@ Montserrat Ferrer Gemma LluchTitols publicats 11Els pronoms febles 2Ortografa! 3 Ortografia I! ‘4 Morfologia verbal '5 Barbaritats i barbarismes (qUestions de morfosintan i lexic) ‘5 Expressions peculiars de la lengua: locucions i frases fetes 7Com escriure un text 8 Normativa pura i dura Reservats tts els dets. Qualsevol forma de reproducci,distribucié, comunicacié piiblicao transfarmacié daquesta obra només pot ser dutaa terme arb \autoritzacié dels titular, tret de les excepcions prevstes per lal Adreceu-vos a CCEDRO (Centro Espafiol de Derechos Reprogréfcos) si necessiteu fotocopiar-ne o cescanejar-ne algun fragment (waw.conlicencia.com, 917021970 / 932720447) ‘quest libre incorpora els canvis ortagrafcs aprovats per Académia Valenciana de la Llengua el juny de 2018. ‘© Montserrat Ferrer i Gemma Lluch © Tandem Edicions fy, Areners, s/n (Pol ELPla)- 46600 Azra tandem@tandemedicions.com - www.tandemedicions.com Disseny i maquetaci: Estudi Paco Bascuén Irmprimetx: Setiset ‘a esicié juny, 1991 16a edi (128 revisada: abil, 2020 = ISBN: 978-84-0131-022.9 She Ge DL: v-2423-2011 SeDiftongs 4.> Tot seguit trobaris uns fragments d’un diccionari ortogrific. Copia les parau: les en negreta a la casella corresponent de la graella. Observa com, en determi- nats contextos, dues vocals formen part de la mateixa sillaba, és a dir, formen un diftong. Encercla els diftongs que apareixen en els mots que has copiat buit / bui da (adj i m); pl buits / buides. cau sa (F); pl causes. coix / coi xa (adj); pl coixos / coixes. coi xa ri a (F); coixaries. coi xe sa (F); pl coixeses. ei na (f); pl eines. guar di a / guar di a na (m if); pl guar- dians / guardianes. guar di o la (F); pl guardioles. guar d6 (m); pl guardons. lu ir (intr, tr i pron. ). IND PRES \\uus, © /MPER \luu ‘meu (rm); pl meus. niu (m); pl nius. Pe Berd ped nou / no va (adj); pl nous / noves. ai sat ge (m); pal sat gis ta (m paisatges. Ds pl paisatgistes. pin gif (m); pl pinguins. qua ter na ri / qua ter na ri a (adj); pl quaternaris / quatemnaries. qua tre (adj i m); pl quatres. lies ti 6 (A); pl questions. qlies ti o na ble (adj); p! giiestionables. lies ti o nar (intr). Conj com tornar. quo ta (f); pl quotes. quo ti di a / quo tdi ana (adj); quoti- dians / quotidianes. ter ra qui / ter ra qili a (adj); pl terraquis [ terraquies. ers peers 2.+ Els diftongs poden ser decn or 8 Fr. 2 ixents © creixents. Completa amb exemples extrets ‘exercici anterior les graclles segtients Pee Cove ed ro ed qog+ua qog+ie qog+ al qog+uo3e- Separa els mots en sillabes i colloca’ls dins de la graclla que tens a continuaci6. frequéncia desmai_ © Xabia_-——paquet rei quatre segilent segiient quota = preu pais frau pérdua lengua Cocentaina —veina cuina —farmacia. oping, cua lteig teens Peay eee ‘A. Copia les paraules segiients, col-locant cada sil‘aba en una casella vale sraciés perdua esglésies farmacia canvia 5.- Separa en sil'labes els mots dels titulars de premsa segiients. Al ritme de rancies melodies Setmana borsaria 15.205 milions per a instal-lacions esportives egiients mots, tenint en compte que la vocal i inicial, 6.- Separa en sil-labes els 5 \ctua com a consonant i forma, per tant, una tinica sfllaba amb seguida de voc: Ia vocal segitent (ant-qui) i que la di la w entre vocals poden funcionar com a con- sonants que acompanyen la vocal segiient (be-uer) dela, cauen, treia, graci6s, quiet, ioga, passi6, heura, duien, iogurt, inaudit, iambe, deia. Els diftongs poden ser: ‘*decreixents: quan la vocal forta es troba davant de la semivocal /o u, de manera que la intensitat decreix. Exemple: mal. ‘screixents: quan la vocal forta es troba després de la semiconsonant, de manera ‘que la intensitat creix. Només la u pot funcionar com a semiconsonant sempre que vaja darrere de g 0 q. Exemple: guant. ‘Els aplecs a, fe, fo mai no poden constituir diftong. 