Noelia Vázquez Diaz 30 Abril 2014

ACTIVITATS ESCRITES DE PSICOMOTRICITATS UF5

1. Defineix amb les teves paraules la PSICOMOTRICITAT ( o tria la definició d’un autor,
indicant quin).

2. Diferencia la utilització de la psicomotricitat com a mitjà pedagògic i com a instrument

terapèutic o reeducatiu.

3. Realitza un quadre comparatiu entre una lína de psicomotricitat més normativa (tipus
L. Picq i P. Vayer) i una altre línia més dinàmica (tipus A. Lapierre i B. Aucouturier), en
el que es mostrin les seves principals característiques.

Psicomotricitat normativa Psicomotricitat dinàmica

Pistes
- Directa / no directa. Programació o sense.
- Vivencial o instrumental.
- Educació integral o Pas a pas del desenvolupament.
- Treball de diferents continguts / Treball més global.

4. Defineix segons P. Vayer sobre l’esquema corporal.

5. Què implica aquesta definició a l’infant?

6. Defineix el control tònic.

7. Quines funcions té el control tònic?

8. Quins són els objectius de les activitats sobre control tònic?

9. Quina és la diferència entre relaxació conscient i automàtica?

10. Defineix el control postural.

11. Quina relació hi ha entre control postural i esquema postural?

12. Com poden repercutir en l’infant les dificultats en el control del sistema postural?
Noelia Vázquez Diaz 30 Abril 2014

13. Què és la respiració?

14. Com podem desenvolupar la capacitat respiratòria? Explica com es fa.

15. Què és la lateralització?

16. Quines són les funcions de la lateralització?

o Serveix per especialitzar-se en el domini de qualsevol acció o activitat.
o Facilita la pròpia representació de l’esquema corporal.
o Afavoreix l’orientació i l’organització espacials.

17. Com evoluciona la lateralització en l’infant?

L’evolució de la lateralitat es produeix a mesura que l’infant madura i, paral·lelament,
a mesura que exercita la seva motricitat.
o Un temps d’indefinició o de manifestació no precisa entre els 0 i els 24 mesos
o Un altre temps de definició en que l’alternança de les dues mans en els actes
que requereixen habilitat motriu és una característica comuna, entre els 2 i els
anys.
o Un període d’automatització o preferència instrumental expressa per a la
majoria dels infants entre els 4 i els 7 anys.

Als 6 anys aproximadament es por representar la seva dreta i esquerra, de manera

que adquireix la seva pròpia noció conceptual. Als 8 o 9 anys es pot representar la
dreta i l’esquerra des de la posició de la persona que té davant seu.

18. Quins són els punts claus per educar la lateralització?

L’educador/a han de facilitar el predomini lateral natural de l’infant el qual s’anirà
manifestant espontàniament sense forçar-lo ni en sentit ni en un altre.
Com a norma general amb la lateralitat si l’infant no presenta cap problema, el millor
és no intervenir-hi. Quan calgui fer-ho, aquesta intervenció ha de ser acurada, estar
guiada pel coneixement de les característiques de l’infant i no situar-se, si es possible
ni abans dels 4 anys ni després dels 5 anys i mig

19. Com evoluciona en l’infant el coneixement de l’espai?

Evoluciona en 3 períodes en anomenats:
o L’espai corporal (primer)
o L’espai ambiental (segon)
o L’espai representatiu o simbòlic (últim)

20. Fes un esquema del procés que descriu Piaget sobre el concepte d’espai.
Al final del word

21. Defineix el temps.

La durada d’un esdeveniment o l’interval entre dos esdeveniments.
Noelia Vázquez Diaz 30 Abril 2014

22. Quina diferència hi ha entre temps subjectiu i el temps objectiu?

El temps subjectiu es el que una persona sent segons la seva pròpia motivació o
interès en un context determinat en canvi el temps objectiu és el temps que
transcorre a la mateixa velocitat. És estricte, invariable i igual per a tothom.

