Fonaments de Tecnologia

Unitat 1. La indústira alimentaria.

ORÍGENS I CONTETX DE LA INDÚSTIRA ALIMENTARIA.

Origens.
S’han aplicat tècniques de tractament d’aliments des de temps molt remots.

La cervesa va ser desenvolupada pels antics pobles elamites, egipcis i sumeris. Les evidències
més antigues de la producció de cervesa daten al voltant de 4000 aC. i van ser trobsdes a Godin
Tepe, a l’antic Elam (actual Iran). Alguns l’ubiquen a Egipte conjuntamnet amb la’arició del pa
entre el 6000-10000 aC. ja que té semblant preparacio , afetgint més o menya aigua.

Els Inques (2000-3000 aC.)

Utilitzaven la liofilització ( aliment desihidratat) per a la concervació de tubercles (assecat en

estat congelat). Com podria ser possible sense la tecnologia adequada? Gràcies a les condicions
naturals que es donen als cims dels Andes.

A la nit els aliments es congelaven a causa de les baixes temperatures i posteriorment, gràcies a
la calor del sol i les baixes pressions atmosfèriques aquest gel es transformava directament en
vapor.Aplicaven la sublimació la transformació de solid a vapor a traves de la disminució de la
presió i de la diferencia de temperatura.

Els Romans.

Van introduir l'ús d'additius com a conservants com la sal. Tampoc no tenien cap explicació per
al fenomen, però la feien servir i no només perquè durava més temps la carn sinó que a més no
perdia el seu color rosa.

El que passava ho sabem avui i és que la sal que ells feien servir, recollida als deserts, contenia
nitrats. Els bacteris transformaven aquestes substàncies en monòxid de nitrogen. Aquest és el
compost, avui usat en la indústria alimentària com a conservant. Reacciona amb la mioglobina
de la sang i dóna lloc a un producte de color vermell, que emmascara la decoloració natural que
es produeix amb el temps a la carn i els embotits.

També van promoure el cultiu de la vinya als països que conquerien i van ensenyar a produir vi.

L’Europa Medieval.

Es va fer servir el fumat i es va estendre la cria del porc i conservació del peix. No sabien
perquè, però ho feien servir perquè els funcionava. Avui sabem que l'aldehid fòrmic present al
fum és el que reacciona amb les proteïnes de la carn i n'impedeix la putrefacció.

A l'alta Edat Mitjana, es va començar a fabricar cervesa industrialment, a grans quantitats.

L’Europa de l’Edat Moderna.

1
Implementa el fumat i la salaó de peix a gran escala. També, el gel com a element per disminuir
el deteriorament dels aliments.

Revolució Industrial.

Va afectar la producció d'aliments. Una de les grans fites va ser l'esterilització dels aliments.
Una altra fita important va ser la aparició i la producció industrial de fred segons un cicle
termodinàmic.

El fred es genra a partir de l’expanció i la compressió, primer de tot comprimim mitjançant

energia electrica i despues expandim.

Industria Alimentaria.

Al segle XX apareix la gran indústria alimentària de producció, processament i conservació

d'aliments a gran escala, utilitzant processos complexos formats per operacions unitàries.

Tendències del segle XXI.

Aliments saludables i sostenibles: Els consumidors busquen cada vegada més aliments que
siguin saludables per al cos i per al planeta. Això implica una major oferta de productes
orgànics, vegetarians i vegans, així com aliments amb baix contingut de sucre, sal i greixos
saturats.

Aliments personalitzats: Cada vegada hi ha més demanda per part dels consumidors per
aliments personalitzats que s'ajustin a les seves necessitats i preferències. Això inclou, per
exemple, aliments lliure de gluten, sense lactosa, sense conservants, i altres.

Tecnologia alimentària: Les innovacions tecnològiques estan transformant la indústria

alimentària, amb el desenvolupament de noves tècniques de processament d'aliments, aliments
imprès en 3D, aplicacions de realitat augmentada per millorar l'experiència dels consumidors,
entre altres.

Sostenibilitat: La indústria alimentària està prenent mesures per reduir la seva petjada ecològica,
a través de la utilització de materials i embalatges més sostenibles, l'ús de fonts d'energia
renovable i la implementació de pràctiques agrícoles més sostenibles.

Km 0.

