Professional Documents
Culture Documents
De La Participació Activa I Conscient A La Pluriministarialitat
De La Participació Activa I Conscient A La Pluriministarialitat
seguint els de tots els profetes, els exposava tots els llocs de les Escriptures que
es referien a ell. Mentrestant s'acostaven al poblet on es dirigien i ell va fer com
si seguís més enllà. Però ells el forçaren pregant-lo: «Queda't amb nosaltres que
ja es fa tard i el dia ha començat a declinar». Jesús entrà per quedar-se amb ells.
Quan s'hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí
i els el donava. En aquell moment se'ls obriren els ulls i el reconegueren, però ell
desaparegué. I es deien l'un a l'altre: «¿No és veritat que els nostres cors
s'abrusaven dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les
Escriptures?». Llavors mateix s'alçaren de taula i se'n tornaren a Jerusalem. Allà
trobaren reunits els onze i tots els qui anaven amb ells, que deien: «Realment el
Senyor ha ressuscitat i s'ha aparegut a Simó». Ells també contaven el que els havia
passat pel camí, i com l'havien reconegut quan partia el pa.
1Cf R. GUARDINI, El espíritu de la liturgia, Barcelona 1946, 140. Existeix una edició en
Cuadernos Phase 100, Barcelona: Centre de Pastoral Litúrgica 2000.
3
És el registre del ritu i del símbol. És “la vida” i no és “la vida”, és una ruptura
del quotidià i per altra banda posa en escena el quotidià, que permet tornar a
la vida d’una altra manera. Explica els mateixos esdeveniments, però amb un
altre registre. Això demana ser present, escoltar la veu de Déu present en tot
moment del dia.
El culte que Déu vol és l’existència (logikélatreia). Això travessa tot el Nou
Testament. Tots en Jesucrist som sacerdot, altar i víctima (cf. Prefaci V de Pasqua:
ell era a la vegada el sacerdot, l’altar i la víctima). Es la teologia del culte del Nou
Testament segons la Carta als Hebreus (cf. He 5-10; 13,15); com també de Pau a
Rm 12,1: Apreneu a oferir-nos vosaltres mateixos... De la vida al culte i del culte a la
vida. Prolongar en l’existència el celebrat. Res de dicotomia.
“Recordant celebrem i celebrant ens convertim en el que fem”= es el llenguatge
performatiu. La Liturgia realitza allò que diu. La Liturgia es una “actio”, que
nomes fa el que diu. “La plenitud de la nostra formació liturgica – agafar forma-
és la conformació amb Crist” (Dd 41), tal com recorda Sant Pau: fins que Crist
estigui format en nosaltres (cf Ga 4,19), o Sant Lleó: “convertir-vos en el que
mengeu” (cf Lleó Magne, Sermó 12), tal com recull la Oració de Postcomunió del
Diumenge XXVII de durant l’any. En l’acte litúrgic —anamnesi i epiclesi— això
agafa gruix: la manera de fer memòria es aprenem a oferir-nos nosaltres mateixos
—ut memores offerimus2. Units al sacrifici de Crist, ens oferim. Però tot és temps
litúrgic: cultual i existencial; celebrat i viscut.
Per això necessitem “formació” (ad intra et ad extra) davant d'un
individualisme, una “formació litúrgica” com a deure i dret dels fidels. Deixar-
se formar “per” allò que celebrem. “Prendre forma per la Litúrgia”, ja que
aquesta és Do la manera de viure de la Trinitat. No és un conjunt ritual, sinó una
forma de vida. Nosaltres esdevenim cristians gràcies a ella. És el que deia Sant
Cebrià: “viu, segons la manera com et van batejar”. La Litúrgia és l’estructura del
cristià i és per ser cristià. És un itinerari ritual que cal desplegar al llarg de la vida.
Per això cal acollir la mateixa Litúrgia com el Do de Déu al seu Poble i meravellar-
se.
2
Cf FONT PLANA, Jordi: “L’Eucaristia, gresol de la fraternitat cristiana. L’epiclesi eclesiològica: de cos eucarístic al
cos eclesial”, Revista Catalana de Teologia, 44/2 (2019) 303-322.
4
3Significat sacrificial de la mort en creu. És l’expressió que farà servir també Job: t’han tret la vida
(voluntàriament, però sense provocar-la).
5
Tot això, com a remei a moltes insatisfaccions, que tenen com arrel comuna el
personalisme i la mania del protagonisme, tan de ministres ordenats com de laics
(cf Dd 54 i 57). Al contrari, deixar-nos formar per l’Esperit Sant (cf Dd 47), que ens
va “formant contínuament en l’acció celebrativa per tot això i molt més” (cf Dd
60), ja sigui per la celebració -cíclica o lineal, millor espiral- de l’Any Litúrgic (cf
Dd 63 i 64), per la Liturgia de les Hores i per la celebració de diumenge a
diumenge (cf Dd 63 i 65).