Tema 1.

VECTORS I MATRIUS

Magnituds escalars: són aquelles que venen representades per un únic valor numèric.
Alguns exemples:
• El pes d’una persona (68 kg)
• La velocitat d’un mòbil (75 km/h)
• La taxa d’interès d’una operació financera (5%)
• La producció anual d’oli a Catalunya (5.760.000 l)

Magnituds vectorials: són aquelles que venen donades per diversos valors numèrics conjuntament.
Alguns exemples:
• Els capitals financers (3.000€, 4 anys)
• La pressió arterial (135mm/hg, 67mm/hg)
• La producció anual de les empreses del sector automobilístic (SEAT, TOYOTA, BMW, TESLA, VOLVO) en
milers d’unitats: (72.000, 48.000, 125.000, 3.000, 58.000)
• La producció anual d’oli a les diferents comunitats autònomes de l’estat (Catalunya, Andalusia, València)
(570.000 l, 985.000 l, 153.000 l)

Matemàtiques - ADE/UdL - Carles Capdevila 1

 Tema 1. VECTORS I MATRIUS
Vectors
Definició: s’anomena vector de n components, a un conjunt ordenat de n nombres reals, que es poden
escriure en forma de fila o de columna: 𝑎𝑎1
𝑎𝑎2
𝑢𝑢 = 𝑎𝑎1 , 𝑎𝑎2 , . . . . , 𝑎𝑎𝑛𝑛 ; 𝑢𝑢 = · ; ai ∈ R, ∀i=1, . . . n
·
·
𝑎𝑎𝑛𝑛
Els nombres reals ai que formen el vector s’anomenen components del vector.

Definició: El vector 0 = (0, 0, 0, . . . , 0) s’anomena vector nul o vector zero.

Definició: Si 𝑢𝑢 = 𝑎𝑎1 , 𝑎𝑎2 , . . . . , 𝑎𝑎𝑛𝑛 ⟹ −𝑢𝑢 = −𝑎𝑎1 , −𝑎𝑎2 , . . . . , −𝑎𝑎𝑛𝑛 i s’anomena vector oposat del vector 𝑢𝑢.
Representació gràfica de vectors
Si 𝑢𝑢 = (a1, a2) i 𝑣𝑣⃗ = (a1, a2, a3) són vectors de dues i tres components respectivament, es poden representar
gràficament mitjançant “fletxes” de la forma següent:  Els vectors, a més de les seves
components, tenen tres elements
més que cal tenir en compte:
Direcció, Sentit i Mòdul.

2
Matemàtiques - ADE/UdL - Carles Capdevila
 Tema 1. VECTORS I MATRIUS

Direcció: ve donada per la recta sobre la que està situada la fletxa que representa el vector.

Sentit: ve donat per la orientació de la fletxa. El vector 𝑢𝑢 = (a1, a2) i el vector −𝑢𝑢 = (−a1, −a2) tenen la
mateixa direcció però sentit contrari.

Mòdul: és la longitud del vector. Si 𝑢𝑢 = (a1, a2, . . . , an) el seu mòdul es representa per 𝑢𝑢 i ve donat per

l’expressió: 𝑢𝑢 = 𝑎𝑎12 + 𝑎𝑎22 +. . . +𝑎𝑎𝑛𝑛2

Exemple: Si 𝑢𝑢 = (3, 4) → 𝑢𝑢 = 9 + 16 = 259 + 16 = 5

Operacions amb vectors

Suma de vectors: donats dos vectors 𝑢𝑢 = 𝑎𝑎1 , 𝑎𝑎2 , . . . . , 𝑎𝑎𝑛𝑛 i 𝑣𝑣⃗ = 𝑏𝑏1 , 𝑏𝑏2 , . . . . , 𝑏𝑏𝑛𝑛 , amb el mateix nombre de
components, es defineix el vector suma 𝑢𝑢⃗ + 𝑣𝑣⃗ , de la forma següent: 𝑢𝑢⃗ + 𝑣𝑣⃗ = (a1+b1, a2+b2 , . . . , an+bn)

3
Matemàtiques - ADE/UdL - Carles Capdevila
 Tema 1. VECTORS I MATRIUS

Producte d’un escalar per un vector: donat un vector 𝑢𝑢 = (a1 , a2 , ... ,an) i un escalar k∈R , es defineix
el producte de l’escalar k pel vector 𝑢𝑢⃗ de la forma següent: 𝑘𝑘 · 𝑢𝑢 = 𝑘𝑘 · 𝑎𝑎1 , 𝑘𝑘 · 𝑎𝑎2 , . . . . , 𝑘𝑘 · 𝑎𝑎𝑛𝑛

