

Es produeixen accions seqüencials e el temps:

1. Pèrdua del control de la pilota
Màxima concentració i atenció en el moment de la pèrdua s’observin,
interpretin i s’anticipen les accions del equip rival.
Si la pèrdua es una acció involuntària dinàmica la decisió d’actuar depèn si es
falta o no.

En el cas de ser voluntària amb cistella o no, s’haurà de decidir quin numero
de jugadors van al rebot i quants col·laboren em defensa.

Rebotejadors
Valorar si és factible lluita per recuperar la pilota en el rebot o per alentir el
control de la pilota.

No rebotejadors
Valorar si el rebot és llarg o no i es situen corrent al camp de defensa sense
perdre de vista la pilota i les accions de l’equip contrari.

2. Pressió a la sortida de la pilota.

Un dels rebotejadors pressiona a l’adversari que té la possessió de la pilota,
provocant alentir les seves accions. Pot estar acompanyat per un altre jugador
un cop comprova que darrera d’ell hi ha més companys, llavors va a col·locar-
se el més enganxat al possible receptor amb la intenció que no rebi la pilota o
que ho faci el més enganxat a la línia de fons. La resta va a camp propi.

3. Parar la progressió de la pilota.

Una vegada l’atac progressa cap a la zona d’atac, el jugador amb pilota porta
un defensor que el pressiona perquè no avanci pel carril central orientant-lo
cap els laterals per i fins i tot fer un 1c2.

4. Ocupació del espais.

Els jugadors que no intervenen sobre la pilota, es mantindran actius i
disposats a col·laborar entre ells per evitar avantatges del rival. Baixaran
ràpidament cap a la pròpia cistella de manera esglaonada assegurant-se que
sempre hi hagi algú davant d’ells per aturar la pilota, es col·loquen repartits al
voltant de la cistella que els permeti controlar la circulació de la pilota i dels
jugadors contraris dissuadint passes
llargs, 1c1 laterals a ¾ de camp i situacions d’avantatge numèrica.

5. Repartiment de jugadors contraris.

El reajustament definitiu es farà una vegada parada la pilota mai s’ha d’actuar
amb precipitació.
 Parada de la pilota al ½ camp pel contrari
  Canvis en els blocs.
 Canvis en situació de costat feble.

No sempre és possible hi ha moltes situacions en el joc de transició que ens

obligarà a mantenir uns desajustos. En aquests casos és molt important
comptar amb la capacitat de la pressa de decisions i percepció del joc.

Les maneres de «camuflar» els desavantatges, poden ser:

 Defensa per davant al pal baix en el supòsit d’un emparellament amb

desavantatge en alçada.
 Defensa amb ajudes sobre bot en el cas d’un emparellament d’un
gran contra un petit a l’exterior.
 Defensa dels blocs directes amb canvis, recuperant la situació.
 Defensa d’ajuda i fins i tot 2c1 al pal baix en cas de rebre gran contra
petit.

En definitiva, el criteri a seguir és el de minimitzar els riscos i emmascarar les

errades en el balanç defensiu.

3.3. DEFENSA EN L’ACABAMENT DEL CONTRAATAC. DONAR CONTINUÏTAT A LA DEFENSA

(CONTINUAR JUGANT).

Vídeos:
 Balanç-defensa finalitzacions TAP
o Camp obert defensa poc estructurada
o Defensa més estructurada (salt vertical)
 Balanç-defensa finalitzacions AJUDA
o Protegir la cistella
o Interceptar passada definitiva
 Balanç-defensa finalitzacions RECUPERACIÓ DEFENSIVA
o Frenar avanç de la pilota.

3.4. ENSENYAMENT-APRENENTATGE DE LA DEFENSA DINÀMICA EN ETAPES INICIALS.

Vídeos:
 Exercicis dinàmics d’entrenament:
o 3c3 amb handicap defensiu; aplicació conceptes PILOTA-CASA. És
molt important la comunicació.
o 3c3 continu amb activació. Aplicació conceptes PILOTA-CASA
anticipació i aturar davant la pilota .
o 3c3 continu amb postes: Pilota i casa variacions de les posicions del
postes.

1. Pèrdua 2. Pressió a 3. Parar la 4. Ocupació 5.Repartiment

del control la sortida de progressió de d’espais. dels jugadors
la pilota contraris
de la pilota la pilota
1. Pèrdua
del control
Nº
UF2. JOC POSICIONAL

01. ATAC POSICIONAL: DEFINICIÓ I CONCEPTES BÀSICS.

1.1. DISPOSICIONS INICIALS BÀSIQUES.
El joc posicional (sistema de joc) és una estructura organitzada (posicionament inicial
dels jugadors a pista), més una seqüencia de moviment (desplaçaments amb pilota,
tall i/o blocs) escollits per l’entrenador.

Estructura Seqüencia de
JOC organitzada a moviments
POSICIONAL partir d’un escollits per
inici l’entrenador

Joc posicional: Situacions ofensives on no hi ha superioritat ofensiva, especialment en

el joc 5c5 a la mitja pista ofensiva.

Joc posicional des de les línies: Situacions a partir de:

 «Pilota morta en camp ofensiu o defensiu (bandes i fons amb el rellotge
aturat).
 «Pilota viva» Sortida de pressió amb el temps en funcionament i en els salts
entre dos.

