Laia Saldaña Ribas

Unitat 2: base biològica de la conducta

Quina és l’aportació de gens a la conducta? Per què hi ha diferències entre la mateixa espècie?

Herència (transmissió genètica)

Dos factors Ambient (condicions externes)

La conducta no s’hereta, s’hereta l’ADN. La conducta depèn en gran part de factors ambientals

Genètica (grec, gènesi, generació)óe

És la unitat bàsica de la genètica és el gen.
Present en les cèl·lules, determinat uns trets propis i únics i irrepetibles que es van heretant.

à Els gens contenen unes instruccions que afecten característiques físiques, tot i els gens responsables en són
una combinació. Formant el:
o Genotip: tipus de gens (A, B, a, b) Aa ( ) mare Bb pare)
o Fenotip: manifestació externa del
AB Ab aB a
Caràcter (ulls verds, marrons, blaus..) Tenim
B dues informacions i una serà la predominant. Per molt
que no sigui predominant la carreguem i al tenir un fill igual
passa la informació no predominant fins tenir característiques no
Estructura i funció ó predominants de generacions anteriors

El sistema nerviós i el sistema a endocrí permeten lat regulació interna i la reacció externa.
Els estímuls interns o externs arriben al cervell a través dels nervis, el sistema nerviós.

à El sistema nerviós Neurones

Glials (acompanya i protegeix a les neurones)

Les neurones processen la informació i fan funcionar el cervell. La connexió entre neurones i s’anomena sinapsi.

Composició à les neurones estan formades per àxons,

dendrites i el cos cel·lular.

Cos cel·lular (soma), nucli: magatzem d’informació genètica.

Aquest dona lloc a dues prolongacions:
o L’àxon: impuls nerviós passa per ell anant del soma
a una altre neurona
o Les dendrites: receptor de senyals d’altres neurones.

Classificació de les neurones é

o Unipolar: 1 prolongació(sortida soma) invertebrats
o Bipolar: 2 prolongacions sobretot en els ulls

o Multipolar: 3 o + prolongacions motores, encèfal, medul·la espinal

Laia Saldaña Ribas

Classificació funcional de les neurones´

o Neurones sensorials o aferents: reben la informació, de fora cap endins. Són sensibles als canvis de
temperatura, tacte..
Informació de teixit i òrgans sensorials la fa arribar a la medul·la espinal i al cervell.
o Neurones motores o eferents: porten la informació de dins cap enfora. Del cervell i medul·la espinal surt la
informació fins a músculs i glàndules.
o Interneurones: porta informació de dins a enfora i de fora a endins, doble sentit.. Les respostes seran
sense pensar, innates, molt ràpides. Impuls sensitiuà neurones motores. Reflexos.

Cèl·lules glials
Envolten les neurones, protegeix el cervell de bacteris i virus. Repara i manté el cervell. També produeix mielina,
aquesta aïlla l’àxon i sense aquesta la transmissió nerviosa no és tant bona. Problemes de percepció sensorial,
coordinació motora (esclerosis múltiple).
El nostre cos veu a la mielina com una capa que protegeix a les neurones, en la escoliosis múltiple i el nostre
cos la reconeix com un cos estern i l’ataca per protegir-se, al atacar-la deixem de protegir a la neurona.

ELS RECEPTORS I EFECTORS:

Els òrgans dels sentits codifiquen els senyals que arriben segons el tipus d’energia que reben. Si no tinguéssim
aquests receptors no podem interactuar amb el mon.
o Electromagnètica (vista i oïda)
o Química (gust, olfacte)
o Electroquímica i mecànica (tacte)

Els receptors→ cèl·lules nervioses permeten la unió amb l’ambient i conèixer els canvis del nostre cos. Aquests
estímuls arriben al cervell i allà s’interpreten.
Transformen l’energia física (llum, pressió, so) en impuls nerviosos.
La diferència qualitativa dels estímuls ve per la regió del cervell, no per l’estímul en sí. Quan nosaltres rebem un
cop, la qualitat del mal s’interpreta en el cervell, importa la qualitat per la qual s’interpreta més que la quantitat del
cop.
Els efectors→ els òrgans que executen les respostes als estímuls rebuts del sistema nerviós.
o Respostes motores: un simple moviment (contracció muscular), músculs llisos (moviment involuntari) /
múscul estrat (moviment voluntari)
o Respostes secretores: l’origen efector és una glàndula que allibera hormones al torrent sanguini
(glàndules mamàries)

Divisió del sistema nerviós:´

Hi ha dos sistemes nerviosos en el nostre cos. El sistema nerviós central (l’encèfal i la medul·la espinal) i el sistema
nerviós perifèric (sistemàtic, somàtic i autònom) simpàtic parasimpàtic

Sistema Nerviós Central: dona ordres al SNP

o Controla el funcionament del cos. Compost per l’encèfal i la medul·la espinal.
o Processa informació de l’exterior i ordena respostes simples o complexes.
 Laia Saldaña Ribas

Sistema Nerviós Perifèric: nota la informació i la rep i l’envia al SNC

o Compost per ganglis (boletes nervioses) i nervis
o Els nervis transmeten informació als ganglis fins al SNC
o Ordes del cervell al múscul o glàndules
SIMPÀTIC PARASIMPÀTIC
SNP Activa el cos per Activitat de
l’acció, urgent restauració mantenir
Sistema nerviós somàtic: relaciona amb l’exterior. respostes ràpides. el cos en repòs.
Sistema nerviós autònom: sistema que regula les funcions internes Fugir, lluitar, reflexos Batec del cor, respirar

Els hemisferis cerebrals

Tenim dos hemisferis cerebrals, connectats amb una banda gruixuda de fibres nervioses.
Semblen simètrics, però no ho són. Cadascú té funcions diferents:
o L’hemisferi esquerre: és racional, lògic: hi trobem el llenguatge
o L’hemisferi dret: és emocional, està relacionat amb la percepció del temps, execució artística
i musical.

