TEMA 3

ELS RECURSOS I L´ENERGIA

Quines energies i quins recursos
necessitem? Per a quin tipus de
desenvolupament?
 Què estudiarem?
-Els recursos naturals són els béns que la humanitat pot obtenir de la natura per
satisfer les seves necessitats biològiques –aliments o aigua- i socials –energia,
matèries primeres…- La majoria de països industrialitzats no es poden autoabastir de
recursos energètics fòssils (carbó, petroli, gas natural) i això genera dependència
energètica de tercers. La dependència energètica d´Espanya fa convenient el
desenvolupament d´energies alternatives renovables.

-En aquest tema, estudiarem:

1. Els recursos hídrics: les conques hidrogràfiques, els aiguamolls, l´aigua com a
recurs escàs i la seva gestió.

2. Els recursos miners: els minerals metàl.lics i els minerals no metàl.lics

3. Les energies fòssils no reciclables: el carbó, el petroli i el gas natural.

4. Les energies alternatives: l´energia nuclear i les energies renovables (solar,

eòlica, biomassa, geotèrmica i hidraúlica)
 1.ELS RECURSOS HÍDRICS
-Bona part de les terres d´Espanya són molt àrides, fet que provoca la migradesa dels
recursos hídrics.

-Estrès hídric: situació en què la demanda d´aigua dolça supera la seva disponibilitat. El
terme s´utilitza per designar aquelles zones, regions o països en què els subministraments
d´aigua dolça per persona són inferiors a 1700m3. Segons dades de l´ONU, 1 de cada 6
persones al món es troba en aquesta situació.
1.1. Les conques hidrogràfiques
-Aqüífers: concentracions d´aigua subterrània procedent de la filtració d´aigua de la
pluja o de la fosa de la neu.

-Conca hidrogràfica: conjunt de terres i aqüífers que aporten les seves aigües a un
mateix riu. La quantitat d´aigua que rebi la conca hidrogràfica d´un riu al llarg del any,
determinaran el seu cabal i el seu règim fluvial.

-La majoria dels rius espanyols tenen un règim fluvial irregular: amb crescudes a l´època
del desglaç o de pluges i amb estiatges intensos.
Les conques hidrogràfiques
1.2. Els vessants
hidrogràfics
-Les conques hidrogràfiques les podem
ordenar pels vessants per on
desguassen les aigües.:
a) Vessant atlàntic: com que la
Meseta està inclinada cap
l´Atlàntic, rep la majoria dels rius
peninsulars (Duero, Tajo,
Guadiana i depressió del
Guadalquivir). Són rius llargs i
cabalosos, però acusen la sequera
estival.
b) Vessant mediterrani: l´únic riu
important és l´Ebre. La resta
(Xúquer, Túria, Fluvià) formen
conques petites amb estiatges
importants i prolongats. A la
tardor, les pluges torrencials
provoquen innundacions.
c) Vessant cantàbric i gallec: rius
abundants, força cabalosos,
regulars i curts (les muntanyes on
neixen són prop de les costes). (
Miño, Nerbion, Sella…
1.3. Confederacions hidrogràfiques i recursos hídrics

-Confederacions hidrogràfiques: entitats adscrites al Ministeri d´Agricultura i Pesca,

Alimentació i Medi Ambient que gestionen els recursos hídrics del territori que se´ls ha
assignat. Excepte en el cas de Balears i Canàries, les confederacions hidrogràfiques no
es corresponen amb la divisió administrativa en comunitats autònomes.

-A Espanya els recursos hídrics disponibles (94118 hm3/any) són superiors a la

demanda total (37 029 hm3), però és una diferència petita en comparació amb altres
països europeus.

-Repartiment desigual dels recursos hídrics:

•Importància de les Confederacions del Nord, del Duero, del Tajo i de l´Ebre.
•Equilibri precari: Confederacions dels rius Guadiana i Xúquer, Confederació del Pirineu
oriental i Confederació de Canàries.
•Deficitàries: Confederació del riu Guadalquivir, del Segura, del Sud i Balears.
1.4. Els aiguamolls

-Zones humides: gran valor ecològic. Terrenys inundats que proporcionen:

•Aliments
•Aigua potable
•Materials de construcció
• Bioquímics per a medicaments
Acullen aus migratòries i al seu voltant s´hi concentra bona part de la biodiversitat
mundial. Absorbeixen els gasos de l´efecte hivernacle.