7. Resol el segiient encreuat sillabic. Atencié a la separacié sil-labica Horitzontals - 4 Pérdua transitdvia dels sentits / Torre situada a la riba de la mar, amb un llum a la seua part superior, que serveix per a guiar de nit els navegants. 2 Llengua de 'an- tiga oma, de la qual procedeix el catala / Massa en estat de fusi6 i d’una elevada tempe- ratura que es troba a linterior de la terra, 3 Adjectiu possessiu aton fement / Riu gallec / 101. Acci6 de veure per endavant alld que pot océrrer, per exemple, “ meteo- roldgica”. 5 Tenia por / Article. Verticals - 1 (A Vinrevés) Divideix una cosa amb un instrument afilat / Pronom feble. 2 Fatalitat, predestinaci6 / Recompensa per algun merit o esfors. 3 Antonim de “sempre” / Nom de dona. 4 Ho era Merl a la cort del rei Artis / Conjunci6 condicional. 5 Armariet amb medi- caments, gases, etc. per a casos d'urgéncia.Separacié de sil-labes 8.- Subratlla els digrafs i grups geminats dels mots segtients extrets d'un diccio nari ortogrific. Trau-ne exemples per omplir la graella i completa-la amb altres sa que jar (i. Conj com envejat. san gui na i /san gui na ria (adj i A); pl sanguinaris / sanguinaries. ser ra (f); pl serres. dis se nyar (tr). Conj com se- nya. pi lat ge (7); p! pillatges. pi nyo ner / pi nyo ne ra (adj, ‘mi f); pl pinyoners / pi rnyoneres. ‘met zi na (F); pl metzines. met zi ner / met zi ne ra (mi f; pl metziners | metzt- neres. met zi nés / met zi no sa (adj); pl metzinosos / metzinoses. ca lal xe ra (f); pl calaixeres. cal xa (f); pl caies. mas sfs / mas sis sa (adj m); ppl massissos / massisses. pal li da ment (adv). pal -li de sa (f); pl patlideses. ——— pa lis sa (F); pl pallisses. sig / mit ja (adj, m i adv; pl | ——— migs (mitjos) / mitges. met xer / met xe ra (adj, m i A); pl metxers / metxeres. *Recorda que, quan dividim en sillabes una paraula, separarem els digrafs i els ‘sons geminats, a excepci6 de 5 digrafs: gu, qu, U, my | ig. 4. Separa en sillabes els mots segiients. Atencié als digrafs i grups geminats. ferro dote pebtfcula passar organitzar paella horabaixa jutge motlle piscina bombardeig _aiguarras horitzs aiguatge setmana 10.- Escriu els derivats dels verbs segiients dividint-los en sillabes. operar: o-pe-ra-ci-6 narrar: eee respira: perforar: : orientar: situar: - = aprovar;, utilitzar: ne 414.+ Separa en sil-labes els mots segtients. moléstia _____ guia eretvcay saeeeeesease - monarquia _ abséncia voravia senténcia — 412, Observa com el diccionari ortogrific divideix en silabes els mots segtients. Toina'ls a escriure separant-los en sil'labes en les caselles corresponents. in o xi da ble (ad); pl inoxidables. Ino por tu na ment (ad). des 0 cu pa cl 6 (F); pl desocupacions. vos al tres (pror). des 0 be ir Voseir. nos al tres (pron). “Dividirem els mots compostos tenint en compte els elements que els integren. Exemple: des-o-ir.Ompli la graella amb exemples d'apostrofacié extrets dels titulars que et pre ed El problema de la Enric Satué: A Mariscal i Peret hipertensi6 arterial se'ls entén millor itima novel-la de Josep Lozano ens proposa endinsar-nos en el mén dels ofdis LA UNIO LA FORCA La victoria de Els presos morts | VICtO la inércia no s'amotinen 1,80 euros 45 abril = Setmanari d'informaci6 general - Any Vil - Nam. 356 Opin RIP Una qliestié d’ética: el Kurdistan 2.- Als titulars anteriors, segurament has trobat també hia exemples extrets article Ja apo article la sens: eixen exemples d apostrofar. Ompli la g titulars, XC cu} iors er Ce * Varticle ef * Larticle la sapostrofa: Stapostrofa: = davant vocal o h muda. = davant vocal oh muda. = davant xifres que comencen per vocal: (1. ‘no s'apostrofa: no s'apostrofa: en paraules procedents d'altres ~ davant i, w atones: fa humitat, la llengties que comencen per f aspi- itlusi6. rada: el hit-parade. = quan es pot produir confusi6: fa = davant i consonantica, normalitat / la anormalitat. = davant el nom de les lletres: fa ema, en la host i la una (hora del dia). = davant f consonantica: la iarda. 