Oposicions ICS

2018-2019

TEMARI TRANSVERSAL

Federació de Sanitat

CCOO Catalunya

Equip de Formació
 TEMARI TRANSVERSAL

Index

Tema 1 ........................................................................................................................................... 4

Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya ( SISCAT) ...................................... 4

Pla de salut 2016-2020 .............................................................................................................. 6

L’empresa pública institut català de la salut ............................................................................. 8

Estatuts de l'Institut Català de la Salut...................................................................................... 9

Tema 2 ......................................................................................................................................... 10

L’estatut marc del personal estatutari dels serveis de salut ................................................... 10

L’estatut Bàsic de l’empleat públic ......................................................................................... 14

El II Acord de la Mesa Sectorial de negociació de sanitat sobre les condicions de treball del
personal estatutari de l’ICS ..................................................................................................... 19

Tema 3 ......................................................................................................................................... 20

Drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i l’atenció sanitària ........................... 20

Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal ..... 21

Canvis introduïts pel Reglament General de Protecció de dades, 2016/679, del Parlament
Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016........................................................................... 30

La figura del Delegat de Protecció de dades ........................................................................... 42

Tema 4 ......................................................................................................................................... 45

Llei de prevenció de riscos laborals......................................................................................... 45

Funcions dels Serveis de Prevenció......................................................................................... 61

Organització de recursos per a les activitats preventives. ...................................................... 62

Página 2
 TEMARI TRANSVERSAL

Protocol per a la prevenció, detecció, l’actuació i la resolució de situacions d’assetjament

sexual, per raó de sexe, de l’orientació sexual i/o de la identitat sexual a l’Administració de la
Generalitat de Catalunya. ....................................................................................................... 66

Temari 5 ...................................................................................................................................... 67

Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes ....................................... 67

Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista ................ 70

Tema 6 ......................................................................................................................................... 72

Qualitat.................................................................................................................................... 72

El cicle de millora contínua: planificar, implantar, avaluar i activar ( cicle PDCA ) ................. 75

Resolució de problemes .......................................................................................................... 79

Tema 7 ......................................................................................................................................... 84

Competències digitals, Ofimàtica, Intranet, Internet i Correu electrònic ............................... 84

Bibliografia .................................................................................................................................. 85

Página 3
 TEMARI TRANSVERSAL

Tema 1
Sistema sanitari integral d'utilització pública de
Catalunya ( SISCAT)

Concepte

El sistema sanitari català es va crear formalment l’any 1990 amb l’aprovació de la Llei
d’ordenació sanitària de Catalunya (LOSC), amb la voluntat d’integrar en una sola xarxa
d’utilització pública tots els recursos sanitaris amb diversitat de proveïdors i fórmules de
gestió. La LOSC va recollir la xarxa hospitalària d’utilització pública (1986), la primera xarxa de
cobertura pública que aglutinava centres de diversa titularitat i formalitzava la col·laboració
continuada i estable dels hospitals que prestaven serveis sanitaris de cobertura pública.
Posteriorment, es van anar constituint altres xarxes, com la sociosanitària i la de salut mental.

L’any 2000 es produeix un canvi qualitatiu pel que fa a la integració de la xarxa. Per tal de
definir un marc estable d’entitats proveïdores de serveis assistencials, es va crear el sistema
sanitari integral d’utilització pública de Catalunya (SISCAT), que integra les xarxes assistencials
en un sol sistema. El SISCAT ha ajudat a optimitzar les infraestructures existents, consolidar
aliances estratègiques entre proveïdors i afavorir el contínuum i la integració assistencials.
Amb la voluntat d’avançar en la concepció integral i integrada del sistema, es va reformar el
SISCAT incloent-hi totes les xarxes pel tipus de serveis que presten (internament, comunitari,
transport sanitari i altres serveis sanitaris).

Actualment, el SISCAT està integrat per 71 centres hospitalaris, 369 equips de d’atenció
primària, 96 centres d’internament sociosanitaris, 41 centres de salut mental amb
internament, 422 recursos de transport sanitari urgent i altres serveis sanitaris (rehabilitació,
oxigenoteràpia, etc.). Una part de les entitats del sistema estan participades pel Departament
de Salut o el CatSalut: 15 empreses públiques (8 entitats de dret públic sotmeses a
l’ordenament jurídic privat i 7 societats mercantils), 16 consorcis i 1 fundació.

Els reptes del sistema sanitari fan necessari continuar transformant el SISCAT per garantir la
millor atenció a la població de Catalunya. El desenvolupament de xarxes assistencials és un
d’aquests canvis. A través de les xarxes es millora l’equitat en l’accés, especialment a l’alta

Página 4
 TEMARI TRANSVERSAL

especialització, i es contribueix a facilitar una atenció integral i multidisciplinària i l’accés a

nous medicaments i tractaments més innovadors. Per altra banda, s’ha de reforçar la
integració entre els seus serveis, al mateix temps que es despleguen estratègies de coordinació
amb altres serveis no sanitaris per tal de respondre a les necessitats de la població. Per fer-ho,
cal dissenyar i desplegar models d’atenció transversal, que superin les barreres de les línies
assistencials clàssiques. El paper dels professionals clínics en els processos de transformació i
adaptació de resposta als reptes ha de ser actiu i la seva mirada ha de quedar reflectida en la
gestió.

Atenció integral a la salut de la ciutadania

A fi i efecte de millorar l'atenció integral a la salut dels ciutadans, es configura el sistema

sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT), constituït pels centres, serveis i
establiments sanitaris integrats per:

a) La xarxa de centres d'internament d'utilització pública de Catalunya.

b) La xarxa de centres i serveis sanitaris d'àmbit comunitari d'utilització pública de Catalunya,
(centres d'atenció primària de salut, i els centres i serveis d'àmbit comunitari de saluit mental
(inclosos els de drogodendències), d'atenció sociosanitària i els centres de rehabilitació).
c) La xarxa de serveis de transport sanitari d'utilització pública de Catalunya.

Página 5
 TEMARI TRANSVERSAL

Pla de salut 2016-2020

Principis generals

1) Centrar l’atenció en les persones i assegurar-ne el contínuum assistencial. Aprofitar els

avantatges que aporten les tecnologies, però també donar una atenció humanitzada i que
tingui la capacitat d’oferir les alternatives assistencials més adequades a les necessitats socials
i sanitàries en cada cas. Implicar els ciutadans en la planificació i avaluació de les polítiques
sanitàries, i aprofundir en les dinàmiques de les decisions compartides.

2) Garantir l’equitat en l’accés a les prestacions, però també en els resultats de salut; i també
la distribució dels recursos segons necessitats en salut de la població, com a via per combatre
les iniquitats en salut.

3) Establir les causes socials com a factors principals que determinen les desigualtats en la
salut en una comunitat. I fer-ne un abordatge multilateral (salut a totes les polítiques).

4) Complementar l’abordatge individual amb la perspectiva poblacional acompanyada de la

perspectiva de col•lectius amb més vulnerabilitat.

5) Realitzar les activitats assistencials amb un alt nivell de

qualitat i seguretat i vetllar per la satisfacció de les
persones usuàries del sistema de salut.

6) Vetllar per la qualitat de les actuacions poblacionals,

amb criteris d’efectivitat, d’eficiència, utilitzant
l’evidència disponible i avaluació de les actuacions, com a
eines bàsiques per les actuacions.

7) Ser obert i flexible i disposat a donar veu a les persones, escoltar-les, adaptar-s’hi i
ponderar les necessitats expressades. Ser transparent i donar informació i formació sobre la
cura de la pròpia salut i les prestacions del sistema, per tal de facilitar el coneixement,
l’autocura, l’autonomia i la utilització adequada dels recursos assistencials a l’abast.

8) Planificar les seves actuacions des d’un vessant predictiu, preventiu i proactiu, més que no
pas reactiu. Ser capaç d’aprofitar els avantatges de les estratègies de salut en totes les
polítiques per promoure la protecció i la promoció de la salut i la prevenció de les malalties,

Página 6
 TEMARI TRANSVERSAL

mitjançant el desenvolupament de plans interdepartamentals que abordin de forma

transversal els objectius. Per satisfer les necessitats de salut de les persones, cal un sistema de
salut que respecti els principis de la Llei d’ordenació sanitària de Catalunya i els de la Llei de
salut pública. 7 Pla de salut de Catalunya 2016-2020 Un sistema centrat en la persona: públic,
universal i just

9) Anticipar-se a les noves necessitats de la població i incorporar les noves evidències,

coneixements i tecnologies que puguin millorar els processos assistencials i els seus resultats, i
promoure la utilització de les intervencions més eficaces i efectives i evitar les que no ho són.

10) Planificar amb perspectiva territorial, en el marc del Pla de salut de Catalunya, i facilitar la
descentralització de la gestió per fer-la més propera a les persones. Orientar els esforços a
l’assoliment de resultats de salut. Adaptar la contractació i els incentius a la planificació
territorial i a l’assoliment de resultats en salut i en l’atenció centrada en la persona.

11) Reconèixer la tasca dels professionals dels sistema sanitari. Optimitzar el coneixement
clínic per a la presa de decisions en la política sanitària i assistencial i en la transformació del
sistema. Promoure la competència dels professionals com l’actiu més valuós del sistema públic
de salut i implicar-los en la seva planificació, gestió i avaluació.

12) Fomentar la recerca en salut a tots els nivells assistencials promovent una estratègia
sistèmica que actuï com a palanca de millora contínua d’un sistema sanitari d’excel·lència. Els
professionals, molt especialment els joves investigadors, han de disposar d’eines innovadores
que projectin el desenvolupament del sistema sanitari.

13) Generar una xarxa de sistemes d’informació unificada útil per a l’organització del sistema
mateix, la pràctica assistencial, la presa de decisions, l’avaluació i la rendició de comptes.
Desenvolupar nous models d’interacció de les persones amb el sistema de salut, d’atenció no
presencial i canvis organitzatius i del rol dels professionals.

14) Formular un Pla de salut orientat a l’acció que promogui els canvis necessaris per assolir
els objectius de salut i de qualitat de vida. Un Pla que faci “que les coses passin”.

Página 7
 TEMARI TRANSVERSAL

L’empresa pública institut català de la salut

Missió

Donar una atenció d’excel·lència a la població, desenvolupant també la docència i

la recerca en l’àmbit de la salut a Catalunya.

Visió

Ser l’organització de referència i líder en el sistema de salut català, tant en

l’assistència com en la docència i la recerca.

Valors

Competència

Participació

Compromís

Equitat

Innovació

Transparència

Página 8
 TEMARI TRANSVERSAL

Estatuts de l'Institut Català de la Salut

Títol I

Disposicions generals

Article 1

Naturalesa i adscripció

1. L'Institut Català de la Salut és una entitat de dret públic de la Generalitat, que actua subjecte
al dret privat, sens perjudici dels àmbits en els quals ha d'actuar subjecte al dret públic de
conformitat amb la Llei 8/2007, de 30 de juliol, de l'Institut Català de la Salut, amb personalitat
jurídica pròpia i plena capacitat d'actuar per al compliment de les funcions i la consecució dels
objectius establerts als articles 3 i 4 d'aquesta Llei*

2. L'Institut Català de la Salut es regeix per la Llei 8/2007, de 30 de juliol, de l'Institut Català de
la Salut, i les seves disposicions de desplegament; per la normativa reguladora del sector públic
de la Generalitat de Catalunya, per les altres lleis i disposicions que li siguin aplicables, i pels
acords del seu Consell d'Administració.

3. L'Institut Català de la Salut gaudeix d'autonomia funcional i de gestió, resta adscrit al

departament competent en matèria de salut i es relaciona amb el Servei Català de la Salut
d'acord amb allò legalment establert.

*Per si voleu consultar articles 3 i 4 de la Llei (pag, 4 i 5 ) del següent link:

http://portaldogc.gencat.cat/utilsEADOP/PDF/4940/1632760.pdf

Página 9
 TEMARI TRANSVERSAL

Tema 2
L’estatut marc del personal estatutari dels serveis
de salut

article 1.

objecte

aquesta llei té per objecte establir les bases reguladores de la relació funcionarial
especial del personal estatutari dels serveis de salut que conformen el sistema
nacional de salut, a través de l’estatut marc del personal esmen tat.

article 2.

àmbit d’aplicació .

1. aquesta llei és aplicable al personal estatutari que exerceix la seva funció als
centres i les institucions sanitàries dels serveis de salut de les comunitats
autònomes o als centres i serveis sanitaris de l’administració general de l’estat.

2. en el que no preveu aquesta llei, en les normes a què es refereix l’article

següent, o en els pactes o acords regulats en el capítol xiv, són aplicables al
personal estatutari les disposicions i els principis general s sobre funció pública
de l’administració corresponent.

3. el que preveu aquesta llei és aplicable al personal sanitari funcionari i al

personal sanitari laboral que presti serveis als centres del sistema nacional de
salut gestionats directament per entitats creades per les diferents comunitats
autònomes per acollir els mitjans i recursos humans i materials proced ents dels
processos de transferències de l’insalud, en tot el que no s’oposi a la seva
normativa específica aplicable i si així ho preveuen les disposicions aplicables al
personal funcionari o els convenis col·lectius aplicables al personal laboral de
cada comunitat autònom.

Página 10
 TEMARI TRANSVERSAL

capítol iv

drets i deures

article 17. drets individuals.

1. el personal estatutari dels serveis de salut té els drets següents:

a) a l’estabilitat en la feina i a l’exercici o acompliment efectiu de la professió o funcions que

corresponguin al seu nomenament.

b) a la percepció puntual de les retribucions i indemnitzacions per raó del servei establertes en
cada cas.

c) a la formació continuada adequada a la funció exercida i al reconeixement de la seva

qualificació professional en relació amb les funcions esmentades.

d) a rebre protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el treball, així com sobre riscos
generals al centre sanitari o derivats de la feina habitual, i a la informació i formació específica
en aquesta matèria d’acord amb el que disposa la llei 31/1995, de 8 de novembre, de
prevenció de riscos laborals.

e) a la mobilitat voluntària, promoció interna i desenvolupament professional, en la forma en

la qual prevegin les disposicions en cada cas aplicables.

f) al respecte a la seva dignitat i intimitat personal a la feina i a ser tractat amb correcció,
consideració i respecte pels seus caps i superiors, els seus companys i els seus subordinats.

g) al descans necessari, mitjançant la limitació de la jornada, les vacances periòdiques

retribuïdes i els permisos en els termes que s’estableixin.

h) a rebre assistència i protecció de les administracions públiques i serveis de salut en l’exercici

de la seva professió o en l’acompliment de les seves funcions.

i) a l’enquadrament en el règim general de la seguretat social, amb els drets i les obligacions
que en deriven.

j) a ser informat de les funcions, tasques, comeses, programació funcional i objectius assignats
a la seva unitat, centre o institució, i dels sistemes establerts per a l’avaluació del compliment
d’aquests.

Página 11
 TEMARI TRANSVERSAL

k) a la no-discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió, orientació sexual o
qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

l) a la jubilació en els termes i les condicions que estableixen les normes aplicables en cada
cas.

m) a l’acció social en els termes i àmbits subjectius que determinin les normes, els acords o
convenis aplicables.

2. el règim de drets que estableix l’apartat anterior és aplicable al personal temporal, en la

mesura que la naturalesa del dret ho permeti.

article 18. drets col·lectius.

El personal estatutari té, en els termes que estableixen la constitució i la legislació

específicament aplicable, els drets col·lectius següents:

a) a la lliure sindicació.

b) a l’activitat sindical.

c) a la vaga, sempre amb la garantia del manteniment dels serveis que siguin essencials per a
l’atenció sanitària a la població.

d) a la negociació col·lectiva, representació i participació en la determinació de les condicions

de treball.

e) a la reunió.

f) a disposar de serveis de prevenció i d’òrgans representatius en matèria de seguretat laboral.

article 19. deures.

El personal estatutari dels serveis de salut està obligat a:

a) respectar la constitució, l’estatut d’autonomia corresponent i la resta de l’ordenament

jurídic.

Página 12
 TEMARI TRANSVERSAL

b) exercir la professió o portar a terme el conjunt de les funcions que corresponguin al seu
nomenament, plaça o lloc de treball amb lleialtat, eficàcia i amb observança dels principis
tècnics, científics, ètics i deontològics que siguin aplicables.

c) mantenir degudament actualitzats els coneixements i les aptituds necessaris per a l’exercici
correcte de la professió o per al desenvolupament de les funcions que corresponguin al seu
nomenament, i amb aquesta finalitat els centres sanitaris han de facilitar l’exercici d’activitats
de formació continuada.

d) complir amb diligència les instruccions rebudes dels superiors jeràrquics en relació amb les
funcions pròpies del seu nomenament, i col·laborar lleialment i activament en el treball en
equip.

e) participar i col·laborar eficaçment, al nivell que correspongui en funció de la seva categoria

professional, en la fixació i consecució dels objectius quantitatius i qualitatius assignats a la
institució, centre o unitat en què presti serveis.

f) prestar col·laboració professional quan així sigui requerit per les autoritats com a
conseqüència de l’adopció de mesures especials per raons d’urgència o necessitat.

g) complir el règim d’horaris i jornada, tenint en compte la cobertura de les jornades

complementàries que s’hagin establert per garantir de forma permanent el funcionament de
les institucions, centres i serveis.

h) informar degudament, d’acord amb les normes i els procediments aplicables en cada cas i
dins de l’àmbit de les seves competències, els usuaris i pacients sobre el seu procés assistencial
i sobre els serveis disponibles.

i) respectar la dignitat i la intimitat personal dels usuaris dels serveis de salut, la seva lliure
disposició en les decisions que l’afecten i la resta dels drets que els reconeixen les disposicions
aplicables, així com no realitzar cap discriminació per motius de naixement, raça, sexe, religió,
opinió o qualsevol altra circumstància personal o social, inclosa la condició en virtut de la qual
els usuaris dels centres i institucions sanitàries hi accedeixin.

j) mantenir la deguda reserva i confidencialitat de la informació i documentació relativa als

centres sanitaris i als usuaris obtinguda, o a la qual tingui accés, en l’exercici de les seves
funcions.

Página 13
 TEMARI TRANSVERSAL

k) utilitzar els mitjans, l’instrumental i les instal·lacions dels serveis de salut en benefici del
pacient, amb criteris d’eficiència, i evitar-ne l’ús il·legítim en benefici propi o de terceres
persones.

l) emplenar els registres, informes i altra documentació clínica o administrativa establerts a la

institució corresponent, centre o servei de salut.

m) complir les normes relatives a la seguretat i salut en el treball, així com les disposicions
adoptades al centre sanitari en relació amb aquesta matèria.

n) complir el règim sobre incompatibilitats.

ñ) ser identificats pel seu nom i categoria professional pels usuaris del sistema nacional de
salut.

L’estatut Bàsic de l’empleat públic

Article 1

Objecte.

1. Aquest Estatut té per objecte establir les bases del règim estatutari dels funcionaris públics
inclosos en el seu àmbit d’aplicació.

2. Així mateix, té per objecte determinar les normes aplicables al personal laboral al servei de
les administracions públiques.

3. Aquest Estatut reflecteix, de la mateixa manera, els fonaments d’actuació següents:

a) Servei als ciutadans i als interessos generals.

b) Igualtat, mèrit i capacitat en l’accés i en la promoció professional.

c) Submissió plena a la llei i al dret.

d) Igualtat de tracte entre dones i homes.

Página 14
 TEMARI TRANSVERSAL

e) Objectivitat, professionalitat i imparcialitat en el servei garantides amb la inamovibilitat en

la condició de funcionari de carrera.

f) Eficàcia en la planificació i gestió dels recursos humans.

g) Desenvolupament i qualificació professional permanent dels empleats públics.

h) Transparència. i) Avaluació i responsabilitat en la gestió. j) Jerarquia en l’atribució,

l’ordenació i l’exercici de les funcions i tasques. k) Negociació col·lectiva i participació, a través
dels representants, en la determinació de les condicions de treball. l) Cooperació entre les
administracions públiques en la regulació i gestió de l’ocupació pública.

Article 2.

Àmbit d’aplicació.