-Gran pressió sobre aquestes zones per causa de: els canvis en els usos del sól per a
l´agricultura o l´urbanisme, la sobreexplotació dels aqüífers, la contaminació, les
espècies invasores o el canvi climàtic.

-Conveni de Ramsar: acord internacional creat el 1971 (Espanya el ratificarà l´any

1982), per a la protecció i l´ús racional de les zones humides i els seus recursos (en els
darrers 100 anys, el 75% d´aquests espais han desaparegut).
DELTA DE L´EBRE
Albufera de valència
Llacunes de Ruidera
Doñana
1.4. L´aigua com a recurs escàs. Polítiques hidraúliques
-La major part de l´aigua disponible a Espanya es destina a usos agrícolas i ramaders,
per causa de l´extensió creixent de l´agricultura de regadiu. A les hortes
mediterrànies, per exemple, s´hi exploten cabals subterranis per mitjà de l´extracció
d´aigua per bombeig.

-Problemes per a la sostenibilitat dels recursos hídrics: contaminació de l´aigua per

adobs químics, pesticides i purins.

-Possibles solucions:
•Prohibició de productes molt contaminants
•Transformació d´una part dels purins en adobs
•Canviar el reg per inundació per reg de degoteig o reg per aspersió
•No regar a ple sol
Reg per inundació
Reg per aspersió
-Usos industrials de l´aigua: processos de refrigeració de la maquinària o neteja i
eliminació de residus.

-Usos domèstics: és necessari garantir la potabilitat de l´aigua. A Europa, la despesa

mitjana d´aigua per persona i dia és de 200 litres, amb elevades pujades durant l´estiu.

- D´on surt l´aigua que destinem a Espanya a usos domèstics i urbans? Dels aqüífers i
de les aigües fluvials.

- Problema: restriccions en època de sequera per manca de subministraments. El

creixement d´urbanitzacions al litoral mediterrani i els complexos turístics s´han
convertit en un agreujant important, ja que fan incrementar-se el consum d´aigua a
l´estiu que és quan menys disponibilitat n´hi ha.
-Polítiques hídriques orientades a obtenir aigua:
a) Política de transvasaments
Derivació d´aigua d´un riu a un altre riu. Construccions destinades a canalitzar aigua
des d’una conca hidrogràfica amb excedents a una altra amb dèficit. L´abastiment de
ciutats com ara Madrid o Barcelona depenen de petits transvasaments. Els grans
transvasaments són més qüestionables per:
-cost elevat de les obres
-trastocament de l´equilibri ecològic
b) Dessalinització de l´aigua del mar
-Plantes dessalinitzadores. Se n´obté aigua de bona qualitat, tot i que és una tècnica
cara que consumeix força energia.
c) Recuperació dels aqüífers
-L´extracció d´aigua dels aqüífers es fa mitjançant la perforació de pous i el bombeig
d´aigua. Aprofitament molt intens al Mediterrani i a les zones on no hi ha cap altre
recurs hídric (algunes zones de la Manxa, el Maestrat, Campo de Níjar). Disminució del
nivell i dessecació total o parcial de llacs i pantans com a conseqüència.
-Costa: risc de salinització
-Urbanització i agricultura i ramaderia intensives: filtració d´aigues residuals.
-Solució: recarregar alguns aqüífers amb injeccions d´aigua i depurar les aigues
contaminades.
d) Plans de sanejament dels rius
-Molts rius s´han convertit en clavegueres pels abocaments urbans i industrials
d´aigües residuals. Per això, es fa un control més estricte dels abocaments i s´han
instal.lat col.lectors i depuradores per depurar les aigües abans de vessar-les.

-També es promouen processos de reaprofitament d´aigües (per a regadiu, per a

neteja de zones urbanes, per a alguns processos industrials, etc).

-Intent de recuperar les aigües d´alguns rius i el seu estat ecològic

2. Els recursos minerals
-Quins són els recursos minerals?
a)Tots els jaciments coneguts (rendibles econòmicament o no)
b)Recursos minerals potencials: es coneixen per estudis sobre l´escorça terrestre però
no se´n sap la localització específica ni la qualitat i la quantitat de les vetes.
-Què són les reserves minerals?
Són els recursos minerals coneguts i rendibles (dels quals es pot extreure un mineral útil
amb tecnologia disponible i a un preu raonable).
La Escondida. Mina de carbó de Castella i Lleó
2.1. L´explotació dels recursos miners.
-La importància econòmica de la mineria rau en el valor afegit que aporta a altres sectors, la
competitivitat dels quals depèn d´un subministrament continuat de minerals.
-Disminució de la importància de la mineria a l´economia espanyola: tancament de moltes
explotacions i reconversió d´altres. https://www.youtube.com/watch?v=V9pCGJ88crw

