Bloc II.

Arts i Humanitats en el Sistema Educatiu Espanyol del

Segle XIX.

Continguts:

“Quines són les qualitats que ha de tindre un home per poder exercir un privilegi com el dret
al vot? Autodomini, autocontrol, respecte per l’ordre, paciència sota el patiment, confiança
en la llei i consideració als superiors.” - William. E. Gladstone.

● Context sociocultural i educatiu de l’Espanya vuitcentista.

○ L’Espanya del segle XIX: un breu recorregut històric.
○ Educació i instrucció a l’Espanya liberal.
● Finalitats de l’ensenyament de les Arts i les Humanitats al segle XIX: anàlisi crítica
de la legislació i dels principals manuals escolars.
○ L’ensenyament de les Arts i la Humanitats a les aules espanyoles.

S.XIX:
1. Perspectiva Politica:
a. Primeres Constitucions.
b. Guerres.
c. Creació de nacions.
d. Liberalisme, marxisme, nacionalisme… Ideologies.
e. Grans esdeveniments i revolucionar que intenten canviar el món:
i. Revolucions liberals, impliquen un canvi en l’ordre polític del
moment, volen trencar amb l’antic règim.
1. La primera revolució liberal va ser als EEUU, que va produir la
independencia d’ells.
2. La revolució Francesa.

Antic Règim Liberalisme

Societat estamental basada en el privilegi El grup que impulsa la revolució del

(Si naixen en un estament, moren en ell,
per més esforços que facen)
- Rei per damunt de tot.
- Noblesa.
- Burgues (no naixen privilegiats)
- Clergat.
- Plebe.
La diferència entre els burgesos i la
noblesa eres els privilegis per el favor del
rei. Els burgesos pagaven impostos i els
nobles no.
El poder polític ho tenim la cúspide de la
piràmide, el poder judicial, jutjava al rei.
Liberalisme va ser els burgesos perquè
qüestionaven el sistema de l'Antic Règim.
Volien una societat meritocràtica (segons el
que tu guanyes aniràs en un lloc o un altre,
però per capacitat pròpia i no per ser fill de
ningu)
Volien els drets individuals i la igualtat
davant la llei.
El privilegi es arbitrari i per a uns pocs.
Els drets és per a tots igualitariament.

1
El rei era la figura que tenia tot el poder,
per això es conec al rei com sobirà. Ell
decidia tot, donava igual si va ser sensat o
un boig.
Van plantejar la divisió de poders.
Poder Judicial: Perseguís a quí no
compleix les lleis (jutges)
Poder Legislatiu: Fer les lleis al parlament.
Aquest el té els diputats i el senat.
Poder Executiu:Aplica les lleis, ho té el
govern.
Els poders estàndard estàn dividits per fer
un equilibri.
El “sobirà” era la nació, sobirania nacional.

Rei font de la llei, no hi ha constitució. Apareix la constitució, un document (escrit

o no) que inclou els marcs sobre els quals
es poden desenvolupar les lleis. Açò dona
estabilitat i li lleva arbitrarietat.

f. Context d’Espanya al s.XIX: (No va para examen)

● Invasió Napoleònica, guerra de la independència 1808-1814: primera revolució
liberal a Espanya: intenten destruir l’Antic Règim.
● Corts de Cadis: Constitució 1812, va ser la primera, Constitució La Pepa.
● El 1814 torna el rei. Ferran VII aboleix la constitució i a les Corts s’inicia una etapa
entre 1814-1820. El Sexenni Absolutista torna al model d’un rei absolut que té tot el
poder. Recupera el poder i les institucions com la inquisició.
● El 1820-1823 apareix el Trienni Liberal. Els militars liberals donen un cop d’Estat i
obliguen al rei a aprovar la constitució.
● Va ser el 1823 quan va ocórrer la independència de Colònies, els militars se’n van a
Amèrica i el rei retorna amb l’ajuda dels francesos. Retorna l’absolutisme
● Durant el 1823-1833 va ocórrer la Dècada Ominosa, es restaura l’absolutisme i
s’erradica als liberals.
● El 1833 mor Ferran VII, aquest canvia la llei perquè la seua filla puga regnar. Hi
havia una llei que impedia a les dones reganar, al germà de Ferran no li va agradar
perquè sense aquesta nova llei la corona era seua.
● Ma Cristina, la mare, regna en nom de la seua filla i comença la guerra entre els
Carlistas Isabelistes.
● Ma Cristina s’alia amb els liberals el 1833-1868, ja que així la seua filla podrà regnar.
● El 1868 va ser la Revolució Gloriosa, la reina es va a l’exili.
● El 1868-1874 va ser el Sexenni Democràtic, s’aprova la primera republica espanyola.
● Colp d’Estat que restaura la monarquia, La restauració (1875-1923) que restaura la
monarquia. El fill d’Isabel II, Alfons XII, la ideologia política liberal, es va alternar.
Canovas s’agasta, liberal i conservador.
● El 1923 va ser el Colp d’Estat de Primo de Rivera.