Representació gràfica de les operacions amb vectors:

Considerem els vectors 𝑢𝑢 = (3, 1) i 𝑣𝑣⃗ = (2, 4) i els escalars 2 i – 2. I efectuem les operacions següents:
𝑢𝑢 + 𝑣𝑣⃗ = (3, 1) + (2, 4) = (5, 5); 2 · 𝑢𝑢 = (6, 2) i – 2·𝑣𝑣⃗ = (– 4, – 8). La representació gràfica dels resultats
d’aquestes operacions és la següent:
𝑢𝑢 + 𝑣𝑣⃗
𝑣𝑣⃗
2·𝑢𝑢
𝑢𝑢

-2·𝑣𝑣⃗  Donats els vectors 𝑢𝑢 = (– 2, 3) i 𝑣𝑣⃗ = (2, 3),

calculeu els vectors 𝑢𝑢 + 𝑣𝑣⃗ i – 2 𝑢𝑢 + 3 𝑣𝑣⃗ .
Dibuixeu-los en un paper quadriculat.
4
Matemàtiques - ADE/UdL - Carles Capdevila
 Tema 1. VECTORS I MATRIUS

Combinació lineal de vectors

Definició: Considerem 𝑢𝑢1 , 𝑢𝑢2 , . . . , 𝑢𝑢𝑟𝑟 , r vectors de n components i k1, k2, . . . , kr , r nombres reals. Si
efectuem les operacions 𝑘𝑘1 · 𝑢𝑢1 + 𝑘𝑘2 · 𝑢𝑢2 + . . . +𝑘𝑘𝑟𝑟 · 𝑢𝑢𝑟𝑟 obtindrem un nou vector de n components i
direm que aquest vector és una combinació lineal dels vectors 𝑢𝑢1 , 𝑢𝑢2 , . . . , 𝑢𝑢𝑟𝑟 .
Exemple:
Considerem els vectors 𝑢𝑢1 = (1, 0, -2); 𝑢𝑢2 = (-1, 1, 3); 𝑢𝑢3 = (0, 0, 2) i 𝑢𝑢4 = (-1, -2, 1). Considerem els
nombres reals 2, –3, 1 i –2. Si efectuem les operacions 2· 𝑢𝑢1 − 3· 𝑢𝑢2 + 𝑢𝑢3 − 2· 𝑢𝑢4 , obtindrem el vector
𝑢𝑢 = 2·(1, 0, -2)− 3·(-1, 1, 3)+(0, 0, 2)− 2·(-1, -2, 1) = (7, 1, -13).
El vector 𝑢𝑢 = (7, 1, -13) és una combinacions lineals dels vectors 𝑢𝑢1 , 𝑢𝑢2 , 𝑢𝑢3 𝑖𝑖 𝑢𝑢4 . I això s’expressa de la
forma següent:
𝑢𝑢 = 2· 𝑢𝑢1 − 3· 𝑢𝑢2 + 𝑢𝑢3 − 2· 𝑢𝑢4

 Escriviu dues combinacions lineals més dels mateixos quatre vectors.

5
Matemàtiques - ADE/UdL - Carles Capdevila
 Tema 1. VECTORS I MATRIUS

 El vector 𝑢𝑢 = (9, 2) es pot expressar com una combinació lineal dels vectors 𝑢𝑢1 = (1, 2) i 𝑢𝑢2 = (6, 4)?

És possible trobar dos escalars k1 i k2 de manera que el vector 𝑢𝑢 es pugui expressar de la forma
𝑢𝑢 = k1·𝑢𝑢1 + k2 ·𝑢𝑢2 ?
Per això cal plantejar la igualtat: (9, 2) = k1 ·(1, 2) + k2· (6, 4) = (k1 + 6 k2, 2 k1 + 4 k2) i resoldre el
sistema d’equacions que resulta d’igualar les dues components dels dos vectors:

𝑘𝑘1 + 6 𝑘𝑘2
2𝑘𝑘1 + 4𝑘𝑘2
=9
=2
� → si resolem el sistema obtenim: k1 = − 3 i k2 = 2.

Així doncs podem dir que el vector 𝑢𝑢 és combinació lineal dels vectors 𝑢𝑢1 i 𝑢𝑢2 , ja que el podem
expressar de la forma 𝑢𝑢 = − 3·𝑢𝑢1 + 2·𝑢𝑢2 .

