TEMA 6: Eto-ecologia

1. Conceptes bàsics
Eto-ecologia: estudia les relacions entre la conducta i l’entorn natural (ecosistema) on es
produeix
Ecosistema o biòtop: hàbitat natural format per plantes, fongs, microorganismes i animals
que mantenen relacions d’interdependència, juntament amb el medi físic on viuen.

NÍNXOL ECOLÒGIC
És la posició d’una població (o espècie) en un ecosistema.
Ve definit per: tipus d’hàbitat, període d’activitat, règim d’alimentació, depredadors i
estratègies anti-predatòries i l’ús de l’espai
➔ Període d’activitat: Les pautes bàsiques d’activitat són: descans, desplaçament i
alimentació. El son és una pauta de comportament més. La percepció de l’entorn
està molt disminuïda -> risc -> beneficis elevats.

2. Conducta trófica
Conducta tròfica: totes les conductes relacionades amb l’alimentació.
➔ Estratègies alimentàries: Per localitzar, aconseguir, preparar i consumir l’aliment, per
competir amb coespecífics i altres espècies pels recursos tròfics, per alimentar-se
amb la màxima eficàcia (equilibri cost/benefici)
Les adaptacions relacionades amb l’alimentació han incidit en l'evolució de la conducta, de
la intel·ligència i de la sociabilitat

Optimització conductual: Equilibri entre: l’energia

que gasta en desplaçar-se per trobar i obtenir l’aliment
i l’energia que guanya quan el troba i el consumeix

FACTORS A CONSIDERAR:
1. Necessitats energètiques per part de l’espècie.
2. Cost (temps i energia) de la conducta tròfica.
3. Distribució, abundància, accessibilitat i contingut nutritiu de l’aliment consumit.
4. Risc que implica.
Relacionades amb: Control de la temperatura corporal (endoterm/ectoterm), l’activitat
desenvolupada, la grandària corporal (model Jaman-Bell)

Selecció trófica
➢ Tipus d’aliments: carnívors, folívors, frugívors, insectívors…
➢ Amplitud de la gamma d’aliments: especialistes i generalistes
 Especialistes tròfics: Exploten un sol tipus d’aliment (o molt pocs), presenten
adaptacions tròfiques: especialitzacions per localitzar, aconseguir i consumir un
determinat aliment, el coneixement del que han de menjar és innat
➔ Dieta equilibrada
➔ Explotació òptima del recurs
➔ Distribució limitada per l’aliment (-).
★ Estratègia favorable en ambients estables

Generalistes tròfics: Exploten una àmplia gamma d’aliments (omnívors), presenten

poques especialitzacions tròfiques, la seva conducta tròfica es basa en l’experiència
i l’aprenentatge
➔ Distribució no limitada per l’aliment
➔ Manquen d’adaptacions especials; desavantatge en la competència amb
especialistes
➔ No hi ha mecanismes de reconeixement innat de l’aliment; depenen de
l’aprenentatge i l’experiència
➔ Dieta desequilibrada
➔ Ingestió de substàncies perilloses
★ Estratègia favorable en ambients inestables o diferents
● Combinen neofilia (apetència per aliments nous) amb neofòbia (desconfiança
en front d’aliments desconeguts).
● El mecanisme de sacietat sensorialment específica ajuda a evitar el
desequilibri dietètic.
● L’aversió condicionada al gust i l’aprenentatge per observació ajuden a evitar
els enverinaments.

3. Estratègies predatòrias i antipredatòria

DEPREDADORS
➢ Un individu d’una espècie (predador) captura i menja un individu d’un altra espècie
(presa), total o parcialment.
➢ La predació és la relació interespecífica més estudiada: importància ecològica i
evolutiva
➢ Fases: localització de la presa, neutralització de les defenses, consum.

Coevolució predador/presa
Principi ‘vida/aliment’: el cost del fracàs és molt més gran per la presa que pel predador.
Generalment les preses evolucionen més ràpid que els seus predadors.
Els predadors no aconsegueixen extingir les poblacions de preses.

Dinàmica de les poblacions de predadors i preses: Model de Volterra-Lotka

Si las taxes de natalitat, mortalitat i captura guarden una relació concreta, el sistema es
troba en equilibri dinàmic.
Adaptacions dels depredadors
1. Motivació per la caça: no sempre els maten per consum propi
2. La mossegada predatòria: tenen uns mecanismes innats que els fan ser més
eficients en la caça.
3. Aprenentatge: les cries juguen a caçar i les mares poden participar en l’aprenentatge
de les tècniques de caça.
4. Captura de les preses: perseguir (endoterm, adaptats a la perseguir, es busca aïllar
la presa del grup) o esperar (ectoderm, el predador s’amaga o es camufla com si
fos un objecte inanimat o un animal inofensiu: mimetisme agressiu)
a. Ús d’esquers (cebo)
b. Ús de paranys (alteren l’entorn, teranyines etc)
c. Ús d’instruments
d. Caça cooperativa (espècies socials)
PRESES
Adaptacions de les preses
1. Amagar-se: (camuflatge, immobilitat, estruct protectores, eliminació de pistes)
2. Advertiment: coloració aposemàtica, informació certa o falsa
3. Defensiva: resposta d'atac i esta induït per la por
4. 0 importància de les maniobres de confusió
5. Defenses grupals: detecció de depredadors, efecte confusió, efecte dilució
6. Asociacions poliespecifiques: espècies diferents i simpàtriques

