GUIA PER A MESTRES D'INFANTIL I PRIMÀRIA

LES TERTÚLIES
LITERÀRIES D'AULA

MARIONA GRAELL MARTÍN

MARIA PUJOL VALLS
GUIA PER A MESTRES D'INFANTIL I PRIMÀRIA

Licencia de Creative Commons

Les tertúlies literàries d'aula. Graell Martín, M i Pujol-
Valls, M. (2023) Les tertúlies literàries d'aula. Guia per a
mestres d'infantil i primària. está sujeta a una licencia
de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0
Internacional de Creative Commons
ISBN: 978-84-09-45929-2
ÍNDEX 1 PRESENTACIÓ
1.1. Què és aquesta guia?
1.2. Per què l'hem fet?

2. LES TERTÚLIES
LITERÀRIES:

UNA ESTRATÈGIA PER A

L'ANIMACIÓ LECTORA

2.1 Per què és indispensable l’animació

lectora a l’escola?
2.2 Què succeeix quan es comparteix una
lectura?
2.3 En què consisteixen les tertúlies
literàries?
2.4 Per què val la pena proposar tertúlies
literàries a infantil i primària?
2.5 Quin és el rol del mestre en les
tertúlies literàries?

3. FASES PER APLICAR

UNA TERTÚLIA LITERÀRIA
3.1 Les diferents parts
3.2 La preparació
3.3 L’explicació del llibre
3.4 La conversa
3.5 La post-conversa

4. RECOMANACIONS I
RECURSOS
1. PRESENTACIÓ

1.1. Què és aquesta guia?

1.2. Per què l'hem fet?
04

1.1 QUÈ ÉS AQUESTA GUIA?

Aquesta guia té la voluntat d’acompanyar els

mestres quan ajudin els infants a descobrir el
meravellós món dels llibres i la literatura. Hi
oferim recursos per fer gaudir d’històries de
ficció i no ficció que estaran compartides en
tertúlies literàries d’aula. És per això que
aquesta guia pretén:

Acompanyar els mestres que s’inicien en

l’animació lectora mitjançant la tertúlia
literària.

Guiar els mestres per fer de la tertúlia un

espai senzill i pràctic per aplicar a l’aula
d’infantil i primària.

Oferir petites recomanacions per impulsar el

gust per la lectura a través d’estratègies que
defugen l’utilitarisme de la literatura.

Ser una eina flexible que s’adapti al tarannà

del mestre i al context educatiu.

Proposar recursos que nodreixin altres

estratègies per a la promoció lectora, més
enllà de les tertúlies literàries.
 05

1.2 PER QUÈ L’HEM FET?

Aquest document intenta descriure les tertúlies literàries
d’aula que promouen la lectura entre els infants de segon
cicle d’educació infantil i primer cicle d’educació primària.
Aquesta guia explica de forma pràctica els elements
necessaris per poder dur a terme un espai literari a l’aula
en pro del gaudi i la promoció lectora. Tot i que les
indicacions estan pensades per a les aules entre P3 i segon
de primària, la guia també es pot adaptar fàcilment per a
infants més grans.

Es pretén sistematitzar i organitzar pràctiques d’aula per

tal que els infants gaudeixin dels llibres, observin les
il·lustracions, opinin sobre les lectures i facin hipòtesis
sobre les possibles alternatives de la narrativa. Es tracta
d’espais on cristal·litzen el respecte al llibre, a l’opinió de
l’altre o als propis valors i emocions. Aquesta guia proposa
una experiència lectora d’una forma dinàmica,
participativa, en la qual l’infant és el protagonista, però
està compartida amb el mestre. Es pretén crear unes
escenes lectores o estones d’experimentar el plaer literari
per si mateix, amb una mirada educativa en la qual la
pedagogia veu de la font literària.

Les tertúlies literàries d’aula formen part d’un conjunt

d’iniciatives que promouen la lectura i la reflexió en grup,
com ara els cercles de lectura o els diàlegs literaris.

