TRUCANT A LES PORTES DEL CEL

de Jordi Sierra

CAPÍTOL 1
En aquest capítol, l’autor ens narra l’arribada de la Sílvia a l’Índia. La Sílvia es una jove de dinou anys, de
Barcelona, concretament del barri de Sarrià, i estudiant de Medicina, que decideix passar l’estiu com a
cooperant a un hospital de l’Índia. Allà deixa els pares, metges de prestigi a Barcelona (cap dels 2 estan
d’acord en que hagi fet aquest viatge) i la seva parella, l’Artur.

Aquí coneix a la Elisabet Roca, una doctora que ja fa 30 anys que està allà i que és la doctora
encarregada de l’hospital rural. Ella és qui li mostrarà, amb la seva experiència allà, tot el que haurà de
viure i vigilar. Li explica la situació que es viu en aquest país i que la gent realment mor per la falta de
recursos i la pobresa en la que viuen.

CAPÍTOL 2

La Sílvia coneix a la Viji, una noia de divuit anys índia que ajuda en tot. Li falta un ull i va coixa. La
Elisabet li explica que està socialment marginada per aquest motiu però que allà se sent útil ajudant.

També es topa amb en Leo, un estudiant de Medicina com ella, però que és el 4rt any que està allà fent
de cooperant, en la especialitat de oftalmologia. La primera sensació entre ells no es massa bona. En Leo
és molt diferent d’ella ja que està esperant una beca per acabar la carrera i ell sap que la Sílvia no té cap
problema econòmic i podrà acabar la carrera sense dificultats.

La Sílvia viu per primera vegada el dia a dia de l’hospital i se li passa el dia volant degut a tota la feina
que hi ha. Un remolí de gent (embarassades, malalts, gent esperant operacions....) envaeix l’hospital i la
Sílvia es dedica a observar la feina de la Elisabet i aprendre.

CAPÍTOL 3
El capítol comença amb una conversació telefònica de la Sílvia amb el seu germà Jordi, que està a
Barcelona. Es veu que tenen una molt bona relació i en Jordi li explica a la Sílvia que el seu pare està
“que trina” i que se li passarà quan ella torni.

La Sílvia coneix el Dr. Llorenç Giner; un home de cinquanta-set anys molt ben conservats. El Dr. Giner la
tracta com si fos una filla i la Sílvia se sent recolzada per part dels 2; d’ell i de la Dra. Roca.

En aquest capítol, la Sílvia s’adona de l’admiració que el Dr. Llorenç sent per la Dra. Roca; admiració i
alguna cosa més per la manera com li explica els detalls de com va arribar, que havia perdut el seu
marit..... i la manera com la mira; amb els ulls encisats.

La Sílvia manté la primera conversa amb en Leo. S’adona que és una persona amb la que haurà de
mantenir una relació cordial durant tot l’estiu i decideix començar una conversa amb ell. Però res més
lluny de la realitat... la conversa acaba en picabaralla.

CAPÍTOL 4

La Sílvia comença un nou dia a l’hospital i entra una dona molt velleta que, segons ella, pot tenir cent
anys.

La Elisabet li explica què és una dàlit; persones més pobres i discriminats de la societat índia. La velleta
és una delit i ha vingut a morir a l’hospital. La Sílvia es queda amb ella esperant que mori i això li
produeix una certa tendresa... li fa recordar quan va morir la seva àvia, a la que ella estimava moltíssim i
ella no hi era.

La Sílvia aprèn una nova lliçó. Aquella dona només necessitava sentir-se acompanyada en aquell
moment tan delicat de la seva vida-mort.

La Sílvia coneix al a germana de la Viji; la Narayan. Una nena de tretze anys que ja té el seu casament
concertat.

Aprofitant la xerrada amb la Viji, la Sílvia li pregunta qui viu en la gran casa davant del seu bungalou i la
Viji li explica que hi viu Mahendra i la desgràcia que va patir fa cinc anys quan, a causa d’un accident,
l’home va perdre a la seva dona i els tres fills; i que des d’això, ja no treballa. És un home ric i s’ho pot
permetre.

