Ges Ii MT - Val-1

MÓN DEL TREBALL
SEGON GES
2n GES Món del Treball 1

Índex
Tema 1: L’activitat econòmica ............................................................................ 7
1. Organització de l’activitat econòmica .......................................................... 7
1.1. Factors externs que influeixen en l'activitat econòmica ........................ 7
1.2. Àmbits d'influència en l'activitat econòmica .......................................... 7
2. Sectors econòmics ..................................................................................... 8
2.1. Els sectors productius .......................................................................... 8
2.2. La competència en el sector ................................................................ 9
3. Grups d'activitat ........................................................................................ 10
Activitats ....................................................................................................... 10
Supòsits pràctics........................................................................................... 12
Autoavaluació ............................................................................................... 12
Tema 2: L'empresa........................................................................................... 15
1. Concepte d'empresa ................................................................................. 15
1.1. Evolució històrica ............................................................................... 15
1.2. L'empresa avui ................................................................................... 15
2. Elements i objectius de l'empresa............................................................. 16
2.1. L'empresari......................................................................................... 16
2.2. Els treballadors .................................................................................. 16
2.3. La terra ............................................................................................... 16
2.4. El capital............................................................................................. 17
2.5. L'organització i ordenació del treball .................................................. 17
2.6. La recerca i desenvolupament ........................................................... 17
2.7. Objectius de l'empresa ....................................................................... 18
3. Les funcions de l'empresa ........................................................................ 18
3.1. Funció tècnica o de producció ............................................................ 18
3.2. Funció comercial ................................................................................ 19
3.3. Funció financera ................................................................................. 19
3.4. Funció social ...................................................................................... 19
3.5. Funció de direcció .............................................................................. 20
Activitats ....................................................................................................... 20
Autoavaluació ............................................................................................... 22
Tema 3: Tipus d'empresa ................................................................................. 25

1. Classificació .............................................................................................. 25
1.1. Què és una empresa? ........................................................................ 25
1.2. Criteris de classificació ....................................................................... 25
2. El nombre de treballadors ......................................................................... 26
2.1. Petites empreses................................................................................ 26
2.2. Mitjanes empreses ............................................................................. 26
2.3. Grans empreses ................................................................................. 26
3. L'activitat econòmica ................................................................................. 27
3.1. Empreses productores de béns ......................................................... 27
3.2. Empreses de prestació de serveis ..................................................... 27
4. El sector .................................................................................................... 27
4.1. Sector primari ..................................................................................... 27
4.2. Sector secundari ................................................................................ 28
4.3. Sector terciari ..................................................................................... 28
5. El caràcter privat o públic de l'empresa .................................................... 28
5.1. Empreses privades............................................................................. 28
5.2. Empreses públiques ........................................................................... 28
5.3. Empreses mixtes ................................................................................ 29
6. L'àmbit territorial ....................................................................................... 29
6.1. Empreses locals ................................................................................. 29
6.2. Empreses regionals............................................................................ 29
6.3. Empreses nacionals ........................................................................... 29
6.4. Empreses multinacionals ................................................................... 29
7. La forma jurídica ....................................................................................... 30
7.1. L'empresari individual ......................................................................... 30
7.2. Les empreses socials o societats ....................................................... 30
8. Concentració empresarial ......................................................................... 33
Activitats ....................................................................................................... 34
Autoavaluació ............................................................................................... 36
Tema 4: El Contracte de treball ........................................................................ 39

1. Definició de contracte ............................................................................... 39
2. El contracte de treball ............................................................................... 39
2.1. Capacitat de contractar ...................................................................... 39
3. Elements del contracte ............................................................................. 39
3.1. Període de prova ................................................................................ 40
3.2. Tipus de jornada ................................................................................ 40
3.3. Categoria professional ....................................................................... 40
3.4. Salari .................................................................................................. 41
4. Tipus de contracte de treball..................................................................... 41
4.1. Requisits dels treballadors ................................................................. 41
5. Indemnitzacions ........................................................................................ 42
5.1. Indemnització per fi del contracte temporal ........................................ 42
5.2. Indemnització per acomiadaments declarats improcedents ............... 42
5.3. Indemnització per acomiadament objectiu ......................................... 42
5.4. Indemnització per l'extinció a instàncies del treballador per canvis
realitzats per l'empresari ........................................................................... 42
5.5. Indemnització per extinció de la relació a instàncies del treballador
segons l'art. 50 de l'ET .............................................................................. 42
5.6. Indemnització per defunció del treballador. ........................................ 43
5.7. Indemnització per mort, incapacitat i jubilació de l'empresari ............. 43
5.8. Indemnització per extinció de la personalitat jurídica de l'empresa .... 43
5.9. Indemnització per acomiadament en casos de força major ............... 43
5.10. Casos en els quals no hi ha dret a una indemnització ..................... 43
5.11. Com afecta al dret de cobrar prestació per desocupació cadascuna
d'aquestes situacions ................................................................................ 44
Activitats ....................................................................................................... 45
Tema 5: Salari i jornada ................................................................................... 49

1. El salari ..................................................................................................... 49
1.1. Percepcions salarials i no salarials..................................................... 49
1.2. El salari en diners i espècie ................................................................ 49

1.3. Els sistemes salarials ......................................................................... 49
2. L'estructura del salari ................................................................................ 50
2.1. Salari base ......................................................................................... 50
2.2. Complements del salari ...................................................................... 50
3. La quantia del salari .................................................................................. 52
3.1. El salari mínim interprofessional ........................................................ 52
3.2. Els descomptes per impostos i cotitzacions ....................................... 52
4. Pagament del salari .................................................................................. 53
5. La protecció del salari ............................................................................... 53
5.1. Garanties enfront dels creditors de l'empresari .................................. 53
5.2. Garanties enfront de la insolvència de l'empresari ............................. 54
5.3. Garanties enfront dels creditors del treballador .................................. 54
6. La jornada de treball ................................................................................. 54
6.1. Distribució de la jornada ..................................................................... 54
7. Les festes laborals i les vacances anuals ................................................. 56
7.1. Les festes laborals ............................................................................. 56
7.2. Les vacances anuals .......................................................................... 56
8. Els permisos retribuïts .............................................................................. 57
Activitats ....................................................................................................... 57
Activitats ....................................................................................................... 59
Tema 6: Treball i salut laboral .......................................................................... 62

1. El dret a la salut laboral ............................................................................ 62
2. Obligacions i responsabilitats ................................................................... 62
3. Riscos i danys professionals..................................................................... 63
4. Coses que poden passar .......................................................................... 64
5. L'oci – Una forma de salut laboral............................................................. 65
Activitats ....................................................................................................... 66
Autoavaluació ............................................................................................... 68
Tema 7: La Seguretat Social ............................................................................ 70

1. El sistema de la Seguretat Social ............................................................. 70
1.1. Estructura del sistema de la Seguretat Social .................................... 70
1.2. La gestió del sistema de la Seguretat Social ...................................... 71
2. Obligacions d'empresaris i treballadors amb la Seguretat Social ............. 72
2.1. Inscripció de l'empresa en la Seguretat Social ................................... 72
2.2. Afiliació, altes i baixes dels treballadors ............................................. 72
2.3. La cotització ....................................................................................... 72
3. L'acció protectora de la Seguretat Social .................................................. 73
3.1. Assistència sanitària........................................................................... 73
3.2. Incapacitat temporal ........................................................................... 73
3.3. Incapacitat permanent ........................................................................ 74
3.4. Jubilació ............................................................................................. 75
3.5. Mort i supervivència ........................................................................... 75
3.6. Prestació per maternitat ..................................................................... 76
3.7. Prestació per paternitat ...................................................................... 76
3.8. Risc durant l'embaràs i la lactància .................................................... 76
4. Proteccions en situacions de desocupació. .............................................. 76
4.1. Prestació per desocupació ................................................................. 76

4.2. Prestació per desocupació: casos especials ...................................... 77
4.3. Subsidi per desocupació .................................................................... 77
Activitats ....................................................................................................... 78

1
L’activitat
econòmica

Tema 1: L’activitat econòmica
1. Organització de l’activitat econòmica

En l'activitat econòmica de l'empresa podem distingir dos grups de factors o
elements que influeixen en el seu desenvolupament:
 Factors interns. Són els factors que configuren la identificació del
producte amb les seues característiques pròpies, el sector en què
s'inclou l'activitat econòmica, la competència, etc.
 Factors externs. Són els factors que configuren el marc o entorn que
envolta a l'empresa i en el qual aquesta desenvolupa la seua activitat i
que li influeixen significativament.
Els factors interns es desenvolupen en una altra unitat quan analitzem
l'estudi de mercat. Ací estudiarem quins són els factors externs que influeixen
en l'entorn social, jurídic, econòmic i tecnològic en el qual es desenvolupa
qualsevol activitat empresarial.
1.1. Factors externs que influeixen en l'activitat econòmica

Qualsevol activitat empresarial ha de tenir en compte l'entorn social, jurídic,
econòmic i tecnològic en el qual es desenvolupa. Per tant, els factors que
afecten l'activitat de l'empresa són:
 Econòmics. Nivells de desenvolupament, demanda i producció, preus i
salaris, Pressupostos de l'Estat, sector exterior, ocupació i desocupació.
 Tecnològics. Disponibilitat de noves tecnologies i desenvolupament de
les tradicionals, innovació i desenvolupament.
 Polítics. Decisions polítiques, estabilitat dels països, política fiscal i
financera.
 Socials. Estils de vida, nivell cultural, demografia, distribució de la renda,
etc.
 Jurídics. Normes de diferents països que afecten l'economia, usos de
comerç, etc.
 Ecològics. Defensa i protecció del medi ambient complint les normes
mediambientals.
1.2. Àmbits d'influència en l'activitat econòmica

La influència de cada factor en l'empresa pot presentar diferents graus
d'importància depenent de la proximitat de l'entorn. Els entorns més pròxims
influiran de forma més important en la producció a pesar que, actualment,
l'economia cada vegada està més globalitzada i es tendeix a una mundialització
de la producció.
Així, dins dels diferents àmbits que influeixen en l'activitat econòmica de
l'empresa distingim:

ÀMBITS QUE INFLUEIXEN EN L'ACTIVITAT ECONÒMICA D'UNA EMPRESA
Àmbit molt pròxim a l'empresa Barris, carrers, etc.
Àmbit local Localitats urbanes i rurals.
Àmbit regional Comunitats Autònomes.
Àmbit nacional Estats o països.
Grans àrees d'interessos econòmics Unió Europea.
Àmbit mundial o global Abarca tot el territori dels diferents països.
La pertinença d'Espanya a la Unió Europea determinarà qualsevol activitat

empresarial. Així, les institucions europees, per exemple, la Comissió, el
Parlament europeu i el Consell de Ministres determinen les directrius que
seguiran els països membres de la Unió Europea en matèria de política
econòmica i social i això influeix directament en qualsevol activitat econòmica
dels seus països.
Aquestes directrius determinen:

 El marc general comú de la política econòmica i social. La lliure
circulació de mercaderies i capitals, la moneda única, la lliure circulació
de persones, els acords sobre ocupació, etc.
 La legislació comuna. Les directives, els reglaments, etc.
 Les ajudes i subvencions a diferents activitats d'interés. Ajudes i
subvencions a les regions més desfavorides, etc., a través dels Fons de
Garantia Social Europeu.
 El control de la producció. Les sancions a certs productes; per
exemple, l'excés de producció de llet a Espanya.
A totes les empreses els influeixen les decisions comunitàries i, per això, és
molt important tenir informació d’aquestes per a aprofitar els seus avantatges i
controlar els possibles desavantatges o efectes negatius d'algunes d'elles. És
important destacar que l'activitat econòmica que es desenvolupa en cada país
apareix influenciada per les relacions que aquest té amb l'exterior.
2. Sectors econòmics
2.1. Els sectors productius
Totes les activitats empresarials estan situades en un sector productiu
determinat. Es poden classificar en tres sectors: primari, secundari i terciari.
 Sector primari. Abasta les activitats que es realitzen pròximes a les
bases de recursos naturals, això és, les agrícoles, les pesqueres, les
ramaderes i les extractives. Ací s'inclouen les empreses que
desenvolupen activitats d'agricultura, ramaderia, pesca, forestal i
mineria.
 Sector secundari. Arreplega les activitats industrials, mitjançant les
quals són transformats els béns. S'inclouen la indústria i la construcció.
En relació a les empreses constructores, alguns autors parlen d'un quart
sector que és la construcció, a causa del pes tan gran que tenen les
activitats pròpiament constructores i perquè no se separen de les
inmobiliàries.

La construcció estaria dins del sector secundari perquè realitza una
transformació i la immobiliària estaria dins del sector terciari, perquè
presta un servei tant a la construcció com als compradors. Així mateix, la
labor d'urbanitzar estaria dins del sector secundari perquè també suposa
transformació encara que l'objectiu siga prestar un servei perquè uns
terrenys puguen tenir una altra utilitat.
 Sector terciari. Aconsegueix, actualment, una gran importància i això es
manifesta en l'increment que n’ha experimentat en l'actualitat. És el
sector amb més participació en la producció total del país i, al seu torn,
el que més llocs de treball crea.
Reuneix les activitats destinades a satisfer necessitats de serveis
productius que no es plasmen en una cosa material. S'inclouen totes les
empreses de serveis: comerços, hostaleria, transports i comunicacions,
institucions financeres i d'assegurances, serveis de les Administracions
Públiques, etc.
SECTOR PRIMARI
AGRICULTURA RAMADERIA PESCA FORESTAL MINERIA
SECTOR SECUNDARI
EMPRESES INDUSTRIALS EMPRESES DE CONSTRUCCIÓ
SECTOR TERCIARI
TRANSPORTS I ADMINISTRACIONS COMERÇ INSTITUCIONS HOSTALERIA
COMUNICACIONS PÚBLIQUES FINANCERES I
D’ASSEGURANCES
2.2. La competència en el sector

La competència és el conjunt d'empreses que es dediquen a una activitat
econòmica similar i els productes o els serveis de la qual satisfan les mateixes
necessitats del consumidor. La intensitat de la competència es determina per
factors com ara:
- La rivalitat entre les empreses, per exemple, Nestlé i Zahor.
- El poder dels clients, per exemple, pujar preu i baixar qualitat.
- El poder dels proveïdors, per exemple, avantatges que ofereixen els uns
sobre els altres.
- Els productes substitutius, per exemple, alumini i fusta.
- Les barreres d'entrada, per exemple, economia d'escala.
No obstant això, les empreses desenvolupen estratègies per a combatre la

competència que existisca entre elles i així intenten exercir el lideratge en
costos, és a dir, ser líders a reduir els seus costos de producció per a oferir
preus més baixos i més competitius. També poden diferenciar els seus
productes amb característiques pròpies que els distingisquen dels altres i
atraguen als clients, i oferir una major especialització en els seus productes i
serveis.

COMPETÈNCIA
Factors Estratègies de lluita
Rivalitat Lideratge en costos
Clients
Proveïdors Diferenciació
Productes substitutius
Barreres Especialització
3. Grups d'activitat
Les empreses desenvolupen múltiples activitats econòmiques, que donen
lloc a una classificació d'aquestes.
Avui dia a Espanya existeix una Classificació Nacional d'Activitats

Econòmiques elaborada per l'Institut Nacional d'Estadística.
Seguint aquesta classificació les empreses es poden classificar en els següents
grups d'activitat:
a) Agricultura, Ramaderia, Caça i Silvicultura.
b) Pesca.
c) Indústries Extractives.
d) Indústria manufacturera.
e) Producció i distribució d'energia, Electricitat, Gas i Aigua.
f) Construcció.
g) Comerç, Reparació de vehicles de motor, Motocicletes i Ciclomotors,
Articles personals i d'ús domèstic.
h) Hostaleria.
i) Transport, Emmagatzematge i Comunicacions.
j) Intermediació financera.
k) Activitats immobiliàries i de lloguer, Serveis empresarials.
l) Administració pública, Defensa i Seguretat Social obligatòria.
m) Educació.
n) Activitats sanitàries i veterinàries, Assistència social.
o) Altres activitats socials i de serveis prestats a la comunitat, Serveis
personals.
p) Llars que empren personal domèstic.
q) Organismes extraterritorials
Activitats
Activitats
1. Copia el quadre en el teu quadern i uneix mitjançant fletxes els elements de
la primera columna amb els factors que els corresponguen de la segona
columna.

Principis Factors
Desocupació Econòmics
Política fiscal Polítics
Demografia Socials
Salaris Ecològics
Demanda Tecnològics
Nivell cultural
Distribució de la renda
Protecció mediambiental
2. Hem estudiat que la influència de cada factor en l'activitat econòmica de

l'empresa pot ser de diferent grau segons l'àmbit o entorn que l'afecta. Quins
àmbits coneixes que influïsquen en l'empresa?
3. Agrupa les següents empreses segons el sector en què se situen:

- Explotació de cebes.
- Fàbrica de sabates.
- Restaurant.
- Botiga d'alimentació.
- Transports «La Continental».
- Acadèmia d'anglés.
- Agència de viatges.
- Granja avícola.
- Mina de carbó.
- Consulta mèdica.
4. Classifica les empreses de l'exercici anterior segons l'activitat econòmica que

desenvolupen.
5. Dels tres sectors productius en els quals se situen totes les empreses
espanyoles quin creus tu que ha augmentat molt en els últims anys? Per què?
6. Enumera els diferents factors externs que influeixen en l'activitat econòmica

de les empreses.
7. Completa el següent quadre.
ÀMBITS QUE INFLUEIXEN EN L'ACTIVITAT ECONÒMICA D'UNA EMPRESA

Àmbit molt pròxim a l'empresa
Unió Europea
Estats o països
Localitat urbana
Comunitat Autònoma
Àmbit mundial o global

8. Quines estratègies utilitzen les empreses per a combatre la competència?
9. Segons l'Institut Nacional d'Estadística, en quins grups d'activitat es poden

classificar les empreses?
10. Si una empresa dedicada a la fabricació de plàstics no obté autorització per

a desenvolupar la seua activitat perquè no respecta la normativa estatal sobre
protecció del medi ambient ni tampoc una directiva comunitària de la Unió
Europea, Quins àmbits són els que estan influint en la seua activitat?
Supòsits pràctics
Supòsits pràctics
1. Llig atentament el següent text sobre les particularitats dels sectors a
Espanya i comenta-ho amb els teus companys.
A Espanya, com en la majoria dels països desenvolupats, el sector terciari està creixent a
costa dels altres dos. No obstant això en el cas espanyol convé precisar els següents
aspectes:
a. El turisme dins del sector terciari té una força important que fa que el sector serveis
tinga a Espanya unes característiques una mica diferents.
Alguns autors parlen de sector quaternari incloent en ell al turisme.
b. L'accelerat creixement d'aquest sector de serveis a Espanya, pel fet que la disminució en
el nombre de persones ocupades en el sector primari així com la seua relativa importància
en la renda nacional van començar amb una mica de retard respecte dels altres països
europeus.
c. L'escassa participació del capital espanyol en el sector secundari, la indústria a
Espanya, està representada per la inversió estrangera, fonamentalment en la gran
indústria.
d. La forta implantació del capital estranger en la distribució. Suposa una important via de
penetració per a molts productes produïts fora d'Espanya, perquè empreses de distribució
tenen interessos en el sector de producció.
e. El gran pes que el sector bancari ha tingut en les empreses. El model de banca
comercial ha sigut el més desenvolupat en altres països i les grans inversions les ha fetes el
sistema financer a través dels fons d'inversió, dels fons de pensions i de les inversions de
capital-risc. Açò comença a Espanya a tenir un pes específic important més tard.
Autoavaluació
Autoavaluació
1. La definició del producte és un factor que afecta l'activitat econòmica de
l'empresa, i es classifica com:
a) intern.
b) extern.
c) extern i intern.