Moltes de les propostes que sorgeixen en aquesta guia es

basen en indicacions i teories creades per diversos autors,
així com en la pràctica de diversos mestres, que estan
referenciats a les recomanacions i recursos de l’últim
apartat. En aquesta guia, s’intenten combinar i concentrar
diverses idees i pràctiques educatives d’aula ja existents
per presentar-les en una eina assequible i àgil.
2. LES
TERTÚLIES
LITERÀRIES

UNA ESTRATÈGIA PER A L’ANIMACIÓ LECTORA

2.1 Per què és indispensable l’animació lectora a l’escola?

2.2 Què succeeix quan es comparteix una lectura?
2.3 En què consisteixen les tertúlies literàries?
2.4 Per què val la pena proposar tertúlies literàries a
infantil i primària?
2.5 Quin és el rol del mestre en les tertúlies literàries?
 07

2.1 PER QUÈ ÉS INDISPENSABLE

L’ANIMACIÓ LECTORA A
L’ESCOLA?
Animar a la lectura vol dir fomentar el
gust lector mitjançant activitats
impulsades per un mediador. Té
l’objectiu d’acostar els llibres als
infants, oferir-los un temps i un espai
adequats per gaudir-ne i encomanar-
los les ganes de llegir.

Cal que els mestres trobin estratègies

per acostar la lectura a tots els infants
per assegurar que ningú es perd la
possibilitat de descobrir-la. Potser
l’escola és un dels pocs espais on
poden trobar aquesta iniciativa i cal
assegurar que la tinguin. Així, es creen
més oportunitats perquè els infants
disposin de més recursos per donar
sentit a la vida, per tenir més eines per
ser ciutadans crítics i per gaudir de la lectura com una pràctica feliç i
desitjable. Fins i tot, ajuda a disposar d’un dels possibles antídots per
al fracàs escolar ja que, si és té més predisposició per a la lectura, s’ha
comprovat que és més fàcil assolir l’èxit escolar.

Per portar a terme aquestes activitats, a l’escola cal comptar amb un

fons de literatura infantil que s’adapti a les necessitats i gustos dels
lectors i que sigui divers; per exemple, que tant contingui llibres de
ficció com de coneixements, i de gèneres variats. Aquest material
sovint prové de la biblioteca escolar i d’aula, uns espais clau per
desenvolupar l’animació lectora.
08

La literatura infantil ajuda a treballar la lectura, la conversa i el

raonament crític, però també el gust lector, la imaginació, la
creativitat i l’emprenedoria. La literatura infantil, segons Janer Manila,
és aquella capaç de comunicar a l’infant l’emoció i el goig de llegir, i
abocar-lo cap a la realitat pels camins de la imaginació creadora, del
joc de llegir, amb la convicció que, en la conquesta de la paraula
escrita, pot veure’s implícit un dels camins de l’alliberació i el
coneixement.

Partint d’aquesta definició, es poden determinar diferents funcions de

la literatura infantil:

Iniciar-se al plaer estètic i al valor de la lectura com a

entreteniment.
Iniciar-se en l’accés a les representacions de la realitat formades
per una societat.
Desenvolupar les capacitats cognitives i afectives.
Desenvolupar l’aprenentatge literari.
Desenvolupar les habilitats lingüístiques i comunicatives.
 09

2.2 QUÈ SUCCEEIX QUAN ES

COMPARTEIX UNA LECTURA?

Què passa quan compartim una

lectura? Aquesta pregunta ens
permet reflexionar sobre la praxis
educativa en una aula. Què
passaria si compartíssim les
lectures llegides amb els nostres
alumnes? I si ells compartissin les
seves lectures amb nosaltres? O… i
si parléssim d’un llibre llegit
alhora?

En tots tres moments, tant si

s’explica un llibre com si se’n rep
l’explicació, el qui recomana
comparteix l’entusiasme si li ha
agradat; també expressa els
desconcerts viscuts en la lectura i
facilita connexions amb la seva
vida o altres situacions. El que
acaben provocant totes aquestes
situacions és augmentar la
motivació i les ganes de llegir.

Però què passaria si alumnes i

docent han llegit el mateix llibre?
Probablement aprofundim molt
més en la lectura feta i es
provoquen diàlegs que fan pensar i
matisar les paraules de l’escriptor i
les imatges de l’il·lustrador.
10

2.3 EN QUÈ CONSISTEIXEN LES

TERTÚLIES LITERÀRIES?

La tertúlia literària d’aula és un espai educatiu que promou el gust per

la lectura a partir d’una obra literària llegida i el diàleg que
s’estableix posteriorment.

Els processos que es posen en marxa a través de les tertúlies

literàries en els infants són:

Desenvolupar el llenguatge pel que fa al vocabulari, gramàtica i

pragmàtica.

Gestionar la conversa, potenciant el fet d’escoltar, pensar, ordenar

les idees i expressar-se.

Desenvolupar l'abstracció per connectar idees o generalitzar.