2. Perspectiva Econòmica: va ser el segle de la industralització.

a. La revolució industrial. Fenomen que es dona a nivel Europeu, iniciat a
Anglaterra.
b. L’economia es basava al sector primari, la immensa majoria de la població
es dedicava a la agricultura.

2
 c. L’èxode rural. La gent vivia als pobles (majoria) les ciutats no eren molt
grans. Amb la industralització la gent es va a les ciutats començant amb la
despoblalitzaio dels pobles cap unes ciutats poc preparades.
d. Inici del capitalisme.
e. Es genera un nou grup social, el proletariat. Viuen en condicions inhumanes,
no hi havia drets laborals, horaris, Bages, condicions higèniques… i la
revolució industrial va generar el canvi de tot açò.
f. El marxisme.

3. Perspectiva Social: El segle de la burgesia.

a. Un burgués és una classe social, que es caracteritza per tindre els poders
de les fàbriques, patrons d’empresa, comerciants…
b. Una professió liberal, metges, advocats… lo que hui és classe mitjana, eren
burguesos al s.XIX.
c. Comparteixen: la riquesa, no tenien privilegis i una cultura donada per
l’educació, identificant-se com a burguesos (els més formals i més cultes) i
diferentcitant-se dels de baix i dels de dalt. Ells pensaven que les classes
mitjanes haurien de governar.

4. Perspectiva cultural:
a. La cultura Burguesa:
i. Modernitat ordenada, es fa un petit avanç. Hi ha canvis a nivel
económic, polític… tot el que s’havia mantingut a la modernitat salta
pels aires. Va generar inseguretat, por… en la gent.
ii. El ferrocarril, comença a haver-lo, sobretot a Anglaterra. Al 1845
continua creixent, i tenim Barcelona-Mataró (perque estaven les
fàbriques)
iii. 1870 - Europa plena de carrils
iv. 1880 - Més plena.
v. Va aparèixer el telèfon, al principi es va pensar que era bruixeria.
vi. Els burguesos es traslladen a les afores de les ciutats, i es faran
Palacetes, amb estructures semblants als plaus medievals i mesclat
amb la natura.

Modernitat ordenada
b. Hi ha canvis ràpids a nivell econòmic, polític… tot el que s’havia mantingut a
la modernitat salta pels aires. Va generar inseguretat i por en la gent.
c. S’introdueix el Ferrocarril, mitjans de transport.
i. 1840: S’inicia a Anglaterra per ser la primera ciutat amb la
industrialització per tindre carbó.
ii. 1845: Continua creixent pel nord d’Europa i s’inica en Espanya en
Barcelona-Mataró perquè estava la indústria tèxtil.
iii. 1870 - Europa plena de carrils
iv. 1880 - Més plena.
d. 1867 s’introdueix el telèfon.
e. 1858 València: Emmurallada. Per multiplicar la seua extensió tiren les
muralles i es creen barris nous per als treballadors amb males condicions,
massificats, caòtics. Efectes no desitjats de la modernitat.

3
 f. Els burgesos perquè no els afectara la situació, vivien als afores de la ciutat
en palauets. Perquè així estan al marge dels canvis i de la ciutat
desordenada.
g. Generalització de la premsa escrita: informació aplega més ràpidament,
globalització.
h. Expansió de les ciutats.
i. Text: maneres de comportar-se quotidianament amb velocitat, un Burguès no
parla ràpidament ni de manera brusca