Context català.
La indústria alimentària és un sector important de l'economia catalana, ja que genera una part
significativa del PIB i de l'ocupació. El sector es dedica a la producció i transformació de tot
tipus d'aliments, des de productes frescos com fruites i verdures fins a productes processats com
conserves, embotits, làctics, càrnics.

Exportacions.
En els últims 10 anys, les exportacions agroalimentàries catalanes han crescut un 86,39% en
valor i un 53,16% en volum, fet que consolida el camí del volum al valor de les exportacions
alimentàries catalanes.

Catalunya té un espai mes gra i amb mes extenció de conreu, té punt positius com poden ser el
clima les teconolgies i les arees extenses de conreus, pero a la vegada, tenim factorns no tan

2
positius, com es la legislació laxa, ja que som considerats com tercersmundistes, la que tenim
una part negativa en les exportacions que son tots els residus que generem en el nostre territori.
El sector carn i embotits és el major exportador (bàsicament porcí). El segon és multi-producte
(begudes, envasats). S’exporta a 191 països. França, Itàlia, Xina i Estats Units són els principals
receptors. 2700 empreses exporten de forma regular.

DEFICICIÓ DE PROCÉS ALIMENTARI.

Un procés alimentari és un conjunt d’operacions que són realitzades per transformar matèries
primeres alimentàries en productes finals diferents.

Aquest procés pot implicar diferents etapes, com ara la neteja, el tall, la trituració, el mesclat,
la cocció, la pasteurització, la fermentació, entre altres, i és realitzat amb l'objectiu d'obtenir un
producte final que sigui apte per al consum humà.

Es considera que un producte és diferent d'un altre quan ha experimentat un canvi significatiu en
la seva composició, estructura o condicions, que el fa apte per a un ús diferent o per a una vida
útil diferent, com pot ser l’embassat o la temeratura.

Eliminar l’aigua de un producte provoca una alteracio en la compossicio pero no es canvien les
seves proporcions solament s’elimina l’aigua i ja esta, per tant, no es considera un canvi
significatiu.

- Exemple:

COMPOSICIÓ Fregir (no altera la NO ALTERA LA

Fermentació (sucre).
Liquar (liquadors).
Extracció de la lactosa.
(enzim de la lactasa talla la
lactosa I despres es
produeix la separació dels
dos sucres).
Oxicació (del vi per formar
el vinagre A + O2 --- AO).
Destilació (cervesa sense
alcohol).
relacio etre carbonis I COMPOSICIÓ
carbonis o carbonis I Desfer (xocolata).
hidrogens pero si que Batre (obtenim sempre les
canvia la combinacio mateixes molecules a
dels enllaços l’inici que al final).
A --- B ).
Diluir (el que estem fent Mesclar o tristurar.
es reduir la composició
dels dos elementes pero
no alterem la seva
composció ni la seva
estructura, Escalar (microndes).
25% --- 12,5 %).
Congelació (baixar
rapidament la
temperatura).

Objectius

Quin es l’objectiu de qualsevol industria? Produir un producte per satisfer les necessitats i
desitjos dels consumidors i obtenir el major beneficis econòmics, es a dir generar ingresos.

Quina son els objectius especifics de la indústria alimentària?.

- Proporcionar aliments segurs i de qualitats per als consumidors.

3
 - Desenvolupar nous productes alimentaris per satisfer les demandes del mercat.
- Millorar els processos de producció per augmentar l’eficiència i reduir els costos.
- Mentienir un equilibrir entre la producció de productes alimentaris i la preservació del
medi ambient, a tarves de la petjada de carboni i reduir el consum d’aigua.

Enginyeria de Processos Alimentaris.

L'Enginyeria de Processos Alimentaris és una branca de l'enginyeria que s'ocupa de l'estudi

dels processos físics, químics i bioquímics que intervenen en la producció d'aliments, així com
de la seva aplicació industrial en la fabricació de productes alimentaris.

L'objectiu fonamental d'aquesta disciplina és:

1. Part cientifica que consisteix en comprendre els principis i les lleis que regeixen les
etapes dels diferents processos,
2. La part tecnologica que te com l’objectiu de dissenyar els aparells i sistemes que
s'utilitzen en la producció industrial d'aliments.

Donar molt de producte pero que aquest pugui ser eficient gracies a lagrupacio de les diferents
operacions.

Així, l'enginyeria de processos alimentaris estudia i analitza els diferents processos, des de la
matèria primera fins al producte final, i busca optimitzar-los per aconseguir la millor eficiència i
eficàcia en la producció d'aliments.

