MATERIAL DIDÀCTIC

TEMA 2 (1r BATXILLERAT)

CRISI LITERÀRIA, CATEGORIES GRAMATICALS, ARTICLE D'OPINIÓ
I) ÈPOCA DE CRISI LITERÀRIA. III) L'ARTICLE D'OPINIÓ.

1) CONTEXT HISTÒRIC (s. XVI-XVIII). 1) DEFINICIÓ.

2) LITERATURA DEL s. XVI. 2) ESTRUCTURA.

A) PROSA RENAIXENTISTA. 3) CARACTERÍSTIQUES.

B) POESIA RENAIXENTISTA. 4) PAUTES PER FER UN ARTICLE.

C) TEATRE RENAIXENTISTA.

3) LITERATURA DEL s. XVII.

A) EL BARROC.

B) FRANCESC VICENT GARCIA.

C) FRANCESC FONTANELLA.

4) LITERATURA DEL s. XVIII.

A) NEOCLASSICISME I IL·LUSTRACIÓ.

B) POESIA DEL s. XVIII.

C) PROSA DEL s. XVIII.

D) TEATRE DEL S. XVIII.

5) LITERATURA POPULAR (s. XVI-XVIII).

A) INTRODUCCIÓ:

B) POESIA ORAL (s. XVI-XVIII).

C) POESIA DE DIFUSIÓ ESCRITA (s. XVI-XVIII).

II) CATEGORIES GRAMATICALS.

1) ENUNCIAT, FRASE, ORACIÓ, PROPOSICIÓ, TEXT.

2) CATEGORIES GRAMATICALS.

3) MORFOLOGIA DEL SUBSTANTIU.

4) MORFOLOGIA DE L'ADJECTIU.

5) DETERMINANTS. 1
I) ÈPOCA DE CRISI LITERÀRIA:

1) CONTEXT HISTÒRIC (s. XVI-XVIII):

DPL-O.40.10. Material didàctic. 07-06-201 6.Rev.2
S'anomena ÈPOCA DE CRISI el període de tres segles i mig (1500-1833) en què el català és poc
usat com a llengua de cultura, especialment en la literatura. Durant aquesta època s'escriuran
poques obres literàries en català. Les principals causes de la decadència foren 2:

A) Amb el matrimoni, a finals del s. XV, dels reis catòlics la Cort Reial va traslladar-se al
centre de la península. D'aquesta manera es va perdre el principal centre de producció i consum
de literatura, ja que els nobles que es movien per la Cort eren dels pocs que sabien llegir i escriure.

B) La literatura castellana d'aquests segles va arribar a uns alts nivells de qualitat (Siglo de oro).
Així el castellà va agafar connotacions de ser la llengua més apta per a la literatura, i alguns
escriptors catalans van fer les seves obres en castellà.

A inicis del s. XVIII, Espanya es centralitza i es prohibeix l'ús del català en les activitats oficials.

La crisi del català va circumscriure's a la cultura però mai va afectar la llengua parlada. El
català va continuar parlant català normalment.

2) LITERATURA DEL SEGLE XVI:

A) PROSA RENAIXENTISTA:

L'obra més important fou l'Espill de la vida religiosa. Novel·la anònima que narra el viatge
interior i les peripècies del protagonista, el qual, a través de l'oració i la mística contemplatives
busca la perfecció espiritual. L'obra va tenir un gran èxit internacional, amb 100 edicions en
diferents llengües.

El tortosí Cristòfor Despuig va escriure Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa. L'obra és un
diàleg renaixentista (a imitació dels diàlegs clàssics) on 3 cavallers discuteixen sobre Tortosa,
política i religió. Defensa el valor del català com a llengua de cultura.

B) POESIA RENAIXENTISTA:

Durant el s. XVI van arribar d'Itàlia i Castella nous models mètrics i estròfics. D'Itàlia també arribà
una nova visió de l'amor idealitzada i redemptora, que parteix de Petrarca. Alguns autors van fer
una síntesi entre la tradició trobadoresca i ausiasmarquiana i aquestes influències exteriors.

En aquest sentit destaca Pere Serafí. Les seves poesies es caracteritzen pel sentimentalisme,
espontaneïtat, i la reflexió moral sobre amor, costums i religió. El seu estil és planer i proper. Fou
l'introductor de la mètrica italiana en el català i el primer a fer una gran col·lecció de sonets.