Després, la Sílvia decideix escriure a l’Artur; no sap si li enviarà la carta o li escriurà un correu, però de
moment, això li serveix per a desfogar-se i parlar amb el seu interior.

Aquí em dona la sensació que la Sílvia utilitza el fet de parlar amb l’Artur a mida de desfogament
personal. Necessita parlar amb algú i d’aquesta manera ho fa.
CAPÍTOL 5

La Sílvia i la Elisabet tenen una molt bona relació; la Sílvia la comença a veure com a la mare que no té
ara mateix a l’Índia i la Elisabeth com a la filla que mai no ha tingut. En una de les seves converses, surt
el tema del Dr. Giner; la Sílvia gosa preguntar-li què n’opina d’ell i l’Elisabet li fa saber que ja sap que
n’està enamorat d’ella; fins i tot que un dia li va demanar de casar-se però ella no li va dir ni si ni no.

En aquest capítol, la Sílvia s’assabenta de que la família de Mahendra havien mort ofegats al llac que
separava el palau i el bungalou d’ella. La Viji i la seva germana li ho expliquen. Després van a fer una
visita al palau de Mahendra.

Mentre estan al jardí, de sobte, apareix en Mahendra i la Sílvia el coneix i comencen a parlar. En
Mahendra la convida a prendre una llimonada i ella, finalment accepta. En Mahendra li explica que
treballa des de casa a través d’internet i li ensenya a la Sílvia uns retrats dels seus fills i la seva dona, la
Pushpa. La Sílvia es veu reflectida en la imatge.

Més tard, la Sílvia explica la seva aventura a l’Elisabet i aquesta li explica que Mahendra, lluny de ser
multimilionari, el que fa és ajudar molt a la gent. Que la seva educació occidental li ha fet veure
realment els problemes del seu país. Li explica que l’home l’ha convidat un altre dia per a veure’s i li
demana opinió sobre el que ha de fer. La doctora li diu que ho faci però que vigili de no intentar
penetrar en la seva ment, perquè no ho aconseguirà-

S’acaba el capítol amb l’entrada d’una nena d’uns 7-8 anys a l’hospital que s’està morint.

CAPÍTOL 6

Aquest capítol comença amb una nova trobada de la Sílvia amb en Leo. La Sílvia intenta fer un
retrobament amb ell i li parla de que ell la ha prejutjat per la seva condició social i familiar; que ella es
troba allà per a fer el mateix que ell.... segueixen sense trobar-se l’un a l’altre. La Sílvia osa retreure-li
totes aquestes coses i en Leo marxa....

Després, la Sílvia va a casa d’en Mahendra ja que ha quedat amb ell. Allà parlen del perquè està la Silvia
allà i ella li comenta que ha vingut a ajudar. En Mahendra es sorprèn que una noia maca estigui allà
podent fer altres coses com viatjar....

En aquest capítol la Silvia ja comença a rumiar en el triangle que té: En Leo, en Mahendra i l’Artur... tres
homes molt diferents, amb maneres molt diferents d’entendre la vida i que ella considera tres parts
d’un tot.

La Sílvia fa l’intent de trucar l’Artur però finalment no pot. La distància personal entre ells és més gran
que la física...
CAPÍTOL 7

Per fi, en Leo demana disculpes a la Sílvia; la veu com cuida a la Sahira i s’entendreix.... En Leo li explica
que l’havia prejutjat per la seva condició social però que treballa molt bé i que s’havia equivocat.

La Sílvia li tira en cara que l’hagi prejutjat i està ressentida, però veu que això és l’inici d’una bona
amistat. Ell li diu que estava passant un mal moment per a defensar-se. Hi ha una llarga discussió. Ella li
retreu que ser rica o de bona família i amb els pares metges reconeguts no dona la felicitat i que ella
només ha vingut a l’Índia a treballar i a sentir-se lliure, sense que ningú no la conegui i sense que ningú
la jutgi per qui és.

