Estrategies Dintervencio Per Lalumnat Amb TDAH Modul2

Mòdul 2.
Diagnòstic, avaluació i tractament del TDAH
ESTRATÈGIES
D’INTERVENCIÓ PER
L’ALUMNAT AMB TDAH
«Tots els i les estudiants poden aprendre,
però no tothom ho poden fer el mateix
dia, ni de la mateixa manera».
George Evans
Mòdul Diagnòstic, avaluació i

2 tractament del TDAH
© SomDocents
Tots els drets reservats 1
Mòdul 2. Diagnòstic, avaluació i tractament del TDAH
ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ
PER L’ALUMNAT AMB TDAH
Mòdul Diagnòstic, avaluació i
2 tractament del TDAH
1. Introducció
2. Avaluació del TDAH

2.1. Història clínica
2.2. Exploració neuropsicològica
3. Diagnòstic del TDAH

3.1. Criteris diagnòstics del DSM-5
4. Detecció i característiques del trastorn «Els doctors i els

4.1. Detecció professors li van dir a la
4.2. Subtipus i característiques meva mare que jo no podia
fer res. simplement
4.2.1. Predomini desatent
no podia concentrar-me.
4.2.2. Predomini impulsiu-hiperactiu
¡Es van equivocar!»
4.2.3. Combinat
Michael Jordan
5. Comorbiditat amb d’altres trastorns
5.1. Trastorns del neurodesenvolupament
5.2. Trastorns d’aprenentatge
5.3. Trastorns de conducta
5.4. Trastorns afectius
6. Tractament multimodal del TDAH

6.1. Farmacològic
6.2. Psicològic
6.3. Psicopedagògic
7. Conclusions
8. Referències bibliogràfiques
© SomDocents
Tots els drets reservats
1. Introducció
Al primer mòdul del curs hem conegut el símptomes, les causes i el model explicatiu del
TDAH, de manera que ja tenim resposta a la pregunta que ens fèiem al iniciar el curs: què
és el TDAH? Ara ja sabem que és un trastorn neurobiològic amb una gran càrrega genètica
que comporta conductes de falta d’atenció, impulsivitat o hiperactivitat derivades d’una
afectació, principalment, en les funcions executives del cervell. En aquest segon mòdul,
ens centrarem en conèixer el procés diagnòstic, l’avaluació i el tractament d’aquest
trastorn.
En primer lloc, es presentarà el procés d’avaluació que se segueix, per part dels
professionals de la salut, per fer una exploració completa i exhaustiva i poder
determinar un diagnòstic de TDAH. També s’explicaran les proves estandarditzades
que s’utilitzen per avaluar les funcions cognitives i psicològiques relacionades amb el
trastorn.
En segon lloc, identificarem els tres subtipus diagnòstics (predomini desatent,
hiperactiu-impulsiu o combinat) i les característiques principals de cadascun per tal
de poder detectar l’alumnat amb TDAH. També s’exposaran quins són els trastorns que
amb més freqüència presenten comorbiditat amb el TDAH a nivell d’aprenentatge,
afectiu i de conducta i pautes que hem de tenir presents davant d’aquests trastorns.
Quan parlem de comorbiditat ens referim a la presència de dos o més trastorns alhora,
és a dir, a la freqüència amb què un trastorn és diagnosticat juntament amb un altre.
Finalment, s’exposa el tractament multimodal que es duu a terme amb infants i joves amb
TDAH, que consisteix en una intervenció farmacològica, psicològica i psicopedagògica.
Veurem quins aspectes es treballen i pautes i recursos per una intervenció global òptima
de l’alumnat amb TDAH.
© SomDocents
2. Avaluació del TDAH
Donada la complexa naturalesa i el caràcter multifactorial del TDAH, el seu diagnòstic

presenta la necessitat de ser enfocat des d’una visió multimetodològica i multidisciplinar.
La persona especialitzada en psicologia o neuropedriatria necessita reunir molta

informació sobre l’infant o jove i el seu entorn, ja que actualment no existeix cap
prova que per si sola serveixi per diagnosticar el TDAH.
Així doncs, cal fer una valoració completa amb la major informació possible per tal d’iden-
tificar clarament les dificultats i descartar altres trastorns del neurodesenvolupament.
Per tant, a l’escola, el psicopedagog o psicopedagoga o l’orientadora o orientador del
centre (ja sigui per part de la CAEI1 del centre o de l’EAP2) recollirà tota la informació
rellevant sobre les notes acadèmiques, la conducta, les dificultats, l’evolució observada
i la socialització amb els seus iguals i amb les persones adultes. Tota aquesta informació
caldrà obtenir-la del personal docent que ha tractat amb l’alumne o alumna, d’avaluacions
psicomètriques realitzades pel psicopedagog o psicopedagoga del centre escolar (si hi
ha la possibilitat) i de les observacions directes.
2.1. Història clínica
Per poder diagnosticar el TDAH cal fer una valoració clínica exhaustiva, que ha de dur a
terme un o una professional en psicologia o neuropediatria, i que trobem recollida a la
historia clínica de la persona.
En la història clínica es recull informació sobre l’àmbit familiar (antecedents i actual) i
l’escolar i sobre el propi infant o jove, tots ells aspectes essencials per valorar el possible
diagnòstic.
1 Comissió d’atenció educativa inclusiva, serveix per planificar, promoure i fer el seguiment
d'actuacions que es duguin a terme per atendre la diversitat de necessitats educatives de
l’alumnat i la formen el director del centre, l’orientador educatiu, mestres d’educació especial,
mestres de suport, professionals de suport intensiu d’escolarització inclusiva (SIEI) i el
psicopedagog de l’equip d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP).
2 Equip d’assessorament i orientació psicopedagògica.
© SomDocents
La informació que es detalla a la història clínica és la següent:3

• Motiu de la consulta.
• Antecedents familiars pròxims, tant mèdics com psiquiàtrics.
• Dades sobre l’embaràs, el part i el període neonatal, amb especial interès en el
consum d’alcohol, tabac i d’altres tòxics.
• Malalties que hagi presentat i controls mèdics (audició i llenguatge).
• Història cronològica del desenvolupament del nen o nena: edat en què inicia
el llenguatge, comença a caminar…, hàbits de son i d’autonomia general,
aprenentatges inicials, preferències de jocs i hàbits d’alimentació.
• Informació de l’escola a través dels informes acadèmics des de la infància i
recollida de la conducta del nen, nena o jove a través de qüestionaris o de registres
dissenyats amb aquesta finalitat, de manera que es recullin les conductes i les
dificultats observades en l’àmbit escolar.
• Examen físic i valoració del neurodesenvolupament. Al nen o nena amb possible
TDAH se li ha de fer una exploració física detallada amb la finalitat d’excloure
patologies responsables dels símptomes que presenta.
• És important registrar el pes, la talla i el perímetre cranial, aquest últim
especialment en infants petits per avaluar anomalies físiques que puguin orientar
cap a determinants síndromes genètics.
Motiu de Antecedents
la consulta familiars
Història del
desenvolupament Exploració física
i de l’adquisició detallada
d’aprenentatges
3 Informació extreta de: A. Sans Fitó (coord.), El aprendizaje en la infancia y la adolescencia:

claves para evitar el fracaso escolar, Esplugues de Llobregat: Hospital Sant Joan de Déu, 2010.
© SomDocents
2.2. Exploració neuropsicològica
Un cop que el psicòleg o la psicòloga ha recollit la informació exhaustiva del cas i tenint
present la impressió diagnòstica de TDAH, es duu a terme una exploració i una valoració
neuropsicològica completa de l'infant o jove. A través d’aquesta exploració es pretén
obtenir un perfil general sobre els punts forts i els febles que presenta en diverses
habilitats i funcions, a més d’ajudar a determinar la presència o no d’altres trastorns
del neurodesenvolupament o d’aprenentatge.
Per obtenir aquest perfil, se li faran tests o escales estandarditzades sobre diferents
aspectes i es realitzaran activitats que permetin observar les seves habilitats.
1. El aspectes principals que cal valorar són:
• Funcions executives i d’atenció.
• Conducta.
• Habilitats acadèmiques.
2. Aspectes secundaris però que ofereixen informació rellevant per fer una
intervenció adient són: rendiment cognitiu global, memòria, funcions lingüístiques
i funcions visoperceptives, visoespacials o visoconstructives.
Rendiment
cognitiu global
Habilitats
acadèmiques
Memòria
Conducta Exploració Funcions

neuropsicològica lingüístiques
Funcions
Funcions
executives/atenció
visoperceptives,
visoespacials i
visoconstructives
Imatge adaptada de la unitat de trastorns d’aprenentatge escolars (UTAE).
© SomDocents
A continuació es mostren algunes de les proves que es poden utilitzar per obtenir
informació de la conducta general i proves per valorar la conducta específica del TDAH:
Algunes d’aquestes proves o tests són realitzats a l’alumne o alumna pel psicopedagog
o orientador educatiu del centre amb l’objectiu de fer un primer cribratge de la seva
intel·ligència general, detectar la possible presència d’algun trastorn d’aprenentatge i
per valorar el nivell de lectoescriptura i la qualitat de l’atenció. Partint de les dades
obtingudes, s’elabora un informe per la família on s’indica la recomanació, si es considera
adient, de fer la derivació al o la pediatra.
• Proves generals
• Inventari de comportament per infants i joves: CBCL d’Achenbach, que existeix
per docents, per famílies i l’autoinforme. Es fa gairebé de forma general per
qualsevol motiu de consulta per obtenir informació global del comportament.
• Test SENA: serveix per la detecció d’un ampli espectre de dificultats o de
problemes emocionals i de conducta dels tres als divuit anys.
• Rendiment cognitiu global: s’acostumen a fer les escales de Wechsler (WPPSI-IV,
WISC-V, WAIS-IV) o K-ABC, K-BIT, BAS-II, que donen informació sobre el coeficient
general d’intel·ligència a més de valorar aspectes com el raonament verbal i no
verbal, la memòria de treball i el raonament perceptiu, entre d’altres.
• Proves específiques de TDAH