Joan Pujol fou autor del poema èpic i històric Lepant, en la qual reivindica el paper dels mariners
catalans en aquesta batalla. Com a models de narrativa històrica segueix el llatí Virgili i l'italià
Ariosto, tot mantenint elements formals de la tradició catalana. Té una sèrie de poemes on fa una
reinterpretació moral i religiosa de l'obra d'Ausiàs March. 2
C) TEATRE RENAIXENTISTA:

El teatre religiós d'origen medieval continua representant-se, però amb influències dels models
teatrals italians. Es creà una nova forma teatral, l'acte sacramental, molt conreat pel valencià Joan
Timoneda, també va escriure altres obres religioses com El castell d'Emaús i L'Església Militant.

En el teatre profà es produïren una sèrie de comèdies cultes representades a les festes cortesanes,
DPL-O.40.10. Material didàctic. 07-06-201 6.Rev.2
com La vesita del valencià Joan Ferrandis d'Herèdia, la qual retrata el món de l'alta societat i
ironitza sobre les diferències entre la conducta privada i pública. Com a exemple d'obres destinades
al poble tenim l'anònima Comèdia d'en Cornei, que és la típica obra de conflicte entre amos i criats.

3) LITERATURA DEL s. XVII:

A) EL BARROC:

El barroc és el principal corrent artístic i cultural del s. XVII. Fou una reacció contra el
Renaixement. Els seus trets van ser:

A) Desconfiança en la capacitat de la RAÓ per entendre i ordenar el món. La realitat és vista

com un caos.

B) PESSIMISME VITAL. La vida és vista com un lloc de patiment que cal suportar, per tant
només queda el consol de la fe religiosa.

C) L'Art no amaga i, fins i tot, es recrea en les desgràcies humanes.

D) L'estètica barroca té els següents trets:

a) Llenguatge artificial, amb sintaxi complicada, figures retòriques i cultismes.

b) Es vol sorprendre el lector; ja sigui amb un llenguatge refinat; ja sigui amb la lletjor.

c) Complaença en el recarregament i els clarobscurs per expressar el caos.

d) Deformació de la realitat i contrast de contraris.

La literatura catalana del s. XVII va tenir una forta influència del barroc castellà, per tant hi
abunden els castellanismes.

B) FRANCESC VICENT GARCIA:

El sacerdot Francesc Vicent Garcia, conegut com El rector de Vallfogona, aconseguí una gran
popularitat. Fou l'introductor de l'estètica barroca a la literatura catalana. Els trets més evidents de
la seva poesia són la sorpresa i el contrast. En els seus poemes seriosos mostra una actitud de
pessimisme i desengany davant la vida. Produí, també, poesies escatològiques i obscenes.

3
C) FRANCESC FONTANELLA:

La poesia de Francesc Fontanella destaca per la seva elegància i versatilitat. El seu tema
preferent fou l'amor com veiem a les seves Giletes (poesies breus dedicades a un amor de joventut)
o a In mortem, cicle de poesies dedicades a una dama. Els seus models literaris són Garcilaso de la
Vega i Góngora, juntament amb els autors francesos i italians.

Francesc Fontanella és autor de les 2 millors obres de teatre barroc en català: La tragicomèdia
pastoral Amor firmesa i porfia i la comèdia mitològica pastoral Lo desengany.

DPL-O.40.10. Material didàctic. 07-06-201 6.Rev.2

4) LITERATURA DEL s. XVIII:

A) NEOCLASSICISME I IL·LUSTRACIÓ:

El Neoclassicisme fou el principal corrent artístic i cultural del s. XVIII. Les seves característiques
eren:

a) Valoració de la RAÓ com la principal eina per entendre la realitat. En conseqüència l'art
s'havia de produir sempre seguint els dictats de la raó. No creien que l'art es pogués fer només amb
intuïció.

b) Valoració del CONEIXEMENT. La ignorància era la principal causa de la infelicitat

humana. L'acumulació de coneixement havia de portar la humanitat a un món feliç. Aquesta idea
va portar al desenvolupament de la CIÈNCIA.

c) DIDACTISME. L'art havia de servir per transmetre coneixements, per millorar la

societat.

d) REALISME: L'art només podia referir-se a coses reals ja que les coses fantàstiques no
podien contribuir a millorar la societat.

La IL·LUSTRACIÓ fou el moviment social organitzat que lluitava per promoure la ciència, crear
institucions d'investigació i per la difusió social del coneixement obtingut.

B) POESIA DEL s. XVIII:

La poesia catalana del s. XVIII combina trets barrocs, rococós, neoclàssics i preromàntics.

El frare, Agustí Eura, és un dels millors poetes catalans de l'època de crisi, encara força influït pel
barroc. La major part de la seva poesia és religiosa de caire ascètic. És una poesia imaginativa,
plàstica i sensual.

El sacerdot Francesc Tagell fou un poeta costumista i realista, molt influït per l'estètica rococó
(estètica barroca que representa elements de la natura i de la cultura xinesa).

4
C) PROSA DEL s. XVIII:

El Baró de Maldà redactà el dietari Calaix de Sastre en el qual descriu la vida de Catalunya durant
50 anys. Té valor històric perquè ens dóna a conèixer la vida quotidiana a la Catalunya setcentista.
El seu llenguatge és tenyit d'ironia i lirisme. Fa algunes reflexions sobre els esdeveniments
històrics de l'època (critica la Revolució Francesa).

D) TEATRE DEL s. XVIII:

El teatre neoclàssic havia de seguir la Llei de les 3 unitats, segons la qual tot havia de passar en
únic lloc, en un únic dia i només podia haver-hi un únic fil argumental. Tot això amb la finalitat que
el públic entengués millor l'obra.
DPL-O.40.10. Material didàctic. 07-06-201 6.Rev.2
Al s. XVIII Menorca va pertànyer a la Corona Britànica, la qual va respectar el català. En aquest
segle va haver-hi, a l'illa, una interessant literatura neoclàssica en català.

El menorquí Joan Ramis publicà la tragicomèdia Rosaura o el més constant amor i la tragèdia
Lucrècia situada a l'antiga Roma. Quan el marit de Lucrècia marxa a la guerra el príncep intenta
conquerir-la. Com que ella es resisteix, la viola. Lucrècia es suïcida després d'explicar el que ha
passat al seu marit. L'obra acaba amb un pacte entre cavallers per acabar amb el tirà.

5) LITERATURA POPULAR (s. XVI-XVIII):

A) INTRODUCCIÓ:

La literatura popular es la que crea i consumeix el poble. Va passant de generació en generació.

Durant els segles de l'època de crisi literària el català fou poc utilitzat en la literatura culta. Però
va existir una abundant literatura popular en català, fet normal, ja que el català era l'única
llengua que el poble dominava bé.

B) POESIA ORAL (s. XVI-XVIII):

Les balades o romanços eren relats rimats que es cantaven en llocs públics, explicant la història
d'algun personatge o fet famós. Un tema freqüent era la vida dels bandolers. Són balades
conegudes: El comte Arnau i Els segadors.

Les cançons eren composicions breus relacionades amb un fet concret (joc, bressol, feina). Unes de
les més difoses són les nadales, centrades en el naixement de jesús i en els costums nadalencs.

Les corrandes i cançons de pandero eren improvisades en alguna celebració. Les corrandes
tractaven de temes molt vitals (desig, enyorança, lloança, etc.). Les cançons de pandero servien
per recaptar diners amb finalitats religioses, o bé, tenien intencions més mundanes, com lloar la
bellesa d'una noia.

5
C) POESIA DE DIFUSIÓ ESCRITA (s. XVI-XVIII):

Els GOIGS eren poemes impresos en un full, i anaven dedicats alguna verge o sant. Es cantaven a
les celebracions religioses.

La literatura de canya i cordill estava impresa en fulls solters, sense enquadernar. A causa del seu
baix preu, era molt consumida pel poble. Contenia poesies, relats de fets d'actualitat, vides de sants.

El teatre popular era sobretot de tema religiós, centrat en la celebració de les diferents etapes del
cicle litúrgic (advent, nadal, pasqua, etc.). Destaca el Misteri d'Elx que representa l'ascensió de la
Mare de Déu.

II) CATEGORIES GRAMATICALS:

DPL-O.40.10. Material didàctic. 07-06-201 6.Rev.2

1) ENUNCIAT, FRASE, ORACIÓ, PROPOSICIÓ, TEXT:

Un enunciat és un conjunt de mots amb significat complet.

Bon dia! Avui és dimarts. No ha vingut perquè no podia. Ai!

Una frase és un enunciat sense verb.

Bon dia! Ai! Fora de servei.

Una oració és un enunciat que té com a mínim un verb. No cal afegir-li més mots.

