Mòdul 2: Transport de sòlids i fluids 2011/12

CFGS QUÍMICA INDUSTRIAL INS TERRASSA

U.F.1 CONTROL DEL TRANSPORT DE LÍQUIDS

N.F.1 LA MATÈRIA. ELS FLUIDS.
1.1 ESTATS D'AGREGACIÓ DE LA MATÈRIA.
A temperatura ambient, els compostos químics poden ser:
– Gasos. Formats per molècules els àtoms de les quals s’uneixen per enllaços covalents
(enllaços primaris). Les unions intermoleculars o enllaços secundaris són febles (forces
de van der Waals).
– Líquids. Formats per molècules els àtoms de les quals s’uneixen per enllaços covalents.
Les unions intermoleculars són menys febles que en el cas dels gasos (forces de van der
Waals).
– Sòlids. Segons les partícules que els formen poden ser:
• Moleculars. Formats per molècules unides entre si per forces de van der Waals.
• Covalents. Formats per àtoms units per enllaços covalents
• Iònics. Formats per ions units per enllaç iònic.
• Metàl·lics. Formats per àtoms units per enllaç metàl·lic.

Distribució de les molècules en els tres estats de la matèria:

Quan el sòlid es transforma en líquid varia de forma, però ocupa aproximadament el mateix
volum que quan era sòlid. En canvi, quan un líquid es transforma en gas necessita molt més
espai. Ex. Quan l’aigua bull passa ocupar un volum 1700 vegades més gran.

La matèria es presenta en tres fases diferents: Sòlida, Líquida i Gasosa, depenent de les
condicions de T i P. Exemple: Aigua a la pressió atmosfèrica normal,
• Si T < 0ªC fase sòlida(gel)
• Si 0ºC < T < 100ºC fase liquida (aigua)
• Si T > 100ºC fase gasosa (vapor)
En funció de la fase en que es trobi la matèria tindrà unes propietats o unes altres:

U.F.1. CONTROL DEL TRANSPORT DE LÍQUIDS 1

Mòdul 2: Transport de sòlids i fluids 2011/12
CFGS QUÍMICA INDUSTRIAL INS TERRASSA

• Fase sòlida o estat sòlid:

– Volum i forma definides
– Les partícules del sòlid estan unides per forces intenses i ocupen posicions fixes i
molt properes entre si.
– Per deformar un sòlid cal aplicar una força intensa.

• Fase líquida o estat líquid.

– Volum definit però no una forma definida.
– Adapten la forma del recipient que els conté.
– Les molècules del líquid estan unides per forces mitjanament fortes, es mouen
lliurament i estan molt properes entre si.

• Fase gasosa o estat gasós.

– Volum i forma no definides.
– Qualsevol gas s’expansiona fins ocupar tot el volum del recipient que el conté.
– Les molècules del gas estan unides per forces febles, es mouen lliurament i estan
molt separades.

1.2.CANVIS D'ESTAT.
Una substància pot passar d’un estat a un altre variant la T i la P.
Què passa quan escalfem o refredem una substància ?

Fusió i solidificació
• Fusió: pas de sòlid a líquid.
• Solidificació: pas de líquid a sòlid.
Lleis de la fusió i la solidificació:
1. Cada substància fon o solidifica a una temperatura fixa. Quan la pressió és 1 atm,
aquesta temperatura s’anomena punt de fusió o punt de solidificació.

U.F.1. CONTROL DEL TRANSPORT DE LÍQUIDS 2

Mòdul 2: Transport de sòlids i fluids 2011/12
CFGS QUÍMICA INDUSTRIAL INS TERRASSA

Substància Punt de fusió

Glicerina -18ºC
Aigua 0ºC
Sofre 119ºC
Estany 232ºC
Alumini 658ºC
Sal comú 804ºC
Plata 960ºC
Platí 1770ºC

2. El punt de fusió és igual al punt de solidificació.

3. Mentre dura la fusió o la solidificació, la temperatura es manté invariable.
4. La presència de qualsevol impuresa disminueix la temperatura de fusió o de solidificació
d’una substància.
5. La majoria de les substàncies en fondre augmenten de volum i en solidificar-se
disminueixen de volum. Excepció: aigua.

Vaporització
És el pas d’un líquid a l’estat gasós.
Dues maneres de produir-se:
– Per evaporació
– Per ebullició.