 És possible expressar el vector 𝑢𝑢1 com a combinació lineal de 𝑢𝑢 i de 𝑢𝑢2 ? Com? I expressar 𝑢𝑢2 com
combinació lineal de 𝑢𝑢 i de 𝑢𝑢1 ? Com?

Si 𝑢𝑢 = − 3·𝑢𝑢1 + 2·𝑢𝑢2 → 𝑢𝑢1 = − 1/3·𝑢𝑢 + 2/3·𝑢𝑢2 i 𝑢𝑢2 = 3/2·𝑢𝑢1 + 1/2· 𝑢𝑢

6
Matemàtiques - ADE/UdL - Carles Capdevila
 Tema 1. VECTORS I MATRIUS

 El vector 𝑣𝑣⃗ = (4, −1) es pot expressar com una combinació lineal dels vectors 𝑣𝑣⃗1 = (1, 2) i 𝑣𝑣⃗2 = (−2, −4)?

En aquest cas, si plantegem la igualtat (4, −1) = k1 · (1, 2) + k2 · (−2, −4) = (k1 − 2 k2 , 2 k1 − 4 k2) i el sistema

d’equacions corresponent:
𝑘𝑘1 − 2 𝑘𝑘2
2𝑘𝑘1 − 4𝑘𝑘2
=4
= −1
� → multiplicant la 1a. equació per − 2: −2𝑘𝑘1 + 4 𝑘𝑘2
2𝑘𝑘 − 4𝑘𝑘
= −8
= −1
�→
1 2

sumant les dues equacions tindrem: 0 = −9. Això no és possible → el sistema no té solució i per lo tant el

vector 𝑣𝑣⃗ no és pot escriure com a combinació lineal dels vectors 𝑣𝑣⃗1 i 𝑣𝑣⃗2 : 𝒗𝒗 ≠ k1·𝒗𝒗𝟏𝟏 + k2·𝒗𝒗𝟐𝟐

Dependència i independència lineal de vectors

Definició: Donats 𝑢𝑢1 , 𝑢𝑢2 , . . . , 𝑢𝑢𝑟𝑟 , r vectors de n components, direm que són linealment dependents si
almenys un d’ells es pot expressar com a combinació lineals de la resta.

Exemple:
Els vectors 𝑢𝑢 = (9, 2), 𝑢𝑢1 = (1, 2) i 𝑢𝑢2 = (6, 4) són linealment dependents donat que, tal com hem vist
anteriorment: 𝑢𝑢 = − 3·𝑢𝑢1 + 2·𝑢𝑢2 ó bé 𝑢𝑢1 = − 1/3·𝑢𝑢 + 2/3·𝑢𝑢2 ó bé 𝑢𝑢2 = 3/2·𝑢𝑢1 + 1/2· 𝑢𝑢
7
Matemàtiques - ADE/UdL - Carles Capdevila
 Tema 1. VECTORS I MATRIUS

Gràficament:
2·𝑢𝑢2  Expresseu gràficament el vector 𝑢𝑢1 com a
𝑢𝑢2 combinació lineal de 𝑢𝑢 i ·𝑢𝑢2 i el vector 𝑢𝑢2 com a
𝑢𝑢1
𝑢𝑢
combinació lineal de 𝑢𝑢 i 𝑢𝑢1

−3 · 𝑢𝑢1

𝑢𝑢 = − 3·𝑢𝑢1 + 2·𝑢𝑢2

Definició: Donats 𝑢𝑢1 , 𝑢𝑢2 , . . . , 𝑢𝑢𝑟𝑟 , r vectors de n components, direm que són linealment independents si
cap d’ells es pot expressar com a combinació lineal de la resta.

Exemple:

Els vectors 𝑢𝑢1 = (1, 2) i 𝑢𝑢2 = (6, 4) són linealment independents donat que no és possible expressar 𝑢𝑢1 com
a combinació lineal de 𝑢𝑢2 : 𝑢𝑢1 ≠ k·𝑢𝑢2 ni expressar 𝑢𝑢2 com a combinació lineal de 𝑢𝑢1 : 𝑢𝑢2 ≠ k·𝑢𝑢1 .