Avui és dimarts. No ha vingut perquè no podia. És ric, però no és feliç.

Una proposició és un grup de mots amb verb que no té significat complet. No és un enunciat.
Forma part d'una oració més gran. Perquè sigui oració cal afegir-li més mots.

(Anirem) on tu vas casar-te. (Vull) que ells vinguin. (No ha vingut) perquè no podia.

Un text és un conjunt d'enunciats que emeten un missatge global.

2) CATEGORIES GRAMATICALS:

Podem classificar cada mot en una de les següents categories gramaticals:

A) SUBSTANTIUS: Els reconeixerem perquè podrem transformar l'oració on estan fent que portin
l'article EL / LA / ELS / LES.

Treballa amb paciència ----------> LA paciència amb què treballa

Han demostrat grans sentiments ---------> ELS sentiments que han mostrat són grans 6
B) DETERMINANTS: Els reconeixerem perquè modifiquen un substantiu i al mateix temps
queden millor en el primer context (davant del substantiu) que en el segon (darrere). Poden
concordar amb el substantiu.

___________ MAR(S) MAR(S) ___________

& Tots els mots que expressen la quantitat d'un substantiu són determinants.

Aquell mar Mar aquell, Bastants mars Mars bastants

Algunes mars Mars algunes Tres mars Mars tres

Qualsevol mar Mar qualsevol Els mars Mars els

C) ADJECTIUS: Els reconeixerem perquè concorden en nombre (singular, plural) amb un

substantiu i al mateix temps NO queden millor en el primer context que en el segon.
DPL-O.40.10. Material didàctic. 07-06-201 6.Rev.2
 ___________ MAR(S) MAR(S) ___________

& Si un mot no concorda segur que no és adjectiu.

Aquest plat teu ha quedat molt picant

picant mar mar picant
Aquests plats teus han quedat molt picants

L'alumna ha demostrat ser incompetent

incompetent mar mar incompetent
Les alumnes han demostrat ser incompetents

El jugador, dimarts, va quedar defraudat

defraudat mar mar defraudat
Els jugadors, dimarts, van quedar defraudats

D) PRONOMS: Els reconeixerem perquè compleixen totes les característiques següents:

1) Ni porten ni poden portar determinant.

2) Poden representar persones o coses molt diferents entre si. A cada frase diferent representen
una persona o cosa diferent.

& La majoria de vegades representen sintagmes o oracions que s'han pronunciat

anteriorment (anomenats antecedent). En aquest cas pot reconstruir-se l'oració on va
el pronom col·locant l'antecedent al lloc del pronom. D'aquesta manera l'oració queda
més clara.

& Els mots que representen TOTALITAT o ZERO són considerats pronoms (TOT,
TOTHOM, RES, NINGÚ). 7
JO menjava JO = (Joan, Marta, Miquel, Carme...)

Vaig veure la Carmina i vaig preguntar-LI per tu Vaig preguntar a la Carmina per tu

Mira AIXÒ AIXÒ = (patata, llibre, llapis, carn, peix...)

Que cantis a classe no HO tolero No tolero que cantis a classe

De la teva mare, no me'N recordo No em recordo de la teva mare

NINGÚ podrà fer-ho NINGÚ = (és pronom perquè representa zero persones)

E) VERBS: Els reconeixerem perquè podem passar-lo a passat, present o futur i l'oració continua
tenint sentit. Excepte en els infinitius (cantar), gerundis (cantant) i participis (cantat, cantada,
cantats, cantades).

Nevava molt / Neva molt / Nevarà molt

F) ADVERBIS: Els reconeixerem perquè compleixen alguna de les condicions següents:

DPL-O.40.10. Material didàctic. 07-06-201 6.Rev.2
 1) Responen a les preguntes ON?, QUAN?, COM?, QUANT? fetes al verb.

2) Van davant d'un adjectiu o un altre adverbi indicant la seva quantitat.

& Els dies de la setmana no són adverbis sinó substantius.

& Els adverbis no concorden ni en gènere ni en nombre.

& Si un mot respon a la pregunta COM? Però concorda amb un substantiu no es tracta
d'un adverbi sinó d'un adjectiu.

Viu AQUÍ ON viu? Menja POC QUANT menja? Vindrà DEMÀ QUAN vindrà?

Parla BÉ COM parla? És MASSA dolça Parla MOLT dolçament

Adj. Adv.

El plat ha quedat DOLÇ COM ha quedat? 'Dolç' no és adverbi perquè concorda amb plat

G) PREPOSICIONS: Les reconeixerem perquè poden ocupar el següent context:

VERB + _________ + (det.) + SUBSTANTIU

Treballa per a l'Anna Lluita contra els dolents Es recorda de la casa

Viu amb tranquil·litat Vigila des de la finestra Van cap a Barcelona 8

H) CONJUNCIONS: Les reconeixerem perquè poden ocupar el següent context:

(NO) + VERB conjugat + __________ + VERB conjugat

Estudies o treballes Canta, però desafina No canta sinó que balla

Respira, per tant viu Vindrà quan vulguis Lluitaré encara que perdem

I) INTERJECCIONS: Expressen un so, un sentiment, una sensació o una actitud. (complaença,

disgust, conformitat, sorpresa, por, admiració, reprovació, alarma, etc.).

Caram, quin cotxe que tens! (admiració) Vindràs a la festa, oi ? (demanar confirmació)

Llavors, va sentir-se bum! (so) Llàstima !, ara està plovent (disgust)

3) MORFOLOGIA DEL SUBSTANTIU:

Els substantius masculins acabats en -SC, -ST, -XT, -IG, poden fer el plural de 2 maneres: amb la
desinència -S o amb la desinència -OS.

Bosc / boscS / boscOS most / mostS / mostOS text / textS / textOS enuig / enuigS / enutjOS
DPL-O.40.10. Material didàctic. 07-06-201 6.Rev.2
Els substantius masculins acabats en -X, -TX, fan el plural amb la desinència -OS.

Fax / faxOS flux / fluxOS esquitx / esquitxOS cartutx / cartutxOS

4) MORFOLOGIA DE L'ADJECTIU

Els adjectius femenins acabats en -GA, -CA, -JA, -ÇA canvien l´ultima consonant al fer el plural: -
GUES, -QUES, -GES, -CES.

AMIGA / AMIGUES ROCA / ROQUES ROJA / ROGES PEÇA / PECES

Els adjectius acabats en -SC, -ST, -XT, -IG, poden fer el masculí plural de 2 maneres: amb la
desinència -S o amb la desinència -OS.

Fosc / FoscS / FoscOS Trist / TristS / tristOS Mixt / MixtS / MixtOS Boig / BoigS / BojOS

Adjectius d'una terminació (en singular):

Fan el femení igual que el masculí els adjectius acabats en -ANT, -ENT, -AIRE, -ISTA, -CIDA.

Dialogant, pendent, xerraire, oportunista, raticida. 9

Els adjectius acabats en -E que en castellà fan el masculí igual que el femení, en català fan el
masculí i el femení acabats en -E.

Noi alegrE = chico alegre Noi jovE = chico joven noi amablE = chico amable

Noia alegrE = chica alegre Noia jovE = chica joven noia amablE = chica amable

+ EXCEPCIÓ: noi pobrE / noia pobrA = chico pobrE / chica pobrE

Adjectius de 2 terminacions (en singular):

Els adjectius acabats en -E que en castellà fan el masculí acabat en -O i el femení acabat en -A, en
català fan el masculí acabat en -E i el femení acabat en -A.

Noi dignE = chico dignO noi aptE = chico aptO noi neutrE = chico neutrO

Noia dignA = chica dignA noia aptA = chica aptA noia neutrA = chica neutrA

+ EXCEPCIÓ: noi rudE / noia rudE = chico rudO / chica rudA

Adjectius de 2 terminacions (en plural):

Els adjectius acabats en -AÇ, -OÇ, -IÇ tenen una única terminació en singular, però en plural tenen
DPL-O.40.10. Material didàctic. 07-06-201 6.Rev.2
2 terminacions; acaben el masculí en -OS i el femení en -ES.

capaç / capaçOS / capacES veloç / veloçOS / velocES feliç / feliçOS / felicES

5) ELS DETERMINANTS:

Els determinants van davant del substantiu modificant el seu significant. N'hi ha 7 tipus:

1) ARTICLES: indiquen si el substantiu és conegut o no per l'oient, o bé, si el substantiu

representa un element concret o un element inconcret.

A) DEFINITS: indiquen que el substantiu és conegut per l'oient, o bé, que el substantiu
representa un element concret: el, la, els, les. Existeixen els articles personals: en / na.

