DISSENY

d'es p a i s
f a n t i l
a i n
GUIA PER (RE)ORGANITZAR LA TEVA ESTANÇA!
disseny d’espais a infantil

LA IMPORTÀNCIA DELS ESPAIS I

MATERIALS EN EL DESENVOLUPAMENT
DELS NENS I NENES

Si tanquem els ulls i pensem com eren les

nostres classes quan nosaltres mateixos
L’espai parla de tot
érem alumnes, segurament trobaríem moltes allò
diferències respecte a les aules que ara que succeeix dins del
mateix tenim. L’espai parla de tot allò que mateix i a la seva
succeeix dins del mateix i a la seva manera manera ens transmet
ens transmet el projecte educatiu i la
el projecte educatiu i la
percepció que l’escola té de l’infant. Per
percepció que l’escola té
això, segurament, trobem tantes diferències
entre les aules de quan érem petit/es i les de l’infant.
que hi ha en l’actualitat.

Davant el model educatiu de la pedagogia tradicional, a finals del s. XIX

sorgeix un moviment anomenat “Escola Nova”, que ofereix una nova
manera d’entendre l’educació. La seva filosofia, ben al contrari de la
pedagogia tradicional, posa el focus en el nen o nena, atorgant-li un
paper actiu i protagonista.

1
disseny d’espais a infantil

Precisament d'aquí neixen el que coneixem com a pedagogies actives,

d’on són autors molt representatius Montessori, Freinet, Decroly, Steiner,
Pikler, Malaguzzi, Piaget o Dewey. Les pedagogies actives tenen com a
objectiu despertar l’interès, la curiositat i el desig d’aprendre dels
infants, a més a més de fomentar la seva autonomia i capacitat de
decidir què, com i quan aprendre.

Maria Montessori Emmi Pikler Loris Malaguzzi Rudolf Steiner Jean Piaget

Des d'aquesta visió sempre parlarem de l'infant com a...

ÚNIC
AUTÒNOM

ACTIU

CURIÓS
PROTAGONISTA

La gran transformació que plantegen les pedagogies actives és el canvi

de mirada, el qual deixa de posar el focus en el docent per situar en el
centre del procés d’ensenyament-aprenentatge al propi infant. Les
metodologies actives conceben al nen/a com una persona única,
competent, capaç de guiar el seu aprenentatge, amb capacitat de
decidir i prendre decisions; una persona amb capacitat crítica, una
curiositat innata ganes, de descobrir, explorar, crear i aprendre.

2
disseny d’espais a infantil

Aquest canvi de mirada que proposen les pedagogies actives no només

transforma la manera de concebre el paper de l’infant a l’escola, sinó
també el rol que juguem els educadors/es i mestres, el paper de l’espai,
la manera d’avaluar, la comunicació amb les famílies i la resta de
comunitat, etc.

Centrant-nos en l’espai, mentre a la pedagogia tradicional aquest

element no se li donava gaire rellevància perquè simplement es reduïa a
ser el lloc a on els docents transmetien els continguts als alumnes, a les
pedagogies actives l’espai es considera un element que ofereix
multitud de possibilitats d’aprenentatge cap als petits i petites. Els nens
i nenes aprenen quan experimenten, fan i desfan, s’equivoquen,
manipulen, toquen, senten, descobreixen i interactuen amb tot allò que
els envolta, sentit noves sensacions i experiències que els ajudaran en el
effnsacio
seu desenvolupament. És a dir, els infants aprenen L’espai és un agent
quan juguen i interaccionen amb els altres i educador que ofereix
l'entorn que els envolta. Amb paraules de autèntiques situacions
Malaguzzi, existeixen tres mestres: els adults, els
a on poder construir
altres infants i l’entorn físic. Així doncs, l’escola,
entès com un espai d’acompanyament i respecte
aprenentatges a partir
envers l’infant, és un agent educador que ofereix del joc, de
autèntiques situacions a on poder construir l’experimentació, de la
aprenentatges a partir del joc, de relació i comunicació
l’experimentació, de la relació i comunicació amb amb els altres
els altres.

3
disseny d’espais a infantil

ELS ESPAIS EDUCATIUS,

CONSTRUCTORS DE
L’APRENENTATGE

1
eLs espais han de tenir en compte i partir del
DESENVOLUPAMENT DE L’INFANT

En primer lloc, és important conèixer el desenvolupament dels infants

al llarg d’aquests tres anys, ja que a més a més d’afavorir una
detecció primerenca en cas que hi hagi alguna dificultat en el
desenvolupament, ens ajudarà a poder acompanyar-los en el dia a
dia i oferir-los propostes de joc adaptades al seu moment evolutiu. És
a dir, per a dissenyar l’espai i les propostes que en formaran part,
hem de saber la forma en què l’infant coneix i descobreix la
realitat i quines capacitats tenen en cadascuna de les etapes del
desenvolupament.

Fa uns anys el Departament d’Educació de la Generalitat de

Catalunya va realitzar unes guies de desenvolupament de l’infant Us
recomano que el tingueu guardat i ben a la mà perquè és un
document fonamental per totes aquelles persones que treballem a la
petita infància.

Clica’m per veure

les guies!
0-3 3-6
anys anys

Alhora, és molt important tenir en compte que cada infant és únic i

tindrà el seu ritme de desenvolupament. Cal que siguem respectuosos
amb aquests “tempos” i sempre tenir en compte que no podem
comparar dos infants, cadascun recorrerà el seu camí al seu pas.

4
disseny d’espais a infantil

2 tots els espais són educatius

Tots els espais de l'escola són educatius i, si estan dissenyats amb

aquesta mirada, poden oferir als infants la possibilitat de desencadenar
nous aprenentatges i reptes pel seu desenvolupament. Els espais que
podem trobar a l'escola bressol són...effnsacio

Estances
Passadissos i vestíbul
Sala d'ús polivalent (SUM) Espais familiars

Jardí Aules multisensorials

5
disseny d’espais a infantil

3
Els espais han de ser acollidors i afavorir un ambient
tranquil i agradable

L'escola és un espai que compartim infants, famílies i educadors/es, per

això, hem de crear espais a on tots ells es puguin sentir acollits. Per això,
per exemple, és interessant poder incorporar sofàs o cadires per adult a
les estances per tal que els familiars que acompanyin als nens i nenes
puguin fer-ho còmodament i que els ajudin a sentir que l'escola és casa
seva.

Alhora, els elements naturals,els mòbils i les teles que baixen del sostre
donen molta calidesa a l’espai. També, cal tenir en compte la llum
natural a l’hora d’organitzar els espais de l’estança, i aprofitar-la per
situar-hi els espais de lectura, d’art i propostes de centració, i en canvi
les zones més fosques per convertir-les en espais de trobada i de
descans.

Llum natural

Teles i mòbils que

cauen del sostre

Mobles pels familiars

i educadors/es

6
disseny d’espais a infantil

4
Els espais han de venir acompanyats de bellesa i un
equilibri estètic.

Cal tenir en compte que els infants coneixen i es relacionen amb el món
que els envolta a través dels sentits. Per això, és essencial que cuidem els
estímuls que perceben per tal que aquests siguin de qualitat. Així doncs,
no hem de sobrecarregar sensorialment els espais des del punt de vista
auditiu, per exemple, posant música tota l'estona, o visualment, penjant
moltes coses a la paret. De vegades, menys és més!

També, els colors tenen un paper rellevant a l'hora de generar ambients

relaxats i que afavoreixin l'aprenentatge. En aquest sentit, és
recomanable una combinació monocromàtica, és a dir, utilitzar un to
base i buscar matisos del mateix en diverses intensitats, o bé una
combinació per analogia, tot agrupant colors que tinguin un mateix color
base, com per exemple el vermell i el taronja.

No sobreestimulació amb
Alhora, els materials de fusta o
elements penjats
vímet són de colors càlids i
neutres que a més a més de
donar una qualitat sensorial
que va molt més enllà dels
elements de plàstic, aportaran Vímet
calidesa i bellesa a l'estança. Colors neutres

Per acabar, per tal

d'aconseguir una harmonia i
equilibri estètic a l'escola, és
crucial l'ordre. Col·locar els
materials i els espais d'una
manera ordenada i atractiva
fa que els infants tinguin
curiositat per descobrir, i Fusta
estiguin motivats per aprendre
jugant.

