Característiques dels éssers vius.

- formats cèl·lules
- cada part organisme: tasca determinada
- capacitat d'extreure, transformar i utilitzar energia entorn per mantenir
pròpies estructures i realitzar funcions vitals.

Criteris per a classificar els bioelements:

- BIOELEMENTS: atoms essers vius. S’uneixen per formar biomolècules: molècules

que formen els e.vius. carboni, oxygen, nitrogen, fósforo,sofre i hidrogen.

- COM TROBAR-LOS?
formen part sals minerals- precipitats i dissolts: comp. inorg. ionitzat en H2O
associats a subs. orgàniques: molècules de proteïnes

- PRECIPITATS:
formen part ossos
closques mol·luscs
teques de algues, diatomees
CaCO3, SiO2

- DISSOLTS:
intervenen manteniment de turgencia cel-lular, d'equilibri i àcid base…
Na+, K+, Cl-...
en molècula de clorofil·la i molècules respiració
molecula tiroxina

- HUMANS I ANIMALS- DIETA:

segons necessitats diaries hi ha:

- ELEMENTS MAJORITARIS: de 100 mg/dia

- ELEMENTS DE TRAÇA: - de ug7 dia

Biomolècules inorgàniques i biomolècules orgàniques.

- ORGÀNIQUES:formades per cadenes de carboni. Glucids, lipids, proteines, adn,

vitamines...

- INORGÀNIQUES: no estan formades per cadenes de carboni i hidrogen. Aigua,

sals minerals...

L'aigua: localització i abundància en els éssers vius. Característiques de l'aigua amb

les funcions que fa en els éssers vius.

- component + important
- e. vius: proporcions variables
- Dins cèl·lules.
 - Fora cèl·lules: vasos sanguinis, reomplint espais entre cèl·lules.

- FUNCIONS D’H2O:
factor regulador de la temperatura
funció estructural que manté forma i volum
bon dissolvent

- PROPIETATS FÍSIQUES D’H2O:

punt de fusió: 0ºC
punt d'ebullició 100º

- CALOR ESPECÍFICA:
quantitat de calor que es necessita per elevar 1º,la temp. d’1g H2O.
factor termoregulador medi ambient que modera canvis temperatura

- CALOR LATENT DE VAPORITZACIÓ:

quantitat calor necessària evaporar 1 g d’H2O en punt d'ebullició.
Factor termoregulador: en suar molècules d’H2O s’emporten una part considerable
de calor del cos.

- RESISTENCIA A LA COMPRESSIÓ:
mante el volum força constant encara que si li apliquin fortes pressions.

- CÈL·LULES:
mateixa forma i volum
permet elasticitat teixits corporals
actua com lubricant en articulacions ossos vertebrats
la superficie d’H2O no es trenca: elevada tensió superficial

- COHESIÓ I ADHESIÓ ENTRE LES MOLÈCULES

- DENSITAT + ALTA EN ESTAT LÍQUID QUE EN SÒLID ( gel sobre aigua)

- DISTRIBUCIÓ DE CÀRREGUES EN LA MOLÈCULA D’H2O

Dipol: ( molècula polar)
Punts d’H: elevada calor específica d’H2O ja que tendeixen a restingir moviment
de molecules.

PONT D’HIDROGEN: Forma d'associació entre atom electromagnetic i àtom d’hidrogen

enllaçat amb un enllaç covalent. ex: NH3

Es forma per pont d’hidrogen entre dues molècules d'amoníac.

Importància dels ponts d'hidrogen en les característiques de l'aigua,

Entre els dipols d’ H20 s'estableixen forces d'atracció anomenats

ponts d'hidrogen, formant grups de 3-9 molècules.
Amb les agrupacions de molècules gràcies als ponts d'hidrogen
s'aconsegueixen pesos moleculars elevats i l'aigua es comporta com un
liquid.
Característica té la molècula d'aigua que permet que s'estableixin aquests enllaços.

Ionització de l'aigua, concepte de pH i escala de pH

pH= -log [H ]
[H +] • [OH -] = 10-'*: producte iònic de l'aigua.
Aquest valor constitueix la base per establir l'escala de pH, que
mesura l'acidesa o alcalinitat d'una dissolució aquosa; = la
concentració dions [H +] o [OH -].
pH: potencial d'hidrogen

Distingir entre dissolucions aquoses i dispersions col·loïdals

- DISSOLUCIONS AQUOSES: Els líquids éssers vius contenen molts tipus de

molècules disperses o soluts. Aquestes molècules es troben immerses en uúnic
dissolvent que és l’aigua.
- DISPERSIONS COL·LOÏDALS: quan el pes molecular del solut és elevat o, moltes
molècules petites s'agrupen formant misel·les. Pot ser SEMILIQUIDA O
SEMISOLIDA.
-
Semblances i diferències entre difusió i l’òsmosi.

- OSMOSI: el pas del dissolvent entre dues dissolucions de concentració diferent a

través d’una membrana semipermeable (impedeix el pas del solut). L’objectiu de
l’osmosi és el d’igualar les concentracions de les dues dissolucions.

- DIFUSIÓ: moviment partícules degut seva cinetica des d’una regió quan hi ha una
altra de baixa concentració.

Dissolucions:

- ISOTÒNIQUES: Solució amb la pressió osmòtica igual que una altra solució a la
mateixa temperatura i pressió externa amb què es posa en contacte.
- HIPERTÒNIQUES: hyper= sobre + solut a l’exterior que a l’interior.
- HIPOTÒNIQUES: cèl·lula amb una menor concentració de solut. hipo=baix
hi ha més aigua a l’exterior que a l’interior de la cèl·lula.
- CONSEQÜÈNCIES SUBMERGIR CÈL·LULA EN CADA UNA:

DISSOLUCIONS TAMPÓ/AMORTIDORES:

- Esmorteeixen els canvis de pH que es produeixen quan en un medi augmenta

l’acidesa (augmenta la concentració d’ions hidrogen) o l’alcalinitat (disminueix la
concentració ions hidrogen). Un tampó actua acceptant ions hidrogen de la solució
quan aquests estan en excés o cedint-los quan aquests són escassos
- Importancia biologia:
-
 - Concepte pKa:
-
- Equivalencia d'una dissolució que conté un àcid feble i la seva base

conjugada:

L’aigua com a dissolvent

dissolvent-solut
a partir d l’estructura hi ha altres molècules que trenquen punts d’hidrogen
el solut H2O modifica les propietats: disminuiex punt congelació i augmenta punt
d'ebullició.
VERDADERES: sal dins aigua
COL-LOIDALS: ou dins aigua

Característiques de l'àtom de carboni.

tetravalencia
enllaç C-C: fort i estable
no queden e- desaparellats
no te orbitals
electronegativitat mitjana
tamany permet la unió amb grups funcionals.

- GRUP FUNCIONAL: conjunt àtoms que reaccionen similar i mateixes reaccions

químiques.

- ISÒMERS ESTRUCTURALS: C3H6O3M

mateixa fórmula molecular pero compostos diferents

- ENANTIOMERS:
molecules imatges especulars i no es superposen.

Què és un carboni asimètric.

un àtom C, unit a 4 àtoms diferents: C Asimètric

Molecules quirals: