UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA

DEPARTAMENT DE MÀQUINES I MOTORS TÈRMICS.

UNITAT DE TERMODINÀMICA I FISICOQUÍMICA ETSEIAT
Termodinàmica
PROBLEMES CONTINGUT 1

1. Partint de la seva equació d’estat, Pv=RT, determinar els coeficients i del gas ideal.

2. El coeficient d’expansió del tetraclorur de carboni, a 20ºC i 1 atm és de 1.236 10 3 K 1, i el

coeficient de compressibilitat mig entre 0 i 100 atm, a 20ºC, és de 9.16 10 5 atm-1. Calcular el
canvi de volum quan 200 litres de tetraclorur de carboni, a 20ºC i 1 atm, es sotmeten a les
següents condicions:
a. són escalfats a 30ºC, mantenint la pressió de 1 atm;
b. es comprimeixen isotèrmicament fins a 50 atm.

Si el tetraclorur de carboni omple completament el dipòsit a 20ºC i 1 atm, calcular:

c. la temperatura a la qual la pressió augmentarà a 50 atm, suposant que el dipòsit no
experimenta variació de volum.

Resultat: a) 2.49 L; b) 0.90 L; c) 23.6ºC.

3. Es disposa de 100 kg de mercuri líquid a 15ºC i 1 atm. Es demana el següent.

a. Calcular el canvi de volum quan el mercuri es comprimeix isotèrmicament a 1800 atm.
b. En les mateixes condicions inicials, el mercuri s’escalfa, mantenint constant el seu volum,
fins que la pressió és de 1800 atm. Calcular la temperatura final.
Dades:
Densitat del mercuri a 15ºC: 13.6 kg/L
Coeficient d’expansió : 181 10 6 K 1 Coeficient de compressibilitat : 3.87 10 6 atm 1

(Per a la resolució del problema, considerem que i són constants).

Resultat: a) V = 0.0510 L, el volum final és 7.30 L; b) 326.5 K.

4. En un dispositiu cilindre-pistó tenim 200 cm3 d’un fluid a 17ºC i 15 bar. El fluid s’escalfa
isobàricament fins a la temperatura de 227ºC. Sabent que el coeficient de dilatació mig del fluid,
entre 17 i 227ºC, és = 1.5 10 3 K 1, calcular el volum final.
Quin seria el volum final si el fluid seguís un model de gas ideal?

Resultat: 274 cm3 (utilitzant la forma logarítmica); 344.8 cm3 (gas ideal).
5. Un metall de 5 dm3 amb = 5.0 10 5 K 1 i = 1.2 10 6 atm 1 està a una pressió inicial de 1
atm i una temperatura inicial de 20ºC. Es posa molt ajustada a ell una coberta d’imbar d’ i
despreciables (imbar és un material amb i quasi iguals a zero).
a. Quina seria la pressió final si s’eleva la temperatura fins a 32ºC?
b. Si la coberta permetés un petit increment de volum de forma que quan augmenta la
temperatura a 32ºC, el volum s’incrementa en 0.5 cm3, quina seria la pressió final?
Compareu aquest resultat amb el obtingut en l’apartat (a).

Resultat: a) 500 atm; b) 417.67 atm.

6. Un dipòsit no deformable de 50 m3 de capacitat està ple de propilè líquid a la pressió de 25.34

atm i a la temperatura de 62.8ºC. En aquestes condicions el dipòsit s’escalfa degut a la radiació
solar fins a la temperatura de 77ºC. La pressió màxima que pot suportar el dipòsit és de 350 atm.
a. Podran suportat les parets del dipòsit aquest augment de temperatura considerant que el
volum del dipòsit no es modifica?
b. Fins a quina temperatura es podrà escalfar el dipòsit sense que hi hagi explosió?
Dades: = 1.5 10 3 K 1 i = 75.0 10 6 atm 1

Resultat: a) 309.3 atm, no explota; b) 352.0 K.

7. Tenim 175 kg d’oxigen a 90 K i 400 atm com a líquid comprimit.

a. Trobar el canvi de volum quan la pressió disminueix isotèrmicament a la pressió de 1
atm.
b. En les mateixes condicions inicials, l’oxigen es refreda, mantenint constant el seu volum,
fins que la pressió és de 1 atm. Quina és la temperatura final?
Dades (es suposen constants):
Densitat de l’oxigen a 90 K: = 1.181 kg/L
Coeficient d’expansió: = 3.96 10 3 K 1
Coeficient de compressibilitat: = 1.42 10 4 atm 1

Resultat: a) 8.2 L; b) 75.7 K.

8. En un sistema cilindre-pistó hi ha 2 mol d’un fluid que ocupa un volum de 4 L a la pressió de 1

atm i a la temperatura de 25ºC. S’escalfa fins a la temperatura de 127ºC i es deixa que el pistó es
desplaci fins que la pressió és de 2 atm. Determineu el volum final sabent que:
v b a
1
vT T
v b
Pv
on a = 490 K i b = 8.2 10 4 L/mol.

Resultat: 4.08 L.
9. Una barra d’un material metàl·lic (de color negre) està a dintre d’un recipient de volum
inalterable (de color gris). La longitud de la barra és de 1 metre. L’espai de la dreta, de 10 mm,
està obert a l’atmosfera per un forat molt petit, de manera que la seva pressió és constant i igual a
1 bar. Les propietats de la barra són:
= 10 3 K 1 i = 2 10 6 Pa 1
a. Determinar el increment de temperatura ( T) que ha d’experimentar la barra per què es
dilati omplint tot l’espai de la dreta.
b. Un cop la barra s’ha dilatat omplint tot el recipient gris, es continua donant calor.
Determinar l’augment de temperatura ( T) que ha d’experimentar la barra per què la
pressió augmenti fins a 2 bar.

Resultat: a) 9.95ºC; b) 200ºC.

10. Un tub d’assaig de secció A conté un cert líquid, que l’omple fins a una alçada de 10 cm.
S’observa que, introduint el tub en un forn i augmentant la seva temperatura 30ºC a partir del
valor inicial, mantenint la pressió constant, l’alçada del líquid arriba fins a 11 cm. Quin serà el
coeficient d’expansió mig d’aquest líquid?

Resultat: = 3.177 10 3 K-1.

11. En un bescanviador de calor circula aigua a 20ºC. Degut a una obstrucció de les vàlvules, l’aigua
queda bloquejada dins del bescanviador i es va escalfant, provocant la seva dilatació. Considerant
que el volum d’aigua bloquejada és de 200 L, determineu:
a. el increment de pressió que s’origina en el bescanviador al escalfar-se l’aigua des de 20ºC
fins a 50ºC, a volum constant;
b. l’augment de volum que tindria lloc al augmentar la temperatura de 20ºC fins a 50ºC,
suposant que la carcassa del bescanviador cedeix degut a la pressió anterior.
Considereu que el coeficient de compressibilitat és pràcticament constant en aquest interval de
temperatures i de pressions, = 4.5 10 5 atm 1, i que el coeficient d’expansió varia amb la
temperatura segons la funció:
= 3.165 10 5 + 10.388 10 6T
on T és la temperatura en ºC.

Resultat: a) P = 221.3 atm; b) V = 2.0 L.