28/02/2016
1.4. Llenguatge i pensament.
Tesi de la prioritat ontològica del pensament sobre el
llenguatge: ens representem el món mitjançant
pensaments i t·b· mitj· paraules. Però mentre que
sense pensaments no podria haver-hi representació
lingüística, podria haver-hi pensament sense
llenguatge.
Les paraules tenen significació a partir dels pensaments
de qui les usa. Aquests en tenen de forma
independent.
1.4.1. La concepció agustiniana del significat.
Què és significar, per a una paraul·? Res. immed.:
significar, per a una par· és estar en lloc de la cosa.
Significar és nombrar (model noms propis) : Concep·
Agustiniana
28
Signes: signifiquen de mode no natural (idees),
estip· arbitrària.
Signifiquen de forma directa (Locke: significació
primària o immediata) objectes immediats
dels nostres pensaments: idees.
Possible objecció: ‘L’esfera és vermella’ pretenc
estar parlant de quelcom objectiu. Locke: res
ho impedeix: composició de dues relacions: rel.
sig. no-natural + rel· de sig· natural
(idees/causes)  les paraul· sign· de mode
indirecte les coses obj·
30
Locke: per tal que les paraules tinguin per a mi
significat han d’estar connectades amb
quelcom que conegui. I només conec
directament les meves idees, no tenim un
accés directe a les coses objectives.
Internisme semàntic: (Locke: paradigma) la
significació primària de les paraules: idees en la
ment de qui les usa i no els elements de la
realitat extralingüística que, com a màxim, es
vinculen amb les paraules secundàriament
(donats els vincles naturals amb les idees).
32
Problemes: (1) ‘camell’, ‘llarg’... (2) ‘però’, ‘tots’...
Resposta a aquests problemes mantenint-se en
el mateix paradigma: Locke: les paraules
signifiques estant en lloc d’IDEES.
Tesi Locke fonamental: les paraules, en la seva
significació primària o immediata no estan sinó
per les idees en la ment de qui les utilitza.
1.4.1.1 Explicació
PENSAMENTS (estats mentals amb contingut).
Objectes immediats: idees  que representen
de mode natural entitats objectives.
Ara, amb el fi de comunicar el contingut dels
nostres pensaments a altres o de conservar-lo
per a recordar-lo inventem SIGNES. 29
En altres paraules:
Creiem: ‘l’esfera vermella és brillant’ signif· una
situació objectiva.  RESULTAT D’UNA
INFERÈNCIA (ens n’oblidem): Usem les
paraules (recorrent al coneixement de les
convencions lingü·)  arribem a la
PROPOSICIÓ CONSTITUÏDA PER IDEES
(proposició immediatament significada) 
inferim a partir del coneix· de la significació
natural de les idees: existència d’una situació
objectiva: CONCLUSIÓ: SIGNIFICACIÓ
SECUNDÀRIA DE L’ORACIÓ.
Però, p·q· les paraul· en la seva sig· prim· només
poden estar per idees? No justificat encara. 31
Locke: propietats semàntiques essencials de les
paraules: la seva relació amb les idees.
Ulteriorment les paraules estan relacionades
semànticament amb les coses obje·: relació
accidental fet molt important: per a Locke és
plausible que el món real correspongui bastant
bé amb les idees que en tenim, però el Geni
Maligne és coherent.  i el disseny d’una
concepc· del llenguat· que ho faci coherent és
una de les motiv· crucials per a la seva concep·
del signific· ling·
33
1
 28/02/2016

Conseq. externisme semàntic: el significat no és 1.5. La convencionalitat del llenguatge

per complet independent de la veritat. Quin
signifi· tinguin les expres· d’un lleng· depèn en
certa mesura de quins enunciats d’aquest
llenguatge siguin vertaders, de com sigui el
món extral·. Conseq. Extern. G.M.= inintel·
Noció ordinària: convencionalitat del llenguatge:
usem les paraules amb la intenció d’atenir-nos al
fer-ho, a certa pràctica comú (que suposem
comunament coneguda).
Locke: les paraules són signes voluntaris (no
naturals), signes relacionats amb els seus
significats primaris per la imposició arbitrària de
cada usuari.

34 35

Per Locke els llenguatges són, necessàriament

idiolectes: les propietats semàntiques
essencials de les expressions lingüístiques les
vinculen amb entitats essencialment
subjectives. Entitats que no poden ser
compartides per diferents individus.
Ara bé, no compartim les vivències exemplars.
Sí compartim les vivències tipus.
Podríem definir, a partir de la noció fonamental
de llenguatge com a idiolecte d’un individu el
llenguatge com a una entitat social? Les
paraules podrien potser significar TIPUS que se
suposen compartits per les vivències dels
diferents parlants. 36