Inma RB

TEMA 5_________________________________________________________________

L’avaluació dels processos d’aprenentatge

de l’alumnat d’ Educació Primària.
Característiques, estratègies, tècniques i
instruments d’avaluació.
Promoció i plans específics de reforç.
ÍNDEX

0. Introducció

1. L’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat d’

Educació Primària.
1.1 Reflexió inicial.

1.2 Avaluació.

2. Característiques, estratègies, tècniques i instruments

d’avaluació.

3. Promoció i plans específics de reforç.

4. Conclusió.

- Legislació

- Bibliografia i Webgrafia

1
 Inma RB

Introducció

Tots i totes som únics, diferents i tenim valuoses aportacions que fer.

És des d'aquest punt de vista des del qual es concep l'escola inclusiva. La nostra

escola present. Aleshores, el paper de l’ escola i de nosaltres els mestres és clau a l’ hora

d’acompanyar ; guiar; i orientar el nostre alumnat en el procés d’ ensenyament-

aprenentatge (E/A).

Però, com saber si ho estan fent bé?com saber si els objectius establerts estant

siguent aconseguits? Ho sabrem amb l’avaluació, tant del procés, com de l’alumnat i com

no, del nostre quefer docent.

Aquest és l’ eix vertebrador d’ aquest tema 5 de la present convocatòria que

desenvoluparé. Tema que es relaciona transversalment amb la resta de temes, ja que

avaluem tot el procés i lessituacions d’ E/A. Però que té una relació més directa si cap

amb el tema 2 de concreció curricular, el tema 3 d’acció tutorial i el tema 4 d’ atenció a la

diversitat.

Per dur endavant el desenvolupament d'aquest tema 5 en primer lloc ...

índex narrat del tema 5...

Acabaré amb una breu conclusió en la que recolliré allò més significatiu del tema.

Així com també, citaré la legislació i bibliografia sobre els que m' he sustentat per a la

realització del mateix.

He de dir que per dur endavant aquest desenvolupament el faré d'una forma

horitzontal o narrada; és a dir, connectant unes idees amb altres. També annexaré al

contingut les diferents referències legislatives i bibliogràfiques emprades.

Ja començant amb el punt de l’avaluació dels procesos d’aprenetage de

l’alumnat d’ EP
2
 Inma RB

i com he esmentat a l’ inici de la introducció, faré una reflexió inicial per ubicar-nos
en el contingut del tema.

L’ etapa d’ EP ésuna etapa educativa global i interdisciplinarr, amb un caràcter

d’obligatorietat, que acull l’alumnat d’ entre 6 i 12 anys. A més, està organitzada en sis

nivells educatius; de 1r a 6é.

La legislació que l’ emmarca normativament, com no, ve presidida per la

Constitució (art.12), actualment, vivim un moment normatiu on conviuen dues lleis

orgàniques; la LOE i la LOMQUE , ja que aquesta no ha derogat l’ anterior sinó que ha

modificat alguns articles. Així com també el RD 126/2014 i el D.108/2014

Hi ha establerts uns objectius generals per a l’ etapa de primària com ara

(citar alguns, mes relacionats amb la diversitat)

que es tracten d’ aconseguir mitjançant la concreció i adequació dels diferents

elements curricular com son:

- Continguts Amparo Escamilla Glosario de términos esenciales.

- C. Avaluació . EAA, Indicadors d’ èxit (doc. Pont)

- C- Clau Anex 2 O. ECD65/2015

- Metodologia, recursos (organitzatius, personals), avaluació (T5)

A més, aquesta etapa educativa d’ EP organitza les àrees curriculars en :

- A. Troncals i A. Específiques

Feta aquesta reflexió inicial, que ens ubica i ens dibuixa el perfil de l’ etapa d’ EP dir

que el procés d’ E/A ve presidit pels principis de Normalització i Inclusió Educativa. Hem

centre ara ja en el que és l’eix vertebrador del tema L’AVALUACIÓ.

Podem definir avaluació com el procés global, continu, sistemàtic i integrat en el

3
 Inma RB
procés educatiu i docent, que té l’ objectiu deconeixer la consequció o no dels objectius

establerts. També permet conèixer el punt del procés en el qual ens trobem. I com no,

orienta la tasca docent sempre amb una visió de millora continua.

