Tema 2.3

Tema 2.3 Espermatòfits: Gimnospermes.
Donat el caràcter i la finalitat exclusivament docent i eminentment

il·lustrativa de les explicacions a classe d'aquesta presentació, l’autor s’acull
a l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual vigent respecte de l'ús parcial
d'obres alienes com ara imatges, gràfics o altre material contingudes en les
diferents diapositives Facultat de Biologia
Espermatòfits. Gimnospermes.
1. Monopòdics.
2. Pol·linització anemòfil·la.
3. Primordi seminal obert.
4. Llenyosos (arbres i arbusts).
5. Fecundació simple.
6. Llavors amb endosperma primari.

Esquema bàsic de classificació
CONÍFERES
GNETÒFITS
GINKGO
Pèrdua flagels
esperma
CÍQUES
Llavor
Classe Ginkgopsida - Primitives.

Fulles caduques de nervadura dicòtoma. Ginkgo biloba
Classe Cycadopsida – Primitives.

Fulles pinnades (port de palmeres). Cycas revoluta
Classe Coniferopsida - Més evolucionades.

Fulles diferents
Classe Gnetopsida: Ephedra, Gnetum, Welwitschia.

Ginkgopsida i Cycadopsida
Gimnospermes amb caràcters primitius (espermatozoides i dispersió
de llavors immadures, que no entren en dormició)
Ginkgo biloba
Classe Ginkgopsida
Ginkgo biloba
1. Arbre dioic, caducifoli, amb macroblats i

braquiblats.
2. Fulles caduques, flabel·lades (forma de

ventall), de nervadura dicotòmica.
3. Les flors surten dels braquiblats.
4. Originari: SE de la Xina, Ornamental.

Ginkgo biloba.
Macroblasts i braquiblasts
Ginkgo biloba.
Llavor
(sarcotesta carnosa)



Fulles diferents

Ginkgopsida i Cycadopsida
Gimnospermes amb caràcters primitius (espermatozoides i dispersió
de llavors immadures, que no entren en dormició)
Cycadopsida
unes 100 espècies repartides entre 10 gèneres i 4 famílies
Fòssils des del Triàsic

(èxit durant el Mesozoic)
Sobretot tropicals, amb la
màxima diversitat al
continent americà
Classe Cycadopsida
Cycas revoluta
Classe Cycadopsida
Cycas revoluta
Classe Cycadopsida
Cicle de Cycas



Fulles diferents

Classe Coniferopsida
•Plantes llenyoses, amb fulles aciculars, linears o esquamoses.

Macroblasts i braquiblasts.
•Xilema format per traqueides.
•Canals resinífers per tota la planta (defensa insectes, herbívors i

fongs)
•Monoiques (algunes dioiques)

•Estròbils masculins amb moltes microsporofil·les esquamiformes

amb diversos esporangis a la cara inferior. Pol·linització anemòfila.
• Primordis foliars inserts a la cara superior d’una esquama

seminífera, generalment insertes helicoïdalment sobre un eix formant
cons o estròbils
•Ambients inhòspits, poc competitives
•La majoria formadores de boscos i matollars
•Grup molt divers (unes 545 espècies a l’ordre pinales)

- Distribuïts arreu del món. Abunden en zones fredes

- Són elements forestals bàsics dels boscos actualment més extensos
(bosc boreal, taigà, boscos muntanya)
Segrestadors de carboni molt importants, reguladors climàtics
Condicionadors de sòls forestals rics en àcids orgànics (humus àcid)

pobres en activitat bacteriana i rics en activitat fúngica
Primocolonitzadors, importantíssims en la successió
Condicionadors ambientals per a molts organismes
Productors de compostos secundaris per evitar l’herbivorisme -

diversitat baixa d’ insectes, d’ocells insectívors i de mamífers en els
ecosistemes dominats per coníferes
Arbres o arbusts monopòdics

• Els arbres més alts:

Sequoia sempervirens (D.Don) Endl.
110-115 m
6–7 m diàmetre
• Els arbres de major diàmetre

Taxodium mucronatum
11,4 m
• Els arbres més longeus

Pinus longaeva D.K.Bailey
uns 4700 anys

Cupressaceae
Araucariaceae
Taxaceae
Podocarpaceae Pinaceae
Familia Araucariaceae
Especialment diversa el sudest asiàtic

