Teatre

Origen: Grècia
Dos grans gèneres: tragèdia i comèdia → a Grècia té més èxit la tragèdia, però a Roma la comèdia
- La resta en són subgèneres → Mim i atel·lana són subgèneres de la comèdia → són obres
còmiques molt breus que, amb els personatges típics d’aquesta, incorporen danses i cants →
se’n conserven molt pocs

Ambientació a Grècia (noms, llocs… Ambientació a Roma

grecs)

Comèdia Fabula palliata → actors vestits amb un Fabula togata → actors vestits amb toga
pal·li (pallium), un mantell típic grec () (vestimenta patricis romans)

Tragèdia Fabula coturnata → dels coturns Fabula praetexta → de les togues

(cothurni), unes plataformes que pretextes dels magistrats romans (amb
portaven els actors tràgics grecs → vora vermella) → episodis de la història
episodis mitològics grecs de Roma

Durant les festes religioses (ludi) → als edificis d’oci s’hi organitzaven espectacles → al teatre:
tragèdies i comèdies
- Sobretot els organitzaven edils i de vegades pretors urbans → eina de propaganda política
per aconseguir el favor del poble
Principals ludi:
- ludi Romani → en honor de Júpiter Òptim Màxim al Circ Màxim
- ludi Apollinares → tenien lloc al costat del Temple d’Apol·lo
- ludi Megalenses → en honor de la Magna Mater (Gran Mare)

Públic: predominantment plebeu → el public es comportava de manera tumultuosa

- Els hi agraden: embolics amorosos, duels verbals (amb jocs de paraules) i danses i cants →
per tant, triomfa la comedia
Espectacles celebrats en teatres de fusta que es muntaven i desmuntaven → 55 aC primer teatre de
pedra
Els actors eren lliberts o esclaus (tots homes)→ al contrari que a Grècia, no era un ofici prestigiós
- Empraven màscares → així podien interpretar diversos personatges a la mateixa obra
Teatre romà → teatre musical: un flautista acompanyava moltes de les parts de l’obra → no es
conserva la música
Calçat dels actors → segons si es tractava d’una comèdia o una tragèdia
 - tragèdia → crepida: sabates de fusta altes (semblants als coturns grecs)
- comèdia → soccus: sandàlies obertes
Vestuari estàndard segons el personatge prototípic que s’interpreta → així aquest pot ser reconegut
fàcilment

LA COMÈDIA LLATINA
Influencia “Comèdia Nova” grega → realista i plena d’embolics → màx. exponent: Meandre (V aC)
- Així doncs, la comèdia llatina: arguments i situacions divertits i lleugers de la vida quotidiana
→ sempre amb final feliç

Personatges prototipus (màscares fixes):

- Adulescens: jove enamorat incapaç de resoldre els seus problemes per si sol
- Servus: esclau astut i enginyós que ajuda l’adulescens i sovint guanya la llibertat
- Meretrix: cortesana lliure o esclava
- Senex: pare sever i burlat sovint enamorat de la mateixa dona que l’adulescens, el seu fill
- Parasitus: mort de gana que s’aprofita de la resta
- Leno: alcavot, propietari del prostíbul → figura odiosa pel públic
- Miles gloriosus: soldat fanfarró que es vanta de mèrits que no ha fet

Auge de la comèdia → durant l’època republicana (sIII-II aC) → Gneu Nevi (1r comediògraf romà, no
en conservem cap comèdia sencera) (275-201 aC); Plaute (+ èxit) (240-184 aC), Terenci (185-159 aC)

PLAUTE TERENCI

21 obres conservades 6 obres conservades

Fabulae palliatae Fabulae palliatae

Grècia (vici, comoditat) Grècia (honestedat, rectitud, reflexió)

Fabulae motoriae: espectacles molt moguts, Fabulae statariae: espectacles més estàtics,
amb moviment i caos menys moguts

Protagonista: servus Protagonista: adulescens

Per fer riure (vis comica), entretenir Per reflexionar, missatge moral (va més enllà)

Registre col·loquial: paraules inventades, Llengua + depurada, + cuidada

embarbussaments, hel·lenismes
 Moltes parts cantades: cantica Predomini dels diàlegs: diverbia

Pròleg: l’aprofita per explicar l’argument (evitar Pròleg: l’aprofita per defensar-se →molt criticat
que el públic es perdi, posar-lo en situació) per no fer riure tant el públic (com Plaute)

Obres de Plaute:
- Els dos Menecmes (Menaechmi)→ dos bessons separats en néixer es retroben
- Amfitrió (Amphitruo) → Júpiter es disfressa d’Amfitrió i embarassa Alcmena (la seva dona)
d’Hèrcules
- El soldat fanfarró (Miles gloriosus)
- La comèdia de l'olla (Aulularia) → Euclió és un home avar que té una olla d’or i té una filla,
Fèdria, que ha estat violada i embarassada per Licònides, però Megador, el tiet d’aquest, vol
casar-se amb ella. L’esclau de Licònides, Estròbil, roba l’olla d’Euclió.
- El cartaginès (Poenus)
- L'ànima en pena (Mostellaria)
Obres de Terenci (aquest era filohel·lènic, pel que posava títols en grec):
- Àndria (Andria)
- El botxí de si mateix (Heautontimoroumenos)
- La sogra (Hecyra) → la sogra intenta suavitzar les diferències entre el fill i la nora
- L’eunuc (Eunuchus) → reelaboració d’una obra del mateix títol de Meandre: un home es
disfressa d’eunuc per poder-se casar amb una concubina
- Formió (Phormio)
- Els germans (Adelphoe) → contraposició entre les maneres d’educar: l’educació severa i la
tolerant