3.- Tenint en compte el quadre anterior, passa al singular els sintagmes nominals segtients. Apostrofa l'article quan calga els arquitectes _ les infermeres a les advocades els infermers a els obrers = els ianquis4.- Col-loca Varticle davant els mots segiients _hipertensié —_ena iode _esmoquing —_herba —— hquei 0s 1 — indstria india __ himne _— enginyer uma - lla __—universitat hula Industrial —_ungla_hiipoteca __ hiena 5.- Ompli la graella amb exemples extrets dels titulars segiients de Palealde Negoci de dones Les dones al mén empresarial Biopolitica de laicalde d’Elx i candidat Socialista a les eleccions de maig El castell del senyor Hortala Folklore internacional a Palma Organitzat per tauntament ila Cara de Balers Sa ‘Nostra, el IV Festival Mundial de Danses Folkldriques Sha celebratcurant le primera setmana dab pn internacional La victoria, de la inércia Del LSD a les sevillanes Un recomegut pel poultry formenterer Hi ha intenessos especulatins a 'eix Ex-Alacant Bs ser, spor | moda. Es Femprosr de wots Fadi nist del wud i Thome de ex caret rma mn Pel ret dels pobles Dones al limit Pels péls la gteose de rogues on ls bol gbosteneda rh de lescena Contraccions a+e=al a + els = als de + el = del de + els = dels per+ el = pel per+ els = pels a+e= al ca + els = cals Fem de recordar que la contracci6 desapareix si podem apostrofar Varticle. 6.- Ompli els buits nb contraccions o preposicié + article, —Es van perdre mentre caminaven_____bose. —Luitaven _ _ alliberament dels pobles. —Patlavem _ importancia d'aquest assumpte. —Lamentem la pérdua _ __ iblusions. —Lamenten la pardua_ imperi. —Portara equipatge _ ___ Viatgers. —Sén llauradors__ Horta de Valencia, —Treballen a favor __ —Llurarem el trebait ___ professor, 7-- Torna a escriure en singular els sintagmes subratllats. —Perlava als homes. a Es queixava dels impostos, Es queixava dels sorolls. —Luitaven pels instituts. ta vaga dels ensenyants, —Les preguntes dels exdmens, Els resultats de les proves;ee Laccent grafic 4. Podem distingir dos tipus d’accent: agut © tancat «’» (pais) greu o obert « (germa). Observa els mots segiients i completa les regles d’accentuac cami, bards, capella, manec, Silvia, Castellé, arrds, Dénia, independéncia, examens, | grafic = Les vocals , u, porten sempre accent . Exemple: . Exemple: i ~ Les vocals e, 0 porten accent quan s6n tancades (exemple: ) | | accent quan s6n obertes (exemple: . = La vocal a porta sempre accent 2.- Amplia el recull de paraules agudes que et presentem tot seguit amb altres que apareguen als libres i diaris que llegeixes, i completa el quadre ning estrany Berlin mexicd ards algun parlar cantaran orgullés barnas pantalons només tornareu remei cabas cancé xicot magatzem suspén capac Ramon cangons arribareu desmai paret 3. Amplia el recull de paraules planes que et presentem a continuacié i com- pleta el quadre crete eer oes sense accent grafic acabades en: muntanyes peixos pasqua poble tol anaver capitol Maria tornaveu anaren tenia examens estudia corer organ hexagon eslogan magnetdfon teléfon platan concau dormieu andrews Atom: cadira peered amb accent grafic acabades en: sense accent grafic acabades en: ‘4. Amplia cl re quadre, ull de paraules esdritixoles que et presentem i completa el esgésia gracia audiéncia noticia formula pérdua familia lldbrega llémena Valencia farmacia cleméncia Naria Dénia pélvora tides ‘*Porten accent grafic les paraules agudes acabades en vocal, -as, -e5,-i5, -05, -us, 1 -en, -in. ‘*Porten accent grafic les paraules planes que no acaben en vocal, -as, -e us, 0 -en, -in. ‘Porten accent grafic totes les paraules esdriixales. ‘Atencié: Les paraules que tenen un diftong decreixent en I'Gltima sftlaba no acaben en ‘vocal, sin en semivocal, per tant, no es poden classificar en el grup de les paraules acabades en vocal.accent grafic: agudes 5.