Activitat: Les guerres carlines

Llegeix l’article i contesta les preguntes:

1- Quin tipus de font tracta el document?

La notícia en si es tracta d’una font secundària ja que no ha sigut escrita ni
redactada per ningú de l’època, sinó d’un periodista actual. Tot i així, hi ha imatges i
gravats al llarg de l’article que són una font primària perquè van ser dibuixats just en
el moment en què transcórrer aquesta època.

2- Fes un breu resum del text.

Aquest article, tal com indica el seu títol pretén explicar i contextualitzar els carlins
catalans i la guerra carlina des del punt de vista de Catalunya.
Primerament, les condicions del rei Ferran VII van permetre abolir la llei sàlica i
poder regnar la seva única filla Isabel II. Tot i així aquesta era molt petita i abans que
ella pogués ser reina la seva mare va governar causant una separació entre els
literalistes que la recolzaven i els conservadors que anaven a favor del germà de
Ferran VII, Carles.
Durant aquella època, Catalunya estava pràcticament sota la Revolució Industrial,
es va construir la primera fàbrica, però també es van marcar molt més les
desigualtats entre el camp i la ciutat, i per tant un augment en la riquesa dels
burgesos. A partir d'aquestes condicions, es desenvolupa la Primer Guerra Carlina a
Catalunya (1833-1840), que enfrontava la part industrial amb la rural.
Així doncs, els carlins eren els agraris que estaven a favor de Carles i que, per tant,
es rebel·larien contra el govern de Maria Cristina. Escenaris de morts amb
afusellaments com el Belianes o l'església parroquial de Vilallonga van ser uns
exemples d'aquesta confrontació.

3- Contextualitza històricament els fets.

Abans de la primera guerra carlina espanyola, el país va viure una sèrie de canvis i
esdeveniments importants. Aquests inclouen la debilitat política del regnat de Carles
IV, la invasió de França de Napoleó el 1808 i la Guerra de la Independència, que va
provocar una resistència popular massiva. Amb la Constitució de Cadis de 1812 i el
Decret de València de 1820 es va restablir el liberalisme i van sorgir els debats
sobre la constitució i els drets individuals. Tanmateix, el 1823 es va restablir
l'absolutisme i es van suprimir les reformes liberals (la primera Constitució). Les
disputes de successió després de la mort de Carles IV el 1833 van desencadenar
les guerres carlines, que reflecteixen les profundes divisions polítiques i socials a
Espanya a principis del segle XIX.

4- Quina és la principal causa de les guerres carlines?

La principal causa de les guerres de carlines va ser la lluita pel tron d’Espanya al
segle XIX. Hi havia dos bàndols en conflicte entre ells: els carlins, els quals
defensaven a l'infant Carles Maria Isidre com a hereu i partidaris de les lleis
tradicionals d'herència i d'arrels religioses (absolutisme); i els liberals, que van donar
suport a la futura reina Isabel II i van buscar reformes liberals i modernització
(liberalisme). Aquesta rivalitat política-religiosa va provocar una sèrie de conflictes
armats coneguts com les guerres carlines.

5- Quines són les causes estructurals de les guerres carlines?

