1.

Introducció

El colonialisme és la dependència de un territori anomenat colonia al territori dominant que

es anomenat metròpoli, això inicia en el segle XVI.

L'imperialisme és el domini en els que els EUA, Japó y els països europeus sotmeten
altres territoris del món aplicant la seva cultura, economía i política entre 1874 i 1914.

Europa era considerada la dominadora del món i Àfrica e Àsia les dominades.

Europa es desenvolupa tecnològicament a arrel de la II revolució industrial que suposará:

- Augment demogràfic.
- Descobriment i ús de noves fonts d’energia (petroli i l’electricitat), deixant de banda
l’ús intens del carbòi les màquines de vapor.
- Nova organització política i econòmica.

2.Marc econòmic nou:

Mitjançant la II revolució industrial, portaría a un gran desenvolupament tecnològic

que dúria a lloc a:
1. El descobriment i utilització de noves fonts d’energia (el petroli i
l’electricitat).
2. Apareixen nous productes (vidres, explosius…)

L’aparició de nous productes juntament el descobriment i l’ús de de noves fonts

d’energia, duu a lloc a l’impulsació de nous sectors productius, com la siderúrgica,
metal·lúrgica o la farmacèutica.

3. Noves organitzacions del capital i del treball:

Concentració empresarial: Només les grans empreses podien fer front a la

competència, la renovació i la conquesta de nous mercats.

Diferents tipus de concentració empresarial:

- Concentració horitzontal: Empreses que treballen en el mateix sector.

- Concentració vertical: Unió d’empreses que treballen en un sector/activitat
complementari, com la mineria i els tallers de construcció mecànica.
Les formes més comuns són, el Hólding, càrtel i trust, amb l’intent d’imposar
pràctiques monopolístiques (el dret de posar preu dret ya que no hi ha
competència).
- Hòlding: Bancs inverteixen en empreses mitjançant accions per així
apropiarse.
- Càrtel: Unió de diferents empreses per tractar d’eliminar la
competència.
- Trust: Fusió d’empreses per crear una nova empresa.

4. Elaboració en serie:
La competencia entre els països industrialitzats va donar a lloc a diferents formes
d’organització del treball per aumentar la productivitat, d’aquests fenòmens els més
destacats son el fordisme i el taylorisme.

TAYLORISME: L’objectiu era eliminar els moviments inservibles dels treballadors

i optimizar el temps per evitar els costos de producció. La producció en sèrie
parteix de la cadena de muntatge que es una cinta continúa per on passen els
productes fabricats, realitzant que els obrers s’especialitzin només en una tasca per
evitar perdre el temps.

FORDISME: Henry Ford adapta la cadena de muntatge a la fabricació d'automòbils

amb l’objectiu de fabricarlos a un baix cost, utilitzava obrers especialitzats els
quals tenien un salari elevat per convertirlos en possibles consumidors.

5. Les noves potències mundials:

Gran Bretanya deja de ser l’únic país industrialitzat i varen aparèixer nous
competidors.
Al segle XIX, la seva principal competidora va ser Alemanya, sent una gran potència
industrial en el sector metal·lúrgic, carbó i avançada tecnològicament.

6. Expansió del comerç:

L’augment de competència va generar la necessitat de més consumidors per tant,

apareixen nous sistemes de venda.
1. Grans superfícies comercials: Ofereixen gran varietat de productes a preus
baixos.
2. Vendes a terminis i préstecs bancaris: Provoca l’era del consum de mases
i s’introdueix la publicitat.
3. Comerç internacional: Experimenta un gran creixement gràcies al progrés
del transport i l’expansió del lliure canvi.

7. Creixement demogràfic:

La millora de l’alimentació i els nous avenços mèdics suposaren un gran creixement

demogràfic.
Amb la utilització de medicaments i vacunes es va poder frenar moltes epidèmies i
realitza que la mortalitat baixi, ocasionant que es produeixi un augment demogràfic.

8. La formació dels imperis colonials: causes econòmiques.

Al dominar europa la segona revolució industrial va suposar la divisió del món en

dos grans grups:

1. Els països industrialitzats: Alemanya, GB, Bèlgica, Holanda, França, EUA,

Japó…
2. Els països no industrialitzats: Països d’Àfrica, Àsia i Amèrica.

A finals del segle XIX, es produeix una crisi econòmica a Europa, comença a l’any
1870, quan arriba a Europa, blat procedent dels EUA i Rússia, això provoca el
descens del preu del blat i seguidament es produeix un descens generalitzat dels
preus, creant així una crisi degut a la SOBREPRODUCCIÓ.

Per sortir d’aquesta crisi, varen innovar aplicant noves formes d’organització
empresarial i noves tecnologies, per ampliar els mercats.
A Europa era impossible ja que havien aplicat polítiques proteccionistes.
Ocasionant que es tinguessin que trobar nous mercats a altres zones del món,
que eren riques en matèries primeres a Àsia, Amèrica llatina i Àfrica.