Aprendre en valors, amb pràctiques participatives, de diàleg, que

respecten el torn de paraula i permeten posicionar-se.

Esdevenir crítics litera-

ris, descobrir i inter-
pretar els múltiples
elements del llibre.
TERTÚLIA

Valorar el desenvolu-
pament de la competèn-
cia literària del grup.

Desenvolupar les fun-

cions de la literatura
infantil.
 11

Els processos necessaris per fomentar una tertúlia literària d’aula són:
realitzar una bona selecció de llibres, efectuar una lectura i establir
una conversa informal. La selecció de llibres realitzada pel mestre ha
de tenir en compte les dades del context comunicatiu, la informació
dels paratextos i l’anàlisi del relat.

A l’inici és el mestre qui fa aquesta selecció, però a poc a poc l’infant

es va adonant del procés, desenvolupa els seus criteris i s’inicia en la
selecció de llibres. Segons Aidan Chambers, la lectura consisteix en
una acció dramàtica composta per moltes escenes interrelacionades;
cal que els mestres ajudin els infants a participar en el drama de la
lectura, els ajudin a convertir-se en dramaturgs, directors, actors,
públic i crítics. La lectura necessita temps, l’escolta de l’altre –és a
dir, l’escriptor o il·lustrador– i l’escolta d’un mateix; el mestre ha de
poder acompanyar els infants en aquest procés. Durant la lectura,
contínuament es creen hipòtesis que permeten posicionar-se i
empatitzar amb l’escenari que es planteja.

La conversa informal és l’espai on l’infant pot compartir amb els seus

iguals les seves especulacions, valoracions i hipòtesis que han anat
sorgint al llarg de la lectura. Gràcies al guiatge dels mestres, els
infants dialoguen per escoltar-se i per desenvolupar el seu pensament
i sentit crític.
12

2.4 PER QUÈ VAL LA PENA

PROPOSAR TERTÚLIES LITERÀ-
RIES A INFANTIL I PRIMÀRIA?

A les tertúlies literàries d’aula, es

pren consciència i es pot donar nom
a molts dels elements que van
sortint a la lectura quan es
comparteixen les emocions, els
valors i les idees. Els infants poden
ser crítics i tenen la capacitat de
decidir les seves preferències. Quan
els infants conversen després de
llegir un llibre, aprenen a parlar i a
guanyar en criteri literari, a més de
construir-se com a persones.

La literatura permet que els

participants s’interroguin sobre els
conflictes que succeeixen a les
històries narrades. Les tertúlies
literàries d’aula basades en el
diàleg proporcionen espais per
qüestionar-se les situacions
explicades perquè ajuden a idear
solucions originals i correctes
socialment. Per això, les tertúlies
literàries poden esdevenir una
forma de regular la convivència i
cercar criteris de reflexió aplicant
una ètica universal però alhora
autònoma, conjuntament amb la
responsabilitat personal.
 13
Això es deu al fet que el diàleg permet desenvolupar les habilitats per
a l’autoconeixement, el coneixement dels altres –que facilita un
compromís constructiu– i les habilitats d’escolta, expressió i
modificació d’opinions gràcies a l’acord.

Per posar un exemple real de la implementació d’una tertúlia lirerària

d’aula, s’ofereix aquí un fragment de la conversa amb nens i nenes de
segon de primària després que la mestra hagi explicat l’àlbum il·lustrat
Malala. Una nena valenta de Pakistan, de Jeanette Winter.

Un cop la mestra ha llegit el llibre, els infants es mouen inquiets i

expectants a les preguntes que es generaran. Aquesta part de la conversa
serveix per demostrar com les preguntes ajuden els infants a reflexionar.

Mestra: Per què anem a l’escola?

Infant 1: Anem a l’escola perquè així fem nous amics.
Mestra: Perquè fem nous amics.
Infant 1: I els amics ens poden ensenyar més coses i nosaltres a
ells.
Mestra: Molt interessant! I tu, per què creus que és important
anar a l’escola?
Infant 2: Perquè així podem escriure bé i, si ens pregunten
alguna cosa, ho podem saber.
Mestra: I tu?
Infant 3: Per poder rectificar millor.
Mestra: La Malala què intenta fer? Quan va a l’escola... per què
creieu que és important per a la Malala? Per què quasi, quasi
mor per anar a l’escola?
Infant 4: Perquè és pobre.
Mestra: Per què és pobre? Per què creus que la Malala és tan
important que vagi a l’escola? Ajuda’l si us plau.
Infant 5: Per aprendre coses.
Mestra: Però per què hem d’aprendre coses?
Infant 6: Per llegir millor.
Mestra: I les lectures què ens proporcionen?
Infant 7: Que aprenguem.
14

Mestra: Que aprenguem... Digues.