• Escala e-TDAH, de J. Fenollar-Cortés: és el test més recent per
avaluar el TDAH i el 2018 va obtenir el premi de TEA Ediciones.
Avalua els símptomes propis del quadre diagnòstic de TDAH
(desatenció, hiperactivitat/impulsivitat) tal com són definits al
DSM-5, així com dificultats associades i està indicat per infants
de sis a dotze anys. Està disponible en paper i en línia.
• EDAH, d’A. Farré i J. Narbona: té l’objectiu de mesurar els

principals trets del TDAH i dels trastorns de conducta que poden
coexistir amb el trastorn i està destinat a nens i nenes de sis a
dotze anys, és a dir, a l’etapa d’educació primària.
• ADHD Rating Scale IV, de Du Paul i altres (1998): serveix per famílies i per l’escola
i a la pàgina 26 del manual teniu el qüestionari pels docents.
• Escala de Conners: al següent document trobareu l’escala de Conners per
professors i famílies.
© SomDocents
Respecte a les proves per avaluar les funcions executives, l’atenció, el llenguatge
! o la lectoescriptura, us compartim una recopilació elaborada per TEA Ediciones
amb les proves més utilitzades i rellevants per una exploració neuropsicològica.
Utilitzar proves estandarditzades permet objectivar la discrepància entre la seva

capacitat cognitiva global i les obtingudes en les proves específiques, sobretot en
les funcions executives, sempre seguint un barem de comparació amb la mitjana
de població.
S’escolliran unes proves o tests en concret en funció de les dificultats comentades

per la família i els docents i de les observades en el nen o nena en el procés de
valoració. Totes les proves són adients, de manera que el professional escollirà la
que consideri que li aporta més informació sobre els aspectes que ha de valorar
i buscarà l’equilibri entre optimitzar el temps de les proves i obtenir informació
prou detallada.
Finalment, val a dir que no existeixen proves especifiques que determinin el

diagnòstic, sinó que es tracta d’una valoració global de les potencialitats i les
dificultats del nen i nena, a més d’una valoració del grau d’afectació a la seva vida
diària.
© SomDocents
3. Diagnòstic del TDAH
El trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat, com ja sabem, suposa unes dificultats en
quatre eixos principals de funcionament: funcions executives, processament temporal,
activació i motivació i regulació emocional.
Aquestes afectacions neuropsicològiques es mostren a través de diferents símptomes
o manifestacions clíniques, en les conductes i les dificultats que observem en aquest
perfil d'infants i joves. Així, observem manifestacions de falta de control de la conducta
(regulació emocional), excés d’activitat (activació i motivació), impulsivitat en les seves
accions, dèficits atencionals, oblits (funcions executives), deixar les coses per l’últim
moment (processament temporal) així com dificultats per planificar-se i seguir normes i
instruccions (memòria de treball).
Totes aquestes conductes han de ser observades i valorades pel personal docent, la
família i personal professional de la salut que correspongui (psicòleg o psicòloga,
neuropediatra…) per tal de determinar el diagnòstic.
3.1. Criteris diagnòstics del DSM-5
Partint dels símptomes i les causes subjacents del TDAH, s’estableixen uns criteris
diagnòstics que es recullen en diferents manuals de referencia, com són el manual DSM-
5 (de l’Associació Americana de Psiquiatria, APA) i el CIE-11 (Classificació Internacional
de malalties Mentals de l’OMS, 2018).
El manual de referència més utilitzat és el DSM-5, i per aquest motiu explicarem la seva
classificació i criteris.
El DSM-5 (2013), la cinquena edició del Manual estadístic i de diagnòstic dels trastorns
mentals publicat per l’Associació Americana de Psiquiatria, defineix els criteris que han
d’utilitzar els metges, els professionals de la salut mental i d’altres professionals de la
salut qualificats quan realitzen un diagnòstic de TDAH.
A la seva classificació, trobem el TDAH dins dels trastorns de neurodesenvolupament:
• Trastorns del desenvolupament intelectual

Principals • Trastorns de la comunicació
trastorns del
• Trastorn de l'espectre autista
neurodesen-
volupament • Trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat
(DSM-5) • Trastorns d'aprenentatge
• Trastorns de les habilitats motores
© SomDocents
Curiositat!
Un dels canvis més importants respecte el DSM-4 és l’edat d’inici requerida per
diagnosticar el trastorn, que passa dels set anys al DSM-4 als dotze anys al DSM-5.
Els criteris diagnòstics del TDAH especificats al DSM-5 s’engloben en dos grans blocs
(A1: desatenció i A2: hiperactivitat-impulsivitat) on s’exposen un conjunt de símptomes
(conductes) que podem observar en l’alumnat que té el trastorn.
Els punts que trobareu sota el subtítol «Amb freqüència…» indiquen quines conductes
cal tenir presents per poder detectar aquest trastorn en l’alumnat i, si ho trobeu
adient, donar el senyal d’alerta a la CAEI del centre per fer una valoració del cas i informar
a la família.
A: Patró persistent de desatenció o hiperactivitat-impulsivitat que interfereix en

el funcionament o desenvolupament, es caracteritza per la presencia de (1) i/o (2):
1. DESATENCIÓ
Sis o més dels següents símptomes (cinc per més grans de setze anys)
s’han mantingut almenys durant sis mesos en un grau que no concorda
amb el nivell de desenvolupament i afecten directament a activitats socials
i acadèmiques o laborals.
Amb freqüència…
• No para atenció suficient als detalls o per descuit comet errors en les
tasques escolars, laborals o en d’altres activitats.
• Té dificultats per mantenir l’atenció en tasques o activitats lúdiques.
• Sembla no escoltar quan se li parla directament.
• No segueix instruccions i no finalitza les tasques escolars, encàrrecs o
obligacions o deures del centre de treball.
• Té dificultats per organitzar les feines o activitats.
• Evita, li desagrada o rebutja iniciar o realitzar tasques que requereixen
un esforç mental sostingut.
• Extravia objectes o materials necessaris per fer les tasques o activitats.
• Es distreu fàcilment per estímuls irrellevants.
• És descurat o descurada amb les activitats diàries.
© SomDocents
2. HIPERACTIVITAT-IMPULSIVITAT
Sis o més dels següents símptomes (cinc per més grans de setze anys) s’han
mantingut almenys durant sis mesos en un grau que no concorda amb
el nivell de desenvolupament i afecten directament a activitats socials i
acadèmiques o laborals.
Amb freqüència…
• Mou en excés les mans o els peus o mostra una inquietud motriu en el
seu seient.
• S’aixeca del seient a l’aula o en situacions en les quals s’espera que
romangui assegut.
• Corre, salta o trepa excessivament en situacions inapropiades.
• Presenta dificultats per jugar o dedicar-se amb tranquil·litat a activitats
d’oci.
• «Està en marxa» o acostuma a actuar com si tingués un motor.
• Parla en excés.
• Respon abans que les preguntes siguin completades.
• Té dificultats per esperar el seu torn.
• Interromp o s’immisceix en les activitats dels altres.
! Nota: els símptomes no són una manifestació d’un comportament
oposicionista, desafiant, d’hostilitat o de fracàs per comprendre les
tasques o instruccions.
B: Alguns del símptomes de desatenció o d’hiperactivitat-impulsivitat han estat

presents abans dels dotze anys.
C: Diversos símptomes estan presents en dos o més àmbits (casa, escola, feina,
amb els amics o els familiars o en d’altres activitats).
D: Existeix una clara evidència que els símptomes interfereixen en la qualitat del
funcionament social, acadèmic o laboral o que en redueixen la qualitat.
E: Els símptomes no es produeixen exclusivament durant el transcurs d’una

esquizofrènia o d’un altre trastorn psicòtic i no s’expliquen millor per d’altres
trastorns mentals (per exemple, trastorn de l’estat d’ànim, trastorn d’ansietat, trastorn
dissociatiu, trastorn de personalitat, intoxicació per substàncies o abstinència).
© SomDocents
Un psicòleg o psicòloga valorarà els resultats obtinguts en els criteris anteriors, juntament
amb tota la informació aportada per la família i pel personal docent, per determinar el
diagnòstic de TDAH. Quan es confirma el diagnòstic, a l’informe mèdic cal especificar: la
presentació dominant que s’obté i la gravetat actual del trastorn.
• Presentació dominant que s’obté: es tracta d’especificar quins símptomes
presenta la persona dels dos blocs que hem comentat. Pot ser que només
s’observin conductes de desatenció (A1) o d’hiperactivitat-impulsivitat (A2) o de
tots dos blocs. (Sempre s’ha de tenir en compte el criteri que cal presentar sis o
més símptomes de la llista i amb una durada mínima de sis mesos).
Per tant, el diagnòstic pot ser: TDAH amb predomini o presentació predominant…
» de falta d’atenció/desatent (compleix només A1).
» hiperactiva-impulsiva (compleix només A2).
» combinada (compleix A1 i A2).
• Gravetat actual: lleu, moderat o greu segons la valoració per part del o la
professional en psicologia de diferents aspectes, com, per exemple, si és capaç
de seguir rutines, l’afectació a les relacions familiars, el rendiment acadèmic, si hi
ha d’altres trastorns associats o el grau d’interferència que presenta el trastorn
en la seva vida diària.
© SomDocents
4. Detecció i característiques del trastorn
4.1. Detecció
El centre escolar és un dels àmbits on l’infant o jove passa moltes hores del seu dia,
per la qual cosa la primera alerta per un diagnòstic de TDAH habitualment prové dels
o les docents i, si no, de la pròpia família. Com a docents, podem observar i detectar
conductes susceptibles de derivar en un TDAH, de manera que conèixer aquestes
conductes és de gran utilitat per poder detectar i intervenir al més aviat possible.
A continuació presentem una graella d’observació per nens i nenes a partir de sis anys
(El TDAH: detecció i actuació en l’àmbit educatiu, Departament d’Ensenyament, 2013),
molt útil per fer una primera valoració:
Alguna
SÍMPTOMES D'INATENCIÓ Mai vegada Sovint
No para atenció en els detalls i s'equivoca per