B) INDEFINITS: indiquen que el substantiu no és conegut per l'oient, o bé, que el substantiu
representa un element inconcret: un, una, uns, unes.

2) DEMOSTRATIUS: expressen el grau de proximitat espacial o temporal del substantiu respecte

al parlant: aquest (pròxim al parlant), aqueix, -a, -os, -es (pròxim a l'oient), aquell (lluny del
parlant).
10
3) POSSESSIUS: expressen a qui pertany el substantiu. N'hi ha 2 paradigmes:

A) TÒNICS: meu, teu, seu, nostrE / nostrA, vostrE / vostrA, seu.

& Existeix el possessiu LLUR = el seu, LLURS = els seus, però només pot utilitzar-se quan
el posseïdor és plural.

LLUR nas (d'ells) = correcte LLUR nas (d'ell) = incorrecte LLURS nassos (d'ells) = correcte

B) ÀTONS: només pot usar-se quan el posseïdor és singular: mon/ma/mos/mes, ton/ta/tos/tes,

son/sa/sos/ses.

4) NUMERALS: són els relacionables amb un número. N'hi ha 4 tipus:

1) Cardinals: indiquen la quantitat exacta del substantiu: tres, vint-i-cinc, dos-cents.

2) Ordinals: indiquen l'ordre espacial o temporal: primer, segon, (a partir del 5 s'usa la
desinència -È / -ENA) cinquè, ....... desè, centè, milè.

3) Partitius: indiquen les parts d'una unitat: mig, terç, quart, (a partir del 5 s'usen els ordinals)
cinquè. Per a les 10, 100, 1000 parts hi ha les formes específiques dècim, centèsim, mil·lèsim.

4) Múltiples: multipliquen una quantitat: doble, triple, quàdruple, dècuple, cèntuple.

5) QUANTITATIUS: indiquen una quantitat aproximada: molt, poc, massa, tant, bastant,
gaire, més, menys, gens, prou, força; una totalitat: tot (el), cada, cada un de, cadascun de o
l'absència total: cap.

DPL-O.40.10. Material didàctic. 07-06-201 6.Rev.2

6) INTERROGATIUS: pregunten una cosa que pot respondre's amb un determinant: quin, quant.

QUIN llibre ? (aquest, el seu, qualsevol...) QUANTS pans ? (tres, sis, molts, pocs...)

7) INDEFINITS: Són tots els que no caben als altres grups. Alguns són pròpiament indefinits;
indiquen que no cal concretar el substantiu: algun, altre, qualsevol/qualssevol. Altres serien:
cert, mateix, tal.

& El determinant GAIRE té una forma plural GAIRES. El determinant MASSA és

invariable; la forma MASSES és incorrecta.

No hi ha GAIRE pa / No hi ha GAIRES pans. MASSA fusta / MASSA fustes.

& El determinant NINGUN és incorrecte; la forma correcta és CAP. La forma plural del
determinant QUALSEVOL és QUALSSEVOL.

CAP peix (correcte) / NINGUN peix (incorrecte) QUALSEVOL noi / QUALSSEVOL nois
11
& Tots els determinants (excepte els articles) poden actuar com a pronom si ens mengem el
substantiu que precedeixen perquè ja queda clar pel context. En aquest cas representen el
substantiu que ens hem menjat.

Vull AQUEST llibre -------> Vull AQUEST Tinc el MATEIX llibre -------> Tinc el MATEIX
Det. Pron. Det. Pron.

QUIN llibre? -----------------> QUIN? Veig el SEU cotxe ----------> Veig el SEU
Det. Pron.. Det. Pron.

III) L' ARTICLE D'OPINIÓ:

1) DEFINICIÓ D'ARTICLE D'OPINIÓ:

Un article d'opinió és un text periodístic on un especialista explica les seves reflexions sobre un
tema d'interès públic.

Els articles d'opinió tenen força prestigi perquè poden influir en l'opinió pública.

Alguns especialistes tenen una secció fixa en una publicació o emissió periòdica, que en la premsa
escrita s'anomena columna i a la ràdio i televisió secció.

Actualment alguns articles d'opinió apareixen en els anomenats blogs. Un Blog és una secció
d'internet, creada pel mateix autor, en la qual publica la seva opinió sobre qüestions d'interès social.
Té un caràcter interactiu perquè els lectors poden publicar-hi les seves opinions.

Hi ha diferents tipus de blog: personal, monotemàtic, professional, etc.

