05/03/2016
Locke: des del punt de vista de Locke, només pot
ser una hipòtesi, que en cap cas pot constituir
coneixement, el que altres homes tinguin
vivències del mateix tipus que les meves---
hipòtesi de l’espectre invertit.
El llenguatge que cada un de nosaltres parla és
epistèmicament privat: és impossible saber si,
en la seva significació primària, les paraules
signifiquen per a nosaltres el mateix que
signifiquen per als demés.
No podem saber si, en realitat, parlem el mateix
llenguatge.
42
1.6. Termes de gènere natural
‘or’ /’tigre’ : termes de massa / termes generals
(s’apliquen a una classe d’objectes)
(1)Podem identificar objectes (particulars,
substàncies:Locke) a través del temps. D
(2) Els segons ens permeten comptar (parts tigres no
són tigres)
(+ imp.): tenen en comú: allò a què s’apliquen els
termes tenen quelcom en comú independentment de les
nostres pràctiques classificatòries: essència
la prioritat ontològica del pensament respecte del
llenguatge.
Ex. Investigació: l’or es dissol en mercuri.
Agafem una peça que havíem testat abans i crèiem que
era or. És or?
Locke no pot reconstruir la noció d’un mateix
llenguatge convencionalment compartit a partir
de la noció bàsica d’idiolecte; almenys no pot si
l’aspecte social en la noció de convenció
pressuposa que els individus que participen
d’una mateixa convenció comparteixen el seu
coneixement (compartir un llenguatge implicaria
saber que atribuïm els mateixos significats a les
mateixes expressions).
43
LOCKE:
Hi ha dues maneres d’entendre les essències; dues
maneres d’entendre els termes de gènere natural.
(1)Essències nominals (essències reals): propietats
perceptualment detectables que corresponen a un
conjunt d’idees simples (les causen).
Les usem per a classificar als objectes com a essent
de cert gènere.
Significat del terme: conjunt de les idees simples.
Ex. ‘or’ : idees #groc#, #brillant#, #sòlid#, etc.
(idees cognitivament associades: idea complexa)
Si m’apareixen juntes infereixo que hi ha una
essència nominal concreta davant meu, en aquest cas
la de l’or  hi ha or.
-Locke: la proposta és antiintuïtiva:
Locke: ‘or1’, ‘or2’
Locke: tendim a usar els termes de gènere natural
d’acord amb una teoria alternativa:
-essències comunes a les substàncies: essències reals:
(1)Constitució interna;
(2)A posteriori;
(3)Essència nominal: indicador (fal·lible) de la seva
presència. L’explica (donat que la causa)
Ex: H2O de l’aigua
1

Ex. de l’or: al modificar l’EN d’un terme de gènere
natural es pretén intro· nous mètodes per a determinar
la presència de l’essència real, però no vol dir que
modifiquis el significat.
Locke: amb tot, hem de modificar l’ús que fem d’aquests
termes. La proposta del sentit comú és incoherent:
*Acceptar que els significats dels termes de gènere
natural són essències reals contradiu tesi fonamental de
Locke: les paraules signifiquen immediatament idees en
la ment de qui les usa. I no tenim idees d’aquestes
essències reals.
Locke: un aspecte de la realitat pot ser la significació
secundària d’una paraula quan la inferència que porta a
la seva existència no és epistèmicament arriscada.
05/03/2016
Però:
Locke admet:
-‘vermell’ sig. indirect. una prop.
-‘tigre’ sig. indir. una essèn. nominal.
Per què no fer que sig. l’essència real que causa
l’essència nominal?
Locke: suposar que les essències reals existeixen és
epistèm. arriscat;
No allò que correspondria a les idees simples: no pot
ser que alguna cosa em sembli vermell en circums.
epist. adequades i no sigui vermell.
En canvi, per les essències reals no seria així: la
presència de la idea complexa no asseguraria la de
l’essència real. La nostra exp. cons. no ens proporciona
representants fidedignes de les essències reals.