7
disseny d’espais a infantil

5
Els espais han de ser flexibles, oberts i adaptats a les
necessitats de cada grup

Els espais han d'estar pensats i creats tenint en compte les

característiques i interessos de tots els infants. D'aquesta manera, han
de tenir en compte la diversitat de maneres de descobrir, d'actuar,
d'experimentar, de construir, d'imaginar i d'aprendre. Per això, com
veurem més endavant, dins d'una mateixa estança ha d'haver-hi petits
espais de diferents tipus (espais motors, espais de joc, espais de
descans...).

A més a més, és important que els espais estiguin ben delimitats tot
creant diferents propostes de joc. Es poden delimitar de diferents
maneres com col·locant catifes, tarimes, mobles, cistelles, cadires... i
així aconseguir una bona distribució dels espais que permetin la lliure
circulació.

Mobles col·locats
creant petits espais
Materials ordenats i a de joc
l’abast dels infants

Catifa que dona

calidesa i delimita
l’espai de joc

8
disseny d’espais a infantil

ELS ESPAIS DE L’ESCOLA SEGONS

LES NECESSITATS DELS INFANTS

“L’escola ha de ser un lloc per a tots els nens i nenes, basat no

en la idea que tots són iguals, sinó que tots són diferents”
Loris Malaguzzi"

Les estances de les escoles bressol, amb la mirada posada en l’infant

i les seves necessitats, han d’estar pensades i dissenyades per tal de
donar resposta a les característiques i necessitats de tot el grup. Rere
la filosofia de les pedagogies actives, l’infant, protagonista del seu
procés de desenvolupament i aprenentatge, pot escollir lliurement en
cada moment a través de quina proposta vol descobrir el món, crear,
meravellar-se… fent del joc lliure la seva manera d’aprendre. Des
d’aquest marc, les estances de l’escola han de ser concebudes com
un conjunt de petits espais diversos, respectuosos amb els infants, i
que donin resposta a les seves inquietuds, curiositats i necessitats al
llarg del dia.

En aquest sentit,
l'educador/a o metre/a té
un paper essencial a l'hora
de poder percebre quines
són aquestes necessitats, les
característiques i interessos
del grup, així com conèixer
en quin moment del
desenvolupament es troben
els seus infants. Per això, serà
molt important l'observació
sistemàtica i activa del joc
dels petits/es.

9
disseny d’espais a infantil

Finalment, cal remarcar que al llarg d'un curs escolar els infants van
creixent i, de la mateixa manera que ells ho fan, també aniran canviant
les seves necessitats. Per això, una altra de les tasques de les educadores
i educadors serà anar introduint nous escenaris d'aprenentatge, nous
espais i propostes amb les quals les ganes de descobrir i aprendre de tot
allò que els envolta no tinguin fi.

En aquest sentit, és important tenir en compte conèixer l'espai que els

envolta els dóna molta seguretat i confiança als nens i nenes. Per això,
hem d'intentar que els espais siguin força estables i ben estructurats. En
cas que observem que un espai no acaba de funcionar, abans de tot és
crucial que reflexionem per què no ha captat l'interès dels petits/es i fem
un petit canvi, per exemple, introduint dins de l'espai un nou material (ex:
a la cuineta, canviar el material que tenen per fer el joc simbòlic, el
"menjar", per exemple, per pinyes, palets...). Quan fem els canvis dels
espais, cal que aquests siguin suaus i progressius, és a dir, no hauríem de
canviar-ho tot de cop. A més a més, els nens i nenes més grans, a partir
de l'any i mig o dos, poden participar del canvi, fent-ho presencialment
amb ells a l'estança i deixant que ells i elles ajudin a canviar les coses de
lloc. Serà una manera d'involucrar-los, de deixar-los dir la seva i que els
ajudarà a fer-se seu l'espai.