Cada
Cada hemisferi
hemisferi està
està dividit
dividit enen quatre
quatre lòbuls:
lòbuls:
Lòbul frontal: trobem en
oo Lòbul frontal: trobem en lala par
par frontal
frontal associat
associat funcions
funcions mentals
mentals superiors;
superiors; pensar,
pensar, planificar
planificar i decidir
o Lòbul temporal: el trobem en la part inferior prop de les orelles. Rep sons, olors (impulsos), controla parla i
i decidir
o laLòbul
memòria.
temporal: el trobem en la part inferior prop de les orelles. Rep sons, olors (impulsos),
o Lòbul
controla parla iellatrobem
parietal: memòria.en la secció superior, sensacions corporals, tacte, temperatura, pressió.
oo Lòbul parietal: elel trobem
Lòbul occipital: trobem en enlalapart posterior,
secció es processa
superior, sensacionsla informació visual. temperatura,
corporals, tacte,
pressió.
QuèLòbul
o és l’afàsia
occipital: elde Wernicke?´
trobem en la part posterior, es processa la informació visual.

Alteració de l’expressió, dificultat per utilitzar i comprendre el llenguatge parlat i escrit.

Dany al lòbul temporal i frontal del cervell. Les persones afectades els costa dir frases l argues i completes
i no solen tenir sentit, afegeixen paraules innecessàries i inclús inventades.
Causes:
La tiannina és l’encarregada de convertir hidrats de carboni en energia, per tant, el que passa és que el
cervell no té l’energia suficient per donar aquestes instruccions. També pot estar produït per un ictus o
dany en el reg cerebral.

Tipus:
o Afàsia motora: dificultat per recordar moviments articulatoris de la parla o l’escriptura..
o Afàsia sensorial: impossibilitat de comprendre el llenguatge parlat o escrit
Es tracta a base de rehabilitació logopèdia i neuropsicologia.

frenologia´
Antiga teoria que afirmava la determinació del caràcter i les característiques personals així com les
tendències criminals basada en la forma del crani, cap i faccions. Pseudociència

Ramón y Cajal´
Va descobrir el sistema nerviós. I que aquest, concretament el cervell, està compost de entitats individuals,
les neurones.
Laia Saldaña Ribas

Abans de Ramón y Cajal es pensava que tot el cervell era una xarxa ell explica que el cervell està compost
de entitats individuals, les neurones, que transmeten i reben informació. Apareix la sinapsis: connexió entre
neurones:

Patologies cerebrals´

Epilèpsia: (1870)
Es una alteració de l’activitat elèctrica cerebral que pot ser hereditària. La crisi epilèptica generalitzada
produeix la pèrdua de consciència, els ulls miren sense expressió i s’interromp la concentració. Es tracta
amb medicaments anticonvulsius, que redueixen o eliminen aquests desordres neurològics.
Alzheimer: 1907
Es caracteritza per una pèrdua progressiva de la memòria, condueix a la demència severa i afecta la
capacitat de pensar, parlar o fer tasques de neteja personal.
Parkinson: 1817
És un dèficit de dopamina en el cervell. Trobem dificultats per caminar, l’equilibri, la rigidesa muscular i la
falta d’expressió facial.

Hifu: tratar sin cirugía el temblor essencial y el temblor de la enfermedad de Parkinson

Posar a la iaia Antònia

Mètodes d’exploració cerebral´

Electroencefalograma (EGG)
o Mesura els senyals elèctrics del cervell a la superfície del crani.
o Registra els impulsos elèctrics produïts per l’activitat cerebral, mostrant les variacions en el temps.
o Detecta la presència d’onades anormals i diagnostica epilèpsia, tumors

Tomografia Axial Computeritzada (TAC)

o És una imatge de raigs x millorada, la seva resolució és superior. S’analitzen múltiples imatges i
les ordena en un sola, oferint una secció única del cervell.
o Visió és estàtica, estudia l’estructura del cervell, però no la funció.
Anem fent diferents talls en el cervell. Com tenim moltes les ajuntem i les podem interpretar.

Tomografia per Emissió de Positrons (PET)

o S’observa l’activitat metabòlica de diferents parts del cervell. S’injecta isòtop de fluor que no pot
ser metabolitzat i recorre per les cèl·lules més actives.
o Isòtop de fluor emet positrons (molècules subatòmiques) cosa que es detecta.
o Això s’observa les parts del cervell més actiu per exemple quan es llegeix, riu o somia.
Injecten aquest isòtop i et fan fer alguna cosa. Per la part que tenim més líquid és la que està treballant.

Imatges de Ressonància Magnètica (IRM)

o Registra els àtoms d’hidrogen de dins el cos, el seu camp magnètic.
o El resultat mostra la concentració la concentració d’aquests àtoms i mostra els teixits tous del
cervell.
Laia Saldaña Ribas

o Ens mostra el consum d’oxigen del cervell i la informació fisiològica i bioquímica sense injectors
o Podem observar el cervell com si fos transparent.
Veiem les parts del cervell que consumeixen oxigen. Si no consumeixen està mort.