La Sílvia li diu a en Leo que el necessita com a amic... que és l’únic català a part de la Dra. I que s’han de
fer costat. En Leo es queda sorprès.

La Viji i la Narayan conviden a la Sílvia al casament de la Narayan.

La Viji, que ho sap tot, pregunta a la Sílvia sobre en Leo i en Mahendra. Ella té la pena que ningun home
no vol res amb ella perquè es coixa i li falta un ull.

La Sílvia li diu que millor sola que amb segons quin home.

CAPÍTOL 8

El dia comença amb duresa. Un accident de tràfic i molta feina. La Sílvia treballa de bon grat en
companyia d’en Leo. La Dra. Roca l’afalaga dient que ha fet una molt bona feina i que està orgullosa
d’ella. Li diu que la majoria de persones que venen com a cooperants el primer any, acusen molt la
duresa amb la que es troben, com falta de recursos i màquines per a fer proves.

Li explica que hi ha molts que passen una certa depressió per aquests motius i que un bon dia aixequen
el cap i s’adonen que no val la pena i que han de tirar endavant.

La Doctora Roca li diu que és una persona extraordinària i que el que ha fet amb en Leo (una persona
tan tancada) és extraordinari; igual que amb en Mahendra (persona impenetrable) i que ella ha
aconseguit traspassar el seu mur després de cinc anys de dolor i de no voler parlar amb ningú.

La doctora li diu que té llum; que la gent s’obre espontàniament davant d’ella i que li diu que això es un
do per a un metge o psiquiatra.

Al final del capítol, la Silvia recorda la discussió que va tenir amb els seus pares quan va decidir venir a
l’Índia.

El seu germà li diu que va sentir parlar els seus pares i que el pare havia dit que se sentia orgullosa d’ella.
I que havia plorat...
CAPÍTOL 9

La Sílvia es troba a casa d’en Mahendra i parlen llarga estona. En Mahendra està interessat en saber si el
proper any, la protagonista tornarà per a fer de cooperant.

A la Sílvia se li fa tard i en Mahendra la convida a sopar; però ella s’hi nega amb l’excusa que no pot no
anar a sopar sense avisar.

La Sílvia torna a començar un e-mail a l’Artur. Cada vegada que li passa alguna cosa fora de lloc, és la
manera que té de pensar i saber triar la opció correcte.

Jo crec que a la Sílvia li encanta estar amb en Mahendra; el considera un pou de saviesa i cultura, però
alhora, està el Leo i està també l’Artur.... No vol complicar-se més la vida.

CAPÍTOL 10

La Sílvia i en Leo estan parlant sobre la vida sentimental d’ella. En Leo li pregunta sobre les reaccions
que van tenir els seus pares i parella quan ella va decidir venir aquí a l’Índia. La Sílvia li ho explica tot.

Més tard, parlen sobre la impossible relació entre ells; segons en Leo, es matarien. Aquí en Leo intenta
veure què en pensa la Sílvia.... a veure si dient això, li veu alguna reacció contradictòria.

El capítol acaba amb la conversa telefònica de la Sílvia amb la seva mare. La mare li diu que truqui al seu
pare (en aquell moment no es troba a casa) ja que l’ha sentit parlar amb orgull d’ella. La Sílvia no es
troba preparada per a fer-ho. Pengen perquè ella ja fa tard a la guàrdia.

En realitat, la Sílvia es more de ganes de parlar amb el seu pare i sentir el sentiment d’aprovació
d’aquest.... és l’únic que li falta per a estar tranquil·la i sentir-se aliviada, però vol deixar passar un temps
més per a poder sentir-se ella més segura.