-Les explotacions mineres han seguit processos de concentració empresarial i han fet grans
esforços d´innovació tecnològica. Conseqüències:
•Reducció de molts llocs de treball
•Reconversions laborals a zones de tradició minera com ara Astúries, Huelva o Terol.
-El marc de la política minera espanyola és l´establert per la Unió Europea. Objectius:

a) Augmentar la competitivitat

b) Millorar el medi ambient

c) Fomentar el desenvolupament tecnològic

-Resultats d´aquesta política :

a)Tancament de molts jaciments metàl.lics, ja que fora de la Unió Europea n´hi ha d´altres
més rendibles i a més generen problemes medioambientals.

b) Manteniment dels jaciments no metàl.lics

c) Creixement espectacular de les roques industrials

 MINERIA METÀL.LICA

-Sòcol hercinià

-Ús per a les indústries de base i de transformació

-Retrocés amb el tancament de moltes mines (les de ferro de Biscaia, les de mercuri
d´Almadén, les de Coure i pirita de Riotinto a Huelva.
 MINERIA NO METÀL.LICA

-Formacions paleozoiques i conques terciàries

-Alta producció en sal: sal gemma i sal marina

-Cantàbria: productora principal de sal gemma. Subministrament a fàbriques de

sosa i a alres indústries químiques.

-Sal marina: salines de Torrevella (Alacant) i de San Fernando (Càdis).

-Sals potàssiques: s´utilitzen com a fertilitzants agrícoles i en la indústria química,

on es fan servir com a colorant per a medicaments, sabons i vidre. A Espanya hi ha
una extensa conca potàssica de Catalunya fins a Navarra (terrenys sedimentaris de
formació lacustre), però se n´han tancat moltes mines per manca de rendibilitat.
Salines de Torrevella, Alacant
 ROQUES INDUSTRIALS

-Pedreres:
•extracció de roques industrials lligades a la indústria química i a la construcció
(calcària, argila, pissarres, graves i sorra)
•Extracció de roques industrials ornamentals com el granit i el marbre

A Espanya hi ha més de 600 explotacions de roques industrials. Els granits de Galícia i els
marbres d´Almeria i Badajoz són els de millor qualitat.
3. ELS RECURSOS ENERGÈTICS
-L´energia és un recurs natural que ,des del punt de vista de la Física, es podria
definir com la capacitat dels cossos de realitzar un treball, de fer funcionar les coses.

-Una font d´energia és qualsevol material o fenomen a partir del qual podem obtenir
energia: materials com el carbó o el petroli i fenòmens com el vent o les ones.

-L´energia primària és aquella disponible en la naturalesa abans de ser transformada:

combustibles fòssils com el carbó, el petroli o el gas natural, l´urani, el vent, l´aigua, el
sol, la biomassa.

-L´energia secundària és la que procedeix de la transformació de les fonts d´energia

primària, i, per tant, no es troba a la naturalesa com a recurs, sinó que és generada a
partir de les fonts primàries: electricitat, derivats del petroli com el gasoil, etc.

-L´energia final és l´energia apta per ser directament consumida com l´aigua calenta,
calor, fred o força.
Energies renovables:
-Recursos nets i gairebé inesgotables que ens proporciona la naturalesa
-Pel seu caràcter autòcton disminueixen la dependència exterior
-Afavoreixen el desenvolupament tecnològic i la creació dócupació

Energies no renovables:
-Procedeixen de reserves limitades (acció d´agents geològics interns) i per tant
disminueixen a mesura que es consumeixen
-Com més escàs és el recurs, com més disminueixen les reserves, més complicada ´´es
la seva extracció i més augmenta el seu cost.
-Petroli, carbó, gas natural i energia nuclear.

-El desenvolupament industrial d´Espanya i l´augment de la seva riquesa i benestar, han

comportat l´augment del consum d´energia primària.