Infant 8: Doncs que, per exemple, tu vas pel carrer i algú et
pregunta “què diu aquí?” i tu no ho dius.
Infant 3: Perquè no saps llegir.
Mestra: Si vas a l’escola i t’ensenyen a llegir, llavors... A
l’escola només llegiu o què feu també?
Diversos nens: Pensar.
Infant 9: Pensar, fem feines.
Mestra: Fem feines, però...
Infant 10: I també llegim llibres per aprendre més paraules.
Infant 11: Històries.
Mestra: Però per què creieu que apreneu totes aquestes
històries i llibres i tot? Digues.
Infant 12: Per després si els pares ens diuen...
Mestra: O sigui, anem a... Jo ara faré una explicació a veure si
dieu que és veritat o no. És possible que... Abans heu dit que
per pensar, no?, que veniu a l’escola per pensar, perquè us
ajudin a pensar. Per què aquest talibà no vol que pensin? Si no
penses, què fas?
Infant 13: Ets tonto.
[Tots riuen]
Mestra: Diguem-ho d’una altra manera. Si no penses, si no pots
dir el que penses, qui decideix per tu?
Infant 14: Tu.
Infant 15: Les mares.
Mestra: Les nostres mares. I si ets un ciutadà?
Infant 16: Els presidents.
Mestra: Els presidents. I si el president decideix que tots hem
d’anar amb una cua al cap?
Infant 17: Ho fem!
[Parlen tots alhora]
Infant 18: I si no la volem, ens la traiem [continua parlant, però
els altres infants també]
Infant 19: Silenci!
 15

Mestra: El que acaba de dir la vostra companya, us ho heu

perdut i és fantàstic.
Infant 20: Què ha dit? És que jo no ho he sentit.
Mestra: Torna-ho a dir, i diga-ho a tots. Vinga, vine cap aquí,
fes de Malala.
Infant 18: Doncs que si algun dia ens passa això que algú ens
diu...
Mestra: Que hem de fer alguna cosa que no ens agradi...
N18: Sí. Doncs nosaltres anem a l’escola per aprendre que no,
que no volem fer això.
16

2.5 QUIN ÉS EL ROL DEL

MESTRE EN LES TERTÚLIES
LITERÀRIES?

Les tertúlies literàries són un espai de diàleg i reflexió en el qual tots

han de poder dir-hi la seva, han de poder reflexionar críticament
sobre el llibre i l’experiència viscuda. Perquè això sigui així, el
mestre, l’adult és el que ha de facilitar el diàleg, fent-se i fent
preguntes sobre el que passa, incitant amb suposicions els infants i
animant a fer-ne de forma continuada.

L'objectiu és que els infants vagin guanyant autonomia i, perquè això

sigui possible, l’adult ha d’escoltar activament els alumnes,
reconèixer les seves aportacions i contrastar-les amb d’altres, animar
a tothom a participar i acollir qualsevol intervenció. En la mesura del
possible, el facilitador, sobretot a l’inici, ha de ser neutral en el
posicionament dels infants i explorar per què decideixen dir les coses
que diuen.
 17

El sentit de l’humor pot ser un bon aliat per gestionar el clima de

l’aula i del grup, per trencar el gel, o fins i tot per reconduir la
tertúlia; és així perquè ajuda exponencialment el desenvolupament de
l’infant mitjançant la comprensió lingüística, l’abstracció d’idees, la
detecció de situacions socialment impossibles o inapropiades i les
congruències o incongruències verbals.

Aidan Chambers defineix el rol del mestre i identifica i accions

essencials per establir una tertúlia literària. Un adult té el rol de
mediador o facilitador de les accions: l’adult és qui proporciona la
selecció de llibres, en fa una lectura –o fa que els infants llegeixin el
llibre triat– i en guia el diàleg posterior.
3. FASES
PER
APLICAR

UNA TERTÚLIA LITERÀRIA

3.1 Les diferents parts

3.2 La preparació
3.3 L’explicació del llibre
3.4 La conversa
3.5 La post-conversa
 19

3.1 LES DIFERENTS PARTS

Una tertúlia literària es

desenvolupa al llarg de quatre
fases principals: la preparació,
l’explicació del llibre, la conversa i
la post-conversa.
20

3.2 LA PREPARACIÓ

La preparació de la tertúlia literària és clau per al desenvolupament

de la sessió i es recomana seguir els passos següents:

A. Seleccionar el llibre. Cal triar el llibre segons les

circumstàncies de cada moment.