CAPÍTOL 11

El capítol comença amb la conversa entre la Sílvia i la Viji. La Sílvia li comenta que ha d’ajudar a la seva
germana perquè no deixa de ser una nena i en breu es casarà. La Viji li diu que tindrà tot el que voldrà
(té una mica d’enveja perquè sap que ella mai no es casarà) i que encara que sigui un matrimoni pactat,
i que la sogra al principi la pegui, serà feliç. A l’Índia és així. La Sílvia queda sobtada per la gran diferència
amb el mon occidental.

La Sílvia va cap a l’hospital i s’adona que la Sahira (la nena amb la que s’havia encarinyat) no està al seu
llit. Es tem el pitjor.... Ha mort.

Aquí la Sílvia experimenta una gran tristesa... se sent molt malament perquè la nena ha mort a la nit,
sola... sense ningú a qui donar la mà.

En Leo apareix i ajuda a la Sílvia a passar el mal tràngol.

Li explica que aquesta és la realitat que hi ha allà.

La protagonista envia finalment un mail a l’Artur i li explica el que està vivint i que tots dos s’estimen i
que, si realment han d’estar junts, quan es vegin, ho sabran.

Després parla amb l’Elisabet i aquesta li explica que cadascun dels cooperants han tingut aquesta
experiència i que això afecta molt però ajuda a la Sílvia amb les següents paraules:

“Cada vegada que et sentis fràgil, recordaràs a la Sahira i en comptes d’enfonsar-te, tindràs més força
per no rendir-te”

CAPÍTOL 12

La Sílvia viatja a Mysore per a recollir els materials que necessiten per a l’hospital; material mèdic,
medicines.... Allà, passejant pel mercat, es compra el seu primer sari.

Al viatge de tornada es troben amb uns assaltadors; allà, la Sílvia sent la por de morir al mateix temps
que la impotència de que li robin tots aquells materials que són tan necessaris per a l’hospital.

Ella, s’encara als homes i els hi demana, si us plau, que no s’enduguin res; que són medicines per a
l’hospital... però ells fins que no escolten la paraula RHT (Rural Hospital Trust) no paren de baixar caixes;
sobretot quan s’adonen que la Silvia és la metgessa que va pagar la fusta de la Sahira.

Quan arriba a l’hospital, tan l’Elisabet com en Leo es preocupen molt per ella i ella treu importància al
que acaba de passar.

CAPÍTOL 13

La Sílvia passa un dia normal a l’hospital; passa visites, recepciona nous pacients... tot el de cada dia.

A la tarda, es troba en Pankaj a la porta de l’hospital que li ve a dir que en Mahendra vol que vagi al
vespre a casa seva.
Quan arriba a Pashbar, es a cinc dels homes que l’havien assaltat el dia anterior. Allà, en Mahendra
pregunta a la Sílvia si són aquests els homes que la van assaltar; per a donar-los el seu merescut càstig,
però la Sílvia, en saber-ho menteix i li diu que no ho són. Ella considera que la justícia no l’ha de dictar
en Mahendra.

La Sílvia està enfadada per l’actitud d’en Mahendra. Parla amb ell i li explica que si l’han intentat robar
és perquè tenen la necessitat de fer-ho. Li diu que allà fora hi ha un món que ell no coneix perquè no
surt de casa. Ell li demana que vagi amb ell a descobrir aquest món però ella li diu que ella té feina i una
vida a Barcelona.

Més tard, després que la Silvia hagués salvat la vida d’aquells homes, un d’ells es presenta a l’hospital
per a tornar-li la llanterna i els diners que havia agafat.

El capítol acaba amb la trucada de la Sílvia al seu pare... per fi reuneix el valor per a fer-ho. Li diu que
està aprenent a viure, a part de a ser metgessa. La Sílvia el nota diferent; com si aquelles setmanes
separats l’haguessin suavitzat.

CAPÍTOL 14

Ens trobem en el casament de la Narayan, que plora pel fet de perdre la seva innocència i que sap que a
partir d’avui, ha de marxar amb el seu marit lluny d’allà. La Sílvia sent tristesa per aquest fet...
l’escandalitza el fet de saber que allà l’home mana i la dona obeeix.

