EL CAS DE LA MORT DEL

SR. JOHNSON
El cos de Liam Johnson va ser retirat de la mar ahir a la tarda al Cap de Creus. Els
científics forenses han establert el moment de la mort entre les 6 i es 9 del vespre anterior.
La seva afligida esposa estava massa afectada per parlar amb la premsa, però es creu que
el negoci de Liam Johnson, pròsper en altres temps, tenia ara dificultats financeres, i havia
hagut de fer fora a molta gent de l’empresa.

Foto 1 (Cas # 14566): Cos víctima trobat a la

platja del Cap de Creus

Tot i que inicialment sembla un tràgic accident d’ofegament al mar, la policia científica no
està del tot convençuda que sigui així.
L’equip forense ha recollit mostres a la casa de Liam Johnson, on va trobar la tovallola
prop de la piscina, i una taula amb una tassa de te feta servir, i una sucrera amb sucre.

Foto 2 (Cas # 14566): Casa de Liam Johnson

Imagineu que sou de l’equip forense i disposeu de:

1. Una mostra d’aigua dels pulmons de Liam Johnson
2. Una mostra de te de la tetera
 3. Una mostra de sucre de la sucrera

Quines evidències podrien portar aquestes mostres?

Amb la mostra de l’aigua dels pulmons, podrem dir si l’aigua és aigua de mar o aigua de
piscina. Amb aquesta mostra també es podrà dir si el Liam ha mort ofegat o d’una altre
manera.

Amb la mostra del te de la tetera, podrem dir si l’aigua del te conté alguna substància que
hagi enverinat al Liam Johnson.

Amb la mostra del sucre de la sucrera, podrem dir si dins de la sucrera, hi ha una altre
substància que no sigui sucre apart del sucre o si han canviat el sucre per una substància
verinosa.

Amb aquestes dos últimes mostres, podrem dir si el Liam ha mort enverinat o ha mort
ofegat.

L’equip forense té dues hipòtesis: Liam Johnson va morir ofegat i/o enverinat.

Com podríeu saber si la mostra d’aigua dels pulmons de la víctima pot ser aigua de mar o
de la piscina? Raoneu-ho.

Podem agafar la mostra i aplicar el mètode de evaporació, per tal de que l’aigua s’evapori
i en cas de que sigui aigua de mar la sal es queda com a residu i en cas de que sigui aigua
de piscina doncs no quedarà cap residu.

L’òxid de zinc és un verí ben conegut per la policia. Té l’aspecte d’una pols blanca molt
fina i, malgrat ser un compost iònic, és insoluble en aigua. Com podríeu saber si el
sucre de la sucrera conté òxid de zinc? Raoneu-ho.

Podem aplicar el mètode de dissolució per a averiguar si la el sucre és realment sucre o

conté partícules d’òxid de zinc ya que el sucre si es soluble en aigua.

L’harmina és un verí psicoactiu que s’extreu d’algunes plantes. Es tracta d’una

substància fluorescent de la família de les β-carbolines. Com podríeu saber si el líquid
de la tetera conté harmina? Raoneu-ho.

Podem utilitzar un microscopi de fluorescència per poder detectar la fluorescència del

verí que es suposa que hi ha al te de la tetera. Gràcies a això, podem distingir el te de
la tetera del verí, ja que si utilitzem el microscopi, el verí es veurà fluorescent i el te
de la tetera no.

Indiqueu els mètodes utilitzats amb cadascuna de les tres mostres i les observacions
realitzades durant
l’experiment, a la taula següent.
MOSTRA MÈTODE OBSERVACIONS
UTILITZAT Breu
descripció
Evaporació: Als pulmons hi ha havia aigua de
Agafem una mostra d’aigua del piscina ja que gràcies al mètode
mar i la posem a escalfar en un d’evaporació hem vist com si
vas de precipitats. Al cap d’un hagués estat aigua de platja
temps, quan l’aigua s’ha s’haurien quedat les restes al fons
evaporat, queda al fons un residu del recipient i aquest no ha estat el
Aigua dels sòlid de color blanc, que són les nostre cas, com es pot veure a la
pulmons de sals següent fotografía. L’envàs està
Liam que estaven dissoltes a l’aigua. buit indicant que l’aigua en aquest
Johnson cas, de piscina s’ha evaporat.

Microscòpia de fluorescència Hem descobert que al te de la

Consisteix en utilitzar una font tetera hi havia harmina perquè
de raigs ultraviolats per detectar aquest compost és fluorescent i
quines substàncies fan reacció amb una llanterna de llum
amb aquests raigs. ultraviolada vam comprovar si a la
Posarem la mostra del te de la nostra mostra hi havia d’harmina,
tetera a un recipient, i després de com es pot veure a la foto, això hi
Te de la tenir aquest recipient preparat, va succeir clarament.
tetera llençarem raigs ultraviolats cap al
recipient per comprovar si el te
de la tetera conté harmina.
 Dissolució: Consisteix en L’òxid de zinc és una pols blanca
introduir la mescla homogènia insoluble, llavors vam utilitzar el
formada per: sucre i òxid de zinc mètode de dissolució i vam
en aigua, barrejar fins que el comprovar, com es veu a la
sucre que es dissolgui i observar següent imatge que la nostra prova
con l'òxid de zinc es queda a no hi contenia d’aquest compost
l’aigua degut a que aquest inorgànic ja que es va dissoldre tot
Sucre de compost no es soluble en aigua. el compost indicant així que no hi
la contenia òxid de zinc.
sucrera