Aquests territoris es trobaven endarrerits ja que no tenen avenços tècnics fent

impossible fer front a Europa.
Els europeus cerquen que les seves inversions siguin rendibles, llocs on abundi la
matèria primera, mà d’obra barata, i fonts d’energia, a més de que volien vendre els
seus productes.

CAPITALISME necessitava cercar altres territoris per invertir CAPITAL, ja que a

Europa el marge de benefici era molt limitat perquè el mercat estava controlat per un
reduït grup d’empresaris; per tant es necessitaven altres llocs on invertir, perquè els
beneficis fossin més elevats.

A més a més hem de dir que l’IMPERIALISME no va beneficiar de la mateixa

manera el conjunt de la població; ja que per als grups de classes mitjanes i baixes
va suposar un increment dels imposts per mantenir l’administració i l’exèrcit
colonial.

9. Causes polítiques:

El desig dels països europeus era ampliar la seva influència, augmentar el seu
poder polític sobre els altres països i obstaculizar l’expansió dels altres, això
estableix una cursa per controlar territoris, ya que la posesió de colonies era
indicador d’un factor de prestigi de poder polític.

Tot això va ser possible gràcies als avenços en els mitjans de transport terrestre i
marítim: navegació a vapor, l’automòbil (1891), l’aviació (principis segle XX).

Construcció canal de suez (1869) que unia la Mediterrània amb el Mar Roig.

10. Causes demogràfiques:

La població europea pateix un gran creixement demogràfic ocasionant que part de la

població emigri cap a les colònies, això provoca que es realitzi una expansió
imperialista.

11. Causes ideològiques:

Durant el segle XIX imperaven a europa concepcions racistes consideraven que la

raça blanca era superior a les altres, ya que era la més intel·ligent i la més
treballadora això era considerat una veritat científica.
Era considerat que la missió de la raça blanca era civilitzar i educar a les races
inferiors, també cal destacar l’activitat missionera de les esglésies per tractar
d’evangelitzar als que consideraven infidels i pagans.

A Gran Bretanya regna el Jingoisme i a França el Xovinisme, ambdues amb

concepcions ideològiques racistes i amb un patriotisme exagerat.

Evidentment no tothom va suportar aquestes ideològies:

- Jaurès (França), líder del partit Socialista francès o Lenin…

12. El repartiment del món:

Fa referència a que després el món es divideix en dos grans grups: els

industrialitzats (EUA, JAPÓ, EUROPA) i els no industrialitzats que eren endarrerits i
agraris que conformen la resta del món.

Les diferències que mantenien eren tecnològiques, les industrialitzades podien

conquerir les no industrialitzades.

13. El repartiment d’Àfrica:

Al segle XIX, Àfrica per als europeus era totalment desconeguda només eren
conegudes les costes.

Per el coneixement de la seva existencia dues societats esdevingueren el seu

descobriment:

1. SOCIETAT CIENTÍFICA: Grup de científics que es dediquen a cartografiar el

terreny i estudiar la seva botànica.
2. SOCIETAT MISIONERA: Grup d’evangelistes que tracten d’evangelitzar les
tribus africanes.

França i GB, es dediquen a conquerir el continent.

1) El projecte de GB: GB disposava de colònies en el Caire (Egipte) i el Cap

(Sud-Àfrica), volia conectar el nord y sud d’Àfrica en una via de ferrocarril, per
poder dominar la part oriental.
2) El projecte de França: Pretenia la unió de l’est i l’oest d’Àfrica, partint
d’Algèria fins a Sudàn on xoca interessos amb GB.

Altres països també tenien interés en Àfrica, com:

1. Bèlgica: El rei Leopold II volía ampliar la seva colonia del Congo.

2. Comerciants alemanys: Començaren la seva expansió per Àfrica-central
(Camerun, Togo…)
3. Itàlia i Espanya: Interessos en la zona del nord. Libia (Itàlia) i el Rio de Oro i
la zona del Rif (Espanya).

Davant aquesta situació Otto von Bismarck proposa una Conferencia Internacional a
Berlín a l’any 1885 es reuniren 14 països per aplicar condicions per a la
colonialització d’Àfrica, a les condicions que arribaren després de la conferència
foren:

1. Rius Níger i Congo eren de lliure navegació.

2. Domini afectiu: Notificar diplomaticament quan s’ha conquerit un territori.

14. Conflictes:

1) Conflicte entre GB i França: En 1898 a un territori de Sudàn anomenat

Fachoda es trobaren els exèrcits francès i britànic que tenien l’intenció
d’ocupar la zona, finalment França cedeix per evitar un enfrontiment en la que
no es veia capacitada de guanyar.

