UF 1.

Intervenció en el
desenvolupament sensorial
El desenvolupament sensorial en la infància

El desenvolupament sensorial integra tots els processos que es produeixen en

els nens i les nenes, relacionats amb l’adquisició de la informació del seu entorn
i del seu propi organisme.

§ Les capacitats sensorials són les primeres que es desenvoluparan en els bebès.
§ En néixer, els sen?ts també funcionen com a receptors que l’ajuden a
construir-se com a ésser.
§ El desenvolupament sensorial coincideix des de l’origen amb el
desenvolupament motor, socioafec?u i cogni?u, integrats en un únic procés.

3
El desenvolupament sensorial en la infància
La indiferenciació percep;va en néixer

El bebè, quan neix, es troba en un estat d’indiferenciació

percep8va?

§ Podria dir-se que no, ja que:

• A l’úter matern ja ha estat subjecte a determinats ritmes marcats
pel procés biològic.
§ Podria dir-se que sí, perquè:
• Haurà d’ajustar i coordinar les seves funcions fisiològiques en el
nou entorn.

4
El desenvolupament sensorial en la infància
Les sensacions

La sensació és el procés a través del qual la informació sensorial (les dades

sensorials) arriba al cervell.

§ Les cèl·lules receptores

sensorials capten esQmuls
dins d’uns límits.
§ Transmeten aquestes dades
sensorials a les neurones.

5
El desenvolupament sensorial en la infància
Les sensacions

§ Sensacions exterocep;ves. Reben els esQmuls del món exterior.

§ Sensacions intracep;ves. Reben els esQmuls del medi intern:
• Sensacions propiocep;ves.
• Sensacions viscerocep;ves.
§ Altres classificacions:
• Sensacions protopà;ques.
• Sensacions epicrí;ques.

6
El desenvolupament sensorial en la infància
De les sensacions a la percepció

La percepció és el procés d’organització, diferenciació i interpretació de les

sensacions.

§ Extreu un esQmul concret del cúmul de sensacions que rep i els dona
significat.
§ En el procés sensorial i percep?u es dona:
• Una referència immediata a l’objecte a través de les sensacions.
• Una referència al subjecte que reconeix l’objecte a través de la
percepció.
§ El procés sensopercep?u cons?tueix el primer element sobre el qual
es construeix qualsevol aprenentatge.

7
Principis d’organització percep;va
Lleis de la Gestalt. Principis

§ El fenomen de la percepció es dona com un tot.

§ Qualsevol canvi en algun element afecta la totalitat del fenomen
percep?u.
§ La percepció de les persones no s’exerceix sobre elements aïllats de
l’entorn, sinó en camps percep;us.
§ L’organització del camp percep?u determina el fenomen percep;u.
§ La percepció està originàriament organitzada i estructurada des del
moment de néixer.

Conèixer els principis d’organització percep;va pot

ajudar a comprendre la percepció infan;l.
8
Principis d’organització percep;va
Lleis de la Gestalt

Llei de la pregnància o de la bona forma

Es tendeix a percebre
una estructura de la
manera més senzilla,
equilibrada, estable i
regular possible.

9
Principis d’organització percep;va
Lleis de la Gestalt

Llei de la proximitat

Es tendeix a percebre
junts, o com un mateix
objecte, els elements
propers.

10
Principis d’organització percep;va
Lleis de la Gestalt

Llei de la semblança

Es tendeix a agrupar
elements semblats
com si formessin part
d’una mateixa
estructura.

11
Principis d’organització percep;va
Lleis de la Gestalt

Llei de tancament

Es perceben figures
completes quan en
realitat no ho són.

12
Principis d’organització percep;va

Lleis de la Gestalt
Llei de la con;nuïtat

Es tendeix a percebre
com si formessin part
d’una mateixa figura
els esQmuls que
guarden entre si una
con?nuïtat de forma.

13
Principis d’organització percep;va
Lleis de la Gestalt

Llei de figura-fons

Quan la relació figura-

fons és ambigua, les
percepcions de la
figura i del fons
s’alternen..

14
Principis d’organització percep;va
Altres lleis

Llei de la constància percep;va

Els objectes que es

coneixen mantenen
constants la mida, la
forma, el color, etc.,
malgrat la possible
variació dels esQmuls
en la seva presentació.

15
Principis d’organització percep;va
Altres lleis

Llei de la predisposició percep;va

S’espera percebre allò

que encaixa amb les
pròpies idees
preconcebudes.

16
Sistemes sensorials

Recepció i processament de les sensacions.

Sistemes sensorials:
§ Tacte
§ Ves?bular Com està format.
§ Gust
Com es desenvolupa en la infància.
§ Olfacte
§ Oïda Quins són els trastorns més habituals.