Evaporació
És la vaporització en la superfície dels líquids a qualsevol temperatura.
Quan un líquid s’evapora, aquest es refreda.
Factors que influeixen en la velocitat d’evaporació:
1. La naturalesa del líquid: Quan més gran sigui la seva pressió de vapor a una
determinada temperatura, més de pressa s’evapora i més volàtil és el líquid.
2. La superfície lliure.
3. La temperatura.
4. La renovació de l’aire.
5. La humitat atmosfèrica.

Ebullició
És la vaporització en tota la massa del líquid.
Lleis de l’ebullició:
1. Cada líquid pur bull a una determinada temperatura. Si la pressió és 1 atm, aquesta
temperatura s’anomena punt d’ebullició.

U.F.1. CONTROL DEL TRANSPORT DE LÍQUIDS 3

Mòdul 2: Transport de sòlids i fluids 2011/12
CFGS QUÍMICA INDUSTRIAL INS TERRASSA

Substància Punt d’ebullició

Èter 35ºC
Acetona 56ºC
Alcohol etílic 78ºC
Aigua 100ºC
Petroli 110-160ºC
Glicerina 290ºC
Mercuri 353ºC

2. Mentre dura l’ebullició, la temperatura es manté constant.

3. Quan un líquid no és pur, la seva temperatura d’ebullició ja no és fixa. Qualsevol
substància dissolta en un líquid fa variar la temperatura d’ebullició fent-la augmentar o
disminuir. La temperatura de la dissolució va variant mentre bull.
4. Si la pressió augmenta, el punt d’ebullició augmenta. Si la pressió disminueix, el punt
d’ebullició disminueix.

Temperatura crítica d’una substància, Tc:

És aquella temperatura per sobre de la qual no pot existir la matèria en estat líquid per gran
que sigui la pressió.
Ex. Tc(aigua)=374ºC; Tc(O2)=-118ºC

Condensació o liquació
És el pas de gas a líquid.
S’aconsegueix disminuint la temperatura o augmentant la pressió.
Exemples:
– Al hivern, el vapor d’aigua es condensa en els vidres d’una finestra. Per què ?
– En una bombona de gas butà hi ha gas liquat a pressió. Per què ?

Sublimació i cristal·lització per sublimació

Sublimació: Pas directe de sòlid a gas sense passar per l’estat líquid. Exemples: iode, naftalè.
Cristal·lització per sublimació: Pas directe de gas a sòlid sense passar per l’estat líquid.

U.F.1. CONTROL DEL TRANSPORT DE LÍQUIDS 4

Mòdul 2: Transport de sòlids i fluids 2011/12
CFGS QUÍMICA INDUSTRIAL INS TERRASSA

1.3. DIAGRAMA DE FASES.

Fase: Porció homogènia d’un sistema que té característiques físiques i químiques uniformes.
Qualsevol substància pot existir en fase sòlida, líquida o gasosa, tot depèn del valor de la
pressió i temperatura a la qual es trobi.
Un diagrama de fases és la representació gràfica de les condicions de T i p a les quals
existeixen les diferents fases d’una substància.

A baixes temperatures i altes pressions es d’esperar que els àtoms, ions o molècules d’una
substància es disposin en una estructura molt ordenada, el sòlid. A temperatures altes i baixes
pressions s’espera l’estat gasos, i a temperatures i pressions intermèdies, s’espera un líquid.
Aquesta figura suggereix un diagrama de fases, una representació gràfica de les condicions de
temperatura i pressió a les que existeixen els sòlids, líquids i gasos (vapors) com fases úniques
dels estats de la matèria o com dos o més fases en equilibri. Les diferents regions del diagrama
corresponen a una sola fase, o estat de la matèria. Les línies corbes o rectes on s'ajunten regions
d’una sola fase representes dos fases en equilibri.
Els eixos de pressió i temperatura en els diagrames de fases, normalment no estan dibuixats a
escala, per poder veure més fàcilment les característiques importants del diagrama.
Diagrama de fases de l’aigua

U.F.1. CONTROL DEL TRANSPORT DE LÍQUIDS 5

Mòdul 2: Transport de sòlids i fluids 2011/12
CFGS QUÍMICA INDUSTRIAL INS TERRASSA

• A pressió constant si disminueix la T, el sistema passa de gas a líquid i de líquid a sòlid.