2. Els preus i els salaris són factors:
a) polítics.
b) socials.
c) econòmics.
3. L'activitat econòmica de l'empresa es veu influïda per:

a) l'àmbit local.
b) l'àmbit de la Comunitat Autònoma.
c) els diferents àmbits.
4. Els sectors productius bàsics són:

a) tres.
b) quatre.
c) cinc.
5. Una explotació de porcs és una empresa del sector:

a) secundari.
b) primari.
c) terciari.
6. En el sector secundari s'inclouen empreses:

a) forestals.
b) de construcció.
c) de comunicacions.
7. La Unió Europea influeix a Espanya determinant el marc general comú de:

a) les activitats culturals.
b) les activitats d'interès.
c) la política econòmica i social.
8. Una empresa de transports pertany al sector:

a) terciari.
b) primari.
c) secundari.
9. Les empreses desenvolupen estratègies per a combatre:

a) la crisi.
b) l'atur.
c) la competència.
10. La classificació de les activitats econòmiques vigent a Espanya ha sigut

elaborada per:
a) el President del Govern.
b) el Parlament.
c) l'Institut Nacional d'Estadística.

2
L’empresa

Tema 2: L'empresa
1. Concepte d'empresa
L'activitat desenvolupada per les empreses és cada vegada més necessària
per a l'home. L'home no pot cobrir les seues necessitats de béns i serveis
sense l'activitat empresarial. Diàriament, tots realitzem múltiples accions que
ens posen en contacte amb l'activitat empresarial, ja que actuem com a
consumidors i usuaris dels béns i serveis que ens ofereixen les empreses, per
exemple, comprar aliments, utilitzar el transport públic per a desplaçar-se,
requerir els serveis d'un lampista, reparar electrodomèstics, etc.
Així, és important destacar el paper que l'empresa i la seua activitat tenen en la
nostra societat. En aquesta unitat estudiarem i conèixer la realitat de l'empresa
aprofundint en el seu concepte, els elements que la constitueixen, els objectius
que pretén aconseguir i les seues funcions.
1.1. Evolució històrica

L'empresa moderna és el resultat d'una evolució progressiva en la manera
de fabricar els productes que ha anat millorant, dia a dia, des del treball
artesanal, passant pel desenvolupament industrial nascut amb la Revolució
Industrial, fins a aconseguir els grans progressos reeixits per la informàtica i la
microelectrònica d'avui. Per tant, tres són els grans períodes que es diferencien
en l'evolució de l'empresa, cadascun amb les seues pròpies característiques.
1. Període artesanal. Treball manual; eines senzilles; tallers; gremis; etc.
2. Període industrial. Treball a les fàbriques; utilització de l'electricitat; la
producció s'accelera.
3. Període postindustrial. Revolució tecnològica; noves tècniques;
màquines automàtiques; robots; ordinadors.
1.2. L'empresa avui

El concepte d'empresa és complex perquè pot establir-se des de distintes
perspectives. La paraula «empresa» pot utilitzar-se amb diferents significats:
lloc de treball, activitat econòmica, sinònim de guanyar diners, negoci, pro-
pietat de l'empresari, lloc de fabricació de productes, etc. No obstant això, i a
pesar de la varietat de significats que se li poden assignar, podem donar una
definició d'aquesta, des d'un punt de vista econòmic com: unitat econòmica
formada per un conjunt d'elements humans i materials organitzats per a produir
béns i serveis, comercialitzant-los en la societat amb la finalitat d'obtenir un
benefici.
ACTIVITAT 1
El següent quadre descriu hi ha els tres grans períodes que es distingeixen en
l'evolució de l'empresa. Completa’l escrivint al costat de cada període una
característica d'aquest. Primer, copia-ho en el teu quadern.
Períodes Característiques
Artesanal
Industrial
Postindustrial

ACTIVITAT 2
Copia en el teu quadern i completa la següent definició de l'empresa.
«L'empresa és una …………… formada per elements …………… i ……………

organitzats per a produir …………… i ……………, comercialitzant-los en la
…………… amb la finalitat d'obtenir ………………».
2. Elements i objectius de l'empresa

L'empresa, per a desenvolupar la seua activitat econòmica, necessita
disposar d'una sèrie d'elements humans i materials, els quals, organitzats de
forma suficient, garantiran el desenvolupament d'eixa activitat empresarial.
Aquests elements són: l'empresari, els treballadors, la terra, el capital,
l'organització i ordenació del treball, i la investigació, desenvolupament i
innovació (I + D + I).
2.1. L'empresari
L'empresari és la persona física (individu) o jurídica (societat) que disposa i
aporta el capital necessari per al desenvolupament d'una activitat empresarial
que li reportarà un benefici, assumint els riscos derivats d'ella.
L'empresari posseeix la titularitat de l'empresa i és el que organitza i dirigeix
l'activitat econòmica. Pot actuar per si mateix, en nom propi o mitjançant altres
persones anomenades representants, que actuaran en nom i per compte de
l'empresari.
2.2. Els treballadors

La col·laboració de l'home en la producció es manifesta de maneres molt
diverses, i continua sent un dels factors claus per a garantir l'èxit de l'activitat
empresarial. La capacitat humana, tècnica i professional de les persones que
treballen en l'empresa és un factor essencial i d'ací, la forta inversió dels
empresaris en les activitats de selecció i formació del personal a través
d'entrevistes, currículum, cursos, etc.
El treballador rebrà un salari a canvi del seu treball i a més serà tractat amb
dignitat i respecte.
2.3. La terra
L'element o factor terra, també dit naturalesa, engloba tots els béns que
existeixen o s'obtenen d'ella. És la superfície del sòl i del subsòl, el sol, els
aliments, les matèries primeres, el carbó, els minerals, els corrents d'aigua amb
la seua energia, etc. En definitiva, amb el terme terra es fa referència a tots els
recursos naturals que contribueixen a la producció.

ACTIVITAT 3
Indica en els següents supòsits quin és el recurs natural necessari per a poder
desenvolupar l'activitat productiva expressada. Primer copia-ho en el teu
quadern.
Recurs natural Activitat productiva

Exemple: - Llet Fabricació de formatges
- Fabricació de cerveses
- Indústries elèctriques
- Cellers
- Indústries tèxtils
- Llibreria
- Fusteria
2.4. El capital
S'entén per capital d'una empresa el valor d’aquesta (el que té menys el que
deu). El capital de l'empresa està compost per la diferència de dues grans
«masses».
La massa de béns i drets i la massa d'obligacions:

• Béns: Edificis, mobiliaris, ordinadors, terrenys, màquines, diners...
• Drets: Drets de cobrament sobre clients...
• Obligacions: Deutes amb el banc, deutes amb proveïdors...
CAPITAL = ACTIU - PASSIU

(béns i drets) (obligacions)
2.5. L'organització i ordenació del treball

L'organització del treball és un dels elements bàsics de l'activitat
empresarial. L'empresa es pot definir com un conjunt d'elements humans i
materials organitzats per a produir béns i serveis i obtenir així un benefici.
Perquè l'empresa puga organitzar els seus objectius és vital que existisca una
bona organització i ordenació de tots els seus elements.
En aquest sentit, podem definir l'organització del treball com la coordinació i
utilització de tots els mitjans humans i materials de l'empresa, a fi
d'aconseguir la major rendibilitat d'aquests.
L'organització del treball fa que augmente la productivitat, sent aquesta la
relació existent entre la producció i els mitjans i factors emprats per a obtenir-la.
Això es tradueix en la següent fórmula:
Productivitat = Producció .
Mitjans de producció
2.6. La recerca i desenvolupament

La recerca i desenvolupament constitueix un element de l'empresa que hui
dia aconsegueix una importància tal que cap empresa que pretenga aconseguir
certa productivitat pot prescindir d'ell. Cap empresa podrà ser productiva i
competitiva en el mercat si no inverteix en tecnologia. L'Estat ha d'establir
mesures incentivadores i de promoció industrial (financeres, fiscals,
institucionals...) perquè existisca investigació, innovació i desenvolupament.
Per exemple:
 Mesures financeres (crèdits a baix interès).
 Mesures fiscals (reducció d'impostos i taxes).
 Mesures institucionals (concessió de beques, ajudes, etc.).
No obstant això, la innovació no és exclusiva de les grans o mitjanes

empreses. És evident que quan la innovació es basa en descobriments
científics requereix grans inversions de diners que no es poden permetre les
empreses xicotetes perquè no disposen d'eixe capital. Però les idees brillants,
l'observació dels canvis socials i culturals o la detecció de les noves necessitats
dels clients és a l’abast de qualsevol persona o empresa amb capacitat creativa
i emprenedora.
2.7. Objectius de l'empresa

Si abans la fi de tota empresa era, sobretot, obtenir beneficis, hui l'empresa
centra més la seua atenció a aconseguir uns determinats objectius. Les
empreses, per a aconseguir els seus objectius, es veuen influïdes per una sèrie
de factors que marquen les pautes de comportament i se senten obligades a
realitzar determinades accions. Els objectius que pretén aconseguir qualsevol
empresa poden ser de diversos tipus:
 Econòmics: obtenir beneficis.
 Tècnics: produir béns necessaris a la societat.
 Humans: promoure les satisfaccions dels treballadors a través
d'adequades retribucions, respecte, dignitat, etc.
 Socials: atendre les necessitats de la societat que aquesta paga a través
dels impostos.
3. Les funcions de l'empresa

Les funcions de l'empresa són les diferents accions o serveis que realitza
aquesta per a desenvolupar la seua activitat i aconseguir els objectius i
finalitats que es proposa. Podem classificar les funcions de l'empresa distingint:
funció tècnica o de producció, funció comercial, funció financera, funció social i
funció de direcció.
3.1. Funció tècnica o de producció

Tota activitat comença amb una idea. Una empresa no pot subsistir si no
està ben definit allò que es desitja produir.
Una vegada definida la idea, s'estudien les possibilitats que existeixen per a
fabricar el producte (materials, eines, maquinària, treballadors, etc.) i la seua
venda posterior. Totes aquestes activitats són desenvolupades per
l'anomenada funció tècnica de l'empresa. Quan es tracte de productes que ja
existeixen, també necessitaran perfeccionament perquè siguen més
competitius, més moderns, etc.
Les matèries primeres han de patir uns processos productius i perquè la
producció siga rendible, es precisa una Oficina Tècnica que elabore els plans

de taller, estudie els processos de treball, etc. Aquesta oficina tècnica
comptarà amb el suport dels Serveis Auxiliars.
Per això, la funció tècnica o de producció engloba a totes aquelles activitats
encaminades a la transformació de les matèries primeres en el producte o
servei objecte de l'empresa, i a més les relatives a la preparació del treball i a
inspeccionar els resultats de la labor productiva.
3.2. Funció comercial

La funció comercial de l'empresa es veu reflectida en les accions que realitza
cap a l'exterior en dues direccions:
 compres: necessàries per a adquirir els mitjans materials que necessita
per a produir (matèries primeres, maquinària, etc.).
 vendes: l'empresa accedeix al mercat per a vendre els productes que
elabora.
En tots dos supòsits, és necessari conèixer adequadament el mercat per a
saber:
 els consumidors o clientela a qui vendre i els proveïdors a qui comprar.
 la competència, per a lluitar contra ella.
Encara que la funció comercial estudia tant l'activitat de «compres» com la
de «vendes», els responsables d'elles han de ser persones diferents. Vendes
és una funció que mira cap al futur i pretén vendre al preu més alt possible.
Compres es recolza en el passat i procurarà pagar sempre el menys possible.
Compres ha de tenir un coneixement profund dels seus proveïdors. Vendes
ha de tenir un coneixement profund del mercat.
3.3. Funció financera

L'activitat financera existeix des del moment en què s'utilitzen els diners com
a instrument de canvi per a qualsevol mena de transacció.
Els diners són necessaris per a adquirir matèries primeres, materials, pagar
salaris als treballadors, etc.
La funció financera s'encarrega de tot allò relatiu a la gestió i control dels
diners i altres valors o fons que posseeix l'empresa per al seu funcionament.
Aquesta funció engloba les accions dirigides a captar fons i les relacionades
amb la inversió.
Els fons necessaris per al desenvolupament de l'activitat empresarial poden
ser obtinguts bé a través de recursos propis o acudint a fonts alienes. Els
recursos propis són les aportacions de l'empresari i dels socis. Els recursos
aliens són els que procedeixen del mercat financer en forma de crèdits o
préstecs i suposen un deute per a l'empresa, la qual es compromet a retornar el
seu import més els interessos corresponents.
3.4. Funció social

La persona és un element principal de l'empresa. Sense ella, l'empresa no
existiria ni podria desenvolupar la seua activitat. Encara que existisquen
processos automatitzats, ordinadors i sistemes informatitzats, cap d'ells podrà
funcionar si no intervé l'element humà. És la coordinació i la integració de les
accions individuals la que condueix a l'èxit o al fracàs de l'empresa i per a
garantir l'èxit és necessari que les persones estiguen degudament
seleccionades, motivades i formades.
La funció social de l'empresa engloba totes les activitats relacionades amb la
selecció, motivació i formació del personal d'aquesta, així com també les
relacionades amb el rendiment del treballador, la salut del treballador i
l'adaptació del treball a l'individu.
D'altra banda, també és responsabilitat de la funció social mantenir les
relacions de l'empresa amb els Ministeris, Organitzacions Empresarials i
Sindicals, etc.
3.5. Funció de direcció

La funció de direcció és l'encarregada de coordinar totes les altres funcions.
Li correspon la planificació, la previsió, l’organització, la coordinació i el control
de les activitats que es desenvolupen en l'empresa.
Perquè una empresa funcione bé i aconseguisca els seus objectius, és molt
important que totes les tasques de direcció es realitzen amb eficàcia i precisió.
Activitats
Activitats
1. Llig atentament el següent text i assenyala quins són els elements de
l'empresa que es descriu. Descobreix també quines funcions apareixen
clarament reflectides i quins objectius pretén aquesta empresa.
Sr. Antonio García és amo d'una fàbrica de pa, dolços i rebosteria. El senyor
Garcia va començar fa deu anys amb aquesta empresa. Amb anterioritat havia
treballat com a forner i, gràcies al seu treball, va aconseguir estalviar suficients
diners per a muntar el seu propi negoci. Aprofitant els seus estalvis, el suport
d'amics i una recepta casolana i exclusiva de sa tia per a elaborar uns bescuits
especials i exquisits, va veure l'oportunitat d'obrir-se un espai en el mercat, oferint
una cosa diferent.
El negoci sempre ha funcionat bé, no obstant això, es continuen cercant noves
fórmules, millorant les existents, afegint altres ingredients, mesclant aquests en
diferents quantitats, etc. Tot això permet fabricar nous productes i oferir major
varietat en pastissos, rosquilles, pastissets, etc., sense deixar mai de fabricar els
famosos bescuits de sa tia que, per descomptat, són l'especialitat de la casa.
En el forn del Sr. Garcia es distingeixen diferents zones o àrees de treball. En
primer lloc, es troba el lloc on s'elabora i treballa de manera artesanal amb les
diferents masses. A continuació, està la zona de fabricació de la pastisseria més
fina. Després, es troben les zones d'envasament i etiquetatge. Finalment, hi ha un
despatx per a vendre al públic tots els productes acabats d'elaborar, i també
disposa de quatre furgonetes de repartiment, encara que molt prompte
augmentaran perquè es pretén vendre més i fer arribar els seus productes a altres
ciutats.
2. En quina mesura creus que és important que la persona o persones

encarregades de la funció de direcció siguen responsables i complisquen bé la
seua tasca? Repercutirà això en la resta de l'activitat de l'empresa?

3. Cita almenys cinc accions que realitzes diàriament i et posen en contacte
amb l'activitat empresarial, bé com a usuari o bé com a consumidor de béns.
4. Has estudiat que en l'empresa es distingeixen diferents elements que

intervenen per a desenvolupar la seua activitat. Pensa en ells i explica si creus
que tots són importants per igual o si per contra, algun o alguns d'ells són més
importants que els altres.
5. En la funció financera, a què ens referim quan parlem de fons propis i aliens?
Supòsits pràctics
Supòsits pràctics
1. Pere és un estudiant de segon curs del Cicle Mitjà de Fabricació per
Mecanitzat. Sent passió pels motles i està pensant a muntar, en acabar els
seus estudis, un xicotet taller en un polígon industrial. Però només disposa
de 3.000 euros que li ha regalat sa tia perquè li va tocar la loteria. Necessita
més diners i no sap com aconseguir-los.
Què li aconsellaries a Pere perquè reunisca diners suficients?
2. Relaciona mitjançant fletxes els béns que s'enumeren a continuació amb els
elements de l'empresa:
Camió de repartiment Treball
Diners Capitals
Instal·lacions Terra
Fustes Organització
Ordenadors I+D+I
Tècnic d'equips Empresari
3. Pensa en un taller de porcellanes i cita els elements necessaris per a fabricar

envasos i figuretes.
4. Tenim dues empreses A i B, productores d'un mateix bé. Ambdues tenen els
mateixos mitjans i recursos similars destinats a la seua producció.
L'empresa A té molt organitzats tots els seus elements, seguint les pautes
marcades pel departament encarregat de dissenyar el procés i el mètode
adequat al sistema productiu. Igualment, ha delimitat bé les tasques i funcions
dels diferents treballadors i aconsegueixen produir 2.500 unitats a l'any.
En l'empresa B cadascú fa la seua tasca de manera independent sense tenir

en compte el treball d'altres departaments, es produeixen moltes parades en el

procés productiu amb temps d'inactivitat i només s'aconsegueix fabricar 500
unitats del mateix producte a l'any.
A què creus que és degut? Raona la teua resposta.
Autoavaluació
Autoavaluació
1. L'empresa econòmicament es defineix com a:
a) un Centre de treball per a guanyar diners.
b) una activitat productiva on s'intercanvia treball per salari.
c) un conjunt d'elements humans i materials organitzats per a produir béns
i obtenir un benefici.
2. El període actual del desenvolupament de l'empresa es caracteritza per:

a) la Revolució Industrial.
b) la informàtica i microelectrònica.
c) el treball es realitza sempre a les fàbriques.
3. L'empresari pot ser:

a) persona física i jurídica.
b) només persona física.
c) una entitat.
4. Les màquines i eines de l'empresa formen part del capital:

a) humà.
b) tècnic.
c) jurídic.
5. El camió de repartiment en una empresa es considera com a:

a) capital.
b) treball.
c) organització.
6. La recerca i desenvolupament és precisa per a:

a) la bona organització de l'empresa.
b) que l'empresa siga més competitiva.
c) que treballe l'oficina tècnica de l'empresa.
7. La productivitat és la relació entre:

a) el que es produeix i el que es demanda.
b) tots els components de l'empresa.
c) la producció i els mitjans emprats per a obtenir-la.
8. La funció comercial de l'empresa s'encarrega de les activitats de:

a) compra i venda.
b) venda.
c) compra.