- Escriu els adjectius derivats dels substantius segiients. escuma ——_escumés pluja Soe i) ee roca verd ira fama peda tic calor pata 6.- Escriu els substantius corresponents als adjectius segiients. rabi6s rabia ambi raciés religiés deliciés poderés furiés meravell6s, _ victoribs mandrés ___escrupolés espaids 7. Escriu els gentilicis corresponents als topdnims segiients, Jap6 japonés Anglaterra Xina Dinamarca IManda Holanda La Vall d’Aran Hongria Franca 8. Escriu el nom del pais corresponent als gentilicis segiients 10. Escriu el diminutiu de les paraules segiients carer carrerd forca ——forqueta finestra home castell pasts 6 —E cost lop ards - 14.- Passa del singular al plural o del plural al singular aquests mots. capita eae icky ese neuen neeenemeetee fade teuladins _ cani6 - capellans cant vilatans 412.* Observa l'accentuacié de les formes de fatur de totes les conjugacions ver bals. Totes les formes s6n agudes. Explica per qué porten accent grific 0 no en porten, Raona les diferéncies que es donen respecte de 'accentuacié del futur en castella jo cantaré nosaltres cantarem tu cantaras vosaltres cantareu ell cantara ells cantaran romanés Romania escocés finlandés 13. Completa la graella amb les formes verbals corresponents, albanés gallés islandés polars rossellonés feo a tu rcs Coots desxitraré .- Escriu els gentilicis corresponents als topdnims segiients. creneras Alacant alacant Xativa Mallorca, Menorca = Maroc Palestina eee Barcelona Girona Valancia correran Castell6 eid Borri 178 Lleida iana mae : Aleer Mean iiaLaccent grafic: planes 14,.- Escriu derivats amb el sufix -ia dels segiients mots. paper —_papereria artes camissser gastronom sabater astrénom sucre perruquer tet pastis - tapis _ café —aomen: 15. Escriu el mot masculf dels professionals de cadascun dels segiients oficis © filosofia filésof antropologia ___._ psicologia etnologia _______pedagogia. _ entomologia _ arqueologia biologia filologta 16.- Completa la graella dels adjectius. Atencié als accents. licit | tebi seriosa | ‘oportunes 17." Observa l'accentuacié de limperfet d’indicatiu dels verbs de la 1a conjuga~ cid. Totes les formes sin planes. Raona per qué porten accent grific o per qué no en porten. Parlava, parlaves, parlava, parlavem, parlaveu, parlaven, 18.- Completa la graella amb les formes verbals corresponents. 19.- Observa l'accentuacié de l'imperfet d'indicatiu de la 2a i 3a conjugacié, tes les formes s6n planes. Raona per qué p en porten. Quines diferéncies d’accentuacié has trobat respecte del castelli? Per qui? jorten accent grific o per qué no jo podia nosaltres podiem tu podies vosaltres podieu ell/ella podia ells/elles podien 20.- Completa la graella amb les formes verbals corresponents. jo od eed ells/elles hravia fregiem viview coneixien proibia 24. Observa 'accentuacié del condicional de les tres conjugacions. Totes les for~ mes s6n planes. Explica i justifica les diferéncies d’accentuacié respecte del con dicional castella. jo cantaria nosaltres cantariem tu cantaries vosaltres cantarfeu ell/elta cantaria ells/elles cantarien 22.- Completa la graella amb les formes verbals corresponents del condicional. jo nosaltres Rcd Ges eed feed EE marxava patiria escuravem condutriem mossegaveu beurieu ssospitaven rere pregava viuria 9°Vaccent grafic: exdréixoles 23.