Codi de moralitat Pública i personal

● Què serà? Com afecta al nostre comportament i pensament, el que està bé o
està malament. Què és normal i que no és normal per a una societat.
● Per què el van impulsar els burgesos? Per distingir-se, sobretot de les
classes baixes i altes, és un element de cohesió social. El creen per a ells
mateixos. Té influència en el sistema educatiu.
● No confondre amb codi disciplinar.
● 3 idees bàsiques de moralitat: autocontrol, divisió de les funcions segons
sexe i la intimitat i privacitat

● 1.AUTOCONTROL: una persona respectable té autocontrol. Tindré

autocontrol fa referència a saber controlar-se un mateix, implica mesurar les
conseqüències que allò té. Afecta a la nostra manera de comportar-nos en el
nostre dia a dia. Una persona respectada s’autocontrola.
i. Bones maneres/formes: per exemple la forma de menjar: un protocol
ii. Persona respectable i civilitzada controla els seus impulsos més
naturals: la sexual, afecta la relació amb els sexes. Hi ha una sèrie
de coses que no es poden fer, i per això els instints sexuals han de
controlar-se.
iii. Element de cohesió per distinguir-se dels de dalt i baix.
j. Opera Carmèn: té poder, és una dóna lliure de prejudicis i coses de moralitat.
Carmèn no és burgesa, és dona sevillana i no s’ajusta al codi de moralitat,
per tant, no controla els seus instints. Final: moren tots.
i. Ve a l’amor com una cosa més lliure
ii. Va més enllà de les classes socials, ella ve persones
iii. Juga amb la Poma: referència Adán i Eva.
iv. Amor no es pot domesticar
v. No té interioritzat el control de l’instint
k. Quadre: Dones desnués i homes vestits, quasi va anar a la presó per pintar a
una dona burgesa desnua.
l. Ingrés, El bany turc: Cap escàndol per ser dones de classe baixa, no són
burgeses, són d’altres països.

● 2. Divisió de funcions segons el sexe: conseqüències en el treball, escola.

En realitat parlem de gènere (construcció social) que determina el rol de dona
o home.
i. L’esfera pública és dels homes, ell treballa fora, en la societat, dóna
nom a la família.

4
 ii. L’esfera privada és de la dona, ella s’ocupa de tot allò que té lloc en
casa, administra casa i fills. Esfera doméstica.
m. Distinció de sexe i gènere
i. Sexe: Conjunt de característiques biològiques i fisiològiques que
distingeixen homes i dones.
ii. Gènere: remet a les, conductes, activitats i atributs construïts
socialment que una cultura determinada considera adient per a
homes i dones. És cultural i, per tant, pot canviar
n. Per exemple la Reina Victòria és el prototip de reina burgesa, ella va ser la
primera a promoure el codi de moralitat, per això, quan es parla d’una
moralitat molt estricta es diu moralitat victoriana.

● 3.Idea de la intimitat i privacitat:

i. No ens podem comportar igual dins i fora de casa.
ii. Hi ha coses íntimes.
iii. Fins al segle XIX no hi havia intimitat.
iv. Roba, lletra escarlata: A, Adúltera, si posava les banyes a un home se
li marcava, però als homes no.
v. Esfera privada.
o. Tot té un reflex en l’escola del segle XIX.

Mèrit i propietat
○ Com aconseguit el que té un burgés? En principi per ser fill d’algú no, és un
dret que han obtingut per mitjà del mèrit i esforç.
○ Burgeses defensen una societat basada en el mèrit: meritocràcia
○ Tenen propietats per visibilitzar el seu esforç per assolir mèrit.
○ Es tracta d’aparentar el teu èxit com per ex amb bona roba
○ Creen llocs de sociabilitat perquè els burgesos puguen trobar-se. Com per
exemple opera, teatre, parcs i jardins, per mostrar el poder que tenien.
○ Contraris a les revolucions, pacten amb els nobles perquè la resta de classes
no els furten les posicions i evitar que els pobres pugen.

● El positivisme: Corrent de pensament que afecta a totes les disciplines i part de la

idea que el coneixement científic és objectiu i inqüestionable (no es pot interpretar)
Estudia fets puntuals.
○ “Sí, senyors, doneu-me el mapa d’un país, el seu clima, les seues aigües, els
seus vents, i tota la seua geografia física, doneu-me els seus productes
naturals, la seua flora la seua fauna i jo m’encarregue de dir-vos de bestreta
com serà l’habitant d’aquest país i quin serà el paper que està exercint en la
història. I això no per accident, sinó necessàriament; no en una època en
concret, sinó en totes”
■ L’entorn afecta la societat, el marc geogràfic. Determina,
necessàriament és així. Si coneix la geografia d’un territori, pot predir
les persones que viuen ací.
○ El positivisme fou la tradició dominant dins del panorama científic del segle
XIX. Dins de l’àmbit de les ciències físiques la seua erosió començà en el
primer terç del segle XX; en l’àmbit de les Ciències Socials aquesta fou més

5
 tardana i la versió del cientifisme pròpia del XIX es mantingué durant més
temps.