-Des del punt de vista energètic, Espanya és un país dependent. Les polítiques
energètiques espanyoles han de ser pactades segons les directrius comunitàries.
Objectius dels darrers plans energètics nacionals:

1)Reforçar les energies tradicionals com el carbó o la hidraúlica

2) Reduir el consum de petroli i diversificar les fonts d´abastament

3)Augmentar la participació del gas natural

4)Fomentar les energies renovables

5) Polítiques d´eficiència i estalvi

6) Millora de la xarxa ferroviària

3.1. Les energies no renovables. Els combustibles fòssils
1) El carbó
-És la font d´energia de la Revolució Industrial. A la segona meitat del segle XX, el
carbó és desplaçat pels hidrocarburs. Segons els preus del petroli, puja o baixa la
demanda de carbó.
-El carbó s´utilitza com a font d´energia sobretot per generar electricitat a les
centrals termoelèctriques. També es fa servir a la indústria siderúrgica com a
combustible o com a component en la fabricació d´acer.
-Carbó espanyol de baixa qualitat (poca hulla per convertir-se en carbó de coc) i
amb dificultats per competir amb el carbó importat de Sud-àfrica, Indonèsia,
Polònia i Rússia.
-La zona més important de producció de carbó és la zona astur-lleonesa. Al sud,
destaquen els jaciments de Puertollano i Ciudad Real, i de Còrdova a Andalusia.
També a Catalunya (conques de l´Alt Llobregat) i Aragó.
- Concentració empresarial de la producció de carbó i protecció estatal de les grans
empreses mineres. Subvencions de la Unió Europea per mantenir les mines
d´antracita, hulla i lignit negre, tot i que a finals de 2018 havien de tancar totes les
mines no competitives. El manteniment d´aquestes mines entra en conflicte amb
els acords de Kyoto per reduir les emissions de CO2.
2) El petroli
-Importància del petroli als països industrialitzats des de la II Guerra Mundial fins la
crisi de 1973.

-Variacions dels preus dels carburants: repercusió en tot el sistema productiu i

desencadenant de crisis econòmiques.

-Espanya: manca de reserves d´hidrocarburs. Gran dependència exterior. Rússia,

Mèxic, Aràbia Saudita, Nigèria i Angola. Diversificació per reduir riscos.

-Algunes empreses fan inversions i prospeccions a països productors i controlen el

refinatge i la distribució de petroli a Espanya. Repsol.

-Usos:
•Combustible domèstic i industrial
•Indústria petroquímica: fertilitzants, pesticides, plàstic
•Carburants
3) Gas natural
-Mescla de gasos (nitrogen, dioxid de carboni,età) amb predomini del metà (70%)
-Font energètica menys contaminant i d´importància creixent
-Reserves pròpies (Osca, Biscaia i Càdis), però dependència exterior per al proveïment:
xarxa de gasoductes fins a l´Algèria (proveïdor principal).
-Serveix per:
•Generar electricitat
•Ús domèstic
•Ús industrial
 3.2.Les energies alternatives

1) L´energia nuclear
-L´energia nuclear és la que s´allibera com a resultat d´una reacció nuclear, que
desprèn calor, escalfa l´aigua i genera vapor. El vapor impulsa les turbines que
mouen grans generadors elèctrics. Producció per fissió nuclear.

-Gran poder calorífic i energia aparentment neta. Perills:

•escapes
•residus radioactius
•Elevat cost de l´instal.lació

-Necessitat de millorar les condicions de seguretat.

Reactor nuclear de Vandellòs
2)Les fonts d´energia renovables
L´energia hidraúlica
-Aprofitament dels salts d´aigua per al funcionament de centrals hidroelèctriques
-Construcció embassaments: aigua emmagatzetmada per assegurar la continuïtat dels
salts d´aigua i regular el cabal dels rius.
-Producció important
-Problemes: cost inicial molt elevat i inundació de valls fèrtils amb costos socials. Els rius
espanyols ja estan sobreexplotats i per tant, no es pot pensar en ampliar aquest recurs.
-A l´hivern és quan hi ha més demanda hidroelèctrica, i això fa que s´esgotin les reserves
que es podrien aprofitar per al reg a l´estiu.
-Xarxa nacional elèctrica: centrals hidroelèctriques (7,30%), tèrmiques i nuclears.

L´energia solar
-Gratis, neta i inesgotable
-més de 2500 hores anuals de sol. Desaprofitament d´un enorme potencial.
-Instal.lacions a Almeria, Huelva i Tenerife.
-Panells solars domèstics: possibilitat que assentaments aïllats disposin d´energia sense
dependre de la xarxa elèctrica general.
L´energia eòlica
-Espanya és el segon productor mundial d´aquest tipus d´energia per darrere
d´Alemanya.
-Castella la Manxa, Galícia, Castella i Lleó i Andalusia (A Tarifa hi ha el major parc eòlic
d´Europa).
-Problema: impacte ambiental dels molins de vent. Possibilitat de situar les properes
instal.lacions al mar.