La Sílvia i en Leo es posen a parlar sobre aquest tema i a ella li sembla una discussió apassionant. Cada
vegada li agrada més parlar amb ell, encara que sigui per a discutir.

També li explica la conversa que ha tingut amb el seu pare i acaben parlant d’en Mahendra. En Leo vol
saber de què parlen quan ella va a Pashbar.

La conversa entre en Leo i la Sílvia va més enllà... la Sílvia veu que, com ja li havia dit l’Elisabet, en Leo
s’està enamorant d’ella. La protagonista, finalment pregunta a en Leo sobre la relació que l’havia deixat
tan malament; què havia passat? Finalment, en Leo li explica que la seva ex parella s’havia anat al llit
amb el seu millor amic. Ara, la Sílvia ja sabia la història.

CAPÍTOL 15

La Sílvia és a casa d’en Mahendra. Per primera vegada surt el títol del llibre (la cançó que està escoltant
en Mahendra és Trucant a les portes del cel de Bob Dylan. En Mahendra li diu que li agrada la lletra; Tots
ens passem la vida trucant a les portes del cel, un cop i un altre, siguem creients o no, perquè volem
escapar dels inferns que ens sotgen.
En Mahendra li explica a la Sílvia que es va casar amb 13 anys i que ella tenia 10. La Sílvia no pot
dissimular la seva cara d’aberració.

Més tard, en Mahendra li ensenya l’habitació “mausoleu” de la Pushpa. La mateixa que tenia sempre la
llum oberta a la nit i que ella veia des del seu bungalou. Allà estava tota la roba de la Pushpa (els saris),
les seves joies totes exposades... d’alguna manera, en Mahendra li estava mostrant el seu cor. La Sílvia
estava incòmode. Quan es disposa a marxar de casa seva, en Mahendra la convida a anar a Mysore.

Més tard, li tocava treballar amb en Leo. Allà té un contratemps amb una nena que està allà pendent de
que l’atenguin, amb un ull ple de mosques i febre alta. Marxa sobtadament perquè li recorda la Sahira;
en realitat el “shock” que ha tingut; que fins ara no li havia passat des que estava de cooperant, es deu a
que no suporta que se li morin més nenes; bé, més gent en general....No vol agafar “carinyo” a la gent
perquè després se li morin. En Leo l’ajuda un cop més a superar aquest sotrac.

El capítol acaba amb un altre Email a l’Artur.

CAPÍTOL 16

En aquest capítol, la Sílvia va a Mysore amb en Mahendra. Allà, totes les persones el coneixen i li
inclinen el cap per a saludar-lo, com si fos un maharajà.

Allà en Mahendra li ensenya les seves oficines i el seu banc. Li explica que al banc donen microcrèdits
(petites quantitats de diners) per a que la gent pugui tornar-ho sense problema.

Després li mostra la casa que té a Mysore. La Sílvia té la sensació que li està mostrant tot el que podria
tenir si es casés amb ell.

Quan la Sílvia arriba a casa, el primer que fa es mirar el mail per veure si l’Artur ha contestat alguna
cosa... però res.

Arriba a l’hospital i es troba amb la Lakshmi; tenia l’ull envenat però encara tenia molta febre. La
Lakshmi li havia agafat carinyo a la Sílvia; no parlava amb ningú més.

El capítol acaba amb una conversa entre el Dr. Giner i la Sílvia. La Sílvia torna a insistir amb ell i li diu que
ha de tornar a parlar amb l’Elisabet de la seva relació; l’últim cop que ho van fer feia molts anys i s’hi
havia de tornar a llençar.
CAPÍTOL 17

S’acostava el dia de la seva partida de l’Índia; tenia ganes de tornar a casa, amb la seva família i l’Artur,
però alhora també tenia nostàlgia de marxar; per això va pensar que el proper estiu, tornaria.