- Torna a escriure les paraules esdrixoles classificant-les en grups segons que es tracte de noms propis (topénims o antropdnims) i noms comuns (abstractes 0 conerets). Naria gricia Noblia injusticia desgracia Misericdrdia desgracies sabia Rotova Tarbena malicia farmacia latova caries traquea Peniscota Penaguila Eulalia formula sitlaba erica Rogalia Dénia violncia Xabia Victoria Xativa Aleta séquia angéinia eo Sued rst 24. Escriu el substantiu abstracte deriva ea eo Bete i dels adjectius innocent —_innocéncia freqlient adolescent — influent — resident diferent oo independent transparent __ — intelsigent violent — urgent equivalent = 25. Escriu el nom femeni per a les professionals dels oficis o ciéncies segiients entomologia entomdlosa geologia antropologia geografia farmicia estomatologia _ rmatematiques 26,- A la impremta on treballes de corrector han passat un text gairebé sense nts. Col'loca els accents gi -------------, Urgencies Mediques Pengut,s ho fas, yol dir que ten una urgencia medica ha passat alguna vegada a important. I aio ens Inosabem qué fer alu she hem vist un accident ren mali no sabem on anar, el nos fill es tobe de sobte malament § no sabem com reaccionar, Ara, no hi donis més voles; davant de prema go de st we d QE: mediques de Barcelona. Un nou servi, a 'abast de tot le civtadans ‘qualsevol 1 nou telefon SC angencin de Barcelona que sigun ttlars © benefciris de la Seguretat Social, que d'aqu a poe temps arrbara tot Catalunya, ee ene ee ho coordinarem ot perqué si et eal ingressar a [i] TThospital urgentment, aquest ho tingui tot disposat per slendre'. BL GT 26 pers un teteton per aot Ha de ser exclasin per urgencies me- ques importants i utiltzarlo sense necesita pot retardar aesstencia d'un eas en qu ‘ls minut salvin una vide. I pensa que un dia podria ser per tu. ‘Truca amb sony, perd no gq dubls a rucar quan et calga. Hi wobaras un grup de pro- fina pore stat ir : cur, Ali de Bacon | QUE 6 on en previa amb els mitjans més moderns perqué tui els teus asistencia. Davant una urgencia és el com més Un telefon per la vida I I 1 1 1 1 1 1 I I 1 t ! 1 1 1 1 1 1 I | emencargaem de gett més: explore I om meen RE po cenens trey, weed deacon ; afm x 1 1 1 I 1 I 1 ! 1 ! 1 I I 1 I I I I t ! 210La diéresi 30.- Completa la graella amb I'imperfet d’indicatiu. Explica per qué en unes ocasions utilitzem la digresi i en unes altres 27.- Observa I’is de la digresi a les paraules que et proposem més avall i classi- fica-les en dos grups segons la funcié que realitzen en cada cas. 5 tie La diresi indica que cal pronunciar la w als aplecs gue, gui, que, qui. Es, per ' tu traduies tant, un Gs semblant al de la diéresi en castella. Exemple: pingU ell/ella agraia nosaltres je La diéresi indica que una #0 una w constitueix la vocal d’una sit-laba indepen- ea dent, €5 a dir, que no s'ha de pronunciar formant sit-laba junt amb la vocal amb Rec Para ue es troba en contacte. Exemple: roina (ro-ina). En aquest cas, sila fo lau poden dur accent grafic atenent a les regles d'accentuacié, col-locarem accent i BE beneien no la diéresi. Exemple: rof 34.- Completa la graella amb I ia 3a conjugacié incoativa. Quines persones porten diéresi? Per qué? formes cortesponents del present d’indicatiu de Uengites, veina, Sail, Lluisa, frequéncia, elogient, Rail, terraqili, tait, desaigde. conduisc Ela Ea tradueixes EIVIE My condueix er reduim Reed obetu Toc agraelxen 28, Forma el plural de les paraules segiients. 32.- Completa Ia graella amb les formes corresponents del present d'indicatiu e la 3a conjugacié incoativa lengua piragua pasqua paraigua jo Ci CUA eee Oc algua - egua atribuise 29.- Forma el masculi dels mots segiients. Atencié als accents. reproduim roina veina _ 5 " proveixen Suissa Luisa -33.- Subratlla els verbs incoatius de les frases segtients i posa-hi accent o dit si quan calga —Sou uns egoistes. No ens agraiu tot el que fem per vosaltres. Si conduisc de nit, em canse molt. remem els boscos, contribuim a la degradacié del medi. Els teus pares estaran contents si els obeixes sempre. —Vol que 'obeisca sempre. —No voldria que succeiren desgracies. —Mentre treballavem, contribuiem al benestar general. Ja sabfem que ens maleiu. Els pirates informatics introdueixen virus als ordinadors. —Traduelx de Vanglés sense diccionari. —Lexdrcit envai la ciutat. 34.