§ Vista

17
Sistemes sensorials
El tacte

El tacte és el sen?t que proporciona informació de les qualitats palpables

dels objectes.

§ El seu òrgan receptor és la pell.

§ Receptors de la pell:
• Corpuscles de Pacini.
• Corpuscles de Meissner.
• Terminacions nervioses lliures.
• Corpuscles de Ruffini.
• Corpuscles de Krause.
§ Les impressions rebudes les transmeten a l’escorça cerebral.
18
Sistemes sensorials
El tacte

19
Sistemes sensorials
El tacte
Desenvolupament
§ El fetus és sensible al tacte i el bebè té una sensibilitat tàc?l
molt precoç.
§ El nounat ja explora la seva font d’alimentació (pit o te?na).
§ El bebè exerceix la percepció tàc?l, primer amb la boca i
després amb les mans i les plantes dels peus.
§ A par?r del sisè o setè mes s’anirà especialitzant en
determinades zones.

Trastorn més freqüent: insensibilitat tàc?l.

20
Sistemes sensorials
El sistema cinestèsic

El sistema cinestèsic percep el to muscular, el moviment del cos i la disposició

dels seus membres, el pes, la relació entre les diferents parts del cos i la seva
posició a l’espai.

Està cons?tuït per:

§ L’aparell ves?bular:
• Sacs ves?bulars.
• Canals semicirculars.
• Nervi ves?bular.
§ Els receptors sensorials dels
músculs i dels tendons.

21
Sistemes sensorials
El sistema cinestèsic

Desenvolupament
§ És molt incipient en el nounat, però percep el moviment.
§ El seu desenvolupament anirà d’acord amb el desenvolupament
psicomotor.

Trastorns
§ A causa de malformacions congènites, trauma?smes o infeccions.
§ Pot implicar:
• Pèrdua d’equilibri.
• Desconeixement de la situació o posició del propi cos.
• Descoordinació de moviments.
22
Sistemes sensorials
El gust

El gust ens permet reconèixer el sabor dels aliments.

§ Receptors sensorials: cavitat bucal:

• Dolç i salat: punta de la llengua.
• Àcid: laterals de la llengua.
• Amarg: part posterior, gola i
paladar.
• Umami: centre de la llengua.

23
Sistemes sensorials
El gust El sabor és alguna cosa
diferent del gust, ja que
és una combinació del
Desenvolupament
gust i l’olfacte..
§ Molt desenvolupat en el bebè.
§ Discrimina les qualitats gusta?vas.
§ Prefereix el dolç i cap al quart mes comença a acceptar el salat.

Trastorns
§ Hipoageusia: disminució de la sensibilitat gusta?va.
§ Ageusia: falta de sensibilitat gusta?va.
§ Parageusia: mala interpretació dels gustos.

24
Sistemes sensorials
L’olfacte
L’olfacte permet percebre les qualitats i els canvis quan?ta?us de les
diferents olors.

§ L’aparell olfactori es localitza en la

part superior de les fosses nasals.
§ Les cèl·lules receptores de l’olfacte es
localitzen en la pituïtària groga.
§ A través dels nervis olfactoris les olors
arriben al bulb olfactori i, d’est, al
cervell.

25
Sistemes sensorials
L’olfacte

Desenvolupament
§ Molt desenvolupat en el moment de néixer.
L’evolució
§ Discrimina les olors agradables de les desagradables.
percep;va de
§ Assoleix el màxim desenvolupament als 3 anys. l’olfacte va lligada al
desenvolupament
del gust.
Trastorn mes freqüent: insensibilitat olfactòria.

26
Sistemes sensorials
L’oïda
L’oïda és el sen?t a través del qual es perceben els sons.
§ Orella externa:
• Pavelló auricular.
• Conducte audi?u extern.
• Membrana del ?mpà.
§ Orella mitjana:
• Caixa ?mpànica amb la cadena de martell, enclusa i estrep.
• Trompa d’Eustaqui.
• Finestres oval i coclear.
§ Orella interna:
• Còclea.
• Òrgan de Cor?. S’hi troben els receptors audi?us.
27
• Nervi audi?u o coclear.
Sistemes sensorials
L’oïda

28
Sistemes sensorials
L’oïda

Desenvolupament
§ El nounat: dis?ngeix algunes qualitats dels sons.
§ A les 12 hores pot diferenciar el llenguatge humà d’altres sons.
§ Als 2 dies reacciona a sons intensos produïts a prop.
§ Als 7 dies reconeix la veu dels pares.
§ Als 2 mesos mou el cap en direcció a un so o un soroll que hagi sen?t.
§ Als 3 o 4 mesos es pot concentrar en un so.
§ Cap als 3 mesos assoleix un grau òp?m de maduració.