Segons les estratègies que volem treballar, haurem de valorar diferents variants
 La qualitat individual (tècnica i tàctica) dels jugadors fan rics els sistemes,
adaptar les situacions d’estratègia per tal de l’aprofitament individual.
 Els sistemes han d’anar ajustats al nivell defensiu que em proposa l’altre
equip i/o categoria com l’exigència del reglament de la categoria.
 Tenir en compte les característiques físiques del nostre equip, la seva
capacitat atlètica.
 Tenir en compte el Reglament de la Competició.
  Els sistemes de competició ens pot ajudar a crear una planificació a llarg, mig i
curt termini el disseny dels sistemes de joc.
 Haurem de planificar en etapes d’especialització, aquelles jugades de pissarra.

1.2. MOVIMENTS BÀSICS DE DESENVOLUPAMENT.

Principis generals
En categories de formació, el millor és utilitzar un atac per conceptes en el que el
jugadors pugui desenvolupar els seus fonaments individuals.
Amb aquesta informació podem definir el nostre atac per conceptes que tindrà una
posició inicial, uns espais que podem utilitzar i normes que el jugador pugui crear
situacions de 1c1 2c2.

Exemples per categories de formació

Podem per un equip de cadets de 1r any marcar un atac per conceptes que tingui com
objectiu potenciar el 1c1 i els talls a cistella pels treballs de recepció i portes enrere.

No es poden fer talls cap a la pilota per potenciar el 1c1, sinó puc rebre, porta enrere i
aclarir per 1c1. Els altres jugadors han de reemplaçar espais buits.

No haver-hi situacions fixes de pals, hi ha més accions de 1c1 per talls a cistella i per
recepció i les portes enrere.

Components essencials d’un bon joc per conceptes.

 Les passades: Bones passades eliminen pèrdues de pilota i més probabilitats
d’encistellar.
 Crear moviment: Els jugadors no només es mouen individualment, el
moviment ha d’anar lligat amb els dels seus companys per aconseguir una
bona distribució de la pista.
 Disciplina de tir: Buscar tirs de bons percentatges d’encert.
 Concentració: Clau de l’atac per conceptes. El joc està dissenyat perquè els
jugadors pensin constantment. Cada jugador serà millor a mesura estigui més
concentrat. El joc per conceptes ajuda molt a la concentració.
 Identificació: Cada jugador juga segons «les seves possibilitats», gasta el
temps en coses que sap fer bé.

Conceptes principals.
 Intercanviar posicions: No estar quiet més de 3 seg..
 Spacing:

 Verticalitat: Podem utilitzar el bot en les seguits situacions:

 o Tenir camí recte cap a cistella
o Estar pressionats per la defensa
o Per millorar l’angle de passada, s’aconsegueix mitjançant els
moviments de pivotar o mitjançant el bot
o Per crear una bona distribució dels jugadors a pista.
o Per aturar les ajudes defensives del contrari i assistir als companys.
 Inversió de la pilota: Amb «l’skip pass»
 Passar i moure’s:
o Quan passem , moure’s,
o Important no fer dos talls simultanis cap a la mateixa zona,
o Cada 3, 4 passades una ha de ser interior al pal alt o baix jugarem
exterior-interior.
o Si un jugador exterior passa al pal baix tallar, concepte d’allunyar-se i
1c1
o Si hi ha un jugador al pal baix amb opcions d’anotar no moure’s cap
aquella àrea
o Deixar l’ampolla buida pels jugadors interiors
 Passar i jugar (passin game):
o Mitjans tècnic-tàctic individual: Intentarem potenciar l’1c1 Mitjans
tècnic-tàctic grupal:
 Realitzar treball de recepció
 Passar i jugar
 Passar i progressar
 Passar i allunyar-se
 Passar, progressa i retornar.
 Ampliació i desocupació, fixació de l’oponent imparell,
ocupació d’espais.
o Disposició inicial: Podem variar les opcions d’inici amb 5 o 6 espais
 Amb 5 espais la única possible disposició inicial és 1-2-2
 Amb 6 és 2-2-1; 2-1-2 i 1-2-2
o Relació entre jugadors:.
o Llocs específics utilitzats: podem variar des de 5 a 8 jocs.
o Rols dels jugadors: No, en iniciació.
o Relació rols-jocs específics: en etapes més avançades.
o Relació entre espais i temps, coordinació del moviment:
o Característiques dels jugadors:

1.3. PRINCIPIS TÀCTICS PER DESENVOLUPAR L’ATAC POSICIONAL

Un cop planificada la temporada, és l’hora de crear els sistemes de joc a
Parts d’un sistema:
 Disposició inicial dels jugadors
 Objectiu principal
 Cos del sistema (accions que porten a l’objectiu final)
 Varietats en el moviment (diferents opcions de «trencar» el sistema)

La creació de sistemes ha de seguir les següents consideracions:

  Fer coses simples
 Deixar espais a l’acció principal
 Tenir present reglament 24’
 S’ha de valorar el temps post-sistema ja que no sempre surt bé deixar espais
al talent individual

Ordre de creació de sistemes de joc:

1. Estructura inicial.
Estructura inicial a partir dels carrils de transició atac-defensa que utilitzarem
 Més utilitzats
o Atacs parells 2-1-2 / 2-3
o Atacs imparells 1-2-2 / 1-3-1 / 1-1-2-1
 Les estructures escollides segons els carrils de contraatac.
o Contraatac de 4 carrils ens porta a atacs parells
o Contraatac de 3 carrils ens porta a atacs imparells
2.
3. Estructura final.
Marca l’estructura del sistema, allà on ens agradaria trobar el tir
 Especificar el tipus de tir que volem trobar
 Buscar tenir els 5 jugadors a zones d’alt % de tir.
 Espais que tindrem per poder jugar el post-atac (situacions
conceptuals en finals de possessió)
 Escollir quin post-sistema és el més adient:
o Bloc directe final
o Passar i tallar
o 1c1 amb espais (aclarit)
4. Tàctica col·lectiva i tècnica individual
Un cop marcat l’inici i el final del sistema podrem dissenyar la tàctica
individual (bots, passades) i col·lectiva (blocs directe-indirecte, tall, ...)
 Durant el disseny, hauríem de detectar opcions de tàctica individual
que permeti anotar, previs al focus d’atenció del sistema.
 Haurem de preveure les relacions defensives, las diferents opcions
que ens poden parar i com les contrarestem.
o Un cop dissenyat haurem de buscar variants.
o Hauríem de valorar l’adaptació del sistema de joc estàtic a
altres situacions: joc dinàmic especialment des de les línies.

Els sistemes proposats s’han d’entrenar, no nomes a partir del joc real.
Buscarem sempre el creixement individual del jugador per tal de millorar el
rendiment.
 Els jugadors han de conèixer els focus d’atenció dins el sistema han
de saber l’objectiu, però han de dominar la tàctica individua.
 Treballar la tècnica individual (1c0, 2c0, 3c0) requerida pels nostres
sistemes ens aportarà una millor efectivitat. Aquesta potser
treballada en rodes de tir,...
 Domini del sistemes de tàctica col·lectiva (1c1, 2c2, 3c3 amb passador
o sense)
  5c0 sense defensa per millorar el ritme, corregir detalls de taiming
(coordinació de moments).
 Entrenament del joc real (5c5 amb defensa) corregirem l’execució
dels conceptes (blocs, espais, 1c1,...) Ampliaran la llibertat de presa
de decisions (tàctica individual).
 Treballar a partir de ‘error tàctic d’un jugador (mala decisió)
 Treballar sobre incògnites defensives o «defenses perfectes» també
ens ajudarà al creixement tècnic-tàctic del jugador.
En tots els exercicis, l’entrenament dels detalls més importants del sistema és
imprescindible:
 Ritme (passades)
 Oferir línies de passada.
 Espai entre jugadors.
 Posar blocs amb qualitat
 Ocupar espais
 Continuïtat en el sistema (no parar-se)
 No sortir abans en els blocs.
 Preparar el balanç defensiu.

1.4. ACABAMENTS BÀSICS EN ETAPES INICIALS. SEGONES OPCIONS EN ETAPES INICIALS.

 Acabaments:
o Sobre passada
o Sobre divisió
o A traves 1c1 exterior
o A traves 1c1 interior
 Segones opcions:
o Atacar rebot ofensiu, no baixar la pilota quan recupero el control.
o Altres opcions: «mà a mà» o «blocs»

1.5. ESTRUCTURES I MODELS D’ATAC POSICIONAL BÀSIC EN ETAPES INICIALS.

Teoria bàsica del sistema FLEX-OFFENSE

El sistema bàsic de flex son una sèrie de moviments on la principal premissa és
bloquejar a qui ha bloquejat.
La majoria dels avantatges s’obtenen dels talls ajudats amb els blocs.

Avantatges
 És continu, flexible i relativament fàcil d’ensenyar en formació.
 Tots els jugadors son intercanviables, han de dominar tots els espais en camp
ofensiu i multitud de recursos tècnics.
 Es pot trencar en qualsevol moment per les estructures 2c2 i 3c3
 Ajuda a prendre decisions i fer lectures tècniques

Desavantatges
 És predictible i fàcilment defensable, canviant en els blocs.
 Sovint l’automatisme del moviment fa no mirar a cistella en cada recepció.
Metodologia bàsica
Evidentment cada moviment genera un o diversos avantatges i és en els
entrenaments in exprimirem el sistema ensenyat als jugadors una correcta lectura del
joc, tècnica individual passada i recepció, parades, blocs,...
 Es pot treballar a partir d’un 2c2 o un passador estàtic 2(+1)c2.
 A partir d’aquí podem potenciar estratègies de triangulació però és important
en aquests moviments els exercicis de 3c3 siguin sempre executats a ¼ de la
pista, obliga a distancies reals.

Teoria bàsica de l’obertura en bloc directe.

Es coneguda con «banyes» o «2 torres», és de les més utilitzades. Un bon sistema per
començar a treballar bloc directe en estàtic , a la vegada l’especialització del jugadors
i les seves triangulacions de passada.

Avantatges
 És una obertura ràpida que a continuació podem jugar infinitat de situacions
tàctiques.
 Molt senzill de treballar, fins i tot es pot jugar un 2c2 als entrenaments i
anant sumant jugadors.
 El primer bloc no és senzill de defensar, ja que troba espais molt oberts i
moltes possibilitats de contraatacar la situació defensiva plantejada.