4
PROCESSOS DE TRANSFORMACIÓ DE MATÈRIES PRIMERES.
Què és la tecnoligia dels aliments?
La tecnologia dels aliments és una branca de la ciència dels aliments que s'encarrega d'estudiar
els processos de producció dels productes alimentaris.

La indústria alimentària es pot definir com el sector que aplega el conjunt d’etapes de
transformació, anomendades operacions unitaries de les quals poden ser de transformació,
conservació, preparació i condicionament dels productes agraris i alimentaris, efectuats en
unitats de producció industrial.

Per tant, la característica bàsica del sector és que es dedica, a partir d'una o diverses matèries
primeres procedents de l'agricultura, la ramaderia, la silvicultura o la pesca, l'elaboració d'un o
diversos productes que poden anar destinats al consum humà, el consum animal o fins i tot a
usos no alimentaris.

Exemple de procés de tranformació:

Materies primeres ---- acondicionament (preparació de la materia) ---- transformació ----

acondicionament final (detalls) ---- Producte final.

Aconsidiconem per poder facilitar

el proces seguent, es a dir per la
transformacio en la proxima
etapa, en aquest exemple, triturem
per augemntar la superficie i
d’aquesta manera optimitzem el
temps de cocció. Sempre que
optimitzem hem de tenir un
optim, ni reduim ni augmentem el
temps o el proces que estem fent.

Matèries primeres.
Les matèries primeres depenen del context en que estem treballan. Es coneixen com a primeres
matèries a la matèria extreta de la naturalesa i que es transforma per elaborar materials que més
tard es convertiran en béns de consum.

5
Hi ha primeres matèries que ja han estat manufacturades però encara no constitueixen
definitivament un bé de consum s'anomenen productes semielaborats, productes semiacabats o
productes en procés i materia prima per un altre.

Ens podem trobar que una indrustraia manofacturi un producte que pugui ser una materia prima
per a una altra empresa en aquest cas la primera industria actuaria com a comunicador o
transportador d’aquesta materia.

Classificació de materies primers.

En funció d l’origen:

Tipus de matèria
primera Exemples
Cereals (blat, ordi, arròs, etc.)
Llegums (mongetes, llenties, cigrons)
Origen vegetal Fruites i hortalisses, fruits secs (ametlles, nous, avellanes)
Oli d'oliva, sucres (sacarosa, fructosa, mel)
Espècies (comí, pebre, canyella)
Carn (de vedella, porc, pollastre, etc.)
Peix, aus (ou)
Origen animal
Llet i derivats (formatge, mantega, iogurt)
Greixos (mantega, llard)
Minerals Sal, aigua mineral, bicarbonat, carbonat càlcic
Sintètics (extrets del Conservants, colorants, edulcorants, aromes, antioxidants,
laboratori) emulsionants, espessants, estabilitzadors, agents de càrrega

Sintètic es referix a tot allo que no es natural. Pot esta fabricat per l’home, en un laboratori o
ectret de fins i tot de la natura. Pero sifnigica que han estat sintetitzats, es a dir han patit un
proces de transformació important que fa que l’allunyi d’una materia prima natural.

Altres tipus de classificacions (composició).

Tipus de matèria
primera Exemples
Fermentats Iogurt, cervesa, pa
Oleaginoses Oli de gira-sol, oli d'oliva, mantega
Fructosa Xarop de maïs, mel, fruites
Proteïnes Proteïna de soja, gluten de blat, proteïna del sèrum de llet
Fibra Fibra d'arròs, fibra de blat, fibra de poma
Aromes Extracte de vainilla, aroma de llimona, aroma de cafè

6
Els productes naturals i els productes semielaborats tots son considerats comuna materia prima.

Transformació de matèries primes a producte.

Per transformar les matèries primeres en productes finals, la indústria alimentaria utilitza una
sèrie de processos i operacions que modifiquen la massa, composició, energia i/o les condicions
relatives a la cinètica de les matèries primeres.