9. Les aportacions de capital són:
a) recursos propis.
b) recursos aliens.
c) fons de reserva.
10. Tasques pròpies de la direcció, entre altres, són:

a) distribució i planificació.
b) disseny i millora de mètodes.
c) previsió, organització i control.

3
Tipus d’empresa

Tema 3: Tipus d'empresa
1. Classificació
1.1. Què és una empresa?

Una empresa és una unitat econòmica formada per un conjunt d'elements
humans i materials organitzats per a produir béns i serveis, i comercialitzar
aquests en la societat amb la finalitat d'obtenir un benefici.
1.2. Criteris de classificació

Si realitzem una anàlisi senzilla de l'evolució de les empreses al llarg del
temps, ens trobem amb empreses artesanals al principi, més tard amb
empreses individuals privades i finalment amb grans societats. No obstant això,
veiem que en l'actualitat coexisteixen tot tipus d'empreses (xicotetes, grans,
privades, públiques...) i això ens obliga a classificar-les seguint diversos criteris.
CLASSIFICACIÓ DE LES EMPRESES

Criteri Tipus d'empresa
Petita
Pel nombre de treballadors Mitjana
Gran
Empreses productores de béns

Per les activitats econòmiques
Empreses de prestació de serveis
Primari
Per sectors Secundari
Terciari
Privades
Pel caràcter públic o privat Públiques
Mixtes
Locals
Per l'àmbit territorial Nacionals
Internacionals
Multinacionals
Empresari individual
Per la forma jurídica
Empresari social

2. El nombre de treballadors
Segons el nombre de persones que treballen en les empreses, aquestes es
poden classificar en xicotetes, mitjanes i grans.
2.1. Petites empreses

Les petites empreses són aquelles en les quals treballen d'1 a 50
treballadors. Les que ocupen fins a 10 treballadors solen ser de caràcter
artesanal, normalment tallers dirigits per un treballador que aporta capital. Les
restants, fins a 50 treballadors, es consideren petites empreses, en les quals a
mesura que augmenta el nombre de treballadors, sorgeixen majors problemes
d'organització.
2.2. Mitjanes empreses

En les mitjanes empreses treballen de 51 a 250 treballadors. És el tipus
d'empreses més freqüent a Espanya. Normalment es caracteritzen pel fet que
l'empresari assumeix la direcció i l'organització de la pròpia empresa.
2.3. Grans empreses

Les grans empreses són aquelles en les quals treballen 251 o més
treballadors. Aquest tipus d'empreses es caracteritza per una major divisió del
treball, una organització més complexa i una direcció compartida i delegada.
Aquesta classificació, bastant simple, no és vàlida en totes les ocasions, ja
que el nombre de treballadors varia molt d'un sector econòmic a un altre i
depén també del grau de mecanització.
Un factor important és el capital: una empresa, tecnològicament avançada i
amb treballadors altament qualificats, obtindrà un volum important de producció
i, no obstant això, si disposa de pocs treballadors s'enquadrarà en les
empreses artesanals o xicotetes. I al contrari, l'empresa que tinga escassa
tecnologia i poc capital, precisarà de molts més treballadors, la qual cosa ens
portaria a considerar-la mitjana o gran empresa.
ACTIVITAT 1
Tenint en compte el criteri de la grandària, indica a quin grup pertanyen les
empreses enumerades a continuació.
• La companyia Coca-Cola
• El grup Renault
• El Corte Inglés
• Un quiosc de premsa
• El videoclub de la teua zona
• La pastisseria del teu barri
ACTIVITAT 2
Cita dues empreses xicotetes, dues mitjanes i dues grans que es troben en
la Comunitat Valenciana.

3. L'activitat econòmica
Segons l'activitat econòmica a la qual es dediquen les empreses, aquestes
es classifiquen en empreses productores de béns i empreses de prestació de
serveis.
3.1. Empreses productores de béns

Les empreses productores de béns estan subdividides al seu torn en:
 Extractives. Són les empreses que extrauen els béns existents en la
naturalesa, les que obtenen les matèries primeres que posteriorment
utilitzaran altres empreses. És el cas, per exemple, de les empreses
agrícoles, mineres o pesqueres.
 Fabrils o manufactureres. Són les empreses que transformen les
matèries primeres mitjançant procediments industrials, donant lloc al
producte elaborat o manufacturat. En aquest grup es troben les que es
dediquen a la fabricació de cotxes, construcció de vaixells, etc.
3.2. Empreses de prestació de serveis

Es denomina empresa de prestació de serveis a les quals ofereixen al
consumidor la possibilitat directa de gaudir d'una activitat.
Les empreses d'aquest tipus són indispensables per al bon funcionament de
les altres i de la societat en general. Se subdivideixen en
• Empreses de distribució (transport).
• Empreses financeres (bancs, companyies d'assegurances).
• Empreses de serveis professionals (electricista, metge).
ACTIVITAT 3
Cita almenys tres empreses de prestació de serveis de cada tipus:
• De distribució.
• Empreses financeres.
• Empreses de serveis professionals.
ACTIVITAT 4
Identifica l'activitat econòmica a la qual pertanyen les empreses
relaciona¬dónes a continuació.
• CARREFOUR
• Factoria Opel
• Viatges Cresol
• Explotació agrícola «La Bonica»
• Transports Benito
• Compañía pesquera
4. El sector
Atés l'origen dels productes que obtenen, les empreses es classifiquen en
els sectors primari, secundari i terciari.
4.1. Sector primari

Les empreses del sector primari obtenen la seua producció directament de la
naturalesa (terra), utilitzant les matèries primeres en el seu estat natural.
Prenen els productes de la naturalesa i sense modificar-los els posen a la

disposició del consumidor. Són les mines, les pedreres, les explotacions
agràries, forestals i pesqueres.
4.2. Sector secundari

Pertanyen al sector secundari les empreses que transformen les matèries
primeres en productes manufacturats. Són empreses fabrils que prenen els
productes en brut i els converteixen en altres productes més aptes per al
consum.
També s'inclouen empreses que utilitzen, com a elements integrants dels
seus productes, materials subministrats per altres empreses del mateix sector
(empreses de muntatge). Així mateix, pertanyen a aquest sector les empreses
dedicades a la construcció.
4.3. Sector terciari

En el sector terciari es troben les empreses que presten serveis. Són
empreses comercials la finalitat de les quals és posar els productes elaborats
pels sectors primari i secundari a la disposició dels consumidors, com per
exemple les entitats financeres o les empreses de transport.
Les societats més avançades es distingeixen per tenir més empreses del
sector terciari i menys del sector primari.
ACTIVITAT 5
Cita una empresa de la Comunitat Valenciana que pertanga al sector primari.
Explica per què pertany a eixe sector.
Indica a quin sector pertanyen les empreses de la relació.
 Hotel Jardí Tropical
 Embotits Revilla
 RENFE
 Central Lechera
 El Corte Inglés
 Editorial Santillana
Quins són els tres sectors econòmics en els quals es poden classificar les
empreses? Cita una empresa de cada sector i explica quina és la seua activitat.
5. El caràcter privat o públic de l'empresa

Les empreses, en funció de qui siga el seu titular, és a dir, l'amo, es
classifiquen en empreses de caràcter privat o públic.
5.1. Empreses privades

Les empreses privades són aquelles el titular de les quals és un particular, ja
siga una persona física o jurídica. Aquest tipus d'empreses té com a objectiu
obtenir el màxim benefici.
5.2. Empreses públiques

Són empreses públiques aquelles el titular de les quals és una entitat
pública. Aquestes empreses tenen com a objectiu principal l'interés general.
Són propietat de l'Estat i aquest s'encarrega de la gestió d'aquestes. Existeixen
empreses públiques que no tenen com a objectiu l'obtenció de beneficis i, a

més, són necessàries per al desenvolupament del país (per exemple, obres
públiques o RTVE). Unes altres funcionen com una empresa més (empreses
d'investigació).
5.3. Empreses mixtes

En les empreses mixtes els seus titulars són entitats públiques i privades. En
aquestes, a la participació estatal se suma la participació privada. Exemple
d'empresa mixta és Telefónica, formada per capital privat (accionistes) i capital
públic (Estat).
ACTIVITAT 6
Classifica aquestes empreses en privades, públiques i mixtes:
 Don Algodón
 Gas Natural
 Telefònica
 Repsol
 Canal Plus
 Iberdrola
 Àpunt Televisió
 Grup Volkswagen
 Editorial Alfaguara
6. L'àmbit territorial
Per l'àmbit territorial en el qual desenvolupen la seua activitat, les empreses
ponen ser locals, regionals, nacionals i multinacionals.
6.1. Empreses locals

Les empreses locals són aquelles que estan situades en una determinada
localitat i normalment només cobreixen amb els seus productes les necessitats
de la localitat en la qual es troben.
6.2. Empreses regionals

Les regionals són aquelles l'activitat de les quals abasta una Comunitat
Autónoma. Solen tenir una seu central i diverses sucursals.
6.3. Empreses nacionals

Són empreses nacionals aquelles que despleguen la seua activitat per tot el
territori nacional.
6.4. Empreses multinacionals

Les multinacionals són aquelles empreses que estenen la seua activitat per
diversos Estats.
ACTIVITAT 7
Relaciona les empreses de la primera columna amb els àmbits geogràfics de
la segona columna:

EMPRESES ÀMBITS GEOGRÀFICS
Coca-Cola
Local
Transports Urbans EMT
La Sexta TV Regional
Fruiteria del teu barri

Nacional
Diario de Granada
Canal Sur Multinacional
7. La forma jurídica
Un altre dels criteris per a classificar les empreses és la seua forma jurídica.
Poden ser: empresaris individuals o empreses socials.
7.1. L'empresari individual

L'empresari individual és la persona física que exercita habitualment i en
nom propi per si o per mitjà de representant, una activitat comercial, industrial o
professional.
Poden ser empresaris individuals les persones majors d'edat que tinguen
lliure disposició dels seus béns. També podran ser empresaris individuals els
menors d'edat i els incapacitats, però seran els seus representants legals els
qui actuen en el seu nom.
Aquesta forma jurídica d'empresa és de les més arriscades ja que
l'empresari individual té una responsabilitat il·limitada. Això significa que
l'empresari, respon als deutes de l'empresa no sols amb el patrimoni de
l’empresa sinó que també els avala amb el seu patrimoni personal.
Per a posar en funcionament aquest tipus d'empreses els tràmits són molt
senzills, si vol l'empresari es pot inscriure en el Registre Mercantil, tot i que a
aquest tràmit tampoc està obligat.
Si s'opta per aquesta forma jurídica, es tributa a través de l'Impost sobre la
Renda de les Persones Físiques, s'aplica un tipus impositiu que va del 0 al 47%
en funció del rendiment del negoci.
7.2. Les empreses socials o societats

Les empreses socials es classifiquen en personalistes i capitalistes.
Les societats personalistes es basen en la confiança mútua dels socis, de
tal forma que un soci no pot transmetre la seua participació a altres persones si
no és amb el consentiment dels altres socis. Són societats personalistes:
 La societat col·lectiva. És una societat personalista en la qual tots els
socis participen, en la proporció que fixen en els estatuts, dels mateixos
drets i obligacions, gestionant una activitat mercantil.

La denominació ha d'estar formada pel nom de tots els socis o d'algun
d'ells; en aquest últim cas, ha d'afegir-se l'expressió «i companyia» o
l'abreviatura «i Cia.».
El nombre mínim de socis és de dos, tenint responsabilitat il·limitada, és
a dir, responent tots els socis dels deutes de l'empresa, no sols amb els
béns aportats a l'empresa sinó també amb els béns particulars.
Quant al capital que han d'aportar, no existeix un mínim legal, per la qual
cosa els socis poden decidir la quantia de l'aportació que volen realitzar.
Els socis poden aportar diners o treball. Pot haver-hi socis que només
aporten treball, en aquest cas la societat es denomina Societat
Col·lectiva Irregular. Aquest tipus de socis se'n diu socis industrials.
Perquè aquest tipus de societat adquirisca la personalitat jurídica, es
requereix escriptura pública i inscripció en el Registre Mercantil, a més
d'altres tràmits fiscals.
Les societats col·lectives tributen a través de l'Impost de Societats. Això
significa que pagarà un tipus fix del 35% sobre els beneficis del negoci.
 La societat comanditària. És una societat personalista que es

caracteritza per existir dos tipus de socis:
a) socis col·lectius, que responen il·limitadament dels deutes de l'em-
presa.
b) socis comanditaris, que no participen en la gestió, i la seua
responsabilitat queda limitada al capital que aporten. Aquests socis
només aporten capital i no treballen en la societat.
Aquesta societat es divideix al seu torn en dos tipus:
- Societat comanditària simple. El nombre mínim de socis és de dos i
no existeix mínim legal quant al capital a aportar.
- Societat comanditària per accions. El nombre mínim de socis és de
tres i el capital aportat pels socis comanditaris no pot ser menys de
seixanta mil euros representat per accions.
Els tràmits perquè aquest tipus de societat adquirisca personalitat
jurídica són els mateixos que els de la societat col·lectiva. La societat
comanditària tributa a través de l'Impost de Societats.
Les societats capitalistes tenen de rellevant l'aportació del capital
independentment de les qualitats personals dels socis. Es classifiquen al
seu torn en:
 Societat de Responsabilitat Limitada (S. R. L. o S. L). És una societat

capitalista, en la qual el capital està dividit en participacions indivisibles i
acumulables (un soci pot tenir diverses). El capital ha d'estar totalment
desemborsat en el moment de constitució de la societat. El nombre
mínim de socis és d'un, és a dir, pot ser una societat unipersonal. La
responsabilitat dels socis està limitada al capital aportat.
El capital mínim per a ser constituïda són 3.000 euros.
La societat adquireix personalitat jurídica mitjançant escriptura pública i
inscripció en el Registre Mercantil.

Les societats de Responsabilitat Limitada tributen per l'Impost de
Societats.
Les participacions no poden transmetre's lliurement, si un dels socis
desitja abandonar la societat ha d'oferir les seues participacions
preferentment als altres socis. En l'actualitat és una de les formes
jurídiques més utilitzades.
 Societat Anònima (S. A.). És una societat capitalista en la qual el

capital està constituït per les aportacions dels socis i dividit en accions
que poden que poden transmetre's lliurement.
El nombre mínim de socis en l'actualitat és d'un, és a dir, igual que la
Societat de Responsabilitat Limitada pot constituir-se amb un únic soci.
La responsabilitat dels socis és limitada al valor de les accions que
posseïsca per la qual cosa no respon personalment dels deutes de la
societat.
El capital social mínim és de seixanta mil euros, encara que es permet
que en el moment de constituir-se la societat estiga desemborsat només
un 25% però ha d'estar totalment subscrit.
Aquestes societats adquireixen personalitat jurídica realitzant escriptura
pública i inscripció en el Registre Mercantil. A partir d'aquest moment es
converteixen en subjectes capaços de contraure obligacions.
Les societats anònimes tributen a través de l'Impost de Societats.
 Societat Laboral. Pot ser Societat Anònima Laboral o Societat de

Responsabilitat Limitada Laboral. És aquella en la qual la majoria del
capital social pertany a treballadors que presten en ella els seus serveis
retribuïts de manera directa i personal, i la relació laboral del qual és per
temps indefinit i en jornada completa.
El capital social està dividit en accions o participacions i cap soci pot
tenir un número d'elles que represente més de la tercera part del capital
social, llevat que es tracte de l'Estat i altres entitats públiques, que poden
ser propietaris del 49% d'aquest.
En aquestes societats pot haver-hi tres tipus de socis: treballadors, no
treballadors i assalariats. El nombre mínim de socis de les societats
laborals és d'almenys tres persones. La responsabilitat dels socis està
limitada a les aportacions que hagen realitzat. El capital social mínim per
a constituir-se és de 3.000 euros.
La societat tindrà personalitat jurídica quan es formalitze escriptura públi-
ca, cal inscriure-la en el Registre de Societats laborals del Ministeri de
Treball i posteriorment en el Registre Mercantil. Aquesta forma jurídica
tributa a través de l'Impost de Societats.
 Societats cooperatives. Són associacions de persones físiques o

jurídiques per a realitzar una activitat economicosocial al servei dels
socis, els qui aporten capital i treball compartint per igual riscos i
beneficis. No tenen ànim de lucre.

