TEMA 4.

ALTRES FONTS DEL DRET INTERNACIONAL PÚBLIC

Introducció:
Evolució del DI a partir de l’art 38 de l’Estatut de la CIJ: els actes obligatoris de
les OI.

Les resolucions de les OI:

Característisques: voluntat pròpia diferents dels Estats.
Manifestació de l‘activitat esencialment normativa: a) a
través de la conclusió de tractats multilaterals, b) actes obligatoris: Nomès
excepcionalment les resolucions de les OI tenen caràcter obligatori.
El fonament per adoptar una resolució obligatoria resideix
en el tractat constitutiu de la OI, aceptat pels Estats part del mateix.
Les resolucions obligatories són considerades fonts
secundàries del DI: descansen sobre una font primaria que és el tractat constitutiu de la
OI.

Els processos de creació i de determinación del costum internacional a

través de les resolucions de les OI.
El valor jurídic de les resolucions no obligatòries: expressió de l’opinio iuris.
El valor juridic de les declaracions de l’Assemblea General de les NU.

Els actes unilaterals:.

Concepte
Classes: el reconeixement, la protesta, la renúncia, la notificación, la promesa

La conducta dels Estats: referència a la doctrina de l’estoppel

Els Estats amb les seva conducta poden afectar als seus drets i obligacions.
Estoppel by representation: una Part amb la seva actitut dona a entendrer a una
altre Part que existeix una determinada situació, llavors aquesta Part modifica la seva
posició fonamentant-la en l’existència de la dita posició.
Estoppel by equiescence: una Part qu eha tingut coneixement de una
determinada situació, i podia reacció contra la mateixa, si deixa passar un temps
raonable sense reaccionar, després no podrà impugnar l’esmentada situació.