Així doncs, tenint en compte la diversitat de les aules i la idea d'espai

rere el paradigma de les pedagogies vies, les estances de l'escola
bressol han de tenir com a mínim aquests espais:

10
disseny d’espais a infantil

Espais de joc

Les estances han de comptar amb diverses propostes de joc, de diferents

tipus, a on els infants puguin satisfer la seva curiositat, interès i
desencadenar nous aprenentatges. Aquests espais poden oferir jocs de
descoberta i exploració, com per exemple la panera dels tresors o el joc
heurístic al 0-3, les safates d’experimentació i transvasaments, la taula
de llum, o bé propostes de joc simbòlic, com els mini mons, la caseta, la
cuineta, les nines, les disfresses, etc. Tenint en compte l'edat dels infants i
les ràtios establertes per cadascun dels grups, es recomanen que a
l'estança de nadons i a I1 hi hagi com a mínim 5 propostes de joc i, en
canvi, al grup de més grans (de I2-I5), unes 7 propostes.

11
disseny d’espais a infantil

Espai de descans i de calma

En la petita infància dormir i descansar són necessitats primordials, ja

que a més a més de recuperar energies, participen en el procés de
maduració neurològica i en el desenvolupament dels sistemes
neurofuncionals. Per això, dins de l'estança hem de comptar amb espais
per aquests moments més tranquils, per exemple, zones toves amb
contes, àlbums familiars, ampolles sensorials o mocadors suaus que
acompanyin aquest moment de relaxació.

Pel que fa al dormitori del migdia, a les escoles normalment s’utilitzen

matalassos que s’han de posar i treure i que, un cop posats, pot ser que
ocupin gran part de l’estança. Per això, també és important que
preparem els espais tenint en compte que en determinats moments
caldrà moure alguns dels seus elements. Alhora, cal que siguin zones
tranquil·les i fosques, és a dir, si no tenim persianes opaques, el dormitori
s’ha de situar lluny de les finestres.

12
disseny d’espais a infantil

Espai motriu

El desenvolupament de l’infant des del punt de vista motriu al llarg dels

seus primers anys de vida és extraordinari. Per això, des de les escoles es
necessiten espais a on els infants puguin posar a prova l’habilitat i el
moviment del seu cos amb reptes motors, com mòduls de fusta de
diferents alçades, amb rampes, escales… També, el mobiliari Pikler ens
ofereix grans possibilitats per fomentar el moviment lliure i respectuós
cap a l’infant: el triangle, el cub, la rampa, la taula corba… Les pilotes
també són un gran aliat a l’hora de crear espais motors i, més encara, si
es combinen amb tubs!

13
disseny d’espais a infantil

Espai d’art

L’art ofereix als infants una altra

manera d’expressar-se i comunicar-
se amb els altres i el món que els
envolta, així com fomenta la seva
creativitat i imaginació. Per això, és
necessari un petit atelier amb una
diversitat de materials al seu abast
per crear i experimentar en funció de
l’edat. Alhora, cal tenir en compte els
diferents suports i plans (horitzontal i
vertical) per pintar.

Espai d’higiene i cura personal

L’espai ha d’estar adaptat per aconseguir el benestar i higiene personal

de cada infant, cobrint les seves necessitats i amb el temps afavorint la
seva autonomia en moments tan importants com rentar-se les mans i la
cara, el control d’esfínters o el canvi de bolquer, sobretot al primer cicle.
Per això, cal que tot allò que necessiten per seguir les seves rutines
estigui al seu abast i fet a la seva mida: des dels lavabos, la pica i els
penjadors per penjar la tovallola, la roba de recanvi, els gots d’aigua, els
mocadors, la brossa per llençar els mocadors…

14
disseny d’espais a infantil

Espai dels àpats - només al 0-3

La vida quotidiana és l’eix vertebrador de l’etapa d’infantil. Per això,

especialment a l’etapa del 0-3, a on els infants dinen i berenen dins
l’estança, cal tenir un espai dedicat als àpats. En funció al moment
evolutiu de l’infant, l’àpat es fa a la falda o bé, amb taules i cadires
adaptades als infants, que els donin llibertat per moure’s i gaudir del
moment. A més a més, si el dinar es fa en petit grup, i volem crear una
separació de l’espai de joc a l’espai de l’àpat, el mobiliari ens pot
ajudar molt. Per exemple, col·locant una prestatgeria baixeta entre els
dos ambients.

