Bloc III Història Econòmica

La Primera Globalització Econòmica, 1850-1914

La segona revolució tecnològica i l’emergència de noves potències econòmiques

La difusió de la industrialització
Bona part d’Europa occidental i els seus o shots es van anar industrialitzant en el transcurs del segle XIX.
Encara que es va tractar d’un fenomen regional molt condicionat per la disponibilitat de carbó.

L’impuls del ferrocarril

El ferrocarril va ser el gran difusor de la industrialització → pels seus efectes d’arrossegament i per la seva
capacitat de reduir els costos de transport.
- Absorbia grans quantitats de treball i capital i consumia grans
quantitats de productes industrials (ferro, carbó, maons,
aparells mecànics, fusta)
• El 1847 a Gran Bretanya ocupava al 4% de la població
activa i la inversió representava un 7% de la renda
nacional.
- Gran estímul a la industria mecànica i al progrés tècnic.
- Els països que es volien industrialitzar es van llançar a construir
línies de ferrocarril de forma compulsiva (railway mania). Els
capitals acumulats s’invertien en la construcció de ferrocarrils i
es va crear una bombolla.

El paper estat-nació
La de les guerres napoleòniques consolida l’estat-nació. L’estat-nació és un instrument al servei de la
industrialització (o viceversa).
- Estructura administrativa (central, regional, local)
- Sistema de justícia, policia
- Xarxa de transport (ferrocarril, carreteres) → mercat integrat en el ferrocarril
- Comunicacions (servei postal)
- Educació pública* (primària, secundaria, terciària)
- Relacions internacionals (ministeris, ambaxaides) i exercit
- Control de la informació (estadístiques, censos)

L’emergència de noves potències econòmiques: Alemanya

L’inici de la Segona Revolució Industrial (1870s) marca la divergència entre França i Alemanya
- Fins a 1840 → Comparteixen una estructura productiva tradicional (agrària)
- 1840s - 1870s → Industrialització impulsada pels ferrocarrils
- 1870s - 1914 → Desigual implantació de la Segona Revolució Industrial (l’economia alemanya supera de molt
la francesa).

1
fi
ff
 Bloc III Història Econòmica
Un mercat amb poc poder adquisitiu i molt fragmentat di culta la industrialització
- 800 - 1806 → Sacre Imperi Romanogermànic
- 1815 → Confederació germànica formada per 38 estats (rivalitat Prússia - Àustria)

Acords entre els diferents estats per impulsar la modernització econòmica

- Zollverein (1834) → unió duanera (elimina aranzels interiors i estableix un aranzel exterior comú)
- Altres acords uni quen elmercat i impulsen el creixement
• Unió monetària
• Uni cació legislació sobre transport (carreteres, canals i ferrocarrils)

Primera línia de ferrocarril oberta el 1835

- Principal preocupació → unir les grans conques uvials (però també railway mania com a UK)
- L’explotació del jaciment carbonífer del Rhur (1841) impulsarà les industries siderúrgica i química → Krupp,
Siemens, Bayer

El creixement alemany es va centrar en industries noves de gran demanda mundial (acer, química, electricitat,
maquinària, automòbil) constantment millorades mitjançant la R+D corporativa.
- Les gran empreses de la Segona Revolució Industrial:
• Primer tren elèctric, fabricat per Siemens el 1879
• Motor de combustió interna, patentat per Nicolaus Otto el 1867
• Primer automòbil patentat al món, el 3 rodes de Karl Benz
• Basf - 1865; Hoechst - 1863

La intervenció estatal per recolzar la industrialització es va estendre a:

1. Proveir educació primària, secundària i terciària
- Es va prioritzar l’educació tècnica (vincular ciència amb indústria) i
l’ensenyament popular (alfabetitzar la població).
- 1763 → educació bàsica obligatoria: llegir, escriure, comptar
- 1810 → Universitat de Berlin, fundada per Wilhem von Humboldt

2. Protegir la industria naixent (amb aranzels) i nançar

sectors estratègics

3. Regular el mercat laboral i proveir certa protecció social

L’acció de l’estat va impulsar l’aparició de la gran empresa alemanya de la Segona Revolució Industrial
- Proveint de personal quali cat (escoles - Legalitzant els càrtels
tècniques) - Fomentant l’exportació ( res, ambaixades…)
- Protegint a la industria naixent