1. Aquest Estatut s’aplica al personal funcionari i, en el que sigui procedent, al personal laboral
al servei de les administracions públiques següents:

a) L’Administració General de l’Estat.

b) Les administracions de les comunitats autònomes i de les ciutats de Ceuta i Melilla.

c) Les administracions de les entitats locals.

d) Els organismes públics, agències i altres entitats de dret públic amb personalitat jurídica
pròpia, vinculades o dependents de qualsevol de les administracions públiques.

e) Les universitats públiques.

2. En l’aplicació d’aquest Estatut al personal investigador es poden dictar normes singulars per
adequar-lo a les seves peculiaritats.

3. El personal docent i el personal estatutari dels serveis de salut es regeixen per la legislació
específica dictada per l’Estat i per les comunitats autònomes en l’àmbit de les seves
respectives competències i pel que preveu aquest Estatut, excepte el capítol II del títol III,
llevat de l’article 20, i els articles 22.3, 24 i 84.

4. Cada vegada que aquest Estatut faci menció del personal funcionari de carrera s’entén
comprès el personal estatutari dels serveis de salut.

Página 15
 TEMARI TRANSVERSAL

5. Aquest Estatut té caràcter supletori per a tot el personal de les administracions públiques no
inclòs en el seu àmbit d’aplicació.

Article 52.

Deures dels empleats públics. Codi de conducta.

Els empleats públics han d’exercir amb diligència les tasques que tinguin assignades i vetllar
pels interessos generals amb subjecció i observança de la Constitució i de la resta de
l’ordenament jurídic, i han d’actuar d’acord amb els principis següents: objectivitat, integritat,
neutralitat, responsabilitat, imparcialitat, confidencialitat, dedicació al servei públic,
transparència, exemplaritat, austeritat, accessibilitat, eficàcia, honradesa, promoció de
l’entorn cultural i mediambiental, i respecte a la igualtat entre dones i homes, que inspiren el
Codi de conducta dels empleats públics configurat pels principis ètics i de conducta que
regulen els articles següents. Els principis i les regles que estableix aquest capítol informen
sobre la interpretació i l’aplicació del règim disciplinari dels empleats públics.

Article 53.

Principis ètics.

1. Els empleats públics han de respectar la Constitució i la resta de normes que integren
l’ordenament jurídic.

2. La seva actuació ha de perseguir la satisfacció dels interessos generals dels ciutadans i s’ha
de fonamentar en consideracions objectives orientades cap a la imparcialitat i l’interès comú,
al marge de qualsevol altre factor que expressi posicions personals, familiars, corporatives,
clientelars o qualssevol altres que puguin topar amb aquest principi.

3. Han d’ajustar la seva actuació als principis de lleialtat i bona fe amb l’Administració en la
qual prestin els seus serveis, i amb els seus superiors, companys, subordinats i amb els
ciutadans.

4. La seva conducta s’ha de basar en el respecte dels drets fonamentals i llibertats públiques, i
han d’evitar tota actuació que pugui produir cap discriminació per raó de naixement, origen
racial o ètnic, gènere, sexe, orientació sexual, religió o conviccions, opinió, discapacitat, edat o
qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

Página 16
 TEMARI TRANSVERSAL

5. S’han d’abstenir en els assumptes en què tinguin un interès personal, així com de tota
activitat privada o interès que pugui representar un risc de plantejar conflictes d’interessos
amb el seu lloc públic.

6. No han de contraure obligacions econòmiques ni intervenir en operacions financeres,

obligacions patrimonials o negocis jurídics amb persones o entitats quan això pugui
representar un conflicte d’interessos amb les obligacions del seu lloc públic.

7. No han d’acceptar cap tracte de favor o situació que impliqui privilegi o avantatge
injustificat, per part de persones físiques o entitats privades.

8. Han d’actuar d’acord amb els principis d’eficàcia, economia i eficiència, i han de vigilar la
consecució de l’interès general i el compliment dels objectius de l’organització.

9. No han d’influir en l’agilitació o resolució de tràmit o procediment administratiu sense una

causa justa i, en cap cas, quan això comporti un privilegi en benefici dels titulars dels càrrecs
públics o el seu entorn familiar i social immediat o quan impliqui un menyscabament dels
interessos de tercers.

10. Han de complir amb diligència les tasques que els corresponguin o se’ls encomanin i, si
s’escau, han de resoldre dins de termini els procediments o expedients de la seva
competència.

11. Han d’exercir les seves atribucions segons el principi de dedicació al servei públic i abstenir-
se no només de conductes contràries a aquest principi, sinó també de qualssevol altres que
comprometin la neutralitat en l’exercici dels serveis públics.

12. Han de guardar secret de les matèries classificades o altres la difusió de les quals estigui
prohibida legalment, mantenir la deguda discreció sobre els assumptes que coneguin per raó
del seu càrrec, i no poden fer ús de la informació obtinguda per a benefici propi o de tercers, o
en perjudici de l’interès públic.

Article 54.

Principis de conducta.

1. Han de tractar amb atenció i respecte els ciutadans, els seus superiors i la resta d’empleats
públics.

Página 17
 TEMARI TRANSVERSAL

2. L’acompliment de les tasques corresponents al seu lloc de treball s’ha de fer de manera
diligent, complint la jornada i l’horari establerts.

3. Han d’obeir les instruccions i ordres professionals dels superiors, llevat que constitueixin una
infracció manifesta de l’ordenament jurídic, cas en què les han de posar immediatament en
coneixement dels òrgans d’inspecció que siguin procedents.

4. Han d’informar els ciutadans sobre les matèries o els assumptes que tinguin dret a conèixer,
i facilitar l’exercici dels seus drets i el compliment de les seves obligacions.

5. Han d’administrar els recursos i béns públics amb austeritat i no utilitzar-los en profit propi o
de persones pròximes. Així mateix, tenen el deure de vetllar per la seva conservació.

6. S’ha de rebutjar qualsevol regal, favor o servei en condicions avantatjoses que vagi més
enllà dels usos habituals, socials i de cortesia, sense perjudici del que estableix el Codi penal.

7. Han de garantir la constància i permanència dels documents per a la seva transmissió i

lliurament als seus responsables posteriors.

8. Han de mantenir actualitzada la seva formació i qualificació.

9. Han d’observar les normes sobre seguretat i salut laboral.

10. Han de posar en coneixement dels seus superiors o dels òrgans competents les propostes
que considerin adequades per millorar el desenvolupament de les funcions de la unitat en què
estiguin destinats. A aquests efectes, es pot preveure la creació de la instància adequada
competent per centralitzar la recepció de les propostes dels empleats públics o administrats
que serveixin per millorar l’eficàcia en el servei.

11. Han de garantir l’atenció al ciutadà en la llengua que sol·liciti sempre que sigui oficial en el
territori.

Página 18
 TEMARI TRANSVERSAL

El II Acord de la Mesa Sectorial de negociació de sanitat

sobre les condicions de treball del personal estatutari
de l’ICS

Regulació de la Carrera Professional, la direcció per objectius i la

retribució variable

De la pàgina 2 a la 11 que engloba tot el capítol 6 de l’acord, entreu a la pàgina

https://www.ccoo.cat/sanitat/documents/ics/II_Acord_de_condicions_de_treball_del_person
al_estatutari.pdf

Página 19
 TEMARI TRANSVERSAL

Tema 3
Drets i deures de la ciutadania en relació amb la salut i
l’atenció sanitària

Dret d’informació sanitària al pacient

Dret a disposar de la carta de drets i deures en tots els centres sanitaris

Dret a rebre informació general i sobre les prestacions i els serveis.
Dret a conèixer les prestacions que cobreix l’assegurança.
Dret a conèixer i identificar els professionals que presten l’atenció sanitària.
Dret a presentar reclamacions i suggeriments.
Dret a participar en les activitats sanitàries mitjançant les institucions i òrgans de
participació comunitària i les organitzacions socials, en els termes establerts normativament.
Dret a utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació, d’acord amb el nivell
d’implantació i el desenvolupament d’aquestes tecnologies en la xarxa sanitària.

Dret a la intimitat i confidencialitat del pacient

❖ Dret del pacient a decidir qui pot estar present durant els actes sanitaris.
❖ Dret a preservar la intimitat del cos d’un pacient respecte d’altres persones.
❖ Dret a ser atès en un medi que garanteixi la intimitat, la dignitat, l’autonomia i la
seguretat de la persona.
❖ Dret a la llibertat ideològica, religiosa i de culte.
❖ Dret a la confidencialitat de la informació.
❖ Dret a accedir a les dades personals obtingudes en l'atenció sanitària.
❖ Dret al fet que es demani el consentiment del pacient abans de la realització i difusió
de registres iconogràfics.

Carta de drets i deures ( capítol 6 i 4 ), entreu al link:

http://canalsalut.gencat.cat/web/.content/home_canal_salut/ciutadania/drets_i_deures/dest
acats/carta-drets-deures.pdf

Página 20
 TEMARI TRANSVERSAL

Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de

protecció de dades de caràcter personal

Àmbit d’aplicació

1. Aquesta Llei orgànica és aplicable a les dades de caràcter personal registrades en

suport físic, que les faci susceptibles de tractament, i a qualsevol modalitat d’ús posterior
d’aquestes dades pels sectors públic i privat. Es regeix per aquesta Llei orgànica qualsevol
tractament de dades de caràcter personal:
a) Quan el tractament s’efectuï en territori espanyol, en el marc de les activitats d’un
establiment del responsable del tractament.
b) Quan al responsable del tractament no establert en territori espanyol li sigui aplicable
la legislació espanyola en aplicació de les normes de dret internacional públic.
c) Quan el responsable del tractament no estigui establert en el territori de la Unió
Europea i utilitzi en el tractament de dades mitjans situats en territori espanyol, llevat que
aquests mitjans s’utilitzin únicament amb finalitats de trànsit.

2. El règim de protecció de les dades de caràcter personal que estableix aquesta Llei orgànica
no és aplicable:

a) Als fitxers mantinguts per persones físiques en l’exercici d’activitats exclusivament personals
o domèstiques.

b) Als fitxers sotmesos a la normativa sobre protecció de matèries classificades.

c) Als fitxers establerts per a la investigació del terrorisme i de formes greus de delinqüència
organitzada. No obstant això, en aquests supòsits el responsable del fitxer ha de comunicar-ne
prèviament l’existència, les característiques generals i la finalitat a l’Agència de Protecció de
Dades.

3. Es regeixen per les seves disposicions específiques, i pel que preveu especialment, si s’escau,
aquesta Llei orgànica els tractaments de dades personals següents:

a) Els fitxers regulats per la legislació de règim electoral.

b) Els que serveixin a finalitats exclusivament estadístiques, i estiguin emparats per la legislació
estatal o autonòmica sobre la funció estadística pública.

Página 21
 TEMARI TRANSVERSAL

c) Els que tinguin com a objecte l’emmagatzematge de les dades contingudes en els informes
personals de qualificació a què es refereix la legislació del règim del personal de les Forces
Armades.

d) Els derivats del Registre Civil i del Registre central de penats i rebels.

e) Els procedents d’imatges i sons obtinguts mitjançant la utilització de videocàmeres per les
Forces i els Cossos de Seguretat, d’acord amb la legislació sobre la matèria.

Conceptes bàsics

Als efectes d’aquesta Llei orgànica, s’entén per:

a) Dades de caràcter personal: qualsevol informació referent a persones físiques identificades

o identificables.

b) Fitxer: qualsevol conjunt organitzat de dades de caràcter personal, sigui quina sigui la forma
o la modalitat de creació, emmagatzematge, organització i accés.

c) Tractament de dades: les operacions i els procediments tècnics de caràcter automatitzat o

no, que permetin recollir, gravar, conservar, elaborar, modificar, bloquejar i cancel·lar, així
com les cessions de dades que derivin de comunicacions, consultes, interconnexions i
transferències.

d) Responsable del fitxer o el tractament: persona física o jurídica, de naturalesa pública o

privada, o òrgan administratiu, que decideixi sobre la finalitat, el contingut i l’ús del
tractament.

e) Afectat o interessat: persona física titular de les dades que siguin objecte del tractament a
què es refereix l’apartat c) d’aquest article.

f) Procediment de dissociació: qualsevol tractament de dades personals de manera que la

informació que s’obtingui no es pugui associar a una persona identificada o identificable.

g) Encarregat del tractament: la persona física o jurídica, l’autoritat pública, el servei o

qualsevol altre organisme que, sol o conjuntament amb altres, tracti dades personals per
compte del responsable del tractament.

Página 22
 TEMARI TRANSVERSAL

h) Consentiment de l’interessat: qualsevol manifestació de la voluntat, lliure, inequívoca,

específica i informada, mitjançant la qual l’interessat consenti el tractament de dades
personals que el concerneixen.

i) Cessió o comunicació de dades: qualsevol revelació de dades efectuada a una persona

diferent de l’interessat.

j) Fonts accessibles al públic: els fitxers que poden ser consultats per qualsevol persona, sense
que ho impedeixi una norma limitativa o sense altra exigència que, si s’escau, l’abonament
d’una contraprestació. Només es consideren fonts d’accés públic el cens promocional, els
repertoris telefònics en els termes que preveu la normativa específica i les llistes de persones
que pertanyen a grups de professionals que continguin únicament les dades de nom, títol,
professió, activitat, grau acadèmic, direcció i indicació de la seva pertinença al grup. Així
mateix, tenen el caràcter de fonts d’accés públic els diaris i els butlletins oficials i els mitjans de
comunicació.

Principis de la protecció de les dades

Qualitat de les dades

1. Les dades de caràcter personal només es poden recollir per ser tractades, així com sotmetre-
les a aquest tractament, quan siguin adequades, pertinents i no excessives en relació amb
l’àmbit i les finalitats determinades, explícites i legítimes per a les quals s’han obtingut.

2. Les dades de caràcter personal objecte de tractament no es poden utilitzar per a finalitats
incompatibles amb aquelles per a les quals les dades hagin estat recollides. No es considera
incompatible el tractament posterior d’aquestes dades amb finalitats històriques,
estadístiques o científiques.

3. Les dades de caràcter personal han de ser exactes i posades al dia de manera que
responguin amb veracitat a la situació actual de l’afectat.

4. Si les dades de caràcter personal registrades són inexactes, en tot o en part, o incompletes,
han de ser cancel·lades i substituïdes d’ofici per les dades corresponents rectificades o
completades, sens perjudici de les facultats que l’article 16 reconeix als afectats.

Página 23
 TEMARI TRANSVERSAL

5. Les dades de caràcter personal han de ser cancel·lades quan hagin deixat de ser necessàries
o pertinents per a la finalitat per a la qual han estat recollides o registrades. No han de ser
conservades de manera que permetin identificar l’interessat durant un període superior al
necessari per a les finalitats d’acord amb les quals hagin estat recollides o registrades. S’ha de
determinar per reglament el procediment pel qual, com a excepció, atesos els valors històrics,
estadístics o científics d’acord amb la legislació específica, es decideixi el manteniment íntegre
de determinades dades.

6. Les dades de caràcter personal han de ser emmagatzemades de manera que permetin
l’exercici del dret d’accés, llevat que siguin legalment cancel·lades.

7. Es prohibeix la recollida de dades per mitjans fraudulents, deslleials o il·lícits.

Dret d’informació en la recollida de dades

1. Els interessats als quals se sol·licitin dades personals han de ser prèviament informats de
manera expressa, precisa i inequívoca:

a) De l’existència d’un fitxer o un tractament de dades de caràcter personal, de la finalitat de la

recollida de les dades i dels destinataris de la informació.

b) Del caràcter obligatori o facultatiu de la resposta a les preguntes que els siguin plantejades.

c) De les conseqüències de l’obtenció de les dades o de la negativa a subministrar-les.

d) De la possibilitat d’exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició.

e) De la identitat i la direcció del responsable del tractament o, si s’escau, del seu

representant. Quan el responsable del tractament no estigui establert en el territori de la Unió
Europea i utilitzi en el tractament de dades mitjans situats en territori espanyol, ha de
designar, llevat que aquests mitjans s’utilitzin amb finalitats de tràmit, un representant a
Espanya, sens perjudici de les accions que es puguin emprendre contra el mateix responsable
del tractament.

2. Quan s’utilitzin qüestionaris o altres impresos per a la recollida, han de figurar-hi, de manera
clarament llegible, les advertències a què es refereix l’apartat anterior.

Página 24
 TEMARI TRANSVERSAL

3. No és necessària la informació a què es refereixen les lletres b), c) i d) de l’apartat 1 si el

contingut de la informació es dedueix clarament de la naturalesa de les dades personals que se
sol·liciten o de les circumstàncies en què es recullen.

4. Quan les dades de caràcter personal no hagin estat recollides de l’interessat, aquest ha de
ser informat de manera expressa, precisa i inequívoca, pel responsable del fitxer o pel seu
representant, dins dels tres mesos següents al moment de registrar les dades, del contingut
del tractament, de la procedència de les dades i del que preveuen les lletres a), d) i e) de
l’apartat 1 d’aquest article, llevat que ja n’hagi estat informat anteriorment.

5. No és aplicable el que disposa l’apartat anterior quan, de manera expressa, una llei ho
prevegi, quan el tractament tingui finalitats històriques, estadístiques o científiques, o quan
sigui impossible informar-ne l’interessat o exigeixi esforços desproporcionats, a criteri de
l’Agència de Protecció de Dades o de l’organisme autonòmic equivalent, en consideració al
nombre d’interessats, a l’antiguitat de les dades i a les possibles mesures compensatòries. Així
mateix, tampoc no regeix el que disposa l’apartat anterior quan les dades procedeixin de fonts
accessibles al públic i es destinin a l’activitat de publicitat o prospecció comercial; en aquest
cas, en cada comunicació que s’adreci a l’interessat se l’ha d’informar de l’origen de les dades i
de la identitat del responsable del tractament, així com dels drets que l’assisteixen.

Consentiment de l’afectat

1. El tractament de les dades de caràcter personal requereix el consentiment inequívoc de

l’afectat, llevat que la llei disposi una altra cosa.

2. No cal el consentiment quan les dades de caràcter personal es recullin per a l’exercici de les
funcions pròpies de les administracions públiques en l’àmbit de les seves competències; quan
es refereixin a les parts d’un contracte o un precontracte d’una relació de negoci, laboral o
administrativa i siguin necessàries per al seu manteniment o compliment; quan el tractament
de les dades tingui com a finalitat protegir un interès vital de l’interessat en els termes de
l’article 7, apartat 6, d’aquest Llei, o quan les dades figurin en fonts accessibles al públic i el seu
tractament sigui necessari per a la satisfacció de l’interès legítim perseguit pel responsable del
fitxer o pel del tercer a qui es comuniquin les dades, sempre que no es vulnerin els drets i les
llibertats fonamentals de l’interessat.

3. El consentiment a què es refereix aquest article pot ser revocat quan hi hagi una causa
justificada per fer-ho i no se li atribueixin efectes retroactius.

Página 25
 TEMARI TRANSVERSAL

4. En els casos en què no sigui necessari el consentiment de l’afectat per al tractament de les
dades de caràcter personal, i sempre que una llei no disposi el contrari, aquest pot oposar-se al
seu tractament quan hi hagi motius fonamentats i legítims relatius a una situació personal
concreta. En aquest supòsit, el responsable del fitxer ha d’excloure del tractament les dades
relatives a l’afectat.

Dades especialment protegides

1. D’acord amb el que estableix l’apartat 2 de l’article 16 de la Constitució, ningú no pot ser
obligat a declarar sobre la seva ideologia, religió o creences. Quan en relació amb aquestes
dades es procedeixi a recollir el consentiment a què es refereix l’apartat següent, s’ha
d’advertir l’interessat respecte al seu dret a no donar-lo.

2. Només amb el consentiment exprés i per escrit de l’afectat poden ser objecte de
tractament les dades de caràcter personal que revelin la ideologia, l’afiliació sindical, la religió i
les creences. S’exceptuen els fitxers mantinguts pels partits polítics, els sindicats, les esglésies,
les confessions o les comunitats religioses i associacions, les fundacions i altres entitats sense
ànim de lucre, amb finalitat política, filosòfica, religiosa o sindical, quant a les dades relatives
als seus associats o els seus membres, sens perjudici que la cessió d’aquestes dades requereix
sempre el consentiment previ de l’afectat.