Desavantatges.
 Molt previsible en el seu inici, bloc inicial no se li dona importància.

Metodologia Bàsica.
 Domini del joc de peus de les continuacions del pivot son de vital importància,
a la vegada la capacitat de passada de la resta de jugadors per trobar
l’avantatge.
 A mesura se sumen jugadors, s’ha d’educar al jugador interior en el concepte
d’auto bloc de la posició per tal de seguir amb la línia de passada oberta
 Pot anar des de un 2c2 a un 5c5.

Teoria bàsica de l’obertura en ROMBE.

Aquesta obertura potser la més utilitzada.
A les categories de formació és un sistema molt reconegut per tal de potenciar el 2c2.
Crear na obertura amb gran possibilitats de variants de 1-1-2-1 a una 1-2-2.

L’obertura en «rombe», normalment, amb el tirador en la línia de fons per buscar el

treball del «carretó». Últimament també s’ha buscat a l’aler del tir lliure per tal de
trobar un bloc cec en el costat d’ajuda.

A partir de la sortida del jugador exterior de la línia de fons es poden jugar situacions
de bloc directe en 2c2, bloc indirecte entre jugadors interiors, inversió per carretó del
tirador o noves situacions tàctiques d’estructures de joc més rígid.
 Avantatges
 És una obertura molt ràpida que permet jugar infinitats de situacions
tàctiques.
 El 1r bloc no és fàcil de defensar, ja que es troba en espais molt oberts i
múltiples possibilitat de contraatacar la situació defensiva plantejada.
 És una obertura simètrica, potencia la capacitat de lectura d’avantatges i
desavantatges.
 Cal destacar és un moviment que es popt jugar amb 1 o 2 interiors ja que les
lectures i els espais ens permeten obrir l’aler – pivot cap a posicions exteriors.
 Potenciar molts detalls tècnics a les etapes de formació, la qualitat de la
passada, els canvis de ritme i les recepcions encarant la cistella i la passada
interior en recepcions en moviment.

Desavantatges
 És molt previsible en el seu inici i el bloc indirecte inicial s’executa sense
donar-li importància i amb mala qualitat. El pivot ha d’aprendre a orientar el
bloqueig indirecte cap a na línia de passada.
 S’ha de tenir una base amb un bon control de bot i una passada sobre bot.
Metodologia bàsica
 Es pot treballar a partir d’un 2c2 o una passada estàtica 2(+1)c2. A partir
d’aquí podem potenciar estratègies de triangulació, es important en aquests
moviments que els exercicis de 3c3 siguin sempre executats en un ¼ de pista,
obliga a distancies reals.

1.6. ENSENYAMENT – APRENENTATGE DE L’ATAC POSICIONAL EN ETAPES INICIALS.

Vídeo: Exercicis i dinàmiques d’entrenament de l’atac.
 3c3 amb 3 pilotes i postes (passar i moure’s
 4c4 tocar el con: Passar i moure’s al centre de la zona per tocar el con.
 Roda d’espais: amenaçar tir i rebre donar opcions a la pilota.
 3c3 per triangular: lectura de la defensa per trobar l’angle de passada
correcte.

2. DEFENSA POSICIONAL: DEFINICIONS I CONCEPTES BÀSICS

2.1. SEGONS POSSESSIÓ DE LA PILOTA.

Defensa al jugador amb pilota

Si defensem al jugador amb pilota, el 1r objectiu que tenim és intentar evitar que
progressi, per això, per això hem d’estar sempre entre la pilota i l’anella, sigui quin
sigui la posició a la pista.
Aquest seria un dels primers treballs de la defensa, esta sempre entre la línia que
uneix la pilota i la cistella.

Variants del treball defensiu del jugador amb pilota, si no ha botat, si esta botant o be
ja l’ha esgotat.
Quan el jugador encara no ha fet botar la pilota
En funció de la posició al camp, el defensor hauria d’estar més amunt o més separat i
a mesura s’apropi a cistella, li exigirem més pressió. Concepte defensiu que hem
d’inculcar al jugador dient que l’atac té la iniciativa per tant el factor sorprès juga al
seu favor. Si volem ser agressius. El 1r que hem de fer es treure-li la iniciativa, la
defensa ha de manar sobre l’atac.

Això és tradueix retallant possibilitats a l’atacant que no pugui escollir per on sortir
sinó marcar-li nosaltres.

A la practica el jugador es col·loca posició bàsica de defensa davant el jugador que té

la pilota avancem una cama per on volem evitar que arranqui l’atacant, el braç de la
mateixa cama flexionat i la mà ben oberta i mirant la pilota a l’alçada del maluc. La
vista centrada en el cos i controlant la pilota.

Molt important retallar al màxim la distància respecte a l’atacant que no li quedi espai
i no pugui pensar.

No caure en les fintes:

 Fintes de passada, està centrat en el treball de braços i moure sense
desplaçament de cames.
 Fintes de penetració. Quan la pilota està a baix, controlar i només iniciar el
desplaçament. S’ha d’intentar controlar el cos de l’atacant.