• A T constant si la pressió augmenta el gas passa a líquid o bé a sòlid.
• Per qualsevol valor de T i p obtenim un punt en la gràfica que indica la fase a la qual es
troba la substància.
• Les línies de separació de fase o límits de fase indiquen les condicions d’equilibri de dues
fases:
– En el límit de fase líquid-vapor, la p és la pressió de vapor del líquid i la T és la
temperatura d’ebullició. Podem saber com varia la pressió de vapor amb la T.
– En el límit de fase sòlid-vapor, la p és la pressió de vapor del sòlid i la T és la
temperatura de sublimació.
– En el límit de fase sòlid-líquid, la T representa la temperatura de congelació o de
fusió. Podem saber com varia amb la pressió.
• La intersecció de les línies de separació de fases és el punt triple i només en aquestes
condicions coexisteixen les tres fases. El punt triple és un valor característic de cada
substància. Per exemple, per l’aigua: p=4,6 mm de Hg i T=0,01ºC.

U.F.1. CONTROL DEL TRANSPORT DE LÍQUIDS 6

Mòdul 2: Transport de sòlids i fluids 2011/12
CFGS QUÍMICA INDUSTRIAL INS TERRASSA
Activitat 1
Un diagrama molt senzill és el del iode, observa la figura i amb l’ajut de les lletres superposades al diagrama
respon les següents preguntes:

a) quin estat d’agregació trobarem a la regió limitada per BOD?

b) quin estat d’agregació trobarem a la regió limitada per DOC?

c) quin estat d’agregació trobarem a la regió limitada per BOC?

d) quina és la corba de pressió de vapor del iode líquid?

e) on es troba el punt crític?

f) identifica la corba de sublimació del iode sòlid?

g) en quin punt coexisteixen els tres estats de la matèria? Quin nom rep aquest punt?

h) com s’anomenen els punts on la línia a P=1 atm talla la corba de fusió?

i) com s’anomenen els punts on la línia a P=1 atm talla la corba de pressió de vapor?

j) el punt triple està per sobre o per sota del punt de fusió normal?

k) augmentarà o disminuirà la temperatura de fusió respecte el punt de fusió normal si disminuïm la

pressió? sabem que al punt triple li correspon una pressió de 91,6 mmHg.

U.F.1. CONTROL DEL TRANSPORT DE LÍQUIDS 7

Mòdul 2: Transport de sòlids i fluids 2011/12
CFGS QUÍMICA INDUSTRIAL INS TERRASSA

Diagrama del diòxid de carboni

En el diòxid de carboni la pressió del punt triple O és més gran que 1 atm. Quan dibuixem una
línia a p = 1atm talla amb la corba de sublimació i no talla la corba de pressió de vapor. Si el CO2
sòlid s’escalfa en un recipient obert, sublima a temperatura constant, T = -78,5 ºC. No fon a
pressió atmosfèrica, i per aquest motiu s’anomena gel sec. Com es manté a una temperatura
baixa i no produeix líquid per fusió s’empra molt en la congelació i conservació d’aliments.

Es pot obtenir CO2 líquid a pressions superiors a 5,1 atm i així es troba sovint en els extintors
d’incendis de CO2. Els tres estats d’agregació de la matèria estan implicats en l’acció d’aquests
extintors d’incendis. Quan es deixa anar el CO2 líquid, la major part s’evapora ràpidament. La calor
necessària per aquesta evaporació s’extreu del CO2 líquid restant que es queda a una
temperatura més baixa que el punt de congelació i apareix com “neu” de CO2 sòlid. I el CO2 (s)
ràpidament sublima a CO2 (g).