3. Les dades de caràcter personal que facin referència a l’origen racial, a la salut i a la vida
sexual només poden ser recollides, tractades i cedides quan, per raons d’interès general, així
ho disposi una llei o l’afectat hi consenti expressament.

4. Queden prohibits els fitxers creats amb la finalitat exclusiva d’emmagatzemar dades de
caràcter personal que revelin la ideologia, l’afiliació sindical, la religió, les creences, l’origen
racial o ètnic, o la vida sexual.

5. Les dades de caràcter personal relatives a la comissió d’infraccions penals o administratives

només poden ser incloses en fitxers de les administracions públiques competents en els casos
que preveuen les normes reguladores respectives.

6. No obstant el que disposen els apartats anteriors, poden ser objecte de tractament les
dades de caràcter personal a què es refereixen els apartats 2 i 3 d’aquest article quan aquest
tractament sigui necessari per a la prevenció o per al diagnòstic mèdics, la prestació
d’assistència sanitària o de tractaments mèdics o la gestió de serveis sanitaris, sempre que el

Página 26
 TEMARI TRANSVERSAL

tractament de dades, l’efectuï un professional sanitari subjecte al secret professional o una

altra persona subjecta a una obligació equivalent de secret. També poden ser objecte de
tractament les dades a què es refereix el paràgraf anterior quan el tractament sigui necessari
per salvaguardar l’interès vital de l’afectat o d’una altra persona, en cas que l’afectat estigui
físicament o jurídicament incapacitat per donar-ne el consentiment.

Dades relatives a la salut

Sens perjudici del que disposa l’article 11 pel que fa a la cessió, les institucions i els centres
sanitaris públics i privats i els professionals corresponents poden procedir al tractament de les
dades de caràcter personal relatives a la salut de les persones que hi acudeixin o hi hagin de
ser tractades, d’acord amb el que disposa la legislació estatal o autonòmica sobre sanitat.

Seguretat de les dades

1. El responsable del fitxer i, si s’escau, l’encarregat del tractament han d’adoptar les mesures
de caràcter tècnic i organitzatiu necessàries que garanteixin la seguretat de les dades de
caràcter personal i n’evitin l’alteració, la pèrdua, el tractament o l’accés no autoritzat, tenint
en compte l’estat de la tecnologia, la naturalesa de les dades emmagatzemades i els riscos a
què estan exposats, tant si provenen de l’acció humana o del medi físic o natural.

2. No s’han de registrar dades de caràcter personal en fitxers que no compleixin les condicions
que es determinin per via reglamentària en relació amb la seva integritat i seguretat i a les dels
centres de tractament, locals, equips, sistemes i programes.

3. S’han d’establir per reglament els requisits i les condicions que han de complir els fitxers i
les persones que intervinguin en el tractament de les dades a què es refereix l’article 7
d’aquesta Llei.

Deure de secret

El responsable del fitxer i els qui intervinguin en qualsevol fase del tractament de les dades de
caràcter personal estan obligats al secret professional pel que fa a les dades i al deure de
guardar-les, obligacions que subsisteixen fins i tot després de finalitzar les seves relacions amb
el titular del fitxer o, si s’escau, amb el seu responsable.

Comunicació de dades

Página 27
 TEMARI TRANSVERSAL

1. Les dades de caràcter personal objecte del tractament només poden ser comunicades a un
tercer per al compliment de finalitats directament relacionades amb les funcions legítimes del
cedent i del cessionari amb el consentiment previ de l’interessat.

2. El consentiment que exigeix l’apartat anterior no és necessari:

a) Quan la cessió està autoritzada en una llei.

b) Quan es tracti de dades recollides de fonts accessibles al públic.

c) Quan el tractament respongui a la lliure i legítima acceptació d’una relació jurídica el

desenvolupament, el compliment i el control de la qual impliqui necessàriament la connexió
del tractament esmentat amb fitxers de tercers. En aquest cas, la comunicació només és
legítima quan es limiti a la finalitat que la justifiqui.

d) Quan la comunicació que s’hagi d’efectuar tingui com a destinatari el defensor del Poble, el
ministeri fiscal o els jutges o tribunals o el Tribunal de Comptes, en l’exercici de les funcions
que té atribuïdes. Tampoc no cal el consentiment quan la comunicació tingui com a destinatari
institucions autonòmiques amb funcions anàlogues al defensor del Poble o al Tribunal de
Comptes.

e) Quan la cessió es produeixi entre administracions públiques i tingui com a objecte el

tractament posterior de les dades amb finalitats històriques, estadístiques o científiques.

f) Quan la cessió de dades de caràcter personal relatives a la salut sigui necessària per
solucionar una urgència que requereixi accedir a un fitxer o per fer els estudis epidemiològics
en els termes que estableix la legislació sobre sanitat estatal o autonòmica.

3. És nul el consentiment per a la comunicació de les dades de caràcter personal a un tercer

quan la informació que es proporcioni a l’interessat no li permeti conèixer la finalitat a què
destinen les dades la comunicació de les quals s’autoritza o el tipus d’activitat del receptor de
la comunicació.

4. El consentiment per a la comunicació de les dades de caràcter personal també té caràcter

revocable.

5. El receptor de la comunicació de les dades de caràcter personal s’obliga, pel sol fet de la
comunicació, a l’observança de les disposicions d’aquesta Llei.

Página 28
 TEMARI TRANSVERSAL

6. Si la comunicació s’efectua amb el procediment previ de dissociació, no és aplicable el que

estableixen els apartats anteriors

Accés a les dades per compte de tercers

1. No es considera comunicació de dades l’accés d’un tercer a les dades quan l’accés sigui
necessari per a la prestació d’un servei al responsable del tractament.

2. La realització de tractaments per compte de tercers ha d’estar regulada en un contracte

que ha de constar per escrit o en alguna altra forma que permeti acreditar-ne la concertació i
el contingut, i s’hi ha d’establir de manera expressa que l’encarregat del tractament només ha
de tractar les dades d’acord amb les instruccions del responsable del tractament, que no les
pot aplicar ni utilitzar amb una finalitat diferent de la que figuri en el contracte esmentat, ni
comunicar-les a altres persones, ni tan sols per conservar-les. El contracte també ha d’estipular
les mesures de seguretat a què es refereix l’article 9 d’aquesta Llei que l’encarregat del
tractament està obligat a implementar.

3. Una vegada complerta la prestació contractual, les dades de caràcter personal han de ser
destruïdes o tornades al responsable del tractament, i també qualsevol suport o document en
què consti alguna dada de caràcter personal objecte del tractament.

4. En cas que l’encarregat del tractament destini les dades a una altra finalitat, les comuniqui o
les utilitzi incomplint les estipulacions del contracte, també ha de ser considerat responsable
del tractament, i ha de respondre de les infraccions en què hagi incorregut personalment.

Página 29
 TEMARI TRANSVERSAL

Canvis introduïts pel Reglament General de Protecció

de dades, 2016/679, del Parlament Europeu i del
Consell, de 27 d’abril de 2016

Disposicions

Article 1. Objecte

1. Aquest Reglament estableix les normes relatives a la protecció de les persones físiques pel
que fa al tractament de les dades personals i les normes relatives a la lliure circulació
d’aquestes dades.

2. Aquest Reglament protegeix els drets i les llibertats fonamentals de les persones físiques i,
en particular, el seu dret a la protecció de les dades personals. 3. La lliure circulació de les
dades personals a la Unió no s’ha de restringir ni prohibir per motius relacionats amb la
protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals.

Article 2. Àmbit d'aplicació material

1. Aquest Reglament s'aplica al tractament totalment o parcialment automatitzat de dades

personals , així com al tractament no automatitzat de dades personals contingudes en un fitxer
o destinades a incloure-s’hi.

2. Aquest Reglament no s'aplica al tractament de dades personals:

a) En l'exercici d'una activitat no compresa en l'àmbit d'aplicació del dret de la Unió.

b) Quan els estats membres duen a terme activitats compreses en l'àmbit d'aplicació del
capítol 2 del títol V del TUE.

c) Efectuat per una persona física en l'exercici d'activitats exclusivament personals o

domèstiques.

d) Dut a terme per les autoritats competents amb finalitats de prevenció, investigació,
detecció o enjudiciament d'infraccions penals, o d'execució de sancions penals, inclosa la
finalitat de protecció i prevenció davant d’amenaces a la seguretat pública i la seva prevenció.

Página 30
 TEMARI TRANSVERSAL

3. El Reglament (CE) núm. 45/2001 s’aplica al tractament de dades de caràcter personal dut a
terme per les institucions, els òrgans i els organismes de la Unió. El Reglament (CE) núm.
45/2001 i altres actes jurídics de la Unió que són d’aplicació a aquest tractament s’han
d’adaptar als principis i a les normes d’aquest Reglament, de conformitat amb l’article 98.

4. Aquest Reglament s’ha d’entendre sens perjudici de l'aplicació de la Directiva 2000/31/CE,

en especial de les normes relatives a la responsabilitat dels prestadors de serveis intermediaris
que estableixen els articles 12 a 15

Article 3. Àmbit territorial

1. Aquest Reglament s'aplica al tractament de dades personals en el context de les activitats

d'un establiment del responsable o de l'encarregat a la Unió, independentment de si el
tractament té lloc a la Unió o no.

2. Aquest Reglament s'aplica al tractament de dades personals d'interessats que resideixen a la

Unió efectuat per un responsable o un encarregat no establert a la Unió, quan les activitats de
tractament estan relacionades amb:

a) L'oferta de béns o serveis als esmentats interessats a la Unió, independentment de si a

aquests se’ls hi requereix el seu pagament, o (se’n requereix pagament o no.)

b) El control del seu comportament, en la mesura que aquest comportament tingui lloc a la
Unió.

3. Aquest Reglament s'aplica al tractament de dades personals dut a terme per un responsable
que no estigui establert a la Unió, sinó en un lloc on el dret dels estats membres sigui
d’aplicació en virtut del dret internacional públic.

Article 4. Definicions

Als efectes d’aquest Reglament, s’entén per:

1) Dades personals: qualsevol informació sobre una persona física identificada o identificable
(l'interessat). S’ha de considerar persona física identificable qualsevol persona la identitat de la
qual es pot determinar, directament o indirectament, en particular mitjançant un
identificador, com per exemple un nom, un número d'identificació, dades de localització, un
identificador en línia o un o diversos elements propis de la identitat física, fisiològica, genètica,
psíquica, econòmica, cultural o social d'aquesta persona.

Página 31
 TEMARI TRANSVERSAL

2) Tractament: qualsevol operació o conjunt d'operacions realitzades sobre dades personals o

conjunts de dades personals, ja sigui per procediments automatitzats o no, com la recollida, el
registre, l’organització, l’estructuració, la conservació, l’adaptació o la modificació, l’extracció,
la consulta, la utilització, la comunicació per transmissió, difusió o qualsevol altra forma
d'habilitació d'accés, acarament o interconnexió, limitació, supressió o destrucció.

3) Limitació del tractament: el marcat de les dades de caràcter personal conservades, amb la
finalitat de limitar-ne el tractament en el futur.

4) Elaboració de perfils: qualsevol forma de tractament automatitzat de dades personals

consistent a utilitzar aquestes dades per avaluar determinats aspectes personals d'una
persona física; en especial, per analitzar o predir aspectes relatius al rendiment professional, la
situació econòmica, la salut, les preferències personals, els interessos, la fiabilitat, el
comportament, la ubicació o els moviments d'aquesta persona.

5) Seudonimització: el tractament de dades personals de manera que ja no es puguin atribuir a

un interessat sense utilitzar informació addicional, sempre que aquesta informació consti per
separat i estigui subjecta a mesures tècniques i organitzatives destinades a garantir que les
dades personals no s'atribueixen a una persona física identificada o identificable.

6) Fitxer: qualsevol conjunt estructurat de dades personals accessibles d’acord amb criteris
determinats, ja sigui centralitzat, descentralitzat o repartit de forma funcional o geogràfica.

7) Responsable del tractament o responsable: la persona física o jurídica, autoritat pública,

servei o qualsevol altre organisme que, sol o juntament amb d’altres, determina les finalitats i
els mitjans del tractament; si el dret de la Unió o dels estats membres (en) determina les
finalitats i els mitjans del tractament, el responsable del tractament o els criteris específics per
al seu nomenament els pot establir el dret de la Unió o dels estats membres.

8) Encarregat del tractament o encarregat: la persona física o jurídica, autoritat pública, servei
o qualsevol altre organisme que tracta dades personals per compte del responsable del
tractament.

9) Destinatari: la persona física o jurídica, autoritat pública, servei o qualsevol altre organisme
al qual es comuniquen dades personals, tant si és un tercer com si no. Això no obstant, les
autoritats públiques que poden rebre dades personals en el marc d'una investigació concreta,
no s’han de considerar com a destinataris, de conformitat amb el dret de la Unió o dels estats

Página 32
 TEMARI TRANSVERSAL

membres. El tractament d’aquestes dades efectuat per aquestes autoritats públiques és

conforme a les normes en matèria de protecció de dades que són d’aplicació a les finalitats del
tractament.

10) Tercer: persona física o jurídica, autoritat pública, servei o organisme diferent de
l'interessat, del responsable del tractament, de l'encarregat del tractament i de les persones
autoritzades per tractar les dades personals sota l'autoritat directa del responsable o de
l'encarregat.

11) Consentiment de l’interessat: qualsevol manifestació de voluntat lliure, específica,

informada i inequívoca per la qual l'interessat accepta, mitjançant una declaració o una acció
afirmativa clara, el tractament de dades personals que l’afecten.

12) Violació de la seguretat de les dades personals: qualsevol violació de la seguretat que
ocasiona la destrucció, la pèrdua o l’alteració accidental o il·lícita de dades personals
transmeses, conservades o tractades d'una altra manera, o la comunicació o l’accés no
autoritzats a aquestes dades.

13) Dades genètiques: dades personals relatives a les característiques genètiques heretades o
adquirides d'una persona física, que proporcionen una informació única sobre la seva fisiologia
o salut, obtingudes de l'anàlisi d'una mostra biològica d’aquesta persona.

14) Dades biomètriques: dades personals obtingudes a partir d'un tractament tècnic específic,
relatives a les característiques físiques, fisiològiques o conductuals d'una persona física, que
permeten o confirmen la identificació única d'aquesta persona, com ara imatges facials o
dades dactiloscòpiques.

15) Dades relatives a la salut: dades personals relatives a la salut física o mental d'una persona
física que revelen informació sobre el seu estat de salut, inclosa la prestació de serveis
d'atenció sanitària.

16) Establiment principal:

a) Pel que fa a un responsable del tractament amb establiments en més d'un estat membre: el
lloc de la seva administració central a la Unió, tret que les decisions sobre les finalitats i els
mitjans del tractament es prenguin en un altre establiment del responsable a la Unió i aquest
últim establiment tingui el poder de fer aplicar aquestes decisions, en aquest cas, l’establiment
que hagi adoptat dites decisions se l’ha de considerar establiment principal.

Página 33
 TEMARI TRANSVERSAL

b) Pel que fa a un encarregat del tractament amb establiments en més d'un estat membre: el
lloc de la seva administració central a la Unió o, si no en té, l'establiment de l'encarregat a la
Unió en el qual es desenvolupen les principals activitats de tractament en el context de les
activitats d'un establiment de l'encarregat, en la mesura que l'encarregat està subjecte a
obligacions específiques d’acord amb aquest Reglament.

17) Representant: persona física o jurídica establerta a la Unió que, havent estat designada per
escrit pel responsable o per l'encarregat del tractament, de conformitat amb l'article 27,
representa el responsable o l'encarregat pel què fa a les seves respectives obligacions en virtut
d’aquest Reglament.

18) Empresa: persona física o jurídica dedicada a una activitat econòmica, independentment
de la seva forma jurídica, incloses les societats o les associacions que exerceixen regularment
una activitat econòmica.

19) Grup empresarial: grup constituït per una empresa que exerceix el control i les empreses
que controla.

20) Normes corporatives vinculants: les polítiques de protecció de dades personals assumides
per un responsable o un encarregat del tractament establert al territori d'un estat membre (,)
per a transferències o per a un conjunt de transferències de dades personals a un responsable
o un encarregat en un o més tercers països, dins d'un grup empresarial o d’una unió
d'empreses dedicades a una activitat econòmica conjunta.

21) Autoritat de control: l'autoritat pública independent establerta per un estat membre,
d’acord amb el que disposa l'article 51.

22) Autoritat de control interessada: l'autoritat de control a la qual afecta el tractament de

dades personals, perquè:

a) El responsable o l'encarregat del tractament està establert al territori de l'estat membre

d'aquesta autoritat de control.

b) Els interessats que resideixen a l'estat membre d’aquella autoritat de control es veuen
substancialment afectats o poden estar substancialment afectats pel tractament, o

c) S'ha presentat una reclamació davant d’aquesta autoritat de control.

23) Tractament transfronterer:

Página 34
 TEMARI TRANSVERSAL

a) El tractament de dades personals efectuat en el context de les activitats d'establiments en

més d'un estat membre d'un responsable o d’un encarregat del tractament a la Unió, si el
responsable o l'encarregat està establert en més d'un estat membre, o

b) El tractament de dades personals efectuat en el context de les activitats d'un únic

establiment d'un responsable o d’un encarregat del tractament a la Unió, però que afecta o
pot afectar substancialment interessats en més d'un estat membre.

24) Objecció pertinent i motivada: l'objecció a una proposta de decisió sobre si hi ha o no

infracció d’aquest Reglament, o sobre la conformitat amb aquest Reglament d'accions
previstes en relació amb el responsable o l'encarregat del tractament, que demostri clarament
la importància dels riscos que comporta la proposta de decisió per als drets i les llibertats
fonamentals dels interessats i, si escau, per a la lliure circulació de dades personals dins de la
Unió.

25) Servei de la societat de la informació: qualsevol servei conforme a la definició de l'article 1,

apartat 1, lletra b) de la Directiva (UE) 2015/1535 del Parlament Europeu i del Consell19 .

26) Organització internacional: una organització internacional i els seus ens subordinats de
dret internacional públic, o qualsevol altre organisme creat mitjançant un acord entre dos o
més països o en virtut d’aquest acord.

Principis

Article 5. Principis relatius al tractament

1. Les dades personals han de ser:

a) Tractades de manera lícita, lleial i transparent en relació amb l'interessat (licitud, lleialtat i
transparència).

b) Recollides amb finalitats determinades, explícites i legítimes i posteriorment no s’han de

tractar de manera incompatible amb aquestes finalitats. D'acord amb l'article 89, apartat 1, el
tractament posterior de les dades personals amb finalitats d'arxiu en interès públic, amb
finalitats de recerca científica i històrica o amb finalitats estadístiques no es considera
incompatible amb les finalitats inicials (limitació de la finalitat).

Página 35
 TEMARI TRANSVERSAL

c) Adequades, pertinents i limitades al que és necessari en relació amb les finalitats per a les
quals es tracten (minimització de dades).

d) Exactes i, si cal, s’han d’actualitzar; cal adoptar les mesures raonables perquè se suprimeixin
o es rectifiquin sense dilació les dades personals que siguin inexactes amb les finalitats per a
les quals es tracten (“exactitud”);

e) Conservades de manera que permetin identificar els interessats durant un període no

superior al necessari per a les finalitats del tractament de dades personals. Les dades personals
es poden conservar durant períodes més llargs, sempre que es tractin exclusivament amb
finalitats d'arxiu en interès públic, amb finalitats de recerca científica o històrica o amb
finalitats estadístiques, de conformitat amb l'article 89, apartat 1, sens perjudici de l’aplicació
de les mesures tècniques i organitzatives adequades que imposa aquest Reglament amb la
finalitat de protegir els drets i les llibertats de l'interessat (“limitació del termini de
conservació”).

f) Tractades de manera que se’n garanteixi una seguretat adequada, inclosa la protecció contra
el tractament no autoritzat o il·lícit i contra la seva pèrdua, destrucció o dany accidental,
mitjançant l’aplicació de les mesures tècniques o organitzatives adequades (“integritat i
confidencialitat”).