L'avaluació de l'aprenentatge comporta la mesura (o obtenció d'informació) i la

valoració (o emissió d'un judici) a partir de la informació obtinguda.

Segons Tenbrink (1981), la valoració de la informació obtinguda, s'utilitzarà per

prendre decisions.

TENBRINK Terry D. (2006). EVALUACIÓN. GUÍA PRÁCTICA PARA PROFESORES. Ed. Narcea. Madrid.

En aquest sentit, l'avaluació del procés d'aprenentatge implica 3 tasques bàsiques:

en primer lloc, recollir informació per conèixer l'eficàcia del procés d'aprenentatge; en

segon lloc, assignar un valor a les dades obtingudes segons els objectius didàctics

marcats; i finalment, orientar i reconduir l'acció didàctica, perquè la intervenció educativa

siga més eficaç.

Per tot això, l'avaluació a l'Educació Primària ha d'entendre's com un procés al

servei de l'educació i l'ensenyament, que suposarà el punt de referència per adoptar

mesures de reforç educatiu o d'adaptació curricular, així com per millorar l'aprenentatge

dels alumnes i el procés educatiu.

Els requisits de l’avaluació són: ha de ser conscient, coneguda, comprensiva i

variada.

Conscient: tot i que sempre estem observant adequant, adaptant...s’han de

establir moments específics i concrets dedicats a l’avaluació. On es done una recollida d’

informació sistemàtica, per tal de poder avaluar el procés d’ E/A.

Coneguda: per tots els agents implicats; saber som serà, quan? Amb quina

durada?, què pretén l’avaluació?....

Comprensiva: Ja que l’ objectiu és ajustar la reposta educativa a tots i

4
 Inma RB
cadascundels i de les nostres alumnes. Serà clau conèixer-los perfectament en tots els

àmbits o dimensions (rel. Tema 1), des dels principis de Normalització i Inclusió Educativa

atendrem la diversitat (Rel. T.4). Hem de compensar les dificultats per treballar i apredre

en igualtat d’ oportunitats.

Aleshores hem de conèixer les diferents necessitats que poden presentar els

nostres alumnes ; siguen de l’àmbit que que siguen. La LOE en els seus articles 71-79;

articles que ratifica la LOMQUE, es classifiquen les NESE en cinc grans categories:

- Altes capacitats intel·lectuals (O. 11 juliol 99 per flexibilitzar i/o enriquir el

currículum vigent)

- Historia escolar

- Historia y condicions personal

- Incorporació tardana al sistema educatiu (compensatòria)

- També amb la LOMQUE es parla ara de l’alumnat amb TDHA i amb

dificultats específiques d’ aprenentatge. (DEA)

- NEE: El terme NEE apareix per primera vegada a Gran Bretanya, l’any 1978

a L’Informe Warnok. On s’abandona el model clínic per a donar pas al model pedagògic.

En Espanya és en el llibre blanc de la reforrma (1989) i en la Llei 1/1990 del 3 d’octubre,

d’ Ordenació del Sistema Educatiu (LOGSE) on es recull el terme i es treballa per fer

realitat la integració de l’alumnat amb NEE al sistema educatiu.

La LOE, al seu article 73, defineix que s’entén per alumne que presenta NEE

aquell que requereix d’un període la seua escolarització o bé al llarg de tota

l’escolarització de determinats suports i atencions educatives específiques derivades

d’una discapacitat o trastorns greus de conducta.

Aleshores, també serà necessari tindre en compte l’ Orde de 16 de juliol de 2001 d’

atenció educativa dels alumnes amb NEE i les especificacions pròpies del PADIE.(Pla d’

Atenció a la Diversitat i Inclusió Educativa).

5
 Inma RB
Totes aquestes consideracions seran necessariesper dotar del carcater comprensiu

que ha de tenir l’avaluació.

I com he esmentar abanda de ser conscient, coneguda i comprensiva, l’avaluaió

també ha de ser variada. Tant en moments, tècniques, instruments...per tal ue siga vàlida

i done una vertadera visió generalitzada i extrapolable.

Un vegada tractat el punt de l’avaluació, és moment ara de centrar-me en l’epígraf

de Característiques, estratègies, tècniques i instruments d’avaluació.

