LITERATURA CATALANA 4t ESO

1.7 LA POESIA TROBADORESCA

S’anomena així la poesia, generalment de temàtica amorosa, que neix, cap al

segle XIII, a les petites corts d’Occitània , territori molt feudalitzat que s’estén
de l’Atlàntic al Mediterrani, entre el Loira i el Pirineu, i que s’escriu en occità.

Aquesta poesia es basava en unes normes acceptades pels seus autors, ano-
menats trobadors:

- el trobador cantava a una dama, generalment casada i noble, a la qual

no citava pel seu nom, sinó amb un pseudònim o senyal.

- el trobador, en les seves composicions, enamorat de la dama, realment

o fictíciament, es dirigia a ella com un vassall al seu senyor.

AUSIÀS MARCH ( Gandia?, 1397 – València, 1459)

Ausiàs March va néixer en una família de la baixa noblesa. Va participar de

jove en les guerres d’Alfons el Magnànim pel Mediterrani italià. Als vint-i-vuit
anys, però, va abandonar la carrera militar, es va establir a les seves petites
possessions de Gandia i es va dedicar a les activitats pròpies d’un senyor
feudal. El rei Alfons el va fer encarregat de la cria dels seus falcons, prop de
l’Albufera.

Ausiàs March es casà dues vegades i malgrat que no tingué descendència dels
seus matrimonis es coneixen almenys cinc fills del poeta. L’amor, doncs, va ser
una constant en la seva vida i en una bona part de les seves 138 composicions
poètiques. Però aquest amor fou com la seva vida, intens i turmentat. Ausiàs
March es debaté entre l’estima del cos, que considerava imperfecta, i un amor
espiritual, que considerava ideal. L’oposició entre aquestes dues concepcions
de l’amor originà una de les més belles, profundes i altes poesies amoroses de
tots els temps.

La mort de la seva segona muller, Joana Escorna, colpí profundament el poeta.

En aquest cas, com en les anteriors experiències personals, March exterioritzà
els seus sentiments i escriví els sis coneguts cants de mort. En aquestes com-
posicions observem que la consciència de culpa per la mort de l’estimada
l’obsessionà de tal manera que arribà a adreçar-se a la seva ànima en un intent
de diàleg impossible. Aquesta actitud el portà a interrogar-se sobre el sentit de
la vida i a una recerca final de Déu.
LA SEVA OBRA

Al segle XV, els poetes continuen escrivint en occità i basant-se en els tòpics
de la poesia trobadoresca per elaborar les seves composicions. En aquestes
circumstàncies, l’aparició d’un autor com Ausiàs March comportà un canvi
radical, que es concreta en aquests aspectes:

La llengua. És el primer poeta que abandona la llengua occitana i escriu en la

nostra llengua.

El tractament del tema amorós. Ausiàs March deixa de banda els

convencionalismes que dominaven el tema amorós fins aquell moment i
expressa amb sinceritat els seus sentiments.

La visió de la dona. Si els trobadors cantaven a una dona compendi de totes

les virtuts, les dones de la poesia d’Ausiàs March són éssers humans dotats de
virtuts i defectes.

L’estil. No fa cap concessió a la bellesa formal del poema. El seu estil moltes
vegades resulta tosc perquè el que li interessa és transmetre el seu estat
d’ànim “d’home fora de seny”.

Però, no obstant en la seva poesia encara hi ha alguns trets de l’herència

cultural dels trobadors:

- ús ocasional d’occitanismes

- presència d’alguns tòpics

- utilització de senyals per amagar la identitat de la seva amada

- ús de les cobles, estrofes de vuit versos decasílïlabs (4+6) amb tornada

final de quatre versos que, en el cas dels amorosos, inclou el “senyal” o
pseudònim encobridor de la dona

QÜESTIONS

1 – Què s’entén per poesia trobadoresca?

2 – Comenta les característiques més destacades de la poesia d’Ausiàs March.