2. El responsable del tractament serà (és) responsable del compliment del que disposa
l’apartat 1 i ha de tenir la capacitat per demostrar-ho (“accountability”).

Article 6. Licitud del tractament

1. El tractament només és lícit si es compleix, almenys, una de les condicions següents:

a) L'interessat ha donat el consentiment per al tractament de les seves dades personals, per a
una o diverses finalitats específiques.

b) El tractament és necessari per executar un contracte en el qual l'interessat és part o bé per

aplicar mesures precontractuals a petició seva.

c) El tractament és necessari per complir una obligació legal aplicable al responsable del
tractament.

d) El tractament és necessari per protegir interessos vitals de l'interessat o d'una altra persona
física.

Página 36
 TEMARI TRANSVERSAL

e) El tractament és necessari per complir una missió realitzada en interès públic o en l'exercici
de poders públics conferits al responsable del tractament.

f) El tractament és necessari per satisfer interessos legítims perseguits pel responsable del
tractament o per un tercer, sempre que no hi prevalguin els interessos o els drets i les
llibertats fonamentals de l'interessat que requereixen la protecció de dades personals,
especialment si l'interessat és un nen.

El que es disposa a la lletra f) del primer paràgraf no s’aplica al tractament efectuat per les
autoritats públiques en l'exercici de les seves funcions.

2. Els estats membres poden mantenir o introduir disposicions més específiques per
adaptar l'aplicació de les normes d’aquest Reglament respecte del tractament, en 53
compliment de l’apartat 1, lletres c i e), i fixar de manera més precisa requisits específics de
tractament i altres mesures que garanteixin un tractament lícit i equitatiu, incloses altres
situacions específiques de tractament d’acord amb el capítol IX.
3. La base del tractament esmentat a l'apartat 1, lletres c) i e), l’ha d’establir:
a) El dret de la Unió, o bé
b) El dret dels estats membres al qual està subjecte el responsable del tractament.
La finalitat del tractament s’ha de determinar en aquesta base jurídica o bé, pel què fa al
tractament a què es refereix l’apartat 1, lletra e), ha de ser necessària per al compliment d'una
missió realitzada en interès públic o en l'exercici de poders públics conferits al responsable del
tractament. Aquesta base jurídica pot contenir disposicions específiques per adaptar l'aplicació
de les normes d’aquest Reglament, entre les quals: les condicions generals que regeixen la
licitud del tractament efectuat pel responsable; els tipus de dades objecte de tractament; els
interessats afectats; les entitats a les quals es poden comunicar dades personals i les finalitats
d’aquesta comunicació; la limitació de la finalitat; els terminis de conservació de les dades, així
com les operacions i els procediments del tractament, incloses les mesures per garantir un
tractament lícit i equitatiu, com les relatives a altres situacions específiques de tractament,
d’acord amb el capítol IX. El dret de la Unió o dels estats membres ha de complir un objectiu
d'interès públic i ha de ser proporcional a la finalitat legítima perseguida.

4. Quan el tractament per a una finalitat diferent d'aquella per a la qual es van recollir les
dades personals no està basat en el consentiment de l'interessat, o en el dret de la Unió o dels
estats membres que constitueix una mesura necessària i proporcional en una societat
democràtica per salvaguardar els objectius esmentats a l'article 23, apartat 1, el responsable

Página 37
 TEMARI TRANSVERSAL

del tractament, amb objecte de determinar si el tractament amb una altra finalitat és
compatible amb la finalitat per a la qual es van recollir inicialment les dades personals, tindrà
en compte, entre d’altres:

a) Qualsevol relació entre les finalitats per a les quals s'han recollit les dades personals i les
finalitats del tractament posterior previst.

b) El context en què s'han recollit les dades personals, en particular respecte de la relació
entre els interessats i el responsable del tractament.

c) La naturalesa de les dades personals, en especial quan es tracten categories especials de

dades personals, de conformitat amb l'article 9, o dades personals relatives a condemnes i
infraccions penals, de conformitat amb l'article 10.

d) Les possibles conseqüències pels interessats del tractament posterior previst;

e) L’existència de les garanties adequades, que poden incloure el xifrat o la seudonimització.

Article 7. Condicions per al consentiment

1. Si el tractament es basa en el consentiment de l'interessat, el responsable ha de poder

demostrar que l’interessat hi va consentir.

2. Si el consentiment de l'interessat es dóna en el context d'una declaració escrita que també

es refereix a altres assumptes, la sol·licitud de consentiment s’ha de presentar de manera que
es distingeixi clarament dels altres assumptes, de forma intel·ligible, de fàcil accés i utilitzant
un llenguatge clar i senzill. No és vinculant cap part de la declaració que infringeixi aquest
Reglament.

3. L'interessat té dret a retirar el seu consentiment en qualsevol moment. La retirada del

consentiment no afecta la licitud del tractament basada en el consentiment previ a la retirada.
Se n’ha d’informar l’interessat, abans que doni el consentiment. Ha de ser tan fàcil donar el
consentiment com retirar-lo.

4. En avaluar si el consentiment s'ha donat lliurement, cal tenir en compte al màxim possible si
l'execució d'un contracte, inclosa la prestació d'un servei, està supeditada al consentiment al
tractament de dades personals que no són necessàries per executar aquest contracte.

Página 38
 TEMARI TRANSVERSAL

Article 8. Condicions aplicables al consentiment del nen en relació amb els serveis de la
societat de la informació

1. Si s’aplica l'article 6, apartat 1, lletra a) en relació amb l'oferta directa de serveis de la

societat de la informació a nens, el tractament de les dades personals d'un nen es considera
lícit si té com a mínim 16 anys. Si és menor de 16 anys, aquest tractament només es considera
lícit si el consentiment l’ha donat o l’ha autoritzat el titular de la pàtria potestat o de la tutela
del nen, i únicament en la mesura en què s’ha donat o autoritzat.
Els estats membres poden establir per llei una edat inferior per a aquestes finalitats, sempre
que no sigui inferior als 13 anys.

2. En aquests casos, el responsable del tractament ha de fer esforços raonables per verificar
que el consentiment el va donar o autoritzar el titular de la pàtria potestat o de la tutela sobre
el nen, tenint en compte la tecnologia disponible.

3. L'apartat 1 no afecta les disposicions generals del dret contractual dels estats membres,
com les normes relatives a la validesa, la formació o els efectes dels contractes en relació amb
un nen

Article 9. Tractament de categories especials de dades personals

1. Es prohibeix el tractament de dades personals que revelin l'origen ètnic o racial, les opinions
polítiques, les conviccions religioses o filosòfiques o l'afiliació sindical, i el tractament de dades
genètiques, dades biomètriques destinades a identificar de manera unívoca una persona física,
dades relatives a la salut o dades relatives a la vida sexual o les orientacions sexuals d'una
persona física.

2. L'apartat 1 no s’aplica quan concorre una de les circumstàncies següents:

a) L'interessat ha donat el seu consentiment explícit per al tractament d'aquestes dades

personals per a una o més de les finalitats especificades, tret que el dret de la Unió o dels
estats membres estableixi que l'interessat no pot aixecar la prohibició esmentada a l'apartat 1.

b) El tractament és necessari per complir obligacions i per exercir els drets específics del
responsable del tractament o de l'interessat, en l'àmbit del dret laboral i de la seguretat i la
protecció social, si ho autoritza el dret de la Unió dels estats membres o un conveni col·lectiu
conforme al dret dels estats membres que estableixi garanties adequades del respecte dels
drets fonamentals i dels interessos de l'interessat.

Página 39
 TEMARI TRANSVERSAL

c) El tractament és necessari per protegir interessos vitals de l'interessat o d'una altra persona
física, en el supòsit que l'interessat no estigui capacitat físicament o jurídicament per donar el
consentiment.

d) El tractament l’efectua, en l'àmbit de les seves activitats legítimes i amb les garanties
adequades, una fundació, una associació o qualsevol altre organisme sense ànim de lucre que
tingui una finalitat política, filosòfica, religiosa o sindical. Això, sempre que el tractament es
refereixi exclusivament als membres actuals o antics d’aquests organismes o a persones que hi
mantenen contactes regulars en relació amb les seves finalitats, i si les dades personals no es
comuniquen fora d’aquests organismes sense el consentiment dels interessats.

e) El tractament es refereix a dades personals que l'interessat ha fet manifestament públiques.

f) El tractament és necessari per formular, exercir o defensar reclamacions o quan els tribunals
actuen en exercici de la seva funció judicial.

g) El tractament és necessari per raons d'un interès públic essencial, d’acord amb el dret de la
Unió o dels estats membres, que ha de ser proporcional a l'objectiu perseguit, respectar el dret
a la protecció de dades en l'essencial i establir mesures adequades i específiques per protegir
els interessos i els drets fonamentals de l'interessat.

h) El tractament és necessari per a finalitats de medicina preventiva o laboral, d’avaluació de la

capacitat laboral del treballador, de diagnòstic mèdic, de prestació d'assistència o de
tractament de tipus sanitari o social, o de gestió dels sistemes i els serveis d'assistència
sanitària i social, sobre la base del dret de la Unió o dels estats membres o en virtut d'un
contracte amb un professional sanitari i sens perjudici de les condicions i garanties que preveu
l'apartat 3.

i) El tractament és necessari per raons d'interès públic en l'àmbit de la salut pública, com la
protecció davant d'amenaces transfrontereres greus per a la salut, o per garantir nivells
elevats de qualitat i de seguretat de l'assistència sanitària i dels medicaments o productes
sanitaris, sobre la base del dret de la Unió o dels estats membres que estableixi mesures
adequades i específiques per protegir els drets i les llibertats de l'interessat, en particular el
secret professional.

j) El tractament és necessari amb finalitats d'arxiu en interès públic, amb finalitats de recerca
científica o històrica o amb finalitats estadístiques, de conformitat amb l'article 89, apartat 1,

Página 40
 TEMARI TRANSVERSAL

sobre la base del dret de la Unió o dels estats membres, que ha de ser proporcional a l'objectiu
perseguit, respectar el dret a la protecció de dades en l'essencial i establir mesures adequades
i específiques per protegir els interessos i els drets fonamentals de l'interessat.

3. Les dades personals a què es refereix l'apartat 1 es poden tractar amb les finalitats
esmentades a l'apartat 2, lletra h), si les tracta un professional subjecte a l'obligació de secret
professional o sota la seva responsabilitat, d'acord amb el dret de la Unió o dels estats
membres o d’acord amb les normes establertes pels organismes nacionals competents, o per
qualsevol altra persona subjecta també a l'obligació de secret, d'acord amb el dret de la Unió o
dels estats membres o de les normes establertes pels organismes nacionals competents.

4. Els estats membres poden mantenir o introduir condicions addicionals pel que fa al
tractament de dades genètiques, dades biomètriques o dades relatives a la salut, incloses
limitacions.

Article 10. Tractament de dades personals relatives a condemnes i a infraccions penals

El tractament de dades personals relatives a condemnes i a infraccions penals o mesures de

seguretat connexes sobre la base de l'article 6, apartat 1, només es pot dur a terme sota la
supervisió de les autoritats públiques o quan ho autoritza el dret de la Unió o dels estats
membres que estableix garanties adequades per als drets i les llibertats dels interessats.
Únicament es pot portar un registre complet de condemnes penals sota el control de les
autoritats públiques.

Article 11. Tractament que no requereix identificació

1. Si les finalitats per a les quals un responsable tracta dades personals no requereixen o ja no
requereixen que el responsable identifiqui un interessat, aquest responsable no està obligat a
mantenir, obtenir o tractar informació addicional per tal d’identificar l'interessat amb l'única
finalitat de complir amb aquest Reglament.

2. En els casos a què es refereix l'apartat 1 d’aquest article, quan el responsable és capaç de
demostrar que no pot identificar l'interessat, si és possible l’ha d’informar en conseqüència. En
aquests casos no s'apliquen els articles 15 a 20, tret que l'interessat, als efectes d’exercir els
seus drets en virtut d'aquests articles, faciliti informació addicional que en permeti la
identificació.

Página 41
 TEMARI TRANSVERSAL

La figura del Delegat de Protecció de dades

Article 37. Designació del delegat de protecció de dades

1. El responsable i l'encarregat del tractament han de designar un delegat de protecció de

dades, quan:

a) El tractament l’efectua una autoritat o un organisme públic, tret dels tribunals que actuen
en l’exercici de la seva funció judicial.

b) Les activitats principals del responsable o de l'encarregat consisteixen en operacions de

tractament que, per raó de la seva naturalesa, del seu abast o de les seves finalitats,
requereixen una observació habitual i sistemàtica d'interessats a gran escala, o

c) Les activitats principals del responsable o de l'encarregat consisteixen en el tractament a

gran escala de categories especials de dades personals, de conformitat amb l'article 9, i de les
dades relatives a condemnes i infraccions penals a què es refereix l'article 10.

2. Un grup empresarial pot nomenar un únic delegat de protecció de dades, sempre que sigui
fàcilment accessible des de cada establiment.

3. Quan el responsable o l'encarregat del tractament és una autoritat o un organisme públic,

es pot designar un únic delegat de protecció de dades per a diverses d'aquestes autoritats o
organismes, tenint en compte l’estructura organitzativa i la grandària que tenen.

4. En casos diferents dels que preveu l'apartat 1, el responsable o l'encarregat del tractament o
les associacions i altres organismes que representen a categories de responsables o
d’encarregats poden designar un delegat de protecció de dades, o l’han de designar si així ho
exigeix el dret de la Unió o dels estats membres. El delegat de protecció de dades pot actuar
per compte d'aquestes associacions i d’altres organismes que representen responsables o
encarregats.

5. El delegat de protecció de dades s’ha de designar atenent a les seves qualitats professionals
i, especialment, als coneixements especialitzats del dret, a la pràctica en matèria de protecció
de dades i a la capacitat per exercir les funcions esmentades a l'article 39.

6. El delegat de protecció de dades pot formar part de la plantilla del responsable o de

l'encarregat del tractament o exercir les seves funcions en el marc d'un contracte de serveis.

Página 42
 TEMARI TRANSVERSAL

7. El responsable o l'encarregat del tractament ha de publicar les dades de contacte del

delegat de protecció de dades. Les ha de comunicar, també, a l'autoritat de control.

Article 38. Posició del delegat de protecció de dades

1. El responsable i l'encarregat del tractament han de garantir que el delegat de protecció de

dades participa de manera adequada i en el moment oportú en totes les qüestions relatives a
la protecció de dades personals.

2. El responsable i l'encarregat del tractament han de donar suport al delegat de protecció de

dades, en l'acompliment de les funcions esmentades a l'article 39. Han de facilitar els recursos
necessaris per complir aquestes tasques i per accedir a les dades personals i a les operacions
de tractament, així com per mantenir el seu coneixement expert.

3. El responsable i l'encarregat del tractament s’han d’assegurar que el delegat de protecció de

dades no accepta instruccions sobre l’exercici d'aquestes tasques. El responsable o
l’encarregat no el pot destituir ni sancionar per exercir les seves funcions. El delegat de
protecció de dades ha de rendir comptes directament al nivell jeràrquic més alt del
responsable o de l’encarregat.

4. Els interessats es poden posar en contacte amb el delegat de protecció de dades en relació
amb totes les qüestions relacionades amb el tractament de les seves dades personals i per
exercir seus drets, a l’empara d’aquest Reglament.

5. El delegat de protecció de dades està obligat a mantenir el secret o la confidencialitat en tot

el que es refereix a l'acompliment de les seves funcions, d’acord amb el dret de la Unió o dels
estats membres.

6. El delegat de protecció de dades pot exercir altres tasques i funcions. El responsable o

l’encarregat del tractament ha de garantir que aquestes tasques i funcions no donen lloc a
conflicte d'interessos.

Article 39. Funcions del delegat de protecció de dades

1. El delegat de protecció de dades té, com a mínim, les funcions següents:

a) Informar i assessorar de les seves obligacions el responsable o l'encarregat del tractament i

els empleats que s'ocupen del tractament, de conformitat amb aquest Reglament i amb altres
disposicions de protecció de dades de la Unió o dels estats membres.

Página 43
 TEMARI TRANSVERSAL

b) Supervisar el compliment del que disposa aquest Reglament, d'altres disposicions de

protecció de dades de la Unió o dels estats membres i de les polítiques del responsable o de
l'encarregat del tractament en matèria de protecció de dades personals, inclosa l'assignació de
responsabilitats, la conscienciació i la formació del personal que participa en les operacions de
tractament i les auditories corresponents.

c) Oferir l'assessorament que se li sol·licita sobre l'avaluació d'impacte relativa a la protecció

de dades i supervisar-ne l’aplicació, de conformitat amb l'article 35.

d) Cooperar amb l'autoritat de control.

e) Actuar com a punt de contacte de l'autoritat de control per a qüestions relatives al

tractament, inclosa la consulta prèvia a què es refereix l'article 36, i fer consultes, si escau,
sobre qualsevol altre assumpte.

2. El delegat de protecció de dades ha d’exercir les seves funcions prestant atenció als riscos
associats a les operacions de tractament, tenint en compte la naturalesa, l'abast, el context i
les finalitats del tractament.

Página 44
 TEMARI TRANSVERSAL

Tema 4
Llei de prevenció de riscos laborals

Conceptes bàsics

Article 1. Normativa sobre prevenció de riscos laborals.

La normativa sobre prevenció de riscos laborals està constituïda per aquesta Llei, les
disposicions de desplegament o complementàries i per totes les altres normes, legals o
convencionals, que contenen prescripcions relatives a l’adopció de mesures preventives en
l’àmbit laboral o susceptibles de produir-les en aquest àmbit.

Article 2. Objecte i caràcter de la norma.

1. Aquesta Llei té per objecte promoure la seguretat i la salut dels treballadors mitjançant
l’aplicació de mesures i l’exercici de les activitats necessàries per a la prevenció de riscos
derivats del treball. A aquests efectes, aquesta Llei estableix els principis generals relatius a la
prevenció dels riscos professionals per a la protecció de la seguretat i de la salut, l’eliminació o
disminució dels riscos derivats del treball, la informació, la consulta, la participació equilibrada
i la formació dels treballadors en matèria preventiva, en els termes que assenyala aquesta
disposició. Per al compliment d’aquests fins, aquesta Llei regula les actuacions que han de dur
a terme les administracions públiques, així com els empresaris, els treballadors i les respectives
organitzacions representatives.

2. Les disposicions de caràcter laboral que contenen aquesta Llei i les seves normes
reglamentàries tenen en tot cas el caràcter de dret necessari mínim indisponible, i poden ser
millorades i desplegades en els convenis col· lectius.

Article 3. Àmbit d’aplicació.

1. Aquesta Llei i les seves normes de desplegament són aplicables tant en l’àmbit de les
relacions laborals regulades en el text refós de la Llei de l’Estatut dels treballadors, com en el
de les relacions de caràcter administratiu o estatutari del personal civil al servei de les
administracions públiques, amb les peculiaritats que, en aquest cas, preveuen aquesta Llei o
les seves normes de desplegament. Tot això sense perjudici del compliment de les obligacions

Página 45
 TEMARI TRANSVERSAL

específiques que estableix per a fabricants, importadors i subministradors, i dels drets i

obligacions que en poden derivar per als treballadors autònoms. També són aplicables a les
societats cooperatives, constituïdes d’acord amb la legislació que els és aplicable, en les quals
hi ha socis l’activitat dels quals consisteix en la prestació de la seva feina personal, amb les
particularitats derivades de la normativa específica. Quan en aquesta Llei es fa referència a
treballadors i empresaris, també s’entenen compresos en aquests termes, respectivament,
d’una banda, el personal civil amb relació de caràcter administratiu o estatutari i
l’Administració pública per a la qual presta serveis, en els termes expressats a la disposició
addicional tercera d’aquesta Llei, i, d’altra banda, els socis de les cooperatives a què es refereix
el paràgraf anterior i les societats cooperatives per a les quals presten serveis.

