Dràcula,

Bram de
Stocker
Vaig restar en silenci sense moure’m, perquè no sabia què fer. No es veia cap
mena de campana ni de picaporta i no semblava pas que la meva veu pogués
penetrar per aquells murs inhòspits i aquelles tenebroses finestres. El temps que
vaig haver d’esperar em semblà interminable; sentia com si totes les meves pors i
els meus dubtes s’abraonessin sobre meu. En quina mena de lloc m’havia ficat?
Entre quina mena de gent? En quin tipus d’aventura m’havia embarcat? Era
aquest un incident habitual en la vida de l’escrivent d’un procurador enviat per
explicar l’adquisició d’una propietat a Londres a un estranger? Escrivent d’un
procurador! A Mina no li hauria agradat. Més ben dit, procurador, perquè tot just
abans de marxar de Londres rebia la notícia que m’havien aprovat l’examen; de
manera que ara ja sóc un procurador de debò. Vaig començar a fregar-me els ulls
i a pessigar-me per veure si estava despert. Tot em semblava un terrible malson i
esperava que, d’un moment a l’altre, em despertaria de sobte a casa, amb la llum
de l’albada travessant els vidres, com ho havia sentit de vegades l’endemà d’un
dia de treball excessiu.
Però el meu cos responia a la prova dels pessics i els meus ulls no es
deixaven pas enganyar. Realment, estava despert i al bell mig dels Càrpats. Tot el
que podia fer era tenir paciència i esperar l’albada.
Just en el moment que havia arribat en aquesta conclusió, vaig sentir darrera
de la gran porta unes petjades feixugues que s’apropaven, i vaig veure a través de
les escletxes la resplendor d’una llum que s’acostava. Després fou el soroll de
cadenes i el grinyol de feixucs forrellats que s’obrien i la clau girà amb un fort
escarritx, pel llarg desús, i la porta gran s’obrí cap endins lentament.
Al llindar aparegué un home vell molt alt, ben afaitat, tret d’un llarg bigoti
blanc, vestit de negre de cap a peus, sense cap mena de color enlloc. A les mans
hi duia una antiga llàntia d’argent, en la qual la flama cremava sense cap mena de
protecció, projectant llargues ombres tremoloses a causa del corrent d’aire que
entrava per la porta oberta. L’home vell em féu passar, amb un gest cortès de la
seva mà dreta, tot dient en un excel·lent anglès, però amb una estranya entonació:
-Benvingut a casa meva! Entreu lliurement i per pròpia voluntat!
No féu ni un pas per dirigir-se cap a mi, sinó que restà immòbil com una
estàtua, com si el gest de benvinguda l’hagués petrificat. No obstant això, tan bon
punt vaig traspassar el llindar, avançà impulsivament i, aixecant la mà, agafà la
meva amb una força tal que em féu encongir; aquesta sensació s’accentuà pel fet
que era freda com el glaç i més aviat semblava la mà d’un mort que no pas la d’un
home viu.
1. Feu un breu resum de l’escena descrita en aquest fragment.
Aquesta escena ens parla del fet que un noi es troba davant d'un castell enorme, on no
hi havia cap mena de campana per poder picar a la porta. Ell, tenia molta por i estava
enfadat, ja que si hagués sabut abans que era procurador no hauria d'estar allà. i cada
vegada tinc més dubtes. No sabia on s'havia ficat, ni que feia en aquella nova aventura,
podent estar a Londres en el seu treball de procurador. Tenia tanta por que ell mateix
pensava que estava en un malson, fins que de cop i volta va canviar tot. Es van
començar a escoltar passades cada vegada més a prop seu i el so de la clau girant per
obrir la porta.
Un home vell, amb un aspecte sinistre el va fer passar dintre. Amb molta por ell va
entrar. Es va apropar a ell, li va tocar la mà i va notar que allò no tenia aspecte a un
humà viu.

2. Descriviu el lloc on se situa l’acció.

Aquesta acció passa en una porta del castell tenebrós i enorme. Els murs d'aquell
castell eren inhòspits i totes aquelles finestres que envoltaven el castell eren molt
tenebroses.

3. Subratlleu en el text els elements que ajuden a crear el clima de misteri (els noms,
els adjectius, les expressions...).

4. La salutació del comte Dràcula resulta molt inquietant. Llegiu amb l’entonació
adequada aquesta frase i enregistreu-la:

-Benvingut a casa meva! Entreu lliurement i per pròpia voluntat!

Creieu que es tracta d’una salutació afectuosa? Raoneu la resposta.

Jo crec que es tracta d'una salutació amb respecte per part del comte Dràcula, però amb
un to de veu d’intriga, ja que dona una mica de por i això no ens pot transmetre molta
seguretat ni confiança en aquella persona.

5. Les creences sobre l’existència de vampirs, i també la llegenda basada en les

atrocitats d’un governant de Transilvània del segle XV anomenat Vlad Dràcula IV,
han provocat la creació del mite del comte Dràcula:

● Busqueu informació sobre l’existència d’aquest personatge històric i expliqueu

breument els trets més rellevants de la seva biografia:
Vlad l'Empalador o també conegut com a Vlad Dràcula IV, va ser príncep de Valàquia
entre els anys 1456 i 1462. Vlad Dràcula IV és considerat un dels governants més
importants de la història de Valàquia i un gran heroi nacional de Romania. Va ser el
segon fill del príncep Vlad II Dracul de Valàquia. Vlad Dràcula IV i el seu germà menor,
Radu, van estar com a ostatges a l'Imperi otomà en 1442 per assegurar la lleialtat del
seu pare. Desgraciadament, el seu pare i el seu germà gran, Mircea, van morir
assassinats el 27 de desembre. Durant la seva vida va matar a molta gent. Els hi
clavava una estaca i els enterrava amb vida. Per acabar, Vlad Dràcula IV, va morir
entre el desembre de 1476 o gener de 1477 a Bucarest. Entre els 45 i els 49 anys. La
causa de la seva mort va ser una decapitació.

● Quines característiques s’atribueixen als vampirs?

Els vampirs tenen diferents característiques molt importants, les quals els defineixen
molt.
Físicament, tenen ullals molt llargs i afilats, són molt prims, el seu color de pell és molt
clar, tenen les ungles molt llargues i una mandíbula molt marcada.

S'alimenten de sang humana i no es reflecteixen en els miralls. L'all és un aliment que

els espanta molt. Són nocturns, ja que no els hi poden donar la llum perquè es cremen i
es poden arribar a morir. Es poden convertir en ratpenats. Tenen el poder del control
mental, la telepatia i la presencia. Corrent molt ràpidament, i només poden morir si els
hi clava una estaca al cor.