EL MODERNISME:

-Context històric:
• -El Modernisme va ser un moviment cultural, literari i artístic produït a Occident
la final del segle XIX i als inicis del segle XX. Va tindre influència sobretot en
arquitectura i les arts decoratives. El clímax del Modernime va ser entre el anys
1892 i 1902. Es considera que les primeres pintures modernistes es troben
al Castell de Ròca Talhada i les primeres senyals del Modernisme es poden
reconèixer en la dècada del 1880 en un conjunt de dissenys progressistes, com
per exemple el disseny per a la tapa del llibre publicat el 1883 del dissenyador i
arquitecte Arthur Mackmurdo. Els autors més importants del Modernisme són:
• Joan Maragall.
• Víctor Català.
• Santiago Rusiñol.
• Joan Puig.

-Característiques:
• Una forta tendència a l'ús d'imatges femenines, les quals es mostren en
actituds delicades i gràcils.

• La inspiració en la naturalesa i l'ús profús d'elements d'origen natural, però

amb preferència en els vegetals i les formes arrodonides de tipus orgànic
entrellaçant-se amb el motiu central.

• Una actitud que tendeix a la sensualitat i a la complaença dels sentits, amb una
picada d'ullet cap a l'erotisme en alguns casos.

• La llibertat en l'ús de motius de tipus exòtic, siguin aquests de pura fantasia o

amb inspiració en diferents cultures llunyanes o antigues com Japón o l’ Antic
Egipte.

Vida de Joan
Maragall:
Joan Maragall va ser el fill petit del matrimoni format pel fabricant tèxtil
barceloní Josep Maragall i i Rosa Gorina. Maragall ja havia publicat el primer
poema Óptica al diari. El 22 de setembre de 1878. Va anar a la facultat on va
tenir l'oportunitat de desenvolupar l'interès per les lletres. Va compartir amb els
companys d'estudis tertúlies en les quals debatien sobre les lectures, l'òpera i la
música en general. El grup dels set companys més afins s'autoanomenava «el
círcol».La feina de secretari de redacció al Diari de Barcelona (llavors Diario de
Barcelona) va representar la seva professionalització com a escriptor. La
col·laboració amb el diari, entre el 1892 i el 1903, es va materialitzar en 248
articles que li serviren per infiltrar les idees a una burgesia conservadora. El 5 de
maig de 1900 morí el seu pare i ell patí una forta depressió. La seva dona Clara
decidí posar-lo en mans del doctor Robert, qui li va recomanar que desconnectés
de la vida urbana i que es traslladés a Cauterets. Durant els primers anys del nou
segle, Maragall, encara afectat per la mort del seu pare i també pel suïcidi del
seu amic , va veure com perdia altres éssers estimats: Joan Mañé i Flaquer el
1901, sa mare el 1902 i Roura el 1910. Joan Maragall va morir el desembre
de 1911 amb només 51 anys. Havia agafat una estranya malaltia diagnosticada
com a febre de Malta , encara que la febre no es va presentar fins als darrers
dies, tot i estar al llit des de començament de desembre
La seva mort va suposar un cop molt fort dins del món de la cultura i va
provocar innombrables mostres de condol.