Potser el que dona més informació és el coneixement del jugador que defensem.

Finalment hi ha un pas més treure-li la pilota, intentar colpejar la pilota de baix a dalt
amb el canell.

Quan el jugador està botant la pilota.

Cal fer pressió cap a la pilota amb la mà més pròxima, l’altre mà i la cama avançada
intimida a l’atacant perquè no pugui invertir el sentit de la marxa. El defensor s’ha de
mantenir flexionat amb el seu cos davant de la pilota i portant-lo cap a un costat.

Pot intentar robar-li la pilota amb la mà més propera amb un moviment circular de
dintre a fora.

Les línies son una gran ajuda en els límits del camp on tancar al rival. És per això que
el defensor ha d’anar primer a la passa de tancament amb la intenció que deixi de
botar o per robar-li o bé donar temps arribi un company per fer un 2c1.

En el tancament el defensor far desplaçaments curts i ràpids per evitar la inversió.

Quan tapa la trajectòria i intenta tornar a la trajectòria que portava és un bon
moment per intentar robar-li la pilota amb moviments circulars de dins a fora.
Només en el cas no s’arribi a tancar i pugui superar-nos és quan invertirà el sentit del
desplaçament amb una passa de caiguda per seguir forts en defensa.

Quan el jugador ja no pot botar la pilota.

Si el treball defensiu és exitós no podrà botar. Només li quedarà el recurs de passar o
llançar, en aquest moment s’ha de mantenir la posició bàsica de defensa obrir una
mica més les cames i augmentar la pressió sobre la pilota per tapar línies de passada i
impedir el llançament.

Si és produeix llançament saltar amb els braços ben estirats per dificultar i fins i tot fer
un tap i al caure girar i bloquejar el rebot.

És en aquest cas on la precipitació fa que es cometin moltes faltes. Més que robar la
pilota és que faci una mala passada, un mal llançament o violació de 5’

Defensa del jugador sense pilota:

Conceptes bàsics de la posició defensiva al jugador sense pilota.
 Quan més lluny està el meu jugador de la pilota, més separat puc estar.
 Sempre que es produeixi una passada m’he de moure amb la pilota i corregir
la meva posició defensiva.
 Sempre s’ha d’estar veient la pilota i al jugador que defensem, estar flexionar
per desplaçar-se ràpid i amb els braços actius per tapar línies de passada i
ocupar espais.
 Quan defenso un «Skip pass» la pilota es troba per damunt de la línia de falta,
puc trepitjar la línia imaginaria que uneix les dues cistelles amb el peu més
pròxim a la pilota i quedar el cost al costat que denominem d’ajuda o costat
feble.
 Quan la pilota està per sota la línia de falta puc ser més ambiciós i anar a
trepitjar aquesta línia amb el peu més allunyat de la pilota i quedar el cos
dintre del costat fort.
 No defensar per damunt de la línia que dibuixa la pilota, si el nostre jugador
està per damunt de la línia horitzontal que marca la posició de la pilota, el
marcarem flotant-lo, es a dir permetrem passades que s’allunyin de la cistella
en benefici de poder ajudar a dins.
 La nostra posició defensiva al costat d’ajuda ha de possibilitar que amb un sol
desplaçament defensiu o pivot i amb el braç estirat puguin estar dins de la
línia de passada per interceptar, si la passada és bombejada i no podem
tallar-la hem d’arribar a assolir una bona posició defensiva just quan li arribi la
pilota al jugador que defensem, concepte de «close out»

La defensa del tall.

Comença al costat contrari a la pilota, el defensor al costat d’ajuda mantenir el
triangle i veient la pilota i el seu jugador.
Quan inicia el tall per rebre al costat de la pilota, s’ha d’augmentar la tensió defensiva
i preparar el cos per impedir-lo, anar a l’altre costat no ha d’esperar a l’atacant sinó
que ha d’anar a buscar-lo i bloquejar amb el seu cos la trajectòria, després ha de
mantenir el bloqueig amb desplaçaments defensius.
 Errors més freqüents en la defensa al costat d’ajuda.
 Manca de concentració defensiva.
 No mantenir la flexió de cames.
 Perdre el control visual de la pilota
 No tenir els braços actius i en tensió.
 Estar massa enganxats al nostre jugador amb la pilota lluny.
 No interceptar talls amb el cos.
 Queda darrera del nostre jugador en els talls.

2.2. AJUDA DEFENSIVA.

És ajudar quan es produeix un desplaçament del defensor d’un jugador sense pilota
per dificultar en la defensa contra el jugador amb pilota.
En aquest desplaçament s’ha de seguir mantenint un correcte triangle defensiu i
orientació defensiva com hem construït la nostra defensa (cara a l’oponent, cara a la
pilota).

Ajudar es converteix en l’objectiu principal de l’equip en els moments de màxim perill;

fer-ho correctament; Quan i quant em separo?
La resposta de quan, és molt important amb l’objectiu de mantenir la pressió al
centre, , els jugadors més propers a la pilota han de fer les ajudes quan el jugador
amb pilota comença la penetració amb un cert avantatge. La resposta a quant, la
distancia necessària per neutralitzar al jugador amb pilota.