2. Aquesta Llei no és aplicable en les activitats les particularitats de les quals ho impedeixen en
l’àmbit de les funcions públiques de: – Policia, seguretat i resguard duaner. – Serveis operatius
de protecció civil i peritatge forense en els casos de greu risc, catàstrofe i calamitat pública. No
obstant això, aquesta Llei ha d’inspirar la normativa específica que es dicti per regular la
protecció de la seguretat i la salut dels treballadors que prestin serveis en aquestes activitats.

3. Als centres i establiments militars, hi és aplicable el que disposa aquesta Llei, amb les
particularitats que preveu la normativa específica. En els establiments penitenciaris, s’han
d’adaptar a aquesta Llei les activitats les característiques de les quals justifiquin una regulació
especial, cosa que s’ha de portar a terme en els termes que assenyala la Llei 7/1990, de 19 de
juliol, sobre negociació col·lectiva i participació en la determinació de les condicions de treball
dels empleats públics.

4. Aquesta Llei tampoc és aplicable a la relació laboral de caràcter especial del servei de la llar
familiar. No obstant això, el titular de la llar familiar està obligat a procurar que la feina dels
seus treballadors es realitzi en les condicions de seguretat i higiene degudes.

Article 4. Definicions.

A l’efecte d’aquesta Llei i de les normes que la despleguen:

1r S’entén per «prevenció» el conjunt d’activitats o mesures adoptades o previstes en totes les
fases d’activitat de l’empresa amb la finalitat d’evitar o disminuir els riscos derivats del treball.

Página 46
 TEMARI TRANSVERSAL

2n S’entén per «risc laboral» la possibilitat que un treballador pateixi un determinat dany
derivat del treball. Per qualificar un risc des del punt de vista de la gravetat, s’han de valorar
conjuntament la probabilitat que es produeixi el dany i la severitat d’aquest.

3r Es consideren «danys derivats del treball» les malalties, patologies o lesions sofertes amb
motiu o ocasió del treball.

4t S’entén com a «risc laboral greu i imminent» aquell que és probable racionalment que es
materialitzi en un futur immediat i pugui suposar un dany greu per a la salut dels treballadors.
En el cas d’exposició a agents susceptibles de causar danys greus a la salut dels treballadors, es
considera que hi ha risc greu i imminent si és probable racionalment que es materialitzi en un
futur immediat una exposició a aquests agents de la qual poden derivar danys greus per a la
salut, encara que aquests no es manifestin de manera immediata.

5è S’entén per processos, activitats, operacions, equips o productes «potencialment

perillosos» aquells que, en absència de mesures preventives específiques, originin riscos per a
la seguretat i la salut dels treballadors que els exerceixen o utilitzen.

6è S’entén per «equip de treball» qualsevol màquina, aparell, instrument o instal·lació que
s’utilitza en el treball.

7è S’entén per «condició de treball» qualsevol característica del treball que pot tenir una
influència significativa en la generació de riscos per a la seguretat i la salut del treballador.
Queden específicament incloses en aquesta definició:

a) Les característiques generals dels locals, instal· lacions, equips, productes i altres estris
existents en el centre de treball.

b) La naturalesa dels agents físics, químics i biològics presents en l’ambient de treball i les
seves corresponents intensitats, concentracions o nivells de presència.

c) Els procediments per a la utilització dels agents esmentats anteriorment que influeixen en la
generació d’aquests riscos.

d) Totes les altres característiques del treball, incloses les relatives a la seva organització i
ordenació, que influeixen en la magnitud dels riscos a què està exposat el treballador.

8è S’entén per «equip de protecció individual» qualsevol equip destinat a ser portat o
subjectat pel treballador perquè el protegeix d’un o diversos riscos que poden amenaçar la

Página 47
 TEMARI TRANSVERSAL

seva seguretat o la salut en el treball, així com qualsevol complement o accessori destinat a
aquesta finalitat.

Drets i obligacions en matèria de seguretat i salut e n el treball

Article 14. Dret a la protecció davant els riscos laborals.

1. Els treballadors tenen dret a una protecció eficaç en matèria de seguretat i salut en el
treball. Aquest dret suposa l’existència d’un deure correlatiu de l’empresari de protecció dels
treballadors davant els riscos laborals. Aquest deure de protecció constitueix, igualment, un
deure de les administracions públiques respecte al personal al seu servei. Els drets
d’informació, consulta i participació, formació en matèria preventiva, paralització de l’activitat
en cas de risc greu i imminent i vigilància del seu estat de salut, en els termes que preveu
aquesta Llei, formen part del dret dels treballadors a una protecció eficaç en matèria de
seguretat i salut en el treball.

2. En compliment del deure de protecció, l’empresari ha de garantir la seguretat i la salut dels

treballadors al seu servei en tots els aspectes relacionats amb el treball.

A aquests efectes, en el marc de les seves responsabilitats, l’empresari ha de realitzar la

prevenció dels riscos laborals mitjançant l’adopció de totes les mesures que siguin necessàries
per a la protecció de la seguretat i la salut dels treballadors, amb les especialitats que es
recullen en els articles següents en matèria d’avaluació de riscos, informació, consulta i
participació i formació dels treballadors, actuació en casos d’emergència i de risc greu i
imminent, vigilància de la salut, i mitjançant la constitució d’una organització i dels mitjans
necessaris en els termes que estableix el capítol IV d’aquesta Llei.

L’empresari ha de dur a terme una acció permanent amb la finalitat de perfeccionar els nivells
de protecció existents i disposar el que sigui necessari per a l’adaptació de les mesures de
prevenció que assenyala el paràgraf anterior a les modificacions que puguin experimentar les
circumstàncies que incideixen en la realització del treball.

3.L’empresari ha de complir les obligacions que estableix la normativa sobre prevenció de

riscos laborals.

4. Les obligacions dels treballadors que estableix aquesta Llei, l’atribució de funcions en
matèria de protecció i prevenció a treballadors o serveis de l’empresa i el recurs al concert
amb entitats especialitzades per a l’exercici d’activitats de prevenció complementen les

Página 48
 TEMARI TRANSVERSAL

accions de l’empresari, sense que per això l’eximeixin del compliment del seu deure en
aquesta matèria, sense perjudici de les accions que pot exercir, si s’escau, contra qualsevol
altra persona.

5. El cost de les mesures relatives a la seguretat i la salut en el treball no ha de recaure de cap

manera sobre els treballadors.

Article 15. Principis de l’acció preventiva.

1. L’empresari ha d’aplicar les mesures que integren el deure general de prevenció que preveu
l’article anterior, d’acord amb els principis generals següents:
a) Evitar els riscos.
b) Avaluar els riscos que no es puguin evitar.
c) Combatre els riscos en l’origen.
d) Adaptar el treball a la persona, en particular pel que fa a la concepció dels llocs de treball,
així com l’elecció dels equips i els mètodes de treball i de producció, per atenuar, en particular,
el treball monòton i repetitiu i reduir-ne els efectes en la salut.
e) Tenir en compte l’evolució de la tècnica.
f) Substituir el que sigui perillós pel que comporti poc o cap perill.
g) Planificar la prevenció, buscant un conjunt coherent que hi integri la tècnica, l’organització
del treball, les condicions de treball, les relacions socials i la influència dels factors ambientals
en el treball.
h) Adoptar mesures que anteposin la protecció col· lectiva a la individual.
i) Donar les instruccions degudes als treballadors.

2. L’empresari ha de tenir en compte les capacitats professionals dels treballadors en matèria

de seguretat i de salut en el moment d’encomanar-los les tasques.
3. L’empresari ha d’adoptar les mesures necessàries a fi de garantir que només els treballadors
que hagin rebut informació suficient i adequada puguin accedir a les zones de risc greu i
específic.
4. L’efectivitat de les mesures preventives ha de preveure les distraccions o imprudències no
temeràries que pugui cometre el treballador. Per a la seva adopció s’han de tenir en compte
els riscos addicionals que poden implicar determinades mesures preventives, les quals només
es poden adoptar quan la magnitud dels riscos sigui substancialment inferior a la dels que es
pretén controlar i no hi hagi alternatives més segures.

Página 49
 TEMARI TRANSVERSAL

5. Poden concertar operacions d’assegurança que tinguin com a finalitat garantir com a àmbit
de cobertura la previsió de riscos derivats del treball, l’empresa respecte als seus treballadors,
els treballadors autònoms quant a ells mateixos i les societats cooperatives respecte als socis
l’activitat dels quals consisteixi en la prestació del seu treball personal.

Article 16. Avaluació dels riscos.

1.L’acció preventiva en l’empresa, l’ha de planificar l’empresari a partir d’una avaluació inicial
dels riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors, que s’ha de fer, amb caràcter general,
tenint en compte la naturalesa de l’activitat, i en relació amb els que estiguin exposats a riscos
especials.

S’ha de fer la mateixa avaluació a l’hora d’escollir els equips de treball, les substàncies o
preparats químics i el condicionament dels llocs de treball. L’avaluació inicial ha de tenir en
compte les altres actuacions que s’han de desenvolupar de conformitat amb el que disposa la
normativa sobre protecció de riscos específics i activitats d’especial perillositat. L’avaluació ha
de ser actualitzada quan canviïn les condicions de treball i, en tot cas, s’ha de sotmetre a
consideració i s’ha de revisar, si és necessari, en ocasió dels danys per a la salut que s’hagin
produït.

Quan el resultat de l’avaluació ho faci necessari, l’empresari ha de realitzar controls periòdics

de les condicions de treball i de l’activitat dels treballadors en la prestació dels serveis, per
detectar situacions potencialment perilloses.

2. Si els resultats de l’avaluació que preveu l’apartat anterior ho fan necessari, l’empresari ha
de dur a terme les activitats de prevenció, incloses les relacionades amb els mètodes de treball
i de producció, que garanteixin un nivell més elevat de protecció de la seguretat i la salut dels
treballadors. Aquestes actuacions s’han d’integrar en el conjunt de les activitats de l’empresa i
en tots els nivells jeràrquics d’aquesta. Les activitats de prevenció han de ser modificades quan
l’empresari hi apreciï, com a conseqüència dels controls periòdics que preveu l’apartat
anterior, la inadequació als fins de protecció requerits.

3.Quan s’hagi produït un dany per a la salut dels treballadors o quan, en ocasió de la vigilància
de la salut que preveu l’article 22, hi hagi indicis que les mesures de prevenció són insuficients,
l’empresari ha de portar a terme una investigació sobre el cas, a fi de detectar les causes
d’aquests fets.

Página 50
 TEMARI TRANSVERSAL

Article 17. Equips de treball i mitjans de protecció.

1. L’empresari ha d’adoptar les mesures necessàries amb la finalitat que els equips de treball
siguin adequats per al treball que s’hagi de realitzar i convenientment adaptats a aquest
efecte, de manera que garanteixin la seguretat i la salut dels treballadors en utilitzar-los. Quan
la utilització d’un equip de treball pugui presentar un risc específic per a la seguretat i la salut
dels treballadors, l’empresari ha d’adoptar les mesures necessàries amb la finalitat que:

a) La utilització de l’equip de treball quedi reservada als encarregats d’aquesta utilització.

b) Els treballs de reparació, transformació, manteniment o conservació siguin realitzats pels

treballadors específicament capacitats per fer-ho.

2. L’empresari ha de proporcionar als treballadors equips de protecció individual adequats per

a l’exercici de les seves funcions i vetllar per l’ús efectiu d’aquests quan, per la naturalesa dels
treballs realitzats, siguin necessaris.

Els equips de protecció individual s’han d’utilitzar quan els riscos no es puguin evitar o no es
puguin limitar suficientment per mitjans tècnics de protecció col·lectiva o mitjançant mesures,
mètodes o procediments d’organització del treball.

Article 18. Informació, consulta i participació dels treballadors.

1. A fi de donar compliment al deure de protecció que estableix aquesta Llei, l’empresari ha
d’adoptar les mesures adequades perquè els treballadors rebin totes les informacions
necessàries en relació amb:
a) Els riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors en el treball, tant aquells que afecten
l’empresa en el seu conjunt com cada tipus de lloc de treball o funció.
b) Les mesures i activitats de protecció i prevenció aplicables als riscos que assenyala l’apartat
anterior.
c) Les mesures adoptades de conformitat amb el que disposa l’article 20 d’aquesta Llei. A les
empreses que tinguin representants dels treballadors, la informació a què es refereix aquest
apartat l’ha de proporcionar l’empresari als treballadors a través dels representants; no
obstant això, s’ha d’informar directament cada treballador dels riscos específics que afecten el
seu lloc de treball o funció i de les mesures de protecció i prevenció aplicables als riscos.

Página 51
 TEMARI TRANSVERSAL

2. L’empresari ha de consultar els treballadors, i permetre’n la participació, en el marc de

totes les qüestions que afectin la seguretat i la salut en el treball, de conformitat amb el que
disposa el capítol V d’aquesta Llei.

Els treballadors tenen dret a fer propostes a l’empresari, i també als òrgans de participació i
representació que preveu el capítol V d’aquesta Llei, dirigides a millorar els nivells de protecció
de la seguretat i la salut a l’empresa.

Article 19. Formació dels treballadors.

1. En compliment del deure de protecció, l’empresari ha de garantir que cada treballador rep
una formació teòrica i pràctica, suficient i adequada, en matèria preventiva, tant en el moment
de la contractació, sigui quina sigui la modalitat o durada d’aquesta, com quan es produeixin
canvis en les funcions que exerceix o s’introdueixin noves tecnologies o canvis en els equips de
treball.

La formació ha d’estar centrada específicament en el lloc de treball o funció de cada

treballador, adaptar-se a l’evolució dels riscos i a l’aparició d’altres de nous i repetir-se
periòdicament, si és necessari.

2. La formació a què es refereix l’apartat anterior s’ha d’impartir, sempre que sigui possible,
dins la jornada de treball o, si no, en altres hores però amb el descompte en aquella del temps
invertit en aquesta. La formació, la pot impartir l’empresa amb mitjans propis o concertant-la
amb serveis aliens, i el seu cost no ha de recaure en cap cas sobre els treballadors.

Article 20. Mesures d’emergència.

L’empresari, tenint en compte les dimensions i l’activitat de l’empresa, així com la possible
presència de persones alienes a aquesta, ha d’analitzar les possibles situacions d’emergència i
adoptar les mesures necessàries en matèria de primers auxilis, lluita contra incendis i
evacuació dels treballadors, i ha de designar per a això el personal encarregat de posar en
pràctica aquestes mesures i comprovar periòdicament, si s’escau, el seu correcte
funcionament.

El personal ha de tenir la formació necessària, ser suficient en nombre i disposar del material
adequat, en funció de les circumstàncies abans assenyalades. Per a l’aplicació de les mesures
adoptades, l’empresari ha d’organitzar les relacions que siguin necessàries amb serveis externs

Página 52
 TEMARI TRANSVERSAL

a l’empresa, en particular en matèria de primers auxilis, assistència mèdica d’urgència,

salvament i lluita contra incendis, de manera que en quedi garantida la rapidesa i l’eficàcia.

Article 21. Risc greu i imminent.

1. Quan els treballadors estiguin o puguin estar exposats a un risc greu i imminent en ocasió
de la seva feina, l’empresari està obligat a:

a) Informar com més aviat millor tots els treballadors afectats sobre l’existència del risc i de les
mesures adoptades o que, si s’escau, s’hagin d’adoptar en matèria de protecció.

b) Adoptar les mesures i donar les instruccions necessàries perquè, en cas de perill greu,
imminent i inevitable, els treballadors puguin interrompre la seva activitat i, si és necessari,
abandonar immediatament el lloc de treball. En aquest cas, no es pot exigir als treballadors
que reprenguin la seva activitat mentre persisteixi el perill, llevat de casos degudament
justificats per raons de seguretat i determinats per reglament.

c) Disposar el que sigui necessari perquè el treballador que no pugui posar-se en contacte amb
el superior jeràrquic, davant una situació de perill greu i imminent per a la seva seguretat, la
d’altres treballadors o la de tercers a l’empresa, estigui en condicions, tenint en compte els
seus coneixements i els mitjans tècnics posats a la seva disposició, d’adoptar les mesures
necessàries per evitar les conseqüències del perill.

2. D’acord amb el que preveu l’apartat 1 de l’article 14 d’aquesta Llei, el treballador té dret a
interrompre la seva activitat i abandonar el lloc de treball, en cas que sigui necessari, quan
consideri que l’activitat suposa un risc greu i imminent per a la seva vida o la seva salut.

3. Quan en el cas a què es refereix l’apartat 1 d’aquest article l’empresari no adopti o no

permeti l’adopció de les mesures necessàries per garantir la seguretat i la salut dels
treballadors, els representants legals dels treballadors poden acordar, per majoria dels seus
membres, la paralització de l’activitat dels treballadors afectats pel risc. Aquest acord s’ha de
comunicar immediatament a l’empresa i a l’autoritat laboral, la qual, en el termini de vint-i-
quatre hores, ha d’anul·lar o ratificar la paralització acordada. L’acord a què es refereix el
paràgraf anterior pot ser adoptat per decisió majoritària dels delegats de prevenció quan no
sigui possible reunir amb la urgència requerida l’òrgan de representació del personal.

Página 53
 TEMARI TRANSVERSAL

4. Els treballadors o els seus representants no poden patir cap perjudici derivat de l’adopció de
les mesures a què es refereixen els apartats anteriors, llevat que hagin actuat de mala fe o
hagin comès una negligència greu.

Article 22. Vigilància de la salut.

1. L’empresari ha de garantir als treballadors al seu servei la vigilància periòdica del seu estat
de salut en funció dels riscos inherents al treball. Aquesta vigilància només es pot portar a
terme si el treballador hi dóna el seu consentiment.

D’aquest caràcter voluntari només se n’exceptuen, amb l’informe previ dels representants
dels treballadors, els supòsits en els quals la realització dels reconeixements sigui
imprescindible per avaluar els efectes de les condicions de treball sobre la salut dels
treballadors o per verificar si l’estat de salut del treballador pot constituir un perill per a ell
mateix, per als altres treballadors o per a altres persones relacionades amb l’empresa o quan
així ho estableixi una disposició legal en relació amb la protecció de riscos específics i activitats
d’especial perillositat.

En tot cas s’ha d’optar per la realització dels reconeixements o proves que causin menys
molèsties al treballador i que siguin proporcionals al risc.

2. Les mesures de vigilància i control de la salut dels treballadors s’han de portar a terme
respectant sempre el dret a la intimitat i a la dignitat de la persona del treballador i la
confidencialitat de tota la informació relacionada amb el seu estat de salut.

3. Els resultats de la vigilància a què es refereix l’apartat anterior s’han de comunicar als
treballadors afectats.

4. Les dades relatives a la vigilància de la salut dels treballadors no es poden fer servir amb fins
discriminatoris ni en perjudici del treballador. L’accés a la informació mèdica de caràcter
personal s’ha de limitar al personal mèdic i a les autoritats sanitàries que portin a terme la
vigilància de la salut dels treballadors, sense que es pugui facilitar a l’empresari o a altres
persones sense el consentiment exprés del treballador.

No obstant això, l’empresari i les persones o òrgans amb responsabilitats en matèria de

prevenció han de ser informats de les conclusions que derivin dels reconeixements efectuats
en relació amb l’aptitud del treballador per a l’exercici del lloc de treball o amb la necessitat

Página 54
 TEMARI TRANSVERSAL

d’introduir o millorar les mesures de protecció i prevenció, a fi que puguin exercir

correctament les seves funcions en matèria preventiva.

5. En els supòsits en què la naturalesa dels riscos inherents al treball ho faci necessari, el dret
dels treballadors a la vigilància periòdica del seu estat de salut s’ha de prolongar més enllà de
la finalització de la relació laboral, en els termes que es determinin per reglament.

6. Les mesures de vigilància i control de la salut dels treballadors, les ha de portar a terme el
personal sanitari amb competència tècnica, formació i capacitat acreditada.

Article 23. Documentació.

