Estructura social i política Grup 1

Grau en Periodisme, curs 2022-2023

PREGUNTES SOBRE LES LECTURES OBLIGATÒRIES

SESSIÓ 4. Immigració, diversitat i racisme
8 de març

Wieviorka, Michel (2009) [1998], El racismo, una introducción, Barcelona: Gedisa: “La
producción contemporánea del racismo en las sociedades europeas” (pp. 117-132).

1. Quina relació estableix l’autor entre els canvis socials i econòmics dels anys 70 a
Europa (desindustrialització, pérdua de poder del moviment obrer…) i el racisme
contra els treballadors migrants?
2. Quina diferència hi ha entre el racisme dels treballadors i el de les classes acomodades
de l’època, segons l’autor?
3. Com va evolucionar la idea de nació a Europa durant els anys 70 i quin impacte va
tenir aquest canvi sobre el racisme?

Césaire, Aimé (2006) [1955], Discurso sobre el colonialismo (pp. 13-43).

1. Com defineix l’autor la colonització? Quin rol hi juga el cristianisme?

Diu que no és ni evangelització, ni filantropia, ni expansió de Déu, dret o coneixement,

el cristianisme era la falsa cara sota la que s’amagava el vertader motiu de la
colonització. Per l’autor, aquesta és el màxim exponent de l’aventura en busca de poder
i riquesa a tot preu arreu del món a zones desconegudes.

2. Quins efectes ha tingut la colonització sobre Europa, sobre els països colonitzadors?
La colonització deixa moralment i espiritualment a Europa en una molt mala posició
per la falta d’ètica i empatia en la colonització, però a canvi van obtenir grans
beneficis econòmics i estratègics durant molts anys. També cal destacar que la
competitivitat que va generar la colonització va ser un dels motius que va provocar les
guerres mundials.

3. Com respon l’autor a l’argument segons el qual la colonització va aportar certs

beneficis teòrics i econòmics als països colonitzats?
Que els arguments es desmunten per tota la brutalitat, sadisme i confrontació cultural
que ha comportat la colonització. A més ha comportat la pèrdua de cultures i
tradicions mil·lenàries.

Monclús Masó, Marta (2005), La gestión penal de la inmigración. El recurso al sistema

penal para el control de los flujos migratorios: “La teorización “científica” del racismo”
(pp. 65-71).

1. Quina relació hi ha entre el naixement del racisme científic, per una banda, i el
colonialisme i l’esclavitud, per l’altra?
Diversos científics o pseudocientífic començaran a fer divisions de races en
inferiors i superiors, cosa que amb una interpretació perversa de la teoria de Darwin
 acabaria comportant l’auge del racisme científic. Es relaciona amb el colonialisme i
amb l’esclavitud perquè el racisme científic els condiciona. S’adjunta al
colonialisme l’argument del racisme de la missió civilitzadora i serveix com a
pretext per destruir les cultures i tradicions mil·lenàries d’altres civilitzacions i
implantar les europees a tot el món colonitzat. L’esclavitud és diferent, el racisme
científic genera dues corrents de pensament, una favor de l’esclavitud (reaccionaria)
i una en contra (progressista).

2. En quin sentit parla l’autora de “racisme progressista”?

Es refereix al racisme que parla de l’existència d’unes races inferiors (les no blanques)
que poc a poc anirien perdent aquesta condició d’inferiors gràcies a l’evolució i a
l’acció civilitzadora de la burgesia. Estaven a favor de l’abolició de l’esclavitud.

3. Què és el darwinisme social?

El darwinisme social és una ideologia que interpreta el concepte de la teoria de Darwin
de “la supervivència pel més apte” de manera racista per argumentar l’existència de
races superiors i inferiors en una suposada defensa del progrés social i de la millora de
l’espècie humana

4. Quin tipus de polítiques van ser justificades pel racisme durant el segle XIX i
principis del XX als Estats Units?
Lleis restrictives cap a la migració no-blanca, segregació i esclavitud per llei.
Prohibició de matrimonis i relacions sexuals “mixtes”, esterilització de grups
poblacions sencers (delinqüents, prostitues, anormals...).