1913 → la producció industrial alemanya superava a la de Gran Bretanya

- Era la potència comercial més dinàmica d’Europa, però no arribava a la meitat de la dels Estats Units

2
fi
fi
fi
fi
fi
fl
fi
Bloc III Història Econòmica
L’emergència de noves potències econòmiques: els Estats Units
La declaració d’independència dels EUA (1776) té lloc en els inicis de
la Revolució Industrial, i s’allargarà ns el 1783.
- 13 estats de base agrària ubicats a la costa atlàntica
- Nou país sense tradició feudal amb noves institucions liberals
(Constitució de 1789)

Creixement basat en l’expansió territorial ns assolir les fronteres

continentals actuals, procés practicament completat el 1848.
- Procés acompanyat per un constant augment de la població, possible per la
constant expansió territorial i la baixa densitat de població.
• Creixement vegetatiu
• Esclaus africans i semiesclaus asiàtics
• Gran immigració europea, especialment des de la segona meitat del sXIX
• Pràctica desaparició de les poblacions autòctones

De la independència (1776) a la guerra de secessió (1861)

- Nord → granges familiars i certa activitat industrial lligada a l’agricultura
- Sud → economia de plantació esclavista (arròs, tabac, cotó)
- Midwest → granges extensives (ramaderes i agràries/cerealistes) i explotacions mineres
- Cotó: base de l’economia nord-americada (0,4% producció mundial el 1791; 66% el 1860)
• Finançava importacions de productes europeus
• Creava demanda per la incipient indústria del nord
• Creava demanda pels productes del midwest, també estimulats pel creixement del nord.

- Mecanització de l’agricultura (incentiu → treball car, per això la gent hi immigrava)

• Obed Hussey (1792-1860) : segadores mecàniques
• Cyrus McCormick (1809-1884): segadores mecàniques
• John Deere (1804-1886): de l’arada d’acer a equipament agrícola

- Progressiva industrialització del nord (American System of Manufacturing) →sobretot hi produien armes, ja
que aquesta producció mecanitzada permetia que les armes fossin més barates.
• Treball semiespecialitzat
• Ulititza màquines Eina
• Per fabricar components estandaritzats, idèntics i intercanviables
• Fàcilment encaixables

3
fi
fi
Bloc III Història Econòmica
La guerra de secessió (1861-65)
- Nord → industria naixent → Proteccionisme
- Sud → Grans plantacions de productes d’exportació treballades per esclaus
→ Lliure mercat
- Victoria del nord i de les seves posicions
• 620.000 morts
• 4 milions d’esclaus negres alliberats (però sotmesos a lleis de
segregació racial ns als 1960s)

La guerra de secessió (1865) a la Primera Guerra Mundial (1914)

- El 1860 el PIB dels EUA era semblant al de Gran Bretanta, França o Alemany
El 1913 equivalia a la suma del PIB d’aquests 3 països
- El 1860 els EUA representaven un 10% de la producció mundial de carbó, ferro i acer
El 1913 en representava un 40%

Bases del creixement accelerat dels Estats Units

- La integració d’un mercat enorme i en expansió, creant una
economia continental
• Navegació uvial a Vapor (1807, Mississipi)
• Canal del llac Erie a Nova York (1825)
• Primera línia de ferrocarril (Baltimore-Ohio, 1827)
• Primera línia transoceànica (1869)
• Producció en massa d’automòbils (Ford T, 1908)
- Proteccionisme
- Educació (universalització de la primària)
• Educació primària accessible a la major part de la població
des de principis de sXIX
• Educació secundària (high school) accessible al gruix de la
població des de principis de sXX
• Educació terciària (universitària) àmpliament estesa entre la
classe mitja des del nal de la IIGM

- Abundància de terra i energia + abundància de capital +

escassetat de treball
• Incentiu a estalviar mà d’obra (ràpida adopció de tecnologies/mecanització)
- Marc institucional (semblant al britànic)
- Riquesa mineral (ferro, petroli i molt més)
- Protecció de la industria naixent
- Dimensió del mercat
- La Segona Revolució Industrial (1870-1914)