29
Sistemes sensorials
L’oïda
Trastorns

La hipoacúsia és la deficiència de la capacitat audi?va que fa dilcil o

impossible sen?r-hi amb normalitat.

§ La hipoacúsia en infants pot afectar el desenvolupament

cogni?u i socioafec?u.
§ Nivells d’hipoacúsia:
• Lleu.
• Moderat.
• Sever.
• Profund.
§ Als nounats se’ls sol efectuar una exploració audi?va per
detectar la possible presència d’aquest problema. 30
Sistemes sensorials
La vista
La vista és el sen?t a través del qual percebem la llum, els colors, les
formes dels objectes i les distàncies.

Anatomia de l’ull:
§ Tres capes:
• Capa externa. Cons?tuïda per l’esclerò;ca i la còrnia.
• Capa mitjana o úvea. Formada pel cos ciliar, l’iris, la pupil·la
i la coroide.
• Capa interna o re;na. Consta de la fòvea, els bastonets i els
cons (fotoreceptors) i el disc del nervi òp?c.
§ Una lent: el cristal·lí.
§ Dues cambres:
• L’anterior conté l’humor aquós.
• La cambra posterior conté l’humor vitri.
31
Sistemes sensorials
La vista

32
Sistemes sensorials
La vista

Desenvolupament
§ El nounat té una agudesa visual molt pobra.
§ Al mes ja pot fixar la mirada en un objecte gran situat davant d’ell i seguir-lo
90 graus.
§ Als 2 mesos pot fer-la convergir i acomodar-la, i també seguir un objecte amb
la mirada en un recorregut de 180 graus.
§ Als 3 mesos gira el cap per seguir un objecte que es desplaça.
§ Als 4 mesos ja té un horitzó visual de 180 graus.
§ Als 6 mesos ha adquirit la coordinació ull-mà i percep la profunditat.
§ Als 8 mesos examina els objectes amb més deteniment.
§ Cap als 12 mesos l’infant adquireix l’agudesa visual de l’adult.
33
Sistemes sensorials
La vista
Trastorns
§ La ceguesa o falta de visió.
§ Trastorns de refracció:
• Miopia.
Miopia
• Hipermetropia.
• As;gma;sme.

Hipermetropía

34
Sistemes sensorials
La vista
Trastorns
§ Trastorns de mobilitat: estrabisme.

§ Trastorns de recepció: daltonisme.

§ L’ambliopia o ull gandul.
35
Es;mulació sensorial

L’es;mulació sensorial consisteix en una programació i aplicació

sistemà?ca d’una sèrie d’ac?vitats des?nades a afavorir l’entrada
d’informació de l’entorn al sistema nerviós a través dels sen?ts.

§ Objec?u: oferir esQmuls de manera intencional i programada.

§ Caracterís?ques dels programes d’es?mulació sensorial:
• S’implementen de 0 a 3 anys, especialment en el primer.
• Procuren seguir un ordre de complexitat gradual creixent.
• No pretenen ser un programa tancat, sinó una guia inicial.
• Han de ser flexiblen i adaptar-se al moment del nen o nena i a les
possibilitats d’espai i material existents.
• Es preveu efectuar-los individualment, però es poden adaptar a grups.
• Es presenten en ac?vitats organitzades per àrees, però en la pràc?ca es
poden conver?r en ac?vitats globalitzades.
36
Es;mulació sensorial
Es;mulació del tacte

§ Materials:
• Han de contenir alguna qualitat tàc?l que es pugui percebre.
• La mida i el pes d’aquests objectes han de ser adequats a les
possibilitats dels nens i nenes.
• Han de ser atrac?us i fàcils de manipular.
• Cal especificar materials adequats per a cada tram d’edat.
§ Exercicis i ac;vitats:
• De 0 a 6 mesos.
• De 6 a 12 mesos.
• De 12 a 18 mesos.
• De 18 a 24 mesos.
• De 24 a 36 mesos.
37
Es;mulació sensorial
Es;mulació del gust

§ Materials:
• Aliments que es van introduint.
• Cal especificar-los per a cada tram d’edat.
§ Exercicis i ac;vitats: es duran a terme majoritàriament a través de
l’alimentació:
• De 0 a 6 mesos.
• De 6 a 12 mesos.
• De 12 a 18 mesos.
• De 18 a 24 mesos.
• De 24 a 36 mesos.