La nostra protagonista se sent malament amb molta set i molta calor i cau desmaiada. L’Elisabet i en Leo
es fan càrrec d’ella i la porten al bungalou. Més tard, en Leo li porta el sopar i allà mantenen una
conversa molt tendra. En Leo es preocupa per ella i això a ella li agrada.

Més tard, la Silvia va a treballar i la Lakshmi encara és allà. La febre no ha remès però tampoc ha anat a
pitjor.

La Sílvia va a casa d’en Mahendra vestida amb el sari que s’havia comprat a Mysore.La invitació ja ho
deia: “Aquesta nit, gran sopar a Pashbar. Es prega etiqueta”. En Mahendra li té preparat un gran sopar
de comiat amb molt de menjar, música i demés. En Mahendra li diu a la Sílvia que l’esperarà; li demana
poder fer-li un petó però la Sïlvia s’hi nega.

El capítol acaba quan la Sílvia torna cap al seu bungalou i veu, al llac, el Doctor Giner i la Doctora Roca
abraçats i besant-se, per fi!!!!. Ara sí que pot anar a dormir.
CAPÍTOL 18

La Sílvia veu a l’Elisabet. La veu diferent.... està feliç i encisada. Emet una llum diferent.... la Sílvia no diu
res, però està feliç de saber que per fi estan junts. És una cosa que ella sempre ha volgut.

Quan entra a l’habitació de la Lakshmi i veu el llit buit, el temor l’envaeix.... pensa que, com la Sahira, ha
mort soleta... però ràpidament entra una infermera i li diu que s’ha recuperat i que virà. Aquí la Sílvia
sospira aliviada....

Parla amb l’Elisabet sobre la Lakshmi i s’interessa pel que li passarà a partir d’ara. Una nena sola, que no
té a ningú i s’ofereix a fer-se càrrec d’ella des de Barcelona; és a dir, enviar els diners necessaris per a la
seva educació i manteniment general.

En aquest cas, ella sap que com la Lakshmi, hi ha milers però per alguna cosa es comença.... això és el
que jo crec.

No podem salvar a tothom, però sí podem ajudar a salvar-lo.

Comença a pensar el que havia passat la nit anterior amb en Mahendra... quan li havia suplicat aquell
petó i ella s’hi havia negat. A Barcelona, qualsevol amic li hagúes demanat i ella hagués acceptat; però
amb en Mahendra és diferent.... va sentir por que aquell petó el confongués i que després hagués volgut
més....

La Lakshmi és feliç. Sap que viurà i que la Sílvia li farà de mare a distància.

Més tard, la Sílvia veu un cotxe que ve a molta velocitat.... és en Pankaj! Alguna cosa li ha passat a en
Mahendra.

La Sílvia es posa molt nerviosa, l’atenen l’Elisabet i el Llorenç. Després de minuts interminables,
l’Elisabet els informa que està fora de perill i que ha estat una caiguda accidental.

La Sílvia havia arribat a pensar que s’havia intentat suïcidar per culpa d’ella... la Doctora Roca la calma.

CAPÍTOL 19

El capítol comença amb la resposta de l’Artur al mail de la Sílvia. Resulta que, l’Artur, havia hagut de
marxar de vacances per a evadir-se i perquè trobava a faltar molt a la Sílvia i no havia mirat el correu fins
que no havia arribat a casa.

El mail és un reclam d’amor en tota regla. Ell li demana perdó per no haver estat capaç d’entendre les
seves necessitats com a persona; per haver-li dit Miss ONG, per tantes coses..... i sobretot li demana
perdó i per suposat li diu que l’estima i que l’espera aquí. Que s’ha adonat que no és ningú sense ella i
que aquest estiu ha estat insuls i dolorós. EL fet d’haver estat separats ha fet que la valori infinitament
més.