Primerament, Espanya va quedar dividida entre el bàndol conservador, que
recolzava a Carles i el liberal, que recolzava a Maria Cristina, però tot i així aquest
no va ser l'únic aspecte que va causar la guerra. A Catalunya, concretament, es va
produir un període de progressió que va afavorir a la industrialització, però que
alhora va separar al camp i la ciutat i augmentant així les desigualtats entre aquests.
Cal destacar que aquest fet va adinerar a la burgesia i que així doncs eren
pràcticament els qui movien el país. Per la població va ser un canvi radical, ja que
havien viscut sempre de l'agricultura i la ramaderia.
D'aquesta manera, Catalunya va quedar dividida, i van néixer els carlins, que eren
del sector agrari.
6- Quins fets diferencials es donen als diferents territoris d'Espanya i
Catalunya que tenen a les guerres carlines com a context?
A Catalunya hi ha un clar enfrontament entre els que recolzaven i que vivien de la
nova indústria i la fàbrica, contra els que vivien de la cultura agrària i que, per tant,
estaven a favor d'aquesta. Aquí es pot veure reflectit el bàndol carlí, amb ideologia
tradicional i conservador.
Per altra banda, també es pot observar la baralla pel poder personal i familiar que de
fet va ser marcada per dos exemples. Un, el de Belianes, on Niubó va manar
afusellar un grup de carlins on el mateix comandant havia sigut amic d'en Niubó. En
el cas contrari, a Reus un grup de liberals van ser atrapats en una església i Ibañez
(comandant carlí) va manar ensorrar el temple, on van morir uns 130 liberals.
Bàsicament, va ser un període de guerra, agressió i disputa que va diferenciar
totalment la població del país, tot i que a la resta d'Espanya els agraris no van ser
mai del bàndol carlí a causa que no hi va haver una gran progressió industrial.

7- Busca informació sobre les tres guerres carlines; orígens, protagonistes,

territoris i desenllaç.

Primera Guerra Carlina (1833-1840):

La primera Guerra Carlina va sorgir arran de la mort del rei Ferran VII el 1833. La
successió al tron va ser disputada entre Isabel II, filla de Ferran VII, i el seu oncle
Carles Maria Isidre, conegut com a Carles V pels carlins, qui reclamava el tron
basant-se en les lleis de successió tradicionals que prioritzaven els homes.
Els protagonistes principals van ser Carles V al capdavant dels carlins, mentre que
els liberals que apoiaven Isabel II van ser liderats per figures com Espartero i
Mendizábal.

El conflicte es va desenvolupar a tota Espanya, amb enfrontaments significatius a

Catalunya, el País Basc, Aragó i altres regions deguts al motí produït quan Carles V
es va proclamar rei d’Espanya. Les zones rurals sovint donaven suport als carlins,
mentre que les zones urbanes i industrials estaven més a favor dels liberals.
La guerra va acabar amb la retirada de Carles V qui comptava amb l’ajuda de
Rússia, Àustria i Prússia i l'acceptació d'Isabel II com a reina, qui comptava amb
l’ajuda d’Anglaterra, França i Portugal. Es va acabant promulgant una nova
Constitució el 1837, establint un règim liberal, marcant així la fi de la primera Guerra
Carlina.

Segona Guerra Carlina (1846-1849):

La segona Guerra Carlina va ser una continuació de la primera, amb nous brots de
conflicte entre les forces carlines i liberals. En aquest cas va succeir als Pirineus,
Catalunya i es va produir després de la negociació d’Isabel II per contraure
matrimoni amb Carles Lluís de Borbó qui era un líder carlista.

En aquest segon enfrontament van succeir uns esdeveniments on els carlistes van
aixecar l’arma contra els governs, però capd’ells va aconseguir arribar a cap lloc ja
que realment no estaven ben preparats per lluitar i les seves idees o eren
convincents.

Tercera Guerra Carlina (1872-1876):

La Tercera Guerra Carlina es va iniciar un cop destronada Isabel II en el Sexenni

Revolucionari. L’arribada d’Amadeu de Saboya va provocar la insurrecció armada
una part dels carlins, mentre que una altra fracció va constituir una petita força
política oposada a la nova monarquia i amb posicions enormement conservadora. El
pretendent era Carles VII, i el conflicte acabarà amb la definitiva derrota del
carlisme, ja durant els primers anys del regnat d'Alfons XII, fill d’Isabel II. Els
generals Martínez Campos i el general Fernando Primo de Rivera, van derrotar els
carlins a Catalunya, Navarra i el País Basc.

A partir d’aquest moment, els carlins es divideixen i abandonen les armes

definitivament. Uns acaben reconeixent Alfons XII i d’altres que es van mantenir
fidels a la seva ideologia tradicional i antiliberal, i van acabar creant un partit, el partit
carlí, que amb canvis ideològics importants, ha arribat fins als nostres dies. Altres,
es van integrar en partits nacionalistes del País Basc i Catalunya