Les cooperatives formades per socis que són persones físiques o
jurídiques es denominen de primer grau i el nombre mínim de socis és
de cinc. Són cooperatives de primer grau, entre altres, les
cooperatives de treball associat, d'habitatges, agràries, de la mar, etc.
Quan dues o més cooperatives s'agrupen per a aconseguir un objectiu
comú, constitueixen cooperatives de segon o tercer grau; en aquest
cas el número mínim és de dos.
Els socis no respondran personalment dels deutes socials
(responsabilitat limitada) i no existeix capital mínim.
S'adquireix la personalitat jurídica a través d'escriptura pública, havent
d'inscriure's en el Registre General de Cooperatives del Ministeri de
Treball, a més d'en el Registre Mercantil. Aquestes cooperatives tributen
a través de l'Impost de Societats encara que algunes estan fiscalment
protegides i es beneficien de certes bonificacions.
ACTIVITAT 8
 Pedro Gil i Josefa Pérez posaran en marxa una empresa dedicada al
transport urgent. La forma jurídica que han triat és la societat col·lectiva.
Proposa algunes denominacions adequades per a l'empresa.
 En una societat comanditària formada per quatre socis un d'ells ha
decidit marxar-se de la societat i vendre la seua part a un veí. Pot fer-
ho?
ACTIVITAT 9
 El Sr. X ha decidit muntar un negoci, compta amb 6.000 euros de capital
i té clar que no arriscarà el seu patrimoni personal. Quina forma jurídica
li aconsellaries?
o Empresari individual.
o Societat de Responsabilitat Limitada.
o Cooperativa.
o Societat Col·lectiva.
o Societat Comanditària.
 En una S. A. L amb un capital social de 60.000 euros les aportacions
dels socis són les següents:
o Soci A: 12.000 euros.
o Soci B: 18.000 euros.
o Soci C: 30.000 euros.
Són correctes aquestes aportacions?
8. Concentració empresarial
A vegades les empreses s'uneixen per a reforçar la seua capacitat de
producció, de venda, etc.
La concentració industrial es manté actualment i es configura quan un reduït
nombre d'empreses domina una gran part del mercat, amb la finalitat de limitar
la competència. Això dóna lloc a les següents formes:

 Càrtel. És una associació d'empreses que, mantenint la seua
independència, s'uneixen amb la finalitat d'evitar la competència entre
elles i establir criteris respecte a preus, repartiment del territori, etc.
 Trust. És una associació d'empreses que se sotmeten a una única
gestió, perdent la seua independència i cercant monopolitzar algun
sector del mercat.
 Hòlding. És una empresa d'empreses el capital de les quals està format
per les accions d'altres empreses a les quals dirigeix i controla. El
hòlding sol englobar a empreses de diferents sectors. Un dels hòldings
més coneguts ha sigut RUMASA.
 Consorci. És una associació d'empreses pertanyents al mateix sector,
que s'uneixen per a defensar els seus interessos, però conservant el seu
independència.
En l'actualitat existeixen noves concepcions empresarials des de la pers-

pectiva de la flexibilitat i la participació, motivades per l'alta competitivitat exis-
tent entre les empreses. Aquestes per si soles no són capaces d'aconseguir
certs objectius, ja que manquen de capacitat tecnològica, humana o financera
per a afrontar determinades situacions del mercat laboral, per la qual cosa
recorren a altres vies alternatives per a aconseguir les seues finalitats, com
són:
 Unió Temporal d'Empreses (UTES). S'uneixen empreses d'un mateix
sector per a poder abordar un gran projecte amb un pressupost molt
elevat, comparteixen despeses, funcions i beneficis.
 Consorcis d'Exportació. Són instruments per a iniciar a les petites i
mitjanes empreses en l'activitat exportadora.
 Eurofinestretes. Presten ajuda a les petites i mitjanes empreses en la
cerca d'empreses europees o de tercers països, per a establir acords de
cooperació tècnica, comercial o financera.
ACTIVITAT 10
Identifica algunes de les formes de concentració d'empreses en la següent
sopa de lletres.
CDERSAOTNHC
GWKTCARTELL
XSJSMOPNOAT
ICONSORCIOZ
ZKMTGNIDLOH
Activitats
Activitats
1. Copia el següent quadre en el teu quadern i completa'l indicant els
avantatges i inconvenients de l'empresari individual i d'una Societat de
Responsabilitat Limitada Unipersonal.

Empresari individual S. R. L. Unipersonal
Avantatges
Inconvenients
2. Completa el següent quadre sobre formes de societats amb les dades que
falten.
Tipus de societat Núm. mínim de socis Capital social Responsabilitat

S. Col·lectiva Il·limitada
S. Comanditària 2
S. Responsabilitat 3.000
Limitada
S. Anònima Limitada
S. Responsabilitat 3
Limitada Laboral
S. Anònima Laboral 60.000
Cooperativa Limitada
Cooperativa 2n Grau 2
3. Realitza en el teu quadern una classificació de les societats segons siguen

personalistes o capitalistes.
SOCIETATS
Personalistes Capitalistes
Supòsits pràctics
Supòsits pràctics
1. Coneixes a algun empresari individual de la teua localitat? I a una
empresària individual? Explica a què es dediquen.
2. Una cooperativa de segon grau pot estar formada per sis persones físiques?
I una cooperativa de primer grau?

3. De la següent relació d'empreses, identifica la seua forma jurídica a través
de la seua denominació:
• El brillant, S. A.
• Topazi, S. L.
• Pepe López i Cia.
• Vivicoop.
• Fustes del Nord, S. A. L.
• Luis Pérez, serveis a domicili.
4. Francesc Peris té una empresa de venda d'ordinadors. Té contret un deute

amb un proveïdor de 60.000 €. El patrimoni de l'empresa és de 420.000 €. El
senyor Peris és empresari individual.
Com cobrarà el proveïdor la totalitat del seu deute?
Autoavaluació
Autoavaluació
1. El nombre mínim de socis d'una cooperativa de 2n grau és de:
a) tres.
b) sis.
c) dues.
2. Un hòlding és alguna cosa així com:

a) una multinacional.
b) una empresa molt gran.
c) una empresa d'empreses.
3. El capital mínim per a constituir una societat anònima laboral és de:

a) 60.000 €.
b) 3.000 €.
c) el fixat en els Estatuts.
4. La societat col·lectiva és una societat:

a) socialista.
b) capitalista.
c) personalista.
5. En la S. A. els socis tenen una responsabilitat:

a) limitada.
b) il·limitada.
c) personal.
6. L'activitat econòmica desenvolupada per una fruiteria pertany al sector:

a) primari.
b) secundari.
c) terciari.

7. La societat de responsabilitat limitada té un capital mínim de:
a) 60.000 €.
b) 3.000 €.
c) el fixat en els Estatuts.
8. L'empresa de construcció «Vistahermosa, S. R. L.» és:

a) Societat Anònima.
b) Societat de Responsabilitat Limitada.
c) Societat col·lectiva.
9. Dins de les noves formes d'unions d'empreses es troben:

a) el trust.
b) les UTES.
c) el hòlding.
10. En una S. A. laboral poden existir:

a) socis treballadors i treballadors assalariats;
b) socis treballadors i socis capitalistes;
c) socis treballadors, socis capitalistes i treballadors assalariats.

4
El Contracte de
treball

Tema 4: El Contracte de treball
1. Definició de contracte
Un contracte és un acord pel qual una o diverses persones s'obliguen
enfront d’altres a donar una cosa o prestar un servei.
Els contractes poden ser verbals o escrits.

• Verbal: Exemple: Agafe un taxi per a anar a l'institut.
• Escrit: Exemple: Lloguer del meu pis.
2. El contracte de treball
El contracte de treball és un acord entre empresari i treballador pel qual
aquest s'obliga a prestar determinats serveis per compte de l'empresari a canvi
d'una retribució.
Empresa, empresari o persona física
 Parts del contracte
Treballador
Una persona física pot ser ocupador; per exemple, els empleats de la llar.
2.1. Capacitat de contractar

 Les persones majors d'edat (18 anys).
 Els menors de 18 anys legalment emancipats.
 Les persones majors de 16 i menors de 18:
o Si viuen de manera independent amb el consentiment exprés o tàcit
dels seus pares o tutors.
o Si tenen autorització dels pares o de qui els tinga al seu càrrec.
 Els estrangers d'acord amb la legislació que els siga aplicable.
3. Elements del contracte

Són aquells sense els quals el contracte no té valor, o degenera en un altre
diferent. Aquests són: la capacitat, el consentiment, l'objecte i la causa. El
contracte de treball pot celebrar-se per escrit o de paraula. Serà
obligatòriament per escrit quan ho exigisca una disposició legal i, en tot cas, els
de pràctiques i per a la formació i l'aprenentatge, els dels treballadors que
treballen a distància i els contractats a Espanya al servei d'empreses
espanyoles a l'estranger. També seran per escrit els contractes per temps
determinat la duració del qual siga superior a quatre setmanes.
Qualsevol de les parts podrà exigir que el contracte se celebre per escrit, fins
i tot durant el transcurs de la relació laboral.

3.1. Període de prova
És el temps durant el qual l'empresa i el treballador es proven mútuament.
L'empresa decideix si el treballador s'ajusta al treball i el treballador veu si el
que li ofereix l'empresa és el que buscava o les condicions són les promeses.
Durant el període de prova, tant l'empresa com el treballador poden trencar
el contracte sense necessitat de justificar el motiu, sense haver de pagar
indemnització, i a més sense que siga necessari donar un preavís.
No sempre existeix un període de prova. S'ha de pactar expressament en el
contracte de treball.
Si treballador ja ha prestat serveis per a l'empresa fent el mateix treball
anteriorment, no es pot establir un nou període de prova, encara que hi haja un
nou contracte. Exemple: Canvi de contracte temporal a indefinit.
La duració del període de prova depén del lloc de treball.
La duració serà la pactada, però no pot superar la duració màxima que
indique l'Estatut dels Treballadors o el Conveni regulador vigent,
En el cas que el Conveni no diga una altra cosa, el període de prova màxim
serà:
 Per a treballadors titulats: 6 mesos
 Per a la resta de treballadors: 2 mesos
 Per a la resta de treballadors en empreses de menys de 25 treballadors:
3 mesos
 Per a treballadors amb un contracte temporal de menys de 6 mesos: 1
mes
En el contracte en pràctiques, llevat que el Conveni Col·lectiu diga una altra
cosa, el període de prova serà:
 Treballadors amb un grau mitjà serà d'1 mes
 Per als treballadors amb un grau superior serà de 2 mesos.
Si en acabar el contracte en pràctiques, el treballador és contractat per
l'empresa, no podrà haver-hi un nou període de prova.
3.2. Tipus de jornada

La jornada és el nombre d'hores que el treballador presta servei a
l'empresari o ocupador. Pot ser:
 Completa. Límit màxim de 40 hores setmanals en còmput anual.
 Parcial. Acordat prestació de serveis durant un nombre d'hores inferior a
la jornada de treball d'un treballador a temps complet.
 Fix discontinu. Treballs que tinguen el caràcter de fixos, estables, però
discontinus en el temps. Exemples: serveis que es desenvolupen amb la
temporada escolar, en recollida de la fruita o treballats d’estiu relacionats
amb el turisme
3.3. Categoria professional

La categoria professional és el nivell de preparació que reconeix l'empresa
al treballador. En funció d'aquesta es reconeix el salari.

3.4. Salari
El salari és la retribució que l'empresari paga al treballador pels serveis
laborals. Aquesta pot ser:
 Retribució fixa.
 Retribució variable. Exemples: viatges, regals, formació, ús del vehicle
d'empresa, etc.
 Retribució en espècie. En funció dels resultats que s'aconsegueixen.
Millorar productivitat.
El tipus de retribució pot ser mixta.
4. Tipus de contracte de treball

Els contractes de treball poden ser:
 Indefinit: No estableix límits de temps quant a la duració del contracte.
Podrà celebrar-se a jornada completa, parcial o per a serveis fixos
discontinus.
 Temporal: s'acorda per un temps determinat, amb una data de
finalització concreta. Al seu torn, també pot ser a jornada completa o
parcial
 Contracte en pràctiques: Permet al treballador, de qualsevol edat,
obtindre una pràctica professional que es corresponga amb el seu nivell
de formació. Podrà concertar-se amb els qui estigueren en possessió de
títol universitari o de formació professional de grau mitjà o superior o
títols oficialment reconeguts com a equivalents.
 De formació i aprenentatge: afavorir la integració laboral dels joves, de
manera que d'una banda hi ha una activitat laboral retribuïda i per un
altre, el treballador rep formació reglada.
L'activitat formativa es rebrà en el marc:
 del sistema de formació professional per a l'ocupació (Certificats de
professionalitat) o
 del sistema educatiu (Títol de Formació Professional).
4.1. Requisits dels treballadors

 Que no tinguen qualificació per a un contracte en pràctiques.
 Entre 16 i 25 anys (menors de 30 anys fins que la taxa de desocupació
se situe per davall del 15%).
 Sense límit d'edat per a persones amb discapacitat, col·lectius de
exclusió social en empreses d'inserció i alumnes d'Escoles-Taller, Cases
d'Ofici Tallers d'Ocupació i Programes d'Ocupació-Formació.
Duració: Mínim 1 any – màxim 3 anys (Mínim 6 mesos per conveni
col·lectiu).
Salari: No inferior al Salari Mínim Interprofessional (707,60€ per a 2017).

5. Indemnitzacions
5.1. Indemnització per fi del contracte temporal

Una recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea equipara la
indemnització per fi del contracte temporal amb la rebuda quan finalitza un
contracte fix.
La situació actual (normativa vigent en l'Estatut dels Treballadors a l'octubre
de 2016) és la següent:
 Contractes signats fins al 31/12/2011: 8 dies per any.
 Contractes signats a partir del 1/1/2012: 9 dies per any.
5.2. Indemnització per acomiadaments declarats improcedents

 45 dies per any treballat fins al 12/02/2012, amb un màxim de 42
mensualitats.
 33 dies per any treballat des del 12/02/2012, amb un màxim de 24
mensualitats.
5.3. Indemnització per acomiadament objectiu

La llei permet a l'empresari extingir la relació laboral amb els seus
treballadors en determinades situacions, quan es produeix, per exemple,
ineptitud, falta d'adaptació, faltes d'assistència, o per raons econòmiques,
tècniques, organitzatives, o de producció.
La indemnització serà de 20 dies per any, amb un màxim de 12
mensualitats.
5.4. Indemnització per l'extinció a instàncies del treballador per

canvis realitzats per l'empresari
Quan l'empresa realitza una Modificació Substancial de les Condicions de
Treball, o pretén canviar al treballador del lloc on presta els seus serveis de tal
forma que es considere que és una mobilitat geogràfica, el treballador pot optar
per no acceptar aquests canvis i decidir extingir la relació laboral.
En aquests casos, malgrat ser el treballador qui opta per trencar la relació,
ho fa obligat pels canvis que ha fet l'empresari, per la qual cosa té dret a una
indemnització de 20 dies per any, amb un màxim de 9 mensualitats en cas de
modificació substancial, i de 12 mensualitats en cas de mobilitat geogràfica.
5.5. Indemnització per extinció de la relació a instàncies del

treballador segons l'art. 50 de l'ET
Aquest article estableix que el treballador pot demanar al Jutjat que
extingisca la relació a causa dels incompliments de l'empresari. Ho pot fer en 3
situacions:

 L'empresa realitza una Modificació Substancial de les Condicions de
Treball sense seguir els requisits establits legalment.
 L'empresa no paga al treballador el salari o ho fa amb retards
improcedents.
 Altres incompliments greus de l'empresa.
Exemple: Incompliment normativa riscos laborals.
En aquests casos la indemnització és la mateixa que per a
l'acomiadament improcedent.
5.6. Indemnització per defunció del treballador.

 Mort natural: empresa ha de pagar una indemnització de 15 dies per
any a la seua vídua, fills menors de 18 anys o incapacitats, germans
orfes menors de 18 anys que estigueren al seu càrrec, ascendents
sexagenaris o incapacitats per al treball.
 Mort accident laboral: la responsabilitat civil segons barem que regula
els accidents de trànsit, segons circumstàncies familiars de la víctima i
responsabilitat de l'empresa.
5.7. Indemnització per mort, incapacitat i jubilació de

l'empresari
En cas que l'empresari individual muira, siga declarat incapaç o es jubile,
al no poder continuar amb la seua activitat, el treballador tindrà dret a una
indemnització corresponent a 1 mes de salari.
Aquesta situació només és possible quan l'empresari és un autònom,
persona física, no quan s'està contractat a través d'una societat mercantil.
5.8. Indemnització per extinció de la personalitat jurídica de

l'empresa
Quan el treballador té signat el contracte amb una societat, i la societat
es dissol, el treballador té dret a una indemnització de 20 dies per any, amb un
màxim de 12 mensualitats.
5.9. Indemnització per acomiadament en casos de força major

En el cas que l'empresa haja de fer acomiadaments per una causa de
força major, aquesta causa haurà de ser constatada per l'Autoritat Laboral. Una
vegada constatada l'empresa podrà acomiadar als treballadors per aquest
motiu, amb una indemnització de 20 dies per any, amb un màxim de 12
mensualitats.
Exemple: Un incendi, inundació, terratrèmol...
5.10. Casos en els quals no hi ha dret a una indemnització

Hi ha casos en els quals encara que finalitze la relació laboral, el
treballador no té dret a cap indemnització:

 Mutu acord entre treballador i empresari, i en els casos de dimissió del
treballador.
 Contracte s'haja acabat per una clàusula vàlidament posada en el
contracte.
 Contractes d'interinitat i els contractes formatius (contracte de formació i
aprenentatge i contracte de pràctiques), segons estatut dels traballadors
actual.
 Per jubilació del treballador.
 Hi ha un cas en el qual, malgrat ser l'empresari qui decideix acomiadar al
treballador, aquest no té dret a una indemnització: el comiat disciplinari.
En aquest cas, si bé és cert que és l'empresari el que acomiada, ho fa
per uns incompliments fets pel treballador, i per eixe motiu no té dret a
cap indemnització.
Causes d'acomiadament disciplinari:

a) Les faltes repetides i injustificades d'assistència o puntualitat al treball.
b) La indisciplina o desobediència en el treball.
c) Les ofenses verbals o físiques a l'empresari o a les persones que
treballen en l'empresa o als familiars que convisquen amb ells.
d) La transgressió de la bona fe contractual, així com l'abús de confiança
en l'acompliment del treball.
e) La disminució continuada i voluntària en el rendiment de treball normal
o pactat.
f) L'embriaguesa habitual o toxicomania si repercuteixen negativament en
el treball.
g) L'assetjament per raó d'origen racial o ètnic, religió o conviccions,
discapacitat, edat o orientació sexual i l'assetjament sexual o per raó de
sexe a l'empresari o a les persones que treballen en l'empresa.
5.11. Com afecta al dret de cobrar prestació per desocupació

cadascuna d'aquestes situacions
Per a poder demanar una prestació per desocupació cal estar en el que
es denomina “situació legal de desocupació”.
En quasi tots els casos en els quals es té dret a una indemnització es té
està en aquesta situació i es pot demanar la desocupació, si es compleixen els
requisits.
En els casos en els quals no es té dret a indemnització, només es podrà
demanar la desocupació si la relació laboral no s'ha trencat per voluntat del
treballador, i sempre que el treballador seguisca capacitat per a treballar.