B. Dissenyar la tertúlia. Un cop s’ha seleccionat el llibre, el

mestre ha de dissenyar la tertúlia: la manera d’introduir el
llibre, els recursos per explicar-lo, les preguntes que poden
suscitar un diàleg ric i efectiu per assolir l’objectiu.

C. Organitzar l’espai. A l’hora de començar l’explicació del

conte, cal que els infants detectin una atmosfera particular
que identifiquin sempre com a estona de lectura i tertúlia. La
disposició i decoració de l’espai poden ajudar-hi.
 21
PAS A | LA PREPARACIÓ

A. SELECCIONAR
EL LLIBRE

Per poder desenvolupar adequadament

la tertúlia, primer cal obtenir un llibre
adequat als destinataris, que
proporcioni una varietat de recursos,
que els permeti créixer com a lectors,
que s’ajusti a l’objectiu que es vulgui
assolir.

Aquesta selecció dependrà del context

del grup-classe i de les seves
necessitats.

Cal que el mestre analitzi el llibre a

partir del text i els paratextos.
22
Pel que fa al text:

L’estructura de la narració: tipus d’estructura, plantejament de l’inici, el

nus i el desenllaç.
La temporalitat narrativa: seqüenciació de les accions, acceleració,
relantització i salts en el temps, situació temporal del narrador respecte
l’acció.
El narrador: identitat, narrador únic o múltiple, punt de vista, funcions que
desenvolupa.
Personatges: tipus (estàtics, plans, rodons, individuals, col·lectius),
caracterització física i psicològica, funcions dins del relat.
Espai i època: caracterització i diversitat de temps i espai.
Relacions intertextuals: textos amb els quals es relaciona, tipus de
relacions.
Estil: llenguatge, tipus d’oració, cohesió del text, models estilístics.
 23

Pel que fa als paratextos:

Tant aquells més visibles exteriorment (cobertes, títol, llom, format,

indicadors d'edat, gruix de les pàgines), com els de dins del llibre
(il·lustracions, nombre de pàgines, títol dels capítols, tipografia) i els
de més enllà del llibre (catàlegs, ressenyes, propostes de lectura).

A l’hora d’analitzar les il·lustracions, es poden tenir en compte

aquests aspectes:

Quines parts estan il·lustrades i la distribució respecte al text.

Què diuen i què no diuen sobre el text i quina relació hi tenen
(complementarietat, redundància, contrast, contradicció, efecte
còmic).
L’acció i ritme que representen.
El tipus (imatges tancades, obertes, petites, grans, centrades o
descentrades).
La perspectiva des
de la qual es plan-
tegen.
El ritme i els valors
que transmeten.
El disseny, compo-
sició i tècnica per
crear-les.
El to, llum i ambien-
tació que transme-
ten.
PARATEXTOS
Per triar el llibre, es poden tenir en compte les característiques de cada edat
lectora, indicades així per Joan Portell:
El llibre per a l’infant de 3 a 6 anys
Històries rimades o textos que
treballin la capacitat del joc amb el
llenguatge i fàcils de memoritzar.
Contes populars.
Contes moderns, alguns de fantàstics
amb animals que parlen, objectes
màgics…
Llibres que tracten els sentiments dels
nens i que descriuen aquell sentiment
com a comú a altres nens i nenes.
La història ha d’afavorir la identificació
amb algun personatge i els sentiments
han de ser autèntics.
Interessants llibres sense paraules per
reproduir històries a partir
d’il·lustracions.
El llibre per a l’infant de 6 a 9 anys
Els primers llibres per llegir de manera
autònoma han de ser senzills i de
característiques gràfiques, que
afavoreixin l’apropament a la lectura.
Comencen a aparèixer els gèneres.
Predominen històries realistes, sovint
amb humor, escrites en primera
persona.
La mediació d’un adult que llegeixi en
veu alta desvetlla l’interès per
històries més complexes i de gèneres
diversos.
Els llibres poden començar a aplicar
metaficció en les trames, aquelles
aclucades d’ull que l’autor o el
protagonista fa al lector.
 25
PAS A | LA PREPARACIÓ

B. DISSENY DE
LA TERTÚLIA:

ASSAJAR L’EXPLICACIÓ DEL CONTE I

PREPARAR EL DIÀLEG DIRIGIT

Com explico el conte?