descuit en les tasques escolars, en la seva feina i
en altres activitats.
Té dificultat per concentrar-se en les tasques o en

activitats lúdiques.
Sembla que no escolta quan se li parla directament.
No segueix instruccions i no acaba les tasques

escolars, encàrrecs o altres obligacions (sense que
sigui per negativisme o incapacitat per comprendre
el que se li demana).
Té dificultat per organitzar-se en tasques i activitats.
Evita, li desagrada o rebutja dedicar-se a tasques o

activitats (joguines, llibres...).
Es distreu fàcilment amb estímuls irrellevants.
Es mostra deixat en les activitats diàries.
© SomDocents
Alguna
SÍMPTOMES D'HIPERACTIVITAT I IMPULSIVITAT Mai vegada Sovint
Mou mans i peus en excés o es remou en el seient.
S'aixeca de la cadira a la classe o en altres situacions

en què s'espera que sigui assegut o asseguda.
Corre i salta excessivament en situacions en què

és inapropiat fer-ho (en adolescents pot limitar-se
a sentiments subjectius d'inquietud).
Té dificultats per jugar o dedicar-se tranquil·lament

a activitats d'oci.
Està en moviment constant o actuant com si

tingués un motor.
Parla en excés.
Es precipita a respondre abans que s'hagin acabat

les preguntes.
Té dificultats per esperar el seu torn.
Interromp o "fica el nas" en les activitats d'altres

(en les converses, jocs...).
Font: El TDAH: detecció i actuació en l’àmbit educatiu, Departament d’Ensenyament, 2013.
Criteris de valoració de la graella

• Es considera que l’alumne o alumna manifesta símptomes de desatenció
significatius si es marquen sis ítems o més amb el valor «sovint».
• Es considera que l’alumne o alumna manifesta símptomes d’hiperactivitat i
impulsivitat quan es marquen sis ítems o més amb el valor «sovint».
• Els símptomes han d’haver estat presents, com a mínim, durant sis mesos, tant
en l’entorn familiar com en l’escolar.
• La presència d’aquests símptomes ha de crear dificultats en l’adaptació personal,
familiar, escolar i social.
Tenint en compte les conductes observades, si com a docents tenim sospita de TDAH o si
la pròpia família ens fa arribar el neguit, informarem a la CAEI del centre o al psicopedagog
o la psicopedagoga de l’EAP perquè faci una primera valoració amb la informació que
© SomDocents
nosaltres aportarem i realitzant algunes proves o tests dels abans esmentats. A partir de
la valoració obtinguda i, un cop informada la família, el psicopedagog o psicopedagoga
del centre elaborarà un informe amb la informació rellevant de l’infant o jove i els
resultats obtinguts i es plantejaran unes primeres mesures educatives per satisfer les
necessitats de l’alumne o alumna. Si ho considera adient, recomanarà a la família que
vagi al o la pediatra perquè faci una valoració clínica completa. El següent esquema és
un resum del que hem explicat:
DERIVACIÓ
INFORMAR
A PEDIATRIA
Psicopedagog/a del Analitza el cas i deriva

centre escolar (si ho troba adient) al o
(CAEI) o l’EAP la neuropediatra
SOSPITA DE TDAH
Recollida d’informació Valoració psicològica
i valoració completa
Família o psicopedagògica inicial diagnòstic + intervenció
personal docent
Elaborar INFORME
i planificar mesures
educatives
INTERVENCIÓ
Informar la família COORDINADA
(si és necessari) que realitzi psicopedagog/a del
una visita a pediatria centre, docents i família
4.2. Subtipus i característiques
El TDAH engloba tres símptomes nuclears que són el dèficit d’atenció, la hiperactivitat i
la impulsivitat, a partir dels quals es reconeixen les tres representacions clíniques que
ja coneixem: predomini desatent, hiperactiu-impulsiu o combinat.
Les manifestacions clíniques del TDAH són diverses i poden variar molt d’una persona a
una altre, fins i tot en una mateixa persona al llarg de la vida. A més, també varien segons
l’ambient on es trobi el nen, nena o jove, per la qual cosa sempre hem de tenir en ment
que no totes les persones amb TDAH són iguals.
Tenint en compte les diferents representacions, a continuació expliquem alguns aspectes
representatius de cada subtipus que us poden ajudar a detectar aquest alumnat.
© SomDocents
4.2.1. Predomini de falta d’atenció o desatent
En el subtipus de presentació predominant de falta d’atenció és interessant tenir en

compte les següents característiques:
• Es presenta en ambdós sexes per igual.
• Les dificultats es troben sobretot en el rendiment acadèmic i a mesura que se’ls
exigeix més autonomia a casa.
• Sovint s’assigna una etiqueta dient que «estan als núvols», que són ganduls o
gandules que no mostren motivació per estudiar.
! Cal tenir en compte que no es tracta d’una falta de capacitat de concentració

com a tal, sinó d’una dificultat per mantenir l’atenció en tasques feixugues i
avorrides, especialment si són llargues.
• La dificultat d’atenció augmenta quan es troba en un ambient amb molts

estímuls que poden cridar la seva atenció, per la qual cosa les seves feines
acostumen a presentar molts errors i a contenir pocs detalls.
» Intentarem que estigui a primera fila, que no segui a prop d’una finestra i que
a la taula tingui només el material imprescindible.
• Moltes vegades aquest perfil d'alumnat passa desapercebut perquè no
acostumen a presentar problemes de conducta que interfereixin en l’activitat
escolar, familiar o social.
» Haurem d’estar especialment alertes als alumnes que presenten un
endarreriment acadèmic i que es mostren poc actius i actives a les classes, ja
que possiblement no estan captant o comprenent la informació. Intentem fer
preguntes i motivar que participin mentre expliquem, així podrem detectar si
tenen dificultats per estar al cas o comprendre.
• Tenen dificultats per seguir demandes d’organització i planificació pròpies de l’eta-
pa educativa en la que es troben. Durant l’educació primària no adquireixen hà-
bits d’estudi, però les demandes a curt termini que s’exigeixen en aquesta etapa,
junt amb el seguiment del personal docent i la família, els i les permeten anar «ti-
rant» sense grans dificultats. A secundària, els i les alumnes que a primària anaven
salvant les dificultats poden fracassar amb molta facilitat. La no existència d’hà-
bits d’estudi, junt amb una major exigència en eficàcia, autonomia, treballs a llarg
termini o més temari, fa que les dificultats es facin evidents i siguin significatives.
» Caldrà acordar amb les famílies com fer el treball a casa per dotar l’alumne o
alumna d’hàbits d’estudi: establir un horari de treball fixe i visual, fer pauses per
evitar l’esgotament, ajudar a destacar paraules clau i fer esquemes o resums,
eines que ajudaran a millorar la seva autonomia i aplicables per totes les àrees.
© SomDocents
» S’ha d’oferir informació visual sobre el temari en forma de dibuixos, fitxes,

notes o vídeos que puguin motivar-los i motivar-les i captar la seva atenció.
• Tenen tendència a posposar el moment de posar-se a fer els deures o a estudiar
per un examen. Tenen dificultats per enfrontar-se a tasques que els suposen una
atenció sostinguda i un esforç cognitiu.
» Cal dir que l’estrès i la motivació de l’últim moment poden fer que augmenti
molt el seu rendiment, ja que per ells i elles és un estímul el fet que es marqui
un temps de fi a la tasca. Per això, quan els diem que queda molt poc temps
per anar al pati i cal que l’exercici estigui acabat, poden ser molt eficients. Per
millorar el concepte del temps és important materialitzar-lo amb rellotges,
cronòmetres, senyals d’avís o rellotges de sorra.
A més, amb l’alumnat de subtipus desatent, caldrà tenir en compte algunes actuacions:
• Crear rutines d’aula, estructurar el funcionament de les classes i indicar quines
activitats faran durant el dia i escriure-les a la pissarra.
• Disposar sempre de cinc minuts a l’inici o al final per organitzar el material.
• Seure amb un company o companya que supervisi i sigui la seva persona de
referència per oferir ajut en la realització de les tasques.
• Fraccionar les tasques en petits passos i oferir pauses, per exemple, fent de
responsable d’esborrar la pissarra.
DESATENT
Dificultat No aprèn
Passa
per planificar al ritme
desapercebut/da
exercicis
Oblida o
perd coses Sembla no
A l’aula escoltar quan
es mostra se li parla
passiu
Desorganització
Nul esforç mental
sostingut en les
tasques
Passa per un
infant o jove poc
intel·ligent Somia
despert/a
Imatge basada en la realitzada per l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona
© SomDocents
4.2.2. Predomini impulsiu-hiperactiu
Respecte a la presentació de predomini impulsiu-hiperactiu, és interessant conèixer les

següents característiques:
• La hiperactivitat es refereix a la presència d’un moviment o inquietud motriu
de forma continuada. Especialment quan són petits i petites, tenen dificultat en
romandre en el seient, si ho aconsegueixen, acostumen a tenir alguna part del
seu cos en moviment (els peus, les mans, donen cops de peu, mouen el cul…) o
bé tenen sempre una cosa a les mans o estan constantment tocant coses. Tot
plegat comporta que facin sorolls força constants: cridar, li cauen coses, mouen
objectes bruscament, donen cops a les coses…
La hiperactivitat és freqüent en la majoria d’infants i joves amb TDAH, però hem