23. Com ha de ser l’educació espaciotemporal?

L’educació espaciotemporal ha de partir d’un ordre espacial i un ritme temporal que
permetin a l’infant orientar-se i tenir punts de referència. És procurarà que sempre hi
hagi la mateixa disposició d’objectes i mobles a la seva habitació i també mantenir uns
ritmes en les rutines i hàbits diaris.

24. Con es pot definir la pràxia?

Un sistema de moviments que es troben coordinats i adaptats en funció d’una
intervenció específica.
I també es pot definir com la realització d’un acte motor voluntari.

25. Segons García i Pablo, perquè la pràxia s’executi, és necessari:

o Un desig o intencionalitat
o Una integració de l’espai en que es produirà
o Una organització postural que possibiliti el moviment
o Una previsió del moviment que cal realitzar

26. Quins tipus de pràxies podem diferenciar? Defineix-les.

Pràxies bàsiques: Correspon a desplaçaments, posicions estàtiques del cos i
manipulació bàsica d’objectes.
Pràxies fines: Són les que necessiten, per a la seva execució, un considerable control
del to muscular i la inhibició d’uns segments corporals perquè d’altres puguin realitzar
moviments precisos.

27. Com ha de ser el control pràxic a l’etapa infantil?

En l’etapa infantil no s’ha de demanar rapidesa ni força muscular en l’execució dels
actes motors. La rapidesa s’adquireix a partir dels 5, 6 o 7 anys, quan hi ha precisió en
els moviments amb una bona coordinació motriu, i la força muscular s’aconsegueix
gradualment amb el creixement. També s’ha d’exercitar la precisió i la coordinació de
moviments, respectant els ritmes de l’infant. La principal característica del moviment
infantil, comparada amb l’etapa següent, és la lentitud; per tant no se’ls ha d’exigir
rapidesa perquè pot anar en detriment de la precisió.

28. Defineix els trastorns psicomotors.

Noelia Vázquez Diaz 30 Abril 2014

Són totes aquelles pertorbacions que manifesten els individus per la gran dificultat o,
de vegades, alguna impossibilitat, per adquirir o per integrar els diferents continguts
de la psicomotricitat.

29. Com va classificar els trastorns psicomotors H. Bucher?

H. Bucher va classificar els trastorns psicomotors en 3 grups
o trastorns de l’esquema corporal ( i de l’estructuració espaciotemporal)
o Retard de maduració
o Disharmonies tonicomotrius

30. Com va classificar els trastorns psicomotors J. Ajuriaguerra?

o Desordres en la realització psicomotriu
o Inestabilitat psicomotriu
o Debilitat motriu
o Problemes de lateralització
o Trastorns tonicoemocionals o de relació
Noelia Vázquez Diaz 30 Abril 2014

ACTIVITAT 20

ESPAI TOPOLÒGIC (dels 0 a 3 anys): Es limita al camp visual i a les

realitzacions motrius del nadó moure el cap, concentrar-se en un objecte
amb els ulls, moure un braç, agafar un objecte, etc.
Quan a caminar, el coneixement de l’espai s’amplia i capta distàncies i
direccions en relació amb el seu propi cos a partir de sensacions cinètiques,

visuals i tàctils. Predomines les mides i les formes, i s’orienta en funció de les

necessitats.

ADQUISICIÓ DE L’ESPAI (Piaget) ESPAI EUCLIDIÀ ( de 3 a 7 anys): L’esquena corporal es va consolidant i

afavoreix l’adquisició com:

Mida: gran, petit, mitjà, etc.
Situació: prop, lluny, dins, fora, damunt, sota, etc .
Direcció: al davant, al darrere, dalt, sota, esquerra, dreta, etc.
Noelia Vázquez Diaz 30 Abril 2014

ESPAI RACIONAL ( a partir dels 7 anys). És un espai abstracte que es pot

representar mentalment través de l’abstracció i el domini del concepte dreta-

esquerra.