Cal una preparació prèvia del conte

basada en la lectura, relectura,
comprensió i interiorització de la
història. La narració podrà ser més
fluida i s’abordarà millor el propòsit
gràcies a la preparació i la pràctica. Per
això, sempre s’ha de tenir present
l’objectiu i la intenció educativa.

Un altre punt rellevant és el contacte

visual, que fa que els infants sentin
que el mestre és aquí, ara i per a ells
en aquell moment concret. La mirada
permet establir un vincle d’afecte amb
els infants, saber de quina manera els
està arribant el conte i, si cal, adaptar-
s’hi.
26
El volum de la veu, l’entonació, el timbre, el ritme, la gesticulació i la
seguretat són aspectes clau per poder tenir èxit en la sessió de lectura. Cal
adaptar aquests aspectes a la personalitat del mestre i al grup-classe; per
tant, és necessari conèixer-se a un mateix i als infants.

Cal proporcionar un bon clima d’aula per fomentar l’escolta i la comprensió:

que no hi hagi xivarri i que els infants estiguin quiets i atents. També cal que
els infants sàpiguen si poden aixecar la mà per fer un incís o s’han d’esperar
al moment de tertúlia; això serà decisió del mestre. És normal que els
sorgeixin interrogants per seguir aprenent, per comprendre o per confirmar
dades; el lector ha d’aportar-hi la seva visió, és important saber el que
pensen. Els dubtes presentats en aquests incisos poden servir per a la tertúlia
de després.

Quan el mestre explica el conte, si vol que es vegin les il·lustracions, ha de

col·locar el conte de manera que tots els infants el puguin veure bé, amb una
posició corporal que faciliti la visualització de les imatges.

En canvi, si prefereix que no es vegin per crear suspens, per posar més èmfasi
en el text o per afavorir certs processos de comprensió i abstracció, les pot
mostrar després de llegir-les.
 27
I com fer la tertúlia?

La primera qüestió que sorgeix és com

plantejar les preguntes per poder dur a
terme la tertúlia literària. El mestre no
es pot limitar a plantejar preguntes
tancades sobre allò que es troba de
manera explícita en el text.

Cal proposar interrogants i formular

hipòtesis per aconseguir l’atenció dels
infants i una major connexió amb ells, a
més de treballar els objectius i
presentar altres aspectes dels contes
que poden passar per alt. Es tracta
d'aprendre a llegir allò que hi ha a les
línies, entre línies i rere les línies. Això
requereix una aproximació literal (a les
línies), un aproximació interferencial
(entre línies) i un aproximació cultural
(rere línies). Cal que els infants treballin
la comprensió lectora, que vin-
culin la història amb les seves experiències, que aprenguin coses noves i hi
reflexionin.

Els infants actuaran com a detectius i aprofitaran allò que saben per
relacionar-ho amb el relat i construir una història que tingui sentit. Això
s’aconsegueix incitant-los a platenjar preguntes i hipòtesis, fomentant la
reflexió.
 AIDAN CHAMB ERS PROPOSA
PREGUNTES GUIA COM
AQUESTES QUE CAL ADAPTAR
A CADA T ERTÚLIA:

LES PREGUNTES BÀSIQUES: LES PREGUNTES ESPECIALS (LA

PERSONALITAT DEL CONTE):
Què us ha agradat? Què no?
Us heu sorprès o desconcertat En quant temps creieu que
en alguna part? passa la història?
Quins patrons hi ha? Com sabem que va
passant?
LES PREGUNTES GENERALS:
Sobre qui és aquesta
Heu llegit alguna història com història?
aquesta? Quin personatge us
Us va agradar més que aquesta? interessa més?
La primera vegada que vau És aquest personatge el
veure aquest llibre, com us més important de la
esperàveu que fos? història?
Us ha sorprès algun comentari N’hi ha algun més?
d’un company? Us recorda personatges
Què milloraríeu del llibre o què d’altres llibres?
us agradaria canviar-hi?
Quin personatge recordeu més? On passa la història?
Què explicaries als pares o als Canviaríeu el lloc?
amics sobre aquest llibre? És un lloc interessant? Us
Algú sap quelcom sobre l’autor agradaria saber més sobre
o l’il·lustrador? Què us aquest lloc?
agradaria saber-ne?
 29
PAS A | LA PREPARACIÓ

C. ORGANITZAR
L’ESPAI:

Preparar l’espai en el qual es

desenvoluparà la tertúlia literària és
imprescindible. Cal que l’infant, quan
s’hi trobi, l’identifiqui i es predisposi a
participar-hi. Sovint és dins de l’aula
mateix, però el mestre, ja sigui
mitjançant algun objecte, la decoració,
la llum, la distribució de les taules,
crea una atmosfera acollidora, que
desperta confiança als infants, que els
transmet un sentiment de pertinença i
que els ajuda a identificar aquella
situació.