! de tenir en compte que no sempre és constant i que de vegades no es manifesta
de forma externa (poden sentir nerviosisme intern). A més, la hiperactivitat
tendeix a disminuir amb els anys, fins i tot en aquells nens i nenes que en els
primers anys de vida han sigut molt moguts.
• La simptomatologia acostuma a presentar-se de forma precoç, durant

l’educació infantil o els primers cursos de primària.
• Predomina en el sexe masculí i les dificultats més importants estan relacionades
amb la conducta.
• Sovint se’ls etiqueta dient que són alumnes que «no poden estar quiets o
quietes» o que «actuen sense pensar».
• La impulsivitat comporta que presentin dificultat per pensar abans d'actuar i
interrompen amb freqüència. Els i les és difícil pensar les conseqüències dels
seus actes en el moment en què els realitzen, per la qual cosa fan accions o tenen
reaccions inapropiades.
Amb aquest tipus d’alumnat podem dur a terme les següents actuacions per alliberar
la seva inquietud i millorar la seva conducta a l’aula, a més de fraccionar les tasques i
oferir-los fer pauses:
• Acordar amb ell o ella que s’aixequi a ensenyar-te com va la tasca. Pots dir-li:
«Quan hagis fet la primera, vine a la taula i m’ho ensenyes», i així, a més d’anar
guiant, també fas que es pugui moure i es desplaci diverses vegades.
• Fer les tasques que suposin més esforç mental després de fer un esforç físic (en
venir del pati, de fer educació física…).
© SomDocents
• Acordar quines conductes s’accepten i quines no i explicar clarament les

conseqüències i no fer cas quan faci moviments incontrolats o establir un senyal
(picar l’ull) perquè ho detecti i pugui regular la seva conducta.
• Sempre reforçar les accions correctes que faci i quan mostri calma i atenció.
Es pot establir un sistema de punts per premiar el nen o nena amb TDAH i,
quan obtingui els punts acordats, elogiar-lo o elogiar-la davant de la classe i
proporcionar-li un privilegi.
HIPERACTIU-IMPULSIU
No mesura Dificultat per

els riscos ni dedicar-se a les
els perills tasques
Interromp
Parla en
converses
excés
Respon
Es mou d’un
precipitadament
lloc a l’altre
Imatge basada en la realitzada per l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona
4.2.3. Combinat
Finalment, és important ser conscients que l'alumnat amb TDAH amb predomini combinat
presentaran conjuntament les característiques de les dues presentacions comentades
anteriorment del trastorn, de manera que el ventall de dificultats augmenta.
Aquest subtipus és el més freqüent. La presència de la hiperactivitat i la impulsivitat ajuda
a identificar dificultats en la persona i més tard s’identifiquen les altres característiques
de falta d’atenció, que de vegades passen desapercebudes, però que acaben determinant
el diagnòstic de TDAH amb predomini combinat.
Així doncs, trobarem dificultats en la realització de tasques acadèmiques per la dificultat
de concentració en tasques feixugues, avorrides i sostingudes, cosa que provoca que el
seu ritme de treball no sigui l’adequat per la seva etapa evolutiva i, a més, se sumen
les dificultats conductuals que suposen cert rebuig de l’entorn.
© SomDocents
En aquest perfil d'alumnat caldrà una intervenció global que combini:

• Les actuacions ja esmentades en els subtipus anteriors.
• Proporcionar espais per treballar el valor de la diversitat en el grup classe, per
exemple, a través de contes com Quatre petites cantonades de no res, Monstre
rosa o L’Elmer, l’elefant de colors, entre d’altres.
• Afavorir treballs en grup i la comprensió i acceptació dels seus iguals.
Com a conclusió i segons els estudis poblacionals, en el següent gràfic podem veure
la prevalença de cada subtipus. Com dèiem, el TDAH amb predomini combinat és el
més freqüent, seguit del predomini desatent i, amb menor percentatge, del predomini
hiperactiu-impulsiu. Això ens indica que un percentatge molt elevat d’infants o joves que
mostrin hiperactivitat o impulsivitat també presentaran problemes d’atenció, de manera
que hem de parar atenció i observar si identifiquem problemes d’atenció sostinguda en
les activitats, dificultats per acabar les tasques, oblits de material, errors freqüents o
dificultats per comprendre enunciats.
Predomini Predomini Predomini

hiperactiu-impulsiu desatent combinat
© SomDocents
5. Comorbiditat amb d’altres trastorns
La comorbiditat s’entén com la coexistència de diversos diagnòstics alhora, i és que

tenir TDAH no exclou de poder tenir d’altres trastorns associats, com ara trastorns
d’aprenentatge, trastorns de conducta, trastorns afectius… Tot això, però, dificultarà el
bon pronòstic i caldrà una major atenció.
Segons dades extretes de l’Hospital Sant Joan de Déu:
• En un 67 % de les persones que pateixen TDAH aquest s’associa a un o més
trastorns psiquiàtrics enfront d’un 11 % en persones que no pateixen TDAH.
• D’aquest 67 %, un 33 % presenten un únic trastorn, un 16 %, dos i un 18 %, tres
o més.
En els primers anys de vida és freqüent que el TDAH estigui associat amb d’altres trastorns
del neurodesenvolupament com ara amb un trastorn del llenguatge (TEL) o un trastorn
de l’espectre autista (TEA).
En un 13 % dels casos de discapacitat intel·lectual hi ha associat un TDAH i en un 30 %
dels casos el TDAH va associat a trastorns de l’aprenentatge. A més, també podem
trobar associat el TDAH a trastorn de tics com la síndrome de Tourette; en aquest cas,
en un 50 % dels casos primer apareix la simptomatologia del TDAH i al voltant dels set
anys apareixen els primers tics.
Una de les novetats del DMS-5 és que permet el diagnòstic coexistent de TDAH i
TEA, i és que al voltant d’un 30 % dels casos de TEA estan associats al TDAH.
5.1. Trastorns del neurodesenvolupament
Els principals trastorns del neurodesenvolupament associats al TDAH són el TEA i TEL,
dels quals en parlem a continuació:
TDAH i trastorn d’espectre autista (TEA)
Quan el TEA està associat al TDAH a la simptomatologia del TDAH s’hi afegeixen
dificultats en la reciprocitat socioemocional, en la comunicació verbal i en la no verbal,
en la pragmàtica de la comunicació i en la comprensió del llenguatge. A més, presenten
conductes o interessos repetitius o inflexibilitat al canvi de rutines o de l’entorn, conductes
motores repetitives o alteracions sensorials. Així doncs, a les dificultats d’inhibició i de
memòria de treball s’hi sumen les dificultats de planificació i la rigidesa cognitiva pròpies
del TEA. En aquests casos poden existir greus problemes de conducta associats a la
© SomDocents
rigidesa, a la impulsivitat i a la desregulació emocional. En aquests casos, les confusions

diagnòstiques són freqüents per l’excés d’hiperactivitat, la impulsivitat i les dificultats
conductuals associades i en ocasions el TEA no es reconeix i passa inadvertit, per la qual
cosa és essencial una bona exploració diagnòstica.
• Amb aquest alumnat haurem de tenir present que són més susceptibles al canvi
de rutines i que presenten dificultats per tenir interaccions socials efectives. Per
aquest motiu, haurem d’anticipar al màxim possible qualsevol canvi («Demà no
vindrà la tutora i vindrà una substituta», «Avui està plovent i no sortirem al pati»,
si han de fer una actuació al teatre de l’escola, hem de mostrar-li l’espai abans
i explicar-li què faran i quan…). També hem d’oferir oportunitats de joc amb els
iguals, guiar-los per introduir-se en una activitat i interactuar fent de model:
«Hola, el Pep també vol jugar amb vosaltres a pilota, ell us vol preguntar si pot
jugar amb vosaltres», i, finalment, hem d’oferir molt material visual per facilitar la
comunicació i la comprensió del llenguatge utilitzant pictogrames.
• A ARASAAC podeu trobar un munt de pictogrames i de recursos visuals per
l’alumnat amb TDAH.
TDAH i trastorn específic del llenguatge (TEL)