4
fl
fi
fi
Bloc III Història Econòmica
La Segona Revolució Industrial, 1880-1914
Els Estats Units i Alemanya van liderar la Segona Revolució Industrial (1880-1914)
- Emergència de les gran empreses industrials (orientades al bene ci)
- Economies d’escala i grans inversions
- Coneixement cientí c, element clau de la Segona Revolució Industrial

A. Abaratiment de materials ja coneguts, introduint nous processos productius

- Acer més dur, resistent i barat gràcies a millors aliatges i processos
• Millora la producció de màquines-eina, ponts, gratacels i vaixells
- Abaratiment de l’alumini, molt lleuger i resistent
• Permet desenvolupar la industria aeronàutica (motors d’aviació)

B. Nous material que substitueixen productes naturals escassos i/o cars

- Industria química → ciment, adobs arti cials, cautxú, paper
- Química orgànica → explosius, pintures, plàstics, petroquímica
- Industria farmacèutica → aspirina (i molts d’altres)
• Bayer, Hoechst, Basf, Agfa

C. Noves fonts d’energia (petroli) i noves formes d’energia (electricitat)

- Permet ampliar el nivell de mecanització
• Motor de combustió interna de gasolina (Daimler a GB i Benz a Alemanya el 1885) i dièsel (1895 a
Alemanya)

D. Grans empreses
- Tenen l’origen en le empreses de ferrocarril
- Maximitzen l’explotació de les economies d’escala (i diversi cació)
- La propietat es separa de la gestió (executius professionals)

E. Nous sistemes d’organització dels prodessos productius

- Organització Cientí ca del Treball (taylorisme)
• Culminació de la 2ª Revolució Industrial: Ford Motor Company de Henry Ford → producció en
massa d’automòbils de turisme)

Ford i l’Organització Cientí ca del Treball

Teoritzada per F. W. Taylor a partir de l’exemple del taller d’agulles d’Adam Smith (treball en cadena)
- Divisió de la producció d’un producte en moviments senzills i harmònics que puguin ser executats amb
rapidesa i precisió
- La cadena de muntatge augmenta la productivitat i redueix costos, però el treballador queda reduït a un
autòmat augmentant la fatiga física i mental:
• Elimina els temps • Treball semi- • Producció a gran
morts dins la jornada especialitzat escala
de treball • Peces estandaritzades

Henry Ford va adoptar el taylorisme a la seva

fàbrica de cotxes de Detroit
- Forta disciplina cap als treballadors
(promotor de la llei seca)
- Però redueix la jornada i augmenta els
salaris (5 dòlars al dia per 8 hores)
- Ford T primer cotxe que va poder ser
adquirit pels treballadors que el fabricaven
5
fi
fi
fi
fi
fi
fi
Bloc III Història Econòmica
La gran empresa

Comparació: Primera i Segona Revolució Industrial

6
Bloc III Història Econòmica
La Primera Globalització Econòmica, 1850-1914
La integració del comerç, del capital i del treball

La integració del comerç

La industruialització, impulsada pel ferrocarril, va ser motor del creixement econòmic i del começ internacional al
llarg del sXIX.
- Comerç internacional creix més (4% anual) que la producció
(1,5%) i la població (1%)
- Participació desigual de països i industries (divisió internacional
del treball)
• Majoritàriament intra-europeus (25% població mundial
però 70% del comerç internacional)
• Intercanvi de manufactures europees per alimens i
matèries primeres de la resta del món
• Relació Real d’Intercanvi (quantitat d’aliments/matèries
que es poden adquirir amb una unitat d’un bé industrial)
favorable a Europa.