Activitats
Activitats
1. Maria té 17 anys, tindria capacitat per a contractar?
a) Sí, en qualsevol cas
b) Només si es troba legalment emancipada
c) No, en cap cas, hauria de ser major de 18 anys per a poder contractar.
2. Maria, de 17 anys, vol realitzar un contracte pot realitzar-lo?

a) Sí, però només amb autorització dels pares o tutor legal
b) No, en cap cas.
c) Si, en qualsevol cas.
3. El contracte de pràctiques i el de per a la formació i aprenentatge:

a) Ha de realitzar-se sempre per escrit.
b) Pot realitzar-se de manera oral o escrita.
c) No existeixen eixos contractes
4. Quina de les següents afirmacions sobre el període de prova NO és

correcta?
a) Empresa o treballador poden trencar el contracte sense necessitat de
justificar el motiu.
b) Si l'empresari decideix trencar el contracte no ha de pagar indemnització
al treballador.
c) Si el treballador decideix trencar el contracte ha de preavisar amb 15 dies
d'antelació.
5. Quina de les següents afirmacions sobre el període de prova és correcta?

a) Sempre i en qualsevol contracte existeix un període de prova
b) Si tinc un contracte temporal i em fan indefinit en la mateixa empresa
tindré un període de prova de 2 mesos.
c) Si tinc un contracte temporal i em fan indefinit en la mateixa empresa no
es pot establir un nou període de prova.
6) Quin de les següents afirmacions sobre el període de prova NO és correcta?

a) La duració del període de prova és sempre la mateixa, independentment
del lloc de treball.
b) La duració del període de prova no pot superar la duració màxima que
indique l'Estatut dels Treballadors o el Conveni regulador.
c) Per a treballadors titulats serà de màxim 6 mesos, si el conveni no diu una
altra cosa.
7) La jornada de treball pot ser:

a) Completa o incompleta.
b) Sempre és completa.
c) Completa, parcial o fixos discontinus.
8) A Sergi la seua empresa li paga amb una retribució de 1200€ mensuals més
300€ en cas de consecució d'objectius Quin tipus de retribució té Sergi?
a) Retribució fixa.
b) Retribució fixa i variable.
c) Retribució en espècie.
9) Assenyala quina afirmació és correcta:

a) En el contracte de formació i aprenentatge, el sou serà com a mínim el
que establisca el Salari Mínim Interprofessional.
b) El contracte indefinit sol pot celebrar-se a jornada completa.
c) Si soc major de 25 anys no puc tenir un contracte en pràctiques.
10) Assenyala quina afirmació és falsa:

a) El contracte de formació i aprenentatge tracta afavorir la integració dels
joves en el mercat laboral.
b) En el contracte de formació i aprenentatge el meu treball no està
remunerat, només obtinc experiència professional.
c) En el contracte de formació i aprenentatge el meu treball està remunerat i
a més obtinc experiència professional.
11) Joan treballa en l'empresa Pneumàtics Pepito S.L. amb contracte temporal i
ha acabat el seu contracte i no es renovarà, té dret a indemnització?
a) Sí.
b) No.
c) Sí, només si el contracte és superior a 6 mesos.
12) Si la meua empresa m'acomiada per falta d'adaptació a l'empresa:

a) Es tracta d'acomiadament improcedent i cobraré una indemnització de 20
dies per any treballat.
b) Cobraré una indemnització de 20 dies per any treballat
c) No tinc dret a cap indemnització.
13) L'empresa de Lucas amb domicili a Torrevella ha decidisc traslladar el seu

lloc de treball a Galícia. Lucas decideix no acceptar això:
a) A Lucas li pertanyen 20 dies per any treballat amb un màxim de 9
mensualitats.
b) A Lucas li pertanyen 20 dies per any treballat amb un màxim de 12
mensualitats.
c) En aquest cas no cap indemnització cap.

14. Assenyala en quin cas correspon indemnització per cessament d'activitat:
a) Per tancament de l'empresa en la qual treball.
b) Tinc una oferta d'una empresa que em paga més i decidisc canviar
d'empresa.
c) Per jubilació.
15) Assenyala en quin cas NO correspon indemnització per cessament

d'activitat:
a) Fi del meu contracte temporal.
b) Acomiadament declarat improcedent.
c) Agredisc al meu cap i el colpege.
16. Eva porta més de 5 anys en l'empresa i la deixa per voluntat pròpia per a
dedicar-se a cuidar als seus fills. Assenyala la resposta correcta:
a) En aquest cas Eva no té dret a subsidi per desocupació.
b) Eva té dret a percebre subsidi perquè porta més de 5 anys en l'empresa.
c) Eva té dret a percebre subsidi perquè es dedicarà a cura dels seus fills.

5
Salari i jornada

Tema 5: Salari i jornada
1. El salari
1.1. Percepcions salarials i no salarials

La causa per la qual un treballador es compromet a fer un treball no és una
altra que la d'obtenir a canvi una retribució. Aquesta retribució es diu salari i
consisteix, normalment, en unes quantitats de diners. Però no totes les
quantitats que el treballador rep de l'empresa són salari. Perquè això siga així
cal que aquestes quantitats de diners les perceba el treballador directament a
canvi del treball que realitza i com a contraprestació empresarial d'aquest.
No seran salari les quantitats destinades a compensar despeses que el
treballador ha de fer per a exercir les seues tasques, com les dietes de viatge,
roba de treball, etc. Tampoc seran salari certes prestacions de tipus
assistencial que les empreses donen als seus treballadors, com per exemple el
complement que la Seguretat Social abona en les situacions de baixa per
malaltia. Finalment, tampoc seran salari les indemnitzacions que l'empresa
paga al treballador en els casos d'acomiadament o per a compensar les
despeses d'un trasllat decidit per l'empresa.
Cap de les raons abans exposades és salari perquè la seua raó de ser no
és la de retribuir l'esforç laboral del treballador sinó compensar-lo de les
despeses o danys que l'empresa li haja provocat.
1.2. El salari en diners i espècie

El salari pot abonar-se en diners o en espècie.
 Salari en diners. El salari serà en diners quan l'empresari lliura al
treballador una quantitat en moneda de curs legal, o un taló, o recorre a
qualsevol altra modalitat similar de pagament a través de les entitats
bancàries (una transferència, per exemple). El mitjà concret el tria
l'empresari que només està obligat a sentir prèviament l'opinió dels
representants dels treballadors.
 Salari en espècie. El salari serà en espècie quan l'empresari lliura al
treballador, en paga del seu treball, certs productes o serveis com el
subministrament d'aliments, d'energia, d'habitatge o de mitjans de
transport.
No obstant això, existeix un límit; el salari en espècie no podrà superar el

30% del salari total del treballador, I caldrà, a més, valorar els productes o
serveis segons el seu preu de mercat.
1.3. Els sistemes salarials

Els sistemes salarials són els procediments que utilitzen les empreses per a
establir la quantia del salari i que reflecteixen la relació entre temps de treball o
esforç laboral i recompensa econòmica del salari.
Els sistemes salarials es classifiquen segons es tinga en compte el temps de
treball, el resultat dins d'un període de temps, o la tasca que desenvolupa el

treballador. En tot cas, la forma d'organització del treball de cada empresa
condiciona fortament el sistema salarial que s'utilitzarà.
 El salari a temps. En el sistema de salari a temps el que es retribueix és
el temps durant el qual el treballador està en el seu lloc de treball a
disposició de l'empresari. Per això es parla de salari per unitat de temps,
l’exemple més clar el salari/hora.
 El salari a resultat. En el sistema de salari a resultat, en canvi, la
retribució es fixa en funció de la quantitat i qualitat del treball realitzat.
El rendiment d'un treballador, o el resultat del seu treball, es valora com
a major o menor combinant la quantitat de treball fet en un determinat
espai temporal, per exemple, el nombre de peces o operacions fetes en
una hora. Mentre major siga el rendiment, major serà el salari. Això
implica que treballadors que fan la mateixa tasca i estan el mateix temps
en el seu lloc de treball poden rebre salaris diferents i, també, pot succeir
que un mateix treballador, perquè varien els seus rendiments d'un mes a
un altre, obtinga salaris de diferent quantia.
 El salari a tasca. En el sistema salarial a tasca el que es retribueix és la
realització d'una determinada quantitat o tipus de treball; per aquesta raó
és similar al salari a resultat. Però la seua singularitat resideix en què un
major rendiment del treballador (això és, que faça el treball encomanat
en menor temps del previst) no té com a conseqüència un major salari
sinó un estalvi de temps. El que per al treballador significa una reducció
de la jornada, ja que mentre major siga el seu rendiment abans
finalitzarà la seua tasca i menor serà el temps de treball que ha invertit
per a això.
ACTIVITAT 1
Indica el sistema salarial que s'aplica als següents treballadors:
 M. Josep Garrido: cobra un salari mensual de 650 euros.
 Manuel Messeguer: li paguen cada peça que realitza a 0,30 euros.
 Pere Torregrossa: li paguen 600 euros per pintar un local.
2. L'estructura del salari

S’anomena estructura del salari a la seua composició interna, és a dir, a les
diverses partides o conceptes que integren la retribució total d'un treballador. El
salari estarà integrat, sempre, pel salari base i, en el seu cas, pels
complements salarials.
2.1. Salari base

El salari base és la retribució per unitat de temps o d'obra. És el sou que el
treballador rep pel treball fet. Això significa que el treballador percep una
quantitat estable i garantida.
2.2. Complements del salari

Els complements salarials poden existir o no i poden ser de divers tipus,
encara que tots ells es deuen a alguna de les següents circumstàncies: a les
condicions personals del treballador, al treball realitzat o a la situació o els
resultats de l'empresa.

 Els complements personals. Els complements personals retribueixen
característiques del treballador, normalment de tipus professional, no
tingudes en compte a l'hora de fixar el salari base, com, per exemple,
titulació diferent, coneixements especials o d'idiomes. També és un
complement personal l'antiguitat, que retribueix el temps de vinculació
amb l'empresa.
 Els complements pel treball realitzat. Els complements pel treball
realitzat recompensen el treball prestat ja siga en la seua qualitat
(primes, incentius, plusos d'activitat, d'assistència o de puntualitat) com
en la seua quantitat (hores extraordinàries). També es troben en aquest
grup els complements de lloc de treball, és a dir, els que compensen
determinades característiques dels llocs de treball com la toxicitat o la
brutícia, la perillositat o la penúria, el que es manegen màquines, el grau
de cap de responsabilitat, etc. Finalment, també és un complement pel
treball realitzat el de residència, que es paga per causa del lloc on deu
desenvolupar-se la prestació del treball; aquest és el cas del
complement per províncies insulars o per desplaçament.
ACTIVITAT 2
Indica de quina classe són els següents complements salarials:
 Antiguitat.
 Nocturnitat.
 Paga de beneficis.
 Toxicitat.
 Hores extres.
 Idiomes.
 Els complements relacionats amb la situació o els resultats de

l'empresa. Els complements relacionats amb la situació o els resultats
de l'empresa són els que s'abonen i calculen en funció de l'evolució de
l'empresa i de si aquesta obté o no beneficis, aconsegueix un determinat
volum de vendes o de contractes, o aconsegueix els objectius productius
que s'haguera marcat. L'exemple típic és la paga de beneficis.
Els complements poden ser de quantia fixa (com els d'antiguitat, de lloc
de treball, o de residència) o variable (com les primes, incentius o per
hores extraordinàries que depenen del rendiment o del nombre d'hores
que es treballen per damunt de la jornada ordinària; també la participació
en els beneficis de l'empresa).

ESTRUCTURA DEL SALARI
Salari base: Per unitat de temps Salari fix/hora.
[retribució fixa + Salari fix/mes
pagues Per unitat d'obra Salari garantit per obra, resultat o
extraordinàries] tasca.
Personals Antiguitat, titulació, coneixements,
idiomes. Normalment, la quantia
fixa i consolidable.
Pel treball Primes, incentius, plusos
d'assistència, retribució per hora
Complements extraordinària, complements de
salarials lloc de treball, complement de
residència. Normalment de quantia
variable i no consolidables.
Per situació i Paga de beneficis, retribució per
resultats de objectius. De quantia variable i no
l'empresa consolidables.
3. La quantia del salari

La quantia del salari de cada treballador ve determinada per allò que
s’estableix en el conveni col·lectiu o en el contracte de treball, si bé la fixació
d'eixa quantia no és totalment lliure. Han de respectar, en canvi, unes regles,
com són que la retribució siga igual per a tot treball de valor igual sense que
siga possible discriminar per raó de sexe. A més, aquesta quantia ha de ser
igual o superior al salari mínim interprofessional.
3.1. El salari mínim interprofessional

El salari mínim interprofessional és una quantitat diària o mensual que el
Govern fixa anualment, tenint en compte factors com l'índex de preus, la
productivitat nacional o la conjuntura econòmica general. Amb caràcter previ,
ha de consultar als sindicats i a les associacions empresarials més
representatives. Eixa quantitat és el mínim que un treballador ha de percebre,
qualsevol que siga el seu treball i el sector en què desenvolupe la seua activitat
(per això es diu interprofessional). Naturalment que si el contracte és a temps
parcial, el salari mínim es reduirà de manera proporcional. Per exemple, l'SMI
aprovat per a l'any 2021 és de 950 euros al mes.
3.2. Els descomptes per impostos i cotitzacions

Una vegada establida la retribució, això no vol dir que aquesta siga la
quantitat que efectivament obtinga el treballador; cal restar el que l'empresari
està obligat a retenir i ingressar en Hisenda (conforme a una taula de
retencions que varien segons la quantia anual bruta del salari i el nombre de
fills a càrrec del treballador), en nom d'aquest i a compte de l'impost sobre la
renda que ha de pagar anualment. Igualment haurà de descomptar la part de la
cotització a la Seguretat Social que el treballador ha d'abonar.
Les cotitzacions que l'empresari ha de descomptar del salari del treballador, i
així han de figurar en el rebut de salaris, són bàsicament dos:

a) La més general, denominada cotització per contingències comunes
(malaltia i accident comú: grip, etc.).
b) La més específica per la contingència de desocupació i formació
professional.
EXEMPLE
Del salari que cobra el treballador, cal descomptar:
 el 4,7% per contingències comunes,
 el 1,6% per desocupació i
 el 0,1% per formació professional.
4. Pagament del salari

Existeixen una sèrie de regles, pensades per a protegir al treballador,
referides a la forma, el temps i el lloc de pagament del salari. D'elles, les més
importants són les que es refereixen al temps i a la forma de pagament.
Normalment, el pagament es realitza en les pròpies instal·lacions de l'empresa
o en una institució bancària en el cas que el pagament siga en metàl·lic o per
taló; si és per transferència no hi ha lloc de pagament pròpiament dit.
Respecte del temps de pagament, regeix el principi de la postremuneració,
és a dir, el salari paga el treball ja realitzat (d'ací l'existència d’avançaments a
compte). El pagament ha de ser puntual, en la data i amb la periodicitat
convingudes. Aquesta periodicitat pot ser diària, setmanal, quinzenal o
mensual, però en cap cas ha d'excedir del mes, llevat que es tracte de pagues
extraordinàries. Si l'empresa es demora en el pagament del salari i el
treballador l'ha exigit judicialment deurà, a més, pagar un interès per la demora
que la llei fixa en el 10% anual (per la qual cosa si el retard és menor, el
percentatge es redueix proporcionalment).
La llei exigeix, també, que el pagament del salari es documente mitjançant
l'entrega al treballador d'un rebut o fulla de salari. Aquest rebut ha de ser
individual i si està signat pel treballador serveix com a justificant del pagament.
5. La protecció del salari

El salari constitueix el principal mitjà de subsistència de la majoria dels
treballadors i de la seua família. Per aquesta raó, la llei estableix garanties per
a aconseguir que el salari es cobre efectivament.
5.1. Garanties enfront dels creditors de l'empresari

El salari pot córrer el risc de no cobrar-se perquè, per exemple, l'empresari
no té mitjans suficients per a fer front a tots els seus deutes. En aquests casos,
el crèdit salarial ha de competir amb altres crèdits com els de proveïdors o els
d'institucions financeres pels préstecs que hagen concedit a l'empresa. Per a
garantir el cobrament efectiu del salari, la llei estableix que és un crèdit
privilegiat, és a dir, que té preferència enfront d'altres crèdits i que ha de cobrar-
se abans que ells.
Aquesta preferència no és absoluta i per a la totalitat de la quantia del deute
salarial. Només tenen preferència absoluta els salaris de l'últim mes amb el
límit del doble del salari mínim interprofessional.