8
Matemàtiques - ADE/UdL - Carles Capdevila
 Tema 1. VECTORS I MATRIUS

Observeu la gràfica anterior: els vectors 𝑢𝑢1 𝑖𝑖 𝑢𝑢2 tenen direccions diferents, de manera que,
gràficament, ja es veu que és impossible que un dels dos vectors pugui ser múltiple de l’altre, és a dir
𝑢𝑢1 ≠ k·𝑢𝑢2 i 𝑢𝑢2 ≠ k·𝑢𝑢1 .

Així doncs, al pla, dos vectors són linealment independents si tenen direccions diferents i linealment
dependents si tenen la mateixa direcció.

Per altra banda, al pla, si tenim tres vectors sempre serà possible expressar un d’ells com a
combinació lineal dels altres dos.
Així doncs, al pla, tres vectors sempre seran linealment dependents.

 Comproveu aquesta darrera propietat amb diversos exemples gràfics.

 Podeu enunciar regles semblants pel cas dels vectors de tres components a l’espai?

9
Matemàtiques - ADE/UdL - Carles Capdevila
 Tema 1. VECTORS I MATRIUS

Matrius

Definició: s’anomena matriu a un conjunt de nombres reals, que anomenarem elements de la matriu,
disposats en files i columnes.
 a11 a12 a13 
 
 a 21 a 22 a 23 
Una matriu de 4 files i 3 columnes serà de la forma: A =   on els elements de la matriu 𝑎𝑎𝑖𝑖𝑖𝑖 , són
a a 32 a 33
 31 
 a 41 a 42 a 43 

nombres reals i els subíndex indiquen la fila i la columna en la que es troba l’element. Així doncs, l’element
𝑎𝑎𝑖𝑖𝑖𝑖 , és l’element que es troba a la fila i i columna j.
𝑎𝑎11 ⋯ 𝑎𝑎1𝑚𝑚
Una matriu de n files i m columnes serà de la forma: 𝐴𝐴 = ⋮ ⋱ ⋮
𝑎𝑎𝑛𝑛1 ⋯ 𝑎𝑎𝑛𝑛𝑛𝑛

Una matriu de n files i m columnes es pot interpretar com un conjunt de m vectors de n components posats
en columna. És a dir, cada columna d’una matriu es pot considerar com un vector.

10
Matemàtiques - ADE/UdL - Carles Capdevila
 Tema 1. VECTORS I MATRIUS
Tipus de matrius

Matriu quadrada: és aquella que té el mateix nombre de files que de columnes.

El nombre de files o columnes d’una matriu quadrada, s’anomena ordre de la matriu.
En una matriu quadrada, els elements que ocupen la mateixa fila que columna, es a dir els elements de la
forma aii, formen la diagonal principal de la matriu.
La suma dels elements de la diagonal principal d’una matriu quadrada s’anomena traça de la matriu.
6 3 1
Exemple: A= 4 8 2 → Traça (A) = 6+8+3= 17
5 9 3

Matriu triangular: és aquella matriu quadrada que té tots els elements de sobre o de sota la diagonal
principal iguals a zero. Les matrius triangulars poden ser de dos tipus:
6 3 1
“Matriu triangular superior”: Aquella matriu tal que ∀i >j , 𝑎𝑎𝑖𝑖𝑖𝑖 = 0 → 0 8 2
0 0 3
6 0 0
“Matriu triangular inferior”: Aquella matriu tal que ∀i < j , 𝑎𝑎𝑖𝑖𝑖𝑖 = 0 → 4 8 0
5 9 3 11
Matemàtiques - ADE/UdL - Carles Capdevila
 Tema 1. VECTORS I MATRIUS

Matriu diagonal: és aquella matriu quadrada que té tots els elements iguals a zero, llevat dels de la
diagonal principal.
6 0 0
A= 0 8 0
0 0 3
Matriu identitat: és una matriu diagonal tal que 𝑎𝑎𝑖𝑖𝑖𝑖 = 1, ∀i. S’acostuma a representar per I.
1 0 0
I= 0 1 0
0 0 1
Matriu nul·la: és aquella matriu en que tots els seus elements són zero. La designarem per 0

0 0 0
0= 0 0 0
0 0 0
Matriu oposada: donada una matriu A = (𝑎𝑎𝑖𝑖𝑖𝑖 ), la seva matriu oposada, serà: −A = (− 𝑎𝑎𝑖𝑖𝑖𝑖 ).

6 −3 1 −6 3 −1
A= 4 8 −2 → − A = −4 −8 2
−5 9 3 5 −9 −3
12
Matemàtiques - ADE/UdL - Carles Capdevila
 Tema 1. VECTORS I MATRIUS

Matriu simètrica: és una matriu quadrada tal que 𝑎𝑎𝑖𝑖𝑖𝑖 = 𝑎𝑎𝑗𝑗𝑖𝑖 ∀i, j.