Tot i que en menor mesura, alguns infants amb TDAH presenten alteracions significatives
del desenvolupament del llenguatge expressiu o receptiu-expressiu (verbal i gestual). És
una comorbiditat present durant la infància i que, en general, només persisteix durant
l’adolescència en casos molt greus. Són nens i nenes que, generalment, presenten un
llenguatge qualitativament normal, però més immadur en la seva complexitat i estructura
gramatical, tot i que conserven la comprensió del llenguatge. A més, les dificultats de
concentració poden interferir en l’estructuració i el desenvolupament del llenguatge,
malgrat que aquest perfil d'infants compensen les seves dificultats comunicatives amb
gestos i amb el context, de manera que les habilitats comunicatives no estan afectades,
com sí que passa en el cas de TEA, on hi ha una afectació verbal, no verbal i de comprensió.
• Per millorar les dificultats d’estructuració del llenguatge i fomentar la seva
utilització, és important fer preguntes obertes la resposta de les quals no sigui un
«sí o no», deixar espai de temps per respondre perquè puguin pensar i elaborar
les respostes amb coherència, plantejar preguntes perquè puguin completar la
informació («Això va passar ahir?, on eres?, amb qui? i què va passar després?…»)
i parlar lentament i oferir instruccions clares per millorar la comprensió.
5.2. Trastorns d’aprenentatge
Els principals trastorns d’aprenentatge (TA) que estan associats al TDAH són la dislèxia i
discalcúlia. Aproximadament el 26 % dels i les alumnes amb diagnòstic de TDAH reuniran
© SomDocents
els criteris de gravetat clínica per ser diagnosticats d’un trastorn de lectura, de l’expressió
escrita o del càlcul.
TDAH i dislèxia
Aquesta comorbiditat és de les més freqüents quan hi ha un trastorn d’aprenentatge
associat. La dislèxia és una dificultat d’aprenentatge relacionada amb descodificar,
reconèixer paraules de manera precisa i fluida i adquirir un domini ortogràfic. És un
dèficit en el component fonològic del llenguatge que no s’explica per les capacitats
cognitives de l’infant o jove. En aquest sentit, quan el TDAH va associat a la dislèxia es
comprometen tots els aspectes de la lectura, tant la comprensió com la mecànica
lectora.
Al següent esquema podem observar com l’afectació de la dislèxia se centra,
principalment, en la mecànica lectora (component fonològic del llenguatge), seguit de
les dificultats en l’ortografia però mantenint una bona comprensió lectora. En canvi,
l’afectació més important en el cas del TDAH és en la comprensió, mentre que la
mecànica lectora no està afectada. Per tant, en la dislèxia hem de treballar per millorar
la identificació de lletres, les normes ortogràfiques i una lectura fluida i, en canvi, en
el TDAH hem de treballar les pautes per una bona comprensió de la lectura. Quan
ambdós trastorns es donen alhora hi ha una afectació general, tant de la lectura com de
l’ortografia i la comprensió.
DISLÈXIA TDAH TDAH + DISLÈXIA
Mecànica lectora: Mecànica lectora: Mecànica lectora:
Comprensió: Comprensió: Comprensió:
Ortografia: Ortografia: Ortografia:
Font: Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona
• Quan es donen en ambdós trastorns, TDAH i dislèxia, per millorar les dificultats
haurem de fer especial èmfasi en assegurar-nos que comprèn les tasques, per la
qual cosa llegirem els enunciats en veu alta, li preguntarem què ha de fer, si té
algun dubte i li dividirem els enunciats i explicacions per millorar la comprensió.
Hem de ser conscients que caldrà que li repetim la informació i les instruccions
© SomDocents
diverses vegades. Sempre que sigui possible oferirem suport audiovisual per
evitar la lectura constant i perquè així també ajudem a captar la seva atenció.
Finalment, és important marcar les normes ortogràfiques que es volen treballar
i focalitzar les correccions en elles, així evitarem omplir un full indicant tots els
errors o faltes ortogràfiques que ha fet, ja que això no l’ajuda a millorar-les i fa
disminuir la seva autoestima.
TDAH i discalcúlia
La discalcúlia és un trastorn caracteritzat perquè qui el pateix té dificultats en la correcta
adquisició de les habilitats aritmètiques, cosa que afecta de forma significativa el
rendiment acadèmic o les activitats que requereixen de la capacitat per elaborar càlculs
matemàtics.
Les dificultats més freqüents en la discalcúlia acostumen a ser en la memòria
semàntica (reconeixement de termes, operacions, taules de multiplicar…) i en seguir els
procediments seqüencials, tot i que també pot haver-hi dificultats en el processament
de la informació numèrica. Les dificultats pròpies de la discalcúlia junt amb les pròpies
d'infants i joves amb TDAH suposen una vulnerabilitat afegida.
• Per millorar el procés d’ensenyament-aprenentatge
en aquest alumnat és essencial treballar amb material
manipulatiu, ja que necessiten l’experimentació
i el suport visual per comprendre millor els
conceptes. Així doncs, proporcionarem material
(pals, boletes…) i motivarem a fer representacions
gràfiques dels conceptes (fer dibuixos que indiquin
l’acció de l’enunciat). Per exemple, si l’anunciat
diu: «L’Anna va pescar 5 peixos i en va donar 3 al
seu germà. Quants peixos li queden a l’Anna?», li
serà més fàcil comprendre l’operació a través d’un
dibuix (una xarxa amb cinc peixos, després ratllem
tres peixos i encerclem els dos que queden).
També reforçarem amb el material tangible les no-
cions de quantitat (més-menys, poc-molt), l’asso-
Fonts: Escola activa
ciació del número amb la quantitat (4-quatre pals) i Educació i les TIC
i les seriacions i sempre hem de donar-los més
temps per adquirir els coneixements i adaptar-nos
al seu ritme.
Per concloure, és important comentar que, per valorar si realment estem davant d’una
possible comorbiditat entre un TA i TDAH, cal plantejar-se si les dificultats detectades en
d’altres àrees acadèmiques poden justificar-se per les dificultats pròpies del TDAH o si
© SomDocents
realment s’identifica una dificultat afegida en el procés lector o de càlcul. Això ho haurà
de valorar el psicopedagog o psicopedagoga del centre amb les proves pertinents, a més
de l’observació i la valoració que nosaltres, com a docents, podem fer de les activitats
diàries d’aquests i aquestes alumnes.
Habitualment, moltes dificultats es poden explicar per la pròpia simptomatologia del
trastorn, de manera que el baix rendiment acadèmic de l'infant o jove pot tenir com a
causa el TDAH sense que hi hagi cap TA associat.
5.3. Trastorns de conducta
Els trastorns de conducta es caracteritzen per aquelles accions i actituds que no són
apropiades per l’edat i que trenquen les normes familiars, socials o atempten contra
els drets dels altres. S’inclouen des de conductes menors, com les rebequeries, fins a
accions antisocials greus, com el vandalisme o robatoris.
TDAH i trastorn negativista desafiant (TND)

Un 40 % dels casos de TDAH s’associa al trastorn negativista desafiant. El TND es
defineix com un patró recurrent de comportament hostil i desafiant, de manera que,
per exemple, es produeixen discussions, es desobeeix i hi ha una oposició a les figures
d’autoritat. Perquè es pugui considerar un TND, totes aquestes accions han de ser més
greus i freqüents que el que s’espera per edat i sexe i han de persistir durant almenys
sis mesos i afectar de forma significativa l’activitat acadèmica, social i familiar. Les
característiques principals de la conducta de les persones amb TND són les següents:
• Mostren una conducta conflictiva i desobedient.
• Qüestionen constantment ordres i normes de les persones adultes.
• Es mostren reptadors i reptadores davant el personal docent i les famílies.
• Tenen enuigs explosius amb amenaces d’agressivitat.
• Culpen als altres dels seus propis errors.
• Es distingeix del trastorn dissocial perquè la persona no arriba a realitzar violacions
realment greus dels drets de les altres persones ni de les normes socials.
En alguns casos, aquesta comorbiditat ja es pot identificar a partir dels tres anys per les
conductes manipuladores i orientades a obtenir una atenció especial de l’infant, tot i
que generalment acostuma a aparèixer a l’inici de l’adolescència.
• Per ajudar aquest alumnat cal establir unes normes consensuades i clares d’actuació
perquè sàpiguen amb claredat què s’espera d’ells i elles i quines conductes són
© SomDocents
adequades. A més, cal ignorar les conductes que no volem que tinguin i reforçar
sempre que actuïn de forma correcta per promoure aquesta actitud.
A continuació us facilitem unes pautes senzilles que us serviran de guia de com
actuar: Criteris d’intervenció TDAH +TND i Pòster resum TND.
TDAH i trastorn dissocial

Un 15 % dels casos de TDAH s’associen amb un trastorn dissocial. Les persones amb
aquest trastorn tenen un patró de comportament en el que es violen reiteradament
els drets bàsics dels altres i es transgredeixen importants normes socials, com pot
ser agredir a persones o animals, destruir deliberadament propietats o robar. Les
característiques més rellevants de les persones que pateixen un trastorn dissocial són
les següents:
• Tenen una autoestima baixa, escassa tolerància a la frustració i irritabilitat.
• Major impulsivitat i imprudència i tenen un índex d’accidents més elevat que la
població general.
• Presenten un major risc d’abús de substàncies, sexualitat precoç i conductes
delictives.
• El seu nivell intel·lectual acostuma a ser inferior a la mitjana.
• Tenen tendència a interpretar de forma errònia les conductes d'altres
persones i les perceben hostils i agressives. Aquest és un punt que cal
destacar, ja que acostumen a estar en un estat d’alerta constant i a la defensiva,
per la qual cosa interpreten moltes conductes dels altres com si els estiguessin
desafiant o amenaçant.
• Poden ser insensibles i no sentir remordiment ni culpa.
Quan detectem impulsivitat en les conductes, baixa sensació d’autoestima i eficàcia,

baix rendiment acadèmic i dificultats socials, podem pensar que estem davant d’un
TDAH i un TC associats.
• Quan el TDAH va acompanyat d’un trastorn dissocial, normalment està causat
per un seguit de fracassos acadèmics, socials i familiars que han afectat greument
la seva autoestima i han provocat una falta de confiança i no voler admetre
els seus errors o que l’han impulsat a crear-se una cuirassa per no sentir-se
malament amb els missatges que rep del seu entorn. Per tot això, actua de
forma impulsiva, irritable i busca experiències noves i gratificants i atenció. En
aquest sentit, com a docents, haurem de focalitzar el nostre esforç en establir
un vincle positiu amb aquest alumne o alumna, diferenciar la persona dels
seus actes conflictius, proporcionar suport i acompanyament i oferir un espai
individual per exposar els seus sentiments i ser escoltat o escoltada.
© SomDocents
• Tanmateix, també és important marcar uns límits molt concrets i que siguin
fàcilment avaluables, informar i treballar conjuntament amb el psicopedagog o
psicopedagoga del centre i mantenir una comunicació periòdica amb la família. A
més, caldrà treballar el sentiment de pertinença i l’autoestima amb el grup, crear
un bon clima d’aula, establir unes normes i unes regles de classe clares, aprofitar
temes de debat per treballar els valors i fer jocs de rol o dramatitzacions, entre
d’altres.
Per saber-ne més...