5.2. Garanties enfront de la insolvència de l'empresari
L'empresari pot mancar de béns amb què fer front, total o parcialment, als
salaris no pagats, malgrat les preferències del crèdit salarial. Per a pal·liar
aquesta situació s'ha creat el Fons de Garantia Salarial que es finança amb
aportacions dels empresaris.
EXEMPLE 2
El FOGASA el màxim que paga és 120 dies, encara que al treballador li
puguen deure més i, a més, paga com a màxim el doble del SMI, és a dir, si
l'SMI de l'any 1999 és:
416,32 euros x 14 mesos (12 de l'any i 2 pagues extres) = 5.828,5 €/365 dies
= 15,97 €/dia; com és el doble (15,97 x 2), 31,94 € és la quantitat màxima que
abonarà el Fons de Garantia Salarial.
5.3. Garanties enfront dels creditors del treballador

Els creditors d'un treballador que té deutes als quals no fa front en el seu
moment, poden pretendre obtenir el pagament d’aquestes acudint a
l'embargament del seu salari.
Si així succeïra, el treballador mancaria de tot ingrés amb el qual poder
subsistir. Per aquesta raó, la llei estableix que el treballador es quede amb la
part del salari corresponent al salari mínim interprofessional.
Aquesta part del salari és inembargable, com també ho són el mobiliari i els
instruments de treball. No obstant això, també aquesta quantia mínima és
embargable quan l'embargament tinga per objecte el pagament d'aliments
deguts al cònjuge o als fills en els casos de nul·litat, separació o divorci.
6. La jornada de treball
El treballador acorda amb l'empresari, mitjançant el contracte de treball, tant
el tipus de treball que es compromet a fer com el temps que ha de destinar a
eixa tasca. Eixos períodes de temps durant els quals el treballador està obligat
a treballar constitueixen la seua jornada de treball. Dos són els aspectes que
cal ressaltar en relació amb la jornada de treball: duració total i distribució de la
jornada.
La duració total de la jornada pot estar referida al dia, a la setmana o a l'any.
Així es diu que una determinada jornada de treball és de 8 hores (al dia), o de
40 hores (a la setmana), o de 1.826 hores (a l'any).
6.1. Distribució de la jornada

L'altre aspecte és el de la distribució de la jornada, és a dir, la forma com el
temps de treball es reparteix al llarg del dia, la setmana, el mes, o l'any; de tal
manera que tant pot ser una jornada fixa, constant i continuada (8 hores al dia,
de dilluns a divendres cada setmana; continuada: de vuit del matí a tres de la
vesprada) com una jornada desigual, variable i partida (setmanes de 43 hores
en horari de matí i vesprada a l'hivern, incloent dissabtes; i de 35 hores en
jornada continuada, de dilluns a divendres, a l'estiu).
La llei no estableix, malgrat el que puga semblar, una duració màxima
setmanal de la jornada ordinària de treball. Per a la llei, l'important és el nombre
màxim d'hores de treball que el treballador pot realitzar a l'any; el límit d'hores
de treball és anual. El límit d'hores de treball resulta de multiplicar les setmanes
de treball a l'any, quaranta-vuit (perquè cal descomptar les quatre que es
destinen a vacances) per quaranta hores a la setmana, restant-li al total, a més,
les hores de treball dels catorze dies festius anuals.
La llei tampoc imposa una duració màxima diària de la jornada, excepte per
als treballadors menors de divuit anys que no podran realitzar més de vuit
hores diàries de treball efectiu.
S'entén per horari de treball la fixació diària de l'hora d'entrada i eixida al
treball així com de les pauses i interrupcions del treball. Forma part del
calendari laboral (document que cada any haurà d'elaborar l'empresa) l'horari
de treball, els descansos entre jornades, la distribució anual dels dies de treball,
els dies de descans setmanal i anual o de vacances, així com els festius i dies
no laborables. Per a coneixement dels treballadors ha d'exposar-se un
exemplar del calendari en un lloc visible de cada centre de treball. L'horari de
treball pot ser:
 Continuat (en el qual el temps diari de treball s'organitza sense
interrupcions), o partit (en el qual eixe mateix temps diari de treball es
divideix en dos o més parts).
 Rígid (en la mesura en què les hores de començament i fi de la jornada,
o de cadascuna de les seues parts són fixes), o flexible (podent iniciar o
acabar la jornada, dins d'uns marges, en el moment que el treballador
trie i sempre que realitze, cada dia o en una setmana, totes les hores de
treball al fet que està obligat).
 Diürn o nocturn, sent aquest últim el que es realitza, en tot o en part
important (un terç com a mínim de la jornada) entre les deu de la nit i les
sis del matí.
 A torns, de manera que el treballador, en raó a la mena d'organització
del treball en l'empresa, ocupa successivament els mateixos llocs de
treball, i així, per tant, ha de prestar els seus serveis en diferents hores
dins d'un període determinat de dies o setmanes.
La llibertat de configuració del calendari laboral i de l'horari de treball té

alguns límits establits per la llei amb la finalitat de protegir la salut del
treballador, el seu dret al descans i a un ús profitós del seu temps lliure o d'oci,
sobretot si és un treballador menor de divuit anys. Tals límits són:
LÍMITS DE LA CONFIGURACIÓ DEL CALENDARI LABORAL I DE

L'HORARI DE TREBALL
 Una pausa, no menor de quinze minuts, al llarg de la jornada
quan aquesta, de forma continuada, excedeix de sis hores. Si
es tracta de treballadors menors de divuit anys la pausa serà,
com a mínim, de trenta minuts quan la jornada diària
continuada excedisca de quatre hores i mitja.
 Un descans diari que ha d'existir entre el final d'una jornada
(incloent les hores extraordinàries) i el començament de la
següent i que serà, com a mínim, de dotze hores.
 Un descans de dia i mig ininterromput a la setmana que, com a
regla general, comprendrà la vesprada del dissabte o el matí
del dilluns i el dia complet del diumenge.
Aquest descans, no obstant això, pot acumular-se cada
catorze dies, i per tant serà de tres dies seguits.

Per als treballadors menors de divuit anys l'acumulació no està
permesa i el seu descans, en tot cas setmanal, tindrà una
duració de dos dies ininterromputs.
 Per als treballadors menors de divuit anys el treball nocturn
està simplement prohibit.
 L'obligació de rotar els torns perquè cap treballador estiga en
el de nit més de dues setmanes seguides.
La duració total de la jornada pot ser major a causa de la realització d'una

sèrie d'hores de treball suplementàries: són les hores extraordinàries. Es
defineixen com les hores de treball que es realitzen sobre la duració màxima de
la jornada ordinària o sempre que superen les acordades per a cada dia de
treball en el calendari laboral, i poden ser en total vuitanta hores a l'any.
7. Les festes laborals i les vacances anuals

El treballador, a part del descans diari i setmanal, té dret a altres períodes de
descans reconeguts en la llei: són les festes laborals i les vacances anuals.
7.1. Les festes laborals

Les festes laborals tenen lloc en determinats dies de l'any, coincidint amb
celebracions de tipus religiós o cívic. Les festes laborals són 14 i poden ser
nacionals, de Comunitat Autònoma (fins a dotze entre totes dues) o locals
(dues, que fixa cada ajuntament).
El Govern també pot establir altres festes nacionals (com el 8 de desembre,
el Divendres Sant o el dia de la Constitució) traslladant-les al dilluns si
coincideixen en diumenge o si tenen lloc a meitat de la setmana per a evitar el
fenomen dels ponts. Per part seua, les Comunitats Autònomes també fixen els
seues pròpies festes substituint algunes de les nacionals per unes altres que
siguen tradicionals a cada Comunitat.
7.2. Les vacances anuals

Les vacances anuals són un dret del treballador que es troba reconegut en la
Constitució. La seua duració serà, com a mínim, de trenta dies naturals, és a
dir, comptant també els dies inhàbils com a diumenges o festius. No obstant
això, el treballador que porte menys d'un any en l'empresa només tindrà dret a
una part de les vacances.
El treballador no pot renunciar a les vacances i acceptar de l'empresari una
compensació econòmica. Una qüestió diferent és la data concreta, dins del
període global, en la qual cada treballador prendrà els seus dies de descans
anual.
Els convenis col·lectius solen establir certes preferències com l'antiguitat, la
categoria professional o el fet de tenir fills en edat escolar, quan no la pura i
simple rotació. En tot cas, el treballador haurà de conéixer aquesta data amb
dos mesos d'antelació, i si no se li ha comunicat, o si discrepa d'ella, podrà
acudir al jutge social, el qual fixarà la data a través d'un procediment molt breu.
Finalment, el període de vacances pot ser únic i continuat o fraccionar-se en
dos o més parts d'igual o diversa duració. Això últim només serà possible si així
s'ha acordat en conveni col·lectiu o per contracte de treball. Tot allò relatiu a la

data i moment de gaudi de les vacances haurà de figurar en el calendari laboral
de l'empresa.
8. Els permisos retribuïts

El treballador té dret a no assistir al seu treball per circumstàncies de tipus
personal mantenint, no obstant això, el seu salari. Aquestes circumstàncies
estan arreplegades en la llei.
Els motius i la duració d'aquests permisos retribuïts són els indicats en la
taula següent
PERMISOS RETRIBUÏTS
Motius Duració
- Matrimoni. - 15 dies naturals.
- Naixement d'un fill - 15 dies per al pare.
- Malaltia greu o defunció de parents - 2 dies si és en la mateixa localitat o
pròxims com a fills, germans, pares, pròxima i 4 dies si ha de desplaçar-se.
avis o nets.
- Trasllat de domicili habitual. - 1 dia.
- Compliment de deures públics que - El temps indispensable.
no poden eludir-se, com la
compareixença en judici, la votació en
eleccions o formar part d'un jurat.
- Realització de funcions sindicals o - El temps indispensable.
de representació del personal de
l'empresa.
- Assistència a exàmens prenatals i a - El temps indispensable.
cursos de tècniques de preparació al
part en el cas de treballadores
embarassades, sempre que no
puguen fer-se aquestes activitats fora
de les hores de treball.
El treballador ha d'avisar a l'empresari per a poder beneficiar-se dels

permisos i, a més, amb una antelació raonable. Normalment, sempre podrà fer-
ho, excepte en casos excepcionals com una malaltia greu o la defunció d'un
familiar, encara que, deu, igualment, justificar el motiu de l'absència.
Activitats
Activitats
1. Quin temps de permís preavisat i justificat reconeix l'Estatut dels
Treballadors per a les següents situacions?
 Matrimoni.
 Trasllat del domicili habitual.
 Naixement d'un fill del treballador.
 Defunció d'un germà del treballador.
 Diputat de les Corts.
 Malaltia greu d'un cosí germà del treballador.
2. Una treballadora sense fills té un salari brut al mes de 1.500 € i dos pagues
extres a l'any de la mateixa quantia.
Completa el següent esquema i calcula el que té dret a cobrar mensualment.
Salari brut Seguretat Social Retenció IRPF Salari net

1.500 -112 ……………….. ………………..
3. Digues si les següents afirmacions són vertaderes o falses:

a) Cap treballador a jornada completa pot cobrar menys del salari mínim
interprofessional.
b) La jornada de treball no podrà superar, en cap cas, les 40 hores
setmanals.
c) A un treballador mai se li pot embargar el seu salari.
d) Les vacances seran, com a màxim, de 30 dies naturals.
e) El treball nocturn és des de les 10 de la nit a les 6 del matí.
f) Les hores extres s'han de pagar, com a mínim, com les hores ordinàries.
Supòsits pràctics
Supòsits pràctics
1. Dos treballadors d'una empresa, de 23 i 17 anys respectivament, gaudeixen
d'un descans setmanal d'un dia, concretament el diumenge. Indica si la
situació és correcta. Si no és així, quin descans els correspondria?
2. De les següents festes, quins són d'àmbit nacional i no poden ser

substituïdes per les Comunitats Autònomes?
• 25 de desembre Nadal
• 25 de juliol Santiago Apòstol
• 12 d'octubre Festa Nacional d'Espanya
• 19 de març San Josep
• 1 de maig Festa del Treball
• 6 de gener Reis Mags
• 1 de gener Any Nou
3. Eva Pons, de 35 anys, i Jacint Pujol, de 17, treballen en un taller de

reparació de cotxes en el qual realitzen una jornada continuada de 8 hores
diàries. Tenen dret a descans dins de la jornada? Si és així, quant de temps?
4. Un treballador de 18 anys té un contracte de formació a jornada completa i

dedica un 15% de la seua jornada a formació.
Si en el conveni col·lectiu que correspon a l'empresa no s'estableix res sobre
el salari dels contractats en formació, quin salari cobrarà el treballador?
5. A una treballadora amb un salari mensual de 994 euros, l'empresa li deu

set mesos de salari. Quina quantitat li abonarà el FOGASA?
6. A una treballadora l'empresa li deu 4 mesos de salari, un total de 610 euros.

Quina és la preferència de cobrament que té la treballadora? Quants dies
abasta i en quina quantitat?
7. Un treballador té un deute amb una entitat bancària, per la qual cosa li

embargaran part del seu salari per a pagar-la.
Quina quantitat li podran embargar mensualment si el seu salari és de 1.085
euros/mes?
8. Una treballadora té un contracte de 3 mesos i no sap si té o no dret a

vacances.
En cas afirmatiu, quants dies li correspondrien?
9. Laura va ser contractada l'1 de gener d'enguany en una empresa de la teua

localitat. En l'empresa, les vacances es prenen al juliol, agost i setembre, i a
ella li ha correspost setembre. Quants dies de vacances li corresponen? Si
les seues vacances comencen l'1 de setembre, quin dia tornarà a treballar?
10. En l'empresa Llumverda, S. A., la jornada és partida des d'octubre fins a

maig, i continuada durant els mesos de juny, juliol, agost i setembre.
Proposa un horari tenint en compte que es treballen 35 hores setmanals.
Tingues en compte les pauses, si hi ha alguna obligatòria.
Activitats
Activitats
1. El plus de toxicitat és un complement:
a) salarial personal.
b) salarial de lloc de treball.
c) salarial.
2. El treballador té dret:
a) avançaments a compte del treball realitzat.
b) avançaments a compte del treball futur.
c) no té dret a avançaments.
3. És inembargable en la seua quantia:

a) el salari base.
b) l'SMI.
c) el salari convencional.
4. La jornada màxima de treball és de:

a) 37 hores setmanals.
b) quaranta hores setmanals de mitjana en còmput anual.
c) quaranta hores setmanals de mitjana en còmput mensual.
5. Les hores extraordinàries no podran excedir, a l'any, de:

a) 100.
b) 20.
c) 80.

6. En la jornada continuada de més de sis hores, el període de descans no serà
inferior a:
a) 30 mm.
b) 15 mm.
c) 45 mm.
7. Es considera treball nocturn el realitzat entre:

a) les 12 de la nit i les 8 del matí.
b) les 10 de la nit i les 6 del matí.
c) les 11 de la nit i les 7 del matí.
8. Les vacances anuals seran com a mínim de:

a) 30 dies laborables.
b) 35 dies naturals.
c) 30 dies naturals.
9. Les festes laborals retribuïdes i no recuperables:

a) no podran excedir de 14 a l'any, de les quals dos seran locals.
b) no podran excedir de 14 a l'any, més dos que seran locals.
c) seran 10 nacionals, 2 autonòmiques i 2 locals.

6
Treball i
salut laboral

Tema 6: Treball i salut laboral
1. El dret a la salut laboral

En totes les constitucions modernes es reconeix el dret a la vida, a la
integritat física i a la salut dels ciutadans i ciutadanes. Segons l'OMS
(Organització Mundial de la Salut), la SALUT és un estat de complet
benestar mental, físic i social i en el qual la persona pot desenvolupar
totes les seues potencialitats. No és el mateix estar sa que no estar
malalt.
En el treball es donen unes condicions físiques, químiques, socials,
biològiques, que, si no són les adequades, es converteixen en riscos que
poden afectar la persona treballadora; a vegades produint malalties o lesions, a
vegades produint problemes a nivell mental, físic o social.
A Espanya la legislació bàsica per a regular la salut laboral és:
 LLEI DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS: s'aplica a totes les
persones treballadores per compte propi, a funcionaris, cooperativistes i
personal autònom. En aquesta norma es fixen els plantejaments
generals quant a obligacions, competències i drets de les persones que
estan implicades en el procés preventiu dins i fora de l'empresa.
 REGLAMENTS DE SERVEIS DE PROTECCIÓ: arrepleguen els temes
relacionats amb l'evacuació de riscos i l'organització dels recursos en
cada empresa per a prevenir accidents. També arrepleguen tot el que té
a veure amb la formació de les persones que actuen com a tècnics en
prevenció de riscos laborals en cada empresa.
Altres normes en les quals es fa esment a la prevenció de riscos laborals
són la Llei General de Sanitat, la Llei General de la Seguretat Social, l'Estatut
de Treballadors...
A més en la Constitució Espanyola es diu en l'article 402: "Els poders
públics tenen l'obligació de vetlar per la seguretat i higiene en el treball”.
També hi ha referència a la prevenció de riscos laborals i a la salut laboral
en el conveni de l'Organització Internacional del Treball (OIT) que proposa
que els governs formulen polítiques de prevenció dels riscos laborals.
*L'OIT es va fundar en 1919 i pretén ajuntar a governs, ocupadors i
persones treballadores de 175 estats membres per a impulsar una justícia
social que millore les condicions de vida i de treball de tot el món. Segons
l'OIT, dos milions de treballadors moren a l'any per malalties relacionades amb
la seua activitat laboral. l'OIT assegura que el 80% d'aquests accidents i morts
podrien evitar-se si s'empra ran millors estratègies de protecció.
2. Obligacions i responsabilitats
Segons la legislació, l'empresa té la tasca de protegir a les persones
treballadores i la seua salut, evitant qualsevol risc i assumint la
responsabilitat. De tal forma que les obligacions de [a empresa són:
 Eliminar riscos.

 Si hi ha riscos que no es poden eliminar, cal avaluar-los per a
combatre'ls, adaptar al treball a la persona i/o facilitar equips de treball i
mitjans de protecció oportuns.
 Informar sobre Els riscos existents.
 Formar a les persones treballadores per a la prevenció.
 Estudiar possibles situacions d'emergències.
 Informar de l'existència de riscos greus i adoptar mesures.
 Vigilar la salut de les persones treballadores.
 Protegir especialment a les persones treballadores més sensibles...
Si un empresari incomplira amb les seues responsabilitats podria ser
sancionat a nivell penal, civil o administratiu.
En les empreses es poden nomenar DELEGATS DE PREVENCIÓ.
Aquestes persones seran triades per i entre les persones treballadores. Les
funcions d'aquestes persones especialitzades estan arreplegades en la Llei i
són:
 Col·laborar amb la direcció de l'empresa en la millora de l'acció
preventiva.
 Promoure i fomentar la cooperació de les persones treballadores en
l'execució de la normativa sobre prevenció de riscos laborals.
 Atendre consultes sobre les decisions a què es refereix a la Llei de
Prevenció de Riscos Laborals.
 Exercir una labor de vigilància i control sobre et compliment de la
normativa de prevenció de riscos Laborals.
Per part seua, les persones treballadores, sobre la base de la seua
formació i les instruccions donades per part de l'empresa i les persones que
actuen com a delegats de prevenció, han de:
 Vetlar per la seua salut i la seua seguretat
 Usar qualsevol element o mitjà de prevenció
 Informar de situacions de risc
 Cooperar per a complir amb les normes de prevenció
Totes les persones treballadores, tenen dret a rebre tota la informació
necessària, a proposar mesures de seguretat, a denunciar irregularitats i a
resistir-se a realitzar qualsevol activitat que pose en perill la seua integritat
física.
3. Riscos i danys professionals

Es diu RISC LABORAL a la possibilitat que una persona treballadora
patisca un determinat mal derivat del treball. El risc es calcula tenint en compte
la probabilitat que ocórrega i la quantitat de mal que pot produir.
Els DANYS LABORALS són les malalties, lesions a molèsties patides en
o pel treball i que impedeixen un bon desenvolupament físic i mental de la
persona treballadora.
Per a evitar els danys, primer cal valorar els riscos i aplicar les
mesures de prevenció previstes

Els FACTORS DE RISC respecte a les malalties o accidents laborals es
poden classificar en 4 tipus:
1. MATERIALS: instal·lacions, equips, eines, substàncies...
2. AMBIENTALS: l'entorn que envolta a la persona treballadora
3. HUMANS: fatiga, càrrega mental...
4. ORGANITZATIUS: mètodes, procediments...
Un ACCIDENT DE TREBALL es defineix com “tota lesió corporal que
pateix la persona treballadora amb ocasió o a conseqüència del treball realitzat"
en l'empresa o en anar o venir d'ella.
Una MALALTIA PROFESSIONAL es defineix com "aquella alteració o
pèrdua de salut provocada a conseqüència del treball efectuat per compte
d'altri i que s'origina per les condicions en les quals es troba i exposa la
persona treballadora en el seu desenvolupament laboral".
4. Coses que poden passar