(selva plujosa tropical i subtropical,
boscos temperats)
39 espècies
Gèneres principals: Agathis i Araucaria
• Monoiques o dioiques
• Microsporofil·les amb nombrosos sacs
pol·línics (4-20)
• Pinyes grosses, pesades, solitàries
Agathis australis • Esquama seminífera i bràctea tectriu
fusionades, 1 sol primordi seminal
Araucaria
heterophylla
Illa de Norfolk
(Australia)
Araucaria araucana
(Andes-Xile)
Familia Podocarpaceae
191 espècies, 20 gèneres
Gènere principal:
Podocarpus (± 100 espècies)
• Arbres o arbusts poc resinosos

• Fulles des de ± amples fins a
esquamoses
• Dioics (rarament monoics)
• Cons masculins cilindrics
• Microsporofil·les amb 2
peduncle microsporangis
• Pol·len amb vesícules aeríferes
• Pinyes femenines reduides a 1 (o
algunes) esquama seminifera,
reduïda i fusionada amb 1 sol
llavor primordi seminal
• Fals fruit carnós
Podocarpus macrophylla, llavor amb peduncle carnós
Familia Cupressaceae
Família molt diversificada: unes 125 espècies.

Cupressus sempervirens
(xiprer)
(xiprer)
Juniperus communis
(ginebró)
Juniperus oxycedrus
(càdec)
Juniperus communis Juniperus oxycedrus

Juniperus phoenicea
(savina)
Familia Taxaceae
Petita família, unes 20 espècies.

Familia Taxaceae
• arbres sense resina
• flors masculines amb pocs estams, peltats, que porten (2) 6-8 sacs
pol·línics; pol·len sense vesícules aeríferes
• cons femenins reduïts a 1 sol primordi seminal; en estat de llavor queda
envoltat per un aril carnós
Familia Taxaceae
• Taxus és dioic; tota la planta és tòxica

(alcaloide taxina) excepte l’aril,
vermell (ornitocòria)
• Àrea de distribució amplia, però fa
poblacions isolades i relíctiques
Taxus baccata (teix europeu)
Taxus brevifolia (oest EEUU)

taxol- anticancerigen,
sintetitzat actualment al laboratori
Familia Taxaceae
Taxus baccata
(teix europeu)
Familia Pinaceae
F. Pinàcies: comprèn unes 250 espècies, sobretot a l’hemisferi nord.

Familia Pinaceae
Picea: Gènere dominant de la taigà, diversitat d’espècies.
Interès econòmic molt alt.
Europa: Picea abies (pícea)

Familia Pinaceae
Picea abies
(pícea)
Familia Pinaceae
Abies alba Oròfit alpí, europeu

(avet)
Familia Pinaceae
Picea abies (pícea)

Abies alba (avet)
Familia Pinaceae
Abies pinsapo
(pinsap)
muntanyes mediterrànies
Familia Pinaceae
Gènere: Abies
Familia Pinaceae
Larix decidua
zones continentals de la taigà

Familia Pinaceae
Larix decidua
Familia Pinaceae
Cedrus libani ssp. Atlantica

(cedre)
Muntanyes del nord d’Àfrica
Familia Pinaceae
Gènere: Pinus (120 espècies).
• fulles totes sobre braquiblasts molt curts, en nombre definit (2, 3
o 5), de secció plano-convexa
• pinya madura amb esquama tectriu i esquama seminífera

soldades i amb un escudet (part terminal romboidal)
Secció fulla
Escudet
Familia Pinaceae
Gènere: Pinus Molta diversitat al continent americà
Pinus longaeva
l’exemplar més vell té

més de 4700 anys
Familia Pinaceae Pinus canariensis
Familia Pinaceae Pinus uncinata
(pi negre)
Familia Pinaceae
Pinus uncinata
(pi negre)
Familia Pinaceae Pinus uncinata
(pi negre)
Familia Pinaceae
Pinus pinea
(pi pinyer)
Interès econòmic:
pinyons i restauracions forestals
Familia Pinaceae
Pinus pinea
(pi pinyer)
Familia Pinaceae
Pinus halepensis
(pi blanc)
• pinyes seròtines
• piròfit
Familia Pinaceae
Pinus halepensis
(pi blanc)
Familia Pinaceae
Pinus halepensis
(pi blanc)
Familia Pinaceae
Pinus pinastre
(pi marítim)
Familia Pinaceae
Pinus pinastre
(pi marítim)
Familia Pinaceae
Pinus nigra
(pinassa)
Muntanyes del mediterrani.