Alguns exemples d'aquests processos són:

Tipus de transformació Descripció

A través de barrejar, separar o fer reaccionar les matèries primeres, es
poden modificar les seves propietats físiques i químiques, així com la
Modificació de massa o seva composició. Per exemple, es poden mesclar diferents ingredients
composició per aconseguir una massa homogènia, separar el greix de la llet per
obtenir nata o fer reaccionar l'àcid làctic amb la lactosa per obtenir
iogurt.
A través de l'aplicació de calor o fred, es pot modificar l'energia de les
matèries primeres per aconseguir canvis de fase o altres transformacions.
Modificació d'energia Per exemple, es pot pasteuritzar la llet per eliminar microorganismes,
congelar fruites per conservar-les durant més temps o caramalitzar el
sucre a través de l'aplicació de calor.
A través de la modificació de la forma, l'espai, la viscositat o la textura
Modificació de de les matèries primeres, es pot aconseguir una transformació en les
condicions relatives a la seves propietats físiques. Per exemple, es pot triturar la fruita per obtenir
cinètica una textura més suau, afegir aire a la massa per aconseguir una textura
més lleugera o fermentar la massa del pa per donar-li volum.

Operacions unitàries.
Cada procés o producte és únic, però no tant...La enginyeria de procés analitza els procesos
químics industrials mitjançant un número limitat d’operacions unitàries, que són comunes en
molts procesos.

7
Centrifugació: s'utilitza en processos com la separació de la nata de la llet, la separació de sòlids
i líquids en la producció de suc de fruites i la separació de líquids i sòlids en la producció de
vinagre.

Es producix a partir de la força centrifuga, les ustancies amb menys denistat es deplaçen cap a
l’interior de la cubeta. Seriveix per a productes deshidratsats o no misibles.

Filtració: s'utilitza en processos com la clarificació de sucs de fruites, la purificació de productes

químics i la separació de sòlids i líquids en la producció d'oli.

Evaporació: s'utilitza en processos com la concentració de sucs de fruites, la producció de

melassa i la deshidratació d'aliments.

Extracció: s'utilitza en processos com la producció d'oli d'oliva, la producció de cafè i la

producció de te.

Trituració i mòlta: s'utilitza en processos com la producció de farina, la preparació de cervesa i

la producció de xocolata. Es produeix una optimitzacio de la quantitat que es vol triturar en
aquell moment depenen del proces seguent que es vol dur a terme.

Destil·lació: s'utilitza en processos com la producció d'alcohol i la purificació d'olis essencials.

L’objectiu es semparar compostos amb volaritats molt diferents.

Fermentació: s'utilitza en processos com la producció de formatges, la producció de vi i la

producció de yogurt. Son etapes basiques de les operacions uintaries.

Tipologia.

Categoria Operacions Unitàries

Física o mecànica: on s’aplica sempre una
força mecanica.
Transferència de Matèria
Transferència de Calor
Reacció (bio)química
Mòlta, barreja, batut, pastat, emulsionat,
filtració, centrifugació, classificació per mides,
esmicolat
Buit, extrusió, extracció, destil·lació
Pasteurització, esterilització, evaporació,
concentració, refrigeració, congelació, assecat,
liofilització, destil·lació, assecat
Fermentació, reacció enzimàtica, reacció
bioquímica, reacció química

8
IMPACTE AMBIENTAL

Impacte Ambiental en la indústria alimentària.

L'impacte ambiental es refereix als efectes que les activitats humanes tenen sobre el medi
ambient. L’efecte ambiental es evolutiu va cambiant durant el temps. En la indústria
alimentària, això inclou les:

- emissions de gasos de efecte hivernacle

- l'ús d'aigua
- la generació de residus sòlids i líquids
- i altres factors que poden afectar la salut dels ecosistemes com poden ser per exemple,
la construcció d’edificis. S’ha de destacar que cada factor provocara les seves propes
consequencies per al medi.
Alguns dels exemples podens ser les zones de sól que es volen utilitzar, tots aquell
productes que generen un impacte ja que no s’utilitzen, es a dir l’hoem consumit
(significa que no li hem donat us).
Un altre exemple seria l’esgotament de materies primeres on tenim poques quantitats a
nivell planetari o hem d’aconseguir els recurrsos a canvi d’un alt cost econòmic.

RESIDU
S I CO2.

MATERIA PROCÉS PRODUCTE

AIGU
A

9
Problemàtiques actuals – Aigua.
Els episodis de sequera són ja una realitat al nostre territori com un dels efectes més importants
del canvi climàtic. Les sequeres són cada vegada més recurrents, llargues i intenses, i els nivells
de reserves d’aigua estan patint una reducció alarmant: arriben al 27 % de la seva capacitat (de
mitjana). Per aquest motiu, l’Agència Catalana de l’Aigua ha declarat l’estat d’excepcionalitat
en molts municipis.