L’avaluació es caraceritza per ser global i continua; és a dir, avalua tot el procés

d’ E/A i en tots els moments. Al llarg d'aquest procés existeixen tres categories o moments

d'avaluació. Aquestes són l'avaluació inicial, la formativa i la sumativa.

L'avaluació inicial o diagnòstica, ens permet conèixer la situació de partida dels alumnes,

així com la detecció de mancanes i l'establiment d'objectius abordables pels alumnes.

L'avaluació formativa, processual o contínua, aporta informació permanent de forma

dinàmica, detectant el grau d'adquisició dels objectius

I finalment, l'avaluació sumativa o final, realitza una estimació global de l'avanç de cada

alumne, en funció de les intervencions realitzades. L'avaluació sumativa és la culminació

del procés d'avaluació contínua. Dóna lloc a la qualificació de l'alumne i a la valoració del

procés d'aprenentatge, que es plasmen en les diferents sessions d'avaluació. La tercera

avaluació té caràcter d'avaluació de final de curs. El resultat de l'avaluació sumativa

servirà de retroalimentació del programa educatiu desenvolupat. A més en aquesta

avaluació final també hem de tenir en conter les avaluacions aplicades al finalitzar els

nivells de tercer i sisé tal i com assenyala l’ Orde de 25 de maig de 2006.

Els referents d’avaluació són els criteris d’avaluació, establerts als D. 108/2014; que en el

RD.126/2014 desglosa en Estàndars d’ Aprenentatge avaluables. Aquestos han de ser

observables, mesurables i com no, avaluables. I ofereixen el nivell de desenvolupament

6
 Inma RB
competencial. Aleshores, són un element amb una vinculació directa amb les

Competències Clau. Les diferents Competències Clau es recullen i descriuen a l’article 7

del Reial Decret 126/2014, que regula el currículum general de l’ EP a tot el territori

espanyol; però com que les competències en educació estan transferides a les diferents

comunitats autònomes, és el Decret 108/2014 el que regula el currículum per la l’ etapa

d’EP en la nostra comunitat.

Les 7 C.Clau són les següents:

Es distigueixen dues competències bàsiques o disciplinars que són: Competència

en Comunicació Lingüística (CCL), Competència Matemàtica i en Ciència i Tecnologia

(CMCT). Les altres cinc transversals: digital, aprendre a aprendre, socials i cíviques,

iniciativa i emprendiment i consciència i expressió cultural.

A l’ Orde 65/2015 de 21 de gener es reflecteixen les relacions entre les

competències i els altres elements curricular. També, es fa una descripció detallada de

cadascuna de les CC.

L’ autor José Molla i el grup Atlàntida defineixen el concepte de Competència com

la capacitat de moure els recuros tant interns com externs, per tal de sol·lucionar

situacions-problema que es donen o es poden donar a lavida, de forma satisfactoria,

eficien i generalitzadora.

També posar de relleu el Document Pont que ha elaborat la conselleria on

s’estableix una relació gradual amb els diferents elements curriculars en els diferents

nivells i en les diferents àrees curriculars. S’especifiquen els indicadors d’èxits que

concreten els diferents Critèris d’ avaluació i els Estàndards d’ Aprenentatge Avaluables

amb nivells graduals de consecució. Els indicadors d’ èxit ens ajuden a ubicar amb més

exactitud el nivel de consequció dels objectius establerts.

Pel que fa a les Estrategies d’ avaluació, hem de tenir en compte com ja he

esmentat que es tracta d’un procés, per la qual cosa s’ha de programar i planificar.

7
 Inma RB
Coneguent els requisits, les caracteristiques els moments d’avaluació, hem de fixar les

estrategias necessaries per obtenir les dades que necessitem, per tal de coneixer el punt i

el nivel de consequcio en el procés d’ E/A del nostre alumnat; i poder prendre les

mesures necessiries d’ adequació, concreció i adaptació.