6 3 −1
A= 3 8 2
−1 2 3

Matriu fila: és una matriu amb una única fila: A = 𝑎𝑎1 , . . . . 𝑎𝑎𝑛𝑛
𝑎𝑎1
.
Matriu columna: és una matriu amb una única columna: A= .
𝑎𝑎𝑛𝑛
Operacions amb matrius. Propietats

Suma de matrius: Donades dues matrius A = (𝑎𝑎𝑖𝑖𝑖𝑖 ) i B = (𝑏𝑏𝑖𝑖𝑖𝑖 ), de les mateixes dimensions, definim la
matriu suma de la matriu A més la matriu B, i la representarem per A + B, com una nova matriu, C = (𝑐𝑐𝑖𝑖𝑖𝑖 )
de les mateixes dimensions, definida per 𝑐𝑐𝑖𝑖𝑗𝑗 = 𝑎𝑎𝑖𝑖𝑖𝑖 + 𝑏𝑏𝑖𝑖𝑖𝑖 , ∀i, j. C = A + B

−1 2 2 −5 1 −3
Exemple: 0 −5 + −3 2 = −3 −3
3 1 1 0 4 1
13
Matemàtiques - ADE/UdL - Carles Capdevila
 Tema 1. VECTORS I MATRIUS

Propietats: Donades A, B i C tres matrius de les mateixes dimensions, es verifica:

• A+B=B+A
• (A + B) + C = A + (B + C)
• A+0=A
• A + (−A) = 0
Producte d’un escalar per una matriu: Donada una matriu A = (𝑎𝑎𝑖𝑖𝑖𝑖 ) i un escalar k∈R, definim el
producte de l’escalar k per la matriu A, i el representarem per k·A, com una nova matriu, C = (𝑐𝑐𝑖𝑖𝑖𝑖 ) de les
mateixes dimensions que la matriu A, definida per 𝑐𝑐𝑖𝑖𝑖𝑖 = k·𝑎𝑎𝑖𝑖𝑖𝑖 , ∀i, j.

−1 5 −2 2 −10 4
Exemple: − 2· =
0 2 7 0 −4 −14

Propietats: Donats k i k’ dos escalars qualsevol, i A i B dues matrius qualsevol, de la mateixa

dimensió, es verifica:
• (k + k’)· A = k· A+ k’· A
• k· (A + B) = k ·A+ k · B
• (k ·k’)· A = k ·(k’· A) 14
Matemàtiques - ADE/UdL - Carles Capdevila
 Tema 1. VECTORS I MATRIUS

Producte de matrius: Donada una matriu A = (𝑎𝑎𝑖𝑖𝑖𝑖 ) de n files i m columnes i una altra matriu B = (𝑏𝑏𝑖𝑖𝑖𝑖 ) de
m files i p columnes, definim el producte de la matriu A per la matriu B, i el representarem per A · B, com
una nova matriu de n files i p columnes, definida de la forma següent:
 m m

 a11 ... a1m   b11 ... b1 p   ∑ a1k bk1 ... ∑ a1k kp 
b
     k =1 k =1 
A ⋅ B =  ... ... ...  ⋅  ... ... ...  =  ... ... ... 
a   ... bmp   ∑ a nk bk1 ... 
m m
 n1 ... a nm   bm1 ∑ a nk bkp 
 k =1 k =1 

Observem: tal com es defineix el producte de matrius, per poder multiplicar dues matrius el nombre de
columnes de la matriu de l’esquerra ha de coincidir amb el nombre de files de la matriu de la dreta, i el
resultat serà una matriu de tantes files com la matriu de l’esquerra i tantes columnes com la matriu de la
dreta.

Si An,m és una matriu de n files i m columnes i Bm,p una matriu de m files i p columnes, la matriu producte
An,m · Bm,p serà una matriu de n files i p columnes: Cn,p
An ,m ⋅ Bm , p = C n, p
15
Matemàtiques - ADE/UdL - Carles Capdevila
 Tema 1. VECTORS I MATRIUS

2 1
1 2 0 3
Exemple: Si 𝐴𝐴 = −1 0 i 𝐵𝐵 =
−1 −1 5 2
0 −3
2 1 1 3 5 8
1 2 0 3
𝐴𝐴 · 𝐵𝐵 = −1 0 · = −1 −2 0 −3
−1 −1 5 2
0 −3 3 3 −15 − 6

Observeu: El producte 𝐵𝐵 · 𝐴𝐴 no es pot efectuar.