Cercle de formes diversificades
geogràficament.
Plantat generosament cap als

anys 50 per aprofitament de la
fusta (pals de la llum, telèfon…)
Familia Pinaceae
Pinus nigra
(pinassa)
Familia Pinaceae
Pinus sylvestris
(pi roig)
Familia Pinaceae
Pinus sylvestris
(pi roig)
Familia Pinaceae
Pinus halepensis Pinus pinaster Pinus nigra
Pinus sylvestris Pinus uncinata




Fulles diferents

Classe Gnetopsida
Gnetum ± 50 espècies
Ephedra ± 70 espècies
Caràcters molt particulars:

•vasos conductors
•tub micropil·lar
Welwitschia mirabilis •falsa doble fecundació
Enllaços d’interès
Per a les aficionades i aficionats a les gimnospermes:

http://www.conifers.org/zz/gymnosperms.php
Atles forestal europeu:

https://forest.jrc.ec.europa.eu/en/european-atlas/atlas-data-and-metadata/
Informació sobre tots els grups de plantes vasculars:

http://www.mobot.org/mobot/research/apweb/

Tema 2.3

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tema 2.3

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Tema 2.3 Espermatòfits: Gimnospermes.

Donat el caràcter i la finalitat exclusivament docent i eminentment

3. Primordi seminal obert.

4. Llenyosos (arbres i arbusts).

6. Llavors amb endosperma primari.

Esquema bàsic de classificació

Esquema bàsic de classificació

Classe Ginkgopsida - Primitives.

Classe Cycadopsida – Primitives.

Classe Coniferopsida - Més evolucionades.

Classe Gnetopsida: Ephedra, Gnetum, Welwitschia.

1. Arbre dioic, caducifoli, amb macroblats i

2. Fulles caduques, flabel·lades (forma de

3. Les flors surten dels braquiblats.

4. Originari: SE de la Xina, Ornamental.

Esquema bàsic de classificació

Classe Ginkgopsida - Primitives.

Classe Cycadopsida – Primitives.

Classe Coniferopsida - Més evolucionades.

Classe Gnetopsida: Ephedra, Gnetum, Welwitschia.

Fòssils des del Triàsic

Esquema bàsic de classificació

Classe Ginkgopsida - Primitives.

Classe Cycadopsida – Primitives.

Classe Coniferopsida - Més evolucionades.

Classe Gnetopsida: Ephedra, Gnetum, Welwitschia.

•Plantes llenyoses, amb fulles aciculars, linears o esquamoses.

•Xilema format per traqueides.

•Canals resinífers per tota la planta (defensa insectes, herbívors i

•Monoiques (algunes dioiques)

•Estròbils masculins amb moltes microsporofil·les esquamiformes

• Primordis foliars inserts a la cara superior d’una esquama

•Ambients inhòspits, poc competitives

•La majoria formadores de boscos i matollars

•Grup molt divers (unes 545 espècies a l’ordre pinales)

- Distribuïts arreu del món. Abunden en zones fredes

Segrestadors de carboni molt importants, reguladors climàtics

Condicionadors de sòls forestals rics en àcids orgànics (humus àcid)

Primocolonitzadors, importantíssims en la successió

Condicionadors ambientals per a molts organismes

Productors de compostos secundaris per evitar l’herbivorisme -

Arbres o arbusts monopòdics

• Els arbres més alts:

• Els arbres de major diàmetre

• Els arbres més longeus

uns 4700 anys

Especialment diversa el sudest asiàtic

• Arbres o arbusts poc resinosos

Família molt diversificada: unes 125 espècies.

Juniperus communis Juniperus oxycedrus

Petita família, unes 20 espècies.

• Taxus és dioic; tota la planta és tòxica

Taxus baccata (teix europeu)

Taxus brevifolia (oest EEUU)

F. Pinàcies: comprèn unes 250 espècies, sobretot a l’hemisferi nord.

Europa: Picea abies (pícea)

Abies alba Oròfit alpí, europeu

Picea abies (pícea)

zones continentals de la taigà

Cedrus libani ssp. Atlantica

• pinya madura amb esquama tectriu i esquama seminífera

Gènere: Pinus Molta diversitat al continent americà

l’exemplar més vell té