A més també serà esencial la coordinació entre l’ equip docent, (Rel. T2) amb altres

professionals que intervenen en el procés d’ E/A. I com no, també será una estrategia

fonamental definir des de la concreció curricular quins aspectes avaluar en cada moment

per tal d’aconseguir un aprenentatge competencial. (3L)

Altre forma de plantejar les estrategies d’avaluació les podem resumir segons els

criteris detalle a continuació:

a). Segons la seva finalitat i funció:

- De diagnòstic: es realitza a l'inici amb la finalitat de conèixer el punt de partida de
l'alumnat.
- Formativa: S'utilitza preferentment com a estratègia de millora.
- Sumativa: Al final del procés.
b). Segons la seva extensió:
- Avaluació Global: Es pretén abastar a tots els components.
- Avaluació Parcial: Valoració de determinats components.

c). Segons els agents avaluadors:

- Avaluació interna:
- Heteroevaluación: avaluen una activitat, objecte o producte
- Autoavaluació: Els avaluadors avaluen el seu propi treball
- Coevaluación: en la qual uns subjectes o grups s'avaluen mútuament
- Avaluació externa: Es dóna quan els agents no integrants d'un centre escolar o d'un
programa avaluen.
d). Segons el moment d'aplicació:
- Avaluació Inicial: Es realitza al començament del curs acadèmic
- Avaluació Procesual: Consisteix en la valoració a través de la recollida contínua i
sistemàtica de dades
- Avaluació final: Consisteix en la recollida i valoració d'unes dades en finalitzar.
e). Segons el criteri de comparació:
- Avaluació criterial: Aquella en la qual es comparen els resultats
- Avaluació normativa: El referent de comparació és el nivell general
- Avaluació personalitzada: el referent de comparació l'alumne.

Pel que a fa a les tècniques i instruments d’avaluació, com ja he esmetat han de

ser variades, significatives i que permeten l’avaluació de tot el procés i totels agents que

intervenen en el procés d’ E/A.

8
 Inma RB
A). Tècniques o procediments d'observació: és una tècnica d'avaluació qualitativa que

sempre comporta cert component de subjectivitat. Ha de complir alguns requisits:

- Observació planificada.

- Observació sistemàtica

- Observació el més completa possible.

- Observació enregistrable i registrada.

B). Tècniques o procediments d'experimentació: Objectivar la presa de dades i les

comprovacions que es realitzen.

Pel que fa als instruments que podem emprar:

Molts d'aquests instruments es poden solapar i una mateixa plantilla pot servir a diversos

dels propòsits. Per tant diferenciarem entre:

1). Instruments d'avaluació en relació amb la tècnica d'observació: faciliten que l'avaluació

mitjançant l'observació siga planificada, sistemàtica i registrada. Poden ser:

- Escales d'observació

- Llistes de control.

- Registre anecdòtic.

- Diaris de classe o de professor.

- Enregistraments.

-Rúbriques d’avaluació. Davant el nou paradigma educatiu, la innovació metodológica;

aspectes com l’ ABP, clase invertida, gammificació, projectes….es fa necessària una

avaluació basada en les evidències. Passa així a ser un procés en el qual podem valorar

allò que sap l’alumne, allò que sap fer.

La Rúbrica és un document que descriu distints nivells de qualitat d’ un producte o tasca

de l’alumne/a. El seu objectiu es donar a l’alumne un feedback (resposta) informativa

sobre el desenvolupament del seu treball durant el procés i una avaluacio sobre el final

del seu treball.

9
 Inma RB
Es disenya de forma quel’ alumnat pot ser avaluat i també autoavaluar-se de fora

objectiva i coheren. A més permet especificar que s’ espera de l’alumne/a; uins son els

criteris amb els que es calificarà l’objectiu.

http://www.eduteka.orq/MatrizValoracion.php3#arriba

2). Instruments d'avaluació en relació amb la tècnica d'experimentació: tots aquells que

aporten informació objectiva i quantitativa. Poden ser:

- Proves orals.

- Proves escrites.

- Test i qüestionaris.

Autoavaluació

3). Anàlisi de les produccions dels alumnes: són les pròpies activitats d'aprenentatge

dissenyades pel professorat. Poden ser:

- Fitxes de treball.

- Els quaderns de l'alumnat.

- Les monografies i treballs.

- Textos escrits.

- Produccions plàstiques.

-Portfoli d’ evidències; és un recurs que permet a l'alumne participar en l'avaluació del seu

propi acompliment. Es recopila informació on es manifesten els avanços dels

aprenentatges conceptuals, actitudinals i procedimentals dels alumnes.