A la pàgina web Recursos de pedagogia trobareu detallades les actuacions que
pot dur a terme el tutor o tutora, a nivell grupal, individual i del personal docent,
davant dels trastorns de conducta.
5.4. Trastorns afectius
Al voltant del 30 % dels i les joves amb TDAH tenen associat algun trastorn afectiu
(depressió major, trastorn bipolar o trastorn d’ansietat), sobretot a l’adolescència,
quan hi ha un increment brusc de la irritabilitat i les preocupacions i es fa més evident
el baix rendiment acadèmic. A més, si el TDAH no s’ha intervingut de forma precoç i
les relacions familiars o socials no són òptimes, s’incrementa el risc de desenvolupar
trastorns depressius o d’ansietat.
Els aspectes depressius que més s’evidencien en els nens, nenes i joves amb TDAH
són la falta d’autoestima, l’estat d’ànim irritable, la falta d’energia, les somatitzacions
i problemes de son. A més, acostuma a augmentar l’agressivitat cap a altres persones
o ells mateixos, amb ideació o temptatives de suïcidi i consum de tòxics o conductes
delictives. La dificultat de concentració és pròpia tant del TDAH com del trastorn
depressiu. És important en aquest sentit avaluar quin trastorn esdevé primer per poder
establir relacions, és a dir, si la depressió és provocada per la baixa autoestima i les
dificultats del trastorn o per una reacció al tractament amb estimulants.
Els trastorns d’ansietat associats al TDAH agreugen les dificultats atencionals, de
concentració i d’aprenentatge, ja pròpies del trastorn. Proporcionalment, l’ansietat és
més freqüent en nenes, amb predomini desatent i greus problemes d’aprenentatge.
Igual que amb el trastorn depressiu, hi ha símptomes que se solapen, fet que dificulta
determinar si la persona ha desenvolupat hiperactivitat i falta d’atenció a causa de
l’ansietat o si la seva falta d’autoestima derivada del TDAH ha provocat la conducta
ansiosa. Tot i així, podem dir que l’infant o jove que mostra ansietat acostuma a presentar
un estat permanent de preocupació o aprensió difícil de controlar, apareixen menys
© SomDocents
conductes de risc, queixes somàtiques reiterades (mal de panxa, mal de cap, marejos,
diarrees…) i conductes evitatives, és a dir, evita les situacions o llocs que provoquen
ansietat amb qualsevol excusa.
Els estudis genètics reforcen la hipòtesi que el TDAH i l’ansietat són trastorns independents
que s’hereten per separat, però que es potencien mútuament.
• Davant de l’associació del TDAH amb els trastorns afectius, caldrà parar atenció
si l’alumne o alumna acostuma a faltar a classe per mals de panxa o de cap, si
es mostra freqüentment irritable (li molesta qualsevol broma, es mostra més
sensible, s’enfada o està trist o trista amb més facilitat), si veiem que està menys
actiu o activa en les activitats, si s’adorm a classe, si mostra evidències de no
veure’s capaç de fer les coses («Res em surt bé», «Segur que tornaré a equivocar-
me», «Mai ho sabré fer»…), ja que aquestes conductes poden ser signes d’alerta
que caldrà observar i informar a la CAEI i a la família.
Per concloure aquest apartat, adjuntem un gràfic sobre algunes de les comorbiditats
que hem comentat i la diferència que hi ha entre sexes. Com es pot veure, els nens
(color blau) presenten major comorbiditat amb trastorns de conducta i d’aprenentatge,
mentre que les nenes (color groc) superen en percentatge en els trastorns d’ansietat.
Les nenes tenen el nerviosisme de manera més internalitzada, per la qual cosa poden
presentar amb més facilitat un trastorn d’ansietat, sobretot, com ja hem comentat, les
nenes amb predomini desatent.
T. oposicionista T. de conducta T. depressius T. dansietat T. d'aprenentatge
Nenes Nens
Font: Imatge adaptada de la Unitat de Trastorns d’Aprenentatge Escolars (UTAE)
© SomDocents
6. Tractament multimodal del TDAH
El tractament que ha demostrat major efectivitat és el tractament multimodal, com

demostra l’estudi fet als Estats Units i dirigit per Jensen publicat a l’article «A 14-Month
Randomized Clinical Trial of Treatment Strategies for Attention-Deficit/Hyperactivity
Disorder». Així doncs, el tractament del TDAH s’ha d’enfocar des d’un plantejament
multidisciplinari i multimodal, és a dir, la intervenció ha d’implicar diferents agents i el
tractament ha d’englobar la vessant farmacològica, psicològica i psicopedagògica.
Donat l’impacte que el trastorn té sobre les diferents àrees de la vida de la persona
afectada, és necessari atendre i intervenir en els aspectes cognitius, conductuals,
educatius, afectius, familiars i socials. L’objectiu és millorar o reduir els símptomes
nuclears del trastorn (dèficit d’atenció, hiperactivitat i impulsivitat) i així reduir l’aparició
de problemes associats al TDAH, com els trastorns afectius i conductuals esmentats en
l’apartat anterior. A més, el tractament multimodal pretén reduir l’impacte del trastorn
en l’entorn general del nen, nena o jove, com la família, el centre, l’entorn social i l’àmbit
personal, i ajudar-lo a adquirir les competències bàsiques per un funcionament global
òptim, millorant la qualitat de vida de la persona, la seva família i el seu entorn.
1. Tractament psicològic dirigit a famílies, docents i infant o jove, que inclou:

a. Informació sobre el trastorn.
b. Estratègies de gestió de la conducta.
c. Estratègies de comunicació per millorar la relació amb l’infant o jove.
d. Estratègies per augmentar l’autocontrol de la persona amb TDAH.
2. Tractament farmacològic: els fàrmacs o medicaments pel TDAH han demostrat

la seva eficàcia i són d’utilitat en casos amb afectació moderada o greu, però
sempre s’han de prendre amb un control mèdic.
3. Tractament psicopedagògic: està dirigit a millorar les habilitats acadèmiques i
el seu comportament i també pretén proporcionar estratègies i hàbits d’estudi.
Adaptació de la Guia ADANA
6.1. Farmacològic
Com ja hem comentat, les persones amb TDAH tenen un desequilibri químic dels
neurotransmissors, en especial de la dopamina i la noradrenalina, la qual cosa ocasiona
un retard en el desenvolupament cerebral, sobretot en el lòbul frontal.
© SomDocents
Els fàrmacs utilitzats per aquest trastorn modifiquen el funcionament cerebral i els
ajuden a estar més atents i atentes en les seves tasques escolars i quotidianes i també
a no tenir la necessitat de moviment excessiu. Val a dir que els fàrmacs són prescrits
segons el criteri del psiquiatra i amb l’aprovació de la família.
En aquests moments disposem de dos grups de medicaments pel tractament del TDAH:
els estimulants i els no estimulants. Els de primera prescripció mèdica i els més habituals
són els estimulants, que augmenten els nivells de dopamina i noradrenalina.
1. METILFENIDAT
• Rubifen • Concerta
• Equasym • Medicebran
Psicoestimulants
• Medikinet • Rubicrono
2. LISDEXANFETAMINA
• Elvanse
1. ATOMOXETINA
No estimulants • Strattera
• Catapresan
• Intuniv
En cas que el nostre alumne o alumna prengui medicació, hem de saber que els
efectes secundaris són pocs i no són greus i que la seva eficàcia és d’un 80 %.
És important destacar que són molts els nens, nenes i joves que es beneficien de
tractaments farmacològics i que, en molts casos, són necessaris. Tanmateix, sempre
s’han de combinar necessàriament amb d’altres intervencions psicològiques,
sociofamiliars i psicopedagògiques, ja que la medicació per si sola no garantirà que
la persona adquireixi estratègies i eines per millorar en el seu dia a dia. El tractament
farmacològic, però, facilita l’adquisició d’estratègies i millora el malestar intern que pot
ocasionar el trastorn en la persona, l’ajuda a millorar la seva atenció en les tasques
i a aconseguir millors resultats acadèmics, així com a controlar el seus impulsos, no
interrompre, millorar les relacions socials i disminuir la necessitat de moviment que els
crea ansietat interna, entre d’altres.
Per concloure, val a dir que no hi ha cap evidència científica que hagi demostrat que
el tractament amb estimulants produeixi addicció. En canvi, sí que s’ha demostrat
clarament que els i les pacients amb TDAH en tractament farmacològic presenten
© SomDocents
significativament menys problemes de consum de drogues en l’adolescència que les i

els pacients amb TDAH que no reben un correcte tractament farmacològic.
• A nivell internacional la majoria de les guies (a excepció dels Estats Units)
recomanen començar amb psicoeducació i maneig conductual, sobretot en
nenes, nens i joves amb símptomes lleus.
• En nens i nenes de menys de sis anys hi ha consens en iniciar el tractament
conductual i l’educació de les famílies i reservar la medicació per casos severs.
• En adults el tractament de primera línia és el farmacològic en els casos amb
deterioració moderada o greu.
6.2. Psicològic
Les intervencions psicològiques que han mostrat evidència científica sobre la seva
eficàcia en el tractament del TDAH en infants i adolescents es basen en els principis de
la teràpia cognitiva conductual (TCC).
El tractament psicològic va dirigit als tres agents principals que intervenen amb l’afectat:
la família, els i les docents i el propi nen o nena. Com s’ha exposat a l’inici d’aquest
apartat, l’objectiu és proporcionar informació sobre el trastorn i com abordar-lo i oferir
estratègies de gestió de la conducta, de comunicació i d’autocontrol.
A continuació detallem els aspectes que es treballen en el tractament psicològic
per part d’un psicòleg o psicòloga (en l’àmbit sanitari públic o privat) i per part del
psicopedagog o psicopedagoga del centre, els aspectes de psicoeducació del trastorn
per part del personal docent i tècniques de regulació conductual per dur a terme a
l’aula, a més d’ajudes dirigides a l’alumne o alumna per millorar el seu autocontrol amb
l’ús d’autoinstruccions i resolució de problemes.
Psicoeducació
Consisteix en un abordatge que dona a conèixer al nen, nena o jove, a la seva família
i als docents en què consisteix el trastorn, les seves característiques i com intervenir i
millorar.
Entrenament per famílies