Fluids supercrítics
En el punt crític els estats líquid i gasos es fan idèntics i indistingibles. L’estat de la matèria que
existeix a T i p per sobre del punt crític té la densitat d’un líquid però la viscositat d’un gas. A
aquest estat alguns autors l’anomenen “fluid
supercrític” (FSC). Per sobre de la temperatura
crítica cap pressió pot condensar un fluid
supercrític.
En el diagrama podem observar un tram de línia
discontinua que comença a la zona de vapor que
ens duu a un gas de baixa densitat per sobre de
la isoterma crítica. Quan augmenta molt la
pressió es produeix un fluid supercrític de
densitat molt més gran. Si ens mantenim a una
pressió per sobre de la pressió crítica i reduïm la
temperatura s’obté un líquid. Seguint el camí

U.F.1. CONTROL DEL TRANSPORT DE LÍQUIDS 8

Mòdul 2: Transport de sòlids i fluids 2011/12
CFGS QUÍMICA INDUSTRIAL INS TERRASSA

descrit hem anat des d’un gas a un líquid sense observar interfase líquid-vapor. L’única forma
d’observar la interfase líquid-vapor es creuar el límit de la fase per sota de la isoterma crítica.
Generalment no pensem que els líquids i els sòlids puguin ser solubles en els gasos, però els
volàtils si ho són. Els líquids i els sòlids són molt més solubles en un gas per sobre de la seva
pressió i temperatura critiques. Els FSC tenen propietats de dissolvent similars als dissolvents
ordinaris. Variar la pressió d’un FSC significa variar la seva densitat i també les seves propietats
com a dissolvent.
Fins fa molt poc temps, el principal mètode d’obtenció del cafè descafeïnat era l’extracció de
cafeïna amb un dissolvent com el clorur de metilè. Aquest dissolvent presenta problemes perquè
la seva manipulació és perillosa i perquè és difícil d’eliminar completament del cafè. Ara s’empra el
fluid supercrític CO2. en el procés de descafeïnat els grans de cafè verd es posen en contacte
amb CO2 a 90 ºC aproximadament i 160-220 atm. El contingut de cafeïna del cafè es redueix del
1-3% (la seva concentració normal) fins al voltant del 0,02 %. Quan es redueix la temperatura i la
pressió del CO2 la cafeïna precipita. Després el CO2 es recicla.

Activitat 2
El diagrama de fases de l’aigua presenta varies peculiaritats. Una és que la corba de fusió OD té pendent
negativa, és a dir, s’apropa cap a l’eix de la pressió. Això vol dir que el punt de fusió del gel disminueix a
l’augmentar la pressió, un comportament no usual per un sòlid (el bismut i l’antimoni també presenten
aquest comportament). Però no s’observa fàcilment aquest comportament del gel degut a que es necessiten
grans canvis en la pressió per produir petites disminucions en el punt de fusió:

Una altra característica del diagrama de fases

de l’aigua és el polimorfisme, és a dir,
l’existència d’una substància sòlida en més
d’uns forma. El gel ordinari, anomenat gel I,
existeix sota pressions ordinàries. Les altres
formes només existeixen a altes pressions. El
polimorfisme es dóna molt en els sòlids, quan
existeix, el diagrama de fases té més punts
triples a més a més del punt triple habitual
sòlid-líquid-vapor.

Si una mostra de gel es manté a 1 atm i a una

temperatura representada pel punt P al diagrama. Descriu el que succeeix quan
a) augmenta la temperatura a pressió constant, fins el punt R.

b) Augmenta la pressió a temperatura constant, fins el punt Q.

U.F.1. CONTROL DEL TRANSPORT DE LÍQUIDS 9

Mòdul 2: Transport de sòlids i fluids 2011/12
CFGS QUÍMICA INDUSTRIAL INS TERRASSA

1.4. LA NATURALESA DELS FLUIDS. TIPUS DE FLUIDS.

Els fluids constitueixen un estat amb poca organització de la matèria. Els fluids flueixen, no tenen
forma pròpia, sinó que adopten la del recipient que els conté (absència d’elasticitat de forma).
El terme fluid s’aplica a líquids i gasos, que es diferencien per la intensitat de les forces cohesives.
Els gasos s’expandeixen i ocupen tot el volum disponible, mentre que els líquids presenten una
superfície lliure.
L’estudi de la circulació o flux dels fluids és fonamental per comprendre i predir el comportament
de líquids i gasos.
Quan un sòlid se sotmet a un esforç tallant, les forces elàstiques recuperadores equilibren els
esforços externs i el material es deforma fins un angle d’equilibri. Al contrari, un fluid no pot restar
en equilibri sota l’acció d’un esforç tallant, sinó que el moviment continua, sense que mai
s’assoleixi l’estat d’equilibri.
La línia divisòria entre fluids i sòlids no és tan nítida en realitat. En certs materials, com la parafina,
la gelatina o el quitrà fred, un esforç tallant menor que un valor crític produeix una deformació
limitada, però un de més gran produeix una deformació continuada, com en un fluid.
Cal distingir entre fluid i flux de fluid, aquest últim fa referència al moviment o circulació del fluid. Si
el fluid està en repòs no existeix flux, la part de la mecànica de fluids que estudia la variació de la
pressió amb la posició en un fluid en repòs s’anomena Estàtica de fluids. En canvi, la Dinàmica de
fluids estudia el moviment de gasos i líquids per l’acció de les forces que actuen sobre ells, és a
dir, la variació de la velocitat i la pressió del fluid al llarg d’un recorregut.
La velocitat i la pressió estan influenciades directament pel fregament que el fluid experimenta
durant el seu moviment.
Sota l’acció d’esforços tangencials, sempre hi ha moviment del fluid, el qual es caracteritza pel
gradient de velocitats. A major viscositat, més esforç caldrà exercir per moure el fluid.