● Principals trets del positivisme:

1) El positivisme es basa en allò que és experimentable.

- La natura i el món tenen les seues normes i lleis i la història de les societats és una
part de la història de la Natura. Així, el mètode que s’aplica per estudiar els
fenòmens humans ha de ser el mateix que el que s’aplica per estudiar els fenòmens
naturals. Si la natura s’entén com a un gran mecanisme o engranatge, les societats
també. A través de l’experimentació, intentarà arribar a lleis.

2) El científic positivista actua d’una manera neutral i objectiva, ja que l’observador es

limita a presentar, com si de física clàssica es tractés, les relacions i efectes (causes i
conseqüències) que es produeixen.

3) Els positivistes proposen la recerca de generalitzacions (pautes que es repeteixen)

mentre que els historicistes analitzen la singularitat (fets irrepetibles).

4) Per a l’historicista cal comprendre mitjançant la investigació i narrar. Per al

positivista cal explicar (donar compte de coses objectives)

● L’Historicisme: NO serveix per a totes les disciplines, solament per a la història.

● No hi ha connexions entre passat i present, s’estudia com un fet aïllat
descontextualitzat, que cal aprendre de memòria.
● No es preocupa per l’estudi de processos.
● Coneixement objectiu (coincideix amb el positivisme), pots contar el passat de
forma fidedigna com si hagueres estat ací. Això té conseqüències en l’educació.
● Totes les fonts eren escrites, les fonts orals i culturals no eren contemplades
perquè entenien que eren subjectives.
● Rellevància dels fets particulars i singulars.
● Rellevància de la comprensió i l’empatia (amb els grans personatges protagonistes
de la història) el bon historiador s’ha de posar en la pell dels grans personatges,
comprendre’ls i justificar les seues accions.
● Existència d’una veritat objectiva i d’un mètode per arribar-hi.
● Disciplina que mostra, narra i descriu els fets de manera ordenada.
● Predominen els fets (militars, bèl·lic, polítics…) puntuals i aïllats, i les dades.
● Protagonitzat pels grans personatges (reis)
● L’Escola historicista va nàixer a Alemanya i fou hegemònica durant el segle XIX, ja
que serví per a legitimar la construcció d’Estats-Nació com l’alemany.
● Aquesta tradició historiogràfica veia la Història com a un saber que combina l’estudi
del passat, com a cosa distinta del present, amb l’ús i l’anàlisi de documents
(material empíric).
● Un dels seus màxims exponents fou l’historiador Leopold von Ranke.

Quines característiques tenia la Història proposada per l’Historicisme

alemany?

1) La Història és un procés que mostra gran diversitat de situacions. Cal buscar

6
 la PARTICULARITAT dels assumptes humans, la SINGULARITAT: no es pot
aspirar a explicar el tot, sinó els fets particulars o aïllats que tenen transcendència
històrica i, que han estat protagonitzats “pels grans homes”.

2) Els historiadors estudien altres humans que tenen ESPERIT i CONSCIÈNCIA.

El mètode que empren, per tant, haurà d’arribar a l’ànima d’aquestes persones i a
la seua voluntat. Caldrà entendre com pensaven i què sentien. Cal COMPRENSIÓ
i EMPATIA. Per tant, el mètode històric serà distint al de les Ciències Naturals.
Marx, per exemple, serà molt crític amb això perquè considerarà que amb aquesta
empatia només es reprodueixen les idees dels vencedors, dels grups dominants,
que són els que han deixat testimonis històrics més accessibles i fàcils d’entendre
(allò que es planteja és una història heroica).

3) Per a Ranke existeix la veritat objectiva en la història i es pot arribar a ella

(epistemologia realista). L’historiador ha de mostrar “allò que realment va passar”.
Per a això es recolzarà en la recerca i verificació de documents arxivístics que
l’historiador analitzarà, teòricament, sense subjectivitats.