Propietats: Donades A, B i C tres matrius de dimensions adequades, es verifica:

• A·(B+C) = A·B + A·C

• A·(B·C) = (A·B)·C
• A·I = I·A = A
• En general: A·B ≠ B·A

16
Matemàtiques - ADE/UdL - Carles Capdevila
 Tema 1. VECTORS I MATRIUS

Transposició: Donada una matriu A=(𝑎𝑎𝑖𝑖𝑖𝑖 ) de n files i m columnes, s’anomena matriu transposada i es
representa per At o bé per A’, a la matriu de m files i n columnes que s’obté al transformar les files de la
matriu A en les columnes de la matriu At. És a dir At= (𝑎𝑎𝑗𝑗𝑖𝑖 ).

2 1
2 −1 0
Exemple: Si 𝐴𝐴 = −1 0 ⟹ 𝐴𝐴𝑡𝑡 =
1 0 −3
0 −3

Propietats:
• Si A és una matriu quadrada, A és una matriu simètrica si i només si A = At
• (At )t = A
• Si A i B son dues matrius de les mateixes dimensions, (A+B )t = At +Bt
• Si A i B son dues matrius que es poden multiplicar, (A·B )t = Bt · At
• (k ·A)t = k· At

17
Matemàtiques - ADE/UdL - Carles Capdevila
 Tema 1. VECTORS I MATRIUS
La matriu inversa

Definició: Donada una matriu quadrada A i una altra matriu quadrada B, del mateix ordre, direm
que la matriu B és la matriu inversa de la matriu A si ..A·B = B·A = I.. En aquest cas, la matriu B es
representa per A-1.

Si la matriu B és la matriu inversa de la matriu A, és a dir si B = A-1, aleshores, la matriu A també

és la inversa de la matriu B és a dir: A = B-1 .
Exemple:
3 5 2 5
Si 𝐴𝐴 = i 𝐵𝐵 = aquestes dues matrius són inverses l’una de l’altra, és a dir B = 𝐴𝐴−1 i A = 𝐵𝐵 −1
−1 −2 −1 3
3 5 2 5 1 0
donat que A · B = · = =I
−1 −2 −1 3 0 1
Propietats: Donades A i B dues matrius quadrades, es verifiquen les propietats següents:

• (A-1)-1 = A
• (A·B)-1 = B-1 · A-1
• (A-1) t = (At ) -1 18
Matemàtiques - ADE/UdL - Carles Capdevila
 Tema 1. VECTORS I MATRIUS
Equacions matricials

Definició: S’anomena equació matricial qualsevol equació en la que les incògnites són matrius en lloc
de valors numèrics.
Exemples:
−1 −2 2 5
Donades les matrius 𝐴𝐴 = i 𝐵𝐵 = determinar la matriu X que verifica l’equació
1 1 −1 3

1 0
2·A + 3·X = B + I , on I és la matriu identitat 𝐼𝐼 = .
0 1

Aïllem la variable X, que en aquest cas és una matriu, amb els mateixos criteris que l’aïllaríem si es
tractés d’una variable numèrica:

2·A + 3·X = B + I → 3·X = B + I − 2·A → X = 1/3·[B + I − 2·A] →

2 5 1 0 −2 −4 5 9 5/3 3
→ X = 1/3·[ + − ] = 1/3 · =
−1 3 0 1 2 2 −3 2 −1 2/3

19
Matemàtiques - ADE/UdL - Carles Capdevila
 Tema 1. VECTORS I MATRIUS

Si la variable X estes multiplicada per una altra matriu, per exemple A·X = B, per aïllar la matriu X
caldria multiplicar ambdós membres de la igualtat (A·X i B) per la matriu inversa de la matriu A,
a l’esquerra, donat que el producte de matrius no és commutatiu. Així doncs tindríem:

A·X = B → A-1·A·X = A-1·B → I·X = A-1·B → → X = A-1·B

Si fos X ·A = B → X · A ·A-1 = B ·A-1 → X = B · A-1

 Aïlleu la variable (matriu) X en les equacions següents:

a) 5·I – B = 3·A – 2·X

b) B·X – A = B
c) 2·I + B = A·X – 3·A
d) 2·X – A·X = B
e) X·B – A = B
f) 2·I + X·A = A + 3·B
20
g) A·X – B = X·C