U.F.1. CONTROL DEL TRANSPORT DE LÍQUIDS 10

Mòdul 2: Transport de sòlids i fluids 2011/12
CFGS QUÍMICA INDUSTRIAL INS TERRASSA

FLUIDS NEWTONIANS I NO NEWTONIANS

Els fluids newtonians són els que segueixen el
comportament lineal expressat per la llei de
Newton de la viscositat. El pendent de la recta és
la viscositat dinàmica.

El comportament dels fluids no newtonians se

separa de la llei de Newton.

1.5. LÍQUIDS, PROPIETATS I CARACTERÍSTIQUES FÍSICO-QUÍMIQUES.

Els líquids
• Estat intermedi entre els gasos i els sòlids.
• Les seves molècules estan molt properes entre si. Són incompressibles (entre les
molècules quasi no queda volum lliure).
• No tenen una forma definida (les molècules es mouen lliurament). Adapten la forma del
recipient que els conté. Són fluids.
• Les molècules s’atrauen (forces de cohesió).

U.F.1. CONTROL DEL TRANSPORT DE LÍQUIDS 11

Mòdul 2: Transport de sòlids i fluids 2011/12
CFGS QUÍMICA INDUSTRIAL INS TERRASSA

La densitat
• És una de les propietats més útils alhora d’identificar un compost.
• És el quocient entre la seva massa i el seu volum
ρ = m/V
Unitats: kg/m3 (SI) però és més útil g/cm3 o g/mL
• Exemple:
ρ(aigua)= 1000 kg/m3 = 1 g/cm3 = 1 g/mL

• Els líquids es dilaten quan la temperatura augmenta.

• La densitat dels líquids es mesura amb Picnòmetres i Densímetres.

Viscositat, η
• És la resistència a fluir d’un fluid (líquid o gas).
• La causa: les forces intermoleculars (forces de cohesió). Són especialment importants els
ponts d’hidrogen.
• Viscositats relatives d’alguns líquids:

• Les viscositats dels líquids disminueixen amb la temperatura i les dels gasos augmenten.

• Unitats:

– En el SI:
N .m N .s
2
= 2 = Pa.s
m .m / s m

– Altres unitats: dina·s·cm-2 = poise

centipoise ( cP )

– Equivalències:
1 poise = 100 cP = 0,1 Pa·s
1 cP = 1 mPa.s

U.F.1. CONTROL DEL TRANSPORT DE LÍQUIDS 12

Mòdul 2: Transport de sòlids i fluids 2011/12
CFGS QUÍMICA INDUSTRIAL INS TERRASSA

– Exemples:
η (aigua, 20ºC) = 0,0108 poises =1,08 cP
η (oli oliva, 20ºC) = 84 cP
η (mel, 20ºC) = 1500 cP
η (aigua, 10ºC) =1,31 cP
η (aigua, 30ºC) =0,80 cP

• Tipus de viscositat:
η (absoluta o dinàmica). Es mesura en cP
η (relativa o cinemàtica)= η (absoluta)/ρ
Si η (absoluta) s’expressa en cp i la densitat en g/cm3, les unitats de η (relativa) són cSt
(centistokes)
• La viscositat depèn de la temperatura.