Tot allò necessari que ajuda a obtener dades fiables, útils i extrapolables. Sempre amb el

punt de mira posat en els principis de N/I i a l’ atenció a la diersitat, aplicant les mesures i

ajustos necessàris. I amb aquesta idea, passe ara a explicar el següent punt del tema la

Promoció i els Plans Específics de reforç. Hem de tenir en compte els

documents que l’ administración proposa per a l’ avaluació, recollits a l’ Orde 89/2014, de
10
 Inma RB
9 de desembre, de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, per la qual s'establixen els

documents oficials d'avaluació i es concreten aspectes de l'ordenació general de

l'Educació Primària a la Comunitat Valenciana.

La legislació vigent contempla la possibilitat de la nopromició de l’alumnat en qualsevol

dels nvelles de l’ etapa d’ EP, i de forma extraordinaria una segona vegada sempre que

l’alumne tinga una ACI’s

Les Adaptacions Curriculars son una mesura que podem prendre. L’ autora Rosa

Blanco Garrido en el seu llbre Adaptaciones Curriculares i elementos básicos del

currículum, les defineix com les modificacions necessàries en els diversos elements

curriculars o no curriculars per tal d’adequar-los als diferents grups, situacions i persones

per a les que s’apliquen.

L’ Orde de 16 de juliol de 2001 les defineix com les modificacions i/o ajustos dels

elemenstsde l’oferta comú per donar resposta a les diferències individuals de l’alumnat.

Sempre tenint en compte com a referència i com a punt de partida el currículum ordinari

del grup de l’alumne/a.

Trobem diferentes tipus d’adaptacions:

Nivell de centre

Nivell d’ alula

Nivell individual:Organitzatives; d’accés al currículum ; individuals (No

significatives o Significatives (quan el desfaçament és superior a dos nivells respecte el

grup de referència).

Les Adaptacions les realitza l’equip docent coordinats pel tutor/aamb el suport del

psicopedagog/a i les les mestres de PT i AL.

Un dels objectius de l'avaluació és informar de la idoneïtat i condicions en les quals

aquest alumne realitza el pas entre nivells o etapes.

En el Reial decret 126/2014, pel qual s'estableix els ensenyaments mínims d'Educació

11
 Inma RB
Primària diu:

En el seu article 11, Promoció,

Al punt un: “L'alumne o alumna accedirà al curs o etapa següent sempre que es consideri

que ha aconseguit els objectius de l'etapa o els que corresponguin al curs realitzat, i que

ha aconseguit el grau d'adquisició de les competències corresponents. La repetició es

considerarà una mesura excepcional i es prendrà després d'haver esgotat la resta de

mesures ordinàries de reforç i suport.

Al punt 2: “L'equip docent adoptarà les decisions corresponents sobre la promoció de

l'alumnat prenent especialment en consideració la informació i el criteri del professor tutor.

Segons el Decret 108/2014, pel qual s'estableix el currículum de Primària en la comunitat

valenciana, d'entre les novetats que podem trobar assenyalem,

L'article 7, Promoció

Al punt dues diu que “les decisions sobre promoció de l'alumnat s'adoptaran en l'última

sessió d'avaluació de cada curs escolar, en el context del procés d'avaluació contínua.

En el Reial decret 126/2014, en el seu article 9, “Procés d'aprenentatge i atenció

individualitzada”, diu:

Al punt 1, En aquesta etapa es posarà especial èmfasi en l'atenció a la diversitat de

l'alumnat, en l'atenció individualitzada, en la prevenció de les dificultats d'aprenentatge i

en la posada en pràctica de mecanismes de reforç tan aviat com es detectin aquestes

dificultats.

Al punt 4, l'acció tutorial orientarà el procés educatiu individual i col·lectiu de l'alumnat.

Al punt 5, La intervenció educativa ha de contemplar com a principi la diversitat de

l'alumnat, entenent que d'aquesta manera es garanteix el desenvolupament de tots ells

alhora.