L’Historiador/a, per tant, no busca lleis explicatives, es limita a mostrar, a

descriure. Així doncs, els principals trets d’aquest tipus d’història són:

• Pes preeminent de la història política, de la Nació (ja construïda o en vies de)

• Gran interès pel paper de l’Estat en el context internacional (relacions
internacionals)
• Història bàsicament narrativa (fets/esdeveniments)
• Els afers quotidians de la gent corrent no són objecte d’estudi. És una història
d’esdeveniments, de fets singulars que, pel seu caràcter extraordinari, mereixien
ser recordats.

Educacció i instrucció d’Espanya liberal:

● Sistema educatiu públic per part de l’estat.
● Lligat al liberalisme, van aparéixer en 1808. El 1814 va sorgir la idea de Sistema
Educatiu Públic, però va ser denegada.
● El 1857 Apareix la Llei Mollano. Mollano (lliberal moderat, no progressista. Part més
conservadora) va ser ministre de foment.
○ Organització del sistema educatiu (nivells, assignatures, etc)
○ Paper de l’església.
○ Mecanisme control estatal de l’educació (llibres de text, aprenentatges, etc)
○ Atenció a la diversitat.
○ Formació del professorat.
● S.XX apareixen els ministres d’instrucció pública.
● És important perquè és la primera gran llei, divideix l’educació per nivells, va
conseguir molt de consens i per això va durar més de 100 anys.
● Després de la llei Moyano hi havia molts analfabets encara, les famílies no portaven
als xiquets a l’escola.

Article de la Llei Mollano:

1. Organització del sistema educatiu (nivells, assignatures, etc.)

7
El sistema educatiu estava dividit en primera ensenyança elemental i superior, en cap
trobem un divisió de cursos.
- Primera ensenyança elemental trobem:
- 1.Doctrina Cristina i nocions d’història sagrada.
- 2.Lectura.
- 3.Escriptura.
- 4.Principis de gramàtica castellana amb exercicis d’ortografia.
- 5.Principis d’aritmètica amb el sistema legal de mesures i monedes.
- 6.Breus nocions d’agricultura, indústria, comerç.

- L’ensenyança superior trobem una ampliació de les matèries comprengués en la

primera ensenyança elemental:
- 1.Principis de geometria, de dibuix lineal i agrimensura (mesurar camps).
- 2.Rudiments d’història i geografia d’Espanya.
- 3.Nocions generals de física i d’història natural acomodades a les necessitats més
comuns de la vida.

Cal destacar que en l’ensenyança elemental i superior de les dones no faran nocions
d’agricultura, industria i comerç, així com tampoc geometria, dibuix i nocions de física i
història. No obstant això, aquestes matèries seran substituïdes per les següents:
- 1.Labors pròpies del sexe.
- 2.Elements de dibuix aplicats a les labors.
- 3.Nocions d’higiene domestica.

En quant a la obligatorietat, la primera ensenyança elemental es obligatòria per a tots els

espanyols des-de els 6 anys fins als 9 (han d’estar obligatòriament matriculats, després no
és necessàri)i serà gratuïta en les escoles públiques als xiquets si els seus pares, tutors i
encarregats no poden pagar-la. A més a més, les persones que no compleixen amb
l'assistència de l’escola dins de l’horari seran amonestats per l’autoritat i castigats de 2 fins
a 20 es. En canvi, l’educació superior no és obligatòria.
Els de la elemental i superior estaven tots junts.

2. Paper de l’Església.

- Presencia en les assignatures: doctrina cristiana historia sagrada.

- En la formació del professorat: havien de tenir bona conducta religiosa i moral.
- El Gobern procurarà que els respectius Curas rectors tinguen repassos de Doctrina i
Moral cristiana per als xiquets de les Escoles Elementals, almenys una vegada per
setmana.
- La doctrina cristiana s’estudiaria per el catecisme que assenyale el Prelado de la
diócesis.
- L’escola transmetia màximes religioses i morals.
- Els o bisbes i Prelados diocesanos, encarregats de vetlar sobre la puresa de la
doctrina, de la Fé i les costums i sobre l’educació religiosa de la joventut.

3. Mecanismes de control estatal de l’educació (llibres de text, aprenentatges,

etc.)

