Incendi forestal de l'illa d'Evia

Incendi forestal de l'illa d'Evia

Dades generals:
Títol: Incendi forestal de l’illa d’Evia
Autor: Konstantinos Tsakalidis
Nacionalitat: Tessalònica, Grècia
Any: 2021
Procedència: Illa de Evia, Grècia.
Gènere: Fotoperiodisme. El fotoperiodisme podriem dir que té com a objectiu principal explicar el que passa al món amb fotografies, a partir
d’un determinat succés i de l’impacte que aquest causa en la gent. Es pot considerar un gènere de la fotografia i un gènere del periodisme que
utilitza les imatges.
Es diferencia d’altres branques fotogràfiques especialment per la seva narrativa i objectivitat. El perfil del fotoperiodista implica un interès per la
fotografia, domini tècnic del mitjà, i sensibilitat visual, a més d’un coneixement de l’actualitat política, social i cultural.

Anàlisi contextual:
Els incendis forestals van esclatar a Evia, l'illa més gran de Grècia després de Creta, al juliol i a l'agost, després del clima més calorós que
havia experimentat Grècia en 30 anys. L’incendi va arrasar entre grans boscos del nord de l'illa, així com zones rurals i urbanes, i va trigar
gairebé dues setmanes a controlar-lo. Al voltant de 1.000 bombers van lluitar contra l'incendi, amb equipament addicional des d'altres països
de la UE, Rússia, el Regne Unit i els Estats Units. Unes 2.500 persones van ser evacuades en vaixell i, segons la Universitat d'Atenes, el foc
va acabar va cobrir una extensió de més de 1.900 quilòmetres quadrats, més de la meitat de la superfície de l'illa.

L'escalfament global és sens dubte un factor en l'incendi d'Evia, els informes locals també van assenyalar altres factors que contribueixen, com
ara la despoblació rural (que resulta en la manca de gestió de la terra), el pressupost talls en el cos de bombers, i canvis en les estratègies de
gestió d'incendis.

Aquesta fotografia es va convertir en un símbol de l'impacte dels incendis forestals a Europa. Es cita a Kritsiopi que va dir: “En aquell moment,
no només cridava per mi. Per tot el poble.” Al final, la seva casa va romandre intacta. El foc es va aturar metres abans del seu pati.

Dades tècniques:
La imatge respón al concepte de foto instantànea, està captada en temps real, i no ha sofert cap tipus de modificació ni procés de muntatge,
ens mostra una situació espontània, és una acció que estava succeint en un lloc i moment determinats.
Incendi forestal de l'illa d'Evia

Anàlisi denotatiu:
És un pla gairebé general, tot i que les cames de la dona es tallen en el marc inferior, podríem dir que l’autor va prioritzar l’expressivitat del
moment respecte el perfeccionisme tècnic. L’angulació de càmera és més aviat de ¾.

La imatge es centra en el rostre patidor de la dona que, suposem, està espantada pel possible incendi de la seva casa, per tant la primera lectura
visual es centra en la dona i la seva expressió. En segon pla, veiem el que seria la casa de la dona, i per fer-ho fem un recorregut visual a través del
camí que conecta la dona amb la seva llar. Finalment, ocupant una part important de la imatge, i de manera desenfocada, podem observar les flames
del foc provinent del bosc de darrere que gràcies a la seva lluminositat i intensitat de color ens criden l’atenció.

Es tracta d’una composició clàssica que compleix la llei dels terços, l’element principal a destacar, la cara de la dona, és situat pel fotògraf just en el
centre de la imatge, zona de màxim pes visual.. La imatge està estructurada seguint una lleugera línea vertical que marca el camí i aporta
dinamisme.

Es tracta d’una fotografia en color on predomina el taronja, els càlids. Fa servir aquesta gama cromàtica expressament per reforçar l’idea de
foc i dramatisme. La gama de taronges permet establir diferents plans de comprensió, destacant el foc a la part darrere.
Incendi forestal de l'illa d'Evia

Podriem diferenciar diverses textures. La primera és la del rostre de la dona que podem observar perfectament els plecs de la pell, igual que
en el braç i ens aboca vellesa i dol. Una altre és la de les plantes de l’esquerra, que estan més enfocades que les altres, podem apreciar que
encara no han sigut cremades a diferencia dels arbres del final que no podem distingir-ho pel fum que provoca el foc.

Anàlisi connotatiu:
Aquesta imatge té un gran impacte ja que es veu el patiment d’una dona i un gran desastre al seu darrere, expressa una emoció de tristesa.
El colors reforcen aquest sentiment ja que són vius i cridaners. Té una funció emotiva, el fotògraf vol transmetre una empatia i fer que aquella
imatge es quedi ens les nostres ments.
El fet de que al centre es trobi una dona gran també fa que sentim més tristesa ja que veiem una dona insegura davant un perill on es troba
sola i indefensa.