Actualment en l’any 2023 tenim unes reserves d’aigua del 25%. En el sector de la conca de
l’ebre majoritariament el 93% s’utilitza per al reg, en canvi en el sector interior predomina amb
un 43% l’aigua per a us domèstic i un 25% aproximadament per al sector industrial.

Aigua necessària per producció aliments.

Petjada hídrica, es l’aigua que es gasta per la produccio del
aliments. Un exemple: 1 kg de carn de vedella necessita
15.000 L d'aigua, un altre cas a destacar seria labre del
acocate, que consumeix molta algua per la poca capacitat de
produccio que te.

Problemàtiques actuals – CO2.

El canvi climàtic és un fenomen global que té un impacte negatiu en el medi ambient i en la
vida dels éssers vius. És causat principalment per l'activitat humana i pot provocar efectes com
l'augment de la temperatura global, el nivell del mar i la intensitat dels fenòmens meteorològics
extremos.

Tenim la petjada de carboni, depenen del aliment tenim diferents huelles de carboni. Debemos
reducir el consumo de los alimentos que tienen mayor impacto ambiental. Hay productos que
requierem menos espacio, energia y auga, producen menos emisiones de CO2 y manteien el
mismo valor nutricional.

En los kg que tenim en la huella del carbono estan contades totes les seves estapes de consum.

Problemàtiques actuals – Contaminació.

La contaminació per nitrats d'origen agrari i ramader és un problema greu de contaminació
difusa al medi hídric i, en especial, a les aigües subterrànies.

Problemàtiques actuals – Canvi climàtic.

Actualment el canvi climàtic es un porblema global encara que afecta de manera diferent
depenen dels territoris, pot tindre un impacte major o menor.

En el cas de Catalunya tenim que la temperatura ja ha aumentat un 1,6 ºC si comparem desde

l’nay 1950 fins al 2018, tambe hi ha hagut un disminucio del 1,4% en la precipitacio per dècada
i finalment un increment del nivell del mar de 3,3 cm per dècada.

En en sector industrial tenim que produieix unes emisions del 31% i el sector agrari i ramader
les emisions son del 11%, aixo ens provoca que el secto agroalimentari tingui que reduir

10
fortament les seves emisions, ja que provoquen un efecte hivernacle (produit per tots els gasos
com poden ser el metà i el nitrogen).

Un altre dels problemes que tenim es el transport, els vehicles hurien de ser electrics. Tambe
utilitzar tots els residus organics per poder produir energia.

Del sector agricultura i ramaderia: 48% en la gestió dels fems i 16% fermentació entérica
(bàsicament boví. De la cadena agroalimentària: 5-10% globals provenen del processament,
preparació aliments, packaging i transport d’aliments.

Problemàtiques actuals.
Necessitats d’adaptació de la industria agroalimentària.

Reducció de la disponibilitat d’aigua i recursos energètics per als processos de la indústria

alimentaria.

Alteracions en el subministrament alimentari, derivat de pèrdues de collites associat a

l’increment de fenòmens meteorològics extrems (sequeres, inundacions, incendis, etc.) i
condicions meteorològiques canviants.

Les noves condicions ambientals poden comportar una variació dels cultius, que generaria
noves necessitats a la indústria (pel que fa a la maquinària, l’ús de l’aigua, la climatització,
etcètera).

Què es pot fer el sector?

- Incrementar l’eficiència energètica de les instal·lacions.

- Optimitzar la logística de distribució.
- Apostar per gasos refrigerants de menor impacte.
- Incorporar les energies renovables (biomassa i fotovoltaica en les instal·lacions).
- Reduir el malbaratament alimentari.
- Cercar fonts alternatives de proteïna animal (carn sintètica, invertebrats, etc.).

Exemples industrials:

Reduir les emissions de GEH en tots els seus processos en

un 42% l’any 2025, i el 100% l’any 2040. Reduir les
emissions de GEH en la cadena de subministrament en un
27% l’any 2025 i en un 67% l any 2050, respecte a l
existent el 2015.

Ús d’energia d’origen 100% renovable l’any 2040. Reduir

l’ús de l’aigua en els processos de fabricació en un 50%
l’any 2025, respecte a l’existent el 2015.