INFORME DEL CAS

INTRODUCCIÓ

Després de la recol·lecció de mostres sobre el cas de Liam Johnson, l’equip forense ha

estat investigant els possibles compostos que han pogut portar a la defunció del Sr.
Johnson.
La sal, la fórmula química de la qual és NaCl, és a dir un compost iònic format per Sodi
(metall) i clor (no metall, halogen) té un punt d’ebullició d’uns 108ºC i és insoluble, a
diferència del sucre que és una substància soluble en aigua.
L’òxid de zinc, és un compost inorgànic amb la fórmula química ZnO, Zinc i Oxigen, a més
és verinós i no pot ser ingerit.
L’harmina, d’altre banda, és un compost psicoactiu que es pot trobar en plantes i pot
produir efectes al·lucinògens si es consumeix.
L’objectiu dels forenses ha estat intentar descobrir que va passar amb el Sr. Johnson gràcies
a les mostres adquirides: Una mostra d’aigua dels pulmons de Liam Johnson, una mostra
de te de la tetera i una mostra de sucre de la sucrera.

PROCEDIMENT EXPERIMENTAL

Materials: 3 mostres clau trobades al lloc del crim, 1 vas de precipitats, 1 escalfador, 1
llum fluorescent i 1 espàtula de metall.

Procediments:
Mostra 1: Aigua dels pulmons de Liam Johnson
Mètode: Evaporació: S’agafa una mostra d’aigua del mar i es posa a escalfar en un vas de
precipitats. Al cap d’un temps, quan l’aigua s’ha evaporat, queda al fons un residu en el cas
de l'aparició de sal.

Mostra 2: Te de la tetera
Mètode: Microscòpia de fluorescència: S’utilitza una font de raigs ultraviolats per detectar
possibles substàncies

Mostra 3: Sucre de la sucrera

Mètode: Dissolució: Consisteix en introduir la mescla homogènia en aigua per a veure la
solubilitat de cada substància.

RESULTATS i CONCLUSIONS

Una vegada realitzats els tres mètodes es va analitzar els resultats extrets:
La mostra 1 va indicar que l’aigua trobada als pulmons de la víctima era aigua sense sal, és
a dir aigua de piscina.
La mostra 2 va indicar que el te de la tetera contenia harmina, està contaminat.
La mostra 3 va indicar que el sucre estaba net d’òxid de zinc.

A partir dels resultats obtinguts, es creu que la mort de Liam Johnson no ha estat un
accident i algú l’ha enverinat.
L’hipòtesi forense ha estat que potser el Sr. Johnson estava a la piscina i va decidir prendre
una tassa de te, aquest hi contenia harmina que va fer que el sr. Johnson es desorientés i
caigués a la piscina o si estava dins d’aquesta, es comencés a enfonsar, provocant així un
ofegament a la piscina per la desorientació entre altres efectes que comporta l’harmina.
Els principals possibles errors que poden emmascarar els resultats han sigut el fet de trobar
totes les proves incriminatories al costat del lloc del crim, és a dir, no s’han netejat les
proves, això ha accelerat el procés d’investigació de l’equip forense.
També, una altra evidència que l’equip forense hauria d’haver tingut per a comprovar amb
certesa la hipòtesis inicial és principalment ADN a la tetera per a obtenir possibles
culpables en cas d'un assassinat ja que es tenen proves que indiquen un assassinat però no
indiquen qui ha pogut estar el culpable.

S’ha de tenir en compte que no s’ha utilitzat els productes anomenats darrerament perquè
són verinosos i poden danyar la salut dels forenses. Si aquests tinguéssin els materials
vertaders es podria afirmar al 100% tot i que es poden apropar molt als resultats perquè en
lloc d’utilitzar aigua de mar i aigua de piscina, s’ha utilitzat aigua destil·lada (aigua de
piscina), perquè és apta per fer anàlisis ja que ha estat tratada anteriorment i aigua
destil·lada però amb sal.

Per poder afirmar que el te de la tetera contenia harmina estava contaminat, es va utilitzar
una simulació, amb una mostra de Schweppes, tonica, ja que es una substancia que conté
quinina, un compost que te la propietat de fluorescencia i que a la vegada es soluble en
aigua, amb aquesta es podria simular l’harmina en el te del Sr. Johnson, ja que es tracten
del mateix tipus d'enllaç i per tal comparteixen les mateixes propietats .

Seguint aquest patró, es va simular en cas de sucre contaminat d'òxid de zinc es va utilitzar
farina, ja que els dos es tracten de enllaços covalents i comparteixen propietats com per
exemple la insolubilitat a diferencia del sucre, que es un enllaç ionic soluble en aigua.
Tenint en compte el resultat es pot afirmar que el sucre no estava contaminat.