1. L’empresari ha d’elaborar i conservar a disposició de l’autoritat laboral la documentació

següent relativa a les obligacions que estableixen els articles anteriors:

a) Avaluació dels riscos per a la seguretat i la salut en el treball, i planificació de l’acció

preventiva, de conformitat amb el que preveu l’article 16 d’aquesta Llei.

b) Mesures de protecció i de prevenció que s’han d’adoptar i, si s’escau, material de protecció

que s’ha d’utilitzar.

c) Resultat dels controls periòdics de les condicions de treball i de l’activitat dels treballadors,
d’acord amb el que disposa el tercer paràgraf de l’apartat 1 de l’article 16 d’aquesta Llei.

d) Pràctica dels controls de l’estat de salut dels treballadors que preveu l’article 22 d’aquesta
Llei i conclusions obtingudes en els termes que preveu l’últim paràgraf de l’apartat 4 de
l’article esmentat.

e) Relació d’accidents de treball i malalties professionals que hagin causat al treballador una
incapacitat laboral superior a un dia de treball. En aquests casos l’empresari ha de realitzar, a
més, la notificació a què es refereix l’apartat 3 d’aquest article.

2. En el moment de cessament de l’activitat, les empreses han de remetre a l’autoritat laboral

la documentació que assenyala l’apartat anterior.

3. L’empresari està obligat a notificar per escrit a l’autoritat laboral els danys per a la salut dels
treballadors al seu servei que s’hagin produït amb motiu del desenvolupament del seu treball,
de conformitat amb el procediment que es determini per reglament.

Página 55
 TEMARI TRANSVERSAL

4. La documentació a què fa referència aquest article també s’ha de posar a disposició de les
autoritats sanitàries perquè aquestes puguin complir el que disposen l’article 10 d’aquesta Llei
i l’article 21 de la Llei 14/1986, de 25 d’abril, general de sanitat.

Article 24. Coordinació d’activitats empresarials.

1. Quan en un mateix centre de treball exerceixin activitats treballadors de dues empreses o

més, aquestes han de cooperar en l’aplicació de la normativa sobre prevenció de riscos
laborals. Amb aquesta finalitat, han d’establir els mitjans de coordinació que siguin necessaris
quant a la protecció i prevenció de riscos laborals i la informació sobre aquests als respectius
treballadors, en els termes que estableix l’apartat 1 de l’article 18 d’aquesta Llei.

2. L’empresari titular del centre de treball ha d’adoptar les mesures necessàries perquè els
altres empresaris que duguin a terme activitats en el seu centre de treball rebin la informació i
les instruccions adequades, en relació amb els riscos existents en el centre de treball i amb les
mesures de protecció i prevenció corresponents, així com sobre les mesures d’emergència que
s’han d’aplicar, per traslladar-les als treballadors respectius.

3. Les empreses que contractin o subcontractin amb altres la realització d’obres o serveis
corresponents a la mateixa activitat d’aquelles i que es duguin a terme en els seus propis
centres de treball han de vigilar que els contractistes i subcontractistes compleixin la
normativa de prevenció de riscos laborals.

4. Les obligacions consignades a l’últim paràgraf de l’apartat 1 de l’article 41 d’aquesta Llei

també són aplicables, respecte a les operacions contractades, en els supòsits en què els
treballadors de l’empresa contractista o subcontractista no prestin serveis en els centres de
treball de l’empresa principal, sempre que aquests treballadors hagin d’operar amb
maquinària, equips, productes, primeres matèries o estris proporcionats per l’empresa
principal.

5. Els deures de cooperació i d’informació i instrucció que recullen els apartats 1 i 2 són
aplicables respecte als treballadors autònoms que duen a terme activitats en els centres de
treball esmentats.

Article 25. Protecció de treballadors especialment sensibles a determinats riscos.

1. L’empresari ha de garantir de manera específica la protecció dels treballadors que, per les
seves característiques personals o estat biològic conegut, inclosos aquells que tinguin

Página 56
 TEMARI TRANSVERSAL

reconeguda la situació de discapacitat física, psíquica o sensorial, siguin especialment sensibles

als riscos derivats del treball. Amb aquesta finalitat, ha de tenir en compte aquests aspectes en
les avaluacions dels riscos i, en funció d’aquestes, ha d’adoptar les mesures preventives i de
protecció necessàries.

Els treballadors no han de ser assignats en els llocs de treball en els quals, a causa de les seves
característiques personals, estat biològic o per la seva discapacitat física, psíquica o sensorial
degudament reconeguda, puguin posar-se en situació de perill ells mateixos, els altres
treballadors o altres persones relacionades amb l’empresa o, en general, quan es trobin
manifestament en estats o situacions transitòries que no responguin a les exigències
psicofísiques dels llocs de treball respectius.

2. Igualment, l’empresari ha de tenir en compte en les avaluacions els factors de risc que
puguin incidir en la funció de procreació dels treballadors i treballadores, en particular per
l’exposició a agents físics, químics i biològics que puguin exercir efectes mutagènics o de
toxicitat per a la procreació, tant en els aspectes de la fertilitat, com del desenvolupament de
la descendència, per tal d’adoptar les mesures preventives necessàries.

Article 26. Protecció de la maternitat.

1. L’avaluació dels riscos a què es refereix l’article 16 d’aquesta Llei ha d’incloure la

determinació de la naturalesa, el grau i la durada de l’exposició de les treballadores en situació
d’embaràs o part recent, a agents, procediments o condicions de treball que puguin influir
negativament en la salut de les treballadores o del fetus, en qualsevol activitat susceptible de
presentar un risc específic. Si els resultats de l’avaluació revelen un risc per a la seguretat i la
salut o una possible repercussió sobre l’embaràs o la lactància de les treballadores, l’empresari
ha d’adoptar les mesures necessàries per evitar l’exposició a aquest risc, a través d’una
adaptació de les condicions o del temps de treball de la treballadora afectada. Aquestes
mesures han d’incloure, quan sigui necessari, la no realització de treball nocturn o de treball a
torns.

2. Quan l’adaptació de les condicions o del temps de treball no sigui possible o, malgrat
l’adaptació, les condicions d’un lloc de treball puguin influir negativament en la salut de la
treballadora embarassada o del fetus, i així ho certifiqui el metge que en el règim de la
Seguretat Social aplicable assisteixi facultativament la treballadora, aquesta ha d’ocupar un
lloc de treball o una funció diferent i compatible amb el seu estat.

Página 57
 TEMARI TRANSVERSAL

L’empresari ha de determinar, prèvia consulta amb els representants dels treballadors, la

relació dels llocs de treball exempts de riscos a aquests efectes. El canvi de lloc o funció s’ha de
portar a terme de conformitat amb les regles i els criteris que s’apliquin en els supòsits de
mobilitat funcional i té efectes fins al moment en què l’estat de salut de la treballadora en
permeti la reincorporació al lloc anterior.

En el supòsit que, fins i tot aplicant les regles assenyalades en el paràgraf anterior, no hi hagi
cap lloc de treball o funció compatible, la treballadora pot ser destinada a un lloc que no
correspon al seu grup o a una categoria equivalent, per bé que conserva el dret al conjunt de
retribucions del seu lloc d’origen.

3. El que disposen els anteriors números d’aquest article també és aplicable durant el període
de lactància, si les condicions de treball poden influir negativament en la salut de la dona o del
fill i així ho certifica el metge que, en el règim de Seguretat Social aplicable, assisteixi
facultativament la treballadora.

4. Les treballadores embarassades tenen dret a absentar-se de la feina, amb dret a

remuneració, per a la realització d’exàmens prenatals i tècniques de preparació al part, previ
avís a l’empresari i justificació de la necessitat de realitzar-ho dins la jornada laboral.

Article 27. Protecció dels menors.

1. Abans de la incorporació al treball de joves de menys de divuit anys, i prèviament a

qualsevol modificació important de les seves condicions de treball, l’empresari ha d’efectuar
una avaluació dels llocs de treball que han de desenvolupar a fi de determinar la naturalesa, el
grau i la durada de la seva exposició, en qualsevol activitat susceptible de presentar un risc
específic, a agents, processos o condicions de treball que puguin posar en perill la seguretat o
la salut d’aquests treballadors.

Amb aquesta finalitat, l’avaluació ha de tenir especialment en compte els riscos específics per
a la seguretat, la salut i el desenvolupament dels joves derivats de la falta d’experiència, de la
immaduresa per avaluar els riscos existents o potencials i del seu desenvolupament encara
incomplet. En tot cas, l’empresari ha d’informar els joves i els seus pares o tutors que hagin
intervingut en la contractació, de conformitat amb el que disposa la lletra b) de l’article 7 del
text refós de la Llei de l’Estatut dels treballadors aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1995, de
24 de març, dels possibles riscos i de totes les mesures adoptades per a la protecció de la seva
seguretat i salut.

Página 58
 TEMARI TRANSVERSAL

2. Tenint en compte els factors anteriorment assenyalats, el Govern ha d’establir les

limitacions a la contractació de joves de menys de divuit anys en treballs que presentin riscos
específics.

Article 28. Relacions de treball temporals, de durada determinada i en empreses de treball

temporal.

1. Els treballadors amb relacions de treball temporals o de durada determinada, així com els
contractats per empreses de treball temporal, han de gaudir del mateix nivell de protecció en
matèria de seguretat i salut que els altres treballadors de l’empresa en la qual presten serveis.

L’existència d’una relació de treball de les assenyalades en el paràgraf anterior no justifica en

cap cas una diferència de tracte pel que fa a les condicions de treball, en relació amb qualsevol
dels aspectes de la protecció de la seguretat i la salut dels treballadors. Aquesta Llei i les seves
disposicions de desplegament s’han d’aplicar plenament a les relacions de treball assenyalades
als paràgrafs anteriors.

2. L’empresari ha d’adoptar les mesures necessàries per garantir que, amb caràcter previ a
l’inici de la seva activitat, els treballadors a què es refereix l’apartat anterior rebin informació
sobre els riscos als quals han d’estar exposats, en particular pel que fa a la necessitat de
qualificacions o aptituds professionals determinades, l’exigència de controls mèdics especials o
l’existència de riscos específics del lloc de treball que s’ha de cobrir, així com sobre les mesures
de protecció i prevenció davant d’aquests. Els treballadors han de rebre, en tot cas, una
formació suficient i adequada a les característiques del lloc de treball a cobrir, tenint en
compte la seva qualificació i experiència professional i els riscos als quals han d’estar exposats.

3. Els treballadors a què es refereix aquest article tenen dret a una vigilància periòdica del seu
estat de salut, en els termes que estableixen l’article 22 d’aquesta Llei i les seves normes de
desplegament.

4. L’empresari ha d’informar els treballadors designats per ocupar-se de les activitats de

protecció i prevenció o, si s’escau, al servei de prevenció que preveu l’article 31 d’aquesta Llei
de la incorporació dels treballadors a què es refereix aquest article, en la mesura necessària
perquè puguin dur a terme de manera adequada les seves funcions respecte a tots els
treballadors de l’empresa.

Página 59
 TEMARI TRANSVERSAL

5. En les relacions de treball a través d’empreses de treball temporal, l’empresa usuària és

responsable de les condicions d’execució del treball en tot el que està relacionat amb la
protecció de la seguretat i la salut dels treballadors. A més, correspon a l’empresa usuària el
compliment de les obligacions en matèria d’informació que preveuen els apartats 2 i 4
d’aquest article.

L’empresa de treball temporal és responsable del compliment de les obligacions en matèria de

formació i vigilància de la salut que estableixen els apartats 2 i 3 d’aquest article. Amb aquesta
finalitat, i sense perjudici del que disposa el paràgraf anterior, l’empresa usuària ha d’informar
l’empresa de treball temporal, i aquesta els treballadors afectats, abans de l’adscripció
d’aquests, sobre les característiques pròpies dels llocs de treball a ocupar i de les qualificacions
requerides.

L’empresa usuària ha d’informar els representants dels treballadors a la mateixa empresa de

l’adscripció dels treballadors posats a disposició per l’empresa de treball temporal. Els
treballadors es poden adreçar a aquests representants en l’exercici dels drets reconeguts en
aquesta Llei.

Article 29. Obligacions dels treballadors en matèria de prevenció de riscos.

1. Correspon a cada treballador vetllar, segons les seves possibilitats i mitjançant el

compliment de les mesures de prevenció que en cada cas siguin adoptades, per la seva pròpia
seguretat i salut en el treball i per la de les altres persones a les quals pugui afectar la seva
activitat professional, a causa dels seus actes i omissions en el treball, de conformitat amb la
seva formació i les instruccions de l’empresari.

2. Particularment, els treballadors, d’acord amb la seva formació i seguint les instruccions de
l’empresari, han de:

1r Utilitzar adequadament, d’acord amb la seva naturalesa i els riscos previsibles, les
màquines, aparells, eines, substàncies perilloses, equips de transport i, en general, qualssevol
altres mitjans amb els quals exerceixin la seva activitat.

2n Utilitzar correctament els mitjans i equips de protecció facilitats per l’empresari, d’acord
amb les instruccions rebudes d’aquest.

Página 60
 TEMARI TRANSVERSAL

3r No posar fora de funcionament i utilitzar correctament els dispositius de seguretat existents

o que s’installin en els mitjans relacionats amb la seva activitat o en els llocs de treball en els
quals aquesta tingui lloc.

4t Informar immediatament el superior jeràrquic directe, i els treballadors designats per

realitzar activitats de protecció i de prevenció o, si s’escau, el servei de prevenció, quant a
qualsevol situació que, al seu judici, comporti, per motius raonables, un risc per a la seguretat i
la salut dels treballadors.

5è Contribuir al compliment de les obligacions establertes per l’autoritat competent amb la

finalitat de protegir la seguretat i la salut dels treballadors en el treball.

6è Cooperar amb l’empresari perquè aquest pugui garantir unes condicions de treball que
siguin segures i no comportin riscos per a la seguretat i la salut dels treballadors.

3. L’incompliment pels treballadors de les obligacions en matèria de prevenció de riscos a què

es refereixen els apartats anteriors té la consideració d’incompliment laboral als efectes que
preveu l’article 58.1 de l’Estatut dels treballadors o de falta, si s’escau, de conformitat amb el
que estableix la corresponent normativa sobre règim disciplinari dels funcionaris públics o del
personal estatutari al servei de les administracions públiques.

El que disposa aquest apartat també és aplicable als socis de les cooperatives l’activitat de les
quals consisteixi en la prestació del seu treball, amb les precisions que estableixin els seus
reglaments de règim intern.

Funcions dels Serveis de Prevenció

S’entén com a servei de prevenció el conjunt de mitjans humans i materials necessaris per dur
a terme les activitats preventives a fi de garantir la protecció adequada de la seguretat i la
salut dels treballadors, assessorant i assistint per a això l’empresari, els treballadors i els seus
representants i els òrgans de representació especialitzats.

Per a l’exercici de les seves funcions, l’empresari ha de facilitar a l’esmentat servei l’accés a la
informació i documentació a què es refereix l’apartat 3 de l’article anterior.

Página 61
 TEMARI TRANSVERSAL

Els serveis de prevenció han d’estar en condicions de proporcionar a l’empresa

l’assessorament i el suport que requereixi en funció dels tipus de risc que hi hagi i en relació
amb:

a) El disseny, aplicació i coordinació dels plans i programes d’actuació preventiva.

b) L’avaluació dels factors de risc que poden afectar la seguretat i la salut dels treballadors en
els termes que preveu l’article 16 d’aquesta Llei.

c) La determinació de les prioritats en l’adopció de les mesures preventives adequades i la

vigilància de la seva eficàcia.

d) La informació i formació dels treballadors.

e) La prestació dels primers auxilis i plans d’emergència.

f) La vigilància de la salut dels treballadors en relació amb els riscos derivats del treball.

Organització de recursos per a les activitats

preventives.

La prevenció és el conjunt d’activitats o mesures adoptades en totes les fases d’activitat de

l’empresa amb la finalitat d’evitar o disminuir els riscos derivats del treball, tal com la defineix
la Llei 31/1995 de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals. L’organització de l’activitat
preventiva és sempre obligatòria per a l’empresari que tingui treballadors contractats.
Existeixen diferents possibilitats per dur-la a terme:

• Assumint personalment l’activitat preventiva.

• Designant un o diversos treballadors per dur-la a terme.
• Constituint un servei de prevenció propi (o mancomunat).
• Concertant-la amb un servei de prevenció aliè (SPA).

Página 62
 TEMARI TRANSVERSAL

Cal tenir present que aquestes opcions no són excloents. Així, és perfectament possible i
relativament habitual a la pràctica que l’empresari assumeixi una part de les activitats
preventives i la resta les encarregui a un servei de prevenció aliè, o que una part de les
activitats preventives es cobreixin a través de treballadors designats i la resta mitjançant un
servei de prevenció aliè.

L’empresari assumeix directament l’activitat preventiva

L’empresari només pot assumir personalment l’activitat preventiva quan es compleixin els
requisits següents:

• Que l’empresa tingui fins a deu treballadors, o bé fins a 25 però amb un únic centre de treball.
• Que l’activitat de l’empresa no s’inclogui entre les enumerades a l’Annex I del Reglament dels
serveis de prevenció, aprovat mitjançant el Reial decret 39/1997, de 17 de gener.
• Que l’empresari desenvolupi la seva activitat de forma habitual al centre de treball.
• Que l’empresari tingui i pugui acreditar la capacitat necessària per a desenvolupar les
activitats preventives que assumeix.
A més, cal tenir present que tot i complir amb aquests requisits l’empresari no pot assumir
mai la vigilància de la salut, que s’ha de cobrir obligatòriament a través d’un servei de
prevenció aliè.

Designant un o diversos treballadors

Sempre que no sigui obligatori constituir un servei de prevenció propi qualsevol empresa pot
adoptar aquesta modalitat d’organització preventiva. L’únic requisit que s’exigeix als
treballadors designats és que tinguin la capacitat necessària per a desenvolupar les activitats
preventives que se’ls encomanen, d’acord amb el que estableix el Capítol VI del Reglament
dels serveis de prevenció. No es requereix expressament l’exclusivitat i, per tant, aquest
treballadors poden compatibilitzar les activitats preventives amb d’altres feines ordinàries.

El nombre de treballadors designats, com també els mitjans que l’empresari posi a llur
disposició i el temps de què disposin per a l’execució de la seva activitat han de ser els
necessaris per complir adequadament amb les seves funcions.

Obligació legal de constituir un servei de prevenció propi

La constitució d’un servei de prevenció propi és obligatòria en qualsevol dels següents

supòsits:

• Si l’empresa té més de 500 treballadors.

Página 63
 TEMARI TRANSVERSAL

• Si es tracta d’una empresa d’entre 250 i 500 treballadors que realitza una de les activitats
incloses a l’annex I del Reglament dels serveis de prevenció.
• Si l’autoritat laboral, tenint present la perillositat de l’activitat empresarial o la freqüència o
gravetat de la seva sinistralitat, obliga a cobrir l’activitat preventiva mitjançant un servei de
prevenció i l’empresari descarta el servei de prevenció aliè.

El servei de prevenció propi constitueix una unitat organitzativa específica dins l’empresa i ha
d’incloure, com a mínim, dues de les especialitats o disciplines preventives. Els seus integrants
han de dedicar de manera exclusiva llur activitat dins l’empresa a la finalitat d’aquest servei i
han de tenir la capacitació requerida per a les funcions que cal dur a terme. Si s’assumeix
l’especialitat de medicina del treball, els serveis sanitaris han de ser objecte d’aprovació i
registre previ per part de l’autoritat sanitària.

L’empresa ha d’elaborar la memòria i programació anuals del servei de prevenció, que ha de

mantenir a disposició de les autoritats laborals i sanitàries competents, així com del comitè de
seguretat i salut.

Possibilitat de constituir un servei de prevenció mancomunat

Poden constituir un servei de prevenció mancomunat les empreses que es trobin en qualsevol
de les situacions següents:

• Empreses que desenvolupin simultàniament activitats en un mateix centre de treball, edifici o

centre comercial.
• Empreses que pertanyin a un mateix sector productiu, sempre que les empreses no tinguin
obligació legal de disposar d’un servei de prevenció propi.
• Empreses que pertanyin a un mateix grup empresarial.
• Empreses que desenvolupin les seves activitats en un mateix polígon industrial o en una àrea
geogràfica limitada que, segons el criteri mantingut pel Departament d’Empresa i Ocupació,
és aquella que no supera dos municipis limítrofes.