-Energia de la biomassa
Combustió o fermentació del a matèria orgànica. Dos tipus:
•Natural: es produeix espontàniament a la natura
•Residual: residus derivats de láctivitat agrícola, ramadera, forestal o alimentària.

-Energia geotèrmica
-ús de la calor interna de la Terra
-Canàries
-Jaciments geotèrmics de baixa temperatura usats per a la calefacció i el
subministrament d´aigua calenta de balnearis o per a ús domèstic i per a la calefacció
d´hivernacles.
Energia geotèrmica
4. CATALUNYA: RECURSOS HÍDRICS,
ENERGÈTICS I MINERALS.
Escassetat de
recursos
energètics

Desequilibri
Escassetat distributiu
de recursos dels recursos
minerals hídrics
 4.1.L´aigua

-Característiques generals dels rius catalans:

•Curts i de cabal irregular (clima i relleu muntanyós)
•Orientació nord-sud dels rius i orientació oest-est dels sistemes muntanyosos
Congost de Montrebei, travessat de nord a sud pel riu Noguera Ribagorçana al seu pas per
la Serra del Montsec . Frontera natural entre Lleida i Hosca.
La xarxa hidrogràfica
catalana
a) Demarcació oriental o de
les conques internes
-Formada per rius que neixen
a Catalunya i desemboquen al
Mediterrani
-Ocupa el 51% del territori
-Depèn de l´Agència Catalana
de l´aigua (ACA), competència
de la Generalitat.
-Rius més importants:
LLOBREGAT
TER
-La resta de rius són petits i
menys cabalosos
Naixement del riu TER, a Ulldeter (Girona)
Espai natural protegit del Delta del Llobregat
La xarxa hidrogràfica
catalana
b) Demarcació occidental o de
les conques
intercomunitàries
-Comprèn la part catalana dels
rius EBRE i SÉNIA (desemboquen
al Mediterrani) i del riu GARONA
(desemboca a l´Atlàntic).
-Ocupa el 49% del territori
-Aquesta demarcació la gestiona
l´ACA (Generalitat) conjuntament
amb la Confederació Hidrogràfica
del Xúquer i de l´Ebre.
-A Catalunya, la conca
hidrogràfica de l´EBRE la integren
els rius EBRE, NOGUERA
PALLARESA, NOGUERA
RIBAGORÇA i SEGRE, més un
conjunt de rius petits i poc
cabalosos al seu curs baix.
La demanda d´aigua
-Desequilibri clar entre les dues
demarcacions
-La majoria de la població de
Catalunya viu a la demarcació de
les conques internes, però l´us
majoritari dels recursos hídrics és
l´ús agrícola que se´n fa a les
zones de regadiu del Baix Ebre i el
Segre.
-Problemes d´abastiment a les
conques internes (sequera i
manca d´iversions)
-A l´àrea metropolitana de
Barcelona la xarxa principal de
subministrament (Ter i
Llobregat), resulta insuficient
-2021-2027: es preveu
l´increment de la necessitat
d´aigua com a conseqüència del
canvi climàtic.
 4.2. Recursos energètics a Catalunya

Mines de carbó de Fígols (tancades el 1991)

Mines de carbó (lignit) que s´aprofitaven per a centrals
tèrmiques.
http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1975/11/04/pagina-
5/34215324/pdf.html

https://elpais.com/diario/1976/05/04/economia/200008809_850215.html
Central nuclear d´ Ascó (Tarragona)
Produeixen una gran quantitat d´energia però generen residus
de llarga durada que han d´emmagatzemar-se en condicions
d´alta seguretat i resulten polèmiques.
https://www.lavanguardia.com/sucesos/20200621/481891923659/central-nuclear-asco-
tarragona-fallo-bomba-extraccion.html

https://archivo-es.greenpeace.org/espana/Global/espana/report/cambio_climatico/
por-que-digo-no-a-la-energ-a.pdf
Central hidroelèctrica al riu Ter
L´energia hidroelèctrica aprofita els salts d´aigua d´un seguit
d´embassaments als cursos de la Noguera Pallaresa, la Noguera
Ribagorçana i el Ter. També aprofita la potència del riu Ebre en
alguns trams del seu recorregut. Electricitat: no més d´un 20%
del consum d´energia total.
4.3.Recursos minerals

a)Minerals no metàl.lics
Mines de potassa i sal gemma.

b)Roques industrials
Àrids naturals, roca calcària i argiles.