El gran canvi defensiu es produeix en el moment on s’implica a més jugadors en la

reacció defensiva (segones ajudes, etc.). En l’actualitat es considera que tots els
jugadors col·laboren en la defensa de la pilota.

2.3. TRIANGLE DEFENSIU

Aspectes a tenir en compte a l’hora de fer les ajudes.
S’ha de treballar per parts aquest concepte defensiu, cada jugador a de ser conscient
de que ha de treballar amb l’equip.

1. Com estem preparats?

2. Com reaccionem en posició d’ajuda?
3. Com tornem a la nostra posició d’ajuda? La recuperació.

1. Com estem preparats?

Hem d’estar en una posició de triangle defensiu, el jugador utilitza la visió
normal per saber on està la pilota i el seu jugador. Una vegada llegeix que ha
d’ajudar (bona comunicació), el jugador per la referencia d’atacant-pilota-
cistella i es desplaça cap a la pilota.

Per garantir que podem arribar a aquesta ajuda, introduirem el concepte de

flotació. Hen d’estar en la posició anomenada «pistola» o «triangle defensiu».
El jugador a de captar amb la visió marginal on és la pilota, e aspectes a tenir
present:
  La distància que tenim respecte a la nostra responsabilitat defensiva.
 La posició a la pista ofensiva de la pilota que provoca l’amenaça.
 Les característiques físiques que em permetin arribar.

2. Com reaccionem en posició d’ajuda?

Estaríem parlant del desplaçament del jugador, per això hem de tenir present
que hem d’arribar a la posició final d’ajuda amb freqüència de peus curta i
amb rapidesa, explosivitat, també és important el desplaçament durant la
fase aèria de la pilota.

3. Com tornem a la nostra posició d’ajuda? La recuperació.

La recuperació defensiva és el moviment que fa el jugador que ha de fer
l’ajuda defensiva fins a una posició que pugui controlar els moviments del seu
oponent directe. Si el meu oponent no tingues la pilota, seria fins recuperar el
triangle defensiu. Un bon moment per robar passis dolents.

2.4. SEGONS POSICIONAMENT I INTENSITAT DEFENSIVA.

Si el defensor que ha de fer l’ajuda està en primera línia de passi les ajudes son molt
curtes i rapides degut al poc espai, però no son molt eficaços donat que estem en
pitjor disposició per rebre 2n ajuda, Les ajudes buscaran picar la pilota no interceptar-
la.

Si el defensor que ha de fer l’ajuda defensiva està 2n línia de passi, la distancia

d’ajuda és més gran, però millor posicionament per neutralitzar i interceptar la seva
trajectòria.

Podem tenir una referència quan aquesta recuperació és fa des de el costat fort, no hi
ha penetracions pel centre, sempre pel lateral. Davant d’una penetració l’exterior més
proper farà una finta i tornarà per crear dubtes a l’atac i guanyar temps en la
recuperació.

El jugador que salta a l’ajuda no ha de parar la penetració sinó intentar bloquejar la

pilota. Això permet al defensor superar en l’1c1, recuperant pilota. Per tant el jugador
que ha fet l’ajuda buscant el seu oponent.

L’únic avantatge d’ajuda i recuperar, és que cada defensor continuarà defensant al

jugador que té assignat, evitant desajustos , ajuda a la capacitat de col·laboració de
tot l’equip.

Les situacions del costat d’ajuda o feble, aquest acostuma a ser més llargues, això fa
més difícil la recuperació.
Per aconseguir aquest treball és molt important la comunicació, els jugador han de
parlar.
 Vídeos...

2.5. ESTRUCTURES I MODELS DE DEFENSA POSICIONAL BÀSICA EN ETAPES INICIALS.

Vídeos:
 Models de defensa posicional.
o Defensa en línia de passada, dificultant la circulació de la pilota.
 Exemples de defensa posicional.
o Defensa més oberta dificulta les divisions.

2.6. ENSENYAMENT – APRENENTATGE DE L’ATAC POSICIONAL EN ETAPES INICIALS

Vídeos:
 Exercicis i dinàmiques d’entrenament de la defensa posicional.
o Roda 1c1, defensa del «close out» i us del cos.
o Defensa de la porta. Ús del cos i les mans per condicionar l’atac.
o 2c2 amb handicap: Ajustar la posició defensiva en funció pilota.
o Caixa defensiva: «Close out», primer passi i centre de zona

UF3. JOC D’ESPAIS

1. JOC D’ESPAIS: DEFINICIÓ I CONCEPTES BÀSICS.

Les situacions d’estratègia defensiva, venen molt delimitades pel reglament a diferencia de
les situacions ofensives en que no hi ha normatives pedagògiques d’atac.