• La viscositat depèn de la velocitat de deformació del fluid

• La forma pràctica de mesurar la viscositat és determinant el temps que tarda en fluir un

volum donat de líquid a través d’un tub estret.
η (relativa)= k·t (cSt)

U.F.1. CONTROL DEL TRANSPORT DE LÍQUIDS 13

Mòdul 2: Transport de sòlids i fluids 2011/12
CFGS QUÍMICA INDUSTRIAL INS TERRASSA

η (absoluta)= k·t·ρ (cP)

k és la constant de l’aparell (per cada T té un valor, que cal determinar amb un líquid de
referència, generalment aigua)

• Tipus de viscosímetres: Cannon-Fenske, Ostwald, Copa Ford, Engler, Rotacional Wrukfield

...

σ
Tensió superficial,σ

• Les molècules d’un líquid s’atrauen entre si degut a les forces intermoleculars ( forces de
cohesió).
• Les molècules que es troben a la superfície del líquid són atretes cap a l’interior donant
lloc a una superfície llisa. Aquesta força és l'origen de la tensió superficial, que és la
mateixa en qualsevol punt de la
superfície.
• La superfície del líquid es contrau per
tenir la menor superfície possible.
– L’esfera és la figura
geomètrica que té la superfície
més petita per un determinat
volum.
– Els líquids quan cauen
lliurament formen gotes
esfèriques

• Definició i unitats:
– Treball necessari per augmentar la superfície d’un líquid en una unitat d’àrea
σ = w/S
– Força que actua sobre una unitat de longitud de la superfície
σ = F/l
Unitats en el SI:
J N .m −1
1 2
= 1 2 = 1N .m
m m
Altres unitats: dina·cm-1

Equivalències:
1 N·m-1 = 1000 mN·m-1
1 mN·m-1 = 1 dina·cm-1

U.F.1. CONTROL DEL TRANSPORT DE LÍQUIDS 14

Mòdul 2: Transport de sòlids i fluids 2011/12
CFGS QUÍMICA INDUSTRIAL INS TERRASSA

• L’existència d’una superfície implica una separació entre dos medis (interfase). En general,
la tensió superficial per un líquid és el valor de la interfase entre el líquid i l’aire saturat amb
el vapor de líquid.
• Conseqüències de la tensió superficial: Formació de meniscs i Capil·laritat
• Formació de meniscs
El menisc d’un líquid és la superfície corba que forma en un tub estret.

El menisc es forma quan les forces d’adherència entre les molècules del líquid i les parets
del recipient són diferents de les forces de cohesió entre les molècules.

Entre el sòlid i el líquid es forma un angle anomenat angle de contacte, θ. Es mesura

respecte a l’interior del líquid.
Si θ < 90º, el líquid mulla al sòlid. Menisc còncau.
Si θ > 90º, el líquid no mulla al sòlid. Menisc convex
Si θ = 90º, no es forma menisc.

• La tensió superficial dels líquids disminueix amb la T.

• Els tensioactius ( Ex. Detergents i sabons), disminueixen l’angle de contacte entre el sòlid
i el líquid fent que el líquid mulli més al sòlid.
• Els impermeabilitzants actuen a l’inrevés fent que el líquid deixi de mullar al sòlid.
• Capil·laritat:
– Ascens d’un líquid per l’interior d’un tub estret quan aquest mulla el sòlid. Majoria
de líquids.
– És inversament proporcional al radi del tub

U.F.1. CONTROL DEL TRANSPORT DE LÍQUIDS 15

Mòdul 2: Transport de sòlids i fluids 2011/12
CFGS QUÍMICA INDUSTRIAL INS TERRASSA

– Llei de Jurin:
2σ
h=
ρgr

Pressió de vapor
Les molècules d’un líquid estan en moviment. Algunes aconsegueixen abandonar el líquid
travessant la seva superfície.

• Quan s’arriba a l’equilibri, el recipient està saturat de vapor.

• La pressió de vapor d’un líquid és la pressió que exerceix el seu vapor en un recipient
que estigui saturat de vapor.
• La pressió de vapor d’un líquid depèn del tipus de líquid i de la temperatura, però és
independent de la quantitat de líquid i de vapor.
• Un líquid bull quan la seva pressió de vapor es igual a la pressió atmosfèrica.
• Quan més gran sigui la pressió de vapor d’un líquid, més volàtil serà (s’evapora més
fàcilment)

U.F.1. CONTROL DEL TRANSPORT DE LÍQUIDS 16