Al punt 6, Els mecanismes de reforç que hauran de posar-se en pràctica tan aviat com es

12
 Inma RB
detectin dificultats d'aprenentatge podran ser tant organitzatius com a curriculars.

En l'article 14, Alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu, ens reexpedeix

a la nova llei ja citada amb anterioritat 2/2006 de 3 de maig Podem concloure dient que:

- l'atenció a la diversitat és un principi d'intervenció educativa

- Els plans de reforç podran contemplar:

o Mesures curriculars

o Mesures organitzatives

- Els suports poden dur-se a terme per:

o Suports especialitzats: PT, A EL…

o Suports no especialitzats duts a terme pels mestres.

D'aquesta manera, associat al procés d'avaluació de cada alumne i alumna, el professorat

establirà les mesures de reforç més adequades a cada cas i que aniran des de les

senzilles adaptacions metodològiques, fins a les adaptacions curriculars més profundes.

Els plans d’ ampliació i reforçhan de planificar-se i fer-se un seguiment amb una

metodologia cooperativa i amb coordinació constant per part dels professionals que

intervenen en aquest pla de reforç específic. Tutors, mestres de PT, mestres d’ AL i

educadors, així com diferents mestres especialistes. Tot l’equip docent ha d’ estar implicat

en els plans de reforç específic per tal que tinguen sentit.

Programant els objectis que es volen aconseguir, quins con els continguts a

treballar, amb quina metodologia, quina forma d’avaluació, temporalització, tasques a dur

a terme...

Tot allò necessari per a dur a terme el reforç que calr per ajustar la resposta

educativa a tot l’ alumnat.

Arribat este moment i havent desenvolupat tot el contingut d’aquest tema 5, faré un

13
 Inma RB
breu recorregut per tots els aspectes tractats.

Després de la introducció del tema he (fet una reflexió de l’ etapa d’ EP per ubcar la teoria

a desenvolupar) explicat l’ avaluació dels processos d’ aprenentatge de l’

alumnat d’EP. Despés he atés el punt de Característiques,estratègies

tècniques i instruments d’ avaluació. Tot seguit, he parlat de la promoció i

plans específics de reforç.

Com he esmentat a l’ inici del tema he anant citant de forma annexada al contingut les

referències legislatives com son: (complet el nom de la norma)

Llei Orgànica 2/2006 de 3 de maig, d' Educació (LOE)

Llei Orgànica d' Educació 8/2013, de 9 de desembre, per a la Millora de la qualitat

educativa (LOMQUE).

l’ Orde de 16 de juliol de 2001

Reial Decret 126/2014

D.233/97

Decret 108/2014 de 4 de juliol

El Decret. 88/2017

l’ Orde 89/2014

Pel que fa a les diferents referències bibliogràfiques i de webgrafia que m’ han

ajudat al desenvolupament del tema son les següents:

Casanova, A (1992) La evaluación, garantia de calidad para el centro

educativo. Madrid: Luis Vives.

Díez, A.; Huete, S. (1997). Educar en la diversidad. Educar Hoy, 60, 15-17

Antúnez, S (2008) Proyecto educativo de centro. Barcelona: Graó

Bona, C (2015) La nueva educación. Plaza y Janés editores.

14
 Inma RB
Bona, C (2016) Las escuelas que cambian el mundo. Plaza y Janés editores.

Ainscow, M. (2001) Desarrollo de escuelas inclusivas. Madrid: Narcea

Webgrafia:

www.mestreacasa.es

www.familiaycole.com

www.classdojo.com

www.orientacionandujar.com

www.webdocente.es

Entre d’altres.

No voldria acabar sense remarcar la idea de que tots i totes som diferents, el

nostre desenvolupament a tots els nivells és únic. Des de l’escola i nosaltres com a

docents hem d’ eferir experiències d’ aprenentatge als nostres xiquets i xiquetes.

Per tal de guiar i ajudar a tots i a cadascun dels nostres alumnes per tal que es

desenvolupe de forma lliure, autònoma i amb sentit crític per a la seua vida.

Potencians al màxim les seues habilitats i destreses.

Com diu Antonio Zabala: Allò important no és el que saps, sinó el que saps

fer amb allò que saps. Així que, amb aquesta visió inclusiva, d’ atenció a la

diversitat i competencial, podrem entre tots i totes construir un món millor on viure i

conviure.

Gràcies per la seua atenció.

15