8
 - Donaven premis als estudiants sobresalients com diplomes, medalles…
- Totes les assignatures de tots el nivells s’estudiaran amb llibres de text assenyalats
en llistes que el Governs publicava cada 3 anys.
- La gramàtica i ortografia de la Acadèmia Espanyola seran texts obligatoris i únics per
a totes les matèries. Per unificar el castellà i eliminar les variants dial·lectals.
- Se assenyalaren llibres de text per exercicis de lectura en la primera ensenyança. Ell
govern s’encarregarà de que s’adopten aquells que situen propis per formar el cor
dels xiquets inspira dobles sanes màximes religioses i morals, altres sobre
coneixements científics i industrials i d’usos de la vida.
- Tots els llibres passaven per una censura prèvia de l'església. L’estat publicava una
llista de llibres, els mestres no podien fer ús de cap llibre que no estiguera en ella.
- Govern pública programes encara que no es va aplicar mai, se controlava amb un
sistema de llistes per mitjà dels continguts dels llibres presents.
- Al finalitzar l’any del nivell elemental els xiquets feien una presentació a la junta local
per veure els coneixements dels xiquets.
- Inspectors escolars (figura d’autoritat) que evaluen als mestres.

4. Atenció a la diversitat.
La primera ensenyança si que presenta alternatives a aquelles persones que presenten
diversitat, ja que ofereix modificacions als sord-muts i cecs en els establiments especials.

5. Formació del professorat.

Per poder obtenir el títol de Mestre de primera ensenyança elemental han de superar els
següents estudis: els exàmens i exercicis pero obtenir els graus i títols seran públics en
totes les ensenyances.
- Catecisme explicat de la doctrina cristiana.
- Elements d’Història sagrada.
- Lectura.
- Cal·ligrafia
- Gramàtica castellana amb exercicis pràctics de composició.
- Aritmètica.
- Nocions de geometría, dibuix lineal i Agrimensura
- Elements de geografia
- Història d’Espanya
- Nocions d’agricultura
- Principis d’Educació i mètodes d’ensenyança
- Practica de l’ensenyança.
- Origen Espanyol i Catòlic.

En funció de si es vol ser mestre o mestra es requereixen diferents coses:

Mestre:
- Haber estudiat les matèries expressades anteriorment.
- Haber adquirit nocions d’Àlgebra, Història universal i dels fenòmens comuns de la
naturalesa.
Mestra:
- Haber estudiat en l’Escola normal les matèries de la primera ensenyança de
xiquetes, elemental o superior, segons el títol.

9
 - Estar instruïda en principis d’Educació i mètode d’ensenyança.

Cal ressaltar que per exercir d Professorat en totes les ensenyances es requereix ser
espanyol i justificar una bona conducta religiosa i moral.
Cada poble i municipi contractava als seus mestres, i no tots cobraven el mateix perquè no
tenien els mateixos recursos. Li donaven la casa, i el menjar (amb col·laboració de les
famílies)

● “El maestro es libre en ejercer sus derechos políticos; pero no es libre en propagar
doctrinas contrarias al orden social establecido. La unidad catòlica, el Trono y las
instituciones son puntos contra los cuales ni directa ni indirectamente puede el
maestro proceder de palabra ni de obra: quien combata estos principios no será
Profesor en España mite tras el Gobierno que rija entienda sus deberes respecto a
la enseñanza pública.”
○ Pots pensar el que vulgues però no cuestionar l’unitat catòlica, el Trono ni
contra les institucions.

● Crisi final segle XIX:

○ Moviment obrer:
■ Moviment de les classes treballadores que reivindiquen els seus drets
amb bages il·legals, organitzant de partits polítics, sindicats…
■ Caiguda del sistema.
■ Obrers no tenen els mateixos drets que altres classes i per això
s’organitzen en sindicats.
○ Malestar que genera inquietud en els liberals.
○ Apareixen els primers partits socialistes.
■ Eleccions amanyades.
○ Tensions colonials:
■ Alguns guanyen terres i altres les perden.
■ Cuba, Filipines i Portugal.
○ Nacionalisme de mases.
■ Liberals que vulguen que tota la població siga nacionalista.
■ Reacció a les tensions colonials i els moviments obrers per a evitar
que els ciutadans es posen en contra de la nació.
■ La finalitat de l’escola es nacionalitzar i formar militars.
■ Paper de les assignatures d’Arts i Humanitats, com la història i la
geografia són imprescindible per nacionalitzar. Aquestes matèries no
existien amb la Llei Mollano.
○ Canvis en la llei moyano per a implementar totes les característiques
patriotiques, nacionalistes…

● Impacte en el sistema Espanyol:

○ Exaltació nacionalista, moviment obrer i tensions colonials particulars ja
que a diferència de França i Anglaterra que creixenl, Espanya perd colònies.
○ Les últimes colònies que le queden a Espanya són Cuba i Philippines, el
1898 es perden i entren en una era de decadència. Introdueix el gènere de
REGENERACIONISME.
■ Moviment nacionalista.