4. Conducta espacial
2

ESPAIAMENT SOCIAL
Espai privat o distància interindividual (min que manté un animal amb els coespecífics) es
por modular per l'edat, sexe, context social, relacions d’estatus
➔ Avantatges: interferències a l’hora de fugir o menjar, regula el desplaçament grupal i
l’establiment de paràsits
La proxèmia estudia l’espaiament social i distingeix diversos tipus d’espais marcats per
interdistàncies més o menys grans i unes “normes” de comportament
La Invasió de l’espai privat es considera una agressió, si es trenca aquest espai privat es
produeix estrès
➢ ESPÈCIES GREGÀRIES/COMPATIBLES: toleren el contacte
➢ ESPÈCIES SOLITÀRIES/INCOMPATIBLES: no el toleren
Les interdistàncies són un bon indicador de les relacions entre els individus d’un grup:
integració/marginalitat, afiliació, estatus relatiu...

Ús de l’espai: conceptes bàsics

1. Àrea d’activitat o espai vital (Home range): Espai on es concentren tots els
recursos vitals i de reproducció. Pot variar en funció dels cicles estacionals
2. Punts fixes (Fix points): Corresponen als diversos tipus d’activitats (llocs de
marcatge, d’alimentació, de beguda, de descans, refugis…).
3. Àrees nuclears (Core areas): Són els d’ocupació més freqüent. Solen ser zones
centrals i de màxima seguretat.
4. Territori: Espai delimitat i defensat.
5. Espai total d’activitat: Tot l’espai ocupat per un individu al llarg de la seva vida.
CONDUCTA TERRITORIAL: El territori pot ser una part del home range o tot el home range:
➢ Hi hagi una delimitació en l’espai (marcatge).
➢ Hi hagi una defensa de l’espai: defensa oberta (amenaça, atac) o repulsió per
advertència (senyals).
➢ A l’interior del territori, l’ocupant mostri dominància respecte als coespecífics i tingui
accés prioritari (o exclusiu) de tots els recursos que conté.

Funció general del territori: Aprofitar els recursos limitats de l’hàbitat, optimització de la
ocupació, regulació de la densitat de població.
El territori assegura o facilita recursos: Aliments, preses, aigua, companys sexuals,
descendència, reugis (arbres, llocs elevats, amagatalls).

➔ Cal anunciar la possessió (cants, marques...): exposició als predadors.

➔ Cal allunyar els intrusos: cost en temps i energia, risc en la defensa directa (ferides).
➔ Familiaritat amb l’espai (=home range).
➔ Explotació prioritaria o exclusiva dels recursos (reproducció assegurada, seguretat i
aliment individual i/o cries).
La conducta territorial es dona quan els factors ecològics afavoreixen una defensa
econòmica dels recursos (vitals i de reproducció): Recursos concentrats, recursos
previsibles y recursos relativament poc abundants.
Criteris: Segons la funció, segons la durada temporal, segons el nombre d’ocupants,
segons el tipus de defensa i segons el nivell de tolerància

Territorialitat intraespecífica i interespecífica

La conducta territorial sol ser intraespecífica, però pot donar-se territorialitat interespecífica
si dues espècies son simpàtriques i es dona competència tròfica (espècies properes en la
filogènia) o competència per llocs segurs (pressió de predació elevada).
➔ Territori: cost alt per un benefici baix, les espècies tendeixen a ocupar nínxols
ecològics diferents.

MIGRACIONS
➢ Desplaçament llarg: s’abandona l’hàbitat quotidià.
➢ Solen ser lineals (anada i tornada)
➢ Impliquen determinades conductes prèvies i posteriors al desplaçament.
➢ Exigeixen una despesa energètica extraordinària.
➢ La consecució de l’objectiu és la finalitat primera en els animals que migren
(absència de resposta a estímuls habituals).
➢ Objectiu: trobar els recursos que no estan disponibles en l’àrea d’origen.
➢ Són el resultat d’un procés d’adaptació.
➢ Les rutes són sempre les mateixes: es transmeten de generació en generació.
➢ Els patrons migratoris de les espècies estan relacionats amb canvis meteorològics,
de forma directa: variacions estacionals de temperatura, precipitació, hores de llum o
indirecta: disponibilitat de recursos tròfics.
➢ Component innat: inquietud premigratòria, direcció i durada mínima del vol.
➢ Empremtes ecològiques, marques del terreny, brúixoles (solar, estel·lar, camp
magnètic). Rellotges biològics.