Avaluació de l’impacte
ambiental.

Analisi del Cicle de vida:

11
L'anàlisi del cicle de vida (ACV) és una eina que s'utilitza per avaluar l'impacte ambiental d'un
producte o servei des de les seves etapes de producció fins al seu final de vida.

En el context de la indústria alimentària, l'ACV pot ser molt útil per comprendre l'impacte
ambiental de diferents aliments i identificar àrees en les quals es poden prendre mesures per
reduir aquest impacte.

Cualsevol producte pot tenir un consum i un reciclat.

Anàlisis del Cicle de vida – Metodologia:

1. Definició dels objectius i de l’abast.

Podríem voler analitzar l'impacte ambiental d'un producte alimentari concret des de
l'obtenció de les matèries primeres fins a la seva distribució, consum i gestió dels
residus. S'han d'identificar totes les etapes del cicle de vida del producte alimentari.
Això pot incloure l'obtenció de les matèries primeres, la producció, el transport,
l'emmagatzematge, la preparació i el consum, així com la gestió dels residus generats.
Molt important diagrames de flux.

2. Inventari.

Cal recopilar dades sobre les diferents etapes identificades anteriorment. Això pot
incloure informació sobre el consum d'aigua, l'ús d'energia, les emissions de gasos
d'efecte hivernacle, la generació de residus, entre altres. És important obtenir dades
precises i representatives per a cada etapa del cicle de vida. Molt important balanços de
matèria i energia.

3. Avaluació de l’impacte ambiental.

Un cop s'han recopilat les dades, es pot procedir a avaluar l'impacte ambiental de cada
etapa del cicle de vida del producte alimentari. Això es pot fer utilitzant diferents
mètodes d'avaluació d'impacte ambiental, com ara l'anàlisi de la pejtada de carboni, l'ús
d'aigua, l'ús del sòl, l'acidificació, l'eutrofització, entre altres. Aquesta avaluació ens
permetrà identificar les etapes que tenen un major impacte ambiental.

4. Interpretació de resultats 1. Definició dels objectius i de l’abast

Un cop s'ha determinat l'impacte ambiental

2. Inventari (recopilació de les entrades i sortides
de cada etapa, es pot identificar oportunitats rellevants d'un sistema)
per reduir aquest impacte. Això pot incloure
la cerca de solucions alternatives més
3. Avaluació d'impactes d'aquestes entrades i
sostenibles, com ara la utilització de fonts sortides
d'energia renovable, l'ús de materials
d'emballatge més sostenibles, l'optimització
de processos de producció per minimitzar els 4. Interpretació de resultats
residus i les emissions. Es a dir mira
l’impacte hibrid i reduir-lo.

Impacte Ambiental en la Industria Alimnentària.

La majoria de empreses agroalimentaries intenten disminuir el impacte ambiental a partir de la
reduccio de la petjada hídrica, les emicins de carboni i de CO2 i la reducció de l’aigua.

- Casos practics (Cervesa Damm) --- canvi de envasos de plastic per envasos de cartor.

12
 - Heura.
- Campofrío.

1. Solis: afavorir la presencia d’insectes polinitzadors en els cultius. Reduir la utilització

de maquinaries pesades. Control de plagues.
2. McDonalds: valoritzar l’oli de fregir en biodiésel.
3. Nestle: utilitzar posos de café com a biocombustible. Reduint el cosnum de gas natural.
4. Cacaolat: reducció d’aigua en la fabricació dels envasos.
5. Togoodtogo: segona vida als residus.
6. Bimbo: reducció de la petjada hídrica, nous sistemes de captació d’aigua i reutilització
d’aigua.
7. Fageda: caldera de biomassa i reducció del gas propà.
8. Pascual: els taps dels tetrabriks estaán fets amb canya de sucre.

Exemple Nestle:

RESIDUS

Producció dins
X l’empresa de CAFE
Nestle.

ENERGI
A

La utilització del residus per la formació d’energia, produiex una disminució de l’entrada
d’energia a la fabrica i la rutilització dels resiudis ja que la fabrica no en formaria.

SISTEMA DE MAGNITUDS I UNITATS.

Sistema de magnituds i unittas.
El valor de qualsevol magnitud física sexpressa com el producte de dos factors, el valor de la
unitat i el nombre d’unitats.