2) Conflicte ANGLOBÒER: Aquest enfrontiment es desenvolupa en dues fases:

1880-81 i 1899 - 1902.

Gran Bretanya havia ocupat el Cap a Sud-Àfrica, aquesta tenía dues

repúbliques veïnes anomenades Transvaal i Orange que estaven dominades
per colons holandesos anomenats Bòers que eren grangers. Que en el segle
XVII varen conquistar el Cap, pero la varen abandonar i es mogueren a
aquestes zones. Ja que a Transvaal es trobaren mines d’or l'interès britànic
augmenta fins al punt que intentaren dominarla i després de 3 anys
l’aconsegueixen.

15. Ocupació d’Àsia:

Des del segle XVI els països europeus havien establert colònies a Àsia, eren petites
colònies on es realitzaven comerci o intercanvis.

Al segle XIX, els països europeus tingueren interès tant econòmicament com
políticament.

Intervengueren països com EUA, Japó i Rússia, a més de GB i França.

Les rivalitats entre les potències varen ser constants:

FRANÇA i GRAN BRETANYA: s’enfrontaren pel domini del sud-est asiàtic.

GRAN BRETANYA i RÚSSIA: pel domini d’Àsià Central (Pèrsia, Afganistan, Tibet)

USA i ESPANYA: Filipines. (Guerra de Cuba)

JAPÓ i RÚSSIA: Manxúria (Xina)

16. Colonització britanica:

Es desenvolupa en la Àsia central i meridional pero sobretot a l’índia.

Desde el segle XVIII la companyia anglesa de les índies, posseïa ports a Madràs,
Calcuta i Bombai, aquesta companyia que era protegida pel govern britànic va
conquerir gran part del territori indi.

1857: La rebel·lió dels Sipais: Entre els soldats indis de l'exèrcit britànic varen crear
el rumor de que els cartutxos que utilitzaven estaven untats amb greix de vaca, ya
que anava en contra de les seves creençes, però en realitat la finalitat d’aquesta
rebel·lió va ser el malestar de la classe dirigent indígena per l’ocupació britànica.

Per tant el govern britànic reorganitza el territori i atorgar l’ACTA DE GOVERN DE

L'ÍNDIA, la companyia anglesa de les índies va ser substituïda per l'administració
directa de la corona anglesa que s'exercia amb la figura d’un virrei (Lytton, Elgin,
Lawrence…) i la reina Victoria va ser proclamada emperadriu a l’any 1877.
Per mantenir la seguretat de la seva colònia els anglesos s’enfrontaren als
francesos per annexarse Birmània 1886, a Rússia per Afghanistan l’any
1880 i Tibet (1904).

Amb França arriba a l’acord de mantenir a Siam com un estat fronterer.

17. Colonització francesa:

El seu centre va ser Indoxina

França dominava els territoris de COTXINXINA, MEKONG, CAMBODJA, ANAM i

TONQUIN; amb aquests territoris l’any 1887 va crear la UNIÓ D’INDOXINA, a la
qual el 1893 s’hi va unir el regne de LAOS.

18. El cas de Xina:

Xina no va ser ocupada per cap país de manera territorial.

Els anglesos compraven te i seda a Xina a canvi d’opi.

A l’any 1839, el govern xinès prohibeix l’entrada d’opi, però els anglesos seguien
venent-lo, ocasionant que es dugui a lloc les guerres de l’opi, que n’hi varen haver
dues, la primera a l’any 1839 i 1842 i l’altra a 1856 i 1860. Acabaren amb els tractats
de Nanquín (1842) i Tianjin (1858).

Els britànics varen sortir victoriosos i aconseguiren l’obertura de 12 ports de comerç

internacional i la colonia de Hong Kong.

Entre 1885 i 1911 es produeix l’assalt dels països europeus i Japó a Xina.

1) França: Sud-oest
2) GB: Sud i riu iang tsé.
3) Rússia i Japó: nord-est en torn a Manxúria.
4) Alemanya i GB: Peninsula Shandong.

Existiren reaccions nacionalistes com:

1) L’alçament dels cent dies 1898.

2) La revolta popular dels bòxers 1900 i 1901
3) 1911: Revolució que enderroca al emperador Pu Yi i s’instaura una
república, significant així l’alliberament de la dependència colonial.

19. Noves potències imperialistes:

Els EUA varen aconseguir independitzar-se de GB en l'any 1783.

Causes imperialisme EUA:

1) Un gran creixement econòmic: Basat en la creació dels ferrocarrils que

permitía el desplaç de productes i persones, permetint així la seva
industrialització a més de:
- La seva riquesa minera.
- L’abundància de terra.
- Mercat interior de grans dimensions.

Per tant aquest creixement econòmic afavoreix la seva impulsació exterior.