10
■ Surgís perque no hi ha suficient patriotisme. Era necessari per a
tornar a l’Espanya d’abans.
■ El paper de l’escola era de exaltació patriòtica. Paper fonamental.
■ S’aprova en 1901 el reial decret per el segon ministre d’instrucció
publica que modifica alguns efectes de la Llei Mollano.
■ Implica canvis, des d’una perspectiva qualitativa i quantitativa.
● Qualitativa:
○ Més escoles, més mestres, reducció de
l'analfabetisme.
○ Assegurar que els xiquets van a l’escola.
○ Dotar al sistema de més inspectors per assegurar
l’escolarització de l’alumnat.
○ El mestre era contractat per l’ajuntament fins el 1901,
amb aquest decret són funcionaris de l’estat i ja no
cobren més o menys segons el municipi.
○ També fa que l’alumnat estigma més temps
escolaritzat.
○ Es crea una etapa nova:
■ Pàrvuls 4-6 anys, no obligatoria.
■ Primera ensenyança elemental (6-9).
■ Primera ensenyen la secundària (9-12).
■ Les dues últimes ara son OBLIGATÒRIES.
● Quantitatiu:
○ Canvis en les assignatures, es tornen més
patriòtiques i es dona més rellevància a assignatures
que abans no estaven.
○ En infantil també estudien les assignatures de primària
com per exemple; rudiments de dret, química…
○ Ja no hi ha assignatures diferents en funció de l’etapa,
primera ensenyança i pàrvuls tenen les mateixes
assignatures.
○ Doctrina cristiana es manté i es fusiona amb lectura i
escritura en llengua castellana.
○ Agricultura desapareix per dret, on s’estudiaven les
lleis amb una finalitat de fer bons ciutadans que
aprenguem les les i les compleixen.
○ Geografia/història abans solament les estudiaven els
superiors i ara tots per a fomentar el patriotisme.
○ Cant, treballats manuals i exercici són noves, són les
arts i els que hui denominem artístiques.
■ Cants: cançons religioses i patriòtiques imitats.
Quan es canta, es crea la sensació de
col·lectivitat.
■ Els treballs manuals per tindre habilitats per
fer coses per la industria al servei del sistema
econòmic.
■ Corporals: bons soldats, entrenaments militars.

11
 ■ L’argument que s’utilitza per a introduir
aquestes assignatures és regenerar la raça, si
els espanyols no estén forts la decadència no
acabarà mai.
■ Diferencia entre cada etapa: La intensitat,
s'introdueixen l’ensenyament cíclica: sempre es
el mateix, cada vegada amb una profunditat
major. Simple en pàrvuls, més complexos
elemental i complexos i profunds en superior.

Assignatures dels distints nivells/graus del primer ensenyament.

Llei Mollano (1857) RD d’octubre de 1901

Doctrines Cristianes i Nocions d’Història Doctrines Cristianes i Nocions d’Història

Sagrada. Sagrada.

Lectura. Llengua Castellana.

Escritura. Aritmètica.

Principis de Gramàtica Castellana. Rudiment de Dret.

Aritmètica. Nocions de Geometria.

Nocions Labors pròpies del Dibuix.

d’Agricultura, sexe.
Indústria i Comerç.

Principis de Elements de dibuix Geografia i Història d’Espanya.

geometria, dibuix aplicats a les labors.
lineal i agrimesura.

Geografia i Història d’Espanya. Nocions de ciències físiques, químiques i

naturals.

Nocions generals de Lleugeres nocions Nocions d’Higiene i Fisiologia Humana.

Fisica i d’Història d’higiene domèstica.
Natural.

Cant.

Treballs manuals.

Exercici Corporal.

Labors pròpies del sexe ()

12