- Hi ha casos en qué caldria utilitzar la digresi per indicar que una i 0 una ho formen part d'un diftong i on tanmateix no s'utilitza per evitar-ne un ts excessiu, Es tracta d’excepcions a I'és de la diéresi. Classifica els mots segiients en 4 grups segons el tipus d’excepeid de que es tracte. Attuisme, agraireu, atribuiria, coincidir, helicoidal, conduir, contraindicacié, dadaista, egoista, Marius, harmonium, podium, proveint, reiniciar, traduint, traduiia, laical. infinitiu, gerundi, Rey futur, condicionat Breet ei Pin Cee ee nL Oe ee 24 (+) Perd reiil i proisme porten digres. 35.- Relaciona els prefixos i mots que tens a continuacié per formar noves paraules, es utiltzar oe unr o inciair indicar ae integrar 36.- Completa la graella segiient Tc ry present —_condicional deduint maleit beneiré conduim atribuiria 37-- Col-loca Ia digresi a les formes que la necessiten veins coincidancia traduible seguent reall raim linguista contraindicar autointoxica iurn proisme urgancia aqueducte heroina joguet sulssos 38.- Col-loca Ia digresi a les formes verbals que la necessiten condulu agrait agraisca conduint agraireu agraint distribuir agraim agrair Introduelx reduiren esvait atribuit se ataveires maleiria retribuiu condueix4, Oclusives. Grafies: p/b, t/d, ¢/g 4.+ Dels textos anteriors copia en la graella les paraules acabad en p,b,t,d,cig. Peery ers Dee Ree eat Entrevista exclusiva a Graham Greene a a Un catolic agnostic En aquesta larga conversa l'aucor d’ El tercer home, desaparegut fa poc, parla de Déu, de literatura, de dones. Pod Perr) nb paraules eee -d, +t R programes de salut de la on Cr ee ee i aoe ‘La nostra finalitat € aconse- seus partcipaci6. Es necessari que puguem fer els professio- gui el millor est de salut que prenga part activa en la nals de la salut i els ciutdans posible pera vost ils seus, milora de la eum salut i que_‘indran pos resulta si noes Prd per aquestatsca cal la partcipe amb nosaies en els fem conjuntament 2x Contesta les preguntes segiients a Pronuncies de manera diferent la grafia final de les paraules segiients? Un mite que Primera entrevista després - El kurd continua viv de la Guerra : oe a no ha entre nosaitres estat — rapid = fe oe rebut cap || Ey Jo soc la ms atte mena de consciencia b- Observa les paraules de la graella i escriu una creu en les afirmacions correctes. suport de la nacio 1A nal de paraula després de vocal accentuadaescrvim: politic 3 exterior arab pee bdg 2.A final de paraula després de vocal no accentuada o de consonant escrivim: DECIDEIX-TE Els presidents George Bush i : RAPID QUE NO Mikhail Gorbatxov eae TENIM TOT EL DIA... bag EN VOLS UN DEL | | Lacord sobre armes Eee convencionals obre MONTSERRAT la porta a una nova ROIG? cimera ‘La dificultat ortografica es dona perqué al final de paraula pronunciem com una [p] les paraules acabades en les grafies p i b, com una [t] les acabades en d i ti com una {k] les acabades en ¢3.- La llista segiient de paraules est’ extreta d'un diccionari invers (M. Bernal et alii Diccionari invers, Barcelona, Eumo, 1990), és a dir, d'un diccionari que té entrades ordenades alfabéticament a partir de I’éltima grafia a Subratlla aquelles paraules que acaben en vocal tdnica + consonant. monositlab pattid esbfag serp cat astellonenc clip salat paralitic calb lid fang tomb estipid diftong maldecap malalt bloc verb profund amarg princep sovint tabac destord petard alberg arab tii proleg esparadrap desvergonyit onic b- En quina consonant acaben les paraules que has subratllat? Després de vocal accentuada (tonica) escriurem p, & ¢ Ordena alfabaticament, a partir de la primera de les grafies, les paraules que has subratllat de Ia Ilista anterior i escriu-les en la fitxa corresponent. Pert ied Peete 4.