La Sílvia vol deixar tot embastat abans de la seva partida. Parla per telèfon amb la seva mare sobre el cas
de la beca d’en Leo. Li explica que no li volen renovar i que ella ha d’aconseguir que o li renovin o
finançar-la ella.
Després parlen sobre el seu pare. La mare li explica que aquests mesos sense ella han fet que el seu pare
s’adoni de que la Sílvia havia de fer el viatge però que si ell s’havia negat només era perquè ella era la
nina dels seus ulls i perquè tenia por. Li explica també que ara, estaven treballant plegats a la seguretat
social; amb gent que necessitava cirurgies plàstiques però que no tenien diners per a pagar-les. La Sílvia
es queda molt sorpresa. En resum... que s’havia retrobat a ell mateix i tot era gràcies a ella.

La Sílvia va a veure en Mahendra a l’habitació. Està bé. En Mahendra li agraeix tota la seva ajuda. Ha
sortit de la seva penombra gràcies a ella. Finalment, la Sílvia li fa un petó sense que ell no ho esperi. Un
regal de comiat.

Toca el comiat amb en Leo. M’ha encantat! La seva relació ha arribat a ser de complicitat. S’estimen
però els dos saben que, de moment, ella té a l’Artur esperant i que se l’estima.

Prometen tornar a veure’s el proper any.

Finalment, la trucada de telèfon amb el seu pare. El veu canviat, molt canviat. Ella li demana de viure
sola i ell accepta després de veure que la seva filla ha canviat; ha madurat, s’ha fet gran. Tots vindran a
l’aeroport a buscar-la.
OPINIÓ PERSONAL SOBRE EL LLIBRE

El llibre m’ha agradat moltíssim per l’argument que té. La història d’una noia acomodada del barri de
Sarrià, estudiant de medicina podria ser la de qualsevol de la nostra classe. Jo crec que ens hem sentit
molt identificades en aquest aspecte per la seva realitat.

M’ha agradat molt el canvi que pateix la Sílvia; como comença sent una nena adinerada que, tot i creure
que sap el que vol, arriba a l’Índia per a “ salvar el món “ i, totes les penes i llàgrimes pel fet de no tenir
estris mínims per a poder fer la seva feina, fan que en el seu retorn a casa seva, la seva única finalitat
sigui seguir sent ella mateixa i ajudar encara més a la gent.

A l’Índia es troba un món completament nou per a ella; una cultura i una manera de vida impensable
per a qualsevol persona occidental com ella.

Treballa amb els veterans doctors Giner i Roca, que amb el temps es converteixen com uns pares per a
ella. A ,més, compta amb l’ajut d’en Leo, que en un principi no comencen bé la seva relació, però poc a
poc es fan inseparables. També compta amb l’ajuda de la Viji i la Narayan; dues germanes índies que
l’ajuden amb les feines de la cabana i l’ajuden a endinsar-se al país.

Tot això, juntament amb l’experiència personal amb en Mahendra; un home tocat per la vida i la mort;
cavallerós i cult amo de les terres en les que està construït l’hospital on ella és cooperant, fan que l’Índia
canviï per complert a la Sílvia. S’adona de que allà, salvar a algú és complicat; falten medis i material; no
hi ha equips d’alta tecnologia, ni aparells bàsics per a fer diagnòstics... en fi, que la impotència de poder
fer la seva feina ben feta fa que valori molt més el que té a casa.

És un llibre ple d’amor que ens explica perfectament com és la seva gent, sobretot els pobres que no
poden accedir a una sanitat de qualitat. Índia és un país de contrastos i això queda molt ben reflectit en
el llibre.

L’autor te una manera de narrar molt descriptiva que fa que t’endinsis en el llibre i t’imaginis 100% tots
els personatges. L’unica cosa que he trobat a faltar és que, tot i que ja et pots imaginar tot per tot el que
passa a l’ultim capítol, un parell de capítols més on ens expliqui la seva arribada, la seva relació amb
l’Artur i un any després, la seva retrobada amb en Leo i en Mahendra; potser amb la companyia dels
seus pares.... No crec que trigui a llegir-me un altre llibre seu.