2. DEFENSA D’ESPAIS EN ETAPES INICIALS

2.1. DEFINICIÓ I OBJECTIUS

Els objectius tàctics de les defenses zonals poden ser molts a continuació detallarem
els més importants:
 Per trencar ritmes de partit
 Per trencar dinàmiques d’encert rival
 Com a alternatives defensives per confondre al rival.
 Per protegir de faltes algun jugador
 Per evitar pilotes interiors contra jugadors físicament superiors
 Per evitar 1c1 amb jugadors que no son bons tiradors

Tot i així també comporta riscos i per tant potser contraproduent el seu abús. Alguns
punts febles:
 La pèrdua de capacitat de rebot, pot donar segones opcions al rival.
 El fals concepte que la zona és una defensa passiva
 Un recurs per amagar les carències tècniques defensives de l’equip
 2.2. ESTRUCTURES BÀSIQUES: PARELLS O SENAR
Les estructures zonals poden ser tant a mitja pista coma pista sencera, d’estructures
parell o imparells.
Vídeo:
 Zona parell:
o 2-3
 Zona imparell
o 3-2
o 1-3-1
o 1-1-2-1

2.3. ENSENYAMENT – APRENENTATGE DE L’ATAC POSICIONAL.

Vídeo: Exercicis i dinàmiques d’entrenament de la defensa d’espais.
 5c4 Pilota sempre defensada, protegir els cons.
 Progressió per la construcció de la defensa d’espais (Toni Palló)

3. ATAC CONTRA DEFENSA D’ESPAIS. EN ETAPES INICIALS.

3.1. DEFINICIÓ I OBJECTIUS.

L’atac contra zona universal seria el «carretó» i el «joc d’aspes» entre els dos
interiors, tot i així ningú juga aquest concepte com a únic, però si dins d’estructures
ofensives variades.
Poden ser de tres maneres:

A. Sistemes específics contra la zona:

 La seva avantatge és que ataca les debilitats rivals
 La seva desavantatge és que sinó generen anotació pot col·lapsar
mentalment l’atac.
B. Sistemes contra individual adaptats a la zona
 La seva avantatge l’equip no modifica la seva filosofia i intenta no
deixar-se condicionar per la defensa zonal.
 La desavantatge és que els blocs directes i sobretot els indirectes son
de gran dificultat i els interiors han de ser d’un bon nivell tàctic
C. Conceptes d’espais contra zona
 El seu avantatge que la defensa no pot fer un treball de «scouting» ja
que cada atac és diferent.
 La seva desavantatge és que la coordinació entre els jugadors ha de
ser molt gran, requereix de molta col·laboració entre jugadors.

3.2. PREMISSES BÀSIQUES DE L’ATAC A ESPAIS.

El joc per conceptes contra defensa de zona.
Raons per les quals utilitzem el joc d’atac per conceptes?
  La defensa de zona té un component psicològic important i comporta
individualment haver de jugar en equip, ja que sinó és molt difícil poder
desajustar-la amb un treball individual.
 Podem fer servir uns conceptes universals que ens permetin jugar contra
qualsevol tipus de zona, com son les «sobrecarregats» o els talls en «aspes».

Components essencials d’un bon joc per conceptes?

 Passades
 Concentració
 Jugadors en moviment
 Impedir que la muntin (la zona)

Passades
Importància especial ja que, és el recurs bàsic per aconseguir fer moure la defensa i
per invertir la pilota de costat i aconseguir rebre pilotes dintre de la zona, facilita es
replegui la zona sobre la pilota i permeti llançaments exteriors en % més alt.

Jugadors en moviment
Al estar tots en moviment poden crear incertesa en a zona i rebre la pilota entre 2
defensors obligant-los a decidir qui surt a defensar-lo (dividir la zona).

La concentració
Vital ja que s’ha d’estar atent tant als defensors com atacants s’ha de treballar en
equip i paciència per trobar la millor situació al final de la possessió.

Evitar que muntin la zona

Aquest és el millor atrac contra la zona. Tenim diferents recursos:
 La pressió efectiva (recuperar pilota en camp ofensiu)
 Joc dinàmic (contraatac), dependrà recuperació de la pilota en camp defensiu
o el domini del rebot defensiu.

CONCEPTES GENERALS
 Paciència: no precipitar-se, és difícil trobar una escletxa en una defensa en
zona. Cal crear desajustos ser molt agressius i no precipitar-se.
 Col·locar atacants darrera més baixa de la zona. Amb això provocarem que
s’hagin d’ajuntar en la línia de fons, hi haver més espais lliures al mig
creant llançaments més propers.
 Col·locar atacants punt feble de la zona. Zona parell o imparell. L’atac
agafarà una posició diferent. Exemple: zona 1-3-1 posem 2 jugadors per
sobre del tir lliure i dos prop de la línia de fons, el cinquè pot ocupar
diferents posicions.
 Dividir la zona: Molt important busquem posicions entre 2 jugadors ja sigui
amb bot o desplaçaments sense pilota, això genera incertesa entre els
defenses a l’hora de defensar-lo. S’ha de saber fins a quina profunditat
entre la zona per no trobar-se ofegat al mig.
  Fer circular la pilota pel perímetre: Circular la pilota ràpid pel perímetre i a
més els receptors reben la pilota dividint la zona, es genera desajustos en
la zona. Un bon recurs es una passada «skip pass» Aquesta inversió es pot
fer amb una passada de banda a banda o al pivot en el pal alt que fa la
feina de repartidor.
 Fe talls des de el costat contrari de la pilota. Un bon recurs ja que la
defensa sol estar girada cap a la pilota i el tall es produeix per l’esquena del
defensor amb tot l’avantatge que això comporta.
 Ocupar l’espai que deixa lliure el company. Quan un company marxa va
acompanyat del defensor, provoca una situació temporal d’aclarida que
pot ser ocupat per un altre ocupant per rebre una passada amb avantatge.
 Crear sobrecarregues: Vol dir anar més d’un atacant a una mateixa zona
que es responsabilitat d’un defensor, haurà de decidir a qui defensa,
quedant l’altre lliure, si ve un altre company a defensar, deixarà una zona
desprotegida, generant un desajust.
 Entrar pilotes interiors: Passar pilotes als companys que ocupa el pal alt o
mig, o dins la zona, obligarem a replegar-se i obtenir bones posicions de tir.
Hauria de ser un objectiu primordial. Ja que el pal alt té bones línies de
passada.
 Sempre que rep un pivot l’altre ha de tallar: Els pivots poden jugar entre
ells i l’espai lliure i l’espai lliure ocupar-lo per un altre company.
 Seleccionar molt bé el llançament: El jugador ha de llançar amb avantatge,
sense pressió defensiva des de posicions d’alt percentatge i l’equip amb
bona predisposició per anar al rebot.