El comerç internacional de Waterloo (tractat que posa a les guerres napoleòniques) (1815) a la IGM (1914)
1. Expansió comercial moderada i proteccionisme moderat (1815-1847)
- Evolució del comerç
• Recuperació post bèl·lica
• Creixement de la població
• Primera difusió de la Revolució Industrial
• Primera expansió del ferrocarril
- Política comercial
• Moviment progressiu cap al liberalsime

2. Acceleració del comerç internacional i liberalisme comercial

- Evolució del comerç
• Creixement anual mitjà sobre el 5%
Aprofundeix en la divisió intenacional del treball (primeres matèries per manufactures)
Associat a l’expansió del ferrocarril
- Política comercial
• GB adopta el lliurecanvisme (1847) → renuncia als aranzels
Tractat comercial entre GB i França (1860) → clàusula nació més afavorida
Obertures comercials forçades → Turquia (1829), Xina (1842), Japó (1854)

3. Desacceleració del comerç internacional i polítiques de protecció de l’industria naixent (1873-1896)

- Evolució del comerç
• Les indústries de la Revolució Industrial entren en la maduresa
• Forta desacceleració en la construcció de ferrocarrils (crisis nancera)
• Crisis a l’agricultura i la indústria
- Política comercial
• Protecció de la indústria naixent (però GB es manté en el lliurecanvisme)
• L’estat al servei del capitalisme nacional (protegint mercat intern, capturant mercats externs,
reprimint protestes laborals, proveint infraestructures)

1
fi
fi
 Bloc III Història Econòmica
El pànic nancer de 1873 (especialment a Nova York i Viena)
- Els grans bene cis acumulats durant la difusió de la industrialització no troben inversions
remuneratives
- L’excés de capital s’orienta cap a la inversió especulativa (principalment nançant línies de ferrocarrils
de citàries: railway mania
- La caiguada dels valors ferroviaris va fer trontollar el sistema nancer mundial

Sobreproducció agrària
- Caiguda de preus agraris per l’arribada massiva d’aliments provinent
d’ultramar
- Causada per la gran reducció dels costos de transport i de
comunicacions

Millores en les comunicacions

- 1866 → cable de telègraf transatlàntic
- 1888 → cable de telègraf de GB a Austràlia
- 1880s → telèfon (però primera conversa transatlàntica el 1915)
- Augment sostingut de l’alfabetització

Millores en el transport
- Ferrocarrils
- Vaixells de vapor
• Línia transatlàntica (1838)
• Canal de Suez (1869)
• Tubines de vapor (1894)
• Vaixells refrigeradors (exportació de carn)
• Els costos del transport transatlàntic cauen un 70% entre el 1870 i 1914

Sobreproducció industrial
- Innovacions tecnològiques i increment de la competència redueixen preus i
bene cis

4. Nova expansió del comerç internacional (recuperació comercial) i proteccionisme (1896-1914)

- Evolució del comerç
• Segona Revolució Industrial
• Nou impuls a les comunicacions (millores substancials en telègraf i vaixells transoceànics) gràcies
a les noves tecnologies i les noves indústries
• Sistema nancer internacioinal altament estable (patró or)
• Auge del colonialisme
- Política comercial
• Creixement de la Inversió Directa/No Directa Exterior (operacions multinacionals)
DIRECTA: posar una estructura productiva (fàbrica) a un país estranger
NO DIRECTA: comprar accions de la borsa d’un altre país, comprar deute públic d’altres
països

L’evolució de la Inversió Exterior

- Les infraestructures de l’economia global (telègrafs, ports, electricitat, gas) proveïdes per empreses
internacionals (multinacionals/transnacionals)
- Fluxos comercials internacionals (the West and the Rest) creats I sostinguts per companyies comercials
(trading companies)

2
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
Bloc III Història Econòmica
- Fluxos comercials internacionals nançats per bancs europeus amb places per tot l’hemisferi sud i Àsia
(European overseas Banks)
- Expansió de la producció global (empreses multinacionals i transnacionals)

Coda
- El comerç internaional (increment de la competència) homogeneïtza els preus al nivell més baix (i també
els salaris)
- Aquest resultat també s’obté si enlloc de béns es mouen els factors productius (treball i capital)
- Al segle XIX no existeixen restriccions importants a la lliure circulació ni de persones ni de capitals

La mobilitat del treball: l’emigració massiva europea

Cicle Demogrà c Antic → Sostre Malthusià
• Altes taxes de natalitat
• Altes taxes de mortalitat
• Baixa esperança de vida al néixer