Aquest ambient també s’aconseguirà

gràcies a les paraules del mestre,
donades amb cert to de veu o seguint
unes frases que els infants reconeixen
com a moment lector. Tots aquests
elements físics i comunicatius crearan
aquest espai màgic i únic de tertúlia
literària.
30

3.3 L’EXPLICACIÓ DEL LLIBRE

Des de fa segles que els rondallaires dominen les
tècniques per explicar contes en veu alta. El contista
necessita disposar de diversos elements per fer arribar la
història al públic. Més enllà de la narració en si, fa ús del
cos, els gestos, la veu, l’espai per captar l’atenció i
mantenir la comunicació amb el públic. De vegades,
compta amb el llibre per llegir-ne el text, de vegades
n’ensenya les il·lustracions, de vegades el manipula com
si fos un objecte de la trama, de vegades el llibre no hi és
físicament present. El rondallaire pot estar assegut a prop
dels qui l’escolten o potser s’estima més estar dret i
moure’s per l’espai. Pot optar per interrompre la narració
per interpel·lar el públic o potser s’estima més ser l’únic
que parla i rebre els estímuls de l’auditori a través de la
comunicació no verbal. Totes les variacions són adequades
si el contacontes s’hi troba a gust i aconsegueix el seu
objecte: fer vibrar els oients.

Convé que els infants s’asseguin en forma de semicercle,

en una sola fila o, com a mínim, amb bona visualització de
la resta de participants. Aquesta proximitat, juntament
amb l’actitud de benvinguda del mestre contacontes, la
preparació de l’espai, la creació de l’atmosfera i la
decoració, convidarà el públic a endinsar-se en l’obra
literària.

El repte del rondallaire, llavors, consistirà a mantenir

aquesta comunicació viva al llarg de l’estona. Si la
preparació del conte ha estat ben elaborada i fa servir els
recursos i estratègies que havia previst i assajat, l’èxit és
més fàcil d’assegurar. Si, malgrat tot, hi ha qui es
desconcentra, pot emprar la mirada, la veu o altres
recursos de comunicació no verbal per captar-los l’atenció.
 31

3.4 LA CONVERSA
Després de l’explicació del conte, arriba el moment d’introduir la
conversa al grup lector. És el moment en el qual es contrasten i es
comproven les hipòtesis realitzades a l’inici de la sessió i es
plantegen preguntes per iniciar el debat i comentar diferents aspectes
de l’obra:

Comprovació de les hipòtesis: Era el que us esperàveu? Com us

heu imaginat la història?

Exploració de gustos: Quina escena us ha agradat més? Quina

escena és la que us ha sorprès més? Què és el que fa que us
sorprengui?

Comparació i generalització: Aquest llibre s’assembla a algun altre

que us heu llegit? Hi ha quelcom que hagi passat en el llibre que
us hagi passat a vosaltres?

Vocabulari: Hi ha alguna paraula que no conegueu o us agradi

especialment? Sabeu què vol dir?

Desenvolupament literari: Què ha passat en aquesta història? Per

què creieu que l’han escrit? Hi ha il·lustrador o escriptor? Quin
personatge explicava o narrava la història? Sabem com se senten
els personatges? Vosaltres sentiu el mateix que ells? Quins
personatges són els que us han semblat més interessants?

Valors: Què heu après? Què us endueu d’aquest llibre?

Presa de consciència del criteri: Si haguéssiu de recomanar aquest

llibre a algú, què li diríeu?
32
Claus per a la tertúlia:

El mètode dialèctic que fa servir el mestre és el de la maièutica

socràtica; és a dir, mitjançant preguntes i respostes, conversa amb els
alumnes per fer-los aflorar el coneixement de manera inductiva.
Per aquesta raó, a l’hora de portar a terme el debat, cal que hagi
preparat preguntes estratègiques.
El mestre només desenvolupa el rol de moderador: és neutral, no es
posiciona ni dona respostes. Però això no exclou que desenvolupi el
sentit de la recerca, que clarifiqui les respostes o els nous
coneixements.
Ha de gestionar el grup, assegurar-se que tots els infants tenen
oportunitat de participar en la conversa; si cal, ha de convidar els
més reservats a intervenir-hi i mesurar les respostes dels més
parladors.
S’ha de fer càrrec de controlar el temps, d’assegurar-se que les
diferents parts de la conversa s’ajusten al temps previst.
 33