3.3. ESTRUCTURES I MODELS DE L’ATAC D’ESPAIS EN ETAPES INICIALS.

Vídeos: * Models d’atac contra defensa d’espai.
- atacar a traves de conceptes.

Gràfics: Zones d’atac en zona parell i zona imparell.

Valoració del gràfics:
 Buscarem evitar emparellament amb la defensa i provocar que els defensors
es desequilibrin dels seus espais marcats.
 És important guanyar l’espai de línia de fons per allargar les rotacions
defensives.
 És vital dominar el pal alt. Si aconseguim portar la pilota a aquesta situació, la
defensa queda normalment desactivada.

Sobrecàrrega i extra-passada
Valoració dels gràfics:
 En atacs contra zones és busquen superioritats numèriques.
 Aquest objectiu val per xones parell o imparell, modificar els angles i els
espais.
 S’ha de procurar que el jugador amb pilota sempre tingui tres possibilitats
receptores, en aquest cas sempre tindrà superioritat.
 Sobrecàrrega, crear superioritat numèrica a un costat de la pilota
 o Amb un tall (tall exterior + espais interiors paral·lels)
o Arribant
 Extra-pass. Una passada de més per generar més opcions ofensives.
o De dalt a baix, de baix a dalt.
 Skip pass
 Combinació dins – fora.

 Joc des de el pal alt

 Rotació des de el pal alt
o Valoració:
 Les rotacions dels 2 interiors en concepte de joc d’espais,
ajuda a alliberar passades del centre de la zona.
 Amb la pilota al centre de la zona es generen totes les
superioritats possibles des de el joc entre pivots fins a la
inversió ràpida per als interiors

3.4. ENSENYAMENT – APRENENTATGE DE L’ATAC POSICIONAL EN ETAPES INICIALS

3.5. Exercicis i dinàmiques d’entrenament de l’atac contra defensa d’espais (zona).

TAULA DE CONTINGUTS

TÀCTICA D’ATAC I DEFENSA EN ETAPES INICIALS

UF.1 JOC DINÀMIC

1. Introducció tàctica del bàsquet en etapes inicials
a. Principis generals de la tàctica en bàsquet
b. Estructura de joc d’un equip de bàsquet
c. La tàctica al servei del jugador de les seves capacitats i maduresa
d. Conceptes bàsics del joc dinàmic: terminologia.
2. Atac dinàmic: estructura i idees ofensives del joc dinàmic
a. Inici del joc dinàmic
30 %
b. Organització (contraatac)
c. Resolucions (acabaments)
d. Ensenyament – aprenentatge de l’atac dinàmic en etapes inicials
3. Defensa dinàmica. Estructures i idees defensives del joc dinàmic
a. Defensa en l’inici del contraatac
b. Defens en l’organització del contraatac
c. Defensa en l’acabament del contraatac. Donar continuïtat a la defensa
(continuar jugant)
d. Ensenyament – aprenentatge de la defensa

UF.2 JOC POSICIONAL

1. Atac posicional: definició i conceptes bàsics.
a. Disposicions inicials bàsiques
b. Moviments bàsics de desenvolupament
c. Principis tàctics per desenvolupar l’atac posicional
d. Acabaments bàsics en etapes inicials: segones opcions en etapes inicials
50 % e. Estructures i models d’atac posicional bàsic en etapes inicials
f. Ensenyament – aprenentatge de l’atac posicional en etapes inicials
 2. Defensa posicional: definició i conceptes bàsics
a. Segons possessió de pilota
b. Ajuda defensiva
c. Triangle defensiu
d. Segons posicionament i intensitat defensiva
e. Estructures i models de defensa posicional bàsica en etapes inicials
f. Ensenyament – aprenentatge de l’atac posicional en etapes inicials

UF.3 JOC D’ESPAIS

1. Joc d’espais: definició i conceptes bàsics
2. Defensa d’espais en etapes inicials
a. Definició i objectius
b. Estructures bàsiques: parell o senar
20 % c. Ensenyament – aprenentatge de l’atac posicional en etapes inicials
3. Atac contra defensa d’espais en etapes inicials
a. Definició i objectius
b. Premisses bàsiques de l’atac a espais
c. Estructures i models de l’atac d’espais en etapes inicials
d. Ensenyament – aprenentatge de l’atac posicional en etapes inicials