Es diu ACCIDENT IN ITINERE a l'accident ocorregut a la persona
treballadora durant el desplaçament des del seu domicili fins al seu lloc de
treball, i viceversa; sempre que no haja interromput et trajecte per causes
alienes al treball (p.e. per a prendre una cervesa).
Aquest tipus d'accident es considera de la mateixa manera que un
accident que passa en el centre de treball perquè, necessàriament, la persona
treballadora necessita desplaçar-se per a treballar.
L'ASSETJAMENT LABORAL, també anomenat MOBBING, és una forma
de maltractament exercit en l'entorn laboral. A través de comentaris o
accions de menyspreu o humiliació a una persona treballadora, se li pot
provocar estrés psicològic i, fins i tot, produir "malalties mentals traumàtiques".
En moltes ocasions, algun company i, a vegades, superiors, infravaloren la
labor d'alguna altra persona del treball. Aquesta infravaloració pot fer-se de
moltes maneres: a través d'insults, manant tasques que no corresponen a la
seua categoria i que poden ser humiliants, a través de dures crítiques fins i tot
davant d'altres persones...
Quan algú pateix assetjament laboral, sent aïllament, soledat, anul·lació,
pèrdua d'autoestima... Perquè puguem parlar de MOBBING ha d'haver-hi una
intencionalitat clara de la persona que ho exerceix.
Aquest tipus d'assetjament es va estenent cada vegada més i fins i tot
s'han organitzat associacions en defensa de les persones que pateixen aquest
MOBBING.
A més del MOBBING, amb la nova manera d'entendre les relacions
laborals, també han aparegut noves malalties. Una d'aquestes noves malalties
és la SÍNDROME DE BURNOUT o SÍNDROME DEL CREMAT que es
produeix quan el nivell de productivitat i exigència és massa alt i arriba a
produir esgotament crònic en les persones treballadores. Els símptomes són
els d'un estrés mantingut al llarg del temps (alteració, taquicàrdia, irritabilitat,
susceptibilitat, alienació...) i es dóna en grups professionals com a metges,
mestres, bombers...
Un altre desajustament de la salut en relació al tema laboral és
l'ADDICCIÓ AL TREBALL. Es dóna quan es trenca l'equilibri entre els diferents

aspectes de la vida i la persona situa com a primera prioritat el treball per
damunt de la família, l'amor, la salut... Pot produir irritabilitat, agressivitat,
violència... La persona afectada només pensa en el seu deure laboral mentre
les altres persones pateixen les conseqüències.
L'addicció al treball genera conseqüències negatives en la vida familiar, ja
que condueix a l'aïllament, al divorci i a la destrucció de la convivència familiar.
També pot desenvolupar problemes de salut com a malalties cardiovasculars,
gàstriques, hipertensió, musculars i ansietat. A més, aquest estat d'ansietat, pot
portar a la persona a prendre substàncies tòxiques (legals o no) per a
augmentar el rendiment laboral i superar el cansament i la necessitat de dormir.
Com qualsevol addicció, l'addicció al treball té tractament terapèutic; però el
millor és previndre. Per a evitar aquest trastorn, qualsevol persona treballadora
ha de tenir en compte que hi ha una gran quantitat de coses per a gaudir (no
sols al treball), que cal saber delegar tasques en altres persones, que no és
bona idea emportar-se contínuament feina del treball a casa, que cal aprendre
a gaudir de les coses de la vida, que el treball són 8 hores i no tot el dia...
Altres noves malalties tenen a veure amb els torns de treball. Així doncs,
els torns de nit afecten negativament moltes persones perquè produeixen
alteracions en els bioritmes naturals relacionats amb la llum.
5. L'oci – Una forma de salut laboral

Un dels aspectes més destacables en les nostres vides fa referència a les
ocupacions que exercim: el temps que ocupem a treballar, a estudiar, a fer les
tasques de la casa... Des de la infància fins a la vellesa, tenim obligacions; però
quan acabem amb elles ens queda temps: temps lliure i temps d'oci.
El temps Lliure és el que tenim disponible després de fer les tasques i
ocupacions que tenim assignades. L'activitat que realitzem en aquest temps
lliure és l'OCI. Llavors, l'oci és el conjunt d'ocupacions que les persones tenim
per a descansar, gaudir, desenvolupar-nos... més enllà de les nostres
obligacions.
L'oci ha canviat al llarg de la història, però des de l'Antiguitat Clàssica ja
es considera important que estiga present en les nostres vides, sobretot quan
tenim responsabilitats laborals, estudiantils. De fet, hi ha persones que no són
capaces de gaudir del seu temps lliure i, moltes vegades, és perquè tenen
problemes com les persones addictes al treball. Una manera d'evitar aquest
trastorn és desenvolupant activitats d'oci.
Segons el moment vital de cada persona, el seu context social i familiar i
els seus gustos, hi ha diferents tipus d'activitats d'oci:
 Activitats físiques (passejos. excursions i tota classe d'esports)
 Activitats pràctiques (aquelles que impliquen una producció concreta i
requereixen algun tipus de treball manual, coma el bricolatge, jardineria
o treballs manuals)
 Activitats culturals (s'inclouen totes les pràctiques culturals: escoltar
música, teatre, llegir, conferències...)
 Activitats socials a col·lectives (relacions interpersonals, com a
converses en cafés, places, festes d'amics, reunions familiars...). És
importent combinar-les i no dedicar-se només a l'oci de consum.

La cultura de l'oci també mou molts diners. Sobretot, si parlem de
TURISME.
El turisme es refereix a les activitats que fan les persones durant els seus
viatges o estades en llocs diferents als que viuen.
La indústria del turisme mou molts diners; per exemple, és un dels sectors
productius més importants per a la Comunitat Valenciana
Existeixen diferents turismes: el de masses (tothom a la platja), el de
naturalesa (agroturisme, turisme rural...), turisme cultural (monuments,
gastronomia...), turisme actiu (espiritual, voluntariat...).
Activitats
Activitats
1. Les obligacions, drets i competències en matèria preventiva, dins i fora de
l'empresa van quedar regulats per:
a. El reglament de serveis de protecció.
b. La llei General de Sanitat.
c. Llei General de la Seguretat Social.
d. Llei de prevenció de riscos laborals.
2. Els delegats de prevenció es trien per:

a. L'autoritat laboral competent (inspecció de treball)
b. La direcció de l'empresa a través de les multes
c. Representants dels treballadors i treballadores
d. La Seguretat Social,
3. La prevenció de riscos laborals en l'empresa és responsabilitat:

a. Del cos de bombers
b. Del sindicat
c. De l'empresa o persones designades
d. Del govern
4. Uneix amb fletxes:

a. Són les malalties, lesions o
molèsties patides en o pel treball i que
impedeixen un bon desenvolupament
1. RISC LABORAL
físic i mental de la persona
treballadora
b. Tota lesió corporal que pateix la

2. FACTORS DE RISC són persona treballadora amb ocasió o a
conseqüència del treball realitzat

c. MATERIALS
3. DANYS LABORALS AMBIENTALS
HUMANS
ORGANITZATIUS
d. Aquella alteració o pèrdua de salut

4. ACCIDENT DE TREBALL provocada a conseqüència del treball
efectuat per compte d'altri i que
s'origina per les condicions en les
quals es troba i exposa la persona
treballadora en el seu
desenvolupament laboral
5. MALALTIA PROFESSIONAL
e. Possibilitat que una persona
treballadora patisca un determinat mal
derivat del treball
5. Què és el MOBBING?
6. Què és un accident in itinere?

a. El que provoca l'excés de treball.
b. El que es produeix durant el període de prova.
c. El que es produeix entre la població major de 55.
d. El que es produeix anant i venint del treball.
7. Què és l'assetjament psicològic?

a. Bona relació entre cap i treballador.
b. Mobilitat del lloc de treball o desplaçament
c. Assetjament moral en forma de maltractament verbal o modal amb
menyspreu en l'àmbit laboral
d. Acomiadament obligatori i sense liquidació
8. Anabel González és una alta directiva d'una multinacional holandesa,

realitzen continus viatges, reunions, té una agenda molt completa, dues
secretàries... Té 3 mòbils, PC portàtil, PDA i WIFI a casa. En els dos últims
anys ha tingut només dues setmanes de vacances. Penses que té algun
tipus de malaltia? Quines són les conseqüències? I les mesures per a evitar-
les?

9. El dia 26 de novembre de 2010 més de 20 treballadors d'una multinacional
resultaren ferits en bolcar un autobús en el qual tornaven a les seues cases
des de la factoria. Indica les conseqüències jurídiques d'aquesta situació.
10. Indica què és l'oci i posa exemples de diferents tipus.
11. Explica els tipus de turisme que coneixes i la seua importància per a
l'economia d'Espanya.
Autoavaluació
Autoavaluació
Direm si són Vertaderes (V) o Falses (F) aquestes afirmacions:
1 L'empresa té la responsabilitat d'aplicar la Llei de Prevenció de Riscos
Laborals en els llocs de treball.
2 Un accident in itinere es considera un accident de treball.
3 L'assetjament laboral és l'addicció al treball.
4 El delegat de riscos és triat per la cúpula empresarial.
5 El turisme és un motor econòmic a la Comunitat Valenciana i Espanya.
6 L'oci és un capritx i no és necessari per a desenvolupar-nos com a persones.
7 L'empresa té l'obligació de donar a les persones treballat ras l'equip de
prevenció de riscos laborals.
8 El turisme és una forma d'oci però hi ha més.
9 La Prevenció de Riscos Laborals és un tema tractat internacionalment.
10 L'OIT és l'Organització Internacional del Treball.

7
La seguretat Social

Tema 7: La Seguretat Social
1. El sistema de la Seguretat Social

La Constitució Espanyola, en el seu article 41, estableix que els poders
públics mantindran un règim públic de Seguretat Social per a tots els ciutadans
que garantisca l'assistència i les prestacions socials suficients davant estats de
necessitat, especialment en cas de desocupació. Podem resumir les seues
característiques en:
• És un sistema públic pel qual l'Estat garanteix a les persones la protecció
adequada davant determinades contingències que la llei estableix.
• És un sistema obligatori
• És un sistema que facilita una compensació econòmica o assistencial (no
econòmica, com per exemple la sanitària) quan es produeix una
contingència (professional o comuna) originada per una situació de
necessitat social.
• Les prestacions de la Seguretat Social poden ser de dos tipus:
Contributives i no contributives.
MODALITAT APLICACIÓ PRESTACIONS

Treballadors que residisquen i exercisquen • Totes les prestacions
la seua activitat en territori nacional i que
estiguen inclosos en algun dels següents
grups:
Contributives • treballadors per compte d'altri
• treballadors per compte propi
(autònoms) Contributives
• socis treballadors de cooperatives
• estudiants
• funcionaris públics, civils i militars
• persones estrangeres amb permís de
residència i treball
• espanyols no residents en territori
nacional en alguns casos
Persones que residisquen en territori • Assistència sanitària
nacional i que no hagen cotitzat mai o no • Pensió d'incapacitat
suficient per a accedir a la modalitat permanent
contributiva i que no tinguen recursos • Pensió per maternitat no
No econòmics. contributives
contributives • Prestació temporal de
viduïtat
• Pensió de jubilació
• Subsidi de desocupació
• Prestacions familiars per fill
a càrrec
1.1. Estructura del sistema de la Seguretat Social

El sistema espanyol de la Seguretat Social s'organitza o estructura en els
següents règims:
1. Règim General: Abasta el col·lectiu més ampli, els treballadors per
compte d’altri que presten els seus serveis en el sector industrial o el terciari.
Estan inclosos en aquest règim els següents col·lectius:

• treballadors per compte d'altri, eventuals, temporals o fixos
• els reclusos que facen treballs retribuïts en les institucions de caràcter
beneficosocial
• conductors de turismes al servei de particulars
• el personal civil no funcionari de l'Administració estatal, local o
autoeconòmica
Existeixen altres col·lectius de treballadors integrats en aquest règim que
conserven determinades peculiaritats:
• representants de comerç
• artistes
• professionals taurins
• treballadors ferroviaris
• jugadors professionals de futbol
• treballadors de la llar
• treballadors agraris
• funcionaris de nou ingrés de les comunitats autònomes
2. Règims especials: s'estableixen quan per la naturalesa de l'activitat, les

seues condicions de treball i lloc o la particularitat dels seus processos
productius fan necessari una regulació pròpia. Modificant-se així les obligacions
d'afiliació, alta, cotització i acció protectora.
• Autònoms (RETA)
• estudiants (assegurança escolar)
• treballadors de la mar
• funcionaris públics, civils i militars
• treballadors de la mineria i el carbó
Especial rellevància té el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA),
més coneguts col·loquialment amb la denominació d’“autònoms”.
1.2. La gestió del sistema de la Seguretat Social

La gestió de la Seguretat social és molt complexa. Es duu a terme a través
d'institucions i òrgans gestors, amb els quals col·laboren les mútues d'accidents
de treball i malalties professionals i les pròpies empreses.
INSTITUCIONS I ÒRGANS GESTORS

Institut Nacional de la Realitza la gestió i administració de les
Seguretat Social (INSS) prestacions econòmiques de nivell contributiu i
el reconeixement de dret a l'assistència
sanitària
Institut Social de la Marina S'encarrega de gestionar i administrar les
(ISM) prestacions del sector marítim i pesquer
INSTITUCIONS I ÒRGANS GESTORS

Tresoreria General de la Gestiona tots els recursos econòmics de la
Seguretat Social (TGSS) Seguretat Social (cotitzacions) i les
inscripcions, afiliacions, altes, baixes i
variacions de dades d'empresaris i treballadors
Servei Públic d'ocupació Gestiona les prestacions per desocupació
Estatal (SEPE)

Institut Nacional de Seguretat Assessora en matèria de prevenció de riscos
i Higiene en el Treball laborals
(INSHT)
2. Obligacions d'empresaris i treballadors amb la Seguretat Social

La protecció social que reben els ciutadans davant situacions de necessitat
comporta l'existència d'una relació jurídica entre ciutadans i la Seguretat Social,
que implica la realització obligatòria de determinades actuacions per ambdues
parts, encara que la majoria d'elles corresponguen a l'empresari. Aquestes
obligacions són:
2.1. Inscripció de l'empresa en la Seguretat Social

 És un acte administratiu mitjançant el qual la TGSS inclou a l'empresa en
el sistema de la Seguretat Social.
 És obligatori fer-ho abans d'iniciar l'activitat empresarial
 La inscripció és única per a tot l'Estat espanyol i vàlida durant tota
l'existència de l'empresa
 La Seguretat Social li assigna un codi de compte de cotització per a la
seua identificació numèrica.
2.2. Afiliació, altes i baixes dels treballadors

 L'afiliació és un acte administratiu pel qual la TGSS inclou al treballador
en el sistema de la S.S.
L'empresari ha d'afiliar a la Seguretat Social a aquells treballadors que
contracte i eixe contracte corresponga a la seua primera ocupació.
La Seguretat Social assignarà al treballador un número d'afiliació (NAF)
de caràcter vitalici.
 L'alta és un acte administratiu que es realitza en la TGSS cada vegada
que un treballador reprén la seua activitat laboral. L'empresari té
obligació de donar d'alta en la Seguretat Social als treballadors que
contracte.
L'alta del treballador es realitzarà amb anterioritat a l'inici de la relació
laboral.
 L'empresari haurà de donar de baixa en la Seguretat Social al
treballador quan finalitze la relació laboral, en els 6 dies naturals
següents al cessament de l'activitat.
2.3. La cotització
 La cotització és l'aportació econòmica que realitzen empresaris i
treballadors a la Seguretat Social per a contribuir al seu finançament.
L'obligació de cotitzar naix en donar-se d'alta.
 Estan obligats a cotitzar els treballadors i empresaris compresos en el
règim general de la Seguretat Social.
 Les quantitats que ha de pagar el treballador les dedueix l'empresari de
la nòmina. D'altra banda l'empresa ha de cotitzar per cada treballador
contractat.
 L'empresari té la responsabilitat de realitzar l'ingrés d'aquestes quotes en
els terminis establits durant el mes següent al període que es liquida.