Cicle Demogrà c Modern → Reduccions

voluntàries
• Baixes taxes de natalitat
• Baixes taxes de mortalitat
• Alta esperança de vida al néixer

NO HI HA CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ

EL CREIXEMENT DE LA POBLACIÓ ES PRODUEIX DURANT LA

TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA
- Primera fase
• Alta Natalitat (cicle antic)
• Baixa mortalitat (cicle modern)
• Ràpid creixement de la població
- Segona fase
• La natalitat cau progressivament ns convergir amb la
mortalitat
• El creixement acaba desapareixent

Caiguda de la mortalitat infantil

- És l’aspecte més decisiu
- Millor educació i alimentació de les mares, millor alimentació dels nadons

Caiguda de la mortalitat adulta

- Millor alimentació i millores higièniques (clavegueram, potabilització de l’aigua…)
- Medicina no té un impacte signi catiu ns després de la IGM

Caiguda de la natalitat
- Ús voluntari de pràctiques i mètodes anticonceptius (i avortament)
- Qualitat ( lls millor educats) per sobre de quantitat (menys dependència dels ingressos dels infants)

3
fi
fi
fi
fi
fi
fi
fi
Bloc III Història Econòmica
Uns 60 milions de persones van abandonar Europa entre 1820 i 1914

- Major moviment de població de la història

- Europeïtzació del món

- La dinàmica de la migració
• Fins 1880s
Famílies senceres de pagesos i artesans
rurals
Busquen terra on establir-se
• 1880s - 1914
Homes joves
Solters
Urbans
Poc quali cats

Causes de la gran migració europea

- Factors d’expulsió
• Transició demogrà ca
• Expulsió econòmica (atur, caiguda salaris, trencament vincle amb la terra)
• Expulsió física (guerres, jueus)

- Factors d’atracció
• Disponibilitat de terres
• Salaris elevats/feines abundants
• Abaratiment del transport
• Cadena migratòria (efecte crida)

4
fi
fi
Bloc III Història Econòmica
Conseqüències de la gran migració europea
- De zones amb més oferta que demanda de treball (atur elevat i salaris baixos), a zones amb més demanda que
oferta (sense atur i salaris elevats)
• Europa: disminució de la pressió sobre la terra i remeses dels emigrants
• Noves Europes: població su cient per explotar la terra I obrir manufactures (forta inversió de capitals)

- Retrocés relatiu dels salaris dels treballadors no especialitzats a països com els EUA, Brasil o Argentina (des
dels 1880s)
• Establiment dels primers controls a l’entrada de nous migrants

Coda
- La transició demogrà ca es va iniciar a GB durant el sXVIII i es va difondre per bona part d’Europa durant el
sXIX
• Situació actual a bona part d’Àfrica i certes parts d’Àsia i Amèrica del Sud i Central

- Durant la transició demogrà ca les poblacions expulsen població

• Europa sXIX → migrants es dirigeixen a zones poc poblades on es van poder subjugar (o exterminar) les
poblacionsindígenes
• Resta del món sXXI → es dirigeix a àrees densament poblades

- Els nivells de població es. Van controlar reduint voluntàriament la natalitat

• A bona part del món aquest procés encara és molt incipient

5
fi
fi
fi
Bloc III Història Econòmica
La Primera Globalització Econòmica, 1850-1914
El Patró or

La globalització del capital

Formes de moneda:
• Moneda de compte → Unitat de valor sense cap contrapartida física (dòlars de 1990 PPA)
• Moneda efectiva → té una contrapartida física (metall encunyat, paper moneda, targeta de crèdit)
- Moneda real: conté el calor que reprersenta (el seu pes en or o plata)
- Moneda Fiduciària: valor superior al seu valor material (precisa con ança en que servirà per obtenir un
BoS pel seu valor facial)
La forma com s’organitza la moneda s’anomena SISTEMA MONETARI

Sistemes monetaris reals:

• Tenen un patró metàl·lic (or i/o plata)
• La unitat monetària ha d’estar de nida per llei en una quantitat deteminada d’or i/o plata (1 lliure esterlina =
7,32 gr or)
• Poden ser monometàl·lic i bimetàl·lics (1 franc francès = 0,29 gr or o 4,5 gr plata → 1 gr or 0 15,5 gr plata)
• Llibertat total per exportar o importar el metall patró
• Convertibilitat completament garantida
• Arbitratge → fenomen especulatiu lligat a la separació de la ràtio legal i la de mercat (i a les diferents ràtios
entre països)

Sistemes monetaris duciaris

• La unitat monetàia no correspon a cap equivalència xa en metall
noble
• El valor de cada moneda es determina a partir de la seva oferta i
demanda en els mercats internacionals
• La moneda no té un valor sinó una cotització

El Patró or
• 1850 → només UK i Portugal tenen patró or
• 1900 → sistema monetari internacional de pagaments de patró or (tret de sortida el
dona Alemanya 1871)
• Lluira d’or anglesa → base del sistema i del comerç internacional
• L’expansió del comerç internacional exigia augmentar l’ofertamonetària
- Va ser possible incrementant els bitllets en circulació
Principi de la Reserva Fraccional → només cal disposar d’una part
del capital exigible (els clients no acostumen a liquidar els comptes alhora)
EUA, GB i França van multiplicar per 20 la seva oferta monetària entre 1815 i 1913 (però l’oferta
metàl·lica només ho va fer per 4, mentre el 1815 era un 66% de l’oferta monetària el 1914 no
arribava al 15%)
- La creació bancaria de diner va facilitar l’expansió econòmica i comercial, que en cas contrari
s’hauria vist limitada (de ació, encariment del crèdit)
• El sistema monetari internacional uneix les diferents economies nacionals
- Sense un sistema monetari internacional funcional els països tenen di cultats per explotar e cientment
els avantatges del comerç i del crèdit exterior
• El patró or va permetre una major estabilitat de la paritat entre monedes

1
fi
fl
fi
fi
fi
fi
fi
Bloc III Història Econòmica
La teoria del Patró Or: el paper estabilitzador de la lletra de canvi
Quan exportacions GB > exportacions França → △ descompte (interés) aplicat a les lletres de canvi en francs
Que succeeix a França:
• ▽demanda de crèdit → ▽Oferta Monetària → ▽Preus

△Exportacions
• Si ▽preus → △competitivitat → SUPERÀVIT COMERCIAL
▽Impotacions

La teoria del Patró Or: el paper estabilitzador de la sortida d’or

Quan cotització moneda > punts de l’or → l’arbritatge és pro tós
Que succeeix a França:
• Surt or → ▽Oferta Monetària → ▽Preus

△Exportacions
• Si ▽Preus → △Competitivitat ▽Impotacions → SUPERÀVIT COMERCIAL

La teoria del Patró Or: el paper estabilitzador del banc central

Quan la cotització real d’una moneda (establerta pel descompte de les lletres) supera els punts de l’or, l’arbitratge
torna la moneda dins le bandes de cotització (manté el tipus de canvi de mercat proper a la paritatd’encunyació).

El problema: el país amb dè cit comercial experimenta unes sortides d’or que posen en perill les reserves d’or.
• El Banc Central disposa de dos mecanismes per evitar les sortides d’or: la venta de deute públic i la pujada
dels tipus d’interès.

2
fi
fi
 Bloc III Història Econòmica

El funcionament real del Patró Or

Durant la vigència del patró or (1870s-1914) el sistema monetari internacional va presentar una gran estabilitat.
QÜESTIÓ: van ser els mecanismes d’adjust del patró or els que van permetre que el sistema funcionés tan bé?

La pedra angular del patró or existent abans de la primera Guerra Mundial era la prioritat que els Governs
concedien al manteniment de la convertibilitat. En els països ubicats al centre del sistema – Gran Bretanya,
França i Alemanya – no hi havia cap dubte de que els responsables farien el que fos necessari per a defensar les
reserves d’or del banc central i mantenir la convertibilitat de la moneda.

La base principal del patró or abans de la IGM va ser la prioritat que els governs van concedir a mantenir la
convertibilitat de la moneda.
- La con ança de que el govern actuaria en defensa de la convertibilitat deixava un ampli marge per endarrerir
intervencions (vendre títols, pujar tip us) que d’acord amb les regles del joc eren automàtiques.
- Els inversors compraven moneda relativament depreciada convençuts que recuperaria ràpidament la paritat.
- L’especulació suavitzava els ajustos i facilitava l’estabilitat del sistema.

El patró or es sostenia en la lliura esterlina i la balança de pagaments britànica. UK compensava les entrades de
capital amb dè cit comercial i inversions a l’exterior. L’or no s’acumulava a Londres, sinó que es reintroduïa a
l’economia mundial (es feia circular per leconomia mundial, i GB la feia servir per adquirir béns a l’estranger inversió
directa o comprant deute d’altres països inversió no directa).

L’estabilitat del sistema monetari internacional de Patró or va permetre la gran expansió tant del comerç
internacional com de la inversió exterior.

El paper central de GB s’anava debilitant (el superàvit de capitals decreixia en el temps i es començava a dubtar
de la solidesa de la lliura). L’estabilitat sòcio-política també s’anava esquerdant, els partits d’esquerres anaven
guanyant força i per ells la convertibilitat no era una prioritat (prioritats: treball, sou mínim…). A nivell internacional
els incidents entre països anaven reduint la cooperació monetària.

El sistema de patró or semblava tenir data de caducitat, però la Primera Guerra Mundial el va destruir
completament.

El patró or, una recapitulació

• El sistema internacional de pagaments va arribar a nals del sXIX a un alt grau de perfeccionament (el que
facilitava el comerç internacional i la IDE).
• El patró or disposava d’uns mecanismes d’adjust que teòricament evitaven el desequilibri ( ns arribar a pensar
que autorregulaven l’economia mundial).
• Però el bon funcionament del sistema era una conseqüència (i no la causa) de la bona marxa de l’economia.
• Retornar a l’or després de la Primera Guerra Mundial va tenir una efectes desastrosos sobre l’economia
mundial

Què hem vist?

- L’augment del comerç internacional que hi va haver durant el segle XIX (encara que va servir fonamentalment
per a estimular la industrialització europea)
- La gran migració europea del sigle XIX (dels salaris baixos d’Europa a la terra d’oportunitats que era Amèrica)
- La integració i globalització dels mercats de capitals dacilitada per un sistema internacional de pagaments de
patró or.

3
fi
fi
fi
fi
Bloc III Història Econòmica
La Primera Globalització Econòmica, 1850-1914
Els efectes de la globalització i les llavors de la seva destrucció: política, econòmica, evolució de
la desigualtat i imperialisme

Els efectes de la globalització

La depressió dels 1870s és un trencament important en l’evolució del capitalisme
• Capacitat de producció en Constant augment (2ª Rev Ind)
• De cooperació internacional a industrialització concorrent
• Rivalitat creixent entre estats (conduirà a la IGM)

Repostes dels estats

• Defensiva → protegint mercat domèstic (aranzels)
• Ofensiva → conquerint mercats externs (imperialisme/colonialisme)
• Defensa dels interessos del capital enfront de les reivindicacions laborals
• El poder de l’Estat al servei del capitalisme nacional

Els països industrials van crear mecanismes (sovint violents) de dominació (directa o indirecta) de la resta del món.
- Les obertures comercials forçades creen colònies informals (territoris formalment independents però
realment sotmesos a occident.)

Ràpida ocupació dels territoris més endarrerits d’Àfrica i Àsia (convertits en colònies per les potències industrials
- Imperislisme: Pèrsia (1828), l’Imperi Otomà (1829), Xina (1842) i Japó (1853) forçats a obrir-se. Al comerç
europeu mitjançant tractats signats sota pressió militar.

El cas Xinès
Guerra de l’Opi (1839-42) → en nom de la llibertat de comerç, GB va obtenir la lliure
exportació d’opi i la cessió de Hong Kong
• Les protestes populars i la debilitat del govern imperial xinès van justi car la
presència de tropes estrangeres.
• Xina va acabar repartida en esferes d’in uència (àrees sota domini estranger
formalment en mans de governs titelles xinesos).

Rebel·lió dels bòxers (1899-1901)

• Successió de tractats desiguals (1842, 1858, 1860, 1895, 1898), contínues
derrotes militars, presència de tropes estrangeres (descontentament popular)
• Xina a punt de ser repartida entre GB, EUA, França, Alemanya, Rússia i Japó
(l’aliança de 8 ncacions que es va enfrontar als bòxers i a l’exercit imperial)
• La desavinences entre ocupants va impedir l’establiment de colònies formals.

Només Japó va acabar establint governs colonials a la Xina:

- Taiwan (1905)
- Corea (1910)
- Manxúria (1934)

Amèrica Llatina
Model de creixement → exportació productes promaris, capitals forans, immigració

Majoria de països formalment independents però tutelats (més o menys intensament) per una potència exterior
(norrmalment GB a Amèrica del Sud i EUA a Mèxic i Carib)

1
fl
fi
 Bloc III Història Econòmica
No aconseguien un creixement autosostingut (excepte Argentina)
- Productes sotmesosa una RRI desfavorable
- IDE orientada al control de productes estratègics (extracció)
- Productes d’exportació (propietat i comercialització) sota control estranger
- Fortes càrregues nanceres (inversions pagades amb prèstecs estrangers)

L’imperialisme
Conferència de Berlin (1885) → punt d’arrencada de l’ocupació colonial
d’Àsia, Àfrica i Oceania.
- Tota potència establerta en una costa pot avançar cap a l’interior
ns a trobar l’establiment d’una altra potència colonial.
- Domini sobre poblacó ind´gena a través de l’exèrcit i l’estructura
administrativa (pocs moviments de població metropolitana)
- 10 països (sobretot UK i França) dominaven bona part del món
al començar la IGM.

Causes polítiques
- Interès en controlar recursos i rutes estratègiques
- Legitimació interna (mitjançant conquestes colonials)
- Demandes de grups de pressió (exècit, església)

Causes econòmiques
- Reserva del mercat laboral
- Assegurar inversions al capital nacional

La globalització econòmica va generrar creixement a tot arreu. Però el creixement de les colònies (formals o
informals) més lent que el de les metròpolis (excepte Amèrica Llatina per l’efecte d’Argentina)

L’evolució de la desigualtat durant la primera globalització

La desigualtat va augmentar a nivell mundial:
- A dins de cada país va augmentar molt lleugerament (més a les economies sotmeses)
- La desigualtat ente països es va disparar

2
fi
fi
Bloc III Història Econòmica
L’Índia, colònia paradigmàtica
A l’Índia s’hi troben resumides quasi totes les formes de dominació europea
• 1602 → Explotació de l’Índia concdida a l’East Indian Company
• 1813 → La Companya perd el monopoli comercial, però en conserva l’administració (contol directe i aliances
amb cacics locals)
• 1857 → La Corona assumeix l’administració directe (per fer front a les nombroses revoltes contra la rapacitat de
la Companyia)

El declivi de la manufacturació de cotó és el principal motiu de les revoltes

- Índia va ser el principal productor mundial de teixits de cotó a inicis del sXIX
- A mitjans de sXIX l’industria del cotó havia desaparegut completament (l´’India importava tot el l de cotó que
consumia)
- Mecanització bitànica, caiguda de costos de transport, obertura foçada a les exportacions britàniques
- L’Índia va ser empesa cap al subdesenvolupament

Els efectes de la globalització

L’imperialisme
A mitjans del segleXX, el problema del subdesenvolupament econòmic asiàtic era concebut com un poblema de
modernització de les seves “estructures tradicionals”. Però de fet les seves circumstàncies eren qualsevol cosa
menys tradicionals.
El subdesenvolupament va ser el resultat de la globaliització del segle XIX i del desenvolupament industrial
d’Occident.

Què he vist?
- Els països industrialitzats es van embarcar en una aventura colonial/imperialista en l’últim terç del segle XIX
que va desembocar en la IGM (1914)
- Que durant la primera globalització la desigualtat entre països (the West ans the Rest) va augmentar
- Que els països que van cavalcar l’onada de la Primera Globalització, com Argentina, no van tenir la mateixa
trajectòria de desenvolupament que els que van cavalcar l’onada de la Segona Revolució Industrial, com
Alemanya.

3
fi