TEMA 2 CATALÀ CLADUI FIGUERAS FRANCÉS

EL TEXT NARRATIU
Un mateix esdeveniment pot ser relat des de diferents perspectives, el punt de vista escollit aproxima o
allunya el lector.
- NARRADOR EXTERN:
 Narrador omniscient: Coneix tots els fets passats, presents i futurs
 Narrador observador: Transmet la informació que veu o sent
 Narrador editor: Explica la seva opinió a partir de un escrit
- NARRADOR INTERN
 Narrador protagonista: és el responsable de la història, fa servir la primera persona i es pot
expressar amb el monòleg interior
 Narrador testimoni: és un personatge secundari que ens explica els fets des de la seva prespectiva

LES DIÀLEGS
Son seqüències conversacionals que permeten mostrar les relacions que es produeixen entre tots els
personatges i com reaccionen davant el conflicte.
- DISCURS DIRECTE:
La veu del narrador no afegeix ni esborra els matisos. Els diàlegs es reflecteixen tal com han tingut lloc.
- DISCURS INDIRECTE:
S’explica aproximadament el que han dit els personatges a través de la veu del narrador, que pot afegir
valoracions.
- DISCURS INDIRECTE LLIURE:
El narrador incorpora la veu dels personatges en la seva intervenció i, per aconseguir-ho, suprimeix els
verbs de locució.
- MONÒLEG INTERIOR:
Te una relació amb el narrador protagonista, s’hi reprodueix el pensament d’un personatge de manera
directe.

LES FUNCIONS SINTÀCTIQUES

V + prep. = CRV
V + prep. = C. Predicatiu
Què? = C.D.
Per a qui? = C.I.
Verb passiu = C. Agent
Adverbi = C. Circumstancial

LA DERIVACIÓ
TEMA 2 CATALÀ CLADUI FIGUERAS FRANCÉS
Procés pel qual permet formar nous mots mitjançant l’adjunció d’un afix o una arrel (que també s’anomena
radical o lexema). El conjunt de tots els mots formats per derivació d’una arrel comuna rep el nom de
família de mots.
Segons la posició que ocupen els afixos respecte de l’arrel, es classifiquen en:
- PREFIXOS: quan van davant de l’arrel: des-ferr-ar
- SUFIXOS: quan van darrere: ferr-er
- INFIXOS: quan van entre l’arrel i el sufx: ferr-et-er
OFICI GENITLICI ACTIVITAT O LLOC COL·LECTIU
Sabater Malgratenc Pastisseria Colomar
Programador Mallorquí Carnisseria Català
Cadiraire Artista Peixateria Fustam
Artista Bellverenc Bugaderia Bigam
Taxista Vigatana Ferreria Alzinar

EL MODERNISME
És el moviment artístic i cultural que predomina a Europa a la fi del segle XIX i principi del segle XX
(considerem que acaba l’any 1911 amb la mort del principal poeta modernista en la nostra llengua, Joan
Maragall). No és un moviment estrictament literari, sinó que es va manifestar en totes les arts (arquitectura,
pintura, literatura...). El seu nom ens ajuda a entendre que els modernistes volien modernitzar la societat.
Consideraven que l’art ens feia persones més completes, i per això van crear vertaderes obres d’art en espais
habituals com mercats, estacions, parcs, hospitals, edificis de vivendes...

LA POESIA MODERNISTA
Va ser el gènere literari més important per als escriptors modernistes. Distingim tres grans grups: la proposta
espontània ; la proposta formalista o Escola Mallorquina, i per últim, la generació de 1909.

LA NARRATIVA MODERNISTA
Objectiu: modernitzar la prosa en la nostra llengua. Tema principal: reflecteix els problemes entre individu i
societat.
1) Narrativa rural: l’acció té lloc al camp i els protagonistes són camperols sotmesos a la terra.
2) Narrativa costumista: l’acció es desenvolupa a les ciutats i els personatges són burgesos.
3) Narrativa decadentista: mostra una visió molt pessimista de la realitat, amb personatges turmentats per les
seues contradiccions. Principals autors de narrativa modernista: Víctor Català (pseudònim de la narradora
Caterina Albert i Paradís) i Santiago Rusiñol.

EL TEATRE MODERNISTA
Els modernistes pretenien renovar el teatre duent a terme diverses experiències innovadores Va ser molt
influït per autors europeus.

O/U
Virus Joglar Escrúpol Capítol Fetus Tipus Titular
Virus Joglars Escrúpols Capítols Fetus Tipus Titulars
Globus Jueu Gripau Eucaliptus Individu Home Humà
Globus Jueus Gripaus Eucaliptus Individus Homes Humans
TEMA 2 CATALÀ CLADUI FIGUERAS FRANCÉS
Boca Bucal o—u
Corba Curvatura o—u
Dolç Dulcificar o—u
Volcà Vulcanisme o—u
Cònsol Consolar o—o
Joventut Juvenil o—u
Sorgir Insurgent o—u

atordir turment sospir bufetada pèndol

correus trofeu cacaus torrons fonoll
tombar desmuntar sucar muntar despatxos
obrir comprar potet vull sinus
tubet sopar vulgueu bascos Volgués
tossiré cusen escopís pogués sortís

ADRIÀ GUAL
 1872—Barcelona 1943—Barcelona
 Era dramaturg, escenògraf, empresarial teatral i artista plàstic català
 Va ser molt conegut per impulsar l’Escola d’Art Dramàtic Català
 Director del “Barcinógrafo”
NOCTURN
 L’obra busca la relació entre els tons musicals i els colors que es desenvolupen per mitjà del
sentiment amorós
 Està dissenyat com un objecte simbolista que per si mateix ha de provocar sensacions i estat
d’ànims
 Les il·lustracions del text poètic-dramàtic, que també acota musicalment, mostren una proposta
escenogràfica i de disseny de personatges amb dibuixos molt simplificats on aflora el valor
simbòlic de cadascun dels elements en joc