- Les paraules anteriors que no acabaven en vocal tonica + consonant sén les segiients. monosillab pallid esdfag serp castellonenc calb calid tomb estipid diftong malalt verb profund amarg princep sovint destorb petard alberg arab timid proleg a. Després de vocal no accentuada o de consonant, quina consonant escrivim? ‘+ Després de vocal no accentuada (@tona) o de consonant escriurem la mateixa gra- fia que apareix als derivats. 5.- Escriu a Pespai en blanc el primitiu que apareix en la llista de paraules se~ tients, verbal verb verbalisme verbalitzar = a sord sordes sorda sordesa —vetdejar verdet verdolaga verd rmalalt malaltia rmalaltissa malalta Escriu entrada del diccionari de les paraules segtients. principet, principot. distinta, distintes, distins. __. adida, acides, acids. ____ lagica, lOgiques, logics. 290tius que acaben en ¢ i ¢ tenen un com: &- En alguns verbs de la segona conjug: 6 es dona una alternanga de les gra- 7.- Ahora de formar el femeni, els adj portament desigual, unes vegades canvien Ia consonant: > 29a; 1 fies p i b en el present, imperfet i futur. Completa la graella amb la forma verbal > -ta, -¢ >> altres mantenen la mateixa consonant: - cotresponent. a Completa les llistes segiients. present ues cry saber ell/ella sap ell/elta sabia ell/ella sabra s el Gees ae eta Llig el text anterior i copia exemp s de les paraules que porten les grafie 5,88, ¢,¢,en la casella corresponent, segons que la grafia aparega en posicié inicial de paraula, entre dues vocals, després de consonant o al final de paraula EMR ke a Observa la colocacié de grafies i contesta les qiiestions segiients En principi de paraula escrivim les grafies: Entre vocals escrivim les grafies: =Després de consonant escrivim les grafies: Al final de paraula escrivim les grafies: La grafia ss només la podem escriure: “La grafia ¢ només la podem escriure davant: La grafia ¢ només la podem escriure davant: Quan pronunciem [s] essa sorda escrivim: —Quan pronunciem (2) essa sonora escrivim: * La dificultat e'escriptura de les fricatives apareix perqué en moltes zones no diferen- cien entre la essa sorda (grafies 5, ss, ¢, ¢ i la essa sonora (grafies s, 2) i perqué cada so és representat per més d'una grafia. ueEI so de Ia essa sonora és representat per les grafies s i z. Com s'ha vist, la $ apa- reix entre vocals i la z a principi de paraula i després de consonant. Hi ha algunes regles que ens ajuden a memoritzar la seua grafia, 2.- Ompli els buits de les paraules segiients, totes es pronuncien amb essa sonora Has aparcat en una __ona prohibida, et po__aran una multa. —per a la vi_ita del metge tine el niimero on__e i la meua germana el quin_e. —Fins al de_embre no tindrem vacances. —EI professor de ma_ ica m'ha po_at un _ero. No sé qué comprar-me, si la bru_a o la cami_eta. Vols una cerve_a? 3. A partir dels adjectius subratllats forma substantius derivats amb el sufix -esa —£s un home vell, esta en la vellesa. —fs una dona bella, plena de —Diu que té un navi noble, que pertany a la italiana. és tan timid que ha decidit anar a un psicdleg perqué li cure la —Mragraden els homens delicats que et tracten amb molta de- Per anomenar les persones que sén d’un pais utilitzem els gentilicis, que es formen amb el sufix: és, -esa, -esos, -eses. Completa les frases segiients. Nat és anglesa: ha nascut a Londres. —Frangois i Florence s6n : han nascut 2 Montpeller. —Mario i Piero sén han nascut a Lisboa. Manuel i Antonio s6n han nascut a Cordova. Mao i els seus amics eren van naixer a la Xina. —Lech Walesa i Joan Pau Il s6n + Per® diem russos I russes als nascus a RUssia i sussos I susses als nascuts a Suissa, 5. Completa les formes del participi dels verbs segiients. Seat eam cue ed Crimes) dubtos Cd confosos Ed presa Cod promeses, Cd 6.- Localitza en la sopa de Iletres les deu paraules que porten la grafia s o zi escriu-les QweR VOSA FNCC Gz0z MESM 1arx ESGL urnanmn w- 2 aoOuM Zavo-c4 =e rommN7o- Subratlla les localitats que estiguen més prop d’on tu vius. Albocasser, Alcosser, Almassora, Almussafes, Benassal, Benetsser, Benifassa, Benimassot, Benissa, Benissané, Benissili, Benissoda, Benissuera, Burjassot, Eivissa, Guadassuar, Guadasséquies, Massalavés, Massalfassar, Massamagrell, Massanassa, Saragossa. 