Les propietats físiques d'un sistema estan relacionades entre si mitjançant una sèrie de lleis
físiques i mecàniques. Algunes magnituds poden considerar-se com a magnituds fonamentals i
altres com a magnituds derivades.

Sistema Internacional d’unitats.

Magnituds Fonamentals:

Símbol
Magnitud física bàsica Unitat bàsica Símbol de la unitat
dimensional

Longitud L metre m

Temps T segon s

Massa M quilogram kg

13
Quantitat de matèria N mol mol

Temperatura  Kelvin K

Intensitat elèctrica A Amperi A

Magnituds derviades:

Magnitud física derivada Símbol Unitat Símbol

superficie S metre quadrat m2
volum V metre cúbic m3
freqüència f Hertz Hz (=s-1)
densitat ρ kg per metre cúbic kg·m-3
força F Newton N (=kg·m·s-2)
treball W Joule J (=N·m)

Conversió d’unitats.

La conversió d’unitats d’un sistema a un altre es realitza

fàcilment si les quantitats s’expressen en funció de les
unitats fonamentals de massa, longitud, temps i
temperatura.

Per a la conversió de les diferents unitats s'utilitzen els

anomenats factors de conversió.

El factor de conversió és el nombre d’unitats d’un cert

sistema, contingut en una unitat de la magnitud corresponent d’un altre sistema.

Relacions elementals.

Relació Propietat Símbol Unitat

Massa-massa Fracció màssica y (-) o %
Mol-mol Fracció molar x (-) o %
Mol-volum Concentració C mol/m3
Massa-volum Densitat  kg/m3
Massa-temps Caudal màssic m kg/s
Mol-tiemps Caudal molar w mol/s
Volum-temps Caudal q m3/s
volumètric

Xifres significatives.
Són els dígits que es coneixen amb certesa, més un dígit que és incert.

La mesura de 72.5 kg té 3 xifres significatives dos d’elles exactes 7 i 2 + 5 que és aproximada.

14
S’utilitzen per precisar les quantitats utilitzades en els càlculs o les mesures

Normes:

1. Els números que no contenen zeros, són significatius (1986 té 4 xs).

2. Els zeros entre dígits són significatius (101 té 3 xs)
3. Els zeros a l’Esquerra del primer dígit no són significatius (0,015 té 2 xs)
4. Els zeros amb dígits a la dreta del punt decimal són significatius (1,20 té 3 xs)
5. Els zeros d’una xifra que no té decimals són ambigús, millor utilizar nomenclatura
científica (1500 ó 1,5·102).

Arrodoniments.
Norma 1. Si el primer dígit que es menysprea és 5 o major que 5, la xifra anterior s’augmenta en
una unitat. Per exemple, el número 436 arrodonit a 2 xifres significatives és 4,4•10 2.

Norma 2. Si la primera xifra que es menysprea és menor que 5, la xifra anterior es deixa com
està. Per exemple, el número 3,726 arrodonit a 2 xifres significatives és 3,7 i el número 3,746
arrodonit a 2 xifres significatives és ara 3,8.

Multiplicació i divisió. EI nombre de xifres significatives que haurà de tenir l’operació serà el
mateix que el de l’operand que tingui menys xifres significatives. Així per exemple, 8,536 x
0,47 = 4,01192 que ha d’arrodonir-se a 4,0.

Suma i resta. EI resultada no ha de tenir dígits més enllà de la posició de l’últim dígit comú a
tots els sumands. EI resultada de l’operació 34,6 + 85 -17,8 = 101,8 ha d’arrodonir-se a 102 ja
que l’últim dígit comú a tots els sumands correspon al de les unitats.

Numeros Adimensionals
És una quantitat que s'utilitza en enginyeria per descriure i relacionar magnituds sense unitats
específiques.

Aquests números proporcionen informació sobre la relació entre les variables involucrades en
un fenomen sense dependre d'una escala particula

Nom Definició Símbol Significat

Reynolds vdρ/μ Re força inèrica / força fricció
Euler p / (ρ V2) Eu força pressió / força inèrcia
Froude V2 / (L g) Fr força inercia / força gravetat
Weber ρ V2 L2 / σs We força inercia / força tensió superficial
Peclet ρ cp V L / κ Pe calor convecció / calor conducció
Prandtl cp μ / κ Pr impuls tèrmic / difusió térmica
Schmidt μ / (ρ DA) Sc impuls màssic / difusió màssica

15
16