Les empreses interessades queden obligades a consultar amb els representants dels
treballadors la creació del servei de prevenció mancomunat. Un cop acomplert aquest tràmit
es pot dur a terme la constitució, que s’ha de formalitzar en un acord o acta que, segons el
criteri establert pel Departament d’Empresa i Ocupació, ha de contenir, com a mínim, les
següents dades:

Página 64
 TEMARI TRANSVERSAL

• Especificació de la base legal per constituir un servei de prevenció mancomunat, és a dir,

especificació de quina de les quatre circumstàncies abans esmentades concorre en el cas
concret.
• Declaració conforme s’ha efectuat la preceptiva consulta als representants dels treballadors,
acreditada mitjançant la documentació oportuna.
• Identificació de les diferents empreses, especificant NIF, CIF, Codi de Compte de Cotització
(CCC), raó social, adreça, localitat, província, codi postal, telèfon, fax, correu electrònic,
activitat (segons la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques de l’any 2009 a nivell de 2
dígits) i centres de treball afectats (indicant el CCC, l’adreça completa i la plantilla de
cadascun).
• Dades del servei de prevenció: especialitats o disciplines preventives assumides (mínim tres),
mitjans personals i capacitat d'aquests, mitjans materials propis, grau de participació de
cadascuna de les empreses (aportació de recursos humans i/o materials, participació
econòmica, etc.) i activitats preventives que es prestaran a cada empresa.
• Declaració que l’activitat preventiva del servei de prevenció mancomunat es limitarà a les
empreses participants.

L’acta o acord de constitució del servei de prevenció mancomunat s’ha de comunicar amb
caràcter previ a l’autoritat laboral del territori on es trobin les seves instal·lacions principals, en
el supòsit que aquesta constitució no hagi estat decidida en el marc de la negociació
col·lectiva. En relació als criteris vigents en aquest àmbit es pot consultar la Instrucció 1/2011
de la Direcció General de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball.

Concertar l'activitat preventiva amb un servei de prevenció aliè (SPA)

Qualsevol empresa pot concertar l’activitat preventiva amb un SPA, llevat que estigui obligada
a constituir un Servei de Prevenció Propi (SPP).Els SPA són entitats especialitzades i
acreditades per l’autoritat laboral amb capacitat constatada per poder realitzar activitats de
prevenció, d’assessorament i de suport que els puguin requerir les empreses que els
concertin.

La decisió de concertar l’activitat preventiva amb un o diversos serveis de prevenció aliens, els
criteris que s’han de tenir en compte per a la selecció de l’entitat amb la qual s’hagi de
concertar l’esmentat, així com les característiques tècniques del concert, s’han de debatre i, si

Página 65
 TEMARI TRANSVERSAL

s’escau, acordar, amb els delegat de prevenció o en el si del comitè de seguretat i salut de
l’empresa.

L’empresari que decideixi desenvolupar l’activitat preventiva a través d’un o diversos serveis
de prevenció aliens a l’empresa, ha de concertar, per escrit i d'acord amb els requisits que fixa
el Reglament de serveis de prevenció, la prestació del servei.

Les entitats especialitzades que actuïn com a serveis de prevenció aliens han de mantenir a
disposició de les autoritats laborals i sanitàries competents una memòria anual en què han
d’incloure de forma separada les empreses o centres de treball per als quals ha prestat serveis
durant el període esmentat, indicant en cada cas la naturalesa d’aquests.

Tant els requisits de les entitats per poder actuar com a serveis de prevenció, com els recursos
materials i humans amb els que han de comptar aquestes entitats per realitzar les seves
funcions, estan establerts al Reial decret 39/1997 de 17 de gener, que aprova el Reglament de
serveis de prevenció de riscos laborals; a l’Ordre TIN/2504/2010 de 20 de setembre per la qual
es desenvolupa el Reial Decret 39/1997; el Reial decret 843/2011, de 17 de juny pel qual
s’estableixen els criteris bàsics sobre l’organització dels recursos per desenvolupar l’activitat
sanitària dels serveis de prevenció pel que fa als requisits tècnics i les condicions mínimes
exigides per l’autoritat sanitària; i a les instruccions 1/2011 i 2/2011 de la Direcció General de
Relacions Laborals i Qualitat en el Treball.

Protocol per a la prevenció, detecció, l’actuació i la

resolució de situacions d’assetjament sexual, per raó de
sexe, de l’orientació sexual i/o de la identitat sexual a
l’Administració de la Generalitat de Catalunya.

http://governacio.gencat.cat/web/.content/funcio_publica/documents/prevencio_i_salut_lab
oral/assetjament/Protocol_assetjament_sexual/Protocol-assetjament-sexual.pdf

Página 66
 TEMARI TRANSVERSAL

Temari 5
Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de
dones i homes

Objecte i finalitats.

Article 1. Objecte i finalitats

1. L’objecte d’aquesta llei és establir i regular els mecanismes i els recursos per a fer efectiu el
dret a la igualtat i a la no-discriminació per raó de sexe en tots els àmbits, etapes i
circumstàncies de la vida.

2. Les finalitats d’aquesta llei són:

a) Eliminar les discriminacions, les desigualtats i la invisibilitat, generades pel caràcter

patriarcal de la societat, que han patit històricament les dones.

b) Reconèixer i tenir en compte el paper social i econòmic dels treballs familiar, domèstic i de
cura de persones, que tradicionalment han exercit les dones.

c) Afavorir una distribució coresponsable entre dones i homes del treball de mercat i del
treball domèstic i de cura de persones, en el marc d’un model de societat sostenible.

d) Propiciar un marc favorable perquè el paper de les dones aporti tot el seu potencial al
progrés i a la transformació social i econòmica.

e) Garantir que les polítiques públiques:

1r. Remoguin els obstacles imposats per raó de sexe, que dificulten el ple exercici dels
drets de les persones.
2n. Contribueixin a eradicar els estereotips culturals que perpetuen les diferències de
gènere.
3r. Assegurin el lliure desenvolupament de l’autonomia i les capacitats de les persones,
i l’exercici efectiu de la plena ciutadania des del respecte a la diversitat i la diferència.

Página 67
 TEMARI TRANSVERSAL

4t. Permetin que dones i homes, des de la diversitat, participin en condicions d’igualtat
efectiva en la vida familiar, política, social, comunitària, econòmica i cultural.
5è. Afirmin i garanteixin l’autonomia i la llibertat de les dones perquè puguin
desenvolupar llurs capacitats i interessos i dirigir la pròpia vida.
6è. Estableixin les condicions per a eliminar qualsevol tipus de discriminació de les
dones i per a promoure’n l’apoderament.
7è. Integrin la perspectiva de gènere en tots els àmbits.
f) Abordar, prevenir i eradicar, d’acord amb el que disposa la normativa vigent en la
matèria, tot tipus de violència masclista contra dones i infants.

g) Reconèixer el dret de les dones al propi cos, el dret al lliure desenvolupament de la identitat
i l'orientació sexuals, i els drets sexuals i reproductius, i garantir la lliure decisió de les persones
a l'hora d'exercir-los.

h) Impulsar polítiques públiques destinades a reparar el dèficit històric que pateixen les dones
en la redistribució de la riquesa, i prioritzar l’adopció de mesures per a combatre la
feminització de la pobresa, amb una especial atenció a les situacions de major vulnerabilitat.
ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 3/39 Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya Núm. 6919 - 23.7.2015 CVE-DOGC-A-15202111-2015

i) Potenciar un model de relacions entre persones igualitari i que eradiqui les relacions de
domini i explotació de gènere imposades pel sistema patriarcal.

j) Donar suport a les famílies, en la mesura que són un instrument eficaç per a corregir
desigualtats.

k) Regular un sistema de permisos parentals que asseguri una distribució equitativa entre
homes i dones de les responsabilitats amb relació als fills.

Principis d’actuació dels poders públics

Article 3. Principis d'actuació dels poders públics

En compliment del principi de perspectiva de gènere a què fa referència l'article 41 de l'Estatut

d'autonomia i per a assolir la igualtat efectiva entre dones i homes, sense cap tipus de

Página 68
 TEMARI TRANSVERSAL

discriminació per raó de sexe o de gènere, la interpretació de les disposicions d'aquesta llei i
totes les polítiques i actuacions dels poders públics s'han de regir pels principis següents:

Primer. Transversalitat de la perspectiva de gènere i de les polítiques d'igualtat de gènere: els

poders públics han d'aplicar la perspectiva de gènere i la perspectiva de les dones en les
actuacions, a tots els nivells i a totes les etapes, reconeixent el valor que aporten dones i
homes i aplicant de manera positiva els canvis necessaris per a millorar la societat i respondre
a les realitats, les oportunitats, les necessitats i les expectatives dels dos sexes.

Segon. Equilibri entre el treball de mercat i el treball domèstic i de cura de persones i

coresponsabilitat en el treball: els poders públics han de garantir el compliment dels principis
d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en el treball i de no-discriminació a causa
d'embaràs o de maternitat, i han de reconèixer la vàlua del treball domèstic i de cura de
persones amb l'objectiu d'assolir un nou equilibri en la distribució del temps de treball i un
repartiment equitatiu i coresponsable entre dones i homes dels treballs de mercat i domèstic i
de cura de persones.

Tercer. Eradicació de la violència masclista: els poders públics han de garantir que s’afrontin de
manera integral totes les formes de violència masclista, especialment la violència contra les
dones i els actes sexistes, misògins i discriminatoris.

Quart. Apoderament de les dones: els poders públics han de donar suport a les dones en el
procés pel qual enforteixen llur potencial i autonomia, coneixen millor llurs capacitats i
participen activament en la superació dels obstacles que són a la base de la infravaloració que
han patit històricament.

Cinquè. Democràcia paritària i participació paritària de dones i homes en els afers públics: els
poders públics han de promoure la participació dels grups i les associacions que defensen els
drets de les dones en l’elaboració i l’avaluació de les polítiques públiques, i també la
representació paritària en la composició dels òrgans col·legiats, de direcció, de participació, de
representació, consultius, tècnics i científics, en els tribunals i en els espais de presa de
decisions.

Sisè. Perspectiva de les dones: els poders públics han de fer valer les aportacions de les dones
en la construcció, el manteniment i la transformació de la societat; fer visibles i reconèixer les
diferències, les singularitats i les particularitats territorials, culturals, ètniques, religioses,
personals, d'edat, estat de salut, socioeconòmiques i d'orientació i identitat sexuals de dones i

Página 69
 TEMARI TRANSVERSAL

homes sense exclusions; reconèixer les dones com a subjectes socials, econòmics i polítics, i
destacar les experiències vitals tant de dones com d'homes.

Setè. Justícia social i redistribució de la riquesa: els poders públics han de garantir la
distribució equitativa dels recursos i l'exercici correcte de drets i deures, amb polítiques
correctores i distributives que fomentin la prevenció i actuïn contra l'explotació i l'exclusió
social de les dones. Les polítiques públiques han de protegir principalment les dones amb fills a
càrrec i prioritzar en la distribució de la riquesa la lluita contra la feminització de la pobresa.
ISSN 1988-298X http://www.gencat.cat/dogc DL B 38014-2007 5/39 Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya Núm. 6919 - 23.7.2015 CVE-DOGC-A-15202111-2015.

Vuitè. Ús no sexista ni estereotipat del llenguatge: els poders públics definits en l'article 2.a
han de fer un ús no sexista del llenguatge, que eviti l'expressió de concepcions sexistes de la
realitat i els usos androcèntrics i amb estereotips de gènere, i han de promoure un llenguatge
respectuós amb les dones, amb les minories i amb totes les persones en general en l'atenció
personal i en tota la documentació escrita, gràfica i audiovisual. Els poders públics han de
formar el personal en l'ús respectuós i inclusiu de la llengua.

Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a

eradicar la violència masclista

Objecte i finalitat

Article 1.Objecte de la Llei

1. Aquesta llei té per objecte l'eradicació de la violència masclista i la remoció de les
estructures socials i dels estereotips culturals que la perpetuen, amb la finalitat que es
reconegui i es garanteixi plenament el dret inalienable de totes les dones a desenvolupar la
pròpia vida sense cap de les formes i dels àmbits en què aquesta violència es pot manifestar.

2. Aquesta llei estableix mesures integrals respecte a la prevenció i la detecció de la violència

masclista i de sensibilització respecte a aquesta violència, amb la finalitat d'eradicar-la de la
societat, i també reconeix els drets de les dones que la pateixen a l'atenció, l'assistència, la
protecció, la recuperació i la reparació integral.

Página 70
 TEMARI TRANSVERSAL

Article 6. Finalitats
Les mesures que aquesta llei estableix tenen com a finalitats:

a) Facilitar la igualtat d'oportunitats entre dones i homes, i l'autonomia i la llibertat de les

dones.

b) Establir mecanismes per fer recerca sobre violència masclista i difondre'n els resultats, i
també per a la sensibilització social i la informació destinada a les dones.

c) Dotar els poders públics de Catalunya d'instruments eficaços per a eradicar la violència
masclista en els àmbits preventiu, educatiu, formatiu, dels mitjans de comunicació i laboral i
social.

d) Establir els drets de les dones que es troben en situació de violència masclista, exigibles
davant les administracions públiques, i també per a llurs fills i filles, a més d'assegurar-ne
l'accés gratuït als serveis públics que s'estableixin.

e) Garantir drets econòmics per a les dones que es troben en situació de violència masclista,
amb la finalitat de facilitar-los el procés de recuperació i reparació.

f) Crear la Xarxa d'Atenció i Recuperació Integral per a les dones que pateixen violència
masclista, integrada per un conjunt de recursos i serveis públics per a l'atenció, l'assistència, la
protecció, la recuperació i la reparació.

g) Establir mecanismes per a una intervenció integral i coordinada contra la violència masclista,
per mitjà de la col·laboració de les administracions públiques de Catalunya, i de la participació
de les entitats de dones, de professionals i d'organitzacions ciutadanes que actuen contra la
violència masclista.

h) Concretar mesures per a introduir l'especialització de tots els col·lectius professionals que
intervenen en l'atenció, l'assistència, la protecció, la recuperació i la reparació destinades a les
dones i les altres víctimes de la violència masclista.

i) Garantir el principi d'adequació de les mesures, per tal que a l'hora d'aplicar-les es tinguin en
compte les necessitats i les demandes específiques de totes les dones que pateixen la violència
masclista.

Página 71
 TEMARI TRANSVERSAL

Tema 6
Qualitat

Concepte i definició.

El diccionari de la “Real Academia Española de la Lengua” estableix les següents definicions del
terme “qualitat”:

Qualitat (Del lat. qualĭtas, -ātis, i aquest calc del gr. ποιότης):

1. f. Propietat o conjunt de propietats inherents a quelcom, que permeten jutjar el seu valor.

2. f. Bona qualitat, superioritat o excel·lència.

3. f. Caràcter, geni, índole.

4. f. Condició o requeriment que es posa en un contracte. (...)

Tanmateix, si hom cerca una definició més acotada en relació a allò que ens ocupa, es troba la
definició que aporta la norma ISO 9000:2005:

Qualitat: grau en què un conjunt de característiques (trets diferencials) inherents compleixen

amb els requeriments (necessitats o expectatives establertes, generalment implícites o
obligatòries).

Nota 1 – El terme “qualitat” pot utilitzar-se acompanyat d’adjectius com pobre, bona o
excel·lent.

Nota 2 – “Inherent”, en contraposició a “assignat”, significa que existeix en quelcom,

especialment com una característica permanent.

Les següents definicions i interpretacions del concepte “qualitat” aportades pels gurús al llarg
del temps complementen les anteriors definicions:

Walter A. Shewhart “Qualitat és quelcom difícil de mesurar, doncs implica traduir les
necessitats futures dels usuaris en característiques mesurables, perquè un producte pugui
dissenyar-se i produir-se per donar satisfacció a un preu que l'usuari pagarà”.

Página 72
 TEMARI TRANSVERSAL

William E. Deming “Qualitat és allò que dóna satisfacció al client”.

Joseph M. Juran “Qualitat és l’adequació a l’ús”.

Peter F. Drucker “Qualitat és allò que el client està disposat a pagar en funció d'allò que obté i
valora”.

Philip B. Crosby “Qualitat és la conformitat amb els requeriments (especificació de les

característiques) que la pròpia empresa ha establert per als seus productes, basant-se
directament en les necessitats dels clients”.

Kaoru Ishikawa “Qualitat és dissenyar, produir i lliurar un bé o servei que sigui útil, el més
econòmic possible i sempre satisfactori pel client”.

Armand V. Feigenbaum “Qualitat és el conjunt de característiques del producte de

màrqueting, enginyeria, fabricació i manteniment, mitjançant les quals el producte en ús
satisfà les expectatives del client”. “Qualitat és el millor per a les condicions d’ús del client i de
preu de venda”.

Genichi Taguchi "Qualitat és la pèrdua que un producte imposa a la societat després de sortir
a la venda".

Gerald M. Weinberg “Qualitat és allò que suposa valor per a alguna persona”.

Noriaki Kano “Qualitat és allò que assoleix o supera les expectatives dels usuaris”.

David A. Garvin “Qualitat és una excel·lència innata, reconeguda de forma absoluta i

universal, quelcom que no és possible definir amb precisió i que s’aprèn a distingir només
mitjançant l’experiència”.

American Society for Quality Control de la Qualitat (A.S.Q.C.) “Qualitat és el conjunt de

característiques d’un producte, procés o servei que li confereixen la seva aptitud per a satisfer
les necessitats del usuari o client”.

European Organization for Quality (EOQ) “Qualitat és el grau en què un producte o servei
cobreix les exigències del client a qui va destinat, i és el resultat de la qualitat de disseny i la
qualitat de fabricació”.

Página 73
 TEMARI TRANSVERSAL

Qualitat tècnica i qualitat percebuda

La qualitat tècnica o resultat del procés de prestació del servei: és allò que els clients reben,
què s’ofereix en el servei. És a dir, la qualitat tècnica s’enfoca en un servei tècnicament
correcte i que condueix a un resultat acceptable (suport físic, els medis materials,
l’organització interna, etc.). És el que Grönroos anomena la dimensió del “què” (allò que el
consumidor rep). Correspon amb el sub-procés de rendiment instrumental citat
anteriorment i sol ser més fàcil de valorar pels clients en disposar de més criteris objectius.

La qualitat funcional es refereix a l’experiència del client amb el procés de producció del servei.
En paraules de Grönroos, és la dimensió del “com” (com el consumidor rep el servei). Està
relacionada directament amb la interacció del client amb el personal de servei; és la relació
client-empleat. Està associada al sub-procés de rendiment expressiu esmentat anteriorment.

La qualitat organitzativa o imatge corporativa, és a dir, la qualitat que perceben els clients de
l’organització. Relacionada amb la imatge del servei, formada a partir d’allò que el client
percep del servei. Construïda a partir de la qualitat tècnica i funcional, de gran importància a
l’hora d’entendre la imatge de l’empresa. Serveix de filtre entre expectatives i percepcions.

Per tant, la qualitat del servei percebuda per part del client es veu influïda pel resultat del
servei, però també per la manera com ho rep i la imatge corporativa.

Imatge
corporativa
vocorpCorpo
rativa

Qualitat
del servei

Qualitat Qualitat
tècnica funcional

Página 74
 TEMARI TRANSVERSAL

La qualitat del servei és el resultat d’un procés d’avaluació, anomenat qualitat de servei
percebuda, on el client compara les seves expectatives amb la seva percepció del servei
rebut. És a dir, el nivell de qualitat total percebut no està determinat realment pel nivell
objectiu de les dimensions de la qualitat tècnica i funcional, sinó que està donat per les
diferències que existeixen entre la qualitat desitjada i l’experimentada, paradigma de la
desconfirmació. Dit d’una altra manera, segons el Model Grönroos , la qualitat percebuda
del servei per part del client està vinculada al resultat del servei, però també a la forma en
què ho rep i a la imatge corporativa.

Per tant, la qualitat percebuda depèn de dues variables: el servei esperat i el servei rebut.