8.- En les paraules compostes, quan afegim un prefix que acaba en vocal a una paraula que comenga per s- no dupliquem la essa (encara que continua sonant a sexual bisexual ante: social = anti- sfllab bi- sou contra: + sintatic para sentit sobre- setmanal tr simetria uni sala .- Perd quan afegim el prefix des- 0 dis- a paraules que comencen per s- con- servem les dues esses. sagnar dessagnar des simular dis- secar soldre 10.- Uneix un element de la primera columna i un altre de la segona i forma els compostos corresponents. a agressi6 ad aressi6 | com gressor di mmissi6 a e + missor j x pressié im pressor re 44. Completa les frases segiients i recorda que per formar el femeni de les pro: fessions afegim ~essa al masculi —Esperanga també és una metyesse molt bona. Carles vol ser jutge i Lourdes ha dit que ella també sera nt volia ser alcalde perd Rita li va dir que ella seria —Aquell si que era coent, deia que ella era la seua + Pe diem princesal marques. 12. Completa les frases segtients amb un adjectiu que siga contrari al subratllat en la mateixa frase. Recorda que per formar el superlatiu afegim el sufix -issim a Ladjectiu. “Joan estava grossis im perd Amalia estava primissima. —Els homens del partit estaven enfadadissims perd les dones estaven Durant molt de temps ell fou llestissim, treballadorissim i guapissim, fins que es va can- sat i ara és —Diuen que abans era riquissim, perd ara és _ 43.- Algunes paraules acabades en -ds, és i -ds per formar el plural dupliquen Ja 8. Forma el plural de les segiients paraules. nas — fcongres fesse tae amos _ cos progrés - gos ae oe pas tros En les diferents formes d’una paraulai en paraules de la mateixafamiliano hi ha maicanvi de $ a ¢ni de ¢a ss; hi ha alternancade sssic¢. 45 @14.- Ompli els espais en blanc de les paraules segiients sabent que la essa sona C06. sorda i sera sempr —Ben Jonhson no va guanyar la prova de velocitat —Dénaim la teva adre_a i passaré a veure't. —El café esta massa dol_. —He de__idit ferme una pdlissa d’asseguran_a, Enric era un bon ca_ador. —Aten_i6, el dilluns el comer__ no fa vacan_es a Valén_ia. 15.- Escriu, als espais en blanc, les paraules que pots trobar al diccionari. + pedag, pedagos, pedacet, pedaciu. enllacarem, enllacava, llacet, lag, llagos. bracos, bracet, brag. felices, feligment, felicos, felic,felicssim. _ + endolcim, doleissim, dolcos, dolea, dole, dolces. 16.- Completa la graella amb les formes del present d’indicatiu i de subjuntiu dels verbs cagar i fer oe Eon PTE jo cace jo faca em tu tu faces 32 persona MEET eli/ella faca CST ells/elles ells/elles facen 17.- Forma paraules derivades afegint els sufixos -anga, -enga, ~dncia, -encia a les paraules que tens entre paréntesis. EI Padrino i no és un film de (venjar) venianca. —Ma mare diu que Viltim que es perd és (esperar) __ —Com nés d'atrevida, la (ignorar) Tine molta (urgent) Garribar a casa. —Ens feren un test ner mesurar la (intel-lizenf\ 18.- Completa la graella amb les formes del participi corresponent. Py Gea uO Tictt fn ear ae Sei] vencut Pru red Cod En les diferents formes d'una paraula i en paraules de la mateixa familia hi ha alter- rnanga de les grafies ci ¢. Escrivim ¢ davant e, & ¢ davant a, 0, u. 19.- Algunes paraules que el ciggi @altres que el castella les escriu amb s, les escrivim amb $ 0 ss. les de la castella escriu amb les grafies ci z les escrivim amb casella corresponent les pa treduccié al castella ista { altres que pugues recordar amb la Possibles paraules: savi, confianga, desig, di , descalc, repassar, dole, discuss, felic, pera, tresor, presé, cacador, necessari, assassi, passaport, professora. societat » sociedad brag » brazo seua » suya a7@