Es tracta de programes de tractament conductual que tenen com a objectiu informar
i ensenyar a les famílies l’aplicació efectiva de tècniques de modificació de conducta.
Amb elles es busca incrementar la competència de les famílies, millorar la relació, la
comunicació i l’atenció al seu desenvolupament. El tractament el duu a terme el personal
© SomDocents
de psicopedagogia o orientació del centre, que explicarà també aquestes tècniques de

control conductual als docents.
• Tècniques de regulació conductual: es basen en l’anàlisi funcional de la conducta
i consisteixen a identificar factors que fan que la conducta sigui inadequada i
delimitar quines conductes volem incrementar i quines disminuir. La conducta es
modifica en funció de les conseqüències del comportament.
» Incrementar conductes: reforç positiu (lloança, premi, atenció, moment
especial per compartir, escollir…), per la qual cosa podem utilitzar la tècnica
d’economia de fitxes per registrar les conductes correctes realitzades, de
manera que obtenir els punts que haguem acordat prèviament sigui un
reforç.
El Cesc ho pot fer!

Estic atent Aixeco la mà He fet les tasques TOTAL
abans de parlar a l'hora de classe
Dilluns 11
punts
Dimarts
Dimecres
Dijous
Divendres
Font: <ioc.xtec.cat>. Atenció i suport psicosocial
» Reduir conductes inapropiades: es tracta d’aplicar estratègies per tal

d’aconseguir que es redueixin o s’eliminin aquelles conductes distorsionadores
o inadequades de l’infant. Ara només en fem una petita menció perquè al
mòdul 3 explicarem en detall en què consisteixen:
◦ Extinció: consisteix a ignorar la conducta per no reforçar-la.
◦ Espai tranquil: aïllar l’infant o jove durant un temps preestablert.
◦ Cost de resposta: retirar reforçadors pactats.
• Normes i límits: establir rutines i definir normes clares i visuals del comportament.
És important com donem instruccions: han de ser curtes, seqüenciades, senzilles
i hem de garantir el contacte ocular i verificar que ha rebut la instrucció.
© SomDocents
Teràpia cognitiva
Se centra en l’entrenament de tècniques d’autocontrol, de resolució de problemes, de
gestió emocional, d’autoinstruccions i de reestructuració cognitiva i pretén ensenyar
l’infant o l’adolescent amb TDAH a millorar el control intern de la seva conducta. Per
això, s’ofereixen estratègies per millorar el control de les seves emocions mitjançant
la conscienciació dels processos de pensament i per disminuir les respostes impulsives
immediates i s’apliquen estratègies de resolució de conflictes.
• Autocontrol: entrenar-los i entrenar-les en l’ús d’autoinstruccions, no només a

nivell acadèmic, també en el seu dia a dia, i tècniques de relaxació.
» Autoinstruccions
◦ Practicar i entrenar a parlar-se a si mateix o mateixa utilitzant la raó i la
lògica: «Què estic fent?», «Què ha passat?», «Què m’estan dient?».
◦ Proporcionar-li ajuda per revalorar i reconduir situacions, a pensar
alternatives.
◦ Explicar-li posant èmfasi en la importància de verbalitzar les emocions per
ser conscients de com ens sentim i poder reconduir les nostres emocions.
◦ Ensenyar-li a fraccionar les tasques en passos petits i a seqüenciar per no
procrastinar.
Font: mostra del llibre Autoinstruccions. Llibre d´autoinstruccions per a estudiants de 6 a 10 anys, de Go Books!
© SomDocents

Al portal web PT Aula podeu trobar exemples d’autoinstruccions molts diversos,
per exemple, per crear un conte, per organitzar el discurs, el passos que cal seguir
per fer els deures o per l’autocontrol:
https://www.aulapt.org/tag/autoinstrucciones/
» Tècniques de relaxació
◦ Eines de control corporal i mental per canalitzar l’excés d’activitat,
el nerviosisme i l’ansietat i per conscienciar sobre els signes d’alerta
del nerviosisme i el control de la respiració. Es combina amb activitats
esportives o de psicomotricitat per descarregar energia i tenir un major
control corporal.
ෙ Relaxació a l’aula: En aquesta pàgina web hi trobareu dotze tècniques
de relaxació per aplicar a l’aula, així com materials i recursos.
ෙ El vídeo Tranquil i atent com una granota mostra un exercici pràctic
sobre un del llibres més utilitzats per treballar la relaxació.
• Resolució de problemes: oferir ajuda per valorar les situacions i a reconduir-les

en cas necessari. En general, davant d’una situació o problema, acostumem a
tenir presents els pensaments i sentiments dels altres junt amb la nostra emoció,
de manera que tenim diverses alternatives per actuar i tenim en compte la
que sigui més adient per tothom, per l'altre i per mi. En canvi, un nen o nena
amb TDAH perd informació rellevant sobre el problema i li costa controlar les
seves emocions i deduir els pensaments de les altres persones, per la qual cosa
acostuma a triar opcions errònies. Si els i les ensenyem a valorar les situacions i
controlar les seves emocions, serà de gran ajuda perquè puguin presentar una
actitud més assertiva, controlar els seus impulsos i millorar les seves relacions.
• Reestructuració cognitiva i autoestima: té l’objectiu d’entrenar-los i entrenar-
les a detectar pensaments erronis i a no centrar-se sempre en aspectes negatius.
Es treballen aspectes de l’autoestima com l’autocrítica, l’autoconcepte i la imatge
corporal (sobretot en adolescents) i es busca que valorin els seus aspectes positius
i que es qüestionin els pensaments que tenen i aprenguin a modificar-los i siguin
conscients de com aquest canvi afecta les seves emocions.
© SomDocents
Entrenament en habilitats socials

Infants i joves amb TDAH tenen sovint problemes de relació. L’entrenament en habilitats
socials (HHSS) té com a objectiu aprendre comportaments eficaços per millorar les
relacions interpersonals.
S’acostuma a fer en sessions de petits grups d’edats similars on s’utilitza la tècnica cognitiva
conductual (TCC) i se’ls ensenya a negociar, a respectar torns, com millorar l’escolta
activa, a utilitzar una comunicació assertiva a l’interactuar amb altres persones i el
treball cooperatiu. Se’ls ensenya també la importància de l’expressió facial, dels gestos
i de la posició corporal, a utilitzar un to de veu adequat (volum, prosòdia i velocitat) i a
mantenir les distàncies adequades en les interaccions.
• L’Associació Pa i Mel ofereix exemples per treballar les habilitats socials a través
de jocs i dinàmiques de grup:
http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST14ZI98653&id=98653
6.3. Psicopedagògic
El tractament psicopedagògic va destinat a l'alumnat que presenta dificultats d’aprenen-

tatge causades per algun trastorn específic, com és el cas del TDAH. L’objectiu de la
reeducació psicopedagògica és fomentar la generalització d’estratègies i el desenvo-
lupament de recursos propis a partir de les fortaleses i les potencialitats pròpies perquè
això els permeti compensar i millorar les àrees on el rendiment és deficient o millorable.
Es diferencia del reforç escolar en què el reforç com a tal se centra en els
continguts escolars i el treball de les àrees específiques mentre que la reeducació
no se centra només en aspectes acadèmics, sinó que també intervé en factors
emocionals i conductuals.
La reeducació psicopedagògica es du a terme per professionals en psicologia,

psicopedagogia o pedagogia terapèutica i les sessions generalment es realitzen en
teràpies externes fora de l’àmbit escolar, tot i que hi ha centres que ofereixen algunes
hores de reeducació (reforç individual) per part d’un psicopedagog o una psicopedagoga
o docent de pedagogia terapèutica o de vegades en petits grups. En aquestes sessions
de reeducació es treballen els següents aspectes:
• Planificació i organització: agenda, horari d’estudi, apunts, carpeta…
© SomDocents
• Tècniques d’estudi: prelectura, lectura, subratllat, resum, esquemes…

• Preparació d’exàmens: el previ, durant i després.
• Potenciar conductes adequades: pensar abans de respondre, revisar, no deixar
tasques a mitges…, i reduir o eliminar les conductes inadequades: aixecar-se
constantment, no seguir instruccions, explosions d’ira…, en tots els àmbits.
• Revisió d’aprenentatges dotant d’estratègies: lectura, escriptura, càlcul,
matemàtiques…
• Treballar la motivació i l’autoestima.
En aquestes sessions s’utilitzen algunes pautes útils per aplicar directament a l’aula i a
l’hora de fer els deures a casa, com són:
• Dividir les tasques i utilitzar un cronòmetre o un rellotge d’agulles per ajudar a
planificar i tenir un major control del temps. Per exemple: indicar quant de temps
es dedicarà a cada tasca o marcar les pauses de descans.
• Seguir quatre passos per realitzar les tasques: preparació – fer – realitzat –
finalitzat: una tasca no està finalitzada fins que no s’ha revisat i guardat. El nen o
nena pot elaborar un paper amb les instruccions per recordar-les i que li serveixi
de guia i ha d’ aplicar-les a les sessions de reeducació, a l’aula i a casa.