 L'obligació de cotitzar es manté durant situacions com la incapacitat
temporal, el risc durant l'embaràs, la maternitat, l'adopció o acolliment,
etc. i se suspèn en els casos de vaga o tancament patronal.
 Els autònoms també tenen l'obligació de cotitzar dins del sistema
espacial.
3. L'acció protectora de la Seguretat Social

L'acció protectora de la Seguretat Social comprén un conjunt de prestacions
econòmiques i assistencials que el sistema ofereix davant contingències
concretes i sempre que es complisquen els requisits legals establits.
3.1. Assistència sanitària

BENEFICIARIS
 Treballadors per compte d'altri o per compte propi afiliats i en alta o en
situació assimilada.
 Pensionistes i perceptors de prestacions periòdiques
 Familiars o assimilats a càrrec del beneficiari.
 Pensionistes del sistema de la Seguretat Social.
 Haver esgotat la prestació o el subsidi per desocupació o altres
prestacions de similar naturalesa, trobar-se en situació de desocupació i
residir a Espanya (no s'aplicarà a estrangers no registrats ni autoritzats
com a residents a Espanya)
3.2. Incapacitat temporal

La incapacitat temporal (IT) és la prestació que el treballador rep amb
l'objectiu de cobrir la falta d'ingressos durant el període que no puga treballar
com a conseqüència d'una malaltia o accident pel qual rep assistència
sanitària.
INCAPACITAT TEMPORAL
CAUSES
Relatives a malaltia, comuna o professional, i a accident, siga o no de treball, mentre el
treballador estiga impedit per al treball i reba assistència sanitària de la Seguretat Social i els
períodes d'observació per malaltia professional.
REQUISITS
Estar afiliat a la Seguretat Social en situació d'alta o assimilat en la data del fet causant.
Malaltia comuna Malaltia professional o accident, laboral o
no laboral
Tenir cobert un període de cotització de 180 No s'exigeix període previ de cotització
dies dins dels 5 anys immediatament en cas d'accident, siga o no de treball,
anteriors al fet causant i de malaltia professional
QUANTIES QUE ES PERCEBEN

Malaltia comuna Malaltia professional o accident laboral
Dies 1r, 2n i 3r No es cobra res  Es rebrà el 75% de la base reguladora
Del 4t al 20é dia, tots 60% de la base des de l'endemà a la baixa (el dia de la
dos inclosos reguladora baixa és a càrrec de l'empresa)
Des del 21é dia en 75% de la base  El pagament de la prestació haurà de
avant reguladora realitzar-lo l'INSS o la mútua
 Fins al 15é dia inclusivament el pagament
ha de realitzar-lo l'empresa
 A partir del 16é dia el pagament ha de
realitzar-lo l'INSS o la mútua

INCAPACITAT TEMPORAL
BASE REGULADORA (BR)
Malaltia comuna o accident no laboral Malaltia professional o accident laboral
Base de cotització de contingències Base de cotització de contingències

professionals (BCCP) del mes
BR= anterior a la baixa - hores extraordinàries

30 (si el salari és mensual) o
BR = comuns (BCCC) del mes anterior a la baixa 31,30,28,29 (si el salari és diari)
30 (si el salari és mensual) o
31,30,28,29 (si el salari és diari) + hores extres de l'any natural anterior 360
(salari mensual) o 365 (salari diari)
DURACIÓ DE LA PRESTACIÓ
 En cas d'accident o malaltia, qualsevol que siga la causa, la duració màxima de la
prestació serà de 12 mesos que podran ampliar-se a altres 6 mesos quan, durant eixos
mesos, el treballador es done d'alta mèdica per curació.
 Acabat aquest termini, si es considera necessari realitzar períodes d'observació per
malaltia professional, es podrà ampliar a altres 6 mesos prorrogables per altres 6
mesos més quan s'estime necessari per a l'estudi i diagnòstic de la malaltia.
3.3. Incapacitat permanent

Incapacitat permanent (IP) és la situació del treballador que, després d'haver
estat sotmés al tractament prescrit i d'haver sigut donat d'alta mèdicament,
presenta reduccions anatòmiques o funcionals greus, previsiblement definitives,
que disminueixen o anul·len la seua capacitat laboral.
Existeixen 4 graus d'incapacitat permanent:
INCAPACITAT PERMANENT
Graus d'incapacitat permanent
Parcial (IPP) Total (IPT) Absoluta (IPA) Gran Invalidesa (GI)
Aquella que ocasiona al Aquella incapacitat La que inhabilita per La situació del treballador
treballador una que inhabilita al completa al treballador afectat d'una incapacitat
disminució d'almenys el treballador per a la per a tota professió o permanent i que, com a
33% en el seu realització de les ofici. conseqüència de pèrdues
rendiment normal en el tasques fonamentals Pot realitzar compa- funcionals o anatòmiques,
treball, sense impedir- del seu lloc de treball tibles amb el seu estat. necessite l'asistència d'una
los la realització de les habitual, sempre que A partir de l'edat de altra persona per a les
tasques fonamentals puga fer un altre jubilació és incompa- coses més essencials de la
d'aquest treball. tible amb qualsevol vida, com ara vestir-se,
altre treball. desplaçar-se, menjar…
INCAPACITAT PERMANENT
Quantia que es percep
Parcial Absoluta Total Gran Invalidesa
Indemnització, Es cobrarà una pensió vitalícia Es cobrarà una La quantia de la pensió per
en un sol del 55% de la base reguladora. pensió del 100% gran invalidesa estarà
pagament de 24 Aquesta pensió és compatible de la base formada per l'import de la
mensualitats amb la realització d'un altre reguladora. pensió corresponent per
treball. incapacitat permanent (total
Quan es tracte de treballadors o absoluta), incrementada
majors de 55 anys, es percebrà amb un complement destinat
el 75% de la base reguladora. a la remuneració de la
Aquesta pensió no és persona que atenga el
compatible amb la realització beneficiari. S'incrementarà
d'un altre treball. com a mínim en un 45%.

3.4. Jubilació
Actualment, el sistema de pensions del nostre país es troba en període de
transició, en un procés d'implantació des de l'any 2013 a l'any 2027, de la
següent manera:
 L'edat de jubilació passarà dels 65 anys en 2013 als 67 anys en 2027.
 Per a calcular la quantia de la pensió s'augmentarà cada any 1 any més,
per a passar de prendre com a referència els últims 15 anys a 25 anys
en 2022.
 Respecte als anys de cotització necessaris per a tenir el 100% de la
pensió de jubilació, cada any s'exigiran 3 mesos més, per a passar dels
35 als actuals als 37 anys exigits.
REFORMA DE LES PENSIONS DE JUBILACIÓ

Tipus de jubilació Edat requerida Requisits bàsics
Jubilació ordinària (per edat) 67 anys S'hauran de tenir cotitzats entre
15 anys i 38 anys i 6 mesos
Amb 15 anys = 50% de la pensió
Amb 37 anys = 100% de la
pensió
Jubilació ordinària (per anys Amb 65 i 66 anys 38 anys i 6 mesos = 100% de
de cotització) la pensió
Jubilació anticipada per A partir de 65 anys 35 anys de cotització.
voluntat del treballador
REFORMA DE LES PENSIONS DE JUBILACIÓ

Jubilació parcial A partir de 63 anys Es reduirà la jornada entre un
25% i un 50% (un 75% en
cas de contracte de relleu
indefinit a temps complet)
Jubilació anticipada derivada A partir de 63 anys S'hauran de tenir almenys 33
del cessament no voluntari en anys cotitzats. Amb
el treball (acomiadaments, reduccions percentuals de la
força major, mort de pensió per cada any anticipat
l'empresari, etc.) a l'edat general de la jubilació
3.5. Mort i supervivència

Les prestacions per mort i supervivència compensen la situació de necessitat
econòmica que origina a les persones que depenen i conviuen amb el
treballador mort.
MORT I SUPERVIVÈNCIA
Pensió de viduïtat
Consisteix en una pensió vitalícia que es concedeix al cònjuge o parella de fet supervivent de
la persona morta i que reunisca els requisits exigits
Quantia Indemnització per accident de treball o
52% de la base reguladora, amb caràcter malaltia professional
general. Es concedeix a més una indemnització de 6
70% de la base reguladora quan es tinguen mensualitats de la base reguladora
càrregues familiars, la pensió com a única
font d'ingressos i no se sobrepasse un
determinat nivell d'ingressos anuals.

Pensió d'orfandat
Es reconeix als fills del mort menors de 21 anys o majors incapacitats
Quantia Indemnització per accident de treball o
20% de la base reguladora, amb caràcter malaltia professional
general. Es concedeix a més una indemnització d'1
+52% de la base reguladora quan la pensió mensualitat de la base reguladora de la
de viduïtat no tinga beneficiari. pensió d’orfandat
3.6. Prestació per maternitat

Les prestacions per maternitat tracten de cobrir la pèrdua de rendes de
treball o d'ingressos que pateixen els treballadors, per compte d'altri o per
compte propi, quan se suspén el contracte o s'interromp s'activitat, per a gaudir
dels períodes de descans per maternitat, adopció i acolliment legalment
establits.
MATERNITAT
Base reguladora Quantia Duració
La mateixa que per a la Subsidi equivalent al 16 setmanes ininterrompudes,
Incapacitat Temporal (IT) 100% de la BR ampliables en 1 setmanes més
per cada fill
3.7. Prestació per paternitat

PATERNITAT
La mateixa que per a la Subsidi equivalent al 16 setmanes ininterrompudes,
Incapacitat Temporal (IT) 100% de la BR ampliables en 1 setmanes més
per cada fill
3.8. Risc durant l'embaràs i la lactància

RISC DURANT L'EMBARÀS I LA LACTÀNCIA
La mateixa que per a la Subsidi equivalent al  Durant l'embaràs:
Incapacitat Temporal (IT) 100% de la BR el necessari fins al permís de
maternitat.
 Durant la lactància:
el període necessari fins a un
màxim de 9 mesos.
4. Proteccions en situacions de desocupació.

La protecció per desocupació, tant en el seu nivell contributiu com no
contributiu o assistencial, té com a objectiu cobrir la pèrdua involuntària d'una
ocupació o la reducció de jornada. D'aquesta forma, el sistema de protecció de
desocupació intenta compensar la falta de rendes a conseqüència de la pèrdua
de treball i ajudar el treballador a tornar a la seua activitat laboral.
4.1. Prestació per desocupació

Requisits
 Estar afiliat i en situació d'alta en la Seguretat Social en un règim que contemple la
contingència per desocupació
 Estar inscrit i mantenir com a demandant d'ocupació durant tot el període de percepció
i subscriure el compromís d'activitat
 Haver cotitzat per desocupació almenys 360 dies en els 6 anys anteriors
 No haver complit l'edat ordinària per a la jubilació (65 anys com a regla general )
 Trobar-se en situació legal de desocupació

Base reguladora
Suma de la BCCP dels últims 180 dies - hores extraordinàries
BR=
180
Quantia
L'import diari de la prestació per desocupació és el 70% de la BR durant els 180 primers dies.
A partir del dia 181 serà del 50% de la BR.
Duració
Dies De 360 De 540 De 720 De 900 De De De De De De A partir
cotitzats a 539 a 719 a 899 a 1079 1080 a 1260 a 1440 a 1620 a 1800 a 1980 a de
1259 1439 1619 1799 1979 2159 2160
Dies de 120 180 240 300 360 420 480 540 600 660 720
prestació
4.2. Prestació per desocupació: casos especials

 Mentre estic en període de descans de maternitat s'acaba el contracte.
Es continua percebent la prestació econòmica fins a finalitzar el termini
de 16 setmanes.
 Estic cobrant l'atur i es produeix la maternitat. Se suspén el pagament de
l'atur i es comença a cobrar la prestació per maternitat.
4.3. Subsidi per desocupació

El subsidi per desocupació és una prestació econòmica assistencial, que
allarga la prestació per desocupació de caràcter contributiu.
El nivell assistencial es concedeix no per a substituir el salari, sinó per a
compensar la falta de recursos econòmics.
Actualment és possible sol·licitar com a aturat els següents subsidis:
Tipus de subsidis
• Per finalització de prestació contributiva per desocupació (atur)
• Per pèrdua d'ocupació.
• Per a majors de 55 anys.
• Altres subsidis (treballadors emigrants retornats, alliberats de presó, revisió d'invalidesa.
Requisits
• No tenir dret a prestació contributiva
• Estar inscrit com a demandant d'ocupació i mantenir aquesta inscripció durant tot el període
de percepció.
• No tenir ingressos bruts superiors al 75% SMI (712,50 € per a 2021)
Quantia
Serà de 451,92 € per a 2021 (80% de l'IPREM)

Activitats
Activitats
1. Un treballador funcionari de l'Administració local, a quin règim pertany?
a. General
b. Especials
c. Pot optar a qualsevol dels dos
d. A cap dels dos, els funcionaris tenen un règim diferent
2. L'afiliació a la Seguretat Social d'un treballador o treballadora:

a. Es fa cada vegada que comença a treballar en una empresa.
b. Cal fer-la als 18 anys.
c. Es fa una vegada i és per a tota la vida.
d. Es fa cada vegada que se signa un nou contracte de treball.
3. El termini de presentació de l'alta a la Seguretat Social d'un treballador per

compte propi és:
a. Abans d'iniciar la relació laboral
b. de 6 dies
c. 30 dies naturals
d. 1 dia
4. Les quotes de contingències comunes tenen com a objectiu:

a. cobrir les situacions de desocupació
b. cobrir les situacions d'accident laboral
c. cobrir les situacions d'accident no laboral
d. el FOGASA
5. Les quotes per contingències professionals:

a. són les aportades només pels treballadors
b. són les aportades només per l'empresa
c. són les aportades per l'empresa i els treballadors
d. van a càrrec de la Seguretat Social
6. En cas de subsidi per accident laboral:

a. serà del 75% de la base reguladora des de l'endemà a la baixa
b. serà del 60% els 4 primers dies i del 75% els restants
c. si es tracta d’accident laboral serà del 100% des del primer dia
d. cap de les respostes anteriors és correcta
7. En relació a la prestació per maternitat serà:

a. 16 setmanes, que podran gaudir el pare o la mare indistintament
b. 16 setmanes, de les quals les 6 primeres serà obligatori que les gaudisca
la mare
c. 8 setmanes el pare i 8 setmanes la mare
d. 16 setmanes més 2 dies de permisos retribuïts
8. La quantia per prestació de maternitat serà:

a. el 100% de la base reguladora
b. del 75% de la base reguladora

c. del 75% les 8 primeres setmanes i del 60% les 8 restants
d. cap de les respostes anteriors és correcta
9. Un treballador acaba de complir 67 anys i vol continuar treballant:

a. no pot fer-ho, ha de jubilar-se obligatòriament als 67 anys
b. pot jubilar-se després dels 67 anys si les condicions de salut li ho
permeten
c. pot jubilar-se després dels 67 anys amb autorització de la Seguretat Social
d. pot continuar treballant si l'empresa li ho permet, però en qualsevol cas
cobrarà la pensió íntegra.
10. Una treballadora és acomiadada i vol demanar l'atur, té 1300 dies cotitzats,
quina serà la duració de la prestació per desocupació?
a. 420 dies
b. 480 dies
c. 360 dies
d. 120 dies
Supòsits pràctics
Supòsits pràctics
1. Un accident en l'aeroport de París, després d'eixir-se un avió de la pista, s'ha
saldat sense morts però amb multitud de ferits, alguns dels quals han patit
importants seqüeles que han afectat la seua capacitat laboral. Entre alguns
casos que han transcendit es troben:
a. Maria Josepa: ha patit gravíssimes seqüeles, han quedat tetraplègica i
necessita una altra persona per a poder realitzar els actes més essencials
de la vida.
b. Manuel, pilot de vol de 56 anys d'edat, ha perdut la visió total d'un ull
després d'introduir-se un objecte punxant en ell. No podrà continuar
realitzant la seua professió habitual, però podrà treballar en una altra
professió, encara que es presumeix que tindrà especial dificultat per a
aconseguir una ocupació en una activitat diferent a l'habitual.
c. Carme, que treballa com a dissenyadora de moda, ha patit importants
seqüeles. Després de l’accident li han hagut d’amputar-li un braç i la
mobilitat de l’altre braç s’ha reduït en un 75%. Se li ha extirpat la melsa,
ha perdut visió en un dels seus ulls i està prenent medicació per a tractar
l'estrès posttraumàtic que se li ha diagnosticat, per la qual cosa no podrà
continuar desenvolupant la seua professió habitual i, amb quasi total
probabilitat, qualsevol altra.
d. Miquel, que treballa com a administratiu, ha perdut 2 dits de la mà dreta,
que li impedeixen desenvolupar a la mateixa velocitat el seu treball, però
podrà continuar realitzant-lo.
 Indica en quin grau d'incapacitat permanent li correspondria a cada
treballador.
 Assenyala quina seria la prestació que els pertanyeria cobrar en cada
cas

2. Antoni mor el 21 de novembre de 2015 a causa d'una malaltia comuna. El
treballador estava afiliat i compleix amb els requisits de cotització exigits a la
Seguretat Social per a generar el dret de viduïtat. Estava casat amb Lluís des
de feia 8 anys i no tenien fills. La base reguladora per a calcular la prestació per
mort i supervivència és de 1.180 €. Quina és la quantia de la prestació de
viduïtat a la qual té dret Lluís?
3. Jaime, de 23 anys d'edat, està solter i sense fills. El seu contracte s'extingirà,
després de ser acomiadat, el pròxim 15 de juliol de 2017. Té cotitzats un total
de 5 anys i 1 mes en els últims 6 anys. La suma de les bases de cotització per
contingències professionals dels últims 180 dies ascendeix a 8.467 € (sense
incloure hores extres).
 Té dret a la prestació per desocupació? Per què?
 Calcula la quantia i duració d'aquesta.
4. Completa el quadre següent indicant per a cada prestació qui són les
persones beneficiàries i quina quantia els correspon en percentatge.
Persones beneficiàries Quantia de la prestació
Pensió de viduïtat
Pensió d'orfandat
Indemnització per AT i EP
5. Explica la diferència entre prestació per desocupació i subsidi de

desocupació. Indica en quins casos es pot extingir la prestació per
desocupació.

Ges Ii MT - Val-1

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

You might also like

Ges Ii MT - Val-1

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Ges Ii MT - Val-1

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

MÓN DEL TREBALL

2n GES Món del Treball 1

Tema 3: Tipus d'empresa ................................................................................. 25

Tema 4: El Contracte de treball ........................................................................ 39

Tema 5: Salari i jornada ................................................................................... 49

2n GES Món del Treball 3

Tema 6: Treball i salut laboral .......................................................................... 62

Tema 7: La Seguretat Social ............................................................................ 70

2n GES Món del Treball 4

2n GES Món del Treball 5

2n GES Món del Treball 6

1. Organització de l’activitat econòmica

1.1. Factors externs que influeixen en l'activitat econòmica

1.2. Àmbits d'influència en l'activitat econòmica

2n GES Món del Treball 7

La pertinença d'Espanya a la Unió Europea determinarà qualsevol activitat

Aquestes directrius determinen:

2n GES Món del Treball 8

2.2. La competència en el sector

No obstant això, les empreses desenvolupen estratègies per a combatre la

2n GES Món del Treball 9

Avui dia a Espanya existeix una Classificació Nacional d'Activitats

2n GES Món del Treball 10

2. Hem estudiat que la influència de cada factor en l'activitat econòmica de

3. Agrupa les següents empreses segons el sector en què se situen:

4. Classifica les empreses de l'exercici anterior segons l'activitat econòmica que

6. Enumera els diferents factors externs que influeixen en l'activitat econòmica

7. Completa el següent quadre.

ÀMBITS QUE INFLUEIXEN EN L'ACTIVITAT ECONÒMICA D'UNA EMPRESA

2n GES Món del Treball 11

9. Segons l'Institut Nacional d'Estadística, en quins grups d'activitat es poden

10. Si una empresa dedicada a la fabricació de plàstics no obté autorització per

2n GES Món del Treball 12

3. L'activitat econòmica de l'empresa es veu influïda per:

4. Els sectors productius bàsics són:

5. Una explotació de porcs és una empresa del sector:

6. En el sector secundari s'inclouen empreses:

7. La Unió Europea influeix a Espanya determinant el marc general comú de:

8. Una empresa de transports pertany al sector:

9. Les empreses desenvolupen estratègies per a combatre:

10. La classificació de les activitats econòmiques vigent a Espanya ha sigut

2n GES Món del Treball 13

2n GES Món del Treball 14

1.1. Evolució històrica

1.2. L'empresa avui

2n GES Món del Treball 15

«L'empresa és una …………… formada per elements …………… i ……………

2. Elements i objectius de l'empresa

2.2. Els treballadors

2n GES Món del Treball 16

Recurs natural Activitat productiva

La massa de béns i drets i la massa d'obligacions:

CAPITAL = ACTIU - PASSIU

2.5. L'organització i ordenació del treball

2.6. La recerca i desenvolupament

No obstant això, la innovació no és exclusiva de les grans o mitjanes

2.7. Objectius de l'empresa

3. Les funcions de l'empresa