Qualitat percebuda del servei = Servei rebut - Servei espera

El servei esperat (expectatives) és la percepció de la qualitat tècnica i funcional dels serveis

que presta una organització, tenint efecte sobre la percepció global del servei. Les expectatives
o qualitat esperada, segons Grönroos, estan relacionats amb factors com la comunicació de
màrqueting, recomanacions (comunicació boca-orella), imatge corporativa/local i les
necessitats del client. La imatge influeix directament en la formació de les expectatives dels
clients, es relaciona amb la qualitat i es converteix en un element bàsic per a mesurar la
qualitat percebuda. Això provoca que expectatives poc realistes (és a dir, massa altes)
contrastades amb qualitat experimentada bona, poden donar lloc a una qualitat total
percebuda baixa.

El cicle de millora contínua: planificar, implantar,

avaluar i activar ( cicle PDCA )

William E. Deming va contribuir a la definició de la millora contínua amb el cicle de quatre

etapes denominat PDCA: Plan – Do – Check – Act.

PLANIFICAR (Plan): la primera etapa consisteix al desenvolupament d’objectius i plans

d’implementació, pel que caldrà conèixer i analitzar la situació actual de l’organització per
seleccionar aquells projectes de millora més convenients.

Página 75
 TEMARI TRANSVERSAL

EXECUTAR o IMPLANTAR (Do): la següent

etapa consisteix a executar els plans per
aconseguir els objectius i recollir dades per
avaluar els resultats, és a dir, implementar
les decisions de l’etapa anterior.

VERIFICAR o AVALUAR(Check): a la tercera

etapa es verifiquen els resultats obtinguts
durant l’execució, comparant-los amb els
objectius marcats a la primera etapa (PLAN), i s’avalua tant l’adequació de l’enfocament
plantejat com la correcta execució d’aquest segons la planificació prevista.

ACTUAR o ACTIVAR (Act): finalment s’arriba a l’etapa d’actuació, en la que s’apliquen les
actuacions que s’hagin establert com a oportunitats fruit de l’anàlisi de la fase anterior.

Aquesta seqüència de 4 etapes, portada a la pràctica de manera cíclica, permet millorar els
processos organitzatius de manera contínua.

Aquesta metodologia de millora és aplicable i útil a tots els nivells de l’organització assistencial.
La PDCA es pot fer servir a un nivell macro o estratègic per tal de planificar i avaluar l’activitat
de l’organització en la seva capacitat per oferir els productes o serveis que se li encomanin, a
més de funcionar en la resolució de problemes en la pròpia prestació del servei. És a dir, és
aplicable a qualsevol situació en què calgui utilitzar un procés de millora.

Per aplicar aquesta metodologia és de vital importància que es tinguin ben identificats els
projectes o problemes sobre els quals cal aplicar-la. La determinació de la situació inicial per a
qualsevol procés de millora és un fet clau degut a què és la base per realitzar l’anàlisi inicial i
prendre les decisions per establir la planificació d’aquesta millora. Per tant, en primer lloc cal
disposar de la informació necessària per conèixer la situació inicial.

Aquesta informació inicial, en el cas dels serveis assistencials, ve establerta per les
característiques intrínseques definides pel propi servei juntament amb la resta de
condicionants que estableixi el client o usuari, sense oblidar tots aquells de referència legal i
normativa aplicables. Quan no es tracta de serveis assistencials, com per exemple un procés de
contractació i acollida de personal, caldrà contemplar els requeriments dels grups d’interès
interns i externs, així com determinar els resultats d’eficiència i de qualitat del procés.

Página 76
 TEMARI TRANSVERSAL

El procés o aspecte que es vulgui sotmetre a la millora haurà de ser monitoritzat per obtenir
informació que ens permeti primer conèixer la situació de partida i després avaluar
l’assoliment dels objectius establerts.

Un cop identificat el problema, s’ha de mirar d’entendre el procés o aspecte a millorar, s’han
d’analitzar les relacions causa/efecte i s’han d’establir hipòtesis que ens ajudin a entendre el
seu comportament, per tal de poder projectar, amb una base fonamentada, possibles
actuacions que ens permetin assolir la millora.

La metodologia PDCA tracta d'aplicar la lògica d’una forma estructurada i sistemàtica per a la
resolució de problemes. És un procés que es repeteix un cop finalitza, tornant a iniciar el cicle i
formant una espiral de millora contínua.

Tota la resta d’eines per a la millora contínua que es presenten en aquest llibre estan
clarament inspirades en el cicle PDCA.

Exemple PDCA

Problema:

El Cap del Servei d’Oncologia detecta que les sessions clíniques del seu servei, que ell s’encarrega personalment de
coordinar, s’allarguen excessivament, fins el punt que sovint no es poden acabar de tractar tots els punts de l’ordre
del dia. També té la percepció que la metodologia amb què es gestionen no resulta especialment participativa ni
estimulant pels assistents.

PLAN: Per tal de resoldre la problemàtica existent, el Cap del Servei d’Oncologia crea un petit equip de treball
composat per ell mateix i dos facultatius del seu servei. Aquest equip de treball analitza la situació existent i
consensua la següent proposta d’actuació:

1. Delegar a un/a administratiu/va la coordinació i programació de les sessions clíniques, tot i que la validació del
programa correspondrà al Cap del Servei d’Oncologia, per tal d’aconseguir disposar d’un programa semestral de
sessions clíniques al principi de cada semestre i també d’un pla específic de cada sessió clínica (que inclourà
objectius, temes a tractar i horari) que s’haurà d’avançar a tot l’equip facultatiu amb una antelació mínima de dues
setmanes.

2. Implantar una sistemàtica de participació de tots els facultatius per proposar temes d’interès a presentar en les
sessions clíniques, per tal de poder establir el programa semestral a partir d’aquestes.

3. Establir un temps estàndard de presentació de cada ponent més un altre per a la discussió en grup.

4. Assignar a un facultatiu el rol de conducció i gestió del temps per a les sessions clíniques, per tal que vetlli pel
compliment dels horaris planificats.

Página 77
 TEMARI TRANSVERSAL
DO: Un cop determinat el pla d’actuació, el Cap del Servei procedeix a executar-lo. S’assigna a una administrativa
les funcions de coordinar dates per a les sessions clíniques, recollir de propostes per a l’elaboració del programa
semestral, presentar propostes al Cap de Servei per a la seva validació, enviar el programa semestral i fer les
convocatòries amb el pla de cada sessió clínica. També, tot i que no s’havia previst, es redacta un document on es
recullen totes les funcions i responsabilitats de l’administrativa (corresponents a la gestió de les sessions clíniques) i
que, en la seva absència, permetrà agilitzar la capacitació del seu substitut/a.

L’administrativa comença a exercir les seves noves funcions, al mes de juny s’aprova el programa corresponent al
segon semestre de l’any i s’envien les convocatòries corresponents a totes les sessions clíniques programades fins al
mes de desembre.

També s’assigna a un facultatiu, de manera rotatòria, el rol de conducció de les sessions clíniques i de la gestió del
temps. Aquesta mesura s’aplica també a totes les sessions clíniques dutes a terme durant el segon trimestre.

CHECK: A final d’any es torna a reunir l’equip de treball constituït per dissenyar el pla de millora per tal de fer una
valoració de l’eficàcia de les mesures implantades.

Per fer una valoració més acurada, enquesten tots els facultatius sobre un seguit d’aspectes vinculats a les sessions
clíniques. Els resultats de l’enquesta són els següents (amb un índex de resposta del 87% del total de facultatius):

- El 90% dels facultatius valora positivament o molt positivament les millores introduïdes.

- El 78% dels facultatius enquestats manifesta que les sessions clíniques han guanyat en interès.

- El 84% dels facultatius enquestats manifesta que s’ha millorat en la gestió de la programació de la convocatòria de
les sessions clíniques.

- El 30% dels facultatius enquestats manifesta que s’ha millorat en la gestió del temps de les sessions clíniques.

També s’analitzen altres dades:

- Només la primera de les sessions clíniques realitzades va poder complir els horaris establerts.

- El 47% dels facultatius va participar fent propostes de continguts.

Analitzant aquesta informació i fent altres valoracions, l’equip de treball conclou el següent:

a) Les millores adreçades a millorar els continguts de les sessions mitjançant la participació han estat efectives.

b) La coordinació administrativa de les sessions clíniques ha permès millorar la seva programació i convocatòria.

c) Les mesures per agilitzar i millorar la gestió del temps durant les sessions clíniques no han estat prou efectives. Es
determinen com a possibles causes el fet que el personal facultatiu assignat no tenia directrius, pautes ni formació
sobre com fer-ho. El fet que el rol assignat fos de caràcter rotatori no ha permès sumar experiència per afermar
aquesta habilitat.

ACT: Per tal de superar les dificultats existents per la gestió del temps, es determina el següent:

Página 78
 TEMARI TRANSVERSAL
a) Definir pautes d’actuació per exercir el rol de gestor del temps adequadament i mitjançant eines concretes. En
aquestes pautes s’establirà de forma didàctica com conduir les sessions i com informar els ponents sobre el seu
consum del temps.

b) Assignar les funcions de conducció de les sessions i de gestió del temps només a dues persones, per tal que
guanyin experiència, centrant els esforços de formació i reduint la variabilitat.

Les quatre fases descrites del cicle PDCA evidencien un esperit de prova i error. És per això que
aquesta no és una eina que es limiti a objectivar i assolir resultats concrets, sinó que es té en
compte que en l’avaluació de la implantació de la millora pot intervenir el factor subjectiu.
Mentre que després d’implantar una millora podem desconèixer quantitativament el grau
d’assoliment de la millora, podem, però, en canvi, saber que la millora ha estat efectiva encara
que no la puguem objectivar; és a dir, sabem que s’ha millorat però no podem mesurar quant
hem millorat.

Resolució de problemes

El diagrama causa-efecte

Què és?

Un diagrama de Causa i Efecte és la representació de diversos elements (causes) d'un sistema

que poden contribuir a un problema (efecte).
Va ser desenvolupat en 1943 pel Professor
*Kaoru *Ishikawa a Tòquio. Algunes vegades és
denominat Diagrama *Ishikawa o Diagrama
Espina de Peix per la seva semblança amb
l'esquelet d'un peix. És una eina efectiva per
estudiar processos i situacions, i per
desenvolupar un pla de recol·lecció de dades.

Quan s'utilitza?

El Diagrama de Causa i Efecte és utilitzat per identificar les possibles causes d'un problema
específic. La naturalesa gràfica del Diagrama permet que els grups organitzin grans quantitats
d'informació sobre el problema i determinar exactament les possibles causes. Finalment,
augmenta la probabilitat d'identificar les causes principals.

Página 79
 TEMARI TRANSVERSAL

El Diagrama de Causa i Efecte s'ha d'utilitzar quan es pugui contestar “sí” a una o a les dues
preguntes següents:

1. És necessari identificar les causes principals d'un problema?

2. Existeixen idees i/o opinions sobre les causes d'un problema?

Amb freqüència, les persones vinculades d'aprop al problema que és objecte d'estudi s'han
format opinions sobre quins són les causes del problema.

Aquestes opinions poden estar en conflicte o fallar en expressar la causa principal. L'ús d'un
Diagrama de Causa i Efecte fa possible reunir totes aquestes idees per al seu estudi des de
diferents punts de vista.

· El desenvolupament i ús de Diagrames de Causa i Efecte són més efectius després que el

procés ha estat descrit i el problema estigui ben definit. Per a aquest moment, els membres de
l'equip tindran una idea encertada de quins factors s'han d'incloure en el Diagrama.

· Els Diagrames de Causa i Efecte també poden ser utilitzats per a altres propòsits diferents a
l'anàlisi de la causa principal. El format de l'eina es presta per la “planeació”. Per exemple, un
grup podria realitzar una pluja d'idees de les “causes” d'un esdeveniment reeixit, tal com un
seminari, una conferència o unes notes. Com a resultat, produirien una llista detallada
agrupada en una categoria principal de coses per fer i per incloure per a un esdeveniment
reeixit.

· El Diagrama de Causa i Efecte no ofereix una resposta a una pregunta, com ho fan altres
eines. Eines com l'Anàlisi de *Pareto, Diagrames *Scatter, i Histogrames, poden ser utilitzades
per analitzar dades estadísticament. Al moment de generar el Diagrama de Causa i Efecte,
normalment s'ignora si aquestes causes són o no responsables dels efectes. D'altra banda, un
Diagrama de Causa i Efecte ben preparat és un vehicle per ajudar als equips a tenir una
concepció comuna d'un problema complex, amb tots els seus elements i relacions clarament
visibles a qualsevol nivell de detall requerit.

Página 80
 TEMARI TRANSVERSAL

Com s'utilitza?

1. Identificar el problema. El problema (l'efecte generalment està en la forma d'una

característica de qualitat) és alguna cosa que volem millorar o controlar.

El problema haurà de ser específic i concret: incumpliment amb les cites per a instal·lació,
quantitats inexactes en la facturació, errors tècnics en els comptes de proveïdors, errors de
proveïdors. Això causarà que el nombre d'elements en el Diagrama sigui molt alt (consultar la
il·lustració).

2. Registrar la frase que resumeix el problema. Escriure el problema identificat en la part

extrema dreta del paper i deixar espai per a la resta del Diagrama cap a l'esquerra. Dibuixar
una caixa al voltant de la frase que identifica el problema (alguna cosa que es denomina
algunes vegades com el cap del peix).

3. Dibuixar i marcar les espines principals. Les espines principals representen el *input
principal/ categories de recursos o factors causals. No existeixen regles sobre quines
categories o causes s'han d'utilitzar, però les més comunes utilitzades pels equips són els
materials, mètodes, màquines, persones, i/o el mitjà. Dibuixar una caixa al voltant de cada
títol. El títol d'un grup per al seu Diagrama de Causa i Efecte pot ser diferent als títols
tradicionals; aquesta flexibilitat és apropiada i es convida a considerar-la.

4. Realitzar una pluja d'idees de les causes del problema. Aquest és el pas més important en la
construcció d'un Diagrama de Causa i Efecte. Les idees generades en aquest pas guiaran la
selecció de les causes d'arrel. És important que solament causes, i no solucions del problema
siguin identificades. Per assegurar que el seu equip està al nivell apropiat de profunditat,
s'haurà de fer contínuament la pregunta Per què per cadascuna de les causes inicials
esmentades. (veure el mòdul dels Cinc Per *Qués). Si sorgeix una idea que s'ajusti millor en
una altra categoria, no discuteixi la categoria, simplement escrigui la idea. El propòsit de l'eina
és estimular idees, no desenvolupar una llista que estigui perfectament classificada.

(Nota: Consultar la descripció de Pluja d'Idees).

5. Identificar els candidats per a la “causa més probable”. Les causes seleccionades per l'equip
són opinions i han de ser verificades amb més dades. Totes les causes en el Diagrama no
necessàriament estan relacionades d'aprop amb el problema; l'equip haurà de reduir la seva

Página 81
 TEMARI TRANSVERSAL

anàlisi a les causes més probables. Tancar en un cercle la causa(s) més probable seleccionada
per l'equip o marcar-la amb un asterisc.

6. Quan les idees ja no puguin ser identificades, s'haurà d'analitzar més a fons el Diagrama per
identificar mètodes addicionals per a la recol·lecció de dades.

Després de completar el pas 5, l'equip de resolució de problemes haurà de:

A. Dibuixar la versió final en una grandària més gran (aproximadament de 3’ x 5’).

B. Exhibir el Diagrama en una zona d'alt tràfic o en una cartellera amb una invitació per ser
estudiat per uns altres i perquè agreguin la seva idees en “*Post-*It” en les categories
respectives.

C. Després d'un període específic de temps (1 o 2 setmanes) el Diagrama es retira i es revisa

per incloure la informació addicional. Un Diagrama complet més petit es publica novament
amb una nota d'agraïment.

D. En aquest moment, l'equip avança al següent pas per a una anàlisi més profunda, i per
reunir dades addicionals (veure pas 6). El Diagrama complet també pot exhibir-se ( o deixar-
se). Després, a mesura que una i una altra causa és atesa, es poden anotar els guanys. Una
vegada que les causes siguin retirades, s'hauran de ratllar i apuntar la data de la seva
terminació. Les causes que actualment estan sent ateses també poden indicar-se. D'aquesta
manera tota l'àrea de treball té un indicador de progrés i es pot percebre certa relació del que
s'està fent.

Consells per a la Construcció/ Interpretació:

· S'ha de recordar que els Diagrames de Causa i Efecte únicament identifiquen causes
possibles. Tot i que tots estiguin d'acord en aquestes causes possibles, solament les dades
apuntaran a les causes.

· El Diagrama de Causa i Efecte és una forma gràfica d'exhibir gran informació de causes en un
espai compacte. L'ús del Diagrama ajuda als equips a passar d'opinions a teories
comprovables.

Relació amb altres Eines:

Página 82
 TEMARI TRANSVERSAL

Un Diagrama de Causa i Efecte normalment es relaciona amb:

· Pluja d'Idees

· Digrama d'Interrelacions

· Gràfica de *Pareto

· Multi-votació

· Tècnica de Grup Nominal

· Diagrama d'Afinitat

· Cinc Per Quès

Exemple del Diagrama de Causa i Efecte

Página 83
 TEMARI TRANSVERSAL

Tema 7
Competències digitals, Ofimàtica, Intranet, Internet i
Correu electrònic

Aquest tema son les competències ACTIC, la concreció es farà per categoria, perquè hi ha 3
nivells d’acreditació i coneixements.

Els que no tingueu fet aquest curs i necessiteu informació sobre aquestes qüestions entreu a
l’adreça següent https://ca.fundaciopacopuerto.cat/

Podreu fer sessions de teleformació dels temes concrets del temari i alhora preparar-vos per
tenir l’acreditació per puntuar en borsa depenent de la vostra categoria professional.

Página 84
 TEMARI TRANSVERSAL

Bibliografia
http://catsalut.gencat.cat/ca/coneix-catsalut/25-anys/ambits/siscat/

http://sac.gencat.cat/sacgencat/appjava/servei_fitxa.jsp?codi=9722

http://salutweb.gencat.cat/web/.content/home/el_departament/pla_salut/pla_salut_2016_2
020/documents/pla_salut_catalunya_2016_2020.pdf

http://ics.gencat.cat/ca/lics/informacio-corporativa/missio-visio-i-valors/

http://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa?action=fitxa&documentid=4
75970

http://portaldogc.gencat.cat/utilseadop/pdf/4940/1632760.pdf

http://portaldogc.gencat.cat/utilseadop/pdf/301/1606129.pdf

https://www.boe.es/boe_catalan/dias/2015/10/31/pdfs/boe-a-2015-11719-c.pdf

https://www.ccoo.cat/sanitat/documents/ics/ii_acord_de_condicions_de_treball_del_person
al_estatutari.pdf

http://www.fssj.es/assets/drets_i_deuresgenerealitat.pdf

http://canalsalut.gencat.cat/web/.content/home_canal_salut/ciutadania/drets_i_deures/dest
acats/carta-drets-deures.pdf

http://administraciojusticia.gencat.cat/web/.content/documents/arxius/lo15_1999lopdcp.pdf

http://apdcat.gencat.cat/web/.content/01-autoritat/normativa/documentos/3082.pdf

https://www.boe.es/boe_catalan/dias/1995/12/31/pdfs/a00267-00286.pdf

http://governacio.gencat.cat/web/.content/funcio_publica/documents/prevencio_i_salut_lab
oral/assetjament/protocol_assetjament_sexual/protocol-assetjament-sexual.pdf

http://portaldogc.gencat.cat/utilseadop/pdf/6919/1436051.pdf

Página 85
 TEMARI TRANSVERSAL

http://portaljuridic.gencat.cat/ca/pjur_ocults/pjur_resultats_fitxa?action=fitxa&documentid=4
91383

http://comtecquality.com/pdfs/gestio-de-la-qualitat-en-els-servies-assistencials-fonaments-
de-la-qualitat-assistencial.pdf

http://comtecquality.com/pdfs/la-gestio-de-la-qualitat-en-els-serveis-assistencials-millora-
continua-i-indicadors-de-gestio-assistencial.pdf

http://www.cyta.com.ar/biblioteca/bddoc/bdlibros/herramientas_calidad/causaefecto.htm

Página 86