2) Bases ideològiques de l’expansionisme dels EUA:

- Darwinisme social: Apliquen la teoría de la supervivència de les
espècies de Darwin, la idea es basa en que els EUA ha de competir
amb altres països per poder sobreviure.

- Doctrina Monroe, la superioritat racial anglosaxona influeix en el seu

expansionisme, va ser exposada pel president James Monroe.

3) El proteccionisme: Aplicaven els països europeus, qui no comercialitzaven

amb EUA, per tant tenien que comercialitzar per exportar els seus productes.
1867: Compra Alaska a Rússia.

Volía extrendrer-se amb la seva zona natural d’extensió, on hi estava el Carib, fins a
l'extrem sud del continent

Aplicaven el NEOCOLONIALISME: és a dir, el control econòmic del territori.

En 1898 guerra contra Espanya, pel control de Filipines i Cuba.

20. Expansionisme japonès.

Japó era un imperi feudal i per tant endarrerit, fins 1867 quan ocorre la revolució
Meiji, una guerra civil en la qual es va enderrocar el darrer shogun (dictador militar)
que pertany a la dinastía Tokugawa.

Després d’aquesta revolució el emperador, que previ al alçament popular era figura
sense poder, per tant el emperador Mutsuhito Meiji recuperà de manera simbolica el
poder.

La era Meiji (1868 - 1912), suposa l’abandonament del sistema feudal i la

modernització de l'economia, això duu a lloc a la ruptura de aïllacionisme exterior.

El creixement econòmic del país va ser impulsat per l'Estat per assegurar-se la
independència enfront de l'exterior. Es va convertir en una potència industrial. Va
multiplicar el seu exèrcit per tres.

L'expansionisme exterior es va dirigir cap a la ribera del Pacífic per proveir-se

d'aliments i matèries primeres i també per poder defensar-se del poder de XINA
i de RÚSSIA. COREA i MANXÚRIA es convertiren en els seus principals objectius.

L’any 1876 Japó va intervenir a Corea, així provoca una guerra amb Xina que era
un estat vassall de Xina.

Aquesta guerra es produeix entre 1894 - 1895, la victoria de Japó suposa el control
de corea l’any 1910.

1904 es produeix una guerra amb Rússia pel control de Manxúria, acabant amb la
victòria de Japó.

21.Organització dels imperis colonials:

No totes les colònies varen tenir el mateix tipus d'organització social i política,
podem distingir entre COLÒNIES D'EXPLOTACIÓ i COLÒNIES DE POBLAMENT.

1) Colònies d’explotació: Eren aquelles on la metròpoli es dedica a l’explotació

economica.
 - Un governador.
- Militars
- Funcionaris

S’encarregaven en l’administració i l’ordre.

Els colonitzadors s’aprofitaren de les terres o plantacions, on utilitzaven a la

població d’aquest territori en condicions d’esclavitud.

2) Colònies de poblament: Colònies amb una condicions climàtiques

semblants a les metropolis, fet que permetia a la població europea que hi
emigrava adaptarse-hi, aquestes colònies tenien certa autonomia i aquest
grup europeu teníen influencia sobre els indígenes.

22. Conseqüències de l’imperialisme:

1) Econòmiques: La situació va empitjorar per als països colonitzats. Només

l'aristocràcia i la burgesia s'aprofitaren d'aquesta situació ja que col·laboraren
amb els colonitzadors.

Aspectes negatius:

- Expropiació de les terres.

- Es varen abandonar els conreus tradicionals que garantien la
supervivència familiar i varen ser substituïts pel MONOCONREU (les
plantacions) que s'adrecen a les necessitats dels conqueridors.
- La importació de productes, elimina el treball artesà.
- Intercanvi que era desigual, per tant la colònia no tenía
l’oportunitat d’invertir per industrialitzar i la modernització de les
colònies.

2) Demogràfiques: (positives) la introducció de noves vacunes, de mesures

higièniques, d'hospitals va permetre reduir la mortalitat i augmentar la
població. (Ex. Algèria)

(Negatives) Havia una part de la població sotmesa obligada a realitzar

treballs a les plantacions, fet que va disminuir la població.

L'augment de la població va rompre l'equilibri en població i recursos i aquest

fet provocà FAM CRÒNICA

3) Socials: Negatives: la colonització va rompre l'estructura tribal i l'antic

sistema de jerarquies socials (paper dels ancians, tipus de família). La
 colonització va trenar unitats ètniques; o va forçar a conviure grups religiosos
o ètnics enfrontats. Es varen crear enfrontaments entre els mateixos
indígenes.

4) Culturals: Foren negatives ya que les tradicions i costums autòctons no varen

poder resistir a l’impacte de la cultura occidental, fent que es perdi part de la
seva identitat cultural