En aquest sentit, també cal tenir en compte a quina zona de l’estança

situem el menjador, tenint present que ha de ser un espai que ofereixi un
moment tranquil i agradable a on gaudir de l’àpat. Per això, haurem de
valorar que pugui estar lluny de les zones motrius de l’estança i també de
la porta per a on vénen a recollir els infants a les 12h. D’altra banda,
haurem de procurar que estigui a prop de la zona d’higiene i cura
personal per tal que sigui més fàcil que en acabar l’àpat els infants
puguin rentar-se les mans i la cara.

15
disseny d’espais a infantil

Espai familiar

Tal com ja hem esmentat a l'inici d'aquest mòdul, l'escola ha d'acollir als
infants, però també a les seves famílies. Per això, la llar d'infants
necessita espais a on les famílies puguin sentir-se còmodes i que es
puguin donar situacions quotidianes com donar el pit, llegir informació
d'interès, punt de trobada, etc. Espais que esdevinguin un lloc
d'intercanvi i relació on puguin compartir experiències, vivències...

16
disseny d’espais a infantil

altres aspectes a tenir en compte...

Situar propostes d’un mateix tipus de joc a prop, per exemple, en

el joc simbòlic situar al costat la cuineta i les nines, per tal
d’ampliar la proposta de joc.
És interessant deixar que els nens i nenes puguin fer-se seu l’espai,
movent materials de determinades zones a altres, deixant que
així es facin seu l’espai i afavorint la creativitat.

Cal limitar bé els espais, ajudant-nos del mobiliari, per exemple,

creant angles amb les prestatgeries o fent ús de catifes i tarimes.

Les estances són espais vius i que al llarg del dia van adaptant-se
a les necessitats dels infants i de la vida quotidiana de l’escola.
Per això, una mateixa zona de l’aula pot esdevenir, per exemple,
un espai de joc i, en el moment del dinar, l’espai de l’àpat.

A cada proposta deixar un exemple d’allò que es pot fer en

aquell espai, per tal que entenguin què s’hi pot fer. Per exemple, a
la proposta de construcció de vies deixar algunes peces
muntades.

Recordar que cal valorar la llum natural a l’hora de situar les

propostes, col·locant les zones de descans i calma en espais més
foscos i, en canvi, les propostes de joc a prop de les finestres.

17
disseny d’espais a infantil

exemples d’estances per edat

INFANTIL 0

Llum natural

Panera dels tresors

(joc descoberta i
exploració)

Espai de la calma
Espais motrius

Espai d’higiene i
cura personal amb
aixetes adaptades
Espai familiar

Proposta motriu

18
disseny d’espais a infantil

INFANTIL 1

Joc simbòlic: nines i

cuineta

Proposta motriu

Espais delimitats amb

mobles i catifes Espai de la calma

Materials ordenats i
a l’abast dels infants
Joc heurístic

Taula
d’experimentació i
transvasaments

19
disseny d’espais a infantil

INFANTIL 2

Lavabos adaptats
a l’edat

Mòbils i teles del

sostre per donar
calidesa

Joc motriu

Joc simbòlic
complert

Espai Taula
calma/familiar experimentació

Material
inespecífic

Atelier

20
disseny d’espais a infantil

INFANTIL I3, I4 i I5
Elements penjats
per donar calidesa

Mini món

Predomini dels
colors neutres

Espai de la calma

Espais ben
delimitats
Elements naturals

Transvasaments

21
disseny d’espais a infantil

INFANTIL I3, I4 i I5

Teles del sostre en

un espai més íntim

Materials ordenats
i a l’abast dels
infants

Taula
d’experimentació/
mini món

Parets llises,
decoració no
sobreestimulant

Espai de la calma

Materials naturals i
inespecífics

22
 Fotografies escoles bressol: Ajuntament de Barcelona
Fotografies 3-6: Escola Congrés- Indians de Barcelona

Queda prohibida la reproducció total o parcial d'aquest llibre per

qualsevol mitjà o procediment, ja sigui electrònic o mecànic, el
tractament informàtic, el lloguer o qualsevol altra forma de cessió
sense l'autorització prèvia i per escrit dels titulars del copyright.

@MESTRAESCOLABRESSOL
Setembre de 2023

Dossier ampolles sensorials © 2023 by Mestraescolabressol is licensed under CC BY-NC-ND 4.0