LA TRAGÈDIA LLATINA
Influència de la Tragèdia grega → Eurípides, Sòfocles i Èsquil (sV aC)
Representació de situacions serioses: reflectir el patiment i dolor de la vida humana → final funest
Durant l’època republicana: Livi Andrònic (el 1r autor en llatí) i Gneu Nevi
Durant l’època imperial → punt àlgid: intel·lectuals estoics crítics amb l’absolutisme dels emperadors
→ Sèneca → només se’ns conserven obres seves (ni de Livi Andrònic ni Gneu Nevi)

SÈNECA → escriu Fabulae coturnatae → basades en les trames mitològiques dels grans tràgics grecs
Estil: patetisme i aprofundiment en la psicologia dels personatges (bestialitat, ambició,
irracionalitat…)
Obres:
- Hèrcules boig (Hercules furens): inspirada en Heracles d’Eurípides → Hèrcules torna dels
inferns i mata un tirà, però embogeix i arriba a matar la seva família sencera
- Les troianes (Troades)
- Medea (Medea): inspirada en Medea d’Eurípides → Medea es venja de Jàson, el seu marit,
que està a punt de casar-se amb Creüsa matant la rival i els seus fills davant del pare
- Fedra (Phaedra): inspirada en Hipòlit d’Eurípides → Fedra s’enamora del seu fillastre Hipòlit
i, quan aquest la rebutja, l’acusa de violència al seu marit, Teseu, que el mata.
Èpica
L’èpica neix a l’Antiga Grècia però com a gènere oral → per això té característiques pròpies de la
poesia oral, per facilitar que pogués recitar-se de memòria
A Roma → l’èpica esdevé un gènere escrit: èpica culta

Primers autors romans:

- Livi Andrònic (280-200 aC): llibert de la Magna Grècia → fa una espècie de traducció de la
Odissea al llatí: la Odussia
- Gneu Nevi (270-202 aC) → Bellum Poenicum: obra sobre la 1a Guerra Púnica → apareixen
les llegendes que apareixeran a l’Eneida de Virgili: Eneas i Dido, fundació llegendària de
Roma

Època d’August → època daurada de l’èpica romana

August empra la lite. com a eina política: propaganda, regeneració moral i foment dels valors
tradicionals (mos maiorum)
Dos cercles literaris:
- Messal·la: Ovidi, Tibul, Sulpícia
- Mecenes: Virgili, Livi, Horaci, Properci → vinculat a August
Característiques literàries (de l’èpica i la resta de gèneres durant aquesta època)
- Perfecció formal
- Valors morals i filosòfics
- Imitació dels models grecs

VIRGILI
Màntua (70 aC), Bríndisi (19 aC)
Tres obres:
- Bucòliques (pascua: pastors) → βουκολός “pastor” → protagonistes pastors que es troben
en un escenari arcadi (idíl·lic) i professen amor per una vida tranquil·la
- Gènere bucòlic: hexàmetres dactíl·lics
- Compost per deu poemes en estructura simètrica
- Inspiració: els Idil·lis de Teòcrit de Siracusa (poeta grec del s III aC)
- Geòrgiques (rures: camps) → γεοργός “pagès” → com cal dur a terme les feines del camp
- Gènere didàctic: hexàmetres dactil·lics
- IV llibres
 - I: com cultivar els camps
- II: com empeltar i plantar els arbres
- III: com tractar el bestiar
- IV: apicultura → de forma molt poètica: comparació de les abelles amb els
romans
- Regeneració moral → encàrrec d’August → el poble romà s’identifica amb el pagès
- Inspiració en els Treballs i els dies d’Hesíode (700 aC), en Arat i en Varró
- Eneida (duces: cabdills) (29-19 aC)→ narra el viatge d’Eneas des de Troia fins al Laci i com
s’hi estableix per donar lloc al llinatge que acabarà fundant Roma
- Gènere èpic: hexàmetres dactíl·lics → poema identitari romà
- Encàrrec d’August: restauració moral i religiosa i exaltació del passat i les virtuts
romanes → mitjançant la projecció regressiva (families romanes presents ja a
l’Eneida) i la projecció profètica (baixada a l’Infern d’Eneas, escut fet per Vulcà,
predicció de Dido de les Guerres Púniques)
- Odissea virgiliana i Ilíada virgiliana
- Llibres I-VI: viatge fins al Laci → Odissea
- Llibres VII-XII: guerra entre Turn i Eneas → Ilíada
- Inspiració: Homer, Apol·loni de Rodes, Nevi i Enni
- Estil:
- Descripcions poètiques i passatges lírics
- Diversos punts de vista
- Psicologia dels personatges
- Llenguatge ric i formular

Virgili → punt àlgid de l’èpica romana → després es torna a descendir:

- Lucà (39-65) → Farsàlia
- Estaci (c. 40-96) → Tebaida, Aquil·leida
- Valeri Flac (?-c. 90) → Argonàutiques
- Sili Itàlic (25-101) → Punica