3.5 LA POST-CONVERSA
Quan la conversa ja es dona per finalitzada, ja sigui perquè s’ha
exhaurit el temps o perquè la conversa ha quedat obsoleta, arriba el
moment de la valoració i conclusió mitjançant una reflexió dels
elements propis de la tertúlia: el llibre, l’autor, el missatge que
s’enduen els infants i la valoració de l’obra. Es recomana seguir els
aspectes següents:

Valorar el llibre treballat: En quina mesura els ha agradat? Què

destaquen de bo i de dolent?
Saber si el recomanarien i els motius.
Imaginar què dirien a l’autor.
Preguntar quines conclusions n’extreuen i quins elements els han
facilitat un canvi de mirada.

Aquestes respostes poden anar

seguides d’una valoració més
quantitativa mitjançant un
termòmetre, un semàfor,
puntuacions de l’1 al 10 o
altres elements visuals que
ajudin a graduar i expressar la
seva satisfacció.
4.RECOMANACIONS
I RECURSOS

En aquest apartat trobareu la bibliografia feta servir en

els apartats anteriors i altres recursos que us poden ser
útils per aprofundir en alguns dels temes o trobar més
material per implementar tertúlies literàries d’aula.
BIBLIOGRAFIA
Bryant, S. C. (2003) Com explicar contes. Bibliari.

Centelles, J. (2020). Orientacions per a pares i mares.

Llegir amb els fills i filles: qüestió de confiança,
generositat i paciència. Fundació Jaume Bofill.
https://lecxit.cat/wp-
content/uploads/2020/02/Orientacions-per-promoure-
pares-i-mares.pdf

Chambers, A. (1993) Dime. Los niños, la lectura y la

conversación. Fondo de cultura económica.

Janer Manila, G. (1979) La literatura infantil. Embat.

Lluch, G. (2003) Análisis de narrativas infantiles y

juveniles. Ediciones de Castilla-La Mancha.

Lluch, G. (2009) Dades per a l’anàlisi de narratives per

al lector infantil i juvenil. Caplletra 46, pp. 121-148.

Portell, J. (2013) M'agrada llegir: com fer els teus fills

lectors. Ara Llibres.

Ros, R. (2019) Mot per mot. Literatures d’infant.

Associació de Mestre Rosa Sensat.

Ros, R. (2020) Manual d'oralitat: en set jornades i set

contes. Tantàgora.

Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics. (2016) El

gust per llegir a educació infantil i a educació primària.
Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament.
http://xtec.gencat.cat/web/.content/projectes/lectura/i
mpulslectura/materialsformacio/gustperllegir/documen
ts/gust_llegir_infantil_primaria.pdf

Valriu, C. (1998). Història de la literatura infantil i juvenil

catalana. La Galera.
RECURSOS
Biblioteca Associació de Mestres Rosa Sensat
www.rosasensat.org/biblioteca

Biblioteques públiques de Catalunya

https://biblioteques.gencat.cat/ca/inici

Gretel (Grup de Recerca de literatura infantil i juvenil i

educació literària de la UAB)
www.gretel.cat

Impuls de la lectura, Departament d’Educació,

Generalitat de Catalunya
http://xtec.gencat.cat/ca/projectes/lectura/impulslectur
a/

Línia en literatura infantil i juvenil del grup de recerca

SEI (Sostenibilitat i Educació Integral de la UIC)
https://www.uic.es/ca/recerca/recerca/grups-de-
recerca/ciencies-socials-i-juridiques/grc-grup-de-
recerca-en

Pla d’impuls a la lectura del CEIP Francesc Aldea

https://agora.xtec.cat/ceipcescaldea/pagina-exemple-
2/activitats-de-llengua-i-literatura/el-pla-dimpuls-a-la-
lectura/
LES TERTÚLIES LITERÀRIES D'AULA

Guia per a mestres d'Infantil i Primària

Mariona Graell Martín i Maria Pujol Valls són professores de la Facultat de Ciències de
l'Educació de la Universitat Internacional de Catalunya. La seva docència i recerca
s'emmarca en el camp de la lectoescriptura i la didàctica de la literatura infantil i juvenil.
Formen part del grup de recerca en Sostenibilitat i Educació Integral (UIC).