El Col·legi Sagrat Cors ofereix un dossier sobre com fer un resum i un esquema o
com trobar les idees principals d’un text:
https://drive.google.com/file/d/1Y-CbEnr81Mj4ymQar2EotqmxuHQqwg1m/view
Dossiers amb fitxes i exercicis per treballar l’atenció, la planificació i la concentració

amb infants i joves amb TDAH:
https://drive.google.com/file/d/1SeENoVW9gXsG5571f6gE1oLSCGYHX3J1/view
https://drive.google.com/file/d/1qO05cU5o8FMzFpgJ2d8od52nyqit-hY7/view
© SomDocents
7. Conclusions
En aquest segon mòdul hem après quins són els criteris diagnòstics actuals del DMS-5
pel trastorn del TDAH i quins subtipus existeixen segons els paràmetres que compleixin:
TDAH amb predomini desatent, hiperactiu-impulsiu o combinat. Els tres subtipus
comparteixen un conjunt de característiques que podem utilitzar com a signe d’alerta
per detectar possibles dificultats en el nostre alumnat per poder intervenir correctament.
Respecte a l’avaluació, hem parlat de la importància de recollir tanta informació
com sigui possible sobre el nen o nena per tal d’obtenir un perfil exhaustiu sobre el
seu desenvolupament i les seves conductes. Aquesta informació es recull en la seva
història clínica i, posteriorment, es realitza una exploració neuropsicològica completa
per valorar aspectes acadèmics, conductuals, habilitats i capacitats mitjançant proves
estandarditzades. Per fer una bona avaluació, sempre cal recollir informació de tots
els àmbits d’interacció del nen o nena: de la família, de l’escola i del propi infant.
És important remarcar que no existeixen proves específiques que determinin el
diagnòstic, sinó que es tracta d’una valoració global de l’afectació del trastorn.
Respecte al tractament pel TDAH, hem vist la importància d’un tractament multimodal
que tingui en compte l’aspecte psicològic, el farmacològic i el psicopedagògic. Les famílies
i el personal docent actuen pràcticament com a coterapeutes per ajudar l’infant amb les
estratègies i els aprenentatges que va adquirint. En aquest sentit, la psicoeducació del
trastorn és important perquè tots entenguin quines són les dificultats i les afectacions
que es deriven del TDAH i com poder gestionar-ho.
Hem de tenir clar que el tractament farmacològic no fa efecte de forma independent,
sinó que sempre s’ha de combinar amb teràpia per garantir una bona efectivitat. De
fet, amb ell no es pretén eliminar el TDAH, sinó reduir-ne el símptomes per facilitar
l’adquisició d’estratègies i aprenentatges.
L’abordatge del TDAH, doncs, necessita una intervenció multimodal en autocontrol,
gestió de la conducta, habilitats socials, entrenament en autoinstruccions i aprenentatge
d’estratègies pel funcionament a casa i a l’aula, entre d’altres. Així doncs, el mòdul ha
servit per ser conscients del gran treball terapèutic, la coordinació i la implicació que
suposa atendre a infants i joves amb TDAH.
© SomDocents
8. Referències bibliogràfiques
» Alda, J., Serrano, E., Ortiz, J., & San L, E. (2015). TDAH y su tratamiento. Faros Sant Joan de
Déu
» Bausela-Herreras E, Tirapu-Ustárroz J, Cordero-Andrés P. Déficits ejecutivos y trastornos del

neurodesarrollo en la infancia y en la adolescencia. Rev Neurol 2019; 69 (11): 461-469
» Departament d'Ensenyament (2013). El TDAH: detecció i actuació en l'àmbit educatiu. Guia

per a mestres i professors. Materials per a l'atenció a la diversitat. Disponible en: <http://
www.xtec.cat/serveis/eap/a8900248/TDAH.pdf>.
» Grupo de trabajo de la Guía de Práctica Clínica sobre las Intervenciones Terapéuticas en el

Trastorno por Déficit de Atención con Hiperactividad (TDAH). Guía de Práctica Clínica sobre
las Intervenciones Terapéuticas en el Trastorno por Déficit de Atención con Hiperactividad
(TDAH). Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad. Instituto Aragonés de Ciencias
de la Salud (IACS); 2017 Guías de Práctica Clínica en el SNS. Disponible en: <https://portal.
guiasalud.es/wp-content/uploads/2018/12/GPC_574_TDAH_IACS_compl.pdf>.
» Hervás Zúñiga, A. (2018). El TDAH y su comorbilidad. Revista de Formación Continuada de la

Sociedad Española de Medicina de la Adolescencia. Volumen VI (N⁰ 2).
» Institut Obert de Catalunya. Atenció i suport psicosocial.Tècniques de modificació de

conducta. IOC. Disponible en: <https://ioc.xtec.cat/materials/FP/Recursos/fp_apd_m04_/
web/fp_apd_m04_htmlindex/WebContent/u1/a2/continguts.html>.
» Mena Pujol, B.; Nicolau palou, R.; Salat i Foix, L. Tort Almeida, P. L'alumne amb TDAH: Guia
pràctica per a aeducadors. Trastorn per dèficit d'Atenció amb o sense Hiperactivitat. Fundació
Privada Adana. Barcelona. Disponible a: <http://www.xtec.cat/crp-conca/informacio/adana.
pdf>.
» Mitos y realidades sobre el tratamiento farmacológico del TDAH. FAROS Sant Joan de
Déu. Publicació: 09.11.2021.h Disponible en: <https://faros.hsjdbcn.org/es/video/mitos-
realidadessobre-tratamiento-farmacologico-tdah>.
» Respostes als temors i dubtes habituals sobre el TDAH i la medicació. FAROS Sant Joan de Déu.
Publicació: 29.11.2020. Disponible en: <https://faros.hsjdbcn.org/ca/articulo/respostesals-
temors-dubtes-habituals-sobre-tdah-medicacio>.
» Sans Fitó, A. (coord.), El aprendizaje en la infancia y la adolescencia: claves para evitar el

fracaso escolar, Esplugues de Llobregat: Hospital Sant Joan de Déu, 2010.
© SomDocents

Estrategies Dintervencio Per Lalumnat Amb TDAH Modul2

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Estrategies Dintervencio Per Lalumnat Amb TDAH Modul2

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Estrategies Dintervencio Per Lalumnat Amb TDAH Modul2

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Mòdul 2.

Diagnòstic, avaluació i tractament del TDAH

Mòdul Diagnòstic, avaluació i

2. Avaluació del TDAH

3. Diagnòstic del TDAH

4. Detecció i característiques del trastorn «Els doctors i els

6. Tractament multimodal del TDAH

2. Avaluació del TDAH

Donada la complexa naturalesa i el caràcter multifactorial del TDAH, el seu diagnòstic

La persona especialitzada en psicologia o neuropedriatria necessita reunir molta

2.1. Història clínica

La informació que es detalla a la història clínica és la següent:3

3 Informació extreta de: A. Sans Fitó (coord.), El aprendizaje en la infancia y la adolescencia:

2.2. Exploració neuropsicològica

Conducta Exploració Funcions

Imatge adaptada de la unitat de trastorns d’aprenentatge escolars (UTAE).

• Proves específiques de TDAH

• EDAH, d’A. Farré i J. Narbona: té l’objectiu de mesurar els

Utilitzar proves estandarditzades permet objectivar la discrepància entre la seva

S’escolliran unes proves o tests en concret en funció de les dificultats comentades

Finalment, val a dir que no existeixen proves especifiques que determinin el

3. Diagnòstic del TDAH

3.1. Criteris diagnòstics del DSM-5

A la seva classificació, trobem el TDAH dins dels trastorns de neurodesenvolupament:

• Trastorns del desenvolupament intelectual

A: Patró persistent de desatenció o hiperactivitat-impulsivitat que interfereix en

B: Alguns del símptomes de desatenció o d’hiperactivitat-impulsivitat han estat

E: Els símptomes no es produeixen exclusivament durant el transcurs d’una

4. Detecció i característiques del trastorn

No para atenció en els detalls i s'equivoca per

Té dificultat per concentrar-se en les tasques o en

Sembla que no escolta quan se li parla directament.

No segueix instruccions i no acaba les tasques

Té dificultat per organitzar-se en tasques i activitats.

Evita, li desagrada o rebutja dedicar-se a tasques o

Es distreu fàcilment amb estímuls irrellevants.

Es mostra deixat en les activitats diàries.

Mou mans i peus en excés o es remou en el seient.

S'aixeca de la cadira a la classe o en altres situacions

Corre i salta excessivament en situacions en què

Té dificultats per jugar o dedicar-se tranquil·lament

Està en moviment constant o actuant com si

Es precipita a respondre abans que s'hagin acabat

Té dificultats per esperar el seu torn.

Interromp o "fica el nas" en les activitats d'altres

Font: El TDAH: detecció i actuació en l’àmbit educatiu, Departament d’Ensenyament, 2013.

Criteris de valoració de la graella

Psicopedagog/a del Analitza el cas i deriva

4.2. Subtipus i característiques

4.2.1. Predomini de falta d’atenció o desatent

En el subtipus de presentació predominant de falta d’atenció és interessant tenir en

! Cal tenir en compte que no es tracta d’una falta de capacitat de concentració

• La dificultat d’atenció augmenta quan es troba en un ambient amb molts

» S’ha d’oferir informació visual sobre el temari en forma de dibuixos, fitxes,

Imatge basada en la realitzada per l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona

4.2.2. Predomini impulsiu-hiperactiu

Respecte a la presentació de predomini impulsiu-hiperactiu, és interessant conèixer les

La hiperactivitat és freqüent en la majoria d’infants i joves amb TDAH, però hem