38
Es;mulació sensorial
Es;mulació de l’olfacte

§ Materials:
• Materials que desprenguin olors.
• Cal especificar materials adequats per a cada tram d’edat.
§ Exercicis i ac;vitats:
• De 0 a 6 mesos.
• De 6 a 12 mesos.
• De 12 a 18 mesos.
• De 18 a 24 mesos.
• De 24 a 36 mesos.

39
Es;mulació sensorial
Es;mulació de l’oïda

§ Materials:
• Materials variats i que con?nguin diferents qualitats sonores:
?mbre, to, intensitat, etc.
• Cal especificar materials adequats per a cada tram d’edat.
§ Exercicis i ac;vitats:
• De 0 a 6 mesos.
• De 6 a 12 mesos.
• De 12 a 18 mesos.
• De 18 a 24 mesos.
• De 24 a 36 mesos.

40
Es;mulació sensorial
Es;mulació de la vista

§ Materials:
• Materials variats i atraients de diferents mides, colors vius,
contrastats, de diferents formes, etc.
• Cal especificar materials adequats per a cada tram d’edat.
§ Exercicis i ac;vitats:
• De 0 a 6 mesos.
• De 6 a 12 mesos.
• De 12 a 18 mesos.
• De 18 a 24 mesos.
• De 24 a 36 mesos.

41
Disseny d’ac;vitats d’aula

§ Per treballar els

con?nguts
transversalment.
§ Per treballar els
con?nguts
prioritàriament.
§ Per treballar els
con?nguts
específicament.

Totes aquestes ac;vitats

hauran de formar part de
la programació del curs.

42
 Observació i registre sensorial

Per detectar qualsevol problema sensorial.

Observació directa i sistemà;ca

§ S’ha de comprovar si hi ha algun problema de maQs

Es recull en taules o en el desenvolupament de les funcions sensorials.
pautes de registre. § Cal assegurar-se d’haver-les observat en cadascun
dels nens i nenes.

43
Observació i registre sensorial
Criteris de valoració (nivells de resposta)

§ Captació. Percepció de l’esQmul.

§ Seguiment. Seguir l’objecte d’esQmul. Resposta amb intencionalitat.
§ Reconeixement de l’esQmul. Resposta pensada.

Esemul Resposta Esemul Resposta Esemul Resposta

reflex reflexa gest intencionada atenció pensada 44
Observació i registre sensorial
Instruments de registre

§ Els registres seran més

o menys estructurats
en funció dels objec?us
de l’avaluació.
§ Els ítems proposats per
a cada sen?t han de ser
senzills i clars.

45
Nens i nenes amb diversitat funcional sensorial
Estratègies d’intervenció

§ Per a nenes i nens amb alteracions sensorials:

• Si són tractats en centres específics, l’es?mulació la duran a
terme professionals especialitzats.
• Si s’integren a l’escola infan;l: seran atesos per educadores
i educadors assessorats per personal especialitzat.
§ Per a nenes i nens amb retards funcionals:
• S’es?mulen sota el criteri dels educadors i educadores.
• A par?r de la readaptació de les programacions a les
necessitats de l’infant.

46
Nens i nenes amb diversitat funcional sensorial
Serveis i recursos de suport

§ Orientacions dels equips d’atenció primerenca.

§ Es disposa de serveis i recursos d’atenció especialitzada:
• Els equips específics d’atenció educa;va a la ceguesa i a la
deficiència visual.
• Els equips específics d’atenció educa;va a la deficiència audi;va.
§ Línia de treball dels serveis d’atenció especialitzada:
• Es?mulació i aprofitament de les restes visuals o audi?ves.
• Es?mulació d’altres sen?ts.
• Adquisició de sistemes alterna?us al llenguatge oral (llengua de
signes o codi Braille).

47
Nens i nenes amb diversitat funcional sensorial
La intervenció educa;va

El disseny de la intervenció
§ La valoració inicial mitjançant una avaluació psicopedagògica.
§ El diagnòs;c, mitjançant l’elaboració:
• De l’informe psicopedagògic.
• Del dictamen d’escolarització.
§ El disseny de la intervenció mitjançant una adaptació curricular:
• Adaptació curricular no significa;va.
• Adaptació curricular significa;va (individualitzada).
§ L’assessorament a les educadores i educadors.
§ El seguiment de la intervenció.

48
Nens i nenes amb diversitat funcional sensorial
La intervenció educa;va

L’atenció directa
§ Serà responsabilitat de les educadores
i educadors.
§ Les ac?vitats proposades:
• Es desglossaran en els tres nivells
de resposta (captació, seguiment i
reconeixement).
• S’aplicaran repe?dament, sense
presses.
• Només es passa a un nivell quan
s’ha assolit el nivell anterior.
§ Cal modelitzar ac?vitats par?nt de les propostes generals readaptant-les a
les necessitats de l’infant.
49