2) ESTRUCTURA DE L'ARTICLE D'OPINIÓ:

DPL-O.40.10. Material didàctic. 07-06-201 6.Rev.2

Els articles d'opinió no tenen una estructura molt fixa, perquè cada autor té un estil personal i força
lliure. Ara bé, sovint, segueixen l'estructura típica dels textos argumentatius:

a) TÍTOL: pot tenir un cert grau de provocació per atreure l'atenció del lector.

b) INTRODUCCIÓ: presenta la tesi que l'autor vol defensar.

c) DESENVOLUPAMENT o ANÀLISI: es donen una sèrie d'arguments per demostrar la tesi.

d) CONCLUSIÓ: hi ha un reafirmació de la tesi o bé s'explica quines conseqüències tindrà el fet

que la tesi sigui certa.

Se sobreentén que els articles d'opinió no expressen l'opinió del mitjà que els publica sinó només la
de l'autor.

12
3) CARACTERÍSTIQUES DE L'ARTICLE D'OPINIÓ:

1) Usa la varietat estàndard (perquè és un missatge formal dirigit al gran públic), però adaptat a
l'estil de l'autor.

2) Ús sovintejat de la 1ª persona del singular per deixar clar que és una opinió personal.

3) Ús de cites, màximes, comentaris d'altri, i exemples per tal de fonamentar la tesi.

4) Ús de lèxic o estructures verbals que donen la sensació que la tesi no és una opinió personal sinó
una cosa evident (òbviament, com tothom sap, és evident, etc.).

5) Ús de molts connectors de causa (ja que), conseqüència (per tant) i finalitat (per tal que), perquè
en les arguments s'estableix sempre una causa i una conseqüència, que, a vegades, són, també,
una finalitat.

6) Ús de l'anticipació (s'avancen possibles idees contràries a la tesi i es demostra que són falses).
Per fer anticipacions són molt útils els connectors concessius (tot i que, encara que...).

Tot i que el país és pobre s'acabarà desenvolupant perquè té molts recursos.

7) Ús de recursos retòrics propis de l'argumentació com analogia (si A = B i A = 1, B = 1),

comparació, ironia (dir el contrari del que és evident), interrogació retòrica (una pregunta que
no espera resposta), redundància (repetir la mateixa informació), al·lusió (parlar d'una cosa
sense dir-ho obertament).

4) PAUTES PER A L'ELABORACIÓ D'UN ARTICLE D'OPINIÓ:

S'aconsella seguir 2 passos:

A) SELECCIÓ DELS ARGUMENTS:

1) Pensa arguments que demostrin la teva tesi i contraarguments que refutin les idees
contràries a la teva tesi.

DPL-O.40.10. Material didàctic. 07-06-201 6.Rev.2

2) Selecciona els arguments i contraarguments més adients en funció del públic a qui va dirigit
l'article.

3) Procura que els arguments i contraarguments siguin lògics utilitzant bé els connectors.

No ha plogut I hi haurà mala collita. (connector ambigu)

(pot ser una coincidència i que la causa de la mala collita sigui una epidèmia de llagosta)

Hi haurà mala collita PERQUÈ no ha plogut. (connector correcte)

(queda clar que la causa de la mala collita és que no ha plogut)

13
B) REDACCIÓ DEL TEXT:

1) Explica la tesi que vols defensar d'una manera clara. Contextualitza-la bé. Pots començar el text
amb una pregunta retòrica per plantejar la tesi.

2) Ordena els arguments i contraarguments seleccionats de menor a major importància. Deixa els
de més força per al final. Decideix si primer van els arguments o els contraarguments, o bé si els
barreges.

3) Dóna força als teus arguments i contraarguments acompanyant-los amb exemples.

El s. XX és el segle de la guerra (1ª guerra mundial, 2ª guerra mundial, Malvinas, Biafra,

Iugoslàvia, guerres araboisraelianes, Vietnam, Corea, Irak-Iran, guerra civil española ...).

4) Redacta el final del text: acostuma a ser una reafirmació final de la tesi mitjançant la repetició
breu de tots els arguments. També pot ser l'enumeració de les conseqüències que tindrà la tesi
que es considera prèviament demostrada.

5) Busca un títol que atregui l'atenció del lector.

DPL-O.40.10. Material didàctic. 07-06-201 6.Rev.2

 14

DPL-O.40.10. Material didàctic. 07-06-201 6.Rev.2