STUART MILL

ENFOCAMENT UTILITARISTA

1) ELS PRINCIPIS DE L’UTILITARISME

El criteri per nostra conducta ha de ser la utilitat.

UTILITARISME: La finalitat de tota acció humana està vinculada a la realització d’accions útils.
- És bo allò que ens és útil per ser feliços, per tant, hem de mesurar els nostres acter per les
seves conseqüències envers la felicitat que provoquen en nosaltres i en la societat

PRINCIPI D’UTILITAT O DE LA MÀXIMA FELICITAT: Hem de realitzar accions que

afavoreixin la major felicitat al major nombre de persones
- L’utilitarisme defensa un hedonisme social
- Afirma que els plaer és desitjable, els homes viuen constantment buscant el plaer i defugint el
dolor

2) EL PAPER DE JEREMY BENTHAM

Va ser el fundador de l’utilitarisme modern i va tenir molta influència en Mill.
Estableix com a principi fonamental del seu sistema el principi d'utilitat.
- Utilitza una ciencia moral basada en assumir que l’únic fi d’obrar és la felicitat
- Els mitjans per assolir la felicitat és la justícia, la virtut, la bondat…
Aplica el principi de màxima felicitat per triar l'acció que proporciona un plaer més gran.

L’UTILITARISME REFORMUAL PER MILL

INDIVIDUALITAT HUMANA: La finalitat que persegueix l’home és el desig, el plaer i la felicitat.

- Una acció finalitza quan s’arriba a la felicitat
- Només s’arriba a la felicitat amb accions virtuoses, és a dir, la felicitat individual és major
quan contribueix la felicitat de tots

La justícia es fomenta en el dret objectiu (una regla de conducta) i el dret subjectiu (títol que legitima
la persona que fa l’acció judicial).
- La justícia és relativa, depèn del grau de civilització d’una societat i de les seves institucions
de govern i jurídiques.
 1) UTILITARISME ALTRUISTA
Un dels plaers superiors prové del fet de contribuir a la felicitat dels altres, d’incorporar el bé dels
altres com a un objectiu a la nostra vida.
El sentiment moral altruista no és innat, Mill no considera que siguem bons per naturalesa però tot i
que sigui un sentiment adquirit, considera que tenim un sentiment natural de pertinença a la
col·lectivitat.

Una bona educació haurà de fomentar aquesta sociabilitat innata per aconseguir construir el sentiment
moral altruista. Així, s’aconseguirà que els individus interioritzin adequadament les conductes
virtuoses i, com a conseqüència, no necessitaran cap tipus de sanció externa per actuar moralment bé,
ja que mai no actuaran de manera egoista, perquè estarien actuant en contra dels seus sentiments.

Ara bé, la gran majoria de la humanitat no l’ha interioritzat adequadament i, per tant, convé que hi
hagin sancions externes a les conductes contràries a la virtut.

Mill fa ús de les teories associacionistes per fer efectiu aquest procés educatiu, i les relaciona amb les
tesis conductistes, que treballen amb el condicionament clàssic. Per reforçar el procés educatiu de
construir el sentiment moral altruista, caldrà associar el bé i el plaer, de manera que a base de
repetir-los units moltes vegades, s’aconseguirà que la voluntat individual desitgi fer el bé perquè se
sent bé fent-ho. D’aquesta manera aconsegueix vincular la virtut i la felicitat.

LA LLIBERTAT

Mill l’entén com la capacitat que han de tenir els éssers humans per actuar sense, o amb les mínimes
restriccions.
Considera que els humans hem de viure lliurament perquè això facilitarà que puguem viure d’acord
amb els nostres projectes i potenciar-los.
La relació amb la societat imposa a l’individu determinats deures que en limiten la seva llibertat
- Tot individu es responsable de les seves accions
- Tot individu rep protecció en l’entorn social i, a canvi, no pot perjudicar als altres
En el moment que d’una acció individual se’n deriven danys a la resta, aquesta s’acaba i la societat ha
d’intervenir, mitjançant la pressió pública o amb una sanció per part de l’estat.

Mill critica temes com l’esclavatge o la intolerància, però creu en una llibertat d’expressió sense cap
límit, ja que el debat és la millor manera de defensar la veritat.

També defensa la democràcia com a millor sistema de govern, però creu que té perills
- Un sistema democràtic escull els seus representants polítics a través d’unes votacions, fet que
pot provocar que